Dia Europeu dels parcs 2017


El 24 de maig de 1909 es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals a Covadonga i Ordesa-Monte Perdido. El 1928, ara fa vuitanta-cinc anys, veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural a Catalunya, a la qual va seguir, ja més tard, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol. Al nostre país tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per difondre’n els valors entre la ciutadania, la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC), va declarar el 24 de maig Dia Europeu dels Parcs. Per tot això, us convidem a participar en alguna de les més de cinquanta activitats de caràcter gratuït que la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Parcs Naturals han organitzat entorn el cap de setmana del 26 al 28 de maig. Hi trobareu caminades a peu, rutes guiades, jornades de portes obertes, matinals festives, tallers infantils, exposicions, audiovisuals, concursos de fotografia, recitals poètics, rutes literàries… En algunes, però, us hi haureu d’inscriure prèviament. No us ho perdeu!.

El próximo sábado y domingo de mayo tienen una cita en cualquiera de los parques naturales de Catalunya y de España, porque se celebra el dia europeo de los parques naturales y se han montado una gran cantidad de actos para las famílias en todos los parques. Atención: es muy conveniente reservar.

La Cartoixa de Montalegre


La Cartoixa de Montalegre és la darrera cartoixa habitada de Catalunya i d’Espanya. Està situada al terme municipal de Tiana, prop de Badalona, i de Barcelona, al bell mig del desconegut parc natural de la Serralada de Marina. S’hi pot accedir per una pista privada asfaltada que surt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, passant prop de Tiana i per Sant Fost de Campcentelles. És fàcil trobar la desviació cap a aquesta pista, pujant des de Badalona, prop de km. 5, a mà esquerra, perquè hi ha una gran portalada amb reixa de ferro i pilars de pedra, amb el nom de Santa Maria de Montalegre. El 1415  els monjos de la cartoixa de Vallparadís es van instal·lar a Montalegre. La cartoixa va tenir el seu màxim esplendor durant els segles XVII i XVIII, i el pitjor moment fou amb la desamortització, el 1835. El 1901 s’hi instal·là una nova comunitat, amb una vintena de monjos, procedent de França. Com ja hem dit ara és l’única cartoixa existent al Principat. El cenobi compren l’església, del XV, el refectori, la sala capitular i les capelles, totes elles a l’entorn d’un petit claustre. Les cel·les on viuen els monjos rodegen dos grans claustres. El primer claustre, acabat de construir l’any 1448, conté 16 cel·les i la prioral. El segon, amb 13 cel·les, es va afegir a l’anterior l’any 1636. Les cel·les dels cartoixos son petites cases, amb una planta baixa, unes golfes i un petit jardí. En arribar a la cartoixa podreu veure’n la porta d’entrada i podreu accedir a l’anomenada capella exterior del monestir. Allà s’hi fa missa tots els diumenges i festes a les 10,30 hores del matí. A la gran església només podreu entrar-hi el dia del Corpus Cristi, en que te lloc una processó, i el dia de Sant Bru, el 6 d’octubre, a les 9,00 del matí, quan hi ha missa. Això si, a la capella exterior, per no ser clausura, poden accedir-hi totes les persones, homes o dones. Però a les celebracions a l’església del monestir només els homes.

La Cartoixa està envoltada per un bosc mediterrani molt xulo, ara en fase de recuperació després dels incendis dels anys 90. La Conreria és un dels espais naturals, de fet un parc natural, més propers a Barcelona i més ben conservats. S’hi pot anar molt fàcilment des de Badalona agafant la carretera B-500, la que va cap a la Cartoixa i fins Mollet i que ja us hem descrit. Tots els camins que surten, o que envolten la Cartoixa son fàcils, ideals per famílies, amplis, planers tot i certes pujades fortes, i amb vistes esplèndides sobre el mar i el Maresme. Si voleu seguir explorant els antics dominis de la cartoixa, la Conreria, pels camins del cantó del Vallès entrareu en espais naturals molt més feréstecs, ombrívols i plens de vegetació. Si  agrada caminar podreu anar fins el Seminari Menor, damunt mateix de la Cartoixa, fins el turó de Galzeran, o fins el Turó Ruf i trobar el dòlmen amagat. Si voleu dinar per aquí podeu fer pícnic al bosc, o també teniu el restaurant el Cau, al mateix coll de la Conreria, amb bones carns, o el restaurant de la Font dels Castanyers, si us agrada el menjar a la brasa en un entorn un xic primitiu, o el mas Llombart, molt més fi. La Cartoixa, secreta, amagada i desconeguda, ofereix un bon motiu per caminar pel parc de la Serralada de Marina!.

