L’Ametlla de mar, revisitada


L’Ametlla de mar és un poblet mariner amb molt d’encant. No te res d’especial, és més aviat modern. Cap església, castell ni palau a ressenyar. Però és bonic. Te platges encisadores, un port bonic, cales amagades i un paisatge que fa somniar. També molta tranquil·litat. Situat a mig camí entre Tarragona i el Delta de l’Ebre, ben comunicat al peu de la N-340 i la AP7, aquest poble gran encara no està destrossat pel turisme de masses. Fundat no fa dos segles per uns pescadors d’Almería que cercaven bones tonyines, us encantarà amb els seus carrers blancs. Però encara gaudireu més de les cales, poc conegudes, de pedres i de picons petits, com llenties. O de les platges de sorra fina, daurada, petites, que, al Sud i al Nord, rodejen el poble. Des de Calafat fins a la Punta de l’Àliga, cerqueu els finals dels barrancs, que en arribar al mar formen belles platjoles, com ara Xelin, Santes Creus, Olivaret… noms que són petits racons de Mediterrània verge i paradisíaca. Teniu molts bons hotels a l’Atmella. Per exemple el Ametllamar, hotel gran, familiar, de platja, amb piscina, típic. O el petit Hotel del Port, amb només una estrella, senzill però molt net. O un hostal que en realitat és millor que molts hotels, l’Hotel S’Alguer, situat arran de mar, casolà, net i polit, que ara es va renovant. A tots hi hem estat, a tots hi hem dormit. Perquè ens agrada anar a l’Ametlla!. També trobareu per allà bons càmpings, molt moderns, en un entorn natural envejable. I si els hotels son bastant normalets, el menjar és de primera, amb bons restaurants on degustar especialitats marineres i tapes. Us recomanem alguns dels que hi ha a la plaça Nova, que son el Plaça Nova, un local clàssic, bé de preu, especialitats marineres, i el Bar Pica Pica, quelcom més que un bar de tapes, qualitat a preus fantàstics. No lluny teniu La Gramola, pas mal, i el millor de tots: el Molí dels Avis, preus en consonància amb la qualitat de la taula. Prop del mar un local nou triomfa: el bar Sal Moreno, tapes creatives, de primera. I al costat un casolà de tota la vida, senzill i sense trampes: Can Maura, per xupar-se els dits. No deixeu de visitar un dia l’Ametlla i resseguir la seva costa. De veritat que al·lucinareu!.

La Ametlla de mar es un pueblecito marinero con mucho de encanto. Situado a medio camino entre Tarragona y el Delta del Ebro, bien comunicado, al pie de la N-340 y la AP7, todavía no está destrozado por el turismo de masas. Fundado todavía no hace dos siglos, sus calles blancas y su puerto pesquero, muy importante, son bellísimos. Pero todavía disfrutaréis más de las calas, las escondidas y poco conocidas playas que, al Sur y al Norte, rodean el pueblo. Desde Calafat a la Punta del Aguila. Playas como Xelin, Santas Cruces, Olivaret… nombres que son pequeños rincones de Mediterráneo virgen y paradisíaco. Tenéis muchos buenos hoteles: el del puerto, el de l’Alguer, o càmpings muy modernos en un entorno natural envidiable. Y también buenos restaurantes dónde degustar especialidades marineras. Os recomiendo el que hay en la plaza. Para chuparse los dedos. No dejáis de visitar un día la Ametlla y seguir su costa. De verdad que alucinareis.

The Ametlla is a beautiful seaworthy town. Placed between Tarragona and the Delta of the Ebro, it’s very well communicated, by N-340 and the AP7 autoroute. It’s not destroyed by the tourism of masses. Founded  not two centuries ago, you enjoy their white streets and the fishing harbour. But will enjoy more the beachesthat surrounded the village. You have many good hotels: that of the port, that of l’Alguer, or càmpings very modern in a natural enviable environment. And also good restaurants where to taste seaworthy specialities. I recommend to you the one that exists in the main town square.

