La fira del Tocino a Caseres


Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Fira del Tocino a Caseres


Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 2 d’abril de 2017, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

El Tocino a Caseres


Fira del Tocino

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 10 d’abril de 2016, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Cultura, natura i barbacoes a Arnes


arnes

El bonic poble d’Arnes és una de les viles més maques de la comarca esplèndida de la Terra Alta. La població està situada en un turonet dominant el riu Algars, i encarat a la serralada altanera del Ports de Beseit, d’on baixen les aigües clares, fresques i netes dels rius Algars i Estrets, que conflueixen prop del poble, al dit Ullal de la Rosa. La vila és preciosa, plena de monuments de primera categoria, com ara l’ajuntament, a la foto, que és l’edifici xulo, un dels pocs d’estil renaixentista a Catalunya, i que data de l’any 1584. Gaudiu de les seves arcades de mig punt dels finestrals, amb ornamentació clàssica. Entreu a la seva llotja coberta, a la italiana. L’església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, és d’estil barroc. Al poble hi ha una zona de pícnic amb barbacoes amb 16 taules de pedra i de fusta, barbacoes i zona amb jocs infantils, i uns WC.  No hi ha gaire ombra, però si molt d’espai. Al costat mateix hi passa el riu Algars, que de quan en quan te algun lloc apte per banyar-se. Per arribar-hi, des del poble, cal arribar-se a l’ermita de Santa Madrona, molt bonica, per un camí mig de terra, mig asfaltat. Pregunteu per anar-hi segurs. La zona de pícnic està un xic més enllà de l’ermita, camí del riu. Si us agrada fer una capbussada en rius d’aigües netes, i la natura, esteu de sort. Els voltants d’Arnes, inserits dins el parc natural dels Ports, son magnífics per fer totes dues coses. Us recomanem una excursió fins el Toll Blau, i una fins l’indret anomenat els Estrets on hi ha el Toll de Vidre. Fabulós. Per arribar-hi des de Barcelona agafarem l’autopista AP-7 en direcció a València, i sortirem a la sortida nº 34, a Reus, seguint la carretera T-11 en direcció a Falset i Mora d’Ebre. O bé sortirem a la sortida nº 38, també en direcció Móra d’Ebre per la C-44. A Móra trobarem una rotonda i agafarem la sortida cap a Gandesa per la N-420. Sense deixar la carretera passarem pel centre de Corbera d’Ebre i arribarem a Gandesa. Un cop hem arribat a Gandesa hem d’anar en compte a la plaça de la Farola, on hem de girar cap a l’esquerra direcció Bot i Horta de Sant Joan. Si ens trobem una estació de servei voldrà dir que no hem agafat el carrer correcte, així que haurem de girar fins trobar un altre cop la plaça de la Farola, i girar en aquest cas a mà dreta. A uns dos-cents metres trobarem l’ajuntament i una cruïlla on trobarem l’indicador. Arribarem a Bot, el creuarem, i continuarem direcció Horta de Sant Joan. No aneu en direcció a Prat de Comte. Arribats a Horta de Sant Joan, la creuarem i en arribar a la cruïlla, als afores del poble, agafarem la T-330 direcció Arnes. Per allotjarvos al poble teniu bones cases rurals, com ara Cal Badat, o  Cal Gorro. També La Premsa o el Celler de la Clua. Maco Lo Corral d’Arnes, les Valletes, o Lo Port. Si us agrada el càmping, en teniu un de  molt bó, el Càmping Els Ports. Nosaltres hem dormit molt bé, senzill però net, bé de preu, a l’Hostal Can Barrina. Les famílies amb nens ho teniu molt bé: podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car, però molt adequat. Més econòmic, fora del poble, a Vallderroures, teniu l’hotel El Salt, en honor a una cascada de la zona, molt bé, o a la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles, que està a Horta de Sant Joan, és tot un clàssic de l’hosteleria dels Ports. Des del bonic poble d’Horta de Sant Joan, a tocar d’Arnes, també es pot accedir a l’àrea de lleure de “La Franqueta”, una zona de picnic, amb taules de pedra, una font, un riu preciós, barbacoes, bon aparcament i fàcil accés. Cal anar fins a la desviació a Horta de Sant Joan, deixar-la a l’esquerra i, uns metres més enllà, en surt una altra a la dreta que està indicada com “Els Ports”. Si seguim aquest camí estret, però en bones condicions, arribarem en 10 kms. a l’àrea recreativa de la Franqueta. En algunes zones podeu tenir problemes si us creueu amb un altre vehicle, però sempre hi ha espai. La natura, en aquest indret és generosa i fabulosa. A pesar d’estar tan al sur de Catalunya, tocant ja l’Aragó, la vegetació és esplèndida. Llàstima dels incendis forestals. Bona ombra, espadats altíssims on niuen els voltors, el riu dels Estrets, d’aigua neta, ideal per banyar-se en els seus gorgs, si hi ha prou cabdal i possibilitat de fer atractives rutes a peu per la zona. Passeu un cap de setmana als Ports de Beseit, a l’encantadora Terra Alta. També recomanem la visita detinguda d’Horta de Sant Joan, un poble que cal visitar, amb el casc antic medieval, el museu Picasso, el monestir de Sant Salvador d’Horta i altres atractius turístics. No deixeu de visitar també Cretes, impressionat poble, molt al costat d’Arnes, o la vila de Vallderoures, amb el castell, la colegiata gòtica, el pont, i el riu. Per nosaltres el millor casc antic medieval d’Aragó.  Naturalment “La franqueta” i el riu dels Estrets no és l’unic espai natural que val la pena visitar als Ports. També podeu voltar pel riu Algars, pel parc natural de Parrisal, al magnífic poble muntanyenc de  Beseit mateix, o pel riu Matarranya, o pel riu Tastavins o gaudir de l’aigua netíssima del toll del vidre. De fet els Ports són un lloc ideal per perdre-s’hi, caminar, fer senderisme, o bicicleta. També per fer descoberta en cotxe perquè res no està realment lluny. Bona estada a Arnes!.

