Festes de Sant Pere a Castelló de la Plana


sant-pere

D’acord, Castelló no és una ciutat turística. No te grans monuments, ni joies arquitectòniques esplendoroses, ni reclams de masses. Però Castelló és un destí coquetó, amable, agradable, compensat, a escala humana. I aquest cap de setmana, per Sant Pere, fan unes festes molt mediterrànies, al barri del Grao, arran de mar. Mireu-vos la programació a la web municipal, perquè hi ha tants actes i tan xulos que és molt difícil ressenyar-los tots. Però, a més, si bé Castelló ciutat no entabana, Castelló com a centre d’excursions i rutes familiars no te preu. Una vila ben col·locada. Prop del mar, amb platges llargues de sorra fina, com la del Pinar, o la del Gurugú, molt agradables i familiars, amb l’aigua pels turmells. I també està prop de poblacions turístiques de primera línia de costa, com ara Benicàssim, Orpesa o Alcosebre. I a la costa els hotels estan plens i son cars, els restaurants estan abarrotats i la qualitat és menor que a Castelló. En canvi platges de somni, com les de Benicàssim, Orpesa i altres, familiars, planes, cristal·lines, a només 10 o 15 kms. en cotxe, amb tres o quatre rutes i carreteres, amb poc trànsit per arribar-hi. I què me’n dieu del Castelló interior. Del desert de les Palmes, de la Serra d’Espadà, de Montanejos i la Vall del Millars. Natura diferent, seca, agreste. O de les ciutats medievals i llevantines d’Onda, Alcorà, Llucena, Vilafamés o Segorbe, amb el regust morisc en cada carrer. Castelló està a prop de tots aquests llocs, excel·lentment comunicada, (no en va n’és la capital de província), a menys de 40 kms de tot arreu. Castelló te una oferta gastronòmica increible, fantàstica. Hi ha molt d’ambient de tapes, sobretot al centre. Ens va encantar La Sacristia, un restaurant de tapes que per preus ridículs ofereix una qualitat fora de mida. Una troballa. També hem estat al Mesón Navarro, molt bé, brasa de luxe. Carns, botifarras, llom… Nostra cuina és una altra cosa. Arrós, plats mediterranis ben cuinats, tradicionals. Els hotels també tenen bons restaurants. En parlar d’hotels ens ve a la memòria l’excel·lència de l’Hotel Luz, un quatre estrelles de campanetes, amb grans habitacions familiars, semblades a apartaments, a preus de riure. El restaurant és de disseny, poca teca, bona i a preus elevats. Hi ha altres hotels, com l’Intur, que no està malament, o el Vincci, H2, Bag…  Castelló, una bona opció per passar un cap de setmana amb l’excusa de les festes de Sant Pere.

De acuerdo, Castellón no es una ciudad turística. No tiene grandes monumentos, ni joyas arquitectónicas esplendorosas, ni reclamos de masas. Pero Castellón es un destino coqueto, amable, agradable, compensado, a escala humana. Y este fin de semana, en el puerto, en el grao, hay fiesta grande con motivo de San Pedro, su fiesta más señalada. Llegaros hasta Castellón en fiestas y dsifrutad de sus playas de ensueño, como las del Pinar, el Gurugú, u otras más lejanas, como Benicàssim, Oropesa y otras, familiares, planas, cristalinas, a sólo 10 o 15 kms. en coche, con tres o cuatro rutas y carreteras, con poco tráfico para llegar a ellas. Y qué decir del Castellón interior. Del desierto de las Palmas, de la Sierra de Espadán, de Montanejos y el Valle del Mijares. Naturaleza diferente, seca, agreste. O de las ciudades medievales y levantinas de Onda, Alcorán, Lucena, Vilafamés o Segorbe, con el regusto morisco en cada calle. Castellón está cerca de todos estos lugares, excelentemente comunicada, (no en vano es la capital de provincia), a menos de 40 kms de todas partes. Castellón tiene una oferta gastronómica increíble, fantástica. Hay mucho ambiente de tapas, sobre todo en el centro. Nos encantó el mesón Navarro, brasa de lujo. Carnes, morcillas, lomo…  Nuestra cocina es otra cosa. Arroz, platos mediterráneos bien cocinados, tradicionales. Los hoteles también tienen buenos restaurantes. Al hablar de hoteles nos viene a la memoria la excelencia del Hotel Luz, un cuatro estrellas de campanillas, con grandes habitaciones familiares, parecidas a apartamentos, a precios de risa. El restaurante es de diseño, poca teca, buena, pero a precios elevados. Hay otros hoteles, como el Intur, Vincci, H2, Bag … todos modernos, todos fabulosos. Castellón, una buena opción para pasar unas vacaciones o un puente en la Costa del Atzahar.

