Carcassonne, quan ens deixin sortir de casa!


Carcassonne és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona. Quan s’acabi el confinament potser hi podríeu anar, amb la canalla. És com viatjar a l’edat mitjana i la distància és, en canvi, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increïble vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, “La Cité”, perquè és una veritable, autèntica, meravellosa ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. I per dormir us trobareu molt còmodament instal·lats a l’Hotel Ibys Styles de Carcassonne. Un molt bon hotel, que també us recomanem. A tocar de la ciutat medieval, així, a la nit, la podreu veure il·luminada. preciosa. 

A més de Carcassonne podeu incloure una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix.

Per dormir, prop de la Cité, ja us hem recomanat l’Ibys Styles que no està gens malament, però n’hi ha més, de tota mena i gustos, per exemple Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, hi ha l’hotel i restaurant del Pont Vieux, molt bé i bon preu. Just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que també està molt bé. Vistes impagables a la cité.

Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcassone!.

   

  

Ressegiu el camí de la Cité cap a la vila nova de Carcassonne, passant pel carrer del Pont, tot pintoresc, fins la bastida del XVI.

En aquest carrer podreu menjar, molt bé, al restaurant Le 37, situat just al número 37 de la Rue Trivalle. Molt bona adreça. Recomanable.

De tornada a casa pareu a dinar a Girona, que estarà magnífica, com sempre. Visiteu el barri antic i dineu a Casa Marieta, un clàssic. Cuina cuidada, bona relació qualitat preu. Fabulós aquest restaurant de tota la vida.

 

  

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. ¡No se lo pierdan!.

Lodève


En una ruta cap a París, si seguiu l’autopista gratuïta A75, passareu a tocar de Lodève, i fins i tot fora possible que fos l’hora de dinar. Esteu de sort. Lodève, sense ser res de l’altre món, és una vila agradable, molt mediterrània, malgrat estar força allunyada del mar. De fet és la primera ciutat mediterrània baixant de l’Auvèrnia, o la darrera abans d’afrontar el potent pas de l’Escaleta i entrar a la zona atlàntica de França. Així doncs, si pareu a dinar a Lodève, tindreu l’oportunitat de visitar una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. I us recomanem que, si us cal menjar, ho feu al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Passant i parant a Lodeve, en una ruta cap a París, o cap a la França del nord, o cap a Europa, eviteureu la pesada ruta per la vall del Rhone i la seva calor. Aneu per la nova autopista A-75, des de Beziers a Clermont Ferrand, passant per Lodeve i pel viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. I si esteu un xic cansats pareu a Lodève. També podeu fer-ho, no gaire lluny de la ciutat que estem descrivint, a uns 25 kms. a l’àrea de Le Caylar. Es tracta d’una àrea modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I ja que heu parat a Le Caylar potser us agradarà fer un tomb per una petita i meravellosa ciutat fortificada medieval: La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota aquesta zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de petits restaurants. Un bon lloc per descansar una mica del viatge, una parada reconfortant. I després no torneu pas a l’autopista. Baixeu fins Millau per Nant i Canteubre, passeu per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. Lodève, Couvertoirade, Nant, Millau, Saint Enimie, no defraudaran les vostres millors expectatives.

En una ruta hacia París, si siguen la autopista gratuïta A75, pasaran muy cerca de Lodève, y hasta pudiera ser posible que fuese hora de comer. Estan de suerte. Lodève, no es nada del otro mundo, pero es agradable, muy mediterránea, aunque no esté cerca del mar. Si parais a comer en Lodève, podeis hacerlo en el restaurante “Le Minuscule”, bueno y acogedor, recomendable. Además, parando en Lodeve habran escogido bién porque para subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, evitaran la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por Lodève, y por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados pueden parar, además de en Lodève, en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrán comer muy bien de precio. Y ya que habrán parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños de toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

La Fia Faia de Bagà


FiaFaia

A la bonica vila de Bagà, a l’Alt Berguedà, al Pirineu més altiu i ferèstec, hi trobareu aquest Nadal una de les celebracions més espectaculars que pogueu veure arreu de Catalunya: la tradicional Fia Faia. És durant la nit bona, la nit del 24 de desembre, la nit màgica de Nadal. A les 18 hores s’encén una gran foguera a la muntanya, en un indret visible des de Bagà, i també des del veí poblet de Sant Julià de Cerdanyola, que celebra la festa el mateix dia. Una mica més tard els homes i joves encenen les faies fetes de fusta i restes del bosc, unes enormes antorxes de branques. Les baixen al poble, on arriben una hora més tard. Se’ls acull davant de l’església de Sant Esteve, moment en que les campanes repiquen. A la plaça Catalunya s’encenen les altres faies que s’esperaven, i es passeigen pel poble fins a la plaça Porxada, medieval, on es balla, es canta i es dança al voltant d’una gran foguera. Amb altres faies es fan fogueres més petites. Hi ha per a tothom torrades fetes a la brasa, coca i all-i-oli de codony. La canalla salta per sobre del foc cridant “Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia”.  A Sant Julià de Cerdanyola ve a ser el mateix. La foguera te lloc davant del temple parroquial, com sempre, la nit de Nadal, és a dir, el 24 de desembre. Us recomanem viure en família aquesta festivitat, considerada una de les tradicions més antigues de l’Alt Berguedà. No us faci mandra pujar fins Bagà. El Pirineu us regala la neu i el paisatge, i la vila us obre les portes d’un patrimoni medieval fantàstic, amb un casc antic molt ben conservat, i dels seus voltants, d’una natura exuberant Podreu contemplar la meravellosa església romànica de Sant Esteve, i el centre d’interpretació sobre el Camí dels Bons Homes, al Centre dels Càtars. També podeu passar-hi tot el cap de setmana, o una part de les vacances de Nadal, si voleu, recorrent, per exemple la zona del riu Bastareny. Gaudireu d’uns paratges maravellosos, rius d’aigúes netes, netíssimes, en una zona verge del parc natural del Cadí-Moixeró. Podeu arribar-vos fins el poblet de Gisclareny, descobrir els anomenats Bullidors de la llet, o anar des de Bagà fins el coll de Pal, preciós, amb bones pistes d’esquí familiar. Admirar el poderós massís del Pedraforca, anant fins a Saldes i Gòsol. Pujar per l’alta vall del Llobregat, per anar a veure nèixer aquest riu a les seves fonts. Caminar pels jardins Artigas, del genial Gaudí. Baixar a la mina de petroli de Riutort. Visitar les esglèsies romàniques de la vall, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, les antigues mines de carbó de Sant Corneli, o Sant Jaume de Frontanyà… podríem seguir però ja en tenim prou per justificar una escapada a Bagà, amb qualsevol motiu dels que us hem explicat. Trobareu hotels i restaurants fantàstics per menjar i dormir. Com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o l’Hostal Batista, molt casolà, o l’Hotel Pineda. Però nosaltres hem hem estat a Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. Podeu anar també al Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells hotels i restaurants de gran prestigi i bona cuina. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat Berga però desviant-vos en la darrera sortida, just abans d’iniciar la forta pujada cap el túnel. Animeu-vos, que la festa de Nadal us espera al Pirineu!.

