Cagliari / Càller

Avui us parlarem de Cagliari, la bella ciutat de Càller, capital de Sardenya. Una vila jove, vibrant, divertida, gran. Nosaltres estavem allotjats a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, tot i que la piscina i l’spa estaven tancats pel coronavirus, a preus una mica cars, però interessants. Per sopar vam descobrir, al centre de Cagliari, que és una ciutat amb un ambient nocturn brutal, la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella, que ens va agradar i que vam repetir nit darrera nit. Cagliari te tot el que una vila italiana que s’apreciï ha de tenir: uns carrers estrets, plens de bugada penjada, unes fortes muralles i bastions, pujades potents, baixades terrorífiques, placetes amagades, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, i un munt de palaus vinguts a menys… atractiva en la seva relativa decadència. Difícil aparcar, sinó impossible. Cerqueu als bastions, o aneu directament al pàrking de l’estació, a costat del port.

Cagliari és un destí fantàstic per descobrir el sud de Sardenya, amb platges magnífiques, situades entre les millors d’Europa, com per exemple Turredda, una de les millors platges de l’illa, que sol estar molt plena, petada, impossible possar-hi un peu. Però calma, uns cinc kms. més cap avall, camí de Teulada, cap a l’Oest. I arribareu a Piscinì, una cala genial, amb aigües transparents, amb bon aparcament i poca gent, una passada! Pels voltants teniu bons restaurants, sobretot a Chia, on hi ha el restaurant Crar’e Luna, fantàstic! I moltes altres platges xules com ara l’espectacular platja anomenada Spiaggia Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble. Cap a l’est també teniu platges de somni, com ara Punta Molentis, o bé les de Villasimius, com Cala Sinzias, o la famosa Spiaggia di Porto Giunco, amb bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica.

Hoy os hablaremos de Cagliari, la bella ciudad de Cagliari, capital de Cerdeña. Una villa joven, vibrante, divertida, grande. Nosotros estábamos alojados en el hotel T, uno de los mejores de la ciudad. Lujo. Buenas habitaciones, aunque la piscina y el spa estaban cerrados por el coronavirus, a precios un poco caros, pero interesantes. Para cenar descubrimos, en el centro de Cagliari, que es una ciudad con un ambiente nocturno brutal, la Grotta di Marcello, un curioso restaurante, dentro unas cuevas bajo la ciudad vieja, que nos gustó y que repetimos noche tras noche. Cagliari tiene todo lo que una ciudad italiana que se aprecie debe tener: unas calles estrechas, llenas de colada colgada, unas fuertes murallas y bastiones, subidas potentes, bajadas terroríficas, plazoletas escondidas, una catedral magnífica con una cripta impresionante, y un montón de palacios venidos a menos … atractiva en su relativa decadencia. Difícil aparcar, sino imposible. Busque los bastiones, o vaya directamente al parking de la estación, cerca del puerto.

Today we will talk about Cagliari, the beautiful city of Cagliari, the capital of Sardinia. A young, vibrant, fun, big villa. We were staying at the T Hotel, one of the best in town. Luxury. Good rooms, although the pool and spa were closed by the coronavirus, at somewhat expensive but interesting prices. For dinner we discovered, in the center of Cagliari, which is a city with a brutal nightlife, the Grotta di Marcello, a curious restaurant, in some caves under the old town, which we liked and which we repeated night after night. Cagliari has everything an Italian town to appreciate must have: narrow streets, full of hanging laundry, strong walls and bastions, powerful climbs, terrifying descents, hidden squares, a magnificent cathedral with an impressive crypt, and a lots of palaces come to less … attractive in its relative decay. Hard to park, but impossible. Look for the bastions, or go directly to the station car park, next to the port.

Aujourd’hui, nous parlerons de Cagliari, la belle ville de Cagliari, la capitale de la Sardaigne. Une grande villa jeune, dynamique et amusante. Nous étions à l’hôtel T, l’un des meilleurs de la ville. Luxe. Bonnes chambres, bien que la piscine et le spa aient été fermés par le coronavirus, à des prix un peu chers mais intéressants. Pour le dîner, nous avons découvert, dans le centre de Cagliari, qui est une ville à la vie nocturne brutale, la Grotta di Marcello, un curieux restaurant, dans certaines grottes sous la vieille ville, que nous aimions et répétions nuit après nuit. Cagliari a tout ce qu’une ville italienne doit avoir à apprécier: des rues étroites, pleines de linge suspendu, des murs et des bastions solides, des montées puissantes, des descentes terrifiantes, des places cachées, une magnifique cathédrale avec une crypte impressionnante et un beaucoup de palais deviennent moins … attrayants dans sa relative décomposition. Difficile à garer, mais impossible. Cherchez les bastions, ou rendez-vous directement au parking de la gare, à côté du port.