Els pelegrins del Portell


pelegrins_portell

Al poble del Portell de Morella, encantador, en mig de la bellíssima comarca del Maestrat, tindrà lloc un any més, i ja en fa 501 des de que hi ha referència escrita, el immemorial ritual dels Pelegrins del Portell. Els pelegrins sortiran de la seva església al poble del Portell en peregrinació a l’ermita de Sant Pere del veï poble de Castellfort. Serà el dissabte, encara negra nit, aquest proper 30 de maig de 2015, a les 5 de la matinada. I seran dotze pelegrins, com sempre, vestits amb capa i barret negre, camisa blanca, bastó i rosari, els qui recorreran en silenci els 13 quilòmetres llargs que separen el seu poble de l’ermita del poble del costat. El pelegrins aniran acompanyats per les autoritats eclesiàstiques i civils, aquest any pel bisbe de Tortosa mateix, i en arribar a sant Pere es celebrarà una missa i es gaudirà d’un matí de festa, amb dinar popular. Una vegada ben tips retornaran a casa per la mateixa ruta. Ho faran, com ho han fet des de fa 5 segles per demanar aigua per a les seves collites. No us perdeu aquesta tradició centenària, de les més antigues d’Espanya. No us perdeu la festa i no us perdeu la comarca, i les viles medievals increibles de la zona, com ara Ares del Maestre, Mirambel, Cantavieja, La Iglesuela del Cid o la formidable Vila de Morella que és la capital del Maestrat. Podeu visitar-les totes i podeu dinar-hi i dormir-hi perquè hi ha bons restaurants i bons hotels. Ens agraden, a Morella, l’Hotel del Pastor, on també menjareu molt bé, o la Fonda Moreno, una aposta segura, amb molt bona cuina també. Pel que fa a restaurants i bars, l’oferta és amplíssima, al carrer Blasco de Alagón, el porticat, el principal de Morella, trobareu una bona pizzeria, anomenda Lola, i un bon restaurant, el Vinatea. Però nosaltres recomanem sense dubtar-ho Casa Roque. Menú i carta. Bona teca. Ambient fastuós a un preu molt arreglat. Per tota la comarca teniu allotjaments encantadors. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. A uns 30 kms. de Morella. A Cinctorres, no lluny del Portell o de Castellfort, hi ha una casa rural preciosa, El Faixero. No us ho creureu el bonic que és tot això. Veniu al peregrinatge, no hi falteu!.

Un año más tendrá lugar este próximo sábado, 30 de mayo de 2015, la tradicional peregrinación que se celebra desde hace 500 años y que tiene lugar entre Portell de Morella, un pueblo de la comarca del Maestrazgo y la ermita de Sant Pere de Castellfort, en su pueblo vecino. Los peregrinos realizan un trayecto de 13 kilómetros, acompañados de medio pueblo, celebran misa, comen y vuelven, todo en un ambiente de gran alegria, por parajes de gran belleza, y conscientes de estar repitiendo una tradición centenaria que hace ya 501 años que dura. Toda la información de esta tracional peregrinación en este blog. No os la perdais.

