Montgarri

A la Vall d’Aran teniu un lloc molt especial, amagat, ideal per una sortida familiar. Es tracta del poblet abandonat de Montgarri, que després de molts anys sense vida ha tornat a acollir activitat humana gràcies a un refugi molt coquetó, amb restaurant, i una empresa d’oci i lleure en la natura que hi te la seva seu. S’hi accedeix de forma relativament fàcil, del maig a l’octubre, en que no sol haver-hi neu, per una pista en prou bones condicions que surt del Pla de Beret. Per anar-hi haureu de pujar fins la Vall d’Aran, bé pel túnel de Vielha, per Lleida i el Pont de Suert, o bé pel grandiós Port de la Bonaigua, un port de carretera de muntanya de més de 2000 metres d’alçada, amb vistes esplèndides damunt els Pirineus. Aquesta ruta va per Tàrrega, Balaguer, Tremp i Sort. En tots dos casos heu d’anar fins el complex turístic de Baqueira-Beret, d’on surt, ben indicada, la carretera asfaltada que remunta fins el Pla de Beret, on hi ha una estació d’esquí, a 1850 mts. d’altura. Aquest pla ja és prou bonic en ell mateix. Aquí, envoltats de muntanyes molt altes, neixen i juguen amb pedres, herba, neu i petits ponts, els rius Garona, que va cap a França, i el riu Noguera Pallaresa, que seguirem en tota la nostra ruta. En el Pla de Beret hi ha bon aparcament. Des d’aquest pàrquing surten les dues pistes possibles per anar a Montgarri. A l’esquerra del riu, baixant, teniu un sender peatonal, ample i còmode, que en 8 kms. us porta a Montgarri travessant prats i pastures. Amb nens una mica menys de dues hores, baixada suau, que serà pujada al tornar al Pla de Beret!. Si escolliu anar-hi amb vehicle preneu la pista de terra, ampla i ben condicionada, que surt pel marge dret del riu, baixant. Tot i que progressivament va fent-se més estreta i que alguns trams son una mica més en pendent i estan en més mal estat, en general es pot afirmar que el recorregut es pot fer en un cotxe convencional, sense massa problemes, anant poc a poc. Podríeu arribar a Montgarri en 9 kms. però us recomanem que deixeu el cotxe en un aparcament situat al kilòmetre 6, des d’on surt un camí que travessa el bosc, baixa al riu i arriba al poble. Aquest camí estalvia 3 kms. de pista i son deu minuts, uns 500 mts, en mig d’un bosc preciós, primer de forta baixada, amb escalons de fusta, i a la tornada de forta pujada, uns 200 escalons de fusta altra vegada. Hi ha un indicador en forma de pòrtic, de fusta, molt xulo, que diu Montgarri. No té pèrdua!. En entrar al poblet, travessant el pont i el riu, veureu el campanar de l’església, l’església ella mateixa, l’antic ajuntament, ara restaurant i les ruïnes de les cases, cada vegada més cobertes de vegetació. El paratge és idil·lic. Un bosc centenari, prats, el riu, espai per còrrer i jugar, per fer senderisme, i muntanya, per anar en bici… Una passada. En un dia de sol és una meravella. Si és l’hivern, des del Pla de Beret, absolutament nevat, podreu anar-hi en raquetes de neu, en moto de neu o en trineu amb gossos. Experiències úniques. Llavors Montgarri apareix sota un espès mantell blanc, tot silenciós. A la primavera, en canvi, tot és ben verd, amb flors de tots colors arreu. A l’estiu és un descans la frescor de Montgarri. La tardor és una simfonia de tots els tons possibles de groc, vermell i marró. Guapíssim. Per dinar podeu fer-ho en plan píc-nic, o bé al refugi. Per dinar fora de Montgarri podeu anar al poble de Gessa, camí de Vielha, a Casa Rufus, molt recomanable. O a Eth Cerer de Unha, un petit poble, situat sobre Salardú. Més avall, a Artiés, Casa Tana, o bé, molt més informal, a base de tapes, la Tauerna Urtau. En cotxe, a peu, en trineu o caminant, en raquetes o en bici, Montgarri no decepciona i és una bona excursió familiar, de les més recomanables que una família pot fer a la Vall d’Aran. Per dormir, a Espot, a uns 50 kms. de Montgarri passant pel port de la Bonaigua, nosaltres ho fem a l’Hotel Rocablanca, fantàstic i familiar.

El Valle de Aran tiene un lugar muy especial, escondido, ideal para una salida familiar. Se trata del pueblo abandonado de Montgarri, que después de muchos años sin vida ha vuelto a acoger actividad humana gracias a un refugio muy coqueto, con restaurante, y una empresa de ocio en la naturaleza que tiene allí su sede. Se accede de forma relativamente fácil, de mayo a octubre, en que no suele haber nieve, por una pista en bastante buenas condiciones que sale del Plan de Beret. Para ir deberán subir hasta el Valle de Aran, bien por el túnel de Vielha, por Lleida y el Pont de Suert, o bien por el grandioso Port de la Bonaigua, un puerto de carretera de montaña de más de 2000 metros de altura, con vistas espléndidas sobre los Pirineos. Esta ruta va por Tàrrega, Balaguer, Tremp y Sort. En ambos casos hay que ir hasta el complejo turístico de Baqueira-Beret, de donde sale, bien indicada, la carretera asfaltada que remonta hasta el Pla de Beret, donde hay una estación de esquí, 1850 mts. de altura. Este plan ya es bastante bonito en sí mismo. Aquí, rodeados de montañas muy altas, nacen y juegan con piedras, hierba, nieve y pequeños puentes, los ríos Garona, que va hacia Francia, y el río Noguera Pallaresa, que seguiremos en toda nuestra ruta. En el Plan de Beret hay buen aparcamiento. Desde este parking salen las dos pistas posibles para ir a Montgarri. A la izquierda del río, bajando, tiene un sendero peatonal, ancho y cómodo, que en 8 kms. os lleva a Montgarri atravesando prados y pastos. Con niños algo menos de dos horas, bajada suave, que será subida al volver al Pla de Beret. Si eligen ir con vehículo tomad la pista de tierra, ancha y bien acondicionada, que sale por el margen derecho del río, bajando. Aunque progresivamente va haciéndose más estrecha y en algunos tramos hay cierta pendiente y están en peor estado, en general se puede afirmar que el recorrido se puede hacer en un coche convencional, sin demasiados problemas, yendo poco a poco. Podrían llegar a Montgarri en 9 kms. pero les recomendamos que dejen el coche en un aparcamiento situado en el kilómetro 6, desde donde sale un camino que atraviesa el bosque, baja al río y llega al pueblo. Este camino ahorra 3 kms. de pista y son diez minutos, unos 500 mts, en medio de un bosque precioso, primero de fuerte bajada, con escalones de madera, y en la vuelta de fuerte subida, unos 200 escalones de madera otra vez. Hay un indicador en forma de pórtico, de madera, muy chulo. ¡No tiene pérdida!. Al entrar en el pueblo, atravesando el puente y el río, verán el campanario de la iglesia, la iglesia ella misma, el antiguo ayuntamiento, ahora restaurante y las ruinas de las casas, cada vez más cubiertas de vegetación. El paraje es idílico. Un bosque centenario, prados, el río, espacio para correr y jugar, para hacer senderismo, y montaña, para ir en bici … Una pasada. En un día de sol es una maravilla. Si es invierno, desde el Pla de Beret, absolutamente nevado, pueden ir en raquetas de nieve, en moto de nieve o en trineo con perros. Experiencias únicas. Entonces Montgarri aparece bajo un espeso manto blanco, todo silencioso. En primavera, en cambio, todo es bien verde, con flores de todos colores. En verano es un descanso la frescura de Montgarri. El otoño es una sinfonía de todos los tonos posibles de amarillo, rojo y marrón. Guapísimo. Para comer puede hacerlo en plan pic-nic, o bien en el refugio. Para comer fuera de Montgarri puede ir al pueblo de Gessa, camino de Vielha, en Casa Rufus, muy recomendable. O a Eth bodega de Unha, un pequeño pueblo, situado sobre Salardú. Más abajo, en Arties, Casa Tana, o bien, mucho más informal, a base de tapas, la Tauerna Urtau. En coche, a pie, en trineo o caminando, en raquetas o en bici, Montgarri no decepciona y es una buena excursión familiar, de las más recomendables que una familia puede hacer en el Valle de Aran.

