Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

Anuncis

Saint Tropez


El nom evoca els anys 60′ a la Costa Blava, la Cote d’Azur, francesa. Evoca actors i actrius famosos, gent guapa i milionaris dels d’abans. Saint Tropez, calmada tot l’any, embogeix quan arriba el temps d’estiueig. En plena canícula no passareu de la primera rotonda d’accés. Pàrquings i carreteres plens de cotxes, gentada inaudita. A l’hivern aparcareu on vulgueu i podreu passejar pels carrers calmats, admirant les cases provençals pintades de colors suaus. Situada en una badia meravellosa, banyada per un mar net, cristal·lí, d’un blau preciós, Saint Tropez es reflexa en les aigües manses del seu port i de les seves cales, irreals. Deixeu el cotxe al pàrquing del port, el primer que trobareu, o bé al pàrquing de la plaça dels Liceus, subterrani i ben muntat. Camineu fins l’entrada de la vila murada. Observeu com hi venen el peix en una llotja bastida dins el túnel defensiu de la muralla. Visiteu la cridanera església barroca, amb el típic campanar pintat de groc i vermell. Admireu-ne les obres d’art que hi ha dins. Aneu a la plaça de les herbes, tindreu sort si hi ha mercat. Perdeu-vos pels carrers tot anant a cercar el mar, que veureu al final d’un carreró. Accediu a les cales urbanes, més enllà del port, d’una bellesa sublim, lírica. Mediterrani en estat pur. Les cases de tons pastel es reflexen en la petita badia. No hem dormit mai a Saint Tropez, només hi hem parat tot passant, camí de Cannes, o de Niça, o d’Itàlia. Però si que hi hem dinat, i molt bé, en el restaurant italià que hi ha just al final del port, que es diu el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic. Molt bona teca, atenció de primera i bones vistes. Si voleu passar uns dies en aquest enclavament privilegiat de la Costa Blava francesa no us faltaran motius. El massís dels Maures, que Saint Tropez domina, està ple de racons on fer passejades pels boscos amb vistes al mar, de petites cales, penya-segats de vertigen i estampes meravelloses. Saint Tropez val la pena!.

Saint Tropez en la Cote d’Azur francesa evoca actores famosos, gente guapa y millonarios. Saint Tropez, es en invierno una villa calmada, que enloquece en verano. Mejor fuera de temporada para admirar sus bellas casas pintadas de colores suaves. Situada en una bahia maravillosa, bañada por un mar límpio, Saint Tropez se refleja en el puerto y en sus calas. Mediterraneo en estado puro. No hemos dormido en Saint Tropez, pero comimos en el café de la Madeleine, fantástico.

 

Trogir


A Croàcia, a la costa dàlmata, no gens lluny de la fastuosa ciutat romana i medieval d’Split, tobem una joia amagada. Es tracta de la bellíssima vila de Trogir, una ciutat que va ser grega i romana, situada en una petita illa lligada a la costa, plena d’esglésies, palaus, carrers i cases medievals. Es indescriptible les sensacions de passejar pels carrers de pedra blanca, pulida pel pas dels viatgers, d’aquesta vila mediterrània. El port amb els seus vaixells, la catedral romànica amb la portada fabulosa, la plaça de l’ajuntament, amb la logia, les esglésies precioses… No podeu deixar de visitar Trogir, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, si mai aneu a Croacia. Podeu allotjar-vos en molt hotels i apartaments. Nosaltres ho vam fer en un lloc familiar i senzill, anomenat Villa Tudor, on vam llogar unes habitacions amb vistes a la magnífica ciutat murallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu una estona per anar a la platja. Les millors son a l’illa de Ciovo, a uns pocs kms. de Trogir. És una illa gran, propera a la ciutat, molt amable i maca. Per menjar la oferta és increïble. Hi ha molts restaurants, tots bons. Nosaltres vam sopar al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En la bella Croàcia, en la costa de Dalmacia, está la ciudad griega, romana y medieval de Trogir. Una ciudad que es como una joia en su estuche de murallas, y que es patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Una ciudad increible, medieval, con su puerto, su catedral románica, su logia, sus callejas, sus palacios, todo en piedra blanca, preciosa. No os la podeis olvidar en una por Croacia. Y para dormir allí os recomendamos los apartamentos Villa Tudor, habitacione con vistas a la ciuydad y el puerto. Para comer id al Vanjka, un local lujoso, pero de precio moderado en el centro de Trogir.