 

La Cartuja de Montealegre es la última cartuja habitada de Cataluña. Está situada en el término municipal de Tiana, cerca de Badalona, ​​y de Barcelona, ​​en pleno desconocido parque natural de la Sierra de Marina. Se puede acceder por una pista privada asfaltada que sale de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, pasando cerca de Tiana y por Sant Fost de Campcentelles. Es fácil encontrar la desviación hacia esta pista, subiendo desde Badalona, ​​cerca de km. 5, a mano izquierda, porque hay una gran entrada con reja de hierro y pilares de piedra, con el nombre de Santa María de Montalegre. En 1415 los monjes de la cartuja de Vallparadís se instalaron en Montalegre. La cartuja tuvo su máximo esplendor durante los siglos XVII y XVIII, y el peor momento fue con la desamortización, en 1835. En 1901 se instaló una nueva comunidad, con veinte monjes, procedente de Francia. Como ya hemos dicho ahora es la única cartuja existente en el Principado. El cenobio consta de una iglesia, del XV, el refectorio, la sala capitular y las capillas, todas ellas en el entorno de un pequeño claustro. Las celdas donde viven los monjes rodean dos grandes claustros. El primer claustro, construido en 1448, contiene 16 celdas y la prioral. El segundo, con 13 celdas, se añadió a la anterior del año 1636. Las celdas de los cartujos son pequeñas casas, con una planta baja, un desván y un pequeño jardín. Al llegar a la cartuja podran ver la puerta de entrada y podrán acceder a la llamada capilla exterior del monasterio. Allí se hace misa todos los domingos y fiestas a las 10,30 horas de la mañana. A la gran iglesia sólo se podrá acceder el día del Corpus Christi, en que tiene lugar una procesión, y el día de San Bruno, el 6 de octubre, a las 9,00 de la mañana, cuando hay misa. Eso si, a la capilla exterior, por no ser clausura, pueden acceder todas las personas, hombres o mujeres. Pero a las celebraciones en la iglesia del monasterio sólo los hombres.

La Cartuja está rodeada por un bosque mediterráneo muy chulo, ahora en fase de recuperación después de los incendios de los años 90. La Conreria es uno de los espacios naturales, de hecho un parque natural, más cercanos a Barcelona y mejor conservados. Se puede ir muy fácilmente desde Badalona cogiendo la carretera B-500, la que va hacia la Cartuja y llega hasta Mollet, que ya os hemos descrito. Todos los caminos que salen, o que rodean la Cartuja son fáciles, ideales para familias, amplios, llanos aunque con ciertas subidas fuertes, y con vistas espléndidas sobre el mar y el Maresme. Si deseais seguir explorando los antiguos dominios de la cartuja, la Conreria, por los caminos del Vallès, entraréis espacios naturales mucho más agrestes, sombríos y llenos de vegetación. Si os gusta caminar se puede ir hasta el Seminario Menor, encima mismo de la Cartuja, o aún más allá. Si quiere comer por allí se puede hacer picnic en el bosque, o también tienen cerca el restaurante el Cau, al mismo puerto de la Conreria, con buenas carnes, o el restaurante de la Fuente de los Castaños, si os gusta la comida a la brasa en un entorno un poco primitivo, o el mas Llombart, mucho más fino. La Cartuja, secreta, escondida y desconocida, ofrece un buen motivo para caminar por el parque de la Serralada de Marina.