La Torre del Comte


La Torre del Comte és un poblet situat a la comarca del Matarranya, al Baix Aragó, a la província de Terol. És una vila petitona, de només 160 ànimes. Malgrat això, son nombrosos els motius que ens impulsen a recomanar-vos vivament una visita a La Torre. La natura, excepcional, bellíssima, de tota la comarca creuada pel riu Matarranya. Un riu d’aigües netes, que forma gorg magnífics, com els del Parrisal, a Beseit. La muralla dels Ports de Beseit, que serveix de teló de fons. La vía verde, fantàstica per aquelles famílies que gaudeixin usant la bici, o caminant. Els altres pobles i ciutats del Matarranya, amb castells, palaus, esglésies i ajuntaments medievals i renaixentistes, com ara la capital Vallderoures, o la capital del Baix Aragó, Alcañiz, amb el seu castell templer. Però parlem del patrimoni propi de La Torre del Comte. Dels seus carrers rústics, medievals, carregats d’història. Del discret i sublim encant de la seva arquitectura popular. De la magnificiència de les façanes renaixentistes de l’ajuntament, de les cases nobles dels Ferrer i dels Bergós. Del petit detall del rellotge de sol de la plaça, a la façana de la casa gran. De les arcades, de les placetes, de l’església, de l’armonia del conjunt, del plaer de passejar-hi. Aneu a La Torre, al Matarranya tot a gaudir dels rius, dels arbres esvelts de la seva ribera, de l’oli de les oliveres centenaries, dels ametllers en flor al febrer. Arribeu-vos fins l’anomenat “Pont de la vía”, l’antic pont del tren, ara de la via verda. Feu servir La Torre del Comte com a centre d’unes vacances familiars, d’un pont, d’un cap de setmana llarg. Podeu dormir a la casa rural “El Niño” o si sou més sibarites,  a l’hotel rural amb molt d’encant anomenat  La Parada del Compte, ubicat en l’antiga estació del poble, atrevit i original, amb habitacions temàtiques. O més senzill, a l’Hostal “Racó dels Torrats”. I si no voleu dormir a La Torre, visiteu-la tot passant. Visiteu-la quan aneu a Vallderoures, o a veure la cascada del Salt, a la Portellada, o a caminar pels carrers empedrats de la Fresneda. Aquesta terra verge us espera. Les famílies amb nens podem gaudir del Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, tot i que un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, saborosos i potents. L’Hotel Miralles, pioner del turisme a la zona, està un xic més lluny, a Horta de Sant Joan, però és un clàssic. Visiteu La Torre del Comte i el Matarranya, no us en penedireu. Turisme familiar de veritat!.