 

 

Parc de Nadal de Manlleu

Manlleu, és una població d’Osona, una mica per sobre de Vic. És un lloc on, quan erem petits, anàvem a buscar embotits. Ara, per Nadal, hi ha instal·lada una gran pista de gel i uns tobogans al·lucinants fins el 8 de gener. El parc de gel del Badanadal de Manlleu ofereix dues pistes de gel, una pista de 650 m i una altra de 100 m, i un tobogan de gel per baixar-hi amb trineu, situats a l’aire lliure en un entorn privilegiat: a la plaça Fra Bernadí de Manlleu. Funciona els laborables d’11 a 20 hores, i dissabtes, diumenges i festius d’11 a 21 hores. Informeu-vos: www.badanadal.cat. També trobareu una ludoteca i un casal de Nadal, situats en una carpa climatitzada al costat de les pistes de gel. Dins hi ha un munt de jJocs, inflables, circuits, laberints, tallers, minidisco i moltes activitats pensades per als nens i nenes fins a 12 anys. Funciona els laborables: de 9 a 13 i de 16 a 20 hores, i dissabtes, diumenges i festius: d’11 a 21 hores. Arribeu-vos fins Manlleu. Està un xic més amunt de Vic, per la carretera C-17. Total uns 70 kms. Si voleu dinar, o dormir per allà, us recomanarem un parell de fondes de tota la vida, Can Xaran, i també Can Torres, on tenen habitacions senzilles i bon menjar. Hi ha també una casa rural: La Rierola. Si finalment us decidiu, amb l’excusa de la fira, a quedar-vos per la zona el cap de setmana, heu de saber que hi ha molts alicients. Com per exemple el Museu Industrial del Ter, una gran finestra al segle XIX, quan Manlleu, com la resta dels pobles a la vora del Ter, eren un dels centres industrials més importants de Catalunya. Gran espai d’exposició i visites guiades. Moltes activitats per famílies que us permetran conèixer la indústria, el Ter i la biodiversitat que amaga. Aquest museu forma part del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Manlleu és també un centre ideal per una visita a Vic, molt proper, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit i el Collsacabra en general, un espai natural únic, que estarà groguejant de tardor. O bé per una anada fins Sau, amb el monestir de Sant Pere de Casserres, molt desconegut. En tots aquests llocs bona oferta hotelera, i bons restaurants. Mireu les entrades al nostre blog per organitzar-vos bé la ruta. Bon Nadal a Manlleu!.

Manlleu, és una población de Osona, un poco por encima de Vic. Es un lugar donde, cuando éramos pequeños, íbamos a buscar embutidos. Acercaos hasta Manlleu estos dias para patinar sobre hielo en sus dos pistas de Navidad y sus toboganes helados. Diversión asegurada. Está un poco más arriba de Vic, por la carretera C-17. Total unos 70 kms. Os proponemos un par de fondas de toda la vida, Can Xaran, así como Can Torres, donde tienen habitaciones sencillas y buena comida. Hay también una casa rural: La Rierola. Si finalmente se deciden, con la excusa de la feria, a quedarse por la zona el fin de semana, debe saber que hay muchos alicientes. Como por ejemplo el Museo Industrial del Ter, una gran ventana en el siglo XIX, cuando Manlleu, como el resto de los pueblos a orillas del Ter, eran uno de los centros industriales más importantes de Cataluña. Gran espacio de exposición y visitas guiadas. Muchas actividades para familias que os permitirán conocer la industria, el Ter y la biodiversidad que esconde. Este museo forma parte del Museo Nacional de la Ciencia y la Técnica de Cataluña. Manlleu es también un centro ideal para una visita a Vic, muy próximo, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit y el Collsacabra en general, un espacio natural único, que estará amarillento de otoño. O bien para hacer una ida hasta Sau, con el monasterio de Sant Pere de Casserres, muy desconocido. En todos estos lugares buena oferta hotelera, y buenos restaurantes. Vean las entradas en nuestro blog para organizar bien la ruta.

La festa de l’arròs de Bagà

Us agrada l’arròs?. Doncs heu de pujar fins a Bagà el diumenge abans de Carnestoltes, aquest any el diumenge 8 de febrer de 2015. És un típic àpat dels pobles i, antigament, els regidors anaven casa per casa demanant donatius de tot tipus: diners, aliments, llenya.. per tal de poder oferir un plat a la gent més necessitada. En els nostres dies aquesta tradició s’ha convertit en la Festa de l’Arròs. La paella gegant es cuina el matí del segon diumenge del mes de Febrer a la plaça porxada de Bagà. Es tracta d’una paella de quasi 3 metres de diàmetre, amb 250 kg d’arròs, per a més de 2.000 persones. Un arròs que, misteriosament, sempre queda al seu punt, i que es reparteix entre tots els assistents i visitants. Els actes comencen amb una missa solemne a l’església Parroquial de Sant Esteve, romànica, molt bonica. A les 11:30 hores hi haurà una cercavila amb els Gegants, acompanyats dels Grallers i Xanquers. Al migdia l’actuació de l’Esbart Cadí a la Plaça Porxada, on podreu veure el famós i tradicional Ball Cerdà. A partir de les 13:30 hores comença el repartiment de l’arròs a la Plaça Porxada. Hi haurà també una fira de productes artesans alimentaris a la Plaça. Catalunya, i una trobada de Plaques de Cava a la Plaça del raval, o bé al Casal de la Vila, si neva. No us perdeu el tast gastronòmic dels restaurants i bars de la vila, a la Plaça de Catalunya, potser no menjareu gaire arròs en acabat. I si us fa mandra pujar fins Bagà, ja us diem que, malgrat el fred, no serà cap penalitat fer-ho. Cert que Bagà està una mica lluny de Barcelona, just al damunt de Berga, abans de passar el túnel del Cadí, però el paisatge nevat, us encantarà, a vosaltres i la canalla. I no ho serà només perquè la neu i la festa de l’arròs s’ho valen, sinó perquè la bonica vila de Bagà s’ho val encara més, i perquè tot el Pirineu estarà nevat i esplèndit en aquestes dates. No n’hi ha gaires d’oportunitats de veure aquesta dança tradicional en un entorn com aquest. Arribeu-vos fins a Bagà amb l’excusa de l’arròs i disfruteu d’una diada a la neu. Passejeu pel terme municipal, que és molt bonic, amb racons com ara les Fonts de l’Adou, on neix el riu Bastareny, o altres fonts del terme, ric en aigua. O bé zones de pic-nic, ben nevades a l’hivern i verdes la resta de l’any, com les vores del riu Grèixer. També podeu intentar pujar a les pistes d’esquí de Pal, al coll de Pal, una estació familiar, molt petita, però d’un encant i unes vistes superbes. Ja veieu que no només l’arròs us crida cap a Bagà. Per dormir i menjar bé a Bagà no van pas escassos de llocs: teniu Cal Batista, un hotelet familiar, o bé l’hotel del Blat, amb habitacions dúplex, ideals per famílies. Dinem sempre a la Fonda de Cal Amagat, al centre del poble, que us recomanem de tot cor. El Niu Nou te apartaments, hotelet i un restaurant modern i trencador. Una cucada les habitacions del Santuari del Paller, als afores del poble, en plena natura. Bona taula. Espai ideal pels vostres fills. També la casa rural del Molí del Casó ofereix habitacions i bona cuina. L’hotel Pineda és senzillet i te un restaurant de menú arreglat. Hi ha diversos bars i un càmping, a la zona de Bastareny, al mig del bosc, i també un refugi, El Rebost, obert a l’estiu i per comanda, a dalt del Coll de Pal, un bon lloc per tocar neu. Aquest cap de setmana, Bagà, la neu i el Pirineu us esperen!.

