Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas


Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. Serà aquest proper 6 de desembre de 2018.  Hi haurà només 45 parades, això si, escollides. A més, durant tot el dia, hi haurà una activitat infantil titulada ‘Un dia a pagès’. I, a les 7 del vespre, a la façana de l’església del Mallol, audiovisual amb llegendes, històries i tradicions de la vall. No faltarà la mostra d’oficis antics i el bestiar, que farà les delícies dels infants. Ja us avisem: no és la fira més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. El poble és bonic. Ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Anuncis

Fira de Sant Andreu a La Llacuna


La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 39 anys. Tot això serà el diumenge 2 de desembre de 2018, quan fan la 39a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Fira de l’Avet a Espinelves


Recordeu que, a partir del dissabte 1 de desembre, aquest cap de setmana, tota la setmana del pont de la Constitució, i fins el vinent 9 de desembre de 2018, podeu trobar al bellíssim poble d’Espinelves, al mig del Montseny, la seva ja mundialment famosa Fira de l’Avet. Espinelves és un poblet de pessebre. Carrers i cases antigues, olor de llenya, arbres de Nadal… Trobareu fàcilment aquest petit poble si aneu per l’eix transversal de Catalunya, la C-25, entre Vic i Girona. Podeu arribar-hi per Vic, per Girona, o pujant per Sant Celoni, cap a Viladrau, o per Arbúcies des d’Hostalric. La fira de l’Avet és molt divertida de visitar, amb les seves parades d’avets, de verd nadalenc, de guarniments, d’oficis, de gastronomia. A més, s’hi programaran un munt d’activitats que s’organitzen al mateix temps que la fira. Espectacles infantils, de teatre, músic, fira d’oficis, mercat tradicional. Ara bé, us prevenim. Segons quin dia hi pugeu, no aparcareu. O bé, si ho feu, serà a uns quants kilòmetres del poble. Tampoc podreu ni caminar, segons la data escollida i l’hora. Milers i milers de persones es donen cita aquell dia a les quatre cases d’aquesta diminuta vila. No us ho podeu imaginar. El poblet és molt bonic, amb un entorn natural fantàstic. Per dinar teniu molts restaurants. Mireu-vos el web de l’associació de restauradors. Ens agrada especialment Can Joan. Petit i acollidor. Reserveu. Si esteu pensant en fer un cap de setmana al Montseny, o passar-hi el pont sencer, us recomanem dormir a Sant Hilari, al Vilar Rural, per exemple. On també podeu dinar de buffet si no trobeu taula enlloc més. O bé baixar a a Viladrau, on hi ha molts llocs bons on dormir i menjar. Mireu -vos l’Hostal de la Glòria, un clàssic. També preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, en un paratge idíl·lic, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Hi ha cases rurals precioses, com ara el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, a Viladrau, nosaltres ho hem fet a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Bona fira a Espinelves!.

Recuerden: estos dos próximos fines de semana hay en Espinelves, un pequeño pueblo del Montseny, su famosa Feria del Abeto. Espinelves la encontraréis fácilmente si vais por el eje transversal de Cataluña, la C-25, entre Vic y Girona. Pueden llegar por Vic, por Girona, o subiendo por Sant Celoni, hacia Viladrau, o por Arbúcies desde Hostalric. La feria del Abeto es muy divertida de visitar, con sus paradas de abetos, de verde navideño, de adornos, de oficios, de gastronomía … de todo tipo. Además, hay un montón de actividades que se organizan al mismo tiempo que la feria. Espectáculos infantiles, de teatro, música, feria de oficios, mercado tradicional. Ahora bien, les prevenimos: no aparcaran, y si lo hacen será a unos cuantos kilómetros del pueblo. Tampoco se puede caminar, según el día elegido y la hora. Miles y miles de personas se dan cita ese día en las cuatro casas de esta diminuta villa. No os lo podéis imaginar. Si no llegáis pronto, por la mañana, conoceréis lo que es una verdadera locura. Ya estáis avisados. El pueblo también es muy bonito, con un entorno natural fantástico. Para comer hay diversos restaurantes. Observad el web de la asociación de restauradores. Nos gusta especialmente Can Joan. Pequeñito y acogedor. Pero no comeréis allí ningún día de la feria si no habeis reservado. Si estais pensando en pasar un fin de semana en el Montseny, os recomendamos dormir en Sant Hilari, en el Vilar Rural. Comida de buffet. En Viladrau hay buenos hoteles i restaurantes. Mirad el Hostal de la Glòria, o La Coromina. La ermita de Sant Marçal ofrece un antiguo monasterio. Hay bellas casas rurales como el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. La comida de Fonda del Racó, en el centro de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061 és sencilla, sabrosa y económica.