En la bella villa de Bagà, en l’Alt Berguedà, en el Pirineo podreis gozar de una de las fiestas más antigua de Catalunya: la tradicional Fia Faia. Tiene lugar la nochebuena, el 24 de deciembre, A les 18 horas se enciende una gran hoguera en la montaña, se encienden las faias y se bajan a la iglesia del pueblo. Se pasean por el casco medieval hasta la plaça porticada. Allí se baila y canta, se come pan tostado con all-i-oli. Bagà és una muy interesante villa, que dispone de un patrimonio medieval fantástico, con un casco antiguo muy bien conservado. Las calles, junto con la espléndida plaza porticada, se convierten en un escenario privilegiado para la Faia. Ideal para pasar la Navidad en la naturaleza, en pleno Pirineo catalán. Llegareis a Bagà si cogéis la C-16, la ruta del túnel del Cadí, pasado ya Berga. ¡Pero antes de pasar el túnel!. Además de la villa hay muy buenos lugares para visitar en esta zona, como las fuentes del Gliscareny, donde nace un río en medio de un paisaje bucólico, o col de Pal donde tienen espacio para esquiar en un ambiente familiar. de hecho, cualquier rincón del macizo de Pedraforca y del Cadí son espléndidos. Encontrarán por aquí hoteles y restaurantes fantásticos para comer y dormir. Como el hotel del Blat, o la hostelería Batista, muy casero. Nos encanta recomendaros Ca l’Amagat, un mesón fonda de toda la vida. O el Niu nou, muy bonito. Todos ellos en Bagà mismo.

Fia Faia a Bagà


FiaFaia

A la bonica vila de Bagà, a l’Alt Berguedà, al Pirineu més altiu i ferèstec, hi trobareu aquest Nadal una de les celebracions més espectaculars que pogueu veure arreu de Catalunya: la tradicional Fia Faia. És durant la nit bona, la nit del 24 de desembre, la nit màgica de Nadal. A les 18 hores s’encén una gran foguera a la muntanya, en un indret visible des de Bagà, i també des del veí poblet de Sant Julià de Cerdanyola, que celebra la festa el mateix dia. Una mica més tard els homes i joves encenen les faies fetes de fusta i restes del bosc, unes enormes antorxes de branques. Les baixen al poble, on arriben una hora més tard. Se’ls acull davant de l’església de Sant Esteve, moment en que les campanes repiquen. A la plaça Catalunya s’encenen les altres faies que s’esperaven, i es passeigen pel poble fins a la plaça Porxada, medieval, on es balla, es canta i es dança al voltant d’una gran foguera. Amb altres faies es fan fogueres més petites. Hi ha per a tothom torrades fetes a la brasa, coca i all-i-oli de codony. La canalla salta per sobre del foc cridant “Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia”.  A Sant Julià de Cerdanyola ve a ser el mateix. La foguera te lloc davant del temple parroquial. Però això no s’acaba aquí; aquest any, just un dia abans de la celebració de la Fia-Faia, el dijous 23 de desembre de 2016, a les 21 hores, podreu gaudir d’un concert molt especial al Casal de la Vila: “Els Cants de Nadal del Sud i del Nord”, interpretats per dos músics amb un gran talent: Arianna Savall, soprano, compositora i arpista catalana reconeguda internacionalment i el tenor noruec, Petter U. Johansen. Aquests dos intèrprets seran els encarregats d’oferir un autèntic viatge musical que us transportarà de la Mediterrània al mar del nord. A més, com no podia ser menys, en acabar brindareu amb motiu del primer aniversari de la Fia-Faia com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Ara bé, la celebració pròpiament de la Fia-Faia tindrà lloc com sempre la nit de Nadal, és a dir, el 24 de desembre. Us recomanem viure en família aquesta festivitat, considerada una de les tradicions més antigues de l’Alt Berguedà. No us faci mandra pujar fins Bagà. El Pirineu us regala la neu i el paisatge, i la vila us obre les portes d’un patrimoni medieval fantàstic, amb un casc antic molt ben conservat, i dels seus voltants, d’una natura exuberant Podreu contemplar la meravellosa església romànica de Sant Esteve, i el centre d’interpretació sobre el Camí dels Bons Homes, al Centre dels Càtars. També podeu passar-hi tot el cap de setmana, o una part de les vacances de Nadal, si voleu, recorrent, per exemple la zona del riu Bastareny. Gaudireu d’uns paratges maravellosos, rius d’aigúes netes, netíssimes, en una zona verge del parc natural del Cadí-Moixeró. Podeu arribar-vos fins el poblet de Gisclareny, descobrir els anomenats Bullidors de la llet, o anar des de Bagà fins el coll de Pal, preciós, amb bones pistes d’esquí familiar. Admirar el poderós massís del Pedraforca, anant fins a Saldes i Gòsol. Pujar per l’alta vall del Llobregat, per anar a veure nèixer aquest riu a les seves fonts. Caminar pels jardins Artigas, del genial Gaudí. Baixar a la mina de petroli de Riutort. Visitar les esglèsies romàniques de la vall, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, les antigues mines de carbó de Sant Corneli, o Sant Jaume de Frontanyà… podríem seguir però ja en tenim prou per justificar una escapada a Bagà, amb qualsevol motiu dels que us hem explicat. Trobareu hotels i restaurants fantàstics per menjar i dormir. Com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o l’Hostal Batista, molt casolà, o l’Hotel Pineda. Però nosaltres hem hem estat a Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. Podeu anar també al Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells hotels i restaurants de gran prestigi i bona cuina. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat Berga però desviant-vos en la darrera sortida, just abans d’iniciar la forta pujada cap el túnel. Animeu-vos, que la festa de Nadal us espera al Pirineu!.

En la bella villa de Bagà, en l’Alt Berguedà, en el Pirineo podreis gozar de una de las fiestas más antigua de Catalunya: la tradicional Fia Faia. Tiene lugar la nochebuena, el 24 de deciembre, A les 18 horas se enciende una gran hoguera en la montaña, se encienden las faias y se bajan a la iglesia del pueblo. Se pasean por el casco medieval hasta la plaça porticada. Allí se baila y canta, se come pan tostado con all-i-oli. Bagà és una muy interesante villa, que dispone de un patrimonio medieval fantástico, con un casco antiguo muy bien conservado. Las calles, junto con la espléndida plaza porticada, se convierten en un escenario privilegiado para la Faia. Ideal para pasar la Navidad en la naturaleza, en pleno Pirineo catalán. Llegareis a Bagà si cogéis la C-16, la ruta del túnel del Cadí, pasado ya Berga. ¡Pero antes de pasar el túnel!. Además de la villa hay muy buenos lugares para visitar en esta zona, como las fuentes del Gliscareny, donde nace un río en medio de un paisaje bucólico, o col de Pal donde tienen espacio para esquiar en un ambiente familiar. de hecho, cualquier rincón del macizo de Pedraforca y del Cadí son espléndidos. Encontrarán por aquí hoteles y restaurantes fantásticos para comer y dormir. Como el hotel del Blat, o la hostelería Batista, muy casero. Nos encanta recomendaros Ca l’Amagat, un mesón fonda de toda la vida. O el Niu nou, muy bonito. Todos ellos en Bagà mismo.

Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…


IMG_6394

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

La Fia Faia de Bagà


FiaFaia

A la bonica vila de Bagà, a l’Alt Berguedà, al Pirineu més altiu i ferèstec, hi trobareu aquest Nadal una de les celebracions més espectaculars que pogueu veure arreu de Catalunya: la tradicional Fia Faia. És durant la nit bona, la nit del 24 de desembre, la nit màgica de Nadal. A les 18 hores s’encén una gran foguera a la muntanya, en un indret visible des de Bagà, i també des del veí poblet de Sant Julià de Cerdanyola, que celebra la festa el mateix dia. Una mica més tard els homes i joves encenen les faies fetes de fusta i restes del bosc, unes enormes antorxes de branques. Les baixen al poble, on arriben una hora més tard. Se’ls acull davant de l’església de Sant Esteve, moment en que les campanes repiquen. A la plaça Catalunya s’encenen les altres faies que s’esperaven, i es passeigen pel poble fins a la plaça Porxada, medieval, on es balla, es canta i es dança al voltant d’una gran foguera. Amb altres faies es fan fogueres més petites. Hi ha per a tothom torrades fetes a la brasa, coca i all-i-oli de codony. La canalla salta per sobre del foc cridant “Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia”.  A Sant Julià de Cerdanyola ve a ser el mateix. La foguera te lloc davant del temple parroquial. No us faci mandra pujar fins Bagà. El Pirineu us regala la neu i el paisatge, i la vila us obre les portes d’un patrimoni medieval fantàstic, amb un casc antic molt ben conservat, i dels seus voltants, d’una natura exuberant Podreu contemplar la meravellosa església romànica de Sant Esteve, i el centre d’interpretació sobre el Camí dels Bons Homes, al Centre dels Càtars. També podeu passar-hi tot el cap de setmana, o una part de les vacances de Nadal, si voleu, recorrent, per exemple la zona del riu Bastareny. Gaudireu d’uns paratges maravellosos, rius d’aigúes netes, netíssimes, en una zona verge del parc natural del Cadí-Moixeró. Podeu arribar-vos fins el poblet de Gisclareny, descobrir els anomenats Bullidors de la llet, o anar des de Bagà fins el coll de Pal, preciós, amb bones pistes d’esquí familiar. Admirar el poderós massís del Pedraforca, anant fins a Saldes i Gòsol. Pujar per l’alta vall del Llobregat, per anar a veure nèixer aquest riu a les seves fonts. Caminar pels jardins Artigas, del genial Gaudí. Baixar a la mina de petroli de Riutort. Visitar les esglèsies romàniques de la vall, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, les antigues mines de carbó de Sant Corneli, o Sant Jaume de Frontanyà… podríem seguir però ja en tenim prou per justificar una escapada a Bagà, amb qualsevol motiu dels que us hem explicat. Trobareu hotels i restaurants fantàstics per menjar i dormir. Com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o l’Hostal Batista, molt casolà, o l’Hotel Pineda. Però nosaltres hem hem estat a Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. Podeu anar també al Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells hotels i restaurants de gran prestigi i bona cuina. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat Berga però desviant-vos en la darrera sortida, just abans d’iniciar la forta pujada cap el túnel. Animeu-vos, que la festa de Nadal us espera al Pirineu!.

En la bella villa de Bagà, en l’Alt Berguedà, en el Pirineo podreis gozar de una de las fiestas más antigua de Catalunya: la tradicional Fia Faia. Tiene lugar la nochebuena, el 24 de deciembre, A les 18 horas se enciende una gran hoguera en la montaña, se encienden las faias y se bajan a la iglesia del pueblo. Se pasean por el casco medieval hasta la plaça porticada. Allí se baila y canta, se come pan tostado con all-i-oli. Bagà és una muy interesante villa, que dispone de un patrimonio medieval fantástico, con un casco antiguo muy bien conservado. Las calles, junto con la espléndida plaza porticada, se convierten en un escenario privilegiado para la Faia. Ideal para pasar la Navidad en la naturaleza, en pleno Pirineo catalán. Llegareis a Bagà si cogéis la C-16, la ruta del túnel del Cadí, pasado ya Berga. ¡Pero antes de pasar el túnel!. Además de la villa hay muy buenos lugares para visitar en esta zona, como las fuentes del Gliscareny, donde nace un río en medio de un paisaje bucólico, o col de Pal donde tienen espacio para esquiar en un ambiente familiar. de hecho, cualquier rincón del macizo de Pedraforca y del Cadí son espléndidos. Encontrarán por aquí hoteles y restaurantes fantásticos para comer y dormir. Como el hotel del Blat, o la hostelería Batista, muy casero. Nos encanta recomendaros Ca l’Amagat, un mesón fonda de toda la vida. O el Niu nou, muy bonito. Todos ellos en Bagà mismo.

L’Ariege


montsegur

L’Ariege és el departament francès més proper a Barcelona i la millor manera d’accedir al país germà d’Occitània. Hi arribareu des de Barcelona travessant la bellíssima Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, o pel túnel si està obert. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval!. Després cap a Tarascó i avall. Des d’aquesta població podeu visitar la gruta de Niaux, amb les seves pintures rupestres, precioses, o la de la Vache, guapa també. Tornem a la carretera, cap a Foix. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i al castell càtar de Montsegur. Montsegur és escenogràfic, vegeu la foto!. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. Ara arribeu-vos a Foix, , una altra ciutat càtara, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. De Foix és fàcil anar fins la gruta del Mas d’Azil, on la carretera i el riu es fiquen dins la terra. Asombròs!. I ja que sou aquí, feu una ruta pels castells càtars, cap a Puiverd. El paisatge que ens envolta és magnífic. Baxeu cap al nord, fins la vila medieval de Mirepoix, seguint una ruta plena d’abadies i castells derruïts. Admireu la plaça porxada, l’església. Lligueu aquesta visita amb la dels altres castells càtars o amb la del sud de França, amb una estada a Carcassonne, la ciutat medieval per excel·lencia. Per dormir i menjar, nosaltres recomanem, l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, però digne. A Tarascó d’Arieja, un lloc encantador: Le Manoir d’Agnes. Cuco, bonic, un regal. Caret, sí, però quin luxe!. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Com l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Però el millor hotel de la zona està un xic apartat, però és una joia!. Bon menjar, un restaurant fantàstic, i habitacions prou cuidades. La mestressa és un sol. Baratet i de qualitat, que més voleu?. Hi hem dinat i dormit de fàbula. És el Delta Hotel a Auterive, passat Pamiers, Pamiás en llengua d’Oc, camí ja de Toulouse, Tolosa de Llenguadoc en Occità. Apartat, un xic apartat de la ruta, però val la pena. L’Ariege és l’Occitània més propera!.

L’Ariege és la zona de Francia más bonita y la que tenemos más cerca de Barcelona. Fácil de llegar por el túnel dl Cadí y el puerto de Puymorens, que también tiene su túnel. Todo el pirineo a vuestro alcance. Pueblos medievales de ensueño, castillos cátaros sin cuento, valles, cuevas prehistóricas… Para dormir teneis el Hotel Lons en Foix, el Manoir de Agnes en Tarascón o el Delta Hotel en Auterive, camino ya de Toulouse. Unas vacaciones o un puente en l’Ariege, en Occitania, una buena idea.

 

Les Trementinaires de Tuixent


trementinaires

En un raconet del nostre Pirineu més desconegut s’hi amaga una vall salvatge i ferèstega, una terra amagada i dura. Es la Vall de Tuixent i Lavansa. El bellíssim poble de Tuixent n’és la seva capital. En aquest lloc perdut i isolat, que val molt la pena de visitar, hi te lloc, cada final de maig, l’anomenada Fira de les Trementinaires. Tuixent és molt maco, i el seu entorn encara ho és més. S’hi arriba des de Berga, passant per Saldes, Gòsol i Josa del Cadí. Aquesta és una ruta llarga, espectacular, potrent i poderosa, que ofereix vistes impagables al Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya. Una ruta per amants de la muntanya, i conductors a qui no espantin els espais oberts i les carreteres estretes. De tota manera el ferm està bé, asfaltat tot ell, i els horitzons son grandiosos, impropis, increibles. També podeu pujar a Tuixent des de Manresa, cap a Solsona i per Sant Llorenç de Morunys, cap a La Coma i La Pedra. Áquesta ruta, que puja el coll de port, escalant la muntanya i baixa a la vall, també és molt bonica, i potser més alpina i agreste, i més ràpida. El ferm també és asfalt, i està en bones condicions. La pujada, però, és forta, i hi ha moltes corbes. Finalment també podeu aventurar-vos a anar-hi des de La Seu d’Urgell per Adraén. És una pista, no sempre asfaltada, llarga, isolada, una aventura en ella mateixa. I no curta. Son 50 kms travessant valls molt remotes. Tot plegat, malgrat tot, a una hora i mitja de Barcelona. Ja us imagineu que son possible fantàstics itineraris combinant l’entrada i la sortida de la vall per llocs diferents, oi?. Doncs sí, fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai!. I un cop allà, sorprenentment, trobareu que la vall disposa de bones infraestructures, com ara l’estació d’esquí de  Tuixent-Lavansa. I també podreu gaudir del curiós museu de les trementinaires, centre de la vida local, i de la festa que li està dedicada. I precisament  us encoratgem a arribar-vos a Tuixent per viure-hi la bonica Festa de les Trementinaires. Eren aquestes persones unes dones que recol·lectaven la trementina dels pinars, i també herbes dels camps i boscos. Durant l’hivern el·laboraven remeis casolans, sovint molt eficaços, que venien arreu de Catalunya durant l’estiu. Arribaven molt lluny, a la costa i tot. Aneu fins Tuixent per gaudir de la festa, dels itineraris naturals programats i de visites comentades al museu. També hi haurà tallers diversos. Podeu dinar i dormir a molts llocs, en aquesta fantàstica vall. Nosaltres ho hem fet a Cal Gabriel. És una preciosa casa rural amb quatre habitacions. El restaurant es diu “El rebost del Pirineu”. Cuina d’autor. Tracte familiar. Un goig pels sentits. Com a casa, però aquí menjareu millor. També hi ha bones cases rurals, com el Paller, i fondes, com ara Cal Custodi, al carrer de la Riba, tel: 973 37 00 33. Un xic més lluny de Tuixent, en un indret idil·lic, s’aixeca el Molí de Fornòs, molt recomanable. Fora de la vall, a La Coma i la Pedra, passat el Coll de Port en direcció Sant Llorenç de Morunys teniu l’Hotel Fonts del Cardener. Una cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent. Bones habitacions i una cuina excel·lent. Una aposta segura. Molt recomanable. Bones trementinaires!.