¿Os gusta el arroz?. Pues tienen que subir hasta Bagà el domingo de Carnaval. No será ninguna pena hacerlo, aunque Bagà está algo lejos de Barcelona, justo encima de Berga, antes de pasar el túnel del Cadí. Y no lo será porque la fiesta del arroz se lo vale, porque la bonita villa de Bagà lo vale aún más, y porque el Pirineo estará nevado y espléndido en estas fechas. La fiesta tiene lugar en el marco incomparable de la plaza porticada de la villa. Allí se instala la paellera donde caben 250 Kgs. de arroz, suficiente para 2000 personas. Mientras la gigantesca paellera va haciendo su chup-chup amoroso, podreis disfrutar de la posibilidad de ver bailar el antiquísimo Ball Cerdà. Lo hace el Esbart Cadí en la Plaza Galcerán de Pinós. No hay muchas oportunidades de ver esta danza tradicional en un entorno como este. También es interesante la feria artesanal de alimentación. Por supuesto habrá otros actos para los niños, como un pasacalles con la comparsa de gigantes local. Acercaos hasta Bagà con la excusa del arroz y disfrutad de un día en la nieve. Paseareis por el término municipal, que es muy bonito, con rincones como las Fuentes del Adou, donde nace el río Bastareny, u otras fuentes del término, que es muy rico en agua. O bien buscad las zonas de pic-nic, bien nevadas en invierno y verdes el resto del año, como las orillas del río Grèixer. También pueden intentar subir a las pistas de esquí de Pal, en el Coll de Pal, una estación familiar, muy pequeña, pero de un encanto y unas vistas soberbias. Ya veis que no sólo el arroz os llama hacia Bagà. Para dormir y comer bien, en Bagà no van escasos de lugares: tiene n Vds. Cal Batista, un hotelito familiar, o bien el hotel del Blat, con habitaciones dúplex, ideales para familias, o Cal Amagat, en el centro del pueblo.

Festa major a Bagà

Us agrada el Pirineu?. Doncs heu de pujar fins a Bagà el proper cap de setmana. No serà cap penalitat fer-ho, malgrat que Bagà està una mica lluny de Barcelona, just al damunt de Berga, abans de passar el túnel del Cadí. I no ho serà perquè la festa major s’ho val. I perquè la bonica vila de Bagà s’ho val encara més, i perquè el Pirineu estarà esplèndit en aquestes dates. El dijous 31 teniu festa de l’escuma, cinema i música a la plaça porxada medieval. Divendres a la tarda animació infantil, i més música i ball a la nit. Dissabte a la tarda una gran cercavila, concert, ball amb orquestra i disco mòbil. El diumenge sardanes, espectacles per infants, havaneres i rom cremat. Tot senzill, tot popular. Arriveu-vos fins a Bagà amb l’excusa de la festa i disfruteu d’una diada entranyable. Passejeu pel terme municipal, que és molt bonic, amb racons com ara les Fonts de l’Adou, on neix el riu Bastareny, o altres fonts del terme, ric en aigua, amb gorgs on banyar-se. O bé zones de pic-nic, ben nevades a l’hivern i verdes ara, com les vores del riu Grèixer. També podeu intentar pujar a les pistes d’esquí de Pal, al coll de Pal, una estació familiar, molt petita, però d’un encant i unes vistes superbes. Ja veieu que no només la festa us crida cap a Bagà. Per dormir i menjar bé a Bagà no van pas escassos de llocs: teniu Cal Batista, un hotelet familiar, o bé l’hotel del Blat, amb habitacions dúplex, ideals per famílies, o a Cal Amagat, al centre del poble. Per més informació truqueu a l’ajuntament de Bagà, al telèfon 938244013, o bé visiteu la seva web: www.viladebaga.org. Bona estada de vacances al Pirineu!.

¿Os gusta el Pirineo? Pues tienen que subir hasta Bagà este fin de semana. No será ninguna pena hacerlo, aunque Bagà está algo lejos de Barcelona, justo encima de Berga, antes de pasar el túnel del Cadí. Y no lo será porque la fiesta mayor del pueblo se lo vale, porque la bonita villa de Bagà lo vale aún más, y porque el Pirineo estará espléndido en estas fechas. La fiesta tiene lugar en el marco incomparable de la plaza porticada de la villa. Habrá actos para los niños, como un pasacalles con la comparsa de gigantes local y baile. Acercaos hasta Bagà con la excusa de la fiesta y disfrutad de un día en la naturaleza. Paseareis por el término municipal, que es muy bonito, con rincones como las Fuentes del Adou, donde nace el río Bastareny, u otras fuentes del término, que es muy rico en agua. O bien buscad las zonas de pic-nic, bien nevadas en invierno y verdes el resto del año, como las orillas del río Grèixer. También pueden intentar subir a las pistas de esquí de Pal, en el Coll de Pal, una estación familiar, muy pequeña, pero de un encanto y unas vistas soberbias. Ya veis que no sólo el arroz os llama hacia Bagà. Para dormir y comer bien, en Bagà no van escasos de lugares: tiene n Vds. Cal Batista, un hotelito familiar, o bien el hotel del Blat, con habitaciones dúplex, ideales para familias, o Cal Amagat, en el centro del pueblo.

L’àpat dels pobres a Bagà

Us agrada l’arròs?. Doncs heu de pujar fins a Bagà el proper diumenge. No serà cap penalitat fer-ho, malgrat que Bagà està una mica lluny de Barcelona, just al damunt de Berga, abans de passar el túnel del Cadí. I no ho serà perquè la festa de l’arròs, anomenada l’àpat dels pobres, s’ho val. I perquè la bonica vila de Bagà s’ho val encara més, i perquè el Pirineu estarà nevat i esplèndit en aquestes dates. La festa te lloc en el marc incomparable de la plaça porxada de la vila. Allà hi haurà, tot el dia, una mostra de productes artesans i balls. A les 10,45 missa solemne. En sortir de missa, a les 11, 15 hores gaudireu d’una cercavila amb els gegants, els grallers i la Tàmbaga de Bagà. A migdia hi ha l’actuació de l’Esbart Cadí, i a quarts de dues dinar de paella. De la paella que ja haureu vist bullir, perquè s’instal·la a la mateixa plaça, una paella suficient per a 2000 persones. I mentre la gegantina paellera va fent el seu xup-xup amoròs, podreu disfrutar de la possibilitat de veure ballar l’antiquíssim Ball Cerdà. Com hem dit ho fa l’Esbart Cadí a la Plaça Galceran de Pinós. No n’hi ha gaires d’oportunitats de veure aquesta dança tradicional en un entorn com aquest. També és interessant la fira artesanal d’alimentació. I son xulos els actes pels infants, com la cercavila amb la colla gegantera local, que us hem comentat. Un matí entretingut en un poble encantador. Arribeu-vos fins a Bagà amb l’excusa de l’arròs i disfruteu d’una diada a la neu. Passejeu pel terme municipal, que és molt bonic, amb racons com ara les Fonts de l’Adou, on neix el riu Bastareny, o altres fonts del terme, ric en aigua. O bé zones de pic-nic, ben nevades a l’hivern i verdes la resta de l’any, com les vores del riu Grèixer. També podeu intentar pujar a les pistes d’esquí de Pal, al coll de Pal, una estació familiar, molt petita, però d’un encant i unes vistes superbes. Ja veieu que no només l’arròs us crida cap a Bagà. Per dormir i menjar bé a Bagà no van pas escassos de llocs: teniu Cal Batista, un hotelet familiar, o bé l’hotel del Blat, amb habitacions dúplex, ideals per famílies, o a Cal Amagat, al centre del poble. Per més informació truqueu a l’ajuntament de Bagà, al telèfon 938244013, o bé visiteu la seva web: www.viladebaga.org. Bona arrossada al Pirineu!.

