Dingle península


La Dingle península és un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, que vàrem recòrrer un estiu en que vàrem anar a aquesta meravellosa illa verda. Ens vam dedicar a seguir la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Vistes fabuloses, bona carretera, però estreta amb ganes. Per veure bé la península de Dingle podeu sortir des de la mateixa ciutat de Dingle, la capital de la zona. Seguint la carretera cap a l’oest anem tota l’estona penjats per una carretera força estreta a mig aire sobre una mar blau marí, profunda. Pedres i gavines. Arribem a la punta del cap de Clogher i veiem entre les ones les Illes de Blasket. Si voleu saber més sobre aquestes illes visiteu el Blasket Centre al poblet de parla Gaeltacht Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les illes estaven habitades fins el 1953. Ara son refugi d’aus marines i un lloc perfecte per veure balenes. Encara podeu coneixer-les millor si agafeu el ferry que surt del mateix port de Dunquin. En menys de mitja hora, amb bona mar, sereu allà. Podreu caminar per la Great Blasket, amb les restes de cases i edificacions, amb les seves foques, les roques, les cales amagades. Baixem cap a l’altre costat, la cara nord de la zona. Hi ha pobles com Murreagh amb boniques badies sorrenques. Torneu a Dingle per alguna de les boniques carreteres interiors que creuen les landes. Podeu dinar allà. Per sortir d’aquesta zona teniu dues alternatives. Pels valents travessar pel Connor Pass. Pels més conservadors seguir el camí d’entrada. El Connor Pass és un petit pas de muntanya, amb una carretera on només hi cap un cotxe. Una missió impossible. Roca viva excavada amb dinamita. Vistes corprenedores. Si heu estat valents el premi és l’extrany oratori de Gallarus, a la imatge, molt primitiu, rupestre, fascinant. I tot seguit aneu cap a Castlegregory i la península de Ballycurrane, amb dunes de sorra, platges llargues i natura arreu. Dingle i la seva península us encantarà, i el Connor Pass si us atreviu!. A Dingle, nosaltres, dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. No vam anar al millor, situat al port de Dingle, al Mall. Es diu The Chart i és molt bo, però car.

La Dingle península está situada en Irlanda. Forma parte de la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta para cobardes. Ahora bién, ofrece a cambio una vistas fabulosas y es una buena carretera, estrecha a tramos. Podemos salir de la ciudad de Dingle, la capital de la zona. Yendo al oeste pasamos por una maravillosa carretera bordeando el mar. Piedras y gaviotas. Se llega hasta el cabo de Clogher i vemos las Islas de Blasket. Podeis visitar el Blasket Center en Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les islas estan desabitadas desde 1953. Hay un ferry que sale de Dunquin y en media hora os lleva a la Great Blasket Más adelante está Murreagh con bonitas playas. Volved a Dingle por la carretera interior. Después teneis dos alternativas. Ir por el Connor Pass o no. El Connor Pass es n puerto de muntaña, con una carretera donde solo cabe un vehículo. Una misión imposible. Roca viva excavada a dinamita. Vistas bestiales. El premio es el oratorio de Gallarus, ver en la imagen, primitivo, rupestre, fascinante. Y Castlegregory, con la península de Ballycurrane, y sus dunas de arena i naturaleza salvaje junto al mar. Nosotros, en Dingle, cominos en The Goat, un cafè lamentablemente cerrado. El mejor es The Chart, bueno, muy bueno, pero caro.

Anuncis

Fira de la perdiu a Vilanova de Meià


Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, el matí d’aquest proper diumenge, 12 de novembre de 2017, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a  Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha inflables a la Plaça Major, exhibició de tir amb arc, tallers infantils, actuació dels grallers “Gorrallargs d’Oliola” acompanyats dels capgrossos de les perdius de la vila, i parades de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. A Vilanova podeu dinar a l’Hostal Cal Cirera, tel. 973415081, o us faran alguna cosa al bar del Casal, tel. 973415046, o al bar de les piscines, tel. 973415199. També menjareu al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir teniu una casa rural, anomenada Cal Viudeta. Al poble veï de Santa Maria de Meià teniu l’Hostal Montsec, tel. 973415104. I a l’Argentera una casa de Colònies anomenada Cal Petit. Per més hotels us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  L’Hotel Terradets, està a tocar del llac de l’embassament de Terradets, i s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al magnífic castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Vilanova de Meià si aneu fins a Tàrrega per la A2, per prendre la C-14 fins Artesa de Segre, i d’allà la L-512 que va a Tremp pel Port de Comiols, al cap de 2 kms. trobareu indicat el desviament, a mà esquerra, cap a Alentorn i Vilanova de Meià per la LP-9132. La carretera LP-913 travessa el Montsec per uns paratges grandiosos i solitaris per arribar a Llimiana, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel Terradets, que abans us comentàvem. Bona estada a la Noguera i al Pallars!.

Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, este domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

Sarroca Medieval


Sant Martí Sarroca és un bellíssim poblet al cor del Penedès més autèntic, no gaire lluny de Vilafranca del Penedés, que viu de la vinya, com és natural, i cada vegada més del turisme. Aquest cap de setmana hi tindrà lloc la Fira Medieval de Sant Martí Sarroca, els dies 14 i 15 d’octubre de 2017.  La fira, que s’obrirà dissabte a partir de les 11 del matí i diumenge a partir de les 10 del matí, també comptarà amb el mercat medieval i amb diverses actuacions de recreació, espais d’activitats, tallers i xerrades. La programació completa es podrà consultar al web oficial. Heu de pujar fins Sant Martí, perquè a Sarroca s’hi menja bé, s’hi dorm bé, hi ha bon vi, i està a tocar de Barcelona. Però, a més, perquè el poble és molt bonic. Imagineu-vos-el, dalt d’un turó, com si d’una acròpolis grega en miniatura es tractés, s’aixeca un conjunt monumental format per una esplèndida església romànica i un castell medieval. Per això el turó de La Roca està declarat monument històrico-artístic d’interès nacional. L’església te un meravellós absis del segle XII, potser el més maco de Catalunya i un dels millors del romànic europeu. El castell, del segle X, però molt reformat, domina un ampli sector del Penedès, a un pas de les gorges de la riera de Pontons, que obren el pas a la Catalunya interior. Si sou amants de la bici, o de la passejada, podeu voltar pels paratges naturals de la zona. Hi ha 9 rutes senyalitzades, els anomenats Camins de Sant Martí Sarroca. Arribareu a aquesta bella vila seguint la carretera BP-2121, des de Vilafranca del Penedès. A Vilafranca podeu anar-hi en mitja hora per l’autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, passant per l’Ordal, ruta sensiblement més lenta. En arribar al poble de baix hi haurà, per qui no vulgui caminar, un servei de trenet entre el poble i el castell. Penseu que, l’accés a la ciutadella medieval, que normalment podeu fer en vehicle privat, estarà tancat. Caldrà anar-hi a peu o en els abans esmentats trenets, que surten de l’Avinguda del Castell. Per dinar aneu a qualsevol dels mots bars, restaurants i pizzeries que trobareu tant al poble de baix, com a la penya del castell. Nosaltres us recomanem Ca l’Agustí, cuina i espai molt cuidats i moderns, o bé a Cal Lluís, al centre del poble, on us demostraran que una taula d’embotits, uns formatges, o unes conserves casolanes de primera, poden ser plats dignes d’un rei. Local molt acollidor. Pa amb tomàquet deliciós i carta de vins fabulosa. Si us ve de gust passar el cap de setmana a Sarroca, podeu dormir a belles cases rurals i masies habilitades dels voltants. Ens agraden especialment Cal Tuya, que ofereix diverses cases, i una piscina magnífica, Can Salvet, una preciositat d’hotelet rural, també amb piscina i decorat amb molt gust. O bé Cal Dragano, una masia més rural, amb bona taula i bones habitacions. En tot cas, aneu al mercat medieval o no, apunteu-vos Sarroca com una sortida familiar interessant i propera a Barcelona. Recordeu que el castell l  l’esglesia de Sant Martí Sarroca estan oberts cada dia, excepte dilluns, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. (A l’hivern de 15 a 18 hores), però que aquests dies de mercat medieval no hi han visites al castell.  Tinguem un bon mercat medieval al cor del Penedès!.