Vilafamés


vilafames

El bellíssim poble medieval de Vilafamés està situat a les serres interiors de Castelló, no gaire lluny de la capital de província, i tampoc no gaire allunyat de la costa. Uns 20 kms de l’un i de l’altra. El poble és una cucada. Un entremig entre un poble blanc llevantí, molt sudenc, una vila medieval toscana i un poblet rural. El lloc és paisagísticament increible, torturat i difícil, ple de barrancs i espadats, coberts de pi blanc. No és estrany que estigués habitat des de la més remota antiguitat, com ho demostren els jaciments prehistòrics, molt interessants, que es troben arreu del terme municipal, molts amb pintures. Els ibers i els romans continuaren gaudint de la zona, i els àrabs també. Ells foren els qui bastiren l’esplèndid castell que corona el poble i la muralla que, a trams, l’encercla. També son obra dels musulmans els carrerons estrets i tortuosos de la vila, plens de cases de pedra emblanquinades de cal. En resum, el casc antic és preciós, i ha estat declarat com a conjunt històric i artístic. Entre els monuments que us caldrà visitar ressenyem l’església de la sang, i la de l’Assumpta, diverses ermites, l’ajuntament, renaixentista del segle XVI, el castell, i el palau que acull el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, un edifici gòtic de finals del segle XIV. No us explicarem abastament les joies que guarda aquest museu. Només dir-vos que hi ha obra de Miró, Chillida, els Crònica i altres. Als afores, com ja hem dit abans, hi ha nombrosos conjunts de pintura rupestre esquemàtica llevantina. També els amants de la natura gaudiran la visita a Vilafamés. Llocs com ara l’ermita de Sant Miquel, la font de les Piques, amb les seves cascades, o la font de la Panella, amb les piques, o les coves del Clot, o de Bolimini, criden a l’excursió familiar, a la caminada i la ruta. Hi ha nombrosos bars i restaurants on pendre tapes i picar, o menjar, alguna cosa. Ens agrada La Coveta, bar de tapes. Bona teca. També els hotels tenen bons restaurants. Per dormir teniu bons llocs, com ara l’Hotel el Rullo, bonic i agradable. O l’hotel rural L’Antic Portal, molt acollidor també.  O l’Hotel El Jardín Vertical, encara més luxós i de certa categoria, amb un boníssim restaurant. Tots son molt recomanables. Com a casa rural teniu El Molino, molt bonica. Aneu a Vilafamés en el transcurs d’una ruta per la zona de les serres de Castelló, si passeu del poble, camí de València, o si esteu farts de platja, a la magnífica costa de l’Azahar i voleu descansar un dia de sol i platja. El trobareu si aneu fins Torreblanca per l’AP-7, i sortiu per agafar la CV-13 fins Cabanes i l’autovia CV-10 fins La Pobla Tornesa. D’allà, ja ben indicat, una carretera més rural us portarà fins Vilafamés. Bona descoberta de Vilafamés, i la Serrania de Castelló!.

El bellísimo pueblo medieval de Vilafamés está situado en las sierras interiores de Castellón , no muy lejos de la capital de provincia , y tampoco demasiado alejado de la costa . Unos 20 kms del uno y de lo otro . El pueblo es una monada . Un intermedio entre un pueblo blanco levantino , muy del sur, una villa medieval toscana y un pueblo rural . El lugar es paisagísticamente increíble, torturado y difícil , lleno de barrancos y acantilados , cubiertos de pino blanco. No es extraño que estuviera habitado desde la más remota antigüedad , como lo demuestran los yacimientos prehistóricos , muy interesantes , que se encuentran por todo el término municipal , muchos con pinturas . Los íberos y los romanos continuaron disfrutando de la zona , y los árabes también. Ellos fueron los que construyeron el espléndido castillo que corona el pueblo y la muralla que , a tramos , lo rodea . También son obra de los musulmanes los callejones estrechos y tortuosos de la villa , llenos de casas de piedra encaladas. En resumen , el casco antiguo es precioso , y ha sido declarado como conjunto histórico y artístico . Entre los monumentos que necesitareis visitar reseñamos la iglesia de la sangre , y la de la Asunción , varias ermitas , el ayuntamiento, renacentista del siglo XVI , el castillo , y el palacio que acoge el Museo de Arte Contemporáneo de Vilafamés , un edificio gótico de finales del siglo XIV . No os explicaremos todas joyas que guarda este museo . Sólo deciros que hay obra de Miró , Chillida , los Crónica y otros . En las afueras , como ya hemos dicho antes , hay numerosos conjuntos de pintura rupestre esquemática levantina . También los amantes de la naturaleza disfrutarán la visita a Vilafamés . Lugares como la ermita de San Miguel, la fuente de las Picas , con sus cascadas , o la fuente de la Panella , con las picas , o las cuevas del Clot , o de Bolimini , llaman a la excursión familiar , a la caminata y la ruta . Hay numerosos bares y restaurantes donde tomar tapas y picar, o comer algo. Nos gusta La Coveta , bar de tapas . Buena comida . También los hoteles tienen buenos restaurantes . Para dormir tienen buenos lugares , como el Hotel el Rullo , bonito y agradable . O el hotel rural El Antiguo Portal, muy acogedor también. O el Hotel El Jardín Vertical , aún más lujoso y de cierta categoría , con un buenísimo restaurante . Todos son muy recomendables . Como la casa rural El Molino , muy bonita. Vayan a Vilafamés en el transcurso de una ruta por la zona de las sierras de Castellón , o si pasais cerca del pueblo , camino de Valencia , o si estáis ya hartos de playa , de bañaros en la magnífica costa del Azahar y deseais descansar un día del sol y playa . Lo encontraréis si vais hasta Torreblanca por la AP -7 , y al salir cogeis la CV -13 hasta Cabanes y la autovía CV -10 hasta La Pobla Tornesa . De allí , ya bien indicado , una carretera más rural os llevará hasta Vilafamés . ¡Buén descubrimiento de Vilafamés , y la Serranía de Castellón ! .