¿Os gusta el arroz?. Pues tienen que subir hasta Bagà el domingo. No será ninguna pena hacerlo, aunque Bagà está algo lejos de Barcelona, justo encima de Berga, antes de pasar el túnel del Cadí. Y no lo será porque la fiesta del arroz se lo vale, porque la bonita villa de Bagà lo vale aún más, y porque el Pirineo estará nevado y espléndido en estas fechas. La fiesta tiene lugar en el marco incomparable de la plaza porticada de la villa. Allí se instala la paellera donde caben 250 Kgs. de arroz, suficiente para 2000 personas. Mientras la gigantesca paellera va haciendo su chup-chup amoroso, podreis disfrutar de la posibilidad de ver bailar el antiquísimo Ball Cerdà. Lo hace el Esbart Cadí en la Plaza Galcerán de Pinós. No hay muchas oportunidades de ver esta danza tradicional en un entorno como este. También es interesante la feria artesanal de alimentación. Por supuesto habrá otros actos para los niños, como un pasacalles con la comparsa de gigantes local. Acercaos hasta Bagà con la excusa del arroz y disfrutad de un día en la nieve. Paseareis por el término municipal, que es muy bonito, con rincones como las Fuentes del Adou, donde nace el río Bastareny, u otras fuentes del término, que es muy rico en agua. O bien buscad las zonas de pic-nic, bien nevadas en invierno y verdes el resto del año, como las orillas del río Grèixer. También pueden intentar subir a las pistas de esquí de Pal, en el Coll de Pal, una estación familiar, muy pequeña, pero de un encanto y unas vistas soberbias. Ya veis que no sólo el arroz os llama hacia Bagà. Para dormir y comer bien, en Bagà no van escasos de lugares: tiene n Vds. Cal Batista, un hotelito familiar, o bien el hotel del Blat, con habitaciones dúplex, ideales para familias, o Cal Amagat, en el centro del pueblo.

Pla d’Anyella

El pla d’Anyella és un dels millors llocs, sinó el millor, per trobar neu familiar a Catalunya. Neu sense ordres, sense esquiadors, sense cues, sense obligacions. Neu per tirar-s’hi amb trineu, amb bosses o sense res. Neu per fer batalles amb boles sense que ningú us cridi l’atenció. Neu sense restriccions, sense parkings, ni guardes. Neu per fet ninots de neu, o per caminar-hi al damunt, o per rodolar-hi tot fent la croqueta. Neu pels infants. Sense gent que es queixi, us molesti o us faci fora. Els plans d’Anyella son fantàstics!. Primer perquè son plans, no del tot, és clar, son ondulats, però son desnivells divertits i sense perill. A l’estiu és el punt de trobada de milers d’ovelles que s’enfilen fins aqui dalt des del Ripollès, del Lluçanès o d’Osona. I aquests ramats han de pasturar sense entrebancs, sense precipicis on estimbar-se. Us encantaran les formes suaus i arrodonides d’Anyella. Segon avantatge: esteu dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les vistes son magnífiques, esplèndides, teatrals, escenenogràfiques. Per passar l’estona simplement contemplant els cims nevats que ens envolten. Tercer avantatge: si fa sol, no farà fred. Anyella està orientat a sud. Sol a dojo. I poc vent. Ideal. Quart avantatge: bones possibilitats d’aparcament. La carretera creua els plans des del coll de la Creueta, a 1924 metres d’alçada, fins La Molina, a 1600 metres, durant uns 8 kms. Al llarg d’aquest recorregut hi ha moltes zones on podreu aparcar el cotxe sense dificultat, i sense massa problemes. No hi ha gaire gent aquí. Al pla d’Anyella s’hi arriba per la carretera C-17 de Barcelona fins Guardiola de Bergueda, per seguir cap a La pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, i d’aquesta població per la carretera BV-4031, amb bon asfalt, fins el coll de la Creueta. O bé podeu seguir la C-17, travessant el túnel del Cadí, fins Das o Alp, per pujar d’allà a Masella o La Molina, i continuar cap a la collada de Toses per la GI-400. Agafareu abans d’arribar a la collada el desviament cap a Castellar de n’Hug, i entrareu als plans d’Anyella. També possible pel petit poble de Toses, o per la carretera nacional de la Collada, (no ho recomanem). A tocar de La Molina, en agafar el desviament, ja veureu el telecadira del Pla d’Anyella, amb el parquing organitzat i serveis de bar i restaurant. No us quedeu aquí, seguiu cap al coll de la Creueta per buscar espais de neu lliure on gaudir del dia amb la canalla. La pleta Roja, el pic del Puigllançada i la Tosa d’Alp us rodegen. Domineu, amb vista aèria les comarques de La Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà segons el punt on sigueu. Sembla mentida que, a aquesta alçada, el terreny sigui tan pla, i amb tan poques dificultats per caminar-hi. Us proposem que si podeu hi passeu el cap de setmana. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé. Per dormir a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. Són dos terrenys d’acampada de luxe, amb tota mena de serveis. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però sovint son molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars. Pel costat de Castellar de n’Hug, o per la zona de Baga, trobareu hotels fantàstics com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. A la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Tots aquests llocs també tenen bons restaurants, encara que per allà podreu fer picnic sense problemes, o dinar als restaurants i bars de La Molina. Si penseu anar-hi uns dies podreu recòrrer els carrers amb les cases de pedra dels pobles de la vall alta del Llobregat, com Castellar, i les moltes ermites i esglésies romàniques que hi ha pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins algun un monestir com ara Sant Jaume de Frontanyà o Santa Maria de Lillet. A més pels volts de la Pobla de Lillet i Castellar trobareu una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. També molt divertit pels nens pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Abans d’arribar a Castellar d’en Hug pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar on neix el riu. Ja no us diem res del que podeu trobar a La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Riu… Bona neu familiar, recordeu: Pla d’Anyella!.