La Feria de las Trementineras tiene lugar en Tuixent, un bellísimo pueblo, en un bellísimo entorno del Pirineo más desconocido. Tuixent es un valle escondido y salvaje. Se llega desde Berga por Saldes, Gósol y Josa del Cadí. O bien desde Solsona por Sant Llorenç de Morunys. O bien desde La Seu d’Urgell por Adraén. En todos los casos necesitará atravesar otros valles tan remotos como este. Todo a una hora y media de Barcelona. El valle cuenta con buenas infraestructuras, como la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. O el curioso museo de las trementinaires. Y precisamente de ellas queremos hablar en esta entrada en el blog. De la hermosa Fiesta de las Trementineras que se celebra el último fin de semana de mayo en el pueblo. Las trementinaires eran mujeres que recolectaban trementina de los pinares y hierbas de los campos y bosques. Durante el invierno elaboraban remedios caseros, a menudo muy eficaces, que venían en Cataluña durante el verano. Llegaban muy lejos, a veces hasta  la costa. Suban al pueblo y podrán disfrutar de la fiesta, de los itinerarios naturales programados y de visitas comentadas al museo. También talleres diversos. Pueden comer y dormir en muchos lugares, en esta fantástica zona. Nosotros lo hemos hecho en Cal Gabriel. Es una preciosa casa rural con cuatro habitaciones. El restaurante se llama “La despensa del Pirineo”. Cocina de autor. Trato familiar. Un gozo para los sentidos. Como en casa, pero comeréis mejor. Fuera del valle, en La Coma y la Pedra, pasado el Coll de Port en dirección Sant Llorenç de Morunys tienen el Hotel Fuentes del Cardener. Una cucada. Muy familiar. Trato excelente.

Cavalls del vent


cavalls_del_vent

Si sou d’aquell tipus de família a qui els agrada l’esport i la natura, si no us fan por els reptes, si teniu fills i filles adolescents que xerren poc i voleu obrir un espai de diàleg, si us agobia la gran ciutat, si esteu a punt de rebentar, us convé fer una travessa de muntanya alguna d’aquestes vacances, o pont llarg. Caminar tota la família al vostre ritme, però per un lloc que suposi un repte, una fita a assolir. Si creieu que si, aleshores us proposem la travessa “Cavalls del Vent”, que ronda pels vuit refugis del desconegut i meravellós Parc Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descobrint un marc natural incomparable, en companyia dels teus. Pot ser un recorregut molt exigent però també totalment factible per fer amb adolescents i, fins i tot, amb nens i nenes. Només cal fer les etapes a un ritme agradable, familiar, combinar els trams a la vostra conveniència, fer-los en caps de setmana diferents si cal. Els vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró van idear un itinerari circular que els enllaça tot recorrent indrets de gran bellesa natural, rodejant el Cadí. Tota la travessa son 90 km. Podeu iniciar-la fàcilment al refugi Lluís Estasen, o bé al del Gresolet, que son accessibles per la carretera B-400, la que va al magnífic Pedraforca, en direcció al poblet muntanyenc de Saldes, i que s’agafa passat Berga, abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, pujant cap al túnel del Cadí. Per anar al del Gresolet cal agafar una pista, a la dreta, davant d’una gasolinera, i en 8 km. hi arribeu. Més fàcil és l’Estasen, al qual s’hi arriba per la mateixa carretera, però agafant a Saldes, la pista que puja en direcció al refugi. Aparqueu al mirador, de vertígen! i pugueu a peu al refugi. Molt accessible també el refugi del Rebost, us el recomanem molt especialment, que està situat al coll de Pal. Cal arribar fins Bagà, i d’allà agafar la bona carretera asfaltada, no pista, que hi porta. Senzill. Del Coll de Pal al Niu de l’Àliga hi ha només un parell d’horetes caminant, amb vistes a La Molina i la Cerdanya. També s’hi arriba per la carretera fins a l’estació d’esquí de La Molina i allà prendre el telecabina Alp 2500. Només 10 minuts a peu. Al refugi del Serrat de les Esposes s’hi va des de l’àrea mateixa del túnel del Cadí, passat el peatge, agafant en direcció Riu de Cerdanya, i des d’allà prendre la pista del coll de Pendís, apte per turismes, segons i com, durant 7 km. Gaudireu de la natura ho feu des d’on ho feu. Veureu, i potser trepitjareu, els cims de la Tosa del cadí, o les Penyes Altes de Moixeró, veureu els boscos i rius de Gisclareny, potser pujareu el Pedraforca, us recollireu a la obaga feréstega de Gresolet, veureu bullir l’aigua als Empedrats i a les valls del Bastareny i de Gréixer, plenes de cascades i lloc deliciosos pel bany a l’estiu. Gaudireu d’indrets fantàstics, com ara el santuari de Gresolet. Deixeu enrrera les cabòries i gaudiu de la natura en família!.