 

Puntes a Arenys de Mar

Des del divendres, 27 abril de 2018, a les 16 hores, i fins al diumenge, 29 abril 2018, a les 14 hores, trobareu a l’antiga fàbrica del licor Calisay, a Arenys de Mar, una bonica fira de les puntes. L’antiga fàbrica Calisay, que ara és Centre Cultural El Calisay, situat a la Riera, Pare Fita, 31, d’Arenys de Mar. L’art de fer puntes està molt arrelat als dos Arenys, el de Mar i el de Munt, i en aquesta zona del Maresme, Canet i Sant Pol. A Arenys de Mar hi ha un museu de puntes molt bonic, que no podeu deixar de visitar quan hi aneu. Des de fa molts anys l’ajuntament d’Arenys de Mar i Associació de Puntaires han intentat donar a conèixer aquesta artesania tan maca. A la fira hi haurà participació de puntaires de diferents països europeus: Polònia, França, República Txeca i Bèlgica i també escoles de Catalunya, com ara l’Associació Catalana de Puntaires, Associació de Puntaries Flor d’Alba d’Arenys de Mar, Puntaires Verge del Remei d’Arenys de Munt, Escola de Puntaires de Barcelona, Associació de Puntaires de La Garriga, Associació de Puntaires de Girona, Associació de Puntaires d’Arenys de Munt i Museu de les Puntes de l’Arboç. Durant els tres dies es realitzaran diverses activitats com ara tallers de fer puntes, demostracions diverses, jornada de portes obertes al Museu Marès de la Punta, i naturalment, una trobada de puntaires. Tot és gratuït i es realitzarà, com ja hem dit, a l’antiga fàbrica de licor, el Centre Cultural El Calisay d’Arenys de Mar. Arenys de mar, a més, és una bona idea per una sortida familiar. El poble té molts llocs ben xulos de veure, com ara el palau neoclàssic construït com a hospital per a pobres per l’americano Josep Xifré, molt proper al Calisay. O bé l’antic hospital de Sant Jaume, on ara hi ha el museu de la punta, o el museu de minerals, que acull una important col·lecció de minerals catalans i d’arreu del món, donació de Joaquim Mollfulleda. Al cementiri teniu la tomba de Salvador Espriu. Ben bonic aquest mític cementiri marí de Sinera, elevat en un turó per damunt del poble. No us perdeu l’espectacular retaule de l’Església parroquial de Santa Maria, obra de Pau Costa, un dels millors escultors del barroc català. Arenys conserva alguns trams de muralla, amb torres del segle XVI, pensades per defensar el poble de les incursions pirates. Cal anar a passejar pel bonic port pesquer, on fan la subhasta de peix, i probar alguna especialitat marinera en un restaurant de la vila. Al final us en recomanarem alguns de bons. Ja ho veieu, haureu d’anar a Arenys de Mar aquest cap de setmana!. No us caldrà dormir. Arenys és a 40 kms. de Barcelona per l’autopista de la costa. Per dinar hi ha bons llocs, però haureu de reservar. Teniu la Marina, a la Riera, prop de l’ajuntament. A tocar del Calisay hi ha l’Hotel Vila d’Arenys, amb bon restaurant, i habitacions maques. També proper La Raclette, un restaurant ben condicionat, bones fondues!. Bon peix, restaurant de tota la vida, davant de l’estació de tren: Casa Poncio. Per cert, el tren és una bona manera d’anar fins Arenys!. Carretera NII més avall, cap el port, La Nona, un local fresc, pasta i amanides, molt acollidor. Tots cap a Arenys!