Fira del jovent i joc d’Alpens


El petit i bonic poblet d’Alpens està situat a la comarca inexistent del Lluçanès, ben al nord, tocant el Pirineu, prop de Les Llosses i Borredà. S’hi arriba des de Sant Quirze de Besora, fent via cap a Sant Agustí del Lluçanés. El paisatge és molt bonic, i en els seus boscos s’hi fan molts bolets, però el municipi en ell mateix no te gaires atractius turístics, tret de la natura que l’envolta i el tipisme del poble. I, naturalment els seus molt bons embotits!. Però avui volem fer-vos anar a Alpens per veure la fira del jovent, amb els actes més interessants que fan al poble, i a Catalunya. La festa és famosa per la seva recreació de la guerra carlina. Aquesta recreació és, precisament, el que s’anomena el Joc d’Alpens. Més de 2.000 soldats en una recreació històrica gegant, brutal, mai vista!. Aquest any la Fira del Jovent 2017, serà aquest cap de setmana, el 20 i 21 de maig. A més l’edició d’enguany ve carregada de novetats, com per exemple la recreació d’una casa del segle XIX, en plena guerra carlina, on teniu una hora per resoldre els enigmes que trobareu. Un Room Scape, un joc de rol bestial. Atenció: cal fer la vostra reserva a www.calsalau.cat. El dissabte 20, al migdia, teniu concert al Casino i, a la tarda jocs de la Batalla. Quan caigui la nit, a partir de les 22.30 hores, els trets i els crits de guerra retombaran a la plaça del poble i podreu reviure els fets “La Batalla”. A la nit, a la Fàbrica Vella, concert amb Miquel del Roig i seguidament, discomòbil. El diumenge 21, durant tot el matí, fira amb parades pel centre del poble. A partir de les 10 hores, hi ha un esmorzar carlí a la taverna “L’afartapobres”, a la Plaça major. Si us disfresseu d’època tindreu un obsequi. A les 11.30 hores arribarà la premsa del segle XIX. A les 13 hores, a la taverna, vermut musical d’època. I durant tot el cap de setmana es podrà visitar l’exposició Alpens 1873 i també el campanar, on la llegenda diu que es va disparar a en Cabrinetty. Fins i tot podeu ser voluntari en aquesta recreació històrica i còrrer pels carrers i la plaça, com a soldat del valent Cabrinetty o d’en Savalls. O podeu, només, divertir-vos gaudint de la gresca. Alpens disposa de bones cases rurals on passar el cap de setmana. Recomanem la del Vilar, o els bonics apartaments Can Miquel. També hi ha una fonda al Carrer de la Placeta, 4, tel: 93 857 81 43 i 93 857 80 37, on menjareu molt bé, i bones botigues d’embotits de qualitat, com ara Cal Jolis al carrer de la la Placeta, 1, tel: 93 852 79 00, o Ca la Glòria, a la Plaça de l’Església, 3. Tel: 93 857 80 76. Bona festa a Alpens!.

El pequeño y bonito pueblo de Alpens está situado en la comarca no existente del Lluçanès, bien al norte, tocando el Pirineo en Les Llosses y Borredà. Se llega desde Sant Quirze de Besora, vía San Agustín del Lluçanés. Aunque el paisaje es muy bonito, y en sus bosques se cogen setas en abundancia, el municipio no tiene muchos atractivos turísticos, salvo la naturaleza que lo rodea y el tipismo del pueblo. Y, naturalmente… ¡ sus buenos embutidos!. Pero hoy queremos ir a Alpens para ver la feria de la juventud, con los actos más interesantes que contiene: el encuentro de forjadores y la recreación de la guerra carlista. Os invitamos a subir a Alpens el último fin de semana mayo, que es el de la Feria de forjadores. Podrá verlos atareados en sus fraguas. Si leéis el programa veréis que Alpens conmemora el sábado la Batalla de Alpens, de la guerra carlista. Pueden ser voluntarios en esta recreación histórica y correr por las calles y la plaza, como soldados del valiente Cabrinetty o de Savalls. O pueden, sólo, divertirse disfrutando de la fiesta. Alpens dispone de buenas casas rurales: como el Vilar. O los apartamentos Can Miquel. También hay una fonda, y buenas tiendas de embutidos.