La Mora, un paradís


A uns 10 kms al nord Tarragona, i per tant només a uns 80 kms. de Barcelona, trobareu la platja de la Mora. Està situada a només a un parell de kms. al sud d’Altafulla, per cert una preciosa vila medieval que cal visitar. I en aquesta fabulosa platja, que a partir d’ara anomeramen la cala de la Mora, força urbanitzada però no gens destrossada, podeu fer una banyada en un ambient molt familiar i amable. De fet el màxim atractiu de La Mora és el seu ambient. Per això us volem convidar a baixar fins la Mora. S’hi arriba des de la N-340, mitjançant una rotonda, o bé sortint de l’AP7 a l’alçada de Torredembarra i continuar fins Altafulla i La Mora. Aquest sector de costa conserva, a més, un bon tros de litoral verge, molt poc conegut i gens explotat, amb boscos de pi que arriben fins el mar, sense cap servei, però sense cap edificació. Només sorra, pins i platja. Destacarem entre totes la cala Fonda, esplèndida en el seu estat salvatge, avui dia només visitada pels nudistes, però a la que és molt fàcil d’arribar caminant, deu minuts, des de la Mora. També volem parlar-vos del castell de Tamarit, lloc on es va casar l’Iniesta, jugador del Barça. El castell és un hotel però a tocar hi ha una caleta petitona, sense gens d’aparcament, però molt cuca. Ben a prop l’espai natural de la desembocadura del Gaià, amb un parell de bons càmpings. La Mora no és tan feréstega però ofereix una aigua transparent, un entorn segur pels infants i un parell de bons restaurants per prendre alguna cosa. S’anomenen el Racó de la Mora i el Moramar. També hi ha un càmping i diversos apartaments, alguns dels quals es lloguen per vacances. La Mora és preciosa, l’aigua neta, netíssima. No us hem convençut de fer un bany familiar en les aigües calmes i blaves de La Mora?. Doncs vinga!.

A unos 10 kms al norte Tarragona, y por tanto a unos 80 de Barcelona. A sólo un par de kms. al sur de Altafulla, preciosa villa medieval, y fabulosa playa, encontramos la cala de la Mora. Es una media cala, media playa, bastante urbanizada pero no destrozada, muy familiar. De hecho el máximo atractivo de La Mora es su ambiente muy familiar. Se llega desde la N-340, mediante una rotonda, o bien saliendo de la AP7 a la altura de Torredembarra y continuando hasta Altafulla y La Mora. Este sector de costa conserva, además, un buen trozo de litoral virgen, muy poco conocido y nada explotado, con bosques de pino que llegan hasta el mar, sin ningún servicio, pero sin ninguna edificación. Sólo arena, pinos y playa. Destacaremos entre todas la cala Fonda, espléndida en su estado salvaje, hoy en día sólo visitada por nudistas, pero a la que es muy fácil de llegar andando, diez minutos, desde la Mora. También queremos hablaros del castillo de Tamarit, lugar donde se casó el Iniesta, jugador del Barça. El castillo es un hotel pero a su lado hay una caleta, sin aparcamiento, pero muy cuca. Está todo muy cerca del espacio natural de la desembocadura del Gaià, con un par de buenos campings. La Mora no es tan salvaje pero ofrece un agua transparente, un entorno seguro para los niños y un par de buenos restaurantes para tomar algo. También hay un camping y varios apartamentos, algunos de los cuales se alquilan para vacaciones.  La Mora es precioso. ¿No os hemos convencido de hacer un baño familiar en las aguas calmas y azules de La Mora?.

Port Lligat


El Cap de Creus, com tothom sap, és un espai natural protegit, just on els Pirineus toquen el mar, situat al nord de l’Empordà. És inmens, ocupa territori de vuit municipis diferents. Dins el parc hi ha multitud de racons fantàstics per fer-hi sortides familiars. Molts d’ells els hem recollit ja en aquest mateix bloc. Però avui us volem parlar d’un lloc que ja heu visitat, o heu sentit anomenar: la deliciosa cala de Port Lligat. Aquest racó de mar és el port natural de Cadaqués. La bella vila blanca s’obre a llevant en una badia fabulosa, encantadora, però oberta perillosament a l’est. Per això la gent del poble, els pocs pescadors que hi queden, prefereix deixar la barca a Port-Lligat. La ruta amb cotxe que hi va porta passa pel darrera de Cadaqués evitant entrar-hi, un fet interessant, perquè a l’estiu el trànsit és impossible. Aquesta carretera va des de la rotonda de l’entrada de Cadaqués, fins a Port-Lligat i, si voleu fins el paratge anomenat s’Alqueria, ple de cases de gent benestant i delicioses cales. Més enllà podeu arribar-vos fins el far del Cap de Creus. També podeu pujar des de poble, a peu, fins el cementiri i baixar a Port-Lligat. Si aneu amb cotxe cal saber que costa d’aparcar-hi a l’estiu i que l’anada i la tornada es fa per una carretera diferent, perquè tot el trajecte és de via única. Port-lligat son quatre cases, un petit port, un parell d’hotels i la casa de Dalí. Un espai màgic.