Si sois de ese tipo de familia a quienes les gusta el deporte y la naturaleza, si no les dan miedo los retos, si tienen hijos adolescentes que charlan poco y quieren abrir un espacio de diálogo, o les agobia la gran ciudad, si está a punto de reventar, les conviene hacer una travesía de montaña alguna de estas vacaciones, o puente largo. Caminar toda la familia a su ritmo, pero hacia un lugar que suponga un reto, una meta a alcanzar. Si creen que sí, entonces les proponemos la travesía “Cavalls del Vent”, que ronda los ocho refugios del desconocido y maravilloso Parque Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descubriendo un marco natural incomparable, en compañía de los tuyos. Puede ser un recorrido muy exigente pero también totalmente factible para hacer con adolescentes y, incluso, con niños y niñas. Sólo hay que hacer las etapas a un ritmo agradable, familiar, combinar los tramos a su conveniencia, hacerlos en fines de semana diferentes si es necesario. Los ocho refugios del Parque Natural del Cadí-Moixeró idearon un itinerario circular que los enlaza recorriendo lugares de gran belleza natural, rodeando el Cadí. Toda la travesía son 90 km. Pueden iniciarla fácilmente en el refugio Lluís Estasen, o bien al del Gresolet, que son accesibles por la carretera B-400, la que va al magnífico Pedraforca, en dirección al pueblo montañoso de Saldes, y que se coge pasado Berga, antes de llegar a Guardiola de Berguedà, subiendo hacia el túnel del Cadí. Para ir al del Gresolet coges una pista, a la derecha, frente a una gasolinera, y en 8 km. estais allí. Más fácil es llegar hasta el refugio Estasen, al que se llega por la misma carretera, pero tomando en Saldes, la pista que sube en dirección al refugio. Aparquen el mirador,¡ de vértigo! y suban a pie al refugio. Muy accesible también el refugio situado en el puerto de Pal. Hay que llegar hasta Bagà, y allí tomar la buena carretera asfaltada, no pista, que lleva hasta él. Sencillo. Del Coll de Pal hasta el Nido del Águila hay sólo un par de horas caminando, con vistas a La Molina y la Cerdanya. También se llega por la carretera hasta la estación de esquí de La Molina y allí hay que tomar el telecabina Alp 2500. Sólo 10 minutos a pie. Al refugio del Serrat de las Esposes se va desde el área misma del túnel del Cadí, pasado el peaje, tomando en dirección Riu, y desde allí tomar la pista a Pendís, apto para turismos, según y cómo, durante 7 km. Disfrutarán de la naturaleza hagan lo hagan desde donde lo hagan. Veréis, y tal vez pisareis, las cumbres de la Tosa del cadí, o las Peñas Altas de Moixeró, verán los bosques y ríos de Gisclareny, y quizás subiréis el Pedraforca, os recogeréis en la umbría salvaje de Gresolet, vereis hervir el aguaen los Empedrats y en los valles del Bastareny y de Gréixer, llenos de cascadas y lugares deliciosos para el baño en verano. Disfrutarán de lugares fantásticos, como el santuario de Gresolet. ¡Dejareis atrás las preocupaciones y disfrutareis de la naturaleza en familia!.

La Fia Faia de Bagà


FiaFaia

A la bonica vila de Bagà, a l’Alt Berguedà, al Pirineu més altiu i ferèstec, hi trobareu aquest Nadal una de les celebracions més espectaculars que pogueu veure arreu de Catalunya: la tradicional Fia Faia. És durant la nit bona, la nit del 24 de desembre, la nit màgica de Nadal. A les 18 hores s’encén una gran foguera a la muntanya, en un indret visible des de Bagà, i també des del veï poblet de Sant Julià de Cerdanyola, que celebra la festa el mateix dia. Una mica més tard els homes i joves encenen les faies fetes de fusta i restes del bosc, unes enormes antorxes de branques. Les baixen al poble, on arriben una hora més tard. Se’ls acull davant de l’església de Sant Esteve, moment en que les campanes repiquen. A la plaça Catalunya s’encenen les altres faies que s’esperaven, i es passeigen pel poble fins a la plaça Porxada, medieval, on es balla, es canta i es dança al voltant d’una gran foguera. Amb altres faies es fan fogueres més petites. Hi ha per a tothom torrades fetes a la brasa, coca i all-i-oli de codony. La canalla salta per sobre del foc cridant “Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia”.  A Sant Julià de Cerdanyola ve a ser el mateix. La foguera te lloc davant del temple parroquial. No us faci mandra pujar fins Bagà. El Pirineu us regala la neu i el paisatge, i la vila us obre les portes d’un patrimoni medieval fantàstic, amb un casc antic molt ben conservat, i dels seus voltants, d’una natura exuberant Podreu contemplar la meravellosa església romànica de Sant Esteve, i el centre d’interpretació sobre el Camí dels Bons Homes, al Centre dels Càtars. També podeu passar-hi tot el cap de setmana, o una part de les vacances de Nadal, si voleu, recorrent, per exemple la zona del riu Bastareny. Gaudireu d’uns paratges maravellosos, rius d’aigúes netes, netíssimes, en una zona verge del parc natural del Cadí-Moixeró. Podeu arribar-vos fins el poblet de Gisclareny, descobrir els anomenats Bullidors de la llet, o anar des de Bagà fins el coll de Pal, preciós, amb bones pistes d’esquí familiar. Admirar el poderós massís del Pedraforca, anant fins a Saldes i Gòsol. Pujar per l’alta vall del Llobregat, per anar a veure nèixer aquest riu a les seves fonts. Caminar pels jardins Artigas, del genial Gaudí. Baixar a la mina de petroli de Riutort. Visitar les esglèsies romàniques de la vall, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, les antigues mines de carbó de Sant Corneli, o Sant Jaume de Frontanyà… podríem seguir però ja en tenim prou per justificar una escapada a Bagà, amb qualsevol motiu dels que us hem explicat. Trobareu hotels i restaurants fantàstics per menjar i dormir. Com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o l’Hostal Batista, molt casolà, o l’Hotel Pineda. Però nosaltres hem hem estat a Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. Podeu anar també al Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells hotels i restaurants de gran prestigi i bona cuina. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat Berga però desviant-vos en la darrera sortida, just abans d’iniciar la forta pujada cap el túnel. Animeu-vos, que la festa de Nadal us espera al Pirineu!.

En la bella villa de Bagà, en l’Alt Berguedà, en el Pirineo podreis gozar de una de las fiestas más antigua de Catalunya: la tradicional Fia Faia. Tiene lugar la nochebuena, el 24 de deciembre, A les 18 horas se enciende una gran hoguera en la montaña, se encienden las faias y se bajan a la iglesia del pueblo. Se pasean por el casco medieval hasta la plaça porticada. Allí se baila y canta, se come pan tostado con all-i-oli. Bagà és una muy interesante villa, que dispone de un patrimonio medieval fantástico, con un casco antiguo muy bien conservado. Las calles, junto con la espléndida plaza porticada, se convierten en un escenario privilegiado para la Faia. Ideal para pasar la Navidad en la naturaleza, en pleno Pirineo catalán. Llegareis a Bagà si cogéis la C-16, la ruta del túnel del Cadí, pasado ya Berga. ¡Pero antes de pasar el túnel!. Además de la villa hay muy buenos lugares para visitar en esta zona, como las fuentes del Gliscareny, donde nace un río en medio de un paisaje bucólico, o col de Pal donde tienen espacio para esquiar en un ambiente familiar. de hecho, cualquier rincón del macizo de Pedraforca y del Cadí son espléndidos. Encontrarán por aquí hoteles y restaurantes fantásticos para comer y dormir. Como el hotel del Blat, o la hostelería Batista, muy casero. Nos encanta recomendaros Ca l’Amagat, un mesón fonda de toda la vida. O el Niu nou, muy bonito. Todos ellos en Bagà mismo.

El país de Larzac


larzac

El País de Larzac, al bellíssim departament de l’Aveyron, és terra de cavallers Templers i Hospitalers. Es tracta d’una zona plena de pobles amb records d’aquells guerrers. Està força a tocar de casa, a uns 400 kms. de Barcelona, just en el camí de pujar cap a París, per anar a Disneyland, per exemple. Està situada, a més, evitant la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aquest és un bon consell: per anar cap a París escolliu sempre la moderna autopista A-75, la que surt de Beziers camí de Clermont Ferrand, la que te el pont del viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. Si ho feu, passareu per l’àrea de descans de Le Caylar. És aquesta un àrea de parada d’autopista modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I just Le Caylar és la porta d’entrada a aquesta comarca francesa i occitana, terres aspres i dures, plenes de restes dels monjos soldats. Pobles com ara la meravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Una passada: carrers empedrats, placetes, castell, església, portal, muralles, torres… Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge cap a París, una parada reconfortant. I allà trobareu molts llocs on menjar bé, molts petits restaurants. Ens va agradar molt un petit local remot i amagat a la Placette, anomenat L’Hospitalier. El porten tres noies. Fan unes pizzes, mitjes pizzes, amanides i plats de formatge i embotit, bons i bé de preu. I uns postres fantàstics. No us perdeu el pastís de xocolata, i els altres pastissos casolans. I després no torneu pas a l’autopista. Recorreu els petits pobles medievals de la ruta de Larzac. Ja us hem parlat de la Couvertoirade,  però també hi ha Ste-Eulalie de Cernon, le Viala du Pas de Jaux, el poblet de St-Jean d’Alcas o la Cavalerie. O bé baixeu fins la villa de Millau millor anar-hi per Nant, seguit el riu, molt pintoresc, o aneu fins les gorges del Tarn, passant per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa comarca de Larzac, con sus pueblos llenos de recuerdos de los templarios y hospitalarios, caballeros feudales. Quizás lo más espectacular de la zona sea la ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Recomeendamos un pequeño restaurante llamado L’Hospitalier, en la placette. Lo llevan tres chicas, y hacen pizzas y ensaladas, bién de precio, y unos postres riquísimos. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Trementinaires a Tuixent