Mercat de Nadal a Perpinyà


Un dels mercats de Nadal més bonic i propers és el de Perpinyà, a la Catalunya nord francesa. La bella ciutat de Perpinyà s’engalana per rebre aquests dies de festa. Serà del 23 de novembre de 2018, fins el 6 de gener de 2019. Perpinyà espurneja amb les llums de nadal que vesteixen els plàtans nus de les avingudes i passejos. El Castellet brilla. El campanar de la catedral es transforma en aranya. La llum és arreu per a entendrir la nit. Les casetes de fira s’instal·len cada any al Quai Vauban. Hi ha concerts de carilló i visites guiades pel Vell Perpinyà. També trobareu una pista de patinatge sobre gel, al cor de la ciutat, a la plaça de la Victòria, a tocar del Castellet. Aneu a Perpinyà i passeu un cap de setmana visitant pobles mariners amb molt d’encant, com Cotlliure. O podeu visitar Elna, amb la seva catedral romànica. Podeu fer un volt pel Rosselló i el Conflent, veient la bonica Prada, amb el monestir de Cuixà, més romànic excepcional. O pujant fins Sant Martí del Canigó, o passejant per les muralles i carrers medievals de la meravellosa Vilafranca de Conflent. Tots llocs que mereixen una visita ben detinguda. Perpinyà mateix és una ciutat gran, amb monuments molt remarcables, com el castellet, la catedral o el palau dels reis de Mallorca. Podeu anar-hi en una sortida ultra-ràpida, són 200 Kms d’autopista des de Barcelona. Però Perpinyà, el seu mercat de Nadal i les rutes abans citades, bé mereixen un cap de setmana, com a mínim. Per menjar, a Perpinyà i a tots els pobles, hi ha molt bons restaurants. Mireu la web. Nosaltres però, amb la canalla, per França, anem de self-service. Anem als Casino Cafeteries. La més propera a Perpinyà està a Canet de Rosselló, al centre comercial des Alizées. Per dormir també hi ha molt bons hotels. Nosaltres estàvem a Cotlliure, a Les templiers. Un hotel que agrada o no, però que és diferent. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem.

Uno de los mercados de navidad más bonitos y cercanos que se pueden visitar és el de Perpignan. Tiene de todo: casetas, adornos, pista de hielo, carrusel… Además desde Perpignan pueden hacerse rutas bonitas por estas tierras catalanas del otro lado de la frontera francesa. Como los pueblos marineros de Cotlliure o Banyuls. O se puede visitar Elna, y su catedral. Perpignan mismo es una ciudad grande, con monumentos muy importantes, como el castellet, la catedral o el palacio de los reyes de Mallorca. Puede ir en una salida ultra-rápida, son 200 Kms. de autopista desde Barcelona para ver solo el mercado navideño, però Perpignan, y las rutas que se pueden hacer desde ella, bien merecen un fin de semana, como mínimo. Den un paseo por el Rosellón y el Conflent: Prada, el monasterio y abadia de Cuixà, el de San Martín de Canigó, el pueblo medieval de Villefranche-de-Conflent. Todos lugares merecen una visita bien detenida. Para comer, en Perpignan, y en todos los pueblos del recorrido, hay muy buenos restaurantes. Nosotros sin embargo, con los niños, en Francia, vamos de self-service. Vamos a las Casino Cafeterías. La más próxima a Perpignan está en Canet de Rosselló, en el centro comercial des Alizées. Para dormir también hay muy buenos hoteles. Nosotros estábamos en Collioure, en Les Templiers. Un hotel que gusta o no, pero que es diferente. Si no quiere gastar tanto, y viajan con niños, tienen siempre los económicos pero dignos, B & B Hotels. Os los recomendamos.