Cabanes


cabanes

El bonic poble llevantí de Cabanes està situat al nord de Castelló de la Plana, terra endins, envoltat de serres. Sembla que fou fundat pels romans, com ho demostra el bell arc que s’aixeca a dos kilòmetres de la vila, i que podeu veure a la foto. Però Cabanes arriba fins el mar. El seu terme municipal, amplíssim, toca poblacions marineres com ara Orpesa, Benicàssim o Torreblanca pel sur, mentre que la Pobla Tornesa, la maravellosa vila medieval penjada de Vilafamés, la Vall D’Alba o Benlloch l’envolten per la banda de muntanya. Segurament no anireu mai a posta a Cabanes, perquè no si us ha perdut res. Però si sou vius i prou murris hi passareu a tocar, cada vegada que aneu de Barcelona cap a València, Múrcia o Andalusia. Ho fareu per estalviar-vos el costós peatge de l’autopista AP-7 entre Torreblanca i València, que son un grapat d’euros. A tal fi probablement sortireu de l’autopista a la sortida de Torreblanca i, allà mateix agafareu la CV-13, i la CV-10, cap a Cabanes, Castelló i Betxí. Serà llavors quan arribareu a Cabanes, que està situada a 12 kms. de Torreblanca, i a 26 km. de Castelló, i a tocar d’aquesta autovia salvadora, i de l’inútil aeroport de La Plana. I com que passareu per allà a l’hora de dinar podeu parar un moment, veure el poble i menjar als restaurants fantàstics que hi ha. També fora possible que féssiu de Cabanes el centre d’unes jornades d’estada a Castelló. Llavors baixaríeu a la vora del mar, al poblet de Torre de la Sal, a gaudir del bon clima i del mar blau mediterrani. I, un cop allà, potser a més de banyar-vos en aquelles càlides, segures i familiars platges, anireu fins el Paratge Natural del Prat de Cabanes i Torreblanca, una magnífica zona humida on veure ocells de tota mena, o pujaríeu fins Vilafamés, a veure el Castelló més rural, en aquest poblet de carrers estrets i costeruts, medieval, bonic i amb un museu d’art contemporani. A Cabanes també hi podeu anar en ocasió de la seva fira de Sant Andreu, una concessió al poble que feu la reina Germana de Foix l’any 1507. Una fira centenària, doncs, que té lloc el darrer cap de setmana de novembre. També el primer diumenge de maig hi ha les festes en honor a la patrona, que és la Verge del Bon Succés. No us les podeu perdre. Hi ha una romeria a les Santes, toros i ball. Us havíem promès que us parlaríem de bons llocs on dinar. A Cabanes, el centre neuràlgic del poble és la plaça de la font, una plaça triangular on una font raja, cosa poc corrent en aquestes terres, tot l’any i amb molta aigua. Allà mateix, a la plaça de la font hi ha l’Hostal, tel: 964 33 10 80. Un bon lloc on dinar, menú arreglat. I una mica més enllà, en una cantonada, teniu el Bar Toni, un lloc molt recomanable, on hem menjat molt bé. Menú molt bo, i bé de preu. Tapes de somni. En plan d’hotel no està gens malament l‘Hotel La Cava, un dos estrelles amb vocació de tres. Recomanable. Al costat de la platja, per anar de càmping, us recomanem el Torre de la Sal, familiar i bonic. Ens va agradar Cabanes!.