Llacs de Plitvice


A Croàcia, no gens lluny de la costa, plena de turistes, hi ha un lloc que serena i templa l’ànim. És una meravella natural inusitada, un espectacle de la natura, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i parc natural croata. Estem parlant dels llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on cal passar pràcticament tot el dia, on podeu fer senderisme, on anireu muntats en trens, en bus i en vaixells, recorrent el parc amunt, parc avall, fins que no pugueu més amb tanta bellesa. La infraestructura està ben muntada. Arribeu de la costa o des de Zagreb, trobareu una entrada, la 1 o la 2, ben indicades. Porten a un gran aparcament, numerats també 1 o 2, amb tots els serveis. Hi ha molt d’espai, però alguns dies poden estar molt plens i caldrà caminar. Als aparcaments hi ha tota mena de serveis, bars, botigues, WC i les taquilles del parc. L’entrada no és barata. Cal caminar de nou una estona fins arribar al lloc on es pren el bus, el trenet o el vaixell. Els llacs superiors son petits i bucòlics, amb fort desnivell, aigües turquesa i molta vegetació. Es bonic recórrer els senders i anar baixant cap a la porta 2, cap als llacs inferiors. Els inferiors son més grans, més calmats i acaben en cascades, no tan espectaculars com es diu,. A nosaltres ens agraden més els superiors, salvatges. Dins el parc hi ha restaurants, una pila, i bars. A cada terminal de bus, trenet o vaixell. Però paradoxalment manca l’aigua, tanta com n’hi ha, i les fonts. Haureu de comprar ampolles al bar!. Porteu barret si fa sol, i bon calçat. Malgrat que tot està ben condicionat, perfectament senyalitzat i els trens, busos i vaixells us porten on vulgueu dins el parc, les distàncies son grans, es camina molt i es puja i baixa constantment. Nosaltres no vam dinar al parc. Ho vam fer a Korenica, una localitat prop de la frontera de Bòsnia, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Vam arribar a mig dia i vam haver de veure el parc de Plitvice a la tarda. Però va donar temps a tot amb quatre hores. Era l’estiu!. Recordeu: Plitvice i els seus llacs no poden faltar en una visita a Croàcia, encara que hi hagi molta gent, i encara que tingueu la sensació de Disneyland i de turista tòpic, aquesta natura s’ha de viure.

      

En la bella Croàcia, no lejos de la costa de Dalmacia, o de Zagreb, estan los maravillosos lagos de Plitvice, un espectaculo de la naturaleza, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Este bello parque natural croata, el Plitvice Lakes National Park, es un lugar precioso, donde hacer senderismo, viajar en barco por el rio, o en tren por sus caminos. hay que recorrer el parque de cabo a rabo, y es fácil porque la infraestructura está bien montada. hay dos entradas, la 1 o la 2, bien indicadas. cada una con un gran aparcamiento y toda clase de servicios. Hay dias en que todo está lleno degente. Aparqueis donde aparqueis caminareis, porque aunque hay buses y barcos, todo está lejos. Hay bares, tiendas y WC en los parkings y en el parque, pero no hay fuentes. La entrada no es barata. Los lagos superiores son pequeños, bucólicos, con fuette desnivel, aiguas turquesa y mucha vegetación. Los inferiores son más grandes, calmados y con cascadas, aunque no tan espectaculares como se dice. Traed gorra para el sol y buen calzado. Todo está bien acondicionado, perfectamente señalizado y los trenecitos, buses y barcos llevan por todo el parque, pero las distancias son grandes, se camina mucho, sube y baja todo el rato. Nosotros no comimos dentro del parque sinó en Korenica, una localidad cercana a la frontera de Bosnia, en el restaurant Sapina, sencillo pero bien. Fuimos a Plitvice por la tarde. Cuatro horas son suficientes para ver todo lo que hay. Los lagos no pueden faltar en una visita a Croacia, a pesar de la gente, de que es un poco Disneyland y de mucho turista tópico.