Sant Martí Sarroca es un bellísimo pueblecito en el corazón del Penedés más auténtico. Viven de la viña, como es natural, y les gustaría vivir cada vez más del turismo. Porque allí se come bien, se duerme bien, hay buen vino, y está cerca de Barcelona. Pero además el pueblo es muy bonito. Sobre una colina, como una acrópolis griega en miniatura, se levanta un conjunto monumental formado por una iglesia románica de campanillas y un castillo medieval estupendo. Por eso el cerro de La Roca está declarado monumento histórico-artístico de interés nacional. La iglesia tiene un maravilloso ábside del siglo XII, quizá el más bonito de Cataluña y uno de los mejores del románico europeo. El castillo, del siglo X y reformado, domina el Penedès. Si sois amantes de la bici, o del paseo, podeis pasar un buén rato visitando los parajes naturales del pueblo. Hay 9 rutas señalizadas, los llamados Caminos de Sant Martí Sarroca. Llegaréis a la villa por la carretera BP-2121 que sale de Vilafranca del Penedès, hasta donde se puede ir en media hora por la autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, pasando el Ordal. Este fin de semana hay en esta villa un mercado medieval. Para comer vayan a cualquiera de los bares, restaurantes y pizzerías que encontrarán, tanto en el pueblo de abajo, como en la peña del castillo. Nosotros os recomendamos Ca l’Agustí, cocina y espacio muy cuidados y modernos, o bien Cal Luis, en el centro del pueblo, donde os demostrarán que una tabla de embutidos, unos quesos, o unas conservas caseras de primera, pueden ser platos dignos de un rey. Local muy acogedor. Pan con tomate delicioso y carta de vinos fabulosa. Si os apetece pasar el fin de semana en Sarroca, pueden dormir en bellas casas rurales y masías habilitadas de los alrededores. Nos gustan especialmente la Tuya, que ofrece varias casas y una piscina magnífica, Can Salvet, una preciosidad de hotelito rural, también con piscina y decorado con mucho gusto. O bien Dragano, una masía aún más rural, con buena mesa y buenas habitaciones. En todo caso, vayan al mercado medieval o no, apúntense Sarroca como una salida familiar interesante y cercana a Barcelona. El castillo del la iglesia de Sant Martí Sarroca están abiertos todos los días, excepto lunes, de 10 a 14 horas y de 16 a 20 horas. (En invierno de 15 a 18 horas). ¡Buen mercado medieval en el Penedès!.

Fira de la perdiu a Meià


fira-2016-petit

Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, el matí d’aquest proper diumenge de novembre, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a  Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha inflables a la Plaça Major, exhibició de tir amb arc, tallers infantils, actuació dels grallers “Gorrallargs d’Oliola” acompanyats dels capgrossos de les perdius de la vila, i parades de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. A Vilanova podeu dinar a l’Hostal Cal Cirera, tel. 973415081, o us faran alguna cosa al bar del Casal, tel. 973415046, o al bar de les piscines, tel. 973415199. També menjareu al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir teniu una casa rural, anomenada Cal Viudeta. Al poble veï de Santa Maria de Meià teniu l’Hostal Montsec, tel. 973415104. I a l’Argentera una casa de Colònies anomenada Cal Petit. Per més hotels us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  L’Hotel Terradets, està a tocar del llac de l’embassament de Terradets, i s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al magnífic castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Vilanova de Meià si aneu fins a Tàrrega per la A2, per prendre la C-14 fins Artesa de Segre, i d’allà la L-512 que va a Tremp pel Port de Comiols, al cap de 2 kms. trobareu indicat el desviament, a mà esquerra, cap a Alentorn i Vilanova de Meià per la LP-9132. La carretera LP-913 travessa el Montsec per uns paratges grandiosos i solitaris per arribar a Llimiana, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel Terradets, que abans us comentàvem. Bona estada a la Noguera i al Pallars!.

Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, este domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

Observació d’aus migratòries


1455738075

Aquest diumenge tindrà lloc a la Serralada de Marina, sobre Santa Coloma de Gramanet, a tocar de Barcelona, una passejada guiada de descoberta dels ocells, molt interessant. Comença puntual a les 9.30 hores i pot acabar sobre les 13.30 hores. Cal reservar, les places son limitades, i us donaran més informació sobre el tema al telèfon:  933 956 336. Serà, però, a Santa Coloma de Gramenet, molt accessible en metro, bus o cotxe privat. Tot i que el lloc de trobada es concreta al fer la reserva. Ho organitzen Aloc Natura amb la col·laboració del Parc de la Serralada de Marina. A més de trucar al telèfon 933 956 336 també podeu contactar escrivint al mail: p.smarina@diba.cat. L’activitat és gratuïta. Els cims més alts del Parc de la Serralada de Marina són un lloc privilegiat per observar la migració de les aus, especialment de les rapinyaires, ja que es troba a la ruta migratòria de la Mediterrània occidental. Les rapinyaires aprofiten els corrents d’aire que es generen als vessants de solell per remuntar, de manera que és fàcil observarles resseguint les carenes de la serra. Entre les espècies més comunes d’ocells planadors podem trobar l’aligot vesper, l’esparver vulgar, el xoriguer comú, l’àliga marcenca i l’aligot comú. Recordeu que l’activitat és gratuïta i les places limitades, i que les reserves es faran per ordre d’inscripció. Cal dur calçat còmode per caminar, cantimplora amb aigua i, de manera optativa, prismàtics. Per més informació aneu a parcs.diba.cat/web/marina. Podeu acabar de passar el dia al Parc de la Serralada de Marina, i potser visitar el desconegut i incomparable del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a la muntanya entre Badalona i Santa Coloma de Gramanet. El diumenge al matí, si no sabeu què fer, ja teniu plan!. Arribeu-vos a veure les aus i gaudiu del parc natural i de Sant Jeroni de la Murtra, a la tarda. Bon lloc per fer pic-nic. Esplanades i molt d’espai per còrrer. També podeu també fer una ullada al poblat ibèric de Puig Castellar. Us esperem!.

En el Parque de la Serralada de Marina, tiene lugar este domingo un paseo para observar las aves. Hace falta reservar. Podeis descubrir también el desconocido e incomparable del monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, en la montaña, entre Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Lo tienen bien los amantes de pasear por la naturaleza. Buen lugar para hacer pic-nic. Explanadas y mucho espacio para correr.

La Festa del Bandoler de Castellserà


bandoler

Aquest proper cap de setmana, 14 i 15 de maig de 2016, heu d’anar amb la família a gaudir de la Festa del Bandoler, un esdeveniment que té lloc al poble de Castellserà, a la bonica i poc coneguda comarca de l’Urgell. S’hi arriba per l’autovia A2, la gratuïta que va fins a Lleida, anat fins la sortida de Vilagrassa, i prenent cap a Balaguer, per la ruta de la Val d’Aran de tota la vida. Està situat molt a prop de Boldú, just en la meitat justa d’aquella llarguíssima recta, infinita, que tots i totes recordem de quan anàvem amb els pares amb cotxe camí de Vielha. Trobareu l’indicador a mà dreta. Castellserà és un típic poble de plana, agrícola, que ara viu la primavera amb un esclat de flors i de verd. Amb aquesta festa es recorden els fets ocorreguts a finals del segle XV i durant el XVI a la comarca. En aquella època els bandolers senyorejaven la contrada i assaltàven els carros del camí ral, la gent i els pobles. Un dels bandolers més famosos, un cap de quadrilla, era fill de la vila de Castellserà, en Perot d’Argensola. Aquesta és l’excusa perfecta per situar la vila al mapa i per omplir carrers i places de festa, gresca i un munt d’actes ben interessants per a les famílies. En la festa trobareu, el dissabte, una caminada popular fins al pantà, al matí, a les 9. I a la tarda, missa cantada i ofrena a la Verge del Roser, danses, representació teatral, sopar popular, i concert. Però el diumenge és el dia fort: teniu trobada de puntaires a la Plaça Sitjar, esmorzar bandoler a la Plaça Major i obertura del mercat,  amb mostra d’oficis, d’arts tradicionals, de productes gastronòmics i passejades amb burros catalans. A partir de les 10 hores. A les 11 taller concert a la Plaça Major i a les 12 animació musical i accions bandoleres amb molt teatre i salves de pólvora dels trabucaires. A quarts de dues representació teatral. La història de Perot d’Argensola. A la tarda més mostra d’oficis, arts tradicionals, productes gastronòmics i passejades amb burros catalans i jocs infantils i tallers al Racó d’Antany i a davant de la Panera. A les 18 animació musical pel recinte bandoler amb més accions bandoleres. Per sopar sardinada popular i sopar concert. També cercaviles, gegants i caps grossos, trabucaires, grups d’animació, balls tradicionals, tallers, animació per a la mainada, música… Tots els actes al carrer, tallers i altres són completament gratuïts. Per dinar podeu reservar lloc en algun dels bars o restaurants del poble, com per exemple a l’Amistat o la Fonda Pla d’Urgell, al carrer Llibertat. També podeu passar el cap de setmana a l’Urgell, que ja hem dit que ara està preciós i, amb l’excusa de la fira del bandoler, visitar pobles maravellosos, medievals, com ara Verdú o Guimera, viles perfectament conservades, o castells com el de Ciutadilla, tots ells a l’esplèndida vall del riu Corb. No us perdeu el monestir de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter, però molt bonic. A la zona teniu també gens desconegut convent de Sant Bartomeu, a tocar de Bellpuig, joia del renaixement català, fabulós. O bé visiteu els castells de la plana de Lleida, o si sou amants de la natura i els ocells el increible estany d’Ivars i Vilasana, paradís de les aus. Podeu dormir a Castellserà, en les cases rurals, com ara Can Tesset, o bé les que depenen de la Masia l’Esperança, on hi ha un laberint de blat de moro molt divertit, al juny, quan és l’època. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu bons hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Un cap de setmana a l’Urgell, mola, ja ho veureu!.