Trementinaires_2014

En un raconet del nostre Pirineu més desconegut s’hi amaga una vall salvatge i ferèstega, una terra amagada i dura. Es la Vall de Tuixent i Lavansa. El bellíssim poble de Tuixent n’és la seva capital. En aquest lloc perdut i isolat, que val molt la pena de visitar, hi te lloc, cada final de maig, l’anomenada Fira de les Trementinaires. Tuixent és molt maco, i el seu entorn encara ho és més. S’hi arriba des de Berga, passant per Saldes, Gòsol i Josa del Cadí. Aquesta és una ruta llarga, espectacular, potrent i poderosa, que ofereix vistes impagables al Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya. Una ruta per amants de la muntanya, i conductors a qui no espantin els espais oberts i les carreteres estretes. De tota manera el ferm està bé, asfaltat tot ell, i els horitzons son grandiosos, impropis, increibles. També podeu pujar a Tuixent des de Manresa, cap a Solsona i per Sant Llorenç de Morunys, cap a La Coma i La Pedra. Áquesta ruta, que puja el coll de port, escalant la muntanya i baixa a la vall, també és molt bonica, i potser més alpina i agreste, i més ràpida. El ferm també és asfalt, i està en bones condicions. La pujada, però, és forta, i hi ha moltes corbes. Finalment també podeu aventurar-vos a anar-hi des de La Seu d’Urgell per Adraén. És una pista, no sempre asfaltada, llarga, isolada, una aventura en ella mateixa. I no curta. Son 50 kms travessant valls molt remotes. Tot plegat, malgrat tot, a una hora i mitja de Barcelona. Ja us imagineu que son possible fantàstics itineraris combinant l’entrada i la sortida de la vall per llocs diferents, oi?. Doncs sí, fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai!. I un cop allà, sorprenentment, trobareu que la vall disposa de bones infraestructures, com ara l’estació d’esquí de  Tuixent-Lavansa. I també podreu gaudir del curiós museu de les trementinaires, centre de la vida local, i de la festa que li està dedicada. I precisament  us encoratgem a arribar-vos a Tuixent per viure-hi la bonica Festa de les Trementinaires. Eren aquestes persones unes dones que recol·lectaven la trementina dels pinars, i també herbes dels camps i boscos. Durant l’hivern el·laboraven remeis casolans, sovint molt eficaços, que venien arreu de Catalunya durant l’estiu. Arribaven molt lluny, a la costa i tot. Aneu fins Tuixent per gaudir de la festa, dels itineraris naturals programats i de visites comentades al museu. També hi haurà tallers diversos. Podeu dinar i dormir a molts llocs, en aquesta fantàstica vall. Nosaltres ho hem fet a Cal Gabriel. És una preciosa casa rural amb quatre habitacions. El restaurant es diu “El rebost del Pirineu”. Cuina d’autor. Tracte familiar. Un goig pels sentits. Com a casa, però aquí menjareu millor. Fora de la vall, a La Coma i la Pedra, passat el Coll de Port en direcció Sant Llorenç de Morunys teniu l’Hotel Fonts del Cardener. Una cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent. Bones habitacions i una cuina excel·lent. Una aposta segura. Molt recomanable. Bones trementinaires!.

La Feria de las Trementineras tiene lugar en Tuixent, un bellísimo pueblo, en un bellísimo entorno del Pirineo más desconocido. Tuixent es un valle escondido y salvaje. Se llega desde Berga por Saldes, Gósol y Josa del Cadí. O bien desde Solsona por Sant Llorenç de Morunys. O bien desde La Seu d’Urgell por Adraén. En todos los casos necesitará atravesar otros valles tan remotos como este. Todo a una hora y media de Barcelona. El valle cuenta con buenas infraestructuras, como la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. O el curioso museo de las trementinaires. Y precisamente de ellas queremos hablar en esta entrada en el blog. De la hermosa Fiesta de las Trementineras que se celebra el último fin de semana de mayo en el pueblo. Las trementinaires eran mujeres que recolectaban trementina de los pinares y hierbas de los campos y bosques. Durante el invierno elaboraban remedios caseros, a menudo muy eficaces, que venían en Cataluña durante el verano. Llegaban muy lejos, a veces hasta  la costa. Suban al pueblo y podrán disfrutar de la fiesta, de los itinerarios naturales programados y de visitas comentadas al museo. También talleres diversos. Pueden comer y dormir en muchos lugares, en esta fantástica zona. Nosotros lo hemos hecho en Cal Gabriel. Es una preciosa casa rural con cuatro habitaciones. El restaurante se llama “La despensa del Pirineo”. Cocina de autor. Trato familiar. Un gozo para los sentidos. Como en casa, pero comeréis mejor. Fuera del valle, en La Coma y la Pedra, pasado el Coll de Port en dirección Sant Llorenç de Morunys tienen el Hotel Fuentes del Cardener. Una cucada. Muy familiar. Trato excelente.

Abadies del país càtar


saint_papoul

Per tothom son conegudes les fortalesses, torres i castells del país càtar, al sur de França. Però avui us volem parlar d’alguna cosa més desconeguda i igualment ben bonica: les abadies i monestirs medievals que hi ha per aquestes terres, disseminades en paisatges maravellosos, al peu de boscos bellíssims, al costat de rius que canten. Desconegudes, ignorades, algunes veritables ruïnes, altres impressionants cenobis de talla europea. Senzilles o poderoses, no podeu deixar de dedicar un pont, unes petites vacances a resseguir-les. Imaginem que sortiu de Barcelona en direcció Puigcerdà, que passeu el Cadí, que travesseu la Cerdanya francesa i, visitant Mont-lluis, fortalessa militar de Vauban, entreu al Capcir. Baixeu després cap a Carcassonne, per Quillan i Limoux. Passareu, tot seguint el riu Aude, i entrareu en la terra del mateix nom, una terra de paisatges d’ensomni, llacs, boscos, gorges increibles. Deixareu el castell d’Usson que vigila el pas. Hi arribareu a la nostra primera abadia, una pura ruïna, però molt evocadora. Està situada al poblet d’Alet les Bains, una bonica vila termal. És una immensa catedral sense sostre, una llàstima. Continuem cap a Carcasona per la D-118, i abans d’arribar-hi, ben indicat, ens desviem per la D-104 cap a l’abadia de Saint Polycarpe, una venerable ruïna, de la que aguanta l’església, per arribar al poblet i abadia de Sant Hilari. Entorns maravellosos. Es tracta d’una petita abadia romànica, amb un claustre gòtic. Bonic sepulcre romànic. Una cucada. Ja som a Carcasona, on podem fer centre, dormir i visitar un seguit de monestirs pels voltants. Per exemple la bellíssima de Caunes Minervois, romànica. La gran Saint Papoul, en un poblet medieval encisador o la amagada Villelongue, destrossada, convertida pels seus nous amos en una petita casa rural. Prop hi ha els castells de Saissac i el de Las Tours, envoltats per la luxúria de la Montanya Negra, boscos densíssims, llacs, passejades. Aquest darrer castell amb un conjunt de torres repartides per totes les muntanyes properes. Un xic més lluny, a Sorèze, la gegantina abadia i escola, avui hotel. I amagada entre els boscos el petit priorat de Rieunette, on la vida monàstica ha renascut, però que només conserva l’església, senzillíssima del segle XII.  Tornem a casa. Passem per la petita joia mutilada de Lagrasse, el poblet també és meravellós. I ja camí de Narbonne, on agafarem l’autopista cap a Perpinyà, Girona i Barcelona, queda la millor, Fontfroide, la més ben conservada, la més gran, fastuosa abadia del sur de França. És evident que podeu fer la ruta a l’inversa. Seran tres dies, o més, inoblidables. Per dormir a Carcassonne teniu L’Hotel Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Hotel Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Prop de Fontfreda o Lagrasse, a Fontjoncouse, teniu l’Auberge du vieux puits, encantador. Per cert, molt a prop d’aquest hotel trobareu l’església romànica de Sant Martin des Puits, amb unes belles pintures. Un altre hotelet rural encisador és La Fargo, en ple camp. A Caunes, en un palau renaixentista està el clàssic Hotel d’Alibert, luxós. Tres apartaments d’un gust exquisit al cor del poblet medieval de Lagrasse: House la France. Fantàstic. Més senzillet, però acollidor, clàssic, amb un restaurant molt bo, l’Hostellerie des Corbieres, també a Lagrasse. Tots aquests hotelets tenen bons restaurants. Hi ha un passaport que ofereix descomptes en tots els monuments del Pays Cathare, mireu-vos-ho, surt a compte. Bona ruta de les abadies càtares!.