A partir de Port-lligat, un munt de camins permeten el viatger  contemplar la torturada geografia d’aquest indret fabulós. La platja és de picons, i sorra negra, com totes les de Cadaqués. La anada fins el proper far de Cap de Creus és obligada. La pujada regala vistes esplèndides damunt Portlligat, la seva illa, Cala Joncols i, quan ja veiem el far, de Cala Juganera i Cala Culip. Port-lligat, com tot Cap de Creus és, a la vegada una terra inhòspita i al·lucinant. Fascinant. A Cadaqués podeu dormir a l’hostal Sa Guarda, familiar i acollidor. Preciós i amb unes vistes increïbles de la badia és Es Llané Petit. El Rocamar, un clàssic, o el Playa Sol, molt ben situat, són alternatives molt interessants. Fora el poble, a la zona campestre d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. El Càmping Cadaqués, on hem dormit moltes nits, no és el millor d’Europa, però si que és un dels més entranyables, i més ben situats. Per dinar o sopar, a més del restaurant del Far de Cap de Creus, us recomanem La Gritta, una pizzeria, amb pasta i altres plats de la terra, barata i bona. O bé Es Baluard, al mig de la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat. Per arribar-vos a Port-lligat preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4,  anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués. D’allà seguiu la carretera de Port Lligat que és la del camí senyalitzat cap el Far.

El Cap de Creus es un espacio natural protegido situado al norte del Empordà. Es inmenso, ocupa el territorio de ocho municipios diferentes. Dentro del parque hay multitud de rincones fantásticos para hacer salidas familiares. Muchos de ellos ya los hemos recogido en este mismo blog. Pero hoy os queremos hablar de la ruta en coche que más se adentra dentro del espacio protegido. La que les puede hacer comprender mejor, a vosotros y a vuestras criaturas, el mundo mineral, formado de roca, agua y viento en el que os habeis metido. Quizá más adelante cerrarán la carreterita y el camino del faro. Entonces sólo se podrá llegar a pie o en bici. Sin embargo, la ruta, y el paisaje seguirán valiendo el esfuerzo. El itinerario propuesto parte de la entrada de la población de Cadaqués, donde tenéis que coger la desviación que sube hacia Port-Lligat, hasta el faro del Cap de Creus. La ruta se desvía pronto del agua marina y sube por caminos que permiten al viajero contemplar la torturada geografía de este lugar mágico. La subida regala vistas espléndidas sobre Portlligat, su isla, Cala Joncols y, cuando ya vemos el faro, de Cala Joganera. Llegados cerca del faro, vemos el lado norte de la costa, con el paraje de Tudela y Cala Culip. Pasamos el itsmo y aparcamos. Desde el faro podemos caminar hasta la punta misma del Cap de Creus, ver la mar de aquí y la de allí, y las islas del Cinc d’Oros y s’Encalladora. Horizonte sin límites. Una tierra inhóspita y agreste, y sin embargo fascinante. El antiguo faro es actualmente uno de los centros de interpretación del Parque Natural. También es un bar y un restaurante. Cuando vamos a Cap de Creus dormimos siempre en Cadaqués, en Sa Guarda, familiar y acogedor. Precioso y con unas vistas increíbles de la bahía es El Llané Petit. El Rocamar, un clásico, o el Playa Sol, muy bien situado, son alternativas muy interesantes. Fuera el pueblo, en la zona campestre de Els Caials tienen el Sol Naciente, un hotel muy especial. El Camping Cadaqués, donde hemos dormido muchas noches, no es el mejor de Europa, pero si que es uno de los más entrañables, y mejor situados. Para comer o cenar, además del restaurante del Faro de Cap de Creus, les recomendamos Es Baluard, en medio de la bahía, en el puerto. O bien en Els Pescadors, que están al lado. Para llegar hasta el faro de Cap de Creus tomen la autopista AP-7, de Barcelona a Francia, saliendo en la salida 4, yendo en dirección a Roses. De Roses vamos hacia Cadaqués. De ahí sigan la carretera de Port Lligat y después el camino señalizado hasta el Faro.