Zuriza, revisitat


Si el Pirineu d’Aragó té un racó màgic de veritat, aquest és Zuriza, una antiga vall glaciar que culmina el fantàstic valle de Ansó. Ja el camí per arribar-hi, pujant fins al lloc on neix el riu Veral, és un espectacle difícilment oblidable. A la tardor tot el Valle de Ansó és una simfonia de colors. El riu brama encaixat al costat de la carretera, travessant un estret que dura kilòmetres més enllà d’Ansó. La vegetació és un esclat de luxuria. En arribar al final, de cop i volta, s’obre el circ glaciar de Zuriza. Allà hi ha un càmping on podreu dormir i menjar molt bé, anomenat Camping de Zuriza, moltes muntanyes, rius d’alta muntanya, neu a l’hivern i natura per descobrir. Camins per recórrer, pau i molta tranquil·litat. Podeu complementar la visita a Zuriza amb una ruta pels valls d’Aragó: per Hecho i per Ansó, o passar des de Zuriza mateix al vall del Roncal, a Navarra. El Valle de Roncal està allà mateix. Només 13 kms. separen aquest circ de muntanyes meravellós del poblet d’Isaba, al Roncal navarrès. Allà podeu dormir i menjar en un hotel rural molt familiar, fantàstic, que us recomanem molt de debó: l’hostal Lola. A Isaba mateix teniu també el restaurant Tapia, boníssim, reserveu!. I el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Arreu veureu pastar el bestiar, ovelles, cabres, bous, vaques i cavalls, tot bucòlic a més no poder. Ansó, la capital de la vall del mateix nom està considerat un dels pobles més bonics d’Espanya. També podeu visitar Jaca, i San Juan de la Peña, fites del romànic mundial. Si ho feu aneu a allotjar-vos a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, no lluny de Jaca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós.  La Vall d’Hecho, amb la seva petita capital fins la Selva de Oza, una meravella de parc natural, passant pel bonic monestir de Siresa, és un altre atractiu proper.

 

Si el Pirineo de Aragón tiene un rincón mágico, este es Zuriza. Ya el camino para llegar hasta allí, que va subiendo todo el valle de Ansó hasta el lugar dónde nace el río, es un espectáculo inolvidable. http://www.valledeanso.com/ El río berrea encajado junto a la carretera, atravesando un estrecho durante kilómetros más allá de Ansó. La vegetación es un estallido de lujuria verde. En otoño, una sinfonía de colores. Y cuando parece que no hay más allá, que el valle acabará en un muro, allá, allá mismo, se obre el circo glaciar de Zuriza. Hay un càmping y poco más. De hecho pronto ya no habrá càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/   Montañas, ríos, nieve, naturaleza… Zuriza. Podéis complementar la visita a Zuriza con una ruta por los valles de Aragón: Hecho y Ansó, o por el valle del Roncal, en Navarra. http://www.vallederoncal.es/ Nosotros dormimos en Isaba, en el Roncal navarro, en casa Lola, un hotelito familiar fantástico que os recomendamos de corazón. Esplendido. Y sólo a una veinte kilòmetros de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/