Temps de flors Girona


Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2017 podeu anar-hi fins el diumenge 21 de maig. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts  clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Sofisticados el Occi, o el Massana. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona. Fuera del centro está el Hotel URH, modular, y el Sidorme, un hotel barato en Salt. También la posibilidad del càmping en Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital.

Níjar


Níjar és un petit poble blanc interior, capital administrativa de tota la magnífica costa nord d’Almeria. Està a uns 20 kms. del mar i, tot i això, depenen de Níjar platges tan belles com Aguamarga, las Negras, el Playazo, La Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Mónsul o Los Genoveses. Però el poble de Níjar, enfilat dalt del seu turó, viu una mica allunyat de tot, encara que en viu. Níjar vol creure que el turisme no va amb ell, i que la seva gent es guanya les garrofes, com abans, de l’agricultura, la ceràmica i les jarapes. La fabricació d’aquestes boniques i artesanals alfombres de cotó, que tan poden servir de tovallola com de cobrellit, o bé acabar d’estora, ocupa ara només dues famílies. Fa anys ocupava mig poble. El barri dels ceramistes també ha anat de capa caiguda. Només dos fan peces, molt modernes, allunyades de la tradició, pensant en els turistes. Trobareu jarapes i fang a la botiga, prop de l’església, que fa d’oficina de turisme informal, on també venen bon oli. Feu una aturada a Níjar, Andalusia en estat pur, si aneu cap a la seva bellíssima costa. Níjar és l’ajuntament del parc natural de Cabo Gata i de Nijar, que és un destí familiar, una destinació familiar molt clara. És fàcil aparcar en el pàrquing senyalat, a l’entrada de la població. Pugeu a peu fins l’església, més bonica de fora que de dins. Recorreu els carrers i placetes, blancs, ombrejats. I després ja podreu baixar a la costa, que també està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, o una mica més reventats per les masses i els edificis com San José. Us encantaran les seves platges negres, blanques, volcàniques sempre, de Níjar. Els seus paisatges llunars, durs i nets, tensos. Feu un volt pel Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar, lluny de la civilització. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. Per dormir aneu a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu Níjar!.

Níjar, pueblo blanco al norte de Almeria, es un destino un poco olvidado. La gente va a las playas de la costa norte de Almería, que es toda ella un paraíso natural, y deja atras este pueblo con mucha gracia. En Níjar podeis comprar jarapas y cerámica, y buen aceite. Recorrer sus calles encaladas, ver su iglesia. Y luego, podeis ya bajar a San José, a Rodalquilar, a Aguamarga… O bañaros en sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras, o la playa del diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro, que siempre me ha hecho mucha gracia. No os perdais Níjar en una visita al Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar. Para comer por allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos, en La Isleta, a pie de playa. Poned el pie en Níjar y luego id las playas más cercanas al Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Las Negras


La costa nord d’Almeria es tota ella un paradís natural. Però avui us parlarem de Las Negras, una bonica platja arran de mar, amb quatre cases de pescadors, blanques i molt maques, però que els darrers anys ha crescut una mica. Las Negras, com el seu nom indica, és un conjunt de platges negres, volcàniques, tancades per un penyasegat també negra, un paisatge llunar, molt durs, però molt net, tens, sense gaires concesions. Hi ha una gran platja de còdols negres que el mar mou i arrodoneix a primera línia de platja, davant el poble. Les barques descansen damunt el rocam. Aquesta zona és plena de bars i restaurants. Hi ha més platges, tan negres com aquesta, però amb més sorra cap al nord, cap al penyasegat. La platja i el diminut poblet de pescadors no son gaire gran cosa. De vegades banyar-se aquí és difícil, però ens agrada molt. S’hi pot arribar des de San José i Almeria per la Isleta del Moro. O bé des de Níjar per Fernán Núñez. Las Negras te un mar blau fosc, típic del Parc Natural del “Cabo de Gata i Nijar”. No us perdeu la carretera que baixa des de Níjar; travessa una caldera volcànica amb cons oberts, increible paisatge. Atenció: tan si és temporada alta com baixa serà difícil aparcar a las Negras. Els carrers més propers al mar son peatonals o reservats. Proveu a la part alta del poble. Podeu dinar bé a molts llocs. Ens agrada una pizzeria: Il Capricio, en un centre comercial, a la dreta de la carretera, just a la rotonda d’entrada al poble. Per dormir aneu a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Ens agraden Las Negras!.