El bonito pueblo levantino de Cabanes está situado al norte de Castellón , tierra adentro , rodeado de sierras . Parece que fue fundado por los romanos , como lo demuestra el bello arco que se levanta a dos kilómetros de la villa, y que pueden ver en la foto . Pero Cabanes llega hasta al mar. Su término municipal , amplísimo , toca poblaciones marineras como Oropesa , Benicasim o Torreblanca por sur , mientras que la Pobla Tornesa , la maravillosa villa medieval colgada de Vilafamés , Vall D’ Alba o Benlloch la rodean por el lado de montaña . Seguramente no iréis nunca a Cabanes , porque no se os ha perdido nada por allí. Pero si sois vivos y pícaros pasaréis cerca, cada vez que vayais de Barcelona hacia Valencia , Murcia o Andalucía . Lo hareis para ahorrar el costoso peaje de la autopista AP -7 entre Torreblanca y Valencia , que son un puñado de euros . A tal fin probablemente saldreis de la autopista en la salida de Torreblanca y , allí mismo tomaréis la CV -13 , y la CV -10 , hacia Cabanes , Castellón y Betxí . Será entonces cuando llegareis a Cabanes , que está situada a 12 kms . de Torreblanca , y a 26 km . de Castellón , y junto a esta autovía salvadora , y del inútil aeropuerto de La Plana . Y como pasareis por allí a la hora de comer podeis parar un momento , ver el pueblo y comer en los restaurantes fantásticos que hay. También fuera cosa posible que hicierais de Cabanes el centro de unas jornadas de estancia en Castellón. Entonces bajaríais a la orilla del mar , hasta el pueblo de Torre de la Sal , a disfrutar del buen clima y del mar azul mediterráneo. Y , una vez allí , quizás además de bañaros en aquellas cálidas , seguras y familiares playas , iréis hasta el Paraje Natural del Prat de Cabanes y Torreblanca , una magnífica zona húmeda donde ver aves de todo tipo, o subireis hasta Vilafamés , a ver el Castellón más rural , en este pueblecito de calles estrechas y empinadas , medieval , bonito y con un museo de arte contemporáneo. A Cabanes también se puede ir en ocasión de su feria de San Andrés , una concesión al pueblo que hizo la reina Germana de Foix en 1507 . Una feria centenaria , pues, que tiene lugar el último fin de semana de noviembre . También el primer domingo de mayo hay las fiestas en honor a la patrona , que es la Virgen del Buen Suceso . No os las podéis perder . Hay una romería a las Santas , toros y baile . Os habíamos prometido que hablaríamos de buenos sitios donde comer. En Cabanes , el centro neurálgico del pueblo es la plaza de la fuente , una plaza triangular donde una fuente mana , algo poco corriente en estas tierras , todo el año y con mucha agua . Allí mismo , en la plaza de la fuente está el Hostal , tel : 964 33 10 80 . Un buen lugar donde comer, menú arreglado . Y un poco más allá , en una esquina , tienen el Bar Toni , un lugar muy recomendable , donde hemos comido muy bien. Menú muy bueno , y bien de precio . Tapas de ensueño . En plan de hotel no está mal del Hotel La Cava , un dos estrellas con vocación de tres . Recomendable . Junto a la playa , para ir de camping , le recomendamos el Torre de la Sal , familiar y bonito . Nos gustó Cabanes… ¿se nota?.