Gegants a Aiguafreda



Aiguafreda està situada al Vallès Oriental, sortint del congost de El Figaró, tocant ja a Osona, comarca a la que s’assembla. Te al costat el massís fantàstic del Montseny, amb accés al pla de la Calma i al cim de Tagamanent. Enfront del poble, a l’altra costat del riu, els misteriosos Cingles de Bertí proposen també passejades i descortes. És a dir, Aiguafreda és perfecte per rondar la part menys coneguda del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera de la UNESCO. O bé la bonica cinglera d’en Bertí que tanca per ponent la Vall del Congost, Espai d’Interès Natural de Catalunya. Tot això fa del poble un lloc ple de boscos on caminar, anar en bici i divertir-se. Per exemple pujant per la riera que recorre la Vall d’Avencó, realment molt bonica. I aquest cap de setmana és un bon moment per descobrir tot això, perquè el proper diumenge 25 de novembre tindrà lloc la trobada de gegants d’Aiguafreda. Enguany amb més participació que mai atès que els gegants celebren el seu 35è aniversari i tindran molts convidats. Seran més de vint les colles geganteres se sumaran a la festa que tanca el calendari anual. La festa comença amb el tradicional esmorzar de les colles, segueix amb la cercavila i acaba amb el lliurament de records i ballada final a la Plaça de l’Ajuntament on tothom que ho desitgi podrà visitar l’exposició sobre els 35 anys dels gegants que hi haurà instal·lada a la sala de plens de l’Ajuntament. Si encara us falten al·licients per anar a Aiguafreda us direm que hi ha un munt de monuments megalítics a la Serra de l’Arca. De fet els dolmens d’Aiguafreda són molt coneguts. Només cal pujar seguint el GR-2 cap al Montseny. També es bonic la rural pagesia de Sant Martí d’Aiguafreda o també dita Aiguafreda de Dalt, catalogat tot ell com a “Bé Cultural d’Interès Local”. Hi ha una església i diverses edificacions medievals. Per dinar a Aiguafreda el restaurant el Centre us anirà molt bé, tradicional i casolà. Més allunyat, el Desmai proposa una cuina més moderna. Arribareu a Aiguafreda anat cap a Vic per la AP-7 fins a la vora de Granollers i la C-17. Sense pèrdua. Una hora, i sou a Aiguafreda!.

En Aiguafreda, este fin de semana, el domingo, hay un encuentro de gigantes. Una buena excusa para visitar este pueblo del Vallés, al final del congosto del rio Congost, entrando ya en Osona. Con sus bosques del parque natural del Montseny, o de las Cingles de Bertí, sus dólmenes y sus recorridos a pie o en bici.

Fira del Bosc i la Pagesia a Vallgorguina


Vallgorguina celebra el darrer cap de setmana del mes de novembre la Festa Major de Sant Andreu i un dels actes principals és la Fira del Bosc i de la Terra. I és natural que aquesta encantadora fira es faci concretament en aquesta petita i bonica població. Perquè Vallgorgina està situada a mig camí entre el Vallés i el Maresme, en una vall fresca i amagada, del massís del Parc Natural del Montnegre. Arribar-se fins aquesta fira és una excursió que us recomanem de veritat. Nosaltres hi anem cada any. És molt proper a Barcelona. Són només una cinquantena llarga de kms. Una hora en cotxe. Podeu anar-hi per l’autopista AP7, fins Sant Celoni, i d’allà a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per Arenys de Munt. Passat la collda de Collsacreu trobareu Vallgorgina. Això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorgina, preciosa. Pel que fa estrictament als actes de la fira, dir que hi trobareu festa, activitats molt diverses i una gran varietat de productes artesans d’una qualitat immillorable. També mercat d’oficis bosquerols i tallers per a nens i nenes, totalment gratuïts. Hi haurà animació i podreu fer passejades en ruc. El diumenge animació històrica: el baró visita la fira acompanyat dels gegants, bastoners, cuques i els capgrossos. No us volem enganayar: hi haurà molta, molta, molta gent però també bon aparcament. A més de la fira tindreu la possibilitat de fer fantàstiques passejades pel parc natural del Montnegre, on els infants gaudiran de boscos ben ferèstecs i frondosos. Podeu dinar a la mateixa fira, en dos espais habilitats. A banda dels llocs dins la fira a Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. La Granja La Guina, està també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 i, sobretot, Can Colomeró. Ens agrada molt especialment el restaurant de l’hípica, també conegut per Can Virgili, pel camí que va cap a Olzinelles i el Montnegre, a les afores del poble. Tel: 93 867 92 82. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar pèrquè tot està molt ple, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt o cap a Sant Celoni. Mireu restaurants recomanats en aquestes poblacions en aquest mateix bloc. De Vallgorguina, si us sobra temps, val la pena pujar fins el Corredor, i parar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. O pujar per la banda contraria fins Olzinelles, al cor del parc natural. En tots els casos hi ha bona pista, de sorra, però ampla i apta per turismes. Bona fira a Vallgorgina!.

Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña,  encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. La Granja Guina está también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Nos gusta muy especialmente el restaurante de la hípica, conocido como Can Virgili, en el camino de Olzinelles y el Montnegre, en las afueras del pueblo. Tel: 93 867 92 82. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil. O hasta Olzinelles, en el corazón del parque natural. En todos los casos hay buena pista, de arena, pero ancha y apta para turismos.