La costa norte de Almería es toda ella un paraíso natural. Llena de pueblos con mucha gracia como San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Y también con sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos. Pero hoy os queremos hablar de una en concreto, de Las Negras, una de las playas más extrañas y alucinantes del Cabo de Gata. La playa dura, de piedra negra volcánica, con poca arena, y el diminuto pueblo de pescadores, que a mucha gente puede molestar, a nosotros siempre nos ha hecho mucha gracia. El pueblo, que ya va creciendo mucho con los años, está situado justo delante de un mar azul oscuro, escenográfico, que no invita a bañarse. Llevaros calzado para las muchas pidras, gordas, de la playa. És pleno Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar. Aparcamiento difícil, imposible de hecho. Se llega desde Almería por la carretera que va a San José, cambiando hacia la isleta del Moro. Hay que desviarse en El Pozo de los Frailes en dirección los Escullosy Rodalquilar. También puede llegar por Níjar, en dirección Rodalquilar por Fernán Núñez. Carretera esta última que atraviesa una caldera volcánica magnífica, con los conos mostrando sus entrañas de lava. Toda esta zona les encantará. Hay que ver las playas negras del Cabo de Gata. Es tan diferente que dudará que esté en Europa. Para comer recomendamos Il Capricio, una pizzeria a la entrada del pueblo, en la rotonda. Hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Mineralexpo de Sant Celoni


