Ordesa, revisitat


Ordesa és preciós just ara, la prada verda i plena de flors, i el bosc acabat de vestir de verd. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. Agafeu el bus! I a la tardor si que podreu pujar amb el vostre cotxe. I tot estarà de molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, hi haurà molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. A Torla també hi ha bons restaurants com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu cap a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bon lloc l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Ordesa!.

El Pirineu, i l’aragonès per descomptat, te pocs racons on la natura es mostri tan apabullant com a Ordesa. La vall glaciar encaixonada entre altíssimes parets de pedra, el riu saltant en mil cascades, els prats, les àligues, els boscos.

El Pirineo, y el aragonés desde luego, tiene pocos rincones dónde la naturaleza se muestre tan apabullante como Ordesa. El valle glaciar encajonado entre altísimas paredes de piedra, el río saltando en mil cascadas, los prados, las aguilas, los bosques. Subid a Ordesa via Lleida, Barbastre, Ainsa y Broto. Dejáis el coche dónde os manden, depende de la época del año hay autocares para acceder al parque, y ¡adelante!. Los niños disfrutaran de cada rincón. Los mayores tienen ascenciones para hacer: Monte Perdido, Gruta helada de Casteret, Tallón… Las familias se comformaran con llegar a las gradas de Soaso, que no es poco, (foto). ¡Venga, la montaña en estado puro os espera!. http://www.ordesa.net  Dormid en Broto o Torla, en el hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

Festa Major a Vilassar de Mar


Vilassar de Mar és un poble del Maresme molt proper a Barcelona on, aquest cap de setmana, per Sant Joan, hi fan una bonica festa major, amb una fira dels Indianos i moltes propostes més per a tota la família. La Festa Major de Sant Joan apostar per un munt d’activitats a l’aire lliure, combinant actes tradicionals amb d’altres més innovadors, a proposta de La Rierada. aquest any serà del 21 al 25 de juny. Aneu fins Vilassar de Mar, que s’omplirà d’activitats. Arribar a Vilassar és molt senzill per la C-31 o la C-32, a uns 20 kms. de la ciutat comtal, arran de mar, perquè és una vila marinera amb una bonica platja… porteu banyador!. A més de la festa i la platja, poques coses més te Vilassar, però encara conserva una torre dels pirates, la de Can Nadal, que pertanyia a una masia fortificada de finals del segle XV, és de planta circular, oberta al segon pis i té una finestra gòtica d’arc conopial. Hi ha carrers evocadors del passat mariner, com ara el de Sant Francesc, i el Museu Monjo, un antic hostal que ara acull una exposició permanent d’obres de l’escultor Enric Monjo, i cases modernistes de mèrit, com Can Bassa, un indiano que va fer fortuna a Amèrica. Per dormir, encara que no us farà falta, hi ha l’Hotel Vilassar. Per dinar us proposem Can França, als afores de la vila, al costat del mercat de la flor, en un polígon industrial. Bo. Recomanable. Més céntric, casolà i típic, Can Pa amb Tomàquet us agradarà també. Un altre bon lloc és Can Tito, arrosos i peix molt bons. I no podeu deixar de tastar un vermut i la tapa corresponent a Ca l’Espinaler, de tota la vida!.

En Vilassar de Mar hay este fin de semana de San Juan, patrón de la villa marinera, una fiesta mayor muy chula, con mercado de indianos y muchas otras cosas más para los chiquillos y los mayores. ¡No os la perdais!.

Enramades a Sallent


 

El poble de Sallent està a la comarca del Bages, pujant cap al Pirineu per l’autovia C-18 i després la C-16, un xic més amunt de Manresa, camí de Berga. En aquesta vila gran i industrial celebren fort el dia de Corpus i, com en molts altres llocs de Catalunya, guarneixen carrers amb flors i decoració. La festa va des del dia de Corpus mateix, fins el dilluns següent. Encara que son molt poc conegudes dels foresters, aquestes enramades sallentines mereixen una visita i cal que sapigueu que foren declarades festes d’interès turístic nacional. S’assemblen una mica a les decoracions dels carrers que es fan al barri de Gràcia, a Barcelona. Com allà, cada carrer escull un motiu per a les seves garlandes. Us animem a fer l’hora llarga de viatge per la C-16 fins a Sallent amb la vostra família per circular pel casc antic engalanat, i disfrutar dels espectacles programats. I, per descomptat, tots els dies els carrers ben enramats, amb un trenet que farà un recorregut turístic. A cada carrer, a més, s’hi fan un munt d’actes, hi ha música i animació. Si amb les activitats, i les enramades, encara us queda curt el dia podeu fer un volt per la localitat, que tot i no ser un reclam turístic de primer ordre, te la seva gràcia. Hi trobareu la casa museu d’en Torres Amat, i la casa dels Claret, que era fill del poble. Pels amants de la història tenim un poblat ibèric al Cogulló. Pels de la natura l’espai anomenat Aiguamolls de la Corbatera. Podeu dinar molt bé a Sallent, a diversos bars i restaurants. Recomanem l’atrevit, actual i modern Ospi Restaurant, que no us deixarà indiferents. Bones enramades!.