Castelló de la Plana


D’acord, Castelló no és una ciutat turística. No te grans monuments, ni joies arquitectòniques esplendoroses, ni reclams de masses. Però Castelló és un destí coquetó, amable, agradable, compensat, a escala humana. A la foto veieu la torre de la catedral, exempta, separada del temple, renaixentista. En raó de la seva mascle soledat, algú la va anomenar “el Fadrí”. La seva companya, l’església concatedral, va tenir molt poca sort. Cremada a la guerra civil, ha estat reconstruïda de nou i de cap. Els carrers comercials son graciosos, els parcs, noucentistes, arregladets. Hi ha un museu provincial amb algunes obres d’interés, i un parell de temples i convents interessants. I para de comptar. Però si Castelló ciutat no entabana, Castelló com a centre d’excursions i rutes familiars no te preu. Una vila ben col·locada. Prop del mar, prop de poblacions turístiques de primera línia de costa, on els hotels estaran plens i seran cars, els restaurants abarrotats i la qualitat serà menor. Castelló és una base inmillorable per remullar-se al Mediterrà. Platges de somni, com les de Benicàssim, Orpesa i altres, familiars, planes, cristal·lines, a només 10 o 15 kms. en cotxe, amb tres o quatre rutes i carreteres, amb poc trànsit per arribar-hi. I què me’n dieu del Castelló interior. Del desert de les Palmes, de la Serra d’Espadà, de Montanejos i la Vall del Millars. Natura diferent, seca, agreste. O de les ciutats medievals i llevantines d’Onda, Alcorà, Llucena, Vilafamés o Segorbe, amb el regust morisc en cada carrer. Castelló està a prop de tots aquests llocs, excel·lentment comunicada, (no en va n’és la capital de província), a menys de 40 kms de tot arreu. Castelló te una oferta gastronòmica increible, fantàstica. Hi ha molt d’ambient de tapes, sobretot al centre. Ens va encantar el mesón Navarro, brasa de luxe. Carns, botifarras, llom… Nostra cuina és una altra cosa. Arrós, plats mediterranis ben cuinats, tradicionals. Els hotels també tenen bons restaurants. En parlar d’hotels ens ve a la memòria l’excel·lència de l’Hotel Luz, un quatre estrelles de campanetes, amb grans habitacions familiars, semblades a apartaments, a preus de riure. El restaurant és de disseny, poca teca, bona i a preus elevats. Hi ha altres hotels, com l’Intur, el Vincci, H2, Bag… tots moderns, tots fabulosos. Castelló, una bona opció per passar unes vacances o un pont a la Costa de l’Atzahar. Bon estiu a Castelló i a les platges del voltant!.

De acuerdo, Castellón no es una ciudad turística. No tiene grandes monumentos, ni joyas arquitectónicas esplendorosas, ni reclamos de masas. Pero Castellón es un destino coqueto, amable, agradable, compensado, a escala humana. En la foto veis la torre de la catedral, exenta, separada del templo, renacentista. En razón de su machista soledad, alguien la llamó “el Fadrí”.  Su compañera, la iglesia concatedral, tuvo muy poca suerte. Quemada en la guerra civil, ha sido reconstruida de nuevo.  Las calles comerciales son graciosos, los parques, novecentistas, arregladitos. Hay un museo provincial con algunas obras de interés, y un par de templos y conventos interesantes. Y para de contar. Pero si Castellón ciudad no emboba al viajero familiar, Castellón como centro de excursiones y rutas familiares no tiene precio. Una villa bien colocada. Cerca del mar, cerca de poblaciones turísticas de primera línea de costa, donde los hoteles estarán llenos y serán caros, los restaurantes abarrotados y la calidad será menor. Castellón es una base inmejorable para remojarse en el Mediterráneo. Playas de ensueño, como las de Benicàssim, Oropesa y otras, familiares, planas, cristalinas, a sólo 10 o 15 kms. en coche, con tres o cuatro rutas y carreteras, con poco tráfico para llegar a ellas. Y qué decir del Castellón interior. Del desierto de las Palmas, de la Sierra de Espadán, de Montanejos y el Valle del Mijares. Naturaleza diferente, seca, agreste. O de las ciudades medievales y levantinas de Onda, Alcorán, Lucena, Vilafamés o Segorbe, con el regusto morisco en cada calle. Castellón está cerca de todos estos lugares, excelentemente comunicada, (no en vano es la capital de provincia), a menos de 40 kms de todas partes. Castellón tiene una oferta gastronómica increíble, fantástica. Hay mucho ambiente de tapas, sobre todo en el centro. Nos encantó el mesón Navarro, brasa de lujo. Carnes, morcillas, lomo…  Nuestra cocina es otra cosa. Arroz, platos mediterráneos bien cocinados, tradicionales. Los hoteles también tienen buenos restaurantes. Al hablar de hoteles nos viene a la memoria la excelencia del Hotel Luz, un cuatro estrellas de campanillas, con grandes habitaciones familiares, parecidas a apartamentos, a precios de risa. El restaurante es de diseño, poca teca, buena, pero a precios elevados. Hay otros hoteles, como el Intur, Vincci, H2, Bag … todos modernos, todos fabulosos. Castellón, una buena opción para pasar unas vacaciones o un puente en la Costa del Atzahar.