Sant Celoni, una bonica vila situada al final de la comarca barcelonina del Vallès Oriental, tocant ja la gironina comarca de la Selva, al cor de la vall mitjana de la Tordera, s’hi fa aquest proper diumenge, dia 7 de maig de 2017, una fira de minerals. De fet és la fira de minerals més antiga d’Espanya. S’hi poden trobar fòssils i minerals, guarniments i gemmes fetes de matèries minerals, a més de collarets, polseres, pedres naturals tallades… Tot plegat organitzat pel Grup Mineralògic Català, Té lloc al teatre de l’Ateneu de Sant Celoni, situat al carrer Germà Emilià, 1 de Sant Celoni. Es celebra anualment i sempre el primer diumenge de maig. L’horari és de 10 a 19 hores i l’entrada és gratuïta. A més que la fira de minerals agradarà molt a la vostra canalla, Sant Celoni és un centre fantàstic d’excursions pel Montseny i pel Montnegre, dos dels espais naturals més bonics de Catalunya. Us recomanem arribar-vos fins Sant Celoni perquè ara el Montseny estarà de fàbula. La vila també te llocs molt agradables de coneixer, com el parc de la rectoria vella, amb una ermita del XI, i la pròpia rectoria, del XV. El barri antic conserva traces medievals, amb panys de muralla, alguna torre de defensa; i carrers amb cases senyorials modernistes. L’església parroquial te una façana fantàstica, amb un magnífic esgrafiat barroc. El pont trencat és un espai molt bucòlic, vora el riu. També us proposem de fer caminades pels Parcs Naturals que envolten la vila. Per exemple entrant a la vall d’Olzinelles, al Montnegre, amb el seu bosc, els pous de glaç, els forns de pega, les majestuoses masies i els arbres monumentals. O pugeu per la pista fins Sant Martí del Montnegre i passejeu la canalla. N cal dir que, per l’altre costat, el massís del Montseny ofereix racons maravellosos, com ara pujar fins a Santa Fe per veure la fageda de tots colors, o donar un volt pel Turó de l’Home o Les Agudes. Arribareu a Sant Celoni molt fàcilment per l’autopista AP-7 des de Barcelona, sortint a la sortida 11 i prenent la comarcal C-35 en direcció Girona i Hostalric. També possible anar-hi en el tren de la línia R-2, que va de Barcelona a Girona i Port Bou per l’interior. Consulteu horaris a Renfe rodalies, o a Renfe mitja distància. A Sant Celoni hi ha bons llocs on dormir i menjar, i molts espais on fer un pic-nic amb facilitat. De restaurants ens agrada L’Aroma, modern i distingit, amb una carta força innovadora. També molt modern i trencador, el Tastacel. Molt més senzill i tradicional, de menú, teniu La Parra. Una fonda de les de tota la vida: l’Hostal Villegas. Tradicional però ideal per menjar parrilla de qualitat, carns i verdures de temporada, la braseria La Llar. Tenen també uns allotjaments rurals molt interessants al poblet de Campins, a 10 kms. de Sant Celoni, a la falda del Montseny. Aire pur. Precisament a la carretera que va a Campins hi ha La Masia, un restaurant típic i rústic. I ja situats a Campins mateix, dir-vos que ens encanta La Terrassa, bona vista, i boníssima brasa. En aquest poblet hi ha també un altre bon restaurant anomenat La Falda del Montseny, precisament, amb bona cuina i uns apartaments senzills però ben portats. Un lloc encantador, camí del Montnegre, a 3 kms. del centre de Sant Celoni, és l’Hotel Can Batlle, bones habitacions i bona taula. Amagat, discret, poc conegut i amb molt glamur. Finalment anomenar Can Fabes, al centre del poble. Restaurant amb dues estrelles Michelin, i allotjament Relais & Chateaux. Que més podem dir.?. Només advertir-vos que necessitareu una bona butxaca. Bona anada a Sant Celoni!.

Sant Celoni es una bonita villa situada al final de la comarca barcelonesa del Vallés Oriental, tocando ya a la gerundense comarca de la Selva, en el corazón del valle medio del Tordera. Podríamos decir que este pueblo grande es un centro fantástico de excursiones por el Montseny y por Montnegre, dos de los espacios naturales más bellos de Cataluña. Pues bien, en Sant Celoni hacen una feria de minerales y fósiles muy chula. Os recomendamos acercaros hasta Sant Celoni porque ahora el Montseny estará de fábula. La villa también tiene lugares muy agradables de conocer, como el parque de la rectoría vieja, con una ermita del XI, y la propia rectoría, del XV. El barrio antiguo conserva trazas medievales, con lienzos de muralla, alguna torre de defensa, y calles con casas señoriales modernistas. La iglesia parroquial tiene una fachada fantástica, con un magnífico esgrafiado barroco. El puente roto es un espacio muy bucólico, cerca del río. También os proponemos hacer caminatas por los parques naturales que rodean la villa. Por ejemplo entrando en el valle de Olzinelles, el Montnegre, con su bosque, los pozos de hielo, los hornos de pega, las majestuosas casas y los árboles monumentales. O subir por la pista hasta San Martín del Montnegre y pasear a los niños. Ni hay que decir que, por el otro lado, el macizo del Montseny ofrece rincones maravillosos, como Santa Fe, con su hayedo de todos colores, o la vuelta por Turó de l’Home o Les Agudes. Llegaréis a Sant Celoni muy fácilmente por la autopista AP-7 desde Barcelona, ​​saliendo en la salida 11 y tomando la comarcal C-35 en dirección Girona y Hostalric. También posible ir en el tren de la línea R-2, la que va de Barcelona a Girona y Port Bou por el interior. Consultar horarios en Renfe cercanías, o Renfe media distancia. ¡Buena feria de minerales en Sant Celoni!.