El plan de Anyella es uno de los mejores lugares, sino el mejor, para encontrar nieve familiar en Cataluña. Nieve sin órdenes, sin esquiadores, sin colas, sin obligaciones. Nieve para tirarse con trineo, con bolsas o sin nada. Nieve para hacer batallas con bolas sin que nadie les llame la atención. Nieve sin restricciones, sin parkings, ni guardas. Nieve de muñecos de nieve, o para caminar sobre ella, o para rodar haciendo la croqueta. Nieve para los niños. Sin gente que se queje, les moleste o les eche. Los llanos de Anyella son fantásticos. Primero porque son planos, no del todo, claro, son ondulados, pero son desniveles divertidos y sin peligro. En verano es el punto de encuentro de miles de ovejas que suben hasta aquí arriba desde el Ripollès, del Lluçanès o de Osona. Y estos rebaños deben apacentar sin tropiezos, sin precipicios donde despeñarse. Os encantarán las formas suaves y redondeadas de Anyella. Segunda ventaja: está dentro del Parque Natural del Cadí-Moixeró. Las vistas son magníficas, espléndidas, teatrales. Para pasar el rato simplemente contemplando las cumbres nevadas que nos rodean. Tercera ventaja: si hace sol, no hará frío. Anyella está orientado a sur. Sol a raudales. Y poco viento. Ideal. Cuarta ventaja: buenas posibilidades de aparcamiento. La carretera cruza los planos desde el coll de la Creueta, a 1924 metros de altura, hasta La Molina, a 1600 metros, durante unos 8 kms. A lo largo de este recorrido hay muchas zonas donde podrán aparcar el coche sin dificultad, y sin demasiados problemas. No hay mucha gente aquí. Al plan de Anyella se llega por la carretera C-17 de Barcelona hasta Guardiola de Bergueda, para seguir hacia La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, y de esta población por la carretera BV-4031, con buen asfalto, hasta la Creueta. O bien pueden seguir la C-17, atravesando el túnel del Cadí, hasta Das o Alp, para subir de allí en Masella o La Molina, y continuar hacia la collada de Toses por la GI-400. Cogeréis antes de llegar al collado el desvío hacia Castellar de n’Hug, y entraréis a los llanos de Anyella. También posible por el pequeño pueblo de Toses, o por la carretera nacional de la Collada, (no lo recomendamos). Junto a La Molina, al coger el desvío, ya veréis el telesilla del Plan de Anyella, con el parking organizado y servicios de bar y restaurante. No se queden ahí, sigan hacia la Creueta para buscar espacios de nieve libre donde disfrutar del día con los niños. Parece mentira que, a esta altura, el terreno sea tan plano, y con tan pocas dificultades para caminar. Os proponemos que paséis el fin de semana aquí. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien. Para dormir en Puigcerdà mismo, piensen en los grandes campings. Estel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. Son dos terrenos de acampada de lujo, con todo tipo de servicios. También tienen hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero a menudo son muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares. Por el lado de Castellar de n’Hug, o por la zona de Baga, encontrarán hoteles fantásticos como el Hotel del Blat, magnífico y moderno, o Ca l’Amagat, una buenísima fonda de las de toda la vida. En la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa, la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de la Pobla. Todos estos sitios también tienen buenos restaurantes, aunque por allí podréis hacer picnic sin problemas, o comer en los restaurantes y bares de La Molina. Si pensáis ir unos días podréis recorrer las calles con las casas de piedra de los pueblos del valle alto del Llobregat, como Castellar, y las muchas ermitas e iglesias románicas que hay por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques: Rotgers, Rus … y hasta algún un monasterio como Sant Jaume de Frontanyà o Santa María de Lillet. Además alrededor de la Pobla de Lillet y Castellar encontrarán una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. También muy divertido para los niños subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Antes de llegar a Castellar d’en Hug parad en las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar donde nace el río. Ya no os decimos nada de lo que se puede encontrar en La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Río … Buena nieve familiar, recuerden: ¡Plan de Anyella!.

Aranser – Aransa

Des de Martinet de Cerdanya podreu assolir fàcilment un dels racons més bonics de la Cerdanya. Es tracta de les pistes d’esquí nòrdic d’Aransa. Molta neu a l’hivern i un espai natural preciós a l’estiu. A més fàcil d’arribar-hi. Sortim de Martinet cap a LLes i Arànser. Deixem la carretera que puja a Lles, a mà dreta, i agafem la de mà esquerra, que porta al poblet d’Arànser. Podem parar a visitar aquest llogarret deliciós. Un cop vist, podeu seguir per la pista estreta, però asfaltada, que porta a Aransa. Haureu fet una vintena de kms. Bon aparcament. Bona neu per anar-hi amb raquetes, per tirar-se amb trineu o per esquiar en família. Hi trobareu tota mena de serveis, com ara lloguer de material, bar i un refugi restaurant: El Fornell, Tel: 973293051 – 660328754. Boscos de pi negre us envoltaran, i les vistes són magnífiques. També, al poble, teniu bonics restaurants amb habitacions, com l’Hostal del Pas de la Pera, o la Fonda Fuxet. O, si us agraden més, acollidores cases rurals, com ara Cal Síndic, o Ca l’Escolà, preciosa. Si sou bons caminadors heu de saber que la pista encara us portaria al Prat Miró, i continuant, als estanys de la Pera. Però allà ja no hi arribaríeu en cotxe. Us caldría una hora ben bona de caminada, des d’on hauríeu de deixar el vehicle. Si sou més de fer turísme poc cansat, us recomanem que feu un volt pels bonics pobles de la zona, com ara Músser. Aquest lloc diminut està aturat al segle XIX. És autèntic de veritat. Allà podreu comprar formatge artesà de Ca l’Orri i veure la seva esglèsia romànica. També podeu complementar la ruta pujant fins a LLes, i de allà al Cap de Rec. Un lloc molt espectacular i agradable, sobretot pels infants. Natura verge. I un bon refugi amb restaurant. A Músser us recomanem vivament l’hotel Campí. Un clàssic familiar, com estar a casa. A lles també teniu un allotjament amb molt d’encant: Cal Rei. Ja ho sabeu, la Cerdanya més bella us espera.

Festa de l’arròs a Bagà

Us agrada l’arròs?. Doncs heu de pujar fins a Bagà el diumenge de Carnestoltes. No serà cap penalitat fer-ho, malgrat que Bagà està una mica lluny de Barcelona, just al damunt de Berga, abans de passar el túnel del Cadí. I no ho serà perquè la festa de l’arròs s’ho val, perquè la bonica vila de Bagà s’ho val encara més, i perquè el Pirineu estarà nevat i esplèndit en aquestes dates. La festa te lloc en el marc incomparable de la plaça porxada de la vila. Allà s’instal·la la paella on hi caben 250 Kgs. d’arròs, suficient per a 2000 persones. Mentres la gegantina paellera va fent el seu xup-xup amoròs, podreu disfrutar de la possibilitat de veure ballar l’antiquíssim Ball Cerdà. Ho fa l’Esbart Cadí a la Plaça Galceran de Pinós. No n’hi ha gaires d’oportunitats de veure aquesta dança tradicional en un entorn com aquest. També és interessant la fira artesanal d’alimentació. Per descomptat hi haurà altres actes pels infants, com ara un cercavila amb la colla gegantera local. Arribeu-vos fins a Bagà amb l’excusa de l’arròs i disfruteu d’una diada a la neu. Passejeu pel terme municipal, que és molt bonic, amb racons com ara les Fonts de l’Adou, on neix el riu Bastareny, o altres fonts del terme, ric en aigua. O bé zones de pic-nic, ben nevades a l’hivern i verdes la resta de l’any, com les vores del riu Grèixer. També podeu intentar pujar a les pistes d’esquí de Pal, al coll de Pal, una estació familiar, molt petita, però d’un encant i unes vistes superbes. Ja veieu que no només l’arròs us crida cap a Bagà. Per dormir i menjar bé a Bagà no van pas escassos de llocs: teniu Cal Batista, un hotelet familiar, o bé l’hotel del Blat, amb habitacions dúplex, ideals per famílies, o a Cal Amagat, al centre del poble.

¿Os gusta el arroz?. Pues tienen que subir hasta Bagà el domingo de Carnaval. No será ninguna pena hacerlo, aunque Bagà está algo lejos de Barcelona, justo encima de Berga, antes de pasar el túnel del Cadí. Y no lo será porque la fiesta del arroz se lo vale, porque la bonita villa de Bagà lo vale aún más, y porque el Pirineo estará nevado y espléndido en estas fechas. La fiesta tiene lugar en el marco incomparable de la plaza porticada de la villa. Allí se instala la paellera donde caben 250 Kgs. de arroz, suficiente para 2000 personas. Mientras la gigantesca paellera va haciendo su chup-chup amoroso, podreis disfrutar de la posibilidad de ver bailar el antiquísimo Ball Cerdà. Lo hace el Esbart Cadí en la Plaza Galcerán de Pinós. No hay muchas oportunidades de ver esta danza tradicional en un entorno como este. También es interesante la feria artesanal de alimentación. Por supuesto habrá otros actos para los niños, como un pasacalles con la comparsa de gigantes local. Acercaos hasta Bagà con la excusa del arroz y disfrutad de un día en la nieve. Paseareis por el término municipal, que es muy bonito, con rincones como las Fuentes del Adou, donde nace el río Bastareny, u otras fuentes del término, que es muy rico en agua. O bien buscad las zonas de pic-nic, bien nevadas en invierno y verdes el resto del año, como las orillas del río Grèixer. También pueden intentar subir a las pistas de esquí de Pal, en el Coll de Pal, una estación familiar, muy pequeña, pero de un encanto y unas vistas soberbias. Ya veis que no sólo el arroz os llama hacia Bagà. Para dormir y comer bien, en Bagà no van escasos de lugares: tiene n Vds. Cal Batista, un hotelito familiar, o bien el hotel del Blat, con habitaciones dúplex, ideales para familias, o Cal Amagat, en el centro del pueblo.