Cadaqués, revisitat


Una sortida a Cap de Creus, al bellíssim poble de Cadaqués, hauria de ser obligatòria una vegada l’any. A l’estiu per la seva mar, de color plata i blau, les seves platges de roca, pedretes o picons i les seves cases blanques, gregues, tancant l’àmplia badia oberta a llevant. La resta de l’any, fins i tot a l’hivern, gaudireu de la seva calma, de la pedra turmentada del Cap de Creus i, si no fa tramuntana, podreu estirar-vos a la vora del Mediterrani o pendre el sol en un dels bancs de la riba. Cadaqués és un poble boutique, potser no hi queda ningú de Cadaqués. Hi ha molta gent que hi té casa, que hi té un petit apartament. Molta gent que està de visita, només un dia, o un matí, o una tarda. Molta gent de vacances. I això es nota. És difícil arribar a Cadaqués i, tanmateix bonic. La carretera des de Roses puja Cap de Creus, volta i volta, fins penjar-se damunt Port de la Selva, en un paisatge amable d’alzines sureres i oliveres. I en acabat baixa, volta i volta, albirant ja la badia esplèndida, fent present a cada gir el poble blanc enfront del mar. Terrasses d’olivera i pedra, cabanes de pissarra. Aparcar és difícil. Hi ha un pàrquing de pagament només entrar a la vila. A l’estiu ple de gom a gom. Hi ha un aparcament lliure, gran, al cementiri, a tocar del càmping, al costat de l’ermita, camí de Port Lligat. També podeu provar a Caials, en els petits camins polsosos que van a les cales, o a la platja del Ros, prop d’es Cucurucuc. De tota manera caòtic tot plegat. Per dinar hi ha molts llocs, i bons. Ens agrada anar a La Gritta, una pizzeria italiana amb dos locals, a la plaça principal, davant del mar, i en un caló de la Riba, a tocar de l’hotel Playa Sol. És barat i el menjar està prou bé per ser Cadaqués i el que donen. Per dormir hi ha un munt de bons hotels, però el Playa Sol ens agrada. És car però les habitacions frontals tenen vistes, el desdejuni és bo i te parquing i piscina. I el mar a la porta!. No deixeu d’anar a Port Lligat, aquesta cala encisadora d’aigües quietes i barquetes de pesca. I seguir cap al far del Cap de Creus, abans que prohibeixin el pas per la carretera estreta que s’endinsa en aquest paratge lunar, d’un altre món.

Si voleu fer uns dies pels voltants de Cadaqués, podeu aturar-vos, tot venint de Figueres i Barcelona, als Aiguamolls de l’Empordà, sempre molt macos i plens de vida, amb les cigonyes, els ànecs, cavalls… I podria seguir visitant Castelló d’Empúries, poble medieval com pocs, amb una catedral fantàstica, museus, palaus, carrers empedrats… I arribar a Roses on podeu aprofitar els preus familiars de l’Hotel Mediterraneo Park, on us podeu allotjar molt bé. Heu de veure la badia de Roses, una corba perfecte, il·luminada a la nit. L’endemà ja tindreu temps d’arribar-vos a Cadaqués, sense cap mena de dubte el poble més bonic de tota la Costa Brava, encara que va camí de Disneyland. No us amoïneu si us agrada Cadqués. A nosaltres també. Malgrat les masses de turistes sempre tindrà l’aire de refugi de pirates, i ningú no li pendrà les cases encalades i platges de roca viva. I en tornar potser voldreu baixar al Port de la Selva, una altra vila blanca, també molt grega, igualment encantadora, que està disposada en amfiteatre davant la seva badia perfecta. Des de Port es pot pujar al monestir de Sant Pere de Rodes per una pista ben condicionada. A més de les vistes podreu admirar una obra meravellosa del romànic català, amb una església de somni. Què espereu, Cadaqués us espera!.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una salida a los pueblos del Cap de Creus, como Cadaqués, a sus playas , a su infraestructura hotelera de calidad , a sus monumentos , sus parajes , a los entornos , a la vida que tiene esta zona mediterránea . Un par de horas por la autopista AP-7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses y luego hasta Cadaqués o Port de la Selva. La espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . Cabo de Creus es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Cap de Creus, durmiendo en Roses, disfrutando del mediterraneo, ¡una idea magnífica ! .