Para todos son conocidas las fortalezas , torres y castillos del país cátaro , al sur de Francia. Pero hoy os queremos hablar de algo más desconocido e igualmente bien bonito: las abadías y monasterios medievales que hay por estas tierras , diseminadas en paisajes maravillosos , al pie de bosques bellísimos , junto a ríos que cantan . Desconocidas , ignoradas , algunas verdaderas ruinas , otros impresionantes cenobios de talla europea . Sencillas o poderosas , no se puede dejar pasar el tiempo sin dedicarles un puente , unas pequeñas vacaciones. Imaginemos que salgan de Barcelona en dirección Puigcerdà , que pasen el Cadí , que atraviesen la Cerdanya francesa y , visitando Mont -lluis , fortaleza militar de Vauban , entra en el Capcir . Bajar después hacia Carcassonne , por Quillan y Limoux . Pasará , siguiendo el río Aude , y entraréis en la tierra del mismo nombre , una tierra de paisajes de ensueño, lagos , bosques , gargantas increíbles . Dejaréis el castillo de Usson que vigila el paso, y llegareis a nuestra primera abadía , una pura ruina , pero muy evocadora . Está situada en el pueblo de Alet les Bains , una bonita villa termal . Es una inmensa catedral sin techo , una lástima . Continuamos hacia Carcasona por la D -118 , y antes de llegar, bien indicado , nos desviamos por la D -104 hacia la abadía de Saint Polycarpe , una venerable ruina , de la que aguanta la iglesia, para llegar al pueblo y abadía de Sant Hilari . Entornos maravillosos . Se trata de una pequeña abadía románica , con un claustro gótico . Hermoso sepulcro románico . Una monada . Ya estamos en Carcasona, donde podemos hacer centro , dormir y visitar una serie de monasterios por los alrededores. Por ejemplo la bellísima de Caunes Minervois , románica . La gran Saint Papoul , en un pueblo medieval encantador o la escondida Villelongue , destrozada , convertida por sus nuevos dueños en una pequeña casa rural . Cerca están los castillos de Saissac y el de Las Tours , rodeados por la lujuria de la Montaña Negra , bosques densísimos , lagos , paseos . Este último castillo con un conjunto de torres repartidas por todas las montañas cercanas. Un poco más lejos , a Sorèze , la gigantesca abadía y escuela , hoy hotel. Y escondido entre los bosques el pequeño priorato de Rieunette , donde la vida monástica ha renacido , pero que sólo conserva la iglesia , sencillísima del siglo XII . Volvemos a casa . Pasamos por la pequeña joya mutilada de Lagrasse , donde el pueblo también es maravilloso . Y ya camino de Narbonne , donde tomaremos la autopista hacia Perpiñán , Girona y Barcelona , queda la mejor , Fontfroide , la mejor conservada , la más grande , fastuosa abadía del sur de Francia. Es evidente que se puede hacer la ruta al revés . Serán tres días , o más , inolvidables . Para dormir en Carcassonne tiene el Hotel Montmorency , o también el Hotel du Chateau , y un poco más lejos del Hotel Octroi , todos de la misma cadena, un poco caros pero con buena relación calidad precio . También muy bien , el Espace Cité y las Oliviers , dos hoteles de la cadena Inter -Hotel , básicos , sencillos , pero suficientes . Bajando de la Cité hacia el centro de la ciudad nueva , por la calle de Trivalle y del Pont Vieux , justo pasado el Pont Vieux , tienen el Trois Couronnes , que está muy bien. Vistas impagables en la cité . Cerca de Fontfroide o Lagrasse , en Fontjoncouse , tienen el Auberge du vieux Puits , encantador . Por cierto, muy cerca de este hotel se encuentran la iglesia románica de San Martin des Puits , con unas bellas pinturas . Otro hotel rural encantador es La Fargo , en pleno campo. En Caunes, en un palacio renacentista está el clásico Hotel de Alibert, lujoso. Tres apartamentos de un gusto exquisito en el corazón del pueblo medieval de Lagrasse: House la France. Fantástico. Más sencillito, pero acogedor, clásico, con un restaurante muy bueno, la Hostellerie des Corbieres, también en Lagrasse. Todos estos hotelitos tienen muy buenos restaurantes . Hay un pasaporte que ofrece descuentos en todos los monumentos del Pays Cathare. Comprenlo, que sale a cuenta. ¡Buena ruta por las abadías cátaras ! .

Fira de les Trementinaires


fira_trementinaires

En un raconet del nostre Pirineu més desconegut s’hi amaga una vall salvatge i ferèstega, una terra amagada i dura. Es la Vall de Tuixent i Lavansa. El bellíssim poble de Tuixent n’és la seva capital. En aquest lloc perdut i isolat, que val molt la pena de visitar, hi te lloc, cada final de maig, l’anomenada Fira de les Trementinaires. Tuixent és molt maco, i el seu entorn encara ho és més. S’hi arriba des de Berga, passant per Saldes, Gòsol i Josa del Cadí. Aquesta és una ruta llarga, espectacular, potrent i poderosa, que ofereix vistes impagables al Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya. Una ruta per amants de la muntanya, i conductors a qui no espantin els espais oberts i les carreteres estretes. De tota manera el ferm està bé, asfaltat tot ell, i els horitzons son grandiosos, impropis, increibles. També podeu pujar a Tuixent des de Manresa, cap a Solsona i per Sant Llorenç de Morunys, cap a La Coma i La Pedra. Áquesta ruta, que puja el coll de port, escalant la muntanya i baixa a la vall, també és molt bonica, i potser més alpina i agreste, i més ràpida. El ferm també és asfalt, i està en bones condicions. La pujada, però, és forta, i hi ha moltes corbes. Finalment també podeu aventurar-vos a anar-hi des de La Seu d’Urgell per Adraén. És una pista, no sempre asfaltada, llarga, isolada, una aventura en ella mateixa. I no curta. Son 50 kms travessant valls molt remotes. Tot plegat, malgrat tot, a una hora i mitja de Barcelona. Ja us imagineu que son possible fantàstics itineraris combinant l’entrada i la sortida de la vall per llocs diferents, oi?. Doncs sí, fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai!. I un cop allà, sorprenentment, trobareu que la vall disposa de bones infraestructures, com ara l’estació d’esquí de  Tuixent-Lavansa. I també podreu gaudir del curiós museu de les trementinaires, centre de la vida local, i de la festa que li està dedicada. I precisament  us encoratgem a arribar-vos a Tuixent per viure-hi la bonica Festa de les Trementinaires. Eren aquestes persones unes dones que recol·lectaven la trementina dels pinars, i també herbes dels camps i boscos. Durant l’hivern el·laboraven remeis casolans, sovint molt eficaços, que venien arreu de Catalunya durant l’estiu. Arribaven molt lluny, a la costa i tot. Aneu fins Tuixent per gaudir de la festa, dels itineraris naturals programats i de visites comentades al museu. També hi haurà tallers diversos. Podeu dinar i dormir a molts llocs, en aquesta fantàstica vall. Nosaltres ho hem fet a Cal Gabriel. És una preciosa casa rural amb quatre habitacions. El restaurant es diu “El rebost del Pirineu”. Cuina d’autor. Tracte familiar. Un goig pels sentits. Com a casa, però aquí menjareu millor. Fora de la vall, a La Coma i la Pedra, passat el Coll de Port en direcció Sant Llorenç de Morunys teniu l’Hotel Fonts del Cardener. Una cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent. Bones habitacions i una cuina excel·lent. Una aposta segura. Molt recomanable. Bones trementinaires!.