El Cap del Rec

Possiblement el millor indret de la Cerdanya per anar amb infants: El Cap del Rec.  A l’hivern neu a dojo.  A l’estiu gespa abundant. Unes vistes espectaculars damunt la plana ceretana. Vistes d’ensomni damunt el Cadí, a l’altra costat de l’abim. Vistes privilegiades damunt la Tossa. Riuets que vagarejen, saltirons, entre els pins, creuan una plana inmensa, una plana acollidora, una plana vastíssima. Els infants tenen aquí el seu paradís. Quan està nevat perquè hi ha espai sense perill, sense esquiadors, per fer les seves guerres de neu familiars, per baixar sense velocitat amb els seus trineus. Quan hi ha gespa, perquè poden còrrer lliurament, amunt i avall, ficant els peus a l’aigua fresca dels rierols. I per si això fos poc encara us direm un parell més de secrets del Cap de Rec: hi ha un refugi, amb bar i restaurant, amb tota mena de serveis. Podeu dinar allà o fer pic-nic. Hi ha fonts abundoses, d’una aigua nítida, nival, superior. I segon secret: podeu arribar-hi, sense cap mena de dificultat, amb cotxe. Hi arriba una pista, primer asfaltada i més tard de terra, en molt bon estat, en boníssim estat, ampla, que us permetrà fer-hi pujar qualsevol mena de vehicle. Bon aparcament. Per arribar al Cap del Rec cal sortir de Martinet cap a Lles. Des de Lles la pista, senyalitzada, us durà en uns 8 kms. dalt de tot de la carena, a quasi bé 2000 mts d’altura. Benvinguts!.

Posiblemente el mejor lugar de la Cerdanya para ir con niños: El Cap del Rec. En invierno nieve a raudales. En verano césped abundante. Unas vistas espectaculares a la plana ceretana. Vistas de ensueño sobre el Cadí, al otro lado del abismo. Vistas privilegiadas sobre la Tossa. Riachuelos que vagan, dando saltos, entre los pinos, y cruzan una llanura inmensa, una llanura acogedora, una llanura vastísima. Los niños tienen aquí su paraíso. Cuando está nevado porque hay espacio sin peligro, sin esquiadores, para hacer sus guerras de nieve familiares, para bajar sin velocidad con sus trineos. Cuando hay césped, porque pueden correr libremente, arriba y abajo, metiendo los pies en el agua fresca de los riachuelos. Y por si esto fuera poco todavía para convencerles les diremos un par de secretos del Cap de Rec: hay un refugio, con bar y restaurante, con todo tipo de servicios. Pueden comer allí o hacer pic-nic. Hay fuentes abundantes, de un agua nítida, nival, superior. Y segundo secreto: pueden llegar, sin ningún tipo de dificultad, en coche. Llega una pista, primero asfaltada y más tarde de tierra, en muy buen estado, en buenísimo estado, ancha, que les permitirá subir con cualquier tipo de vehículo. Buen aparcamiento. Para llegar al Cap del Rec hay que salir de Martinet a Lles. Desde Lles la pista, señalizada, le llevará en unos 8 kms. alto de la cresta, a casi 2000 mts de altura. ¡Bienvenidos!.

Formigueres

Formigueres, la capital de la comarca catalana del Capcir, està situada en una preciosa vall dels Pirineus, a la Catalunya Nord, en terres catalanes de França. Pel túnel del Cadí, en un parell d’hores hi arribareu. Estiu, hivern, primavera o tardor, el poble i els seus voltants són encantadors tot l’any. Formigueres poble te una bonica esglèsia, amb un campanar molt característic, (a la foto), i unes cases i carrers molt típics. És un gran centre de serveis. La vall del capcir és un destí maravellós. Els infants disfrutaran de la neu abundant, de la gespa pregona, de les flors o dels mil tons del bosc segons l’època. Banyar-vos en els riuets, passejar pels boscos, pujar muntanyes, que n’hi ha i moltes. Fer-ho a peu, a cavall, en bici. Prop o lluny. O tirar-vos boles de neu, anar en trineu, sobre raquetes, o esquiar en les magnífiques pistes de l’estació d’esquí que porta el nom de la vila. Esquí en família en una estació ben familiar. Passat Puigcerdà, preneu la N116 francesa cap a Perpinyà, i a Mont-Lluís, la carretera en direcció a Quillan, Limoux i Carcassonne. Ben aviat sereu al Capcir. El llac de Matamala i les muntanyes que l’envolten us donen la benvinguda. No deixeu de visitar Mont Lluís, que ve de camí. Ni les estacions alpines de Les Angles, Formigueres o Puivalador. Ni de fer la ruta de l’estany de les Bulloses. Però de veritat que no podem, en aquest petit espai, descriure-us tota la riquessa patrimonial, cultural, natural que el Capcir ofereix. Ni els mil racons entranyables que podeu veure. Per dormir i menjar a Formigueres teniu l’Hotel dels Dos Llacs. Senzillet. A França tots els hotels són una mica vells. Els agrada fer poques reformes. Però el Belle Aude, el Corrieu o Le Clos Cerdan, amb SPA, no estan malament. Si voleu dormir a casa us recomanem els hotels de Puigcerdà, els de la Molina, sobretot el Guitart, o la qualitat inmillorable dels càmping del grup STEL a Puigcerdà.

Formigueres, la capital de la comarca catalana del Capcir, está situada en un precioso valle de los Pirineos, en la Cataluña Norte, en tierras catalanas de Francia. Por el túnel del Cadí, se llega en un par de horas. Verano, invierno, primavera u otoño, el pueblo y sus alrededores son encantadores todo el año. Formigueres pueblo tiene una bonita iglesia, con un campanario muy característico, (en la foto), y unas casas y calles muy típicos. Es un gran centro de servicios. El valle del capcir es un destino maravilloso. Los niños disfrutarán de la nieve abundante, del césped mullido, de las flores o los mil tonos del bosque según la época. Bañarse en los riachuelos, pasear por los bosques, subir montañas, que las hay y muchas. Hacerlo a pie, a caballo, o en bici. Cerca o lejos. O tirarse bolas de nieve, montar en trineo, caminar sobre raquetas, o esquiar en las magníficas pistas de la estación de esquí que lleva el nombre de la villa. Esquí en familia en una estación muy familiar. Pasado Puigcerdà, tomar la N116 francesa hacia Perpiñán, y en Mont-Luis, la carretera en dirección a Quillan, Limoux y Carcasona. Pronto entrareis en el Capcir. El lago de Matamala y las montañas que la rodean les daran la bienvenida. No dejéis de visitar Mont Louis, que os viene de camino. Ni las estaciones alpinas de Les Angles, Formigueres o Puivalador. Ni de hacer la ruta del lago de las Bullosa. Pero de verdad es que no podemos, en este pequeño espacio, describiros toda la riqueza patrimonial, cultural, natural que el Capcir ofrece. Ni los mil rincones entrañables que allí podéis ver. Para dormir y comer en Formigueres tienen el Hotel de los Dos Lagos. Sencillito. En Francia todos los hoteles son un poco viejos. Les gusta hacer pocas reformas. Pero el Belle Aude, el Corrieu, o Le Clos Cerdan, con SPA, no están mal. Si quiere dormir en casa le recomendamos los hoteles de Puigcerdà, los de La Molina, sobre todo el Guitart, o la calidad inmejorable de los campings del grupo STEL en Puigcerdà.