Benicàssim


Benicàssim, un poble amb resonàncies morisques, te una platja llarga, plana, neta, amable, lluminosa, de sorra fina, que arriba d’horitzó a horitzó. Kilòmetres de platja. Amb una aigua blana, suau, calenta, que permet la banyada primerenca, al maig fins i tot, per als més fredolics, i la banyada tardoral, fins ben entrat l’octubre, i de vegades el novembre. Aigua familiar, a 25º pel juny!. I la platja te tota mena de serveis, i bon aparcament, prop de la sorra, o en els carrers adjacents. Moltes places. Hi cap molta gent. Benicàssim te un nucli antic difús, menjat per l’expansió, per la carrera dels seus edificis cap al mar, amb una torre de guaita pels pirates, o l’església dedicada a Sant Tomàs. Benicàssim està només a 12 quilòmetres de Castelló, 75 de València i 275 de Barcelona, amb accés super fàcil des de l’autopista AP-7, sortint a l’eixida 45. Benicàssim te 300 dies de sol net a l’any, que és molt de sol, i moltes possibilitats per a les famílies amb infants, més enllà de la maravellosa serie de platges. Així, trobareu rutes en bici, pel costat de la costa, planeres, entre la vila i Orpesa, com la ruta verda que va per l’antic tram del ferrocarril que connectava les dues ciutats. O la maravella del Parc Natural del Desert de les Palmes, únic a Espanya, amb la seva vegetació, amb el seu Monestir de Carmelites, amb el seu museu, i el seu centre d’interpretació, i tot a només 6 km del centre urbà de Benicàssim. Benicàssim també és la seva pista de karts oberta tot l’any, a l’antiga carretera N- 340, Km. 987, o la bolera, o el parc aquàtic al mateix costat de la pista dels karts, o els trenets del parc ferroviari obert tots els diumenges al matí. Benicàssim és el sur amable, predisposat a rebre els infants i els seus pares i mares, en unes vacances familiars o un pont. Hi ha bons hotels a Benicàssim, i bons càmpings. De tots els gustos i preus. Des de les luxoses termes marines del Palasiet, passant pels Intur, de la cadena del mateix nom, fins arribar a establiments de tota la vida com ara el Tramontana, familiar, o bé el Voramar, un clàssic, recomanable, a tocar de les onades. Els propis restaurants dels hotels estan molt bé, però els nostres preferits son, en arrossos al costat del mar, Les Barraques, a l’Avinguda Jaume I, 217, (carretera de les Barraques), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cuina italiana, internacional, bones pizzes, La Manduca. Cuina mediterrània, llevantina, de Castelló, familiar, La Llar. No teniu excusa per no baixar fins Benicàssim. Us hem dit tot el què sabem del poble, aprofiteus-vos-en!.

Benicàssim, un pueblo con resonancias moriscas, tiene una playa larga, plana, limpia, amable, luminosa, de arena fina, que llega de horizonte a horizonte. Kilómetros de playa. Con un agua blanda, suave, caliente, que permite la bañada temprana, en mayo incluso, para los más frioleros, y la bañada otoñal, hasta bien entrado octubre y, a veces, en noviembre. Agua familiar, ¡a 25 º en junio!. Y la playa tiene todo tipo de servicios, y buen aparcamiento, cerca de la arena, o en las calles adyacentes. Muchas plazas. Cabe mucha gente. Benicàssim tiene un casco antiguo difuso, comido por la expansión, por la carrera de sus edificios hacia el mar, con una torre de vigilancia para los piratas, o la iglesia dedicada a Santo Tomás. Benicàssim está sólo a 12 kilómetros de Castellón, 75 de Valencia y 275 de Barcelona, con acceso super fácil desde la autopista AP-7, saliendo en la salida 45. Benicàssim tiene 300 días de sol neto al año, que es mucho sol. Y también muchas posibilidades para las familias con niños, más allá de la maravillosa serie de playas. Así, encontraréis rutas en bici, por el lado de la costa, llanas, entre la villa y Oropesa, como la ruta verde por el antiguo tramo del ferrocarril que conectaba las dos ciudades. O la maravilla del Parque Natural del Desierto de las Palmas, único en España, con su vegetación, con su Monasterio de Carmelitas, con su museo, y su centro de interpretación, y todo a sólo 6 km del centro urbano de Benicasim. Benicàssim también es su pista de karts abierta todo el año, en la antigua carretera N-340, km. 987, o la bolera, o el parque acuático en el mismo lado de la pista de los karts, o los trenecitos del parque ferroviario abierto todos los domingos por la mañana. Benicàssim es el sur amable, predispuesto a recibir a los niños y a sus padres y madres, en unas vacaciones familiares o un puente. Hay buenos hoteles en Benicasim, y buenos campings. De todos los gustos y precios. Desde las lujosas termas marinas del Palasiet, pasando por los Intur, de la cadena del mismo nombre, hasta llegar a establecimientos de toda la vida como el Tramontana, familiar, o bien el Voramar, un clásico, recomendable, muy cerca de las olas. Los propios restaurantes de los hoteles están muy bien, pero nuestros favoritos son, en arroces junto al mar, Las Barracas, en la Avenida Jaume I, 217, (carretera de las Barracas), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cocina italiana, internacional, buenas pizzas, La Manduca. Cocina mediterránea, levantina de Castellón, familiar, La Llar. No tienen excusa para no bajar hasta Benicàssim. Os hemos dicho todo lo que sabemos del pueblo, ¡aprovechadlo!.