En el pueblo de Sallent, en la comarca del Bages, un poco más arriba de Manresa, camino de Berga, celebran por Corpus y hasta el fin de semana siguiente, sus coloridas y famosas enramadas. Son varias las villas catalanas que siguen esta antiquísima tradición, como Arbúcies, por ejemplo. Engalanan calles y plazas y la gente hace fiesta grande, divisando ya el verano que se acerca. Aunque muy poco conocidas de los forasteros, estas enramadas Sallentina merecen una visita y hay que saber que fueron declaradas fiestas de interés turístico nacional. Como hemos dicho antes, los actos comienzan el mismo jueves de Corpus, continuando sábado, domingo y lunes. Como en el caso de Gracia, en Barcelona, cada calle elige un motivo para la decoración de la misma. Os animamos a hacer la hora larga de viaje hasta Sallent con la familia para circular por el casco antiguo engalanado, y disfrutar de los espectáculos programados: hinchables, juegos para niños, música, bailes, concursos, pasacalles, sardanas, gigantes, encuentros de encajeras y placas de cava, y muchos otros. El día fuerte es el domingo, pero siempre hay algo que ver. Si con las enramadas solas les queda corto el día, pueden dar una vuelta por la localidad, que a pesar de no ser un reclamo turístico de primer orden, tiene su gracia. Encontraréis la casa museo de Torres Amat, y la casa de los Claret, que era hijo del pueblo. Para los amantes de la historia tenemos un poblado ibérico en el Cogulló. Si os va más la naturaleza, id hasta los humedales de la Corbatera. Pueden comer muy bien en Sallent, en diversos bares y restaurantes. Recomendamos el atrevido, actual y moderno Ospi Restaurante, que no os dejará indiferentes.

La Festa Major de Montgat


Per Sant Joan, o Sant Pere, els pobles mariners, fan festes majors. Per això els pobles mariners del Maresme, la fan. I comencen per Sant Joan de Montgat, la vila marinera maresmenca més propera a Barcelona, tot just 12 kms. Arriba l’estiu. I a Montgat ho celebren amb la Festa Major de Sant Joan. El Divendres, 21 de juny teniu un recorregut teatral amb tapes. El 22 ballada de sardanes amb la Cobla PuntCAT a les 19 h a la plaça Sant Joan i botifarrada popular de Festa Major, entrepà de botifarra a la brasa i beguda: 3 €, a les 21 hores al parc de la Riera d’en Font. Seguirà ball de Festa Major amb l’orquestra “Sabor Sabor”, amb servei de bar. El 23 de juny, tastet de mar amb l’Escola de Mar del Club Marítim de Montgat, amb catamarà, paddle surf, caiac, windsurf i patí català. Obert a grans i petits
d’11 a 14 h a la platja a la zona del Club Marítim de Montgat. És una activitat gratuïta de Festa Major. Per a inscripcions i més informació www.escolademar.cat. Hi haurà jornada de portes obertes a la Torre de Guaita de Ca N’Alsina, de 18 a 20.30 h al passeig Marítim. Tot seguit l’arribada i recepció de la Flama del Canigó, amb els Tabalers de Montgat i els Miquelets de Badalona. L’itinerari serà: Plaça Mallorquines, Plaça de la Vila,  Torre de Guaita, i Platja de les Barques. I després: foguera de Sant Joan i sopar de revetlla de Sant Joan, amb ball de revetlla amb l’orquestra CADILLAC, a les 23.30 h al Parc de la Riera d’en Font. Hi haurà servei de bar. El dilluns, 24 de juny, traca i repic de campanes des de les 7 h pels carrers del casc Antic. Concert de Sant Joan a les 13 h a l’església Parroquial de Sant Joan. A la tarda jocs infantils tradicionals (trencar l’olla, jocs amb aigua,….), a les 18.30 h a la plaça Sant Joan. Sopar de pa amb tomàquet i embotits, a les 21.30 h al carrer Església i plaça Sant Joan amb música, a les 22 h a la plaça Sant Joan. Final amb castell de focs de fi de festa, a les 23 h a la platja de Montgat. A Mongat podeu anar-hi en cinc minuts, amb un cop de cotxe, per les autovies C-32 o C-31, direcció Mataró. També molt fàcil arribar-hi en tren, baixant a l’estació de Montgat o de Mongat Nord (Montsolis). A la vila hi ha molt bons restaurants, com la Fonda Marina, a la sortida cap a Masnou per la carretera N-II o dins la part marinera del poble El Mirall.  Recordeu que Montgat te una platja maravellosa. No us oblideu el banyador!.

