Miravete de la Sierra


Avui us paralrem del petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya de los Pianares, per una pista asfaltada, estreta però bona. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope,riu que anem resseguint de Villarroya a Miravete, dona a la ruta una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem finalment a Miravete, un llogarret petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Miravete és molt maco. Recòrrer els seus carrers de pedra, contemplar els bonics edificis d’arquitectura popular és una passada. Però a més de cases el poble te algunes peces i monuments realment imporatnts. Teniu el pont renaixentista damunt el riu, l’ajuntament i, sobretot, l’església de Santa Maria de les Neus, gótica tardana i renaixentista, amb el seu claustre. En resum: s’hi ha d’anar!.

 

Anuncis

Cabo de Gata, revisitat


Cabo de Gata penetra en el blau del Mediterrani com un animal prehistòric, amb les seves muntanyes negres i verticals que es llencen al mar com en una cascada de roca. Cabo de Gata és un parc natural maravellós i diferent, una zona que heu de veure amb la vostra família. Perquè Cabo de Gata te platges magnífiques de sorra ara blanca, ara daurada, o bé grisa o negra. Platges tan boniques com ara Monsul, o Los Genoveses, totes dues situades molt a tocar del poblet costaner de San José. També te cales de picons, negres i durs, amb un paisatge extret de les mil i una nits: roca nua i palmeres, en indrets com Las Negras o Rodalquilar. També te poblets de pescadors, diminuts i encisadors, que dormiten bressolats per les onades del Mediterrà, com La Isleta del Moro, o Los Escullos. Te carreteres vora el mar, al llarg de kilòmetres i kilòmetres de llargues platges, com a les salines de San Miguel, anat ja cap a la capital, Almeria. I té un far, plantat davant la inmensitat del mar, amb roques que semblen sortides d’una pel·lícula de ciència ficció. I, un xic més lluny del mar, Cabo de Gata te pobles blancs industriosos, blancs impoluts, que encara fan de l’artesania un art, com Nijar amb les seves jarapes. Si un estiu no fa molta calor arribeu-vos fins cabo de Gata. Descobriu una natura verge feta d’antics volcans, cactus i palmeres, roques i penyes, mar i sal. Cases blanques com la neu sota un sol de justícia. I el mar, un mar blau profund, un mar blau poderós, d’un blau quasi negrós, banyant la sorra i picant els acantilats. Descobriu la vostra cala, aquella que us ha estat reservada des de sempre, aquí, al Cabo de Gata. Si voleu dinar al Cabo aneu a la Isleta del Moro. Allà us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé.

Cabo de Gata entra el mar como añorando África, como deseando Oriente. Sus paisajes desnudos, secos, contundentes, caen sobre el Mediterráneo deseando hermanarse con los de la otra orilla. Un mundo conservado, parado en el tiempo, virgen. Cabo de Gata són estas montañas negras y verticales que se lanzan al mar como en una cascada de roca. Cabo de Gata es también un parque natural maravilloso y diferente, una zona que hay de ver. Cabo de Gata tiene playas de arena blanca, dorada, gris o negra. Como Monsul, o Los Genoveses, que están cerca del pueblo costero de San José. También tiene calas de piedra, negras y duras, con un paisaje extraído de las mil y una noches: roca desnuda y palmeras, en lugares como Las Negras o Rodalquilar. También te pueblecitos de pescadores, diminutos y encantadores, que se han dormido acariciados por las olas del Mediterráneo, como La Isleta del Moro, o Los Escullos. O carreteras junto al mar, a lo largo de kilómetros y kilómetros de largas playas, como en las salinas de Almería, camino del faro. Y un poco más lejos del mar, Cabo de Gata te ciudades blancas e impolutas, que hacen de la artesanía un arte, como Nijar con sus jarapas. Si un verano no hace mucho calor lleguense hasta cabo de Gata. Descubran una naturaleza virgen hecha de antiguos volcanes, cactus y palmeras, rocas y peñas, mar y sal. Casas blancas como la nieve bajo un sol de justicia. Y el mar, un mar azul profundo, un mar azul poderoso, de un azul casi negruzco, bañando la arena y los acantilados. Descubra su cala, aquella que le ha sido reservada desde siempre, aquí, en el Cabo de Gata. Nosotros dormimos en Almería, en un hotel como el Costasol, o en San José, en el camping Tau. Un camping antiguo y trasnochado, pero muy acogedor. O bien en el más moderno, de Los Escullos. Y comemos siempre en el puerto de San José, en un restaurante mirando el mar. Placer de Dioses.