Masella

Masella és una estació d’esquí que sempre ens ha agradat molt. Hem tingut molta tirada a gaudir de la neu, en família, a Masella. Potser perquè és petita. Potser perquè és familiar. Potser perquè és molt menys coneguda que la seva gran veïna, La Molina. De fet La Molina actua com a filtre. Molta gent es queda a La Molina i no continua la carretera fins Masella. Millor que millor. Hi ha menys gent. Masella disposa de tots els serveis pels amants de l’esquí alpí, però també te bones zones lliures pels trineus i per gaudir de la neu amb els infants. De fet te un jardí de neu, a cota 1600, i un parc de neu a La Pleta, a 2300 mts. I és que Masella te neu per tots els públics, i pistes de tots colors. Des de les verdes a peu de serveis, fins les negres que baixen de la mítica Tossa d’Alp, (a la foto), a més de 2500 mts. Teniu zones de pic-nic, a La Pleta, bars i restaurants, lloguer de material, infermeria i diverses botigues. Hi ha bon aparcament. Per dormir us recomanem, sobretot si teniu infants petits, l’aparthotel Guitard La Molina, apartaments a bon preu. També l’SPA de la Collada, de la mateixa cadena. Però no és l’únic. A la web de Masella trobareu pilons d’allotjaments de tota mena. També passa el mateix amb el menjar. A nosaltres ens agrada anar a Alp. Allà teniu El Mesón de Alp, al carrer Sant Pere, 9, Telf: 972 14 41 20. Super recomanable. O bé, molt a tocar, Casa Patxi, al carrer d’Orient, 23, Telf: 972 89 01 82. Evidentment n’hi ha un munt més, a Masella, i a tota la Cerdanya. I fins un selfservice, que no està malament, gens malament, a La Molina.

Masella es una estación de esquí que siempre nos ha gustado mucho. Hemos tenido mucha tirada a disfrutar de la nieve, en familia, en Masella . Quizá porque es pequeña. Quizá porque es familiar. Quizá porque es mucho menos conocida que su gran vecina, La Molina. De hecho La Molina actúa como filtro. Mucha gente se queda en La Molina y no sigue la carretera hasta Masella. Mejor que mejor. Hay menos gente. Masella dispone de todos los servicios para los amantes del esquí alpino, pero también tiene buenas zonas libres por los trineos y para disfrutar de la nieve con los niños. De hecho tiene un jardín de nieve, a cota 1600, y un parque de nieve en La Pleta, a 2300 mts. Y es que Masella tiene nieve para todos los públicos, y pistas de todos los colores. Desde las verdes a pie de servicios, hasta las negras que bajan de la mítica Tossa d’Alp, (en la foto), a más de 2500 mts. Tiene zonas de picnic, en La Pleta, bares y restaurantes, alquiler de material, enfermería y varias tiendas. Hay buen aparcamiento. Para dormir os recomendamos, sobre todo si tiene niños pequeños, el aparthotel Guitard La Molina , apartamentos a buen precio. También el SPA de la Collada, de la misma cadena. Pero no es el único. En la web de Masella encontrará montones de alojamientos de todo tipo. También ocurre lo mismo con la comida. A nosotros nos gusta ir a comer a Alp. Allí tienen El Mesón de Alp, en la calle Sant Pere, 9, Telf: 972 14 41 20. Super recomendable. O bien, muy cerca, Casa Patxi, en la calle de Oriente, 23, Telf.: 972 89 01 82. Evidentemente hay un montón más, en Masella, y en toda la Cerdanya. Y hasta un self, que no está mal, nada mal, en La Molina.

Benasque

Benasque és la capital de la Vall del mateix nom. Benasque està situat al cor dels Pirineus, allà on s’aixequen els gegants d’aquesta serralada. Benasque està envoltada de pics que superen de llarg els 2.500 mts, i que arriben a passar dels 3.000. Són noms mítics: Maladeta, Aneto, Posets, Perdiguero, Bichamala, Gallinero… Benasque és un poble antic. Fou la primera capital del Comtat de la Ribagorça. Un comtat alt medieval, els orígens del qual es perden en la nit dels temps. D’aquesta naixença Benasque n’ha conservat un entramat de carrers medievals, amb boniques cases de pedra, moltes cases fortes, amb escut i torre de defensa, i uns quants palaus. El de la foto, el propi palau dels Ribagorça n’és un bonic exemple. Benasque i la seva vall són bonics tot l’any. A la primavera els verds somriuen, joves, en els camps plens de flors. Els rius canten, plens d’aigua que salta arreu i la neu encara cobreix els cims. A l’estiu tot és ple, gràvid. Fa calor però amable i els rierols i llacs són gelats. A les nits refresca i convida a dormir. A la tardor la poesia tenyeix arreu la vall. Ocres, vermells, grocs. És el triomf del color. La bogeria. I a l’hivern tot és blanc. La neu embolcalla per complert una vall altíssima, pensada per disfrutar-la. Dues estacions d’esquí us esperen. Benasque sap que és un destí destijat i ofereix als viatgers, sobretot a les famílies les seves millor gales. Una natura verge, un poble conservat, sense els estralls de les construccions modernes. Un camp en calma, amb espais on divertir-se. Bons, boníssims hotels. Tots pensats per infants. Habitacions quàdruples sense problemes, amb bons preus. Restaurants d’una gastronomia exquisida. Àrees de descans i de pic-nic. Càmpings ben instal·lats. Pujeu a Benasque i visiteu tota la vall. Aneu fins los llanos de el Hospital i mireu com neix l’Ésera en el circ muntanyòs més gran d’Espanya. Podeu esquiar i dormir en un hotel molt luxós amb Spa. Aneu als llanos de Senarta, a passar el dia estirats a la gespa. Remunteu a peu la Vall d’Estós, una luxúria verda. Enfileu-vos a Cerler, una estació d’esquí a mida humana, o més a munt, fins la Vall d’Empriu, on podeu anar en trineu. Descobriu els petits pobles que volten Benasque. Nosaltres us recomanem dormir a l’hotel Ciria. Bon hotel i bon menjar. Preus en consonància. Habitacions familiars. També teniu, maco i més apanyat la Solana. Habitacions familiars i menú d’una relació qualitat amb preu insuperable. Hi hem menjat moltes vegades. Si voleu uns apartaments proveu els Sant Marcial. La seva millor època ja ha passat. Està envellits, però el preu és una oferta molt llaminera. A tota la vall hi ha molts allotjaments, no us quedareu sense lloc.

Benasque es la capital de l Valle del mismo nombre. Benasque está situado en el corazón de los Pirineos, allí donde se levantan los gigantes de esta cordillera. Benasque está rodeada de picos que superan de largo los 2.500 mts, y que llegan a pasar de los 3.000. Son nombres son míticos: Maladeta, Aneto, Posets, Perdiguero, Bichamala, Gallinero … Benasque es un pueblo antiguo. Fue la primera capital del Condado de la Ribagorza. Un condado alto medieval, cuyos orígenes se pierden en la noche de los tiempos. De este nacimiento Benasque ha conservado un entramado de calles medievales, con bonitas casas de piedra, muchas casas fuertes, con escudo y torre de defensa, y unos cuantos palacios. El de la foto, el propio palacio de los Ribagorza es un bonito ejemplo de ellos. Benasque y su valle son bonitos todo el año. En primavera los verdes sonríen, jóvenes, en los campos llenos de flores. Los ríos cantan, llenos de agua que salta y la nieve todavía cubre las cimas. En verano todo está lleno de vida, gravido. Hace calor pero amablemente y los arroyos y lagos invitan al baño. Por las noches refresca e incita a bién dormir. En otoño la poesía tiñe todo el valle. Ocres, rojos, amarillos. Es el triunfo del color. La locura. Y en invierno todo es blanco. La nieve envuelve por completo este valle altísimo. Dos estaciones de esquí le esperan. Benasque sabe que es un destino deseado y ofrece a los viajeros, sobre todo a las familias, sus mejor galas. Una naturaleza virgen, un pueblo bién conservado, sin los estragos de las construcciones modernas. Un campo en calma, con espacios donde divertirse. Buenos, buenísimos hoteles. Todos pensados para niños. Habitaciones cuádruples sin problemas, con precios sin parangón. Restaurantes de una gastronomía exquisita. Áreas de descanso y de picnic. Campings bien instalados. Podeis subir hasta los llanos del Hospital y vea como nace el Ésera en el circo montañoso más grande de España. Pueden esquiar y dormir en un hotel muy lujoso con Spa. En los llanos de Senarta, se pasa el día tumbado en el césped. La Vall de Estós és una lujuria verde. Trepar hasta Cerler permite conocer una estación de esquí a medida humana. Más arriba está la Vall de Ampriu donde puede ir en trineo. Descubra los pequeños pueblos que rodean Benasque. Nosotros os recomendamos dormir en el hotel Ciria. Buen hotel y buena comida. Precios en consonancia. Habitaciones familiares. También tienen, bonito y más apañado el hotel La Solana. Habitaciones familiares que ofrecen una relación calidad precio insuperable. Hemos comido allí muchas veces. Si desea unos apartamentos intente ver los San Marcial. Su mejor época ya ha pasado. Están envejecidos, pero el precio es una oferta muy atractiva. En todo el valle hay muchos alojamientos, no os quedaréis sin lugar para dormir.