Lodève


En una ruta cap a París, si seguiu l’autopista gratuïta A75, passareu a tocar de Lodève, i fins i tot fora possible que fos l’hora de dinar. Esteu de sort. Lodève, sense ser res de l’altre món, és una vila agradable, molt mediterrània, malgrat estar força allunyada del mar. De fet és la primera ciutat mediterrània baixant de l’Auvèrnia, o la darrera abans d’afrontar el potent pas de l’Escaleta i entrar a la zona atlàntica de França. Així doncs, si pareu a dinar a Lodève, tindreu l’oportunitat de visitar una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. I us recomanem que, si us cal menjar, ho feu al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Passant i parant a Lodeve, en una ruta cap a París, o cap a la França del nord, o cap a Europa, eviteureu la pesada ruta per la vall del Rhone i la seva calor. Aneu per la nova autopista A-75, des de Beziers a Clermont Ferrand, passant per Lodeve i pel viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. I si esteu un xic cansats pareu a Lodève. També podeu fer-ho, no gaire lluny de la ciutat que estem descrivint, a uns 25 kms. a l’àrea de Le Caylar. Es tracta d’una àrea modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I ja que heu parat a Le Caylar potser us agradarà fer un tomb per una petita i meravellosa ciutat fortificada medieval: La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota aquesta zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de petits restaurants. Un bon lloc per descansar una mica del viatge, una parada reconfortant. I després no torneu pas a l’autopista. Baixeu fins Millau per Nant i Canteubre, passeu per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. Lodève, Couvertoirade, Nant, Millau, Saint Enimie, no defraudaran les vostres millors expectatives.

En una ruta hacia París, si siguen la autopista gratuïta A75, pasaran muy cerca de Lodève, y hasta pudiera ser posible que fuese hora de comer. Estan de suerte. Lodève, no es nada del otro mundo, pero es agradable, muy mediterránea, aunque no esté cerca del mar. Si parais a comer en Lodève, podeis hacerlo en el restaurante “Le Minuscule”, bueno y acogedor, recomendable. Además, parando en Lodeve habran escogido bién porque para subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, evitaran la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por Lodève, y por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados pueden parar, además de en Lodève, en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrán comer muy bien de precio. Y ya que habrán parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños de toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