Cabo de Gata enters the sea as longing for Africa, as if wishing for the East. His naked, dry, blunt landscapes fall on the Mediterranean, wishing to be united with those of the other shore. A preserved world, stopped in time, virgin.

Cabo de Gata pénètre dans la mer comme désirant l’Afrique, comme s’il souhaitait l’Orient. Ses paysages nus, secs et contondants tombent sur la Méditerranée, souhaitant être unis à ceux de l’autre rive. Un monde préservé, arrêté à temps, vierge.

Atenció: la calçotada de Valls


Atenció, que arriba de nou la festa de la Calçotada a Valls. Serà aquest proper diumenge 28 de gener de 2018, tot i que el dissabte també hi ha un mercat al passeig de l’estació. Serà una diada festiva, popular que omplirà tots els carrers i places de Valls d’alegria i olor de calçot a la brasa. Inconfusible. Hi haurà festa per tothom: cercaviles, cuita de calçots a la graella, concursos de calçots, elaboració de salsa de calçot, concurs de menjar calçots…  I tot a la bellíssima vila de Valls, ciutat d’origen dels calçots, on son una religió des de fa més de cent anys.  Veniu a Valls a inaugurar la temporada dels calçots. Fins ben entrat el mes d’abril, qualsevol dia us podeu acostar a l’àrea de Valls a degustar l’autèntica calçotada. Cal que quedi clar: el calçot és de Valls. I és en aquesta bella ciutat, la  capital de l’Alt Camp, on el darrer diumenge de gener te lloc la gran festa de la calçotada. Una festa gastròmica, lúdica, divertida, plena d’olors i de sabors. Agafeu la canalla, el cotxe i l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona i Valls. Us endinsareu en el paisatge reci, dur i captivador de l’Alt Camp. D’aquesta terra noble en els maravellosos calçots. Us esperem a Valls, no hi falteu. Mireu-vos el programa de la festa. Veureu que hi ha activitats per totes les edats, familiars també. Cercavila, parades d’artesania, concursos, demostracions, cuina de calçots. L’ambient no surt al programa, i és una llàstima. Perquè és molt festiu. Podeu adquirir veritables calçots de Valls a les parades de la fira. Per emportar-vos-els, o ja cuinats a foc viu, sobre vergues de vinya, a la plça de l’oli, amb la seva salsa. Aquestes dates multitud de restaurants ofereixen bons calçots en aquesta zona. Comencem amb la Masia Bou. Allò és com la internacional de la calçotada. Un espai gegantí que serveix calçots a tota hora. Molta gent. Reserveu. Seguim amb un hotel de tota la vida, on podreu menjar calçots, i dormir molt bé: Casa Fèlix. Un altre bon lloc, però que és un fabulós restaurant de tapes modernes és el Portal 22. Us el recomanem molt i molt, però reserveu!. Tapes molt modernes, bé de preu, en un lloc molt xulo, una casa antiga reconvertida. O bé podeu provar en el Restaurant Julià Mallol. O bé el Restaurant El Tast, que és el de l’Hotel Class. Molt bé, ja fora de Valls, anant cap al Coll de Lilla, camí a Montblanc per la N-240, trobareu el Restaurant Masia Fontscaldes, al poble del mateix nom. Dalt de tot del coll teniu el Restaurant Les Espelmes. Una aposta segura. Cuina de qualitat, bones vistes i no només calçots. Anant cap al Pla de Santa Maria, a 7 kms. de Valls, hi ha el Restaurant Masia del Pla. A Picamoixons, no lluny de Valls, hi ha el restaurant L’Esportell del Bou. A Vilallonga del Camp podeu anar al Restaurant La Montoliva. A Nulles, després de visitar la cooperativa, podeu menjar calçots al Restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. Hi hem menjat bons calçots allà. Tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on podeu passar el dia visitant el maravellós monestir, i degustar els calçots fantàstics de l’Hostal Grau. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Un munt de possibilitat de visites i d’excursions. Per exemple podeu anar a Santes Creus, on us espera un fastuós monestir del Císter, o fer la ruta dels castells del Gaià. Us recomanem només tot allò que coneixem en aquesta terra. I de veritat que val la pena. No hi falteu!.