La Torre del Conde es un pueblecito situado en la comarca del Matarraña, en el Bajo Aragón, en la provincia de Teruel. Es una villa pequeña, de sólo 160 almas. Sin embargo, son numerosos los motivos que nos impulsan a recomendaros vivamente una visita a La Torre. La naturaleza, excepcional, bellísima, de toda la comarca cruzada por el río Matarraña. Un río de aguas limpias, que forma pozas magníficas, como las del Parrisal, en Beceite. La muralla de los Puertos de Beceite, que sirve de telón de fondo. La vía verde, ideal para aquellas familias que disfruten usando la bici, o caminando. Los otros pueblos y ciudades del Matarraña, con castillos, palacios, iglesias y ayuntamientos medievales y renacentistas, como la capital Valderrobles, o la capital del Bajo Aragón, Alcañiz, con su castillo templario. Pero hablemos del patrimonio propio de La Torre del Conde. De sus calles rústicos, medievales, cargadas de historia. Del discreto y sublime encanto de su arquitectura popular. De la magnificencia de las fachadas renacentistas del Ayuntamiento, de las casas nobles de los Ferrer y los Bergós. Del pequeño detalle del reloj de sol de la plaza, en la fachada de la casa grande. De las arcadas, de las plazuelas, de la iglesia, de la armonía del conjunto, del placer de pasear. Ir a La Torre, ir al Matarraña nos lleva a disfrutar de los ríos, de los árboles esbeltos de su ribera, del aceite de los olivos centenarios, de los almendros en flor en febrero. Id hasta el llamado “Puente de la vía”, el antiguo puente del tren, ahora de la vía verde. Usad La Torre del Conde como centro de unas vacaciones familiares, de un puente, de un fin de semana largo. Pueden dormir en la casa rural “El Niño” o, si sois más sibaritas, en el hotel rural con mucho encanto llamado La Parada del Compte, ubicado en la antigua estación del pueblo, atrevido y original, con habitaciones temáticas. O más sencillo, en el Hostal “Rincón de los Torrats”. Y si no quieren dormir en La Torre, visitenla pasando por allí. Visitenla cuando vayan a Valderrobles, o cuando vayan a ver la cascada del Salt, en la Portellada, o cuando vayan a caminar por las calles empedradas de La Fresneda. Esta tierra virgen les espera. Las familias con niños podemos disfrutar del Vilar Rural de Arnes, un hotel preparado para los niños, aunque un poco caro. Más económico, en Vallderroures está el hotel El Salto, en honor de la cascada descrita, o la familiar y sencilla Fonda Querol, con una buena cocina, y buen menú. También se puede ir a la Posada de la Plaza, un hotel antiguo, de época, en un palacio de Valderrobles, junto al río. Comidas de la tierra, sabrosas y potentes. El Hotel Miralles, pionero del turismo en la zona, está un poco más lejos, en Horta de Sant Joan, pero es un clásico. Visitad La Torre del Conde y el Matarraña, y no os arrepentireis.

El Salt


El Salt és el nom d’un fenòmen natural únic, difícil de veure en un altre lloc, i molt espectacular. Es tracta de la cascada, anomenada el Salt, en un paratge espectacular, escenogràfic i grandilocuent, on el riu Tastavins cau des d’uns 20 mts, per una brutal fractura erosiva del terreny. S’hi arriba fàcilment des de Vallderroures, per la carretera en direcció a Alcanyís. A pocs kms. trobareu, a mà esquerra, el desviament per la TE-V-3004, cap a La Portellada, municipi al qual pertany el Salt. Fets uns 4 kms. en direcció a aquest poble, veureu, a mà esquerra, un camí de terra, ben indicat. Cal seguir-lo durant uns 2 kms. llargs. No tindreu problemes encara que hi aneu en un turisme estàndard. La pista, en baixada constant, és prou bona, tot i que te alguns bonys i és estreta. Al final cal atravessar el riu per un gual encimentat, que no presenta dificultats, excepte si el Tastavins va molt crescut. Bon aparcament a la banda de dalt del salt. És imponent l’amfiteatre de pedra natural des d’on es precipita el riu. No apte per gent amb vertígen. Vigileu la canalla. Curiosísimes les formes que l’aigua ha excavat en la pedra calcària abans de precipitar-se. Càrcaves i xaragalls de mida gegantina. Un camí permet baixar a la base de la cascada i accedir al gorg on cau. Fantàstic indret!. Ideal per una banyada!. Aïgues netes, transparents, idíl·liques. Bona base per una excursió familiar. En una visita a la bellíssima comarca del Matarranya no podeu deixar de veure aquest racó de Terol, tan proper a Catalunya, i tan encisador. Com us podeu imaginar no volem que feu tants kms. només per veure el Salt, per bonic que sigui. Agafeu-lo com excusa per recòrrer la resta de la comarca increible del Matarranya. Comenceu per Vallderoures, amb el castell i el riu, i seguiu per la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. No oblideu el poblet muntanyenc de Beceit, amb els balcons de fusta. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, a l’àrea recreativa de el Parrisal. Uns gorgs nets, cristalins, d’aïgua transparent. Evidentment no us perdeu la petita vila de la Portellada, o els altres pobles veïns com La Torre del Comte, Rafals o Valljonquera. Gaudiu d’aquesta terra verge durant un pont, o unes vacances. Les famílies amb nens podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles està un xic més lluny, a Horta de Sant Joan, però és un clàssic. Visiteu el Matarranya, no us en penedireu, de veritat.