La festa de la calçotada de Valls


Atenció, que arriba de nou la festa de la Calçotada a Valls. Serà aquest proper diumenge 27 de gener de 2019, tot i que el dissabte també hi ha un mercat al passeig de l’estació. Serà una diada festiva, popular que omplirà tots els carrers i places de Valls d’alegria i olor de calçot a la brasa. Inconfusible. Hi haurà festa per tothom: cercaviles, cuita de calçots a la graella, concursos de calçots, elaboració de salsa de calçot, concurs de menjar calçots…  I tot a la bellíssima vila de Valls, ciutat d’origen dels calçots, on son una religió des de fa més de cent anys.  Veniu a Valls a inaugurar la temporada dels calçots. Fins ben entrat el mes d’abril, qualsevol dia us podeu acostar a l’àrea de Valls a degustar l’autèntica calçotada. Cal que quedi clar: el calçot és de Valls. I és en aquesta bella ciutat, la  capital de l’Alt Camp, on el darrer diumenge de gener te lloc la gran festa de la calçotada. Una festa gastròmica, lúdica, divertida, plena d’olors i de sabors. Agafeu la canalla, el cotxe i l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona i Valls. Us endinsareu en el paisatge reci, dur i captivador de l’Alt Camp. D’aquesta terra noble en els maravellosos calçots. Us esperem a Valls, no hi falteu. Mireu-vos el programa de la festa. Veureu que hi ha activitats per totes les edats, familiars també. Cercavila, parades d’artesania, concursos, demostracions, cuina de calçots. L’ambient no surt al programa, i és una llàstima. Perquè és molt festiu. Podeu adquirir veritables calçots de Valls a les parades de la fira. Per emportar-vos-els, o ja cuinats a foc viu, sobre vergues de vinya, a la plça de l’oli, amb la seva salsa. Aquestes dates multitud de restaurants ofereixen bons calçots en aquesta zona. Comencem amb la Masia Bou. Allò és com la internacional de la calçotada. Un espai gegantí que serveix calçots a tota hora. Molta gent. Reserveu. Seguim amb un hotel de tota la vida, on podreu menjar calçots, i dormir molt bé: Casa Fèlix. Un altre bon lloc, però que és un fabulós restaurant de tapes modernes és el Portal 22. Us el recomanem molt i molt, però reserveu!. Tapes molt modernes, bé de preu, en un lloc molt xulo, una casa antiga reconvertida. O bé podeu provar en el Restaurant Julià Mallol. O bé el Restaurant El Tast, que és el de l’Hotel Class. Molt bé, ja fora de Valls, anant cap al Coll de Lilla, camí a Montblanc per la N-240, trobareu el Restaurant Masia Fontscaldes, al poble del mateix nom. Dalt de tot del coll teniu el Restaurant Les Espelmes. Una aposta segura. Cuina de qualitat, bones vistes i no només calçots. Anant cap al Pla de Santa Maria, a 7 kms. de Valls, hi ha el Restaurant Masia del Pla. A Picamoixons, no lluny de Valls, hi ha el restaurant L’Esportell del Bou. A Vilallonga del Camp podeu anar al Restaurant La Montoliva. A Nulles, després de visitar la cooperativa, podeu menjar calçots al Restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. Hi hem menjat bons calçots allà. Tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on podeu passar el dia visitant el maravellós monestir, i degustar els calçots fantàstics de l’Hostal Grau. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Un munt de possibilitat de visites i d’excursions. Per exemple podeu anar a Santes Creus, on us espera un fastuós monestir del Císter, o fer la ruta dels castells del Gaià. Us recomanem només tot allò que coneixem en aquesta terra. I de veritat que val la pena. No hi falteu!.

A finales de enero, y durante todo febrero, llegan las calçotades. Se hacen toda Cataluña, e incluso por Aragón, Mallorca, Valencia y Francia, pero el origen del calçot tiene un nombre muy claro: Valls. Esta ciudad, capital del Alt Camp, y toda su comarca, es la cuna del calçot, de la cultura que lo acompaña y de la tradición. Y precisamente en Valls, a finales de enero o inicios de febrero, tiene lugar la fiesta de la calçotada. Una fiesta gastrómica, lúdica, divertida, llena de olores y sabores. Tome los niños, el coche y la autopista AP2, en dirección Lleida, y salga en la salida 11: Vilarodona, Valls. Os adentraréis en un paisaje duro, salvaje, potente y cautivador. En una tierra de hombres curtidos al sol, el frío y el campo. De allí, de los trozos minerales de esta pequeña patria, salen los maravillosos calçots. Si os gustan, seréis rápidamente fanáticos. Si no los habeis probado, os animamos. Poneros el babero, el calçot caliente en la salsa, en la celestial salsa de calçots, y comed. Regados con un buen vino de la denominación de origen Tarragona, por ejemplo de la Cooperativa de Nulles, están fantásticos. Acompañados de un buen cordero, superiores. Vean el programa de la fiesta. Verán que hay actividades para todas las edades, familiares también. Pasacalles, paradas de artesanía, concursos, demostraciones, cocina de calçots. El ambiente no sale en el programa, y es una lástima. Es festivo, alegre, de lujo. Para comer calçots tienen muchas posibilidades. En las paradas, dentro de Valls, encontraréis. Para llevar, o cocinados a fuego vivo, sobre vergas de viña, con su salsa. Como debe ser. Multitud de restaurantes abren sus puertas. En Valls o los entornos. Reservad. Empezamos con la Masía Bou, la internacional de la calçotada. Un espacio gigantesco que sirve calçots en todo momento. Seguimos con un hotel de toda la vida, donde podréis comer calçots y dormir muy bien: Casa Félix. O El Tast. En Valls, en temporada, hacen calçots en todas partes. Hasta los restaurantes del Polígono industrial, un recurso a tener en cuenta si no encuentra mesa, porque la calidad no desmerece el espacio. Tel.: 629 669 167. A la entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, tienen La Masia del Pla. En Fontscaldes, junto a Valls, La Masia de Fontscaldes. En Nulles le recomendamos mucho el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel.: 977 60 35 96. Más elegante, en Nulles mismo, La Casa Roja. En Bellavista, El Caliu. Tel.: 977 61 38 95.  En Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dentro del pueblo: Telf.. 977 60 03 71. A Picamoixons, El Esportell del Bou. En Rodonya, El Mas Pagés. Hemos comido buenos calçots allí. Tel.: 977 62 80 08. Finalmente en Vilabella del Camp, tiene Las Arades, un restaurante que empieza y va hacia arriba. Si desean pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Hoteles muy bien acondicionados, como el Class, y casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Posibilidad de excursiones a Santes Creus, fastuoso monasterio del Císter, y a Tarragona, patrimonio de la humanidad por los restos romanes. Le recomendamos sólo todo lo que conocemos. Vale la pena. No faltéis.