A finales de enero, y durante todo febrero, llegan las calçotades. Se hacen toda Cataluña, e incluso por Aragón, Mallorca, Valencia y Francia, pero el origen del calçot tiene un nombre muy claro: Valls. Esta ciudad, capital del Alt Camp, y toda su comarca, es la cuna del calçot, de la cultura que lo acompaña y de la tradición. Y precisamente en Valls, a finales de enero o inicios de febrero, tiene lugar la fiesta de la calçotada. Una fiesta gastrómica, lúdica, divertida, llena de olores y sabores. Tome los niños, el coche y la autopista AP2, en dirección Lleida, y salga en la salida 11: Vilarodona, Valls. Os adentraréis en un paisaje duro, salvaje, potente y cautivador. En una tierra de hombres curtidos al sol, el frío y el campo. De allí, de los trozos minerales de esta pequeña patria, salen los maravillosos calçots. Si os gustan, seréis rápidamente fanáticos. Si no los habeis probado, os animamos. Poneros el babero, el calçot caliente en la salsa, en la celestial salsa de calçots, y comed. Regados con un buen vino de la denominación de origen Tarragona, por ejemplo de la Cooperativa de Nulles, están fantásticos. Acompañados de un buen cordero, superiores. Vean el programa de la fiesta. Verán que hay actividades para todas las edades, familiares también. Pasacalles, paradas de artesanía, concursos, demostraciones, cocina de calçots. El ambiente no sale en el programa, y es una lástima. Es festivo, alegre, de lujo. Para comer calçots tienen muchas posibilidades. En las paradas, dentro de Valls, encontraréis. Para llevar, o cocinados a fuego vivo, sobre vergas de viña, con su salsa. Como debe ser. Multitud de restaurantes abren sus puertas. En Valls o los entornos. Reservad. Empezamos con la Masía Bou, la internacional de la calçotada. Un espacio gigantesco que sirve calçots en todo momento. Seguimos con un hotel de toda la vida, donde podréis comer calçots y dormir muy bien: Casa Félix. O El Tast. En Valls, en temporada, hacen calçots en todas partes. Hasta los restaurantes del Polígono industrial, un recurso a tener en cuenta si no encuentra mesa, porque la calidad no desmerece el espacio. Tel.: 629 669 167. A la entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, tienen La Masia del Pla. En Fontscaldes, junto a Valls, La Masia de Fontscaldes. En Nulles le recomendamos mucho el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel.: 977 60 35 96. Más elegante, en Nulles mismo, La Casa Roja. En Bellavista, El Caliu. Tel.: 977 61 38 95.  En Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dentro del pueblo: Telf.. 977 60 03 71. A Picamoixons, El Esportell del Bou. En Rodonya, El Mas Pagés. Hemos comido buenos calçots allí. Tel.: 977 62 80 08. Finalmente en Vilabella del Camp, tiene Las Arades, un restaurante que empieza y va hacia arriba. Si desean pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Hoteles muy bien acondicionados, como el Class, y casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Posibilidad de excursiones a Santes Creus, fastuoso monasterio del Císter, y a Tarragona, patrimonio de la humanidad por los restos romanes. Le recomendamos sólo todo lo que conocemos. Vale la pena. No faltéis.