San Juan, San Pedro, San Andrés, apóstoles pescadores, abren las fiestas mayores de los pueblos marineros del Maresme. La primera es la de San Juan de Montgat, que comienza el jueves. Hay verbena, food trucks, y castillo de fuegos artificiales el domingo por la noche. Ya veis, poca cosa, pero divertida. Además, a Mongat, se puede ir en cinco minutos por las autovías C-32 o C-31, en dirección Mataró. También muy fácil llegar en tren, bajando en la estación de Montgat o Mongat Norte (Montsolis). En la villa hay muy buenos restaurantes, como la Fonda Marina, en la salida hacia Masnou por la carretera N-II o en la parte marinera del pueblo El Mirall. Recuerden que Montgat tiene una playa maravillosa. ¡No se olviden el bañador!.

La Patum de Berga


A Berga s’hi pot anar tot l’any. A l’estiu perquè s’hi està fresc. A la tardor perquè els boscos dels voltants estan maravellosos. A l’hivern perquè és la porta d’entrada més fàcil a la neu del Pirineu. A la primavera perquè l’aigua raja arreu i tot està gemat i tendre, verd i esclatant. I també perquè, aquest cap de setmana s’hi celebra la Patum. Aquesta festa antiga, estranya i al·lucinant, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, no és lloc per a infants petits. Però si a la vostra família impera l’esperit aventurer, i els vostres fills i filles ja estan en edat de merèixer, potser és bona idea treure el nas per alguns dels actes de la Patum. Ara bé, heu de saber que els millors es fan de nit, i que els més lluïts són multi, multi, multitudinàris. De tota manera mireu-vos el programa que alguna cosa trobareu que us faci el pes. Hi ha celebracions arreu de la vila, durant molts dies i per públic divers, infants inclosos. Si no us agraden les festes o les mases, llavors aneu a Berga qualsevol altre dia. Podeu fer un tomb pel barri antic. Ja hem dit, però, que el millor de Berga són els voltants: l’estació d’esquí de Rasos de Peguera, el Santuari de Queralt, Vilada, tot l’Alt Berguedà, i perquè no, tot el Berguedà son al vostre abast fent centre a Berga. I a menys de 100 kms. de Barcelona!. Podeu dormir a molts llocs. Si us agrada el càmping, o els bungalows, al Berga Resort. Tot en un. Ideal per infants. Si voleu hotels més tradicionals, de tota la vida, teniu L’Estel, un bon hotel amb un restaurant coquetó. Modern, de cadena, el HCC Ciutat de Berga, també està molt bé. Evidentment, per les festes de la Patum estaran tots plens!. De restaurants ens agrada, una mica allunyat del centre de la ciutat, i amb habitacions, Cal Nen. A nosaltres ens va agradar molt. Romàntic, diferent. Al centre de la ciutat teniu bons llocs per menjar. Com el Sala, per exemple. O un xic més allunyats, La Cabana, que està molt bé, o L’Estany Clar, cuina moderna, creativa. Si no us fan por les gentades, pujeu a Berga per la Patum!.

A Berga se puede subir todo el año. En verano porque se está fresco. En otoño los bosques de los alrededores están maravillosos. En invierno es la puerta de entrada más fácil a la nieve del Pirineo. En la primavera el agua sale por todos lados y está todo tierno, verde y brillante. Y también porque, este próximo fin de semana, se celebra allí la Patum. Esta fiesta antiquísima, extraña y alucinante no es lugar para niños. Pero si en su familia impera el espíritu aventurero y sus hijos e hijas ya están en edad de merecer, quizás sea buena idea ver algunos de los actos de la Patum. Ahora bien, debe saber que los mejores se hacen de noche, y que los más celebrados son multi, multi, multitudinarios. De todas formas lea el programa que algo encontrará que le convenga. Porque hay celebraciones por todo Berga, durante muchos días y para público diverso, niños incluidos. Si no les gustan las fiestas, o las masas, entonces vayan a Berga cualquier otro día. Pueden dar un paseo por el barrio antiguo. Ya hemos dicho, sin embargo, lo mejor de Berga son los alrededores: la estación de esquí de Rasos de Peguera, el Santuario de Queralt, Vilada, todo el Alt Berguedà, y porque no, todo el Berguedà están a su alcance haciendo centro en Berga. ¡Y ello a menos de 100 kms. de Barcelona!. Puede dormir en muchos lugares. Si les gusta el camping, o los bungalows, en el Berga Resort. Todo en uno. Ideal para niños. Si quiere un restaurante coquetón, un poco alejado del centro de la ciudad, y con habitaciones, lo suyo es Cal Nen. A nosotros nos gustó.

Bujaruelo, revisitat


De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

La fira Remeiart al castell de Penyafort


Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits, caminades, propostes… no donareu l’abast! També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinte han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’església blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. I hi haurà un trenet que us hi portarà. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.