La Fiesta del Bandolero tiene lugar en Castellserà, en la hermosa y poco conocida comarca del Urgell, cada segundo fin de semana de mayo. Encontrarán Castellserà si toman la autovía A2, la de Lleida, hasta Vilagrassa, y allí os desviáis hacia Balaguer, por la ruta de la Val d’Aran de toda la vida. Está situada cerca de Boldú, en la mitad justa de aquella larguísima recta, infinita. Encontraréis el indicador a mano derecha. Es el típico pueblo de llanura, agrícola, batido por la luz del sol, inclemente, en este paisaje llano y frutícola. Con esta fiesta se recuerdan los hechos ocurridos a finales del siglo XV y durante el XVI en la comarca. En aquella época los bandoleros señoreaban la zona y asaltaban los carros del camino real, la gente y los pueblos. Uno de los bandoleros más famosos, un jefe de cuadrilla, era hijo de la villa de Castellserà, Perot de Argensola. A él va dedicada la juerga. Una buena excusa para pasarlo bien y llenar las calles y plazas de representaciones dramatizadas, pasacalles con gigantes y cabezudos, trabucaires, grupos de animación, bailes tradicionales, animación para los niños, conciertos, espectáculos de fuego y danza y encuentros de gigantes y castellers … según el programa del año. No faltarán nunca las demostraciones de oficios y las paradas de artesanía y gastronómicas. Aunque el sábado ya hay cosas, como un pasacalles en que los bandoleros ya recorren las casas de la localidad, el baile en la Plaza Mayor , y un desfile, será el domingo el día fuerte. Habrá encuentro de encajeras, danzas populares y, en la Plaza Mayor, la representación teatral en que Perot de Argençola se declara bandolero. A mediodía comida popular. Por la tarde espectáculo de magia con el Mago Arnau. Si podéis quedaros, habrá una nueva representación del Perot y cena con sardinas a la brasa y pan con aceite y chocolate. Aparte de eso se podrá disfrutar durante todo el domingo de la feria, los oficios, juegos, manualidades y diversos talleres para los niños. Todo en la calle Santa María. Todos los actos son completamente gratuitos. Si no desean compartir la comida popular, o si pasáis por el pueblo otro día, hay que decir que en Castellserà hay varios bares y restaurantes. Por ejemplo la Amistad o la Fonda Pla d’Urgell, en la calle Libertad. También puede pasar el fin de semana de visita por el Urgell, con la excusa de la feria del bandolero, y ver Verdú, Guimera, una villa medieval perfectamente conservada, Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb. Incluido el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. O Balaguer, ciudad medieval. Pueden dormir en Castellserà, en las casas rurales, como Can Tesset, o bien las que dependen de la Masía la Esperanza, donde hay un laberinto de maíz muy divertido, en junio, cuando es la época. En Belianes tiene un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen muy buenos hoteles en Tàrrega. También en Vilagrassa está el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, ¡mola!.