Tres tombs dels traginers d’Igualada


A Igualada la festa de Sant Antoni és molt potent, perquè aquesta vila encara és un nucli agrícola poderós, amb un entorn rural important. I els traginers n’havien estan un dels puntals més forts. Els seus carros omplien camins i sendes, camí de Barcelona, de Lleida, de Vic, de Manresa, de Valls o de Tàrrega. Per això la seva associació gremial de Traginers organitza la tradicional passada de carros i cavalleries per la festa anual de Sant Antoni Abad. I logra una gran concentració d’animals. Això la fa una cita quasi ineludible per a les famílies amb infants. Si us quedeu a passar el dia a Igualada fareu molt bé. Hi ha museus interessant, i un antic barri de tintorers, adobers i pelletaires. En plan hotel teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós, o bé, a La Pobla de Claramunt, el Robert, un clàssic, on podeu dormir i menjar. Per dinar de restaurant res millor que el propi Racó dels Traginers, al Museu del Traginer, del carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Molt adequat. Bons menús i bons esmorzars de forquilla, a preu reduït i tancat. O bé, més modern, el Vinnari, força trencador. A nosaltres ens agrada molt l’ambient, cuidat i pulcre, la cuina de mercat del restaurant Les Olles. Us el recomanem. Jove i bonic també, el Sant Magí, amb diferents espais, entre ells un pati, fantàstic a l’estiu. Un asador castellano, en mig de l’Anoia, amb tots els ets i uts, bona teca, El Abuelo. Increible. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, teniou diverses opcions. Ens agrada una cerveseria, que també és pizzeria, i un cuidat restaurant al mateix temps, tot plegat: es diu Munich. O bé també teniu els Fogons de l’Anoia, o l’arxiconeguda i omnipresent La Tagliatella, de la franquícia ja coneguda, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40‎. Igualada no és lluny, i la diversió dels menuts i menudes, amb cavalls i rucs, està ben garantida!. Tots a Igualada!.

En Igualada la fiesta de San Antonio es muy potente, porque esta villa es todavía un núcleo agrícola poderoso, con un entorno rural importante. Por eso su asociación gremial de Traginers concentra muchos carros y caballerías para la fiesta anual de San Antonio Abad. Esto la hace una cita casi ineludible para las familias con niños. Ya el sábado, a las 6 de la tarde, tiene lugar la tradicional pasacalle por la ciudad, acompañando los abanderados hasta sus casas, donde ellos obsequian a los presentes con coca y bebida. Pero el día de la pasada es el domingo, este año el 18 de enero, cuando a las 12 del mediodía, se da inicio a los Tres Tombs, desde la plaza Castells, por la Avenida Balmes, calle Joan Maragall, paseo Verdaguer , calle de Òdena, rambla de San Isidro, rambla Nova, y hasta la Rambla de San Fernando. Se complementa la jornada con una lucida feria de productos agroalimentarios en el parque de la Estació Vella. Si os quedáis a pasar el día en Igualada haréis muy bien. Hay museos interesantes, y un antiguo barrio de tintoreros, curtidores y peletaires. En plan hotel tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, donde se podrá dormir y comer bién. Para comer de restaurante nada mejor que el propio Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. O bien, más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comida rápida, bien de precio, pero de calidad, los Fogones del Anoia, o bien La Tagliatella, la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40. Igualada no está lejos, y la diversión de los pequeños y pequeñas, con caballos y burros, está garantizada.

Villarroya de los Pinares


Villarroya de los Pinares és una població del Maestrat de Terol. Una església molt interessant, divertida a l’hora de trobar l’entrada, el petit riu Guadalope, una torre que havia estat del castell, i un parell de cases nobles. De fet, tot el poble de Villarroya de los Pinares està declarat com a conjunt històric i artístic. Passejat pels seus carrers no és difícil trobar palaus i cases senyorials amb escuts. El passeig vora el riu, que acaba davant un poderós palau, amb els ànecs que neden al fil d’aigua, te un encant petit, però bucòlic.

Villarroya, a més, està sola, aillada, en mig d’un paisatge salvatge i verge, lluny de tot arreu. L’envolten boscos i rius intocats, allunyats del turisme de masses. No us demanem que aneu a Villarroya, sinó que aneu al Maestrat, una magnífica i desconeguda comarca. Podeu arribar-hi des de Barcelona per Morella, per després seguir cap al Forcall, Mirambel i Canbtavieja. Són 200 Kms. llargs. Però si hi aneu un pont o cap de setmana podreu gaudir d’una ruta per les serres i pobles veïns: Cantavieja, Miravete de la Sierra, Ares, La Iglesuela del Cid, Mirambel. Pau, silenci, natura, aire… Dormiu i mengeu a l’hotel Balfagón, a Cantavieja. Una troballa. Com a casa, o millor. Tracte familiar, menjar abundant, generòs. Ideal per famílies. Alucinareu!.

