Festa dels Dolors a Bellpuig


Teniu mono de processó?. No podeu esperar a Setmana Santa?. Doncs heu de saber que, antigament, eren molt habituals les processons prèvies al diumenge de Rams. Processons penitencials que anunciaven el final de la Quaresma, i preparaven la Passió. A Bellpuig d’Urgell, una vila maravellosa propera a Tàrrega, encara conserven aquesta tradició. Podeu arribar-hi molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia A-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. Tot el dia es van fent actes litúrgics però és a la nit quan s’assoleix el gruix de la celebració. A quarts de els soldats romans, els Armats, cerquen i congreguen tots els passos, que són molts. Seguidament, aconvoiats per la música de la Banda Municipal de Bellpuig, cerquen els priors de cada congregació. Arrenca, pels volts de 10 de la nit, el gran seguici. El poble sencer s’hi volca. L’acte corprén de veritat. Es ressegueixen els carrers del centre del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Si teniu els infants grans, o podeu passar un cap de setmana a l’Urgell, no dubteu a admirar aquesta processó. També el poble merita una detinguda visita. Ni us podeu imaginar les maravelles que guarda el seu casc antic. Com per exemple els carrers porxats, o les restes del castell, o la mateixa esglèsia. Capítol a banda ens mereix el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudit i únic mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola. Renaixement de veritat, autèntic, escàs a Catalunya. Val el viatge. I, a les afores del poble, el portentós i desconegudíssim convent de Sant Bartomeu. Renaixement també, de nou. No podeu deixar de veure’l. Una obra que no te rival en el seu gènere. Ja veieu que anar a Bellpuig d’Urgell us compensa el cap de setmana o l’hora de viatge. Si voleu més teca turística per arrodonir l’estada, llavors us recomanaríem fer una bona descoberta de la vall del riu Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellíssima Guimera, són viles medievals amb els seus castells roquers i palaus. El monestir de Vallbona de les Monges. El balneari de Vallfogona de Riucorb. Museu de les joguines a Verdú. Tàrrega… voleu més motius per visitar Bellpuig i l’Urgell?. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.

Ravenna


Ravenna no és una de les ciutats més publicitades d’Itàlia. No és un top-ten dels destins turístics europeus. I no obstant això us assegurem que Ravenna és un dels descobriments més maravellosos i inesperats de la península italiana. Perquè Ravenna fou la capital de l’Imperi Romà quan Roma agonitzava. I, més tard, la vila més florent de l’Imperi d’Orient. Per això Ravenna conserva un tresor increible: un seguit d’esglèsies bizantines plenes dels mosaics més fabulosos que mai haureu vist ni veureu fora. Són llocs com Sant Apollinare in classe, o Sant Vitale, (a la foto), o com el Mausoleu de la reina Gala Placidia no tenen descripció possible. Senzillament s’han de veure. S’han de gaudir. S’han de fotografiar per demostrar que existeixen en la realitat. Passeu per Ravenna si us moveu per Itàlia un estiu. Passeu-hi tornant de Roma, camí de Venècia. Perquè Ravenna està al costat de l’Adriàtic, prop de Venècia. A Ravenna no hi ha hotels de grans cadenes europees, i els hotels italians no són gaire bonics. Nosaltres varem visitar la ciutat des de Ferrara, on ens allotjavem en l’hotel Europa. aquest si que us el recomanem. De Ravenna us recomanarem doncs dos hotels sense gaire entusiasme. Només els hem vist des de fora. Són el Diana, i el Byron.