La Isleta del Moro, revisitada


escullos1

La Isleta del Moro és un racó de paradís. El lloc on volem passar la jubilació. Un racó encara molt verge de Mediterrània. Situada a la bellíssima costa d’Almeria, al parc natural de Cabo Gata i de Nijar, és un destí familiar, una destinació familiar ben clara. Aquesta costa està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Us encantaran també les seves platges negres, volcàniques, de paisatges llunars, durs i nets, tensos, com ara Mónsul, Genoveses, Las Negras o les cales del cap de Gata. Però a nosaltres les dues platges i el diminut poblet de pescadors de la Isleta del Moro sempre m’ha fet molta gràcia. Està penjat damunt d’un mar blau fosc, en ple Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar”, a mig camí de tot arreu i ben lluny de la civilització. Son quatre cases, un penyal, platges a banda i banda, un petit port. Faci vent de la direcció que faci, sempre una de les platges estarà quieta. Hi ha bon aparcament a l’entrada, a tocar del mar. Més difícil dins el poble, impossible a l’estiu. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu la Isleta!.

La costa norte de Almería es toda ella un paraíso natural. Llena de pueblos con mucha gracia como San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Y también con sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras o las playas del Cabo de Gata. Pero a mí, la playa y el diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro siempre me ha hecho mucha gracia. Está situado encima de un mar azul oscuro, en pleno Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar, a medio camino de todas partes y bien lejos de la civilización. Para comer allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos. Se llega desde Almería por la carretera que va a San José. Hay que desviarse en El Pozo de los Frailes en dirección los Escullos. También puede llegar por Níjar, en dirección Rodalquilar. Toda esta zona le encantará. Hay que ver las playas del Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Dese una vuelta por las calas y calitas de la zona de Rodalquilar, Los Escullos y las Negras. Es tan diferente que dudará que esté en Europa. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Níjar


Níjar és un petit poble blanc interior, capital administrativa de tota la magnífica costa nord d’Almeria. Està a uns 20 kms. del mar i, tot i això, depenen de Níjar platges tan belles com Aguamarga, las Negras, el Playazo, La Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Mónsul o Los Genoveses. Però el poble de Níjar, enfilat dalt del seu turó, viu una mica allunyat de tot, encara que en viu. Níjar vol creure que el turisme no va amb ell, i que la seva gent es guanya les garrofes, com abans, de l’agricultura, la ceràmica i les jarapes. La fabricació d’aquestes boniques i artesanals alfombres de cotó, que tan poden servir de tovallola com de cobrellit, o bé acabar d’estora, ocupa ara només dues famílies. Fa anys ocupava mig poble. El barri dels ceramistes també ha anat de capa caiguda. Només dos fan peces, molt modernes, allunyades de la tradició, pensant en els turistes. Trobareu jarapes i fang a la botiga, prop de l’església, que fa d’oficina de turisme informal, on també venen bon oli. Feu una aturada a Níjar, Andalusia en estat pur, si aneu cap a la seva bellíssima costa. Níjar és l’ajuntament del parc natural de Cabo Gata i de Nijar, que és un destí familiar, una destinació familiar molt clara. És fàcil aparcar en el pàrquing senyalat, a l’entrada de la població. Pugeu a peu fins l’església, més bonica de fora que de dins. Recorreu els carrers i placetes, blancs, ombrejats. I després ja podreu baixar a la costa, que també està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, o una mica més reventats per les masses i els edificis com San José. Us encantaran les seves platges negres, blanques, volcàniques sempre, de Níjar. Els seus paisatges llunars, durs i nets, tensos. Feu un volt pel Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar, lluny de la civilització. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. Per dormir aneu a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu Níjar!.