Villarroya de los Pinares está allá arriba, sola, en medio de un paisaje salvaje y virgen, lejos de todas partes. Es como una dama orgullosa, otro tiempo poderosa, que ahora prefiere la soledad a venderse por cuatro duros. Conserva magníficos monumentos en sus calles medievales. Teneis palacios, iglesia, casas de piedra… Pero eso no és lo mejor. Lo mejor son los bosques que la rodean. Bosques y ríos intocados, alejados del turismo de masas. Está en el Maestrazgo, una magnífica y desconocida comarca. Se puede llegar desde Barcelona por Morella, para después seguir hacia el Forcall, Mirambel y Cantavieja, para llegar al pueblo. Son 200 Kms.. largos. Pero si se va en un puente o fin de semana se podrá disfrutar de una ruta por las sierras y pueblos vecinos: Cantavieja, Miravete, Fortanete, Ares, La Iglesuela del Cid, Mirambel. Paz, silencio, naturaleza, aire … Dormir y comer en el hotel Balfagón. Un hallazgo. Como en casa, o mejor. Trato familiar, comida abundante, generoso. Ideal para familias. Alucinareis.

Pessebre vivent a les Torres de Fals


Al preciós poblet de les Torres de Fals s’hi fa cada any per Nadal un fastuós pessebre vivent. Tan important ha acabat essent, que ja l’anomenen el pessebre vivent del Bages. Podeu arribar a Fals si aneu cap a Manresa per l’eix del Llobregat, C-16, i allí enllaçeu amb l’eix transversal, en direcció a Lleida, C-25 fins trobar la sortida 123, que us assenyada La Fonollosa i Fals. Seguiu les indicacions cap a Fals i les Torres de Fals. Des de lluny entendreu el perquè d’aquest nom, quan veieu les altives torres del castell, i la església parroquial, dalt del seu escarpat turó, dominant les terres del voltant, tot i que amagades dins el bosc fins que no estigueu al seu dessota mateix. Doncs bé, en aquest marc idíl·lic, que mereix una visita familiar sense cap mena de dubte, és el decorat d’aquest pessebre vivent tan lluït que abans us esmentàvem, i que des de fa més de 40 anys que els veïns i les veïnes de Fals i Rajadell representen. Aquest any encara hi haurà representació els dies 1 de gener i diumenge 7 de gener, sempre a les 18,30 hores, però molts dies amb una segona representació a les 19,30 hores. Els preus són populars, entre 6 i 10 €, i les més petits de cinc anys entren de franc. Si us decidiu a passar el dia per la zona de Rajadell, La Fonollosa, Fals i Camps, una sàbia decisió, podreu visitar pobles pintorescos, castells encimbellats, com ara el de Boixadors, i ermites romàniques a dojo. No deixeu de admirar Sant Mamet de Bacardit, Santa Maria de Caselles, Santa Maria del Grau, Sant Vicenç de Fals o Santa Maria de Camps. Per dinar, o sopar per allà, teniu molts llocs, tots bons. Restaurant com el El Molí de Boixeda a Fals, o el Reguer, o bé Ca l’Isclet a Rajadell. També hi ha per allà Cal Calet, Tel: 93 8366130, a Cal Joan. Si voleu passar-hi uns dies per Nadal, o per quan sigui, proveu algunes de les seves cases rurals com ara Cal Teixidór, o bé  Cal Escloper.  La natura també és magnífica. Es tracta de la Serra de Castelltallat, recuperant-se dels paorosos incendins forestals dels darrers temps. En aquestes terres mimen el turisme rural amb infants, amb moltes activitats, durant tot l’any: passejades en carro i en ruc, observatori astronòmic, i moltes coses més!. Descobriu el Bages més desconegut i el pessebre més bonic!.