Ravenna no es una de las ciudades más publicitadas de Italia. No es un top-ten de los destinos turísticos europeos. Y sin embargo os aseguramos que Ravenna es uno de los descubrimientos más maravillosos e inesperados de la península italiana. Porque Rávena fue la capital del Imperio Romano cuando Roma agonizaba. Y, más tarde, la villa más floreciente del Imperio de Oriente. Por eso Ravenna conserva un tesoro increíble: una serie de iglesias bizantinas llenas de los mosaicos más fabulosos que nunca habréis visto ni verán fuera de ella. Són lugares como San Apollinare in clase, o San Vitale, (en la foto), o como el Mausoleo de la reina Gala Placidia no tienen descripción posible. Sencillamente hay que verlos. Se han de disfrutar. Deben fotografiarse para demostrar que existen en la realidad. Pase por Ravenna si se mueve por Italia un verano. Pase allí volviendo de Roma, camino de Venecia. Porque Rávena está al lado del Adriático, cerca de Venecia. En Ravenna no hay hoteles de grandes cadenas europeas, y los hoteles italianos no son muy bonitos. Nosotros visitamos la ciudad desde Ferrara, donde nos alojábamos en el hotel Europa. Este si que os lo recomendamos. De Ravenna les recomendaremos pues dos hoteles sin demasiado entusiasmo. Sólo los hemos visto desde fuera. Son el Diana, y el Byron.

Mausoleu de Centcelles


centcelles1

Sota aquesta cúpula moderna, dins aquest edifici tan poc agraciat, s’hi guarden unes de les més fantàstiques restes de la cultura romana catalana, i de tota la península. L’espai és, en realitat, una antiga domus rural. Una vil·la romana. Però al final de l’Imperi va ser el lloc escollit per enterrar-hi un emperador. D’aquí el nom de Mausoleu. I el més impressionant és que conserva una esplèndida col·lecció de mosaics, que cobreixen bona part d’una gran cúpula i de les parets. No heu vist mai res de semblant a Espanya. Potser a Itàlia hi ha alguna cosa així… Hi arribareu si aneu cap a Tarragona per la AP7 i, en arribar feu cap a Constantí. A les afores d’aquesta ciutat, enganxada a Tarragona, en mig d’un barri típicament dels anys del desarrollo, trobareu l’esplanada amb les ruïnes. Pregunteu, pregunteu molt perquè no és gens fàcil arribar-hi. Perdre’s ho és molt!. Aprofiteu el viatge per fer una ruta per la Tàrraco Romana. Un dia ben aprofitat. Podeu començar amb l’Arc de Berà, la Torre dels Escipions, tots dos a la N-340, anat ja cap a Tarragona. En arribar feu-vos l’Amfiteatre i el Pretori, ja dins la ciutat. Dineu a Tarragona, i sortiu cap a Constantí. Per acabar podeu visitar l’aqüeducte, abans de tornar a casa. Una excursió que val la pena, sobretot si teniu nois i noies d’ESO.

Bajo esta cúpula moderna, dentro de este edificio tan poco agraciado, se guardan unas de las más fantásticas ruinas de la cultura romana catalana, y de toda la península. El espacio es, en realidad, una antigua domus rural. Una villa romana. Pero al final del Imperio fue el lugar elegido para enterrar un emperador. De ahí el nombre de Mausoleo. Y lo más impresionante es que conserva una espléndida colección de mosaicos, que cubren buena parte de una gran cúpula y de las paredes. No habeis visto nunca nada parecido en España. Quizás en Italia haya algo así …  Podreis llegar si vais hacia Tarragona por la AP7 y, al llegar, vaya hacia Constantí. A las afueras de esta ciudad, pegada a Tarragona, en medio de un barrio típicamente de los años del desarrollo, encontraréis la explanada con las ruinas. Pregunte, pregunte mucho, porque no es nada fácil llegar. Perderse, en cambio, lo es mucho más. Aproveche el viaje para hacer una ruta por la Tárraco Romana. Un día bien aprovechado. Puede comenzar con el Arco de Bará, la Torre de los Escipiones, ambos en la N-340, yendo ya hacia Tarragona. Al llegar acérquese al Anfiteatro y al Pretorio, ya dentro de la ciudad. Podeis comer en Tarragona, y salir hacia Constantí por la tarde. Por último puede visitar el acueducto, antes de volver a casa. És una excursión que merece la pena, sobre todo si tiene chicos y chicas de ESO.