Níjar, pueblo blanco al norte de Almeria, es un destino un poco olvidado. La gente va a las playas de la costa norte de Almería, que es toda ella un paraíso natural, y deja atras este pueblo con mucha gracia. En Níjar podeis comprar jarapas y cerámica, y buen aceite. Recorrer sus calles encaladas, ver su iglesia. Y luego, podeis ya bajar a San José, a Rodalquilar, a Aguamarga… O bañaros en sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras, o la playa del diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro, que siempre me ha hecho mucha gracia. No os perdais Níjar en una visita al Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar. Para comer por allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos, en La Isleta, a pie de playa. Poned el pie en Níjar y luego id las playas más cercanas al Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Fira de l’espàrrec a Port de la Selva


Qualsevol excusa és bona per pujar fins la meravella de El Port de la Selva. Tornar-hi i poder gaudir del seu mar blau, blavíssim. De les roques torturades, minerals, del Cap de Creus. De les cases blanques alineades davant del Mediterrà, esglaonades baixant el turó negre. El Port de la Selva és la millor Costa Brava, la més autèntica, la més salvatge. El Port de la Selva no és el glamour de Cadaqués, ni la tendresa de Calella de Palafrugell, però és Mediterrània en estat pur, com Grècia o Sicília. Aneu al Port de la Selva des de Llança, per l’AP7 fins Figueres, i d’allà a Llança. O bé aneu-hi des de Roses, travessant el Paní, amb les seves infinites corbes, però tan bell. Però quan hi aneu visiteu-la amb calma. És lluny, ben cert, però pot formar part d’una sortida per l’Empordà, que inclogui el Cap de Creus, Cadaqués, Sant Pere de Roda… Admireu la llum de Port, la línia fina de la seva badia espectacular, el mar net, netíssim. Gaudiu de la gràcia de les cases blanques, encalades, apilades damunt la terra, entre el mar i el turó. Ens agrada molt Port de la Selva. Cada dia somniem en tornar-hi. Somniem banyar-nos en les aigües manses, càlides, acollidores, transparents i puríssimes de la seva platja magnífica. Una platja familiar com poques en aquesta costa tan rocosa, de sorra ben fina, i no gaire fonda. I ara, l’excusa per gaudir de tanta maravella: La seva fira de l’espàrrec que tindrà lloc el proper diumenge, 2 d’abril amb un programa xulo. De 10h a 18h hi ha la fira comercial i d’artesania, amb activitats infantils, tallers i inflables a diferents punts de la fira, i també una exposició de receptes de cuina amb espàrrecs de bosc i una altra sobre Foix. Al mateix temps teniu una fira amb teatre de carrer. A la tarda hi ha animació infantil, gegants del Port de la Selva i els Grallers d’Espolla i havaneres amb el Grup Ultramar i cremat del Cap de Creus. Interessant, oi?. Els carrers i places del poble s’ompliran de visitants per degustar diferents tastets que tindran l’espàrrec com a ingredient principal. A Port de la Selva hi ha llocs increibles on dormir i menjar. Al centre, arran d’aigua, novíssim, teniu l’Hotel Cap de Creus, modern a rabiar. Un clàssic etern, el Porto-Cristo, molt especial. Molt més senzill, amb apartaments, l’Hostal La Tina. També teniu un parell de càmpings, res de l’altre món, però molt familiars. El més proper al poble és el Port de la Selva Càmping, i més llunyà, però amb les parceles a tocar del mar, teniu el Port de la Vall. Per dinar som devots del restaurant Bellavista, davant del mar, al port mateix. Telèfon: 972387050. També els hotels ressenyats tenen bons restaurants. Cèntric trobareu Ca l’Herminda, un clàssic de la costa. No us perdeu la possibilitat de passar un cap de setmana per allà. Si us atreu la part cultural, a la zona us recomanem Perelada, amb el seu castell. Sobre Port de la Selva s’aixeca el maravellós monestir romànic de Sant Pere de Rodes. La base on les famílies podem dormir més còmodes pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja.  També Figueres és una ciutat ideal per un cap de setmana. Cal visitar el Museu Dalí, o el Museu del Joguet de Catalunya, on reviureu la vostra infància, i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. No lluny de Figueres hi ha el monestir de Vilabertran que està situat a escassos 2 kms. Per dormir, a Figures, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin. No podem deixar de recomanar-vos una visita a Cadaqués, que és una maravella, possiblement el poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània, també podreu trobar bons llocs on dormir i menjar. A la veïna població de Roses ja us hem citat la maravella de l’hotel Mediterraneo Park, però tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. També proper a Port, a Llança, teniu, per dormir i menjar bé, l’Hotel Grimar. Us esperen unes habitacions potser una mica envellides, però molt netes. I uns jardins i piscines que ni us imagineu, fins amb un petit zoo. I el menjar, al Grimar, és de gourmet. De primera. Facilitats pels infants i els seus pares. També a Llançà, per dinar, o sopar, recomanem un clàssic de sempre, el restaurant Can Narra. Peix fresc, al port. Port està molt ben comunicat amb Barcelona, a unes dues hores llargues, per l’AP7. Cal anar fins la sortida 4, la de Figueres, de l’autopista i allà prendre la N-260 cap a Port-Bou. Travesseu Llançà, i feu els 7 kms. fins Port de la Selva. Bon cap de setmana a la perla de l’Empordà!.