El precioso pueblecito de las Torres de Fals, uno de los que más nos recuerdan las villas pequeñitas de la Toscana en Cataluña, celebra un fastuoso pesebre viviente. Tan importante ha acabado siendo, que ya le llaman el pesebre viviente del Bages. Es fácil llegar a Fals si vais hacia Manresa por el eje del Llobregat, C-16, y allí enlazais con el eje transversal, en dirección a Lleida, C-25 hasta encontrar la salida 123, que va a Fonollosa y Fals. Desde lejos entenderéis el porqué de este nombre, cuando veáis las altivas torres del castillo, y la iglesia parroquial, arriba de su escarpado cerro, dominando las tierras de alrededor. Pues bien, en este marco idílico, que merece una visita familiar sin lugar a dudas, es el decorado de este belén viviente tan lucido que antes os mencionábamos, y que desde hace más de 40 años, los vecinos y las vecinas de Fals y Rajadell representan. Precios populares, entre 6 i 10 €, y los menores de cinco años entran gratis. Si os decidís a pasar el día por la zona de Rajadell, La Fonollosa, Fals y Camps, una sabia decisión, podreis visitar pueblos pintorescos, castillos encaramados, como el de Boixadors, y ermitas románicas por doquier. No dejeis de admirar Sant Mamet de Bacardit, Santa María de Casillas, Santa María del Grao, San Vicente de Fals o Santa María de Camps. Para comer, o cenar por allí, tienen muchos lugares, todos buenos. Restaurantes como el El Molino de Boixeda en Fals, o el Reguer, o bien Ca l’Isclet en Rajadell. También Cal Calet, Tel.: 93 8366130, o Cal Joan. Si deseais pasar unos días en Navidad, o para cuando sea, intentadlo en algunas de sus casas rurales como Cal Teixidor, o Cal Escloper. La naturaleza también es magnífica. Se trata de la Sierra de Castelltallat, recuperándose de los pavorosos incendios forestales de los últimos tiempos. En estas tierras miman el turismo rural con niños, con muchas actividades, durante todo el año: paseos en carro y en burro, observatorio astronómico, ¡y muchas cosas más!. ¡Descubrid el Bages más desconocido!.

Pessebre vivent a Sant Pere de Ribes


Sant Pere de Ribes és un poble gran, molt gran, de la comarca del Garraf, tocant a Sitges. Allà hi fan un bonic pessebre vivent parlat que no podeu deixar de veure. És l’únic pessebre itinerant de Catalunya. Cada any es porta a terme en un indret diferent del terme. Aquest any toca fer-lo a la masia de Can Jove i Can Fontanals. Són dues masies, una al costat de l’altre, situades a cosa d’un quilòmetre del poble a prop de l’hospital Sant Camil. Les representacions previstes són els dies 27 i 28 de desembre. L’hora d’inici varia segons el dia. L’entorn forma part del Parc Natural del Garraf, molt desconegut, i molt diferent i estrany, però amb grans valors paisatgístics. Si penseu passar el dia per allà podeu anar a Olèrdola, un jaciment iber i romà molt xulo. Sant Pere de Ribes no està gaire lluny de Barcelona, a tot just una hora escassa anant per la C-32, pels túnels del Garraf, sortida al mateix poble, o per les retallades costes, plenes de voltes, per la C-31. I tampoc no te lluny Sitges, la blanca Subur, amb museus molt macos per visitar, com ara el Cau Ferrat, acabat d’inaugurar de nou. A Sant Pere de Ribes s’hi menja bé. Teniu llocs xulos per dinar, com ara Can Josep, un bar desenfadat i modern, amb bones carns a la brasa, pizzes, amanides postres. O prop de l’església el 57’s, al carrer de la Pau, 6. Un clàssic. Cuina tradicional, ambient tradicional, de tota la vida. Si sou més de tapes… la bodega 1886!. Vins i tapes molt bons. I si us van més les pizzes, amanides i el menjar més divertit… llavors La tratto, la trattoria de Sant Pere de Ribes, estupenda. Com heu vist, a Sant Pere, a Sitges, hi ha motius de sobra per combinar una sortida familiar per veure el pessebre vivent i alguna altra cosa. Apa, doncs!.

Un bonito pessebre viviente en Sant Pere de Ribes, un pueblo cercano a Barcelona, entre los parques naturales del Garraf i de Olérdola. No os lo perdais. Visitad y disfrutad del pessebre, y de los parques, id a Olèrdola y pasead por Sant Pere con los niños. ¡No os lo perdais!.