Coll de pal

Neu, molta neu, tanta neu que moltes vegades no s’hi pot pujar perquè la carretera està tancada. Sempre la tanquen a la mínima nevada.  Això és Coll de Pal. És aquesta una estació d’esquí non nata. Un projecte no acabat. Presions superiors, interessos poc clars, o massa clars, han fet que la comunicació entre Bagà i Alp, pel Coll de Pal no s’hagi obert mai. Millor per nosaltres, per les famílies amb nens!. Ara Coll de Pal és un cul de sac, un lloc perfecte per anar-hi a fer tonteries i tirar-se amb trineu, o amb unes bosses. Remunteu l’eix del Llobregat, passeu Manresa, passeu Bergà i arribeu fins la vila de Bagà. Allà sortiu de la carretera que porta al túnel del Cadí, travesseu el poble en direcció a Grèixer i trobareu la carretera, asfaltada, fins el coll. Són 19 km de pujada. Uns 120 en total des de Barcelona. Les vistes des de dalt són senzillament impressionants. Tota Catalunya als vostres peus. I res més. Una petita zona de serveis, un aparcament i molt d’espai. A partir del rètol, just al Coll, la carretera deixa d’estar asfaltada i es converteix en una pista de terra que baixa cap a les instal·lacions de la Masella i la Molina, ja a la Cerdanya. Però no hi arriba en bon estat. És pràcticament intransitable per turismes. Si hi aneu a la primavera, o a l’estiu, gaudireu de l’alta muntanya amb més horitzó que pugueu imaginar-vos. També podeu visitar l’antiga mina de barita de la Bòfia, i recollir minerals. Segur que la canalla dusfruta moltíssim!. Per dinar podeu anar a Bagà. Bons restaurants, com el niu nou. També amb habitacions. Bons hotels, com ara el blat. Hi ha moltes més excursions per a fer a Bagà. Per exemple les fonts de l’Adou, a Gisclareny. Un entorn maravellòs ben poc conegut.

Nieve, mucha nieve, tanta nieve que muchas veces no se puede subir porque la carretera está cerrada. Siempre la cierran a la mínima nevada. Esto es Coll de Pal. Es esta una estación de esquí non nata. Un proyecto no terminado. Presiones superiores, intereses poco claros, o demasiado claros, han hecho que la comunicación entre Bagà y Alp, por el Coll de Pal no se haya abierto nunca. ¡Mejor para nosotros, para las familias con niños!. Ahora Coll de Pal es un callejón sin salida, un lugar perfecto para ir a hacer tonterías y tirarse con trineo, o con unas bolsas. Subid por el eje del Llobregat, pasando por  Manresa y Berga hasta la villa de Bagà. Allí salga de la carretera que lleva al túnel del Cadí, atraviese el pueblo en dirección a Grèixer y encontraréis la carretera, asfaltada, hasta Pal. Son 19 km de subida. Unos 120 en total desde Barcelona. Las vistas desde arriba son sencillamente impresionantes. Toda Cataluña a sus pies. Y nada más. Una pequeña zona de servicios, un aparcamiento y mucho espacio. A partir del rótulo, justo en el Coll, la carretera deja de estar asfaltada y se convierte en una pista de tierra que baja hacia las instalaciones de la Masella y La Molina, ya en la Cerdanya. Pero no llega en buen estado. Es prácticamente intransitable para turismos. Si vais en primavera, o verano, disfrutareis de la alta montaña con un horizonte inimaginable. También pueden visitar la antigua mina de barita de la Bòfia, y recoger minerales. ¡Seguro que los niños dusfrutan muchísimo!. Para comer bajad a Bagà. Buenos restaurantes, como el Niu nou. También tiene habitaciones. O como el hotel El Blat. Hay muchas más excursiones para hacer en Bagà. Por ejemplo hasta las fuentes del Adou, ya en Gisclareny. Un entorno maravilloso muy poco conocido.

Coll de la Creueta

El coll de la Creueta és un dels llocs més asequibles per anar a tocar neu amb la família. S’hi arriba perfectament en cotxe des de la carretera que va al túnel del Cadí, girant a Guardiola de Bergadà en direcció Castellar d’en Hug, i des d’allà pujant en direcció a La Molina, o bé a l’inrevés, des de La Molina en direcció Castellar d’en Hug. En tot cas, l’espai comprés entre el Pla d’Anyella i el coll de la Creueta és un espai sense esquiadors, sense cues, sense aglomeracions gaire grans, on sempre hi ha neu i on els infants poden jugar sense perills, i sense molestar ni ser molestats. La ruta és molt bonica, les vistes sobre Catalunya: Montserrat, Montseny, Pedraforca, d’un costat, i sobre el Pirineu i la Cerdanya de l’altre, són senzillament impressionants. Podeu dinar a Castellar, a La Molina, hi ha un self service o a Alp, al Mesón d’Alp. És un restaurant deliciòs i amb una relació qualitat preu única: El Mesón de Alp, al carrer sant Pere 9. Val la pena!. També, a tocar d’aquest, n’hi ha un altre més de campanetes: Casa Patxi, que diuen està molt bé. Si voleu dormir mireu-vos fora de temporada alta les ofertes del Guitart Aparthotel la Molina. Uns apartaments molt bonics per les famílies, molt bé de preu en temporada baixa. O bé qualsevol altre hotel de la Molina, que n’hi ha de molt bons.

El coll de la Creueta es uno de los lugares más asequibles para ir a tocar nieve con la familia. Se llega perfectamente en coche desde la carretera que va al túnel del Cadí, girando en Guardiola de Bergadà en dirección Castellar d’en Hug, y desde allí subiendo en dirección a La Molina, o bien al revés, desde La Molina en dirección Castellar d’en Hug. En todo caso, el espacio comprendido entre el Plan de Anyella y el collado de la Creueta es un espacio sin esquiadores, sin colas, sin aglomeraciones, donde siempre hay nieve y donde los niños pueden jugar sin peligros, y sin molestar ni ser molestados. La ruta es muy bonita, las vistas sobre Cataluña: Montserrat, Montseny, Pedraforca, de un lado, y sobre el Pirineo y la Cerdanya del otro, son sencillamente impresionantes. Puede comer en Castellar, en La Molina, donde hay un self service o Alp, en el Mesón de Alp. Es un restaurante delicioso y con una relación calidad precio única: El Mesón de Alp, en la calle san Pedro 9. Vale la pena!. También, junto a éste, hay otro de campanillas: Casa Patxi, que dicen que está muy bien. Si quieren dormir, fuera de temporada alta, miren las ofertas del Aparthotel Guitart La Molina. Unos apartamentos muy bonitos para las familias, muy bien de precio en temporada baja. O bien cualquier otro hotel de la Molina, que los hay muy buenos.