El Salt es el nombre de un fenómeno natural único, difícil de ver en otro lugar, y muy espectacular. Se trata de la cascada, llamada el Salt, en un paraje espectacular, escenográfico y grandilocuent, donde el río Tastavins cae desde unos 20 mts, por una brutal fractura erosiva del terreno. Se llega fácilmente desde Vallderroures, por la carretera en dirección a Alcañiz. A pocos kms. encontrará, a mano izquierda, el desvío por la TE-V-3004, hacia La Portellada, municipio al que pertenece el Salt. Hechos unos 4 kms. en dirección a este pueblo, veréis, a mano izquierda, un camino de tierra, bien indicado. Hay que seguirlo durante unos 2 kms. largos. No tendrán problemas aunque tengan un turismo estándar. La pista, en bajada constante, es bastante buena, aunque tiene algunos baches y es estrecha. Al final hay que atravesar el río por un vado cemento, que no presenta dificultades, excepto si el Tastavins va muy crecido. Buen aparcamiento en la parte de arriba del salto. Es imponente el anfiteatro de piedra natural desde donde se precipita el río. No apto para gente con vértigo. Vigile los niños. Curiosísimas las formas que el agua ha excavado en la piedra caliza antes de precipitarse. Cárcavas de tamaño gigantesco. Un camino permite bajar a la base de la cascada y acceder al poza donde cae. ¡Fantástico lugar!. ¡Ideal para un baño!. Aguas limpias, transparentes, idílicas. Buena base para una excursión familiar. En una visita a la bellísima comarca del Matarraña no pueden dejar de ver este rincón de Teruel, tan cercano en Cataluña, y tan encantador. Como os podéis imaginar no queremos que hagais tantos kms. sólo para ver el Salt, por bonito que sea. Cogedlo como excusa para recorrer el resto de la comarca increíble del Matarraña. Comiencen por Valderrobles, con el castillo y el río, y sigan por la Fresneda, fantástico conjunto medieval. No olviden el pueblo montañoso de Beceite, con los balcones de madera. Báñense en el río Matarraña, en el área recreativa de la Parrisal. Unos pozos limpios, cristalinos, de agua transparente. Evidentemente no os perdáis la pequeña villa de la Portellada, o los otros pueblos vecinos como La Torre del Conde, Rafales o Valljunquera. Disfruten de esta tierra virgen durante un puente, o unas vacaciones. Las familias con niños pueden pasar la noche en el Vilar Rural de Arnes, un hotel preparado para los niños, algo caro. Más económico, en Vallderroures el hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar y sencilla Fonda Querol, con una buena cocina, y buen menú. También pueden ir a la Posada de la Plaza, un hotel antiguo, de época, en un palacio de Vallderobles, junto al río. Comidas de la tierra, potentes. El Hotel Miralles está un poco más lejos, en Horta de Sant Joan, pero es un clásico. Visiten el Matarraña, no se arrepentirán.

Queretes / Cretas


Queretes, o Cretas, és una bellíssima, desconeguda i amagada població de la extraordinària comarca del Matarranya, en terres del Terol més incognit. Mai no diríeu els tresors que pot amagar aquesta comarca, i encara menys, les joies que us reserva una visita a Cretas. Un poble, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Correu, planifiqueu una sortida familiar a aquesta terra que desperta, natural, poderosa, i que us descobreix els seus amagatalls i racons. Queretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. Una portalada que us deixarà bocabadats, en el sentit literal del terme. I això no és tot, tan sols haureu començat. Els carrers i places son un laberint ple de cases fortes i petits palaus, amb ràfecs de fusta, portalades, pedra nua. Recorreu amb calma el carrer major, admirant a cada pas els petits detalls. No us perdeu la Casa Turull, un edifici que podría estar en qualsevol ciutat toscana, a Florència o Siena. Arribeu-vos fins la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Només una estrella però que val per tres. Taula cuidada, habitacions amb encant. Gaudiu de les línies pures, naif, dels portals amb capella al damunt. El de Sant Antoni, o el de Sant Roc, portes d’una muralla que encara es conserva. No deixeu de treure al nas a l’espai sobre els Ibers, un petit museu, un centre d’interpretació de la ruta ibera. Aneu fins els jaciments prehistòrics i ibers dells Castellans, dels Gascons, de la roca dels moros, amb les seves pintures neolítiques. Camineu en la calma de la tarda fins l’ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondeu pels camins que us mostren, com a teló de fons, l’altiva silueta dels ports de Tortosa. Queretes és un mirador privilegiat dels Ports de Beceit. I un cop assedegats, cansats de tanta maravella com hareu vist, agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vallderoures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristalins, admirables amb la seva aïgua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Disfruteu d’aquesta terra verge, intocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. De veritat que no tenim paraules per descriure tanta maravella. Fora de Queretes també podeu gaudir de bons hotes i restaurants, en viles que conserven un patrimoni històric bestial. A 12 kms. teniu Calaceit. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. Camí de Cretes trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Impossible ressenyar totes les cases rurals que hi ha en aquest espai maravellós ple de poblets de pessebre, perdudes entre boscos, rius i cingleres. Més bonic impossible!.