La Feria de las Trementineras tiene lugar en Tuixent, un bellísimo pueblo, en un bellísimo entorno del Pirineo más desconocido. Tuixent es un valle escondido y salvaje. Se llega desde Berga por Saldes, Gósol y Josa del Cadí. O bien desde Solsona por Sant Llorenç de Morunys. O bien desde La Seu d’Urgell por Adraén. En todos los casos necesitará atravesar otros valles tan remotos como este. Todo a una hora y media de Barcelona. El valle cuenta con buenas infraestructuras, como la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. O el curioso museo de las trementinaires. Y precisamente de ellas queremos hablar en esta entrada en el blog. De la hermosa Fiesta de las Trementineras que se celebra el último fin de semana de mayo en el pueblo. Las trementinaires eran mujeres que recolectaban trementina de los pinares y hierbas de los campos y bosques. Durante el invierno elaboraban remedios caseros, a menudo muy eficaces, que venían en Cataluña durante el verano. Llegaban muy lejos, a veces hasta  la costa. Suban al pueblo y podrán disfrutar de la fiesta, de los itinerarios naturales programados y de visitas comentadas al museo. También talleres diversos. Pueden comer y dormir en muchos lugares, en esta fantástica zona. Nosotros lo hemos hecho en Cal Gabriel. Es una preciosa casa rural con cuatro habitaciones. El restaurante se llama “La despensa del Pirineo”. Cocina de autor. Trato familiar. Un gozo para los sentidos. Como en casa, pero comeréis mejor. Fuera del valle, en La Coma y la Pedra, pasado el Coll de Port en dirección Sant Llorenç de Morunys tienen el Hotel Fuentes del Cardener. Una cucada. Muy familiar. Trato excelente.

Fia Faia a Bagà


FiaFaia

A la bonica vila de Bagà, a l’Alt Berguedà, al Pirineu més altiu i ferèstec, hi trobareu aquest Nadal una de les celebracions més espectaculars que pogueu veure arreu de Catalunya: la tradicional Fia Faia. És durant la nit bona, la nit del 24 de desembre, la nit màgica de Nadal. A les 18 hores s’encén una gran foguera a la muntanya, en un indret visible des de Bagà, i també des del veï poblet de Sant Julià de Cerdanyola, que celebra la festa el mateix dia. Una mica més tard els homes i joves encenen les faies fetes de fusta i restes del bosc, unes enormes antorxes de branques. Les baixen al poble, on arriben una hora més tard. Se’ls acull davant de l’església de Sant Esteve, moment en que les campanes repiquen. A la plaça Catalunya s’encenen les altres faies que s’esperaven, i es passeigen pel poble fins a la plaça Porxada, medieval, on es balla, es canta i es dança al voltant d’una gran foguera. Amb altres faies es fan fogueres més petites. Hi ha per a tothom torrades fetes a la brasa, coca i all-i-oli de codony. La canalla salta per sobre del foc cridant “Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia”.  A Sant Julià de Cerdanyola ve a ser el mateix. La foguera te lloc davant del temple parroquial. No us faci mandra pujar fins Bagà. El Pirineu us regala la neu i el paisatge, i la vila us obre les portes d’un patrimoni medieval fantàstic, amb un casc antic molt ben conservat, i dels seus voltants, d’una natura exhuberant. Podreu contemplar la maravellosa església romànica de Sant Esteve, i el centre d’interpretació sobre el Camí dels Bons Homes, al Centre dels Càtars. També podeu passar-hi tot el cap de setmana, o una part de les vacances de Nadal, si voleu, recorrent, per exemple la zona del riu Bastareny. Gaudireu d’uns paratges maravellosos, rius d’aigúes netes, netíssimes, en una zona verge del parc natural del Cadí-Moixeró. Podeu arribar-vos fins el poblet de Gisclareny, descobrir els anomenats Bullidors de la llet, o anar des de Bagà fins el coll de Pal, preciós, amb bones pistes d’esquí familiar. Admirar el poderós massís del Pedraforca, anant fins a Saldes i Gòsol. Pujar per l’alta vall del Llobregat, per anar a veure nèixer aquest riu a les seves fonts. Caminar pels jardins Artigas, del genial Gaudí. Baixar a la mina de petroli de Riutort. Visitar les esglèsies romàniques de la vall, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, les antigues mines de carbó de Sant Corneli, o Sant Jaume de Frontanyà… podríem seguir però ja en tenim prou per justificar una escapada a Bagà, amb qualsevol motiu dels que us hem explicat. Trobareu hotels i restaurants fantàstics per menjar i dormir. Com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o l’Hostal Batista, molt casolà, o l’Hotel Pineda. Però nosaltres hem hem estat a Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. Podeu anar també al Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells hotels i restaurants de gran prestigi i bona cuina. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat Berga però desviant-vos en la darrera sortida, just abans d’iniciar la forta pujada cap el túnel. Animeu-vos, que la festa de Nadal us espera al Pirineu!.

En la bella villa de Bagà, en l’Alt Berguedà, en el Pirineo podreis gozar de una de las fiestas más antigua de Catalunya: la tradicional Fia Faia. Tiene lugar la nochebuena, el 24 de deciembre, A les 18 horas se enciende una gran hoguera en la montaña, se encienden las faias y se bajan a la iglesia del pueblo. Se pasean por el casco medieval hasta la plaça porticada. Allí se baila y canta, se come pan tostado con all-i-oli. Bagà és una muy interesante villa, que dispone de un patrimonio medieval fantástico, con un casco antiguo muy bien conservado. Las calles, junto con la espléndida plaza porticada, se convierten en un escenario privilegiado para la Faia. Ideal para pasar la Navidad en la naturaleza, en pleno Pirineo catalán. Llegareis a Bagà si cogéis la C-16, la ruta del túnel del Cadí, pasado ya Berga. ¡Pero antes de pasar el túnel!. Además de la villa hay muy buenos lugares para visitar en esta zona, como las fuentes del Gliscareny, donde nace un río en medio de un paisaje bucólico, o col de Pal donde tienen espacio para esquiar en un ambiente familiar. de hecho, cualquier rincón del macizo de Pedraforca y del Cadí son espléndidos. Encontrarán por aquí hoteles y restaurantes fantásticos para comer y dormir. Como el hotel del Blat, o la hostelería Batista, muy casero. Nos encanta recomendaros Ca l’Amagat, un mesón fonda de toda la vida. O el Niu nou, muy bonito. Todos ellos en Bagà mismo.