Mora de Rubielos


rubielos

Mora de Rubielos, i la seva besona, Rubielos de Mora, són dos super interessants ciutats aragoneses, de la província de Terol, que cal visitar. No ellaes soles, que estan molt lluny, sinó en de transcurs d’una ruta per les zones més oblidades, però més boniques de Terol. Podeu pujar-hi per Vinarós, visitant Morella, i anant després a Mirambel, Cantavieja i la Iglesuela del Cid. La ruta pot continuar cap a Mosqueruelas, un poblet fantàstic, Linares de Mora i Mora de Rubielos. També podeu baixar-hi per Saragossa i Terol, visitant aquesta ciutat i Albarracín, per anar després cap a Mora. O bé pujar-hi des de València i Sagunt, per desviar-vos cap a Mora. De totes les maneres lograreu confegir una ruta bellíssima per els pobles més ignots i preciosos de Terol. Mora també és un bon centre d’excursions. A més dels poblets que us hem citat, Mosqueruela i els altres, teniu la vila veïna de Rubielos de Mora, amb palaus i casonas. També Mora és perfecte per anar fins a la serra de Gudar, amb les pistes d’esquí familiar de Valdelinares i el bonic poble d’Alcalà de la Selva. Perdeu-vos per aquesta zona. Doneu-hi unes voltes. Però atenció a les distàncies entre pobles, que poden ser enormes!. Passeu-hi uns dies de vacances, una Setmana Santa. Mora mateix té un castell, (a la foto), maravellós, i un casc antic de bon recòrrer. Nosaltres vàrem dormir i dinar al Jaume I, un hotel amb habitacions familiars, econòmic, tot i que hi ha hotels de campanetes, com ara La Trufa Negra, amb habitacions familiars per a qui les pugui pagar.

Mora de Rubielos, y su gemela, Rubielos de Mora, son dos super interesantes ciudades aragonesas, de la provincia de Teruel, que hay que visitar. No para verlas a ellas solas, que están muy lejos, sino en el transcurso de una ruta por las zonas más olvidadas, pero más hermosas de Teruel. Pueden subir por Vinaroz, visitando Morella, y yendo después a Mirambel, Cantavieja y la Iglesuela del Cid. La ruta puede continuar hacia Mosqueruelas, un pueblo fantástico, y luego a Linares de Mora y Mora de Rubielos. También pueden bajar por Zaragoza y Teruel, visitando esta ciudad y Albarracín, para ir después hacia Mora y subir al Maestrazgo. O bien subir desde Valencia y Sagunto, para desviarse hacia Mora. De todas las maneras se puede lograr componer una ruta bellísima por los pueblos más ignotos y preciosos de Teruel. Mora también es un buen centro de excursiones. Además de los pueblos que hemos citado tienen a mano la villa vecina de Rubielos de Mora, con sus palacios y casonas. También Mora es perfecto para ir hasta la sierra de Gudar, con las pistas de esquí familiar de Valdelinares y el bonito pueblo de Alcalá de la Selva. Perderos por esta zona. Dad unas vueltas. Pero atención a las distancias entre pueblos, que pueden ser ¡enormes!. Ideal para pasar allí unos días de vacaciones, una Semana Santa. Mora mismo tiene un castillo, (en la foto), maravilloso, y un casco antiguo de buen recorrer. Nosotros dormimos y comimos en el hotel Jaume I, con habitaciones familiares y económico, aunque hay hoteles de campanillas, como La Trufa Negra, con habitaciones familiares para quien las pueda pagar.