El mar, las rocas, las casas blancas alineadas frente al Mediterráneo, escalonadas bajando la colina abajo. El Port de la Selva es la mejor Costa Brava, la más auténtica, la más salvaje. El Port de la Selva no es el glamour de Cadaqués, ni la ternura de Calella de Palafrugell, pero es Mediterráneo en estado puro, como Grecia o Sicilia. Vayan al Port de la Selva desde Llança, o desde Roses. Pero cuando vayais visitadla con calma. Está lejos, cierto, pero puede formar parte de una salida por el Empordà, que incluya el Cap de Creus, Cadaqués, Sant Pere de Roda … Admiren la luz de su puerto, la línea fina de su bahía espectacular, el mar azul, azulísimo, y limpio, limpísimo. Disfruten de la gracia de las casas blancas, encaladas, apiladas sobre la tierra, entre el mar y la colina. Nos gusta mucho Port de la Selva. Cada día soñamos con volver. Soñamos con bañarnos en las aguas mansas, cálidas, acogedoras, transparentes y purísimas de su playa magnífica. Una playa familiar como pocas en esta costa tan rocosa, de arena muy fina, y no muy honda. Y si hoy les hablamos de todo esto y de esta manera, es para proponerles un fin de semana en el Alto Ampurdán con motiva de la feria del espárrago en Port de la Selva. Un domingo de actos para niños y mayores. Y en la zona hay lugares increíbles donde dormir y comer. En el centro, junto al agua, novísimo, tienen el Hotel Cap de Creus, moderno a rabiar. Un clásico eterno, el Porto-Cristo, muy especial. Mucho más sencillo, con apartamentos, el Hostal La Tina. También tienen un par de campings, nada del otro mundo, pero muy familiares. El más cercano al pueblo es el Port de la Selva Camping, y más lejano, pero con las parcelas junto al mar, el Port de la Vall. Para comer somos devotos del restaurante Bellavista, frente al mar, en el puerto mismo. Teléfono: 972387050. También los hoteles reseñados tienen buenos restaurantes. Céntrico encontrará Ca l’Herminda, un clásico de la costa. No lo duden: ¡suban este fin de semana al Port de la Selva!.