Cretas es una bellísima, desconocida y escondida población de la extraordinaria comarca del Matarraña, en tierras del Teruel más incógnito. Nunca diríais los tesoros que puede esconder esta comarca, y menos aún, las joyas que os reserva una visita a Cretas. Un pueblo, hoy pequeño, muy pequeño, aislado, perdido, que en los siglos XVI y XVII fue una localidad de mucha importancia, como lo fueron todas las del Matarraña. Un pueblo, hasta hoy muy deprimido, que revive con el turismo que empieza a animar a sus calles medievales, como lo hace toda la comarca. Rápido, planifiquen una salida familiar a esta tierra que despierta, natural, poderosa, y que descubre sus escondites y rincones. Cretas tiene una iglesia impresionante. Con una portada renacentista de lo mejor que hemos visto en España. Una portada que os dejará boquiabiertos, en el sentido más literal del término. Y eso no es todo. Calles y plazas son un laberinto lleno de pequeños palacios, con aleros de madera, portales de piedra desnuda. Recorred con calma la calle mayor, admirando a cada paso los pequeños detalles. No os perdáis la Casa Turull, un edificio que podría estar en cualquier ciudad toscana, en Florencia o en Siena. Debeis de ir hasta la plaza mayor, con el rollo de la justicia, donde descubrireis el hotel del pueblo, una cucada. Sólo con una estrella pero que vale por tres. Mesa cuidada y habitaciones con encanto. Disfrute de las líneas puras, naif, de los portales con su capilla encima. Como el de San Antonio, o el de San Roque, puertas de una muralla que aún se conserva. No dejen de ver el espacio sobre los Íberos, un pequeño museo, un centro de interpretación de la ruta íbera. Id hasta los yacimientos prehistóricos e iberos, como el de Castellanos, o el de Gascones, o hasta la roca de los moros, con sus pinturas neolíticas. Caminad en la calma de la tarde hasta la ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondad por los caminos que muestran, como telón de fondo, la altiva silueta de los puertos de Tortosa. Cretas es un mirador privilegiado de los Puertos de Beceite. Y una vez cansados ​​de tanta maravilla como habreis visto, coged el coche y recorred el resto del Matarraña: Arnes, con el ayuntamiento, Valderrobles, con el castillo y el río, la Fresneda, fantástico conjunto medieval. Báñense en las pozas del río Matarraña, del río Algars, del Tastavins, del Parrisal. Limpios, impolutos, cristalinos, admirables con su agua azul, verdosa, de vidrio, transparente. Admiren los barrancos, la gloria de la cascada llamada el Salto, en la Portellada. Disfruten de esta tierra virgen, intocada, antes de que el turismo de masas lo invada todo. De verdad que no tenemos palabras para describir tanta maravilla. Fuera de Cretas también puede disfrutar de buenos hoteles y restaurantes, en villas que conservan un patrimonio histórico bestial. A 12 kms. tienen Calaceite. Allí se recomienda el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. También bonito el Hotel Cresol. Camino de Cretas encontrarán la casa rural del Mas del Rei, en medio del campo. Finalmente los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí Las familias con niños deben de ir al Vilar Rural de Arnes, un hotel donde regresar. Más económico, en Vallderrobles, el hotel El Salt o la Fonda Querol, con una cocina de menú muy reputada. Para comer también puede ir a la Posada de La Plaza, un restaurante antiguo, con solera, familiar, en un palacio de Vallderobles, junto al río, donde Sebastián les propondrá platos de toda la vida, contundentes. O bien vayan al Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan, una apuesta segura. Imposible reseñar todas las casas rurales que hay en este espacio maravilloso lleno de pueblos de pesebre, perdidos entre bosques, ríos y barrancos.