Tres tombs dels traginers d’Igualada


A Igualada la festa de Sant Antoni és molt potent, perquè aquesta vila encara és un nucli agrícola poderós, amb un entorn rural important. I els traginers n’havien estan un dels puntals més forts. Els seus carros omplien camins i sendes, camí de Barcelona, de Lleida, de Vic, de Manresa, de Valls o de Tàrrega. Per això la seva associació gremial de Traginers organitza, aquest proper diumenge, la tradicional passada de carros i cavalleries per la festa anual de Sant Antoni Abad. I logra una gran concentració d’animals. Això la fa una cita quasi ineludible per a les famílies amb infants. Si us quedeu a passar el dia a Igualada fareu molt bé. Hi ha museus interessant, i un antic barri de tintorers, adobers i pelletaires. En plan hotel teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós, o bé, a La Pobla de Claramunt, el Robert, un clàssic, on podeu dormir i menjar. Per dinar de restaurant res millor que el propi Racó dels Traginers, al Museu del Traginer, del carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Molt adequat. Bons menús i bons esmorzars de forquilla, a preu reduït i tancat. O bé, més modern, el Vinnari, força trencador. A nosaltres ens agrada molt l’ambient, cuidat i pulcre, la cuina de mercat del restaurant Les Olles. Us el recomanem. Jove i bonic també, el Sant Magí, amb diferents espais, entre ells un pati, fantàstic a l’estiu. Un asador castellano, en mig de l’Anoia, amb tots els ets i uts, bona teca, El Abuelo. Increible. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, teniou diverses opcions. Ens agrada una cerveseria, que també és pizzeria, i un cuidat restaurant al mateix temps, tot plegat: es diu Munich. O bé també teniu els Fogons de l’Anoia, o l’arxiconeguda i omnipresent La Tagliatella, de la franquícia ja coneguda, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40‎. Igualada no és lluny, i la diversió dels menuts i menudes, amb cavalls i rucs, està ben garantida!. Tots a Igualada!.

En Igualada la fiesta de San Antonio es muy potente, porque esta villa es todavía un núcleo agrícola poderoso, con un entorno rural importante. Por eso su asociación gremial de Traginers concentra muchos carros y caballerías para la fiesta anual de San Antonio Abad. Esto la hace una cita casi ineludible para las familias con niños. Ya el sábado, a las 6 de la tarde, tiene lugar la tradicional pasacalle por la ciudad, acompañando los abanderados hasta sus casas, donde ellos obsequian a los presentes con coca y bebida. Pero el día de la pasada es el domingo, este año el 18 de enero, cuando a las 12 del mediodía, se da inicio a los Tres Tombs, desde la plaza Castells, por la Avenida Balmes, calle Joan Maragall, paseo Verdaguer , calle de Òdena, rambla de San Isidro, rambla Nova, y hasta la Rambla de San Fernando. Se complementa la jornada con una lucida feria de productos agroalimentarios en el parque de la Estació Vella. Si os quedáis a pasar el día en Igualada haréis muy bien. Hay museos interesantes, y un antiguo barrio de tintoreros, curtidores y peletaires. En plan hotel tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, donde se podrá dormir y comer bién. Para comer de restaurante nada mejor que el propio Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. O bien, más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comida rápida, bien de precio, pero de calidad, los Fogones del Anoia, o bien La Tagliatella, la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40. Igualada no está lejos, y la diversión de los pequeños y pequeñas, con caballos y burros, está garantizada.