Desde el Viernes, 27 de abril de 2018, a las 16 horas, y hasta el Domingo, 29 de abril 2018, a las 14 horas, encontrará en la antigua fábrica del licor Calisay, en Arenys de Mar, que ahora es Centro Cultural El Calisay , situado en la Riera, Pare Fita, 31, de Arenys de Mar, una bonita feria de las puntas. El arte de hacer puntas está muy arraigado a los dos Arenys, el de Mar y el de Munt, y en esta zona del Maresme, Canet y Sant Pol. En Arenys de Mar hay un museo de puntas muy bonito, que no puede dejar de visitar cuando vaya. Desde hace muchos años el ayuntamiento de Arenys de Mar y Asociación de Encajeras han intentado dar a conocer esta artesanía tan bonita. En la feria habrá participación de encajeras de diferentes países europeos: Polonia, Francia, República Checa y Bélgica y también escuelas de Cataluña, como la Asociación Catalana de Puntaires, Asociación de punta Flor de Alba de Arenys de Mar, Bolillos Virgen del Remedio de Arenys de Munt, Escuela de Bolillos de Barcelona, ​​Asociación de Encajeras de la Garriga, Asociación de Encajeras de Girona, Asociación de Encajeras de Arenys de Munt y Museo de las Puntas del Madroño. Durante los tres días se realizarán diversas actividades como talleres de hacer puntas, demostraciones diversas, jornada de puertas abiertas en el Museo Marès del Encaje, y naturalmente, un encuentro de encajeras. Todo es gratuito y se realizará, como ya hemos dicho, en la antigua fábrica de licor, el Centro Cultural El Calisay de Arenys de Mar. Arenys de mar, además, es una buena idea para una salida familiar. El pueblo tiene muchos lugares bien chulos de ver, como el palacio neoclásico construido como hospital para pobres por el americano Josep Xifré, muy cercano al Calisay. O bien el antiguo hospital de Santiago, donde ahora está el museo de la punta, o el museo de minerales, que acoge una importante colección de minerales catalanes y de todo el mundo, donación de Joaquim Mollfulleda. En el cementerio tiene la tumba de Salvador Espriu. Ben bonito este mítico cementerio marino de Sinera, elevado en una colina por encima del pueblo. No se pierdan la espectacular retablo de la Iglesia parroquial de Santa María, obra de Pau Costa, uno de los mejores escultores del barroco catalán. Arenys conserva algunos tramos de muralla, con torres del siglo XVI, pensadas para defender al pueblo de las incursiones piratas. Hay que ir a pasear por el bonito puerto pesquero, donde hacen la subasta de pescado, y probar alguna especialidad marinera en un restaurante de la ciudad. Al final os recomendaremos algunos de bonos. Ya lo veis, deberá ir en Arenys de Mar este fin de semana !. No necesitará dormir. Arenys es a 40 kms. de Barcelona por la autopista de la costa. Para comer hay buenos lugares, debería reservar. Tiene la Marina, en la Riera, cerca del ayuntamiento. Cerca del Calisay está el Hotel Villa de Arenys, con buen restaurante, y habitaciones bonitas. También cercano La Raclette, un restaurante bien acondicionado, buenas fondues !. Buen pescado, restaurante de toda la vida, frente a la estación de tren: Casa Poncio. Por cierto, el tren es una buena manera de ir hasta Arenys. Carretera NII más abajo, hacia el puerto, La Nona, un local fresco, pasta y ensaladas, muy acogedor. ¡Todos hacia Arenys!

Tíndari

La meravellosa platja de Tíndari s’estén ben solitària a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú. Malgrat ser una de les platges més boniques de l’illa no està gaire concorreguda, no està gens massificada. La gent no la coneix, gràcies a Déu, perquè en cas contrari no s’hi cabria. El promontori de Tíndari entra dins el mar, amb el santuari al damunt, creant una llengua de sorra que s’endinsa encara més dins les aigües balves del Tirrè. La platja, així salvaguardada, es tanca en ella mateixa com una petxina, guardant unes llacunes de colors, mida i forma variades al llarg de l’any. De fet Tindari son moltes coses en una: mar, santuari, llacunes. I, a més no hi ha una platja, sinó moltes platges en una. La que pertany a la pròpia costa siciliana, una badia amable i agradable amb barquetes movent-se al suau embat de les ones, on podeu anar caminant fins les llacunes, i dues més: la que mira cap aquesta costa des de la banya que s’endinsa en el mar, i la que des de la banya de sorra mirà mar obert. Unes llanxes ràpides transporten per 5€ els visitants i banyistes des d’una a altra platja. El santuari de la Mare de Déu de Tindari, molt venerada, contempla aquesta fantasia del mar i la terra des del seu penyal a 200 mts d’alçada. Si hi pugeu descobrireu les vistes espectaculars damunt les platges de Tíndari, els llacs de Marinello que es formen sota mateix, zona protegida, reserva natural, i les illes Eòlies. Pels que tinguin ganes de descoberta aquí dalt, prop del temple de la verge negra de Tíndari, es poden visitar el que queda d’una poderosa vila grega, Tyndaris, sobretot un bonic teatre grec. Cal dir que l’accés al santuari, i a la ciutat grega es diferent de l’accés a la platja de Tíndari i als llacs de Marinello. Al temple damunt l’espadat rocós s’hi arriba des de Patti, per carretera estreta però bona. A la platja s’hi va per Falcone, en direcció a Oliveri, poble del que depen el barri mariner de Marinello, on està la platja i les llacunes. S’hi arriba passant per una zona d’urbanitzacions, sense pèrdua. Podeu dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Es tracta d’un lido, és a dir d’una zona de serveis, on a més del restaurant, trobareu parasols, cadires de platja, dutxes… Es menja bé, és baratet i, sobretot, està a la increible platja de Tíndari!.

La maravillosa playa de Tíndari se extiende, solitaria en la costa norte de Sicilia, entre Milazzo y Cefalú. A pesar de ser una de las playas más bonitas de la isla, no está muy concurrida, no está nada masificada. La gente no la conoce, gracias a Dios, porque de lo contrario no se cabría. El promontorio de Tíndari entra en el mar, con el santuario encima, creando una lengua de arena que se adentra aún más en las aguas del Tirreno. La playa, así salvaguardada, se encierra en sí misma como una concha, guardando unas lagunas de colores, tamaño y forma variadas a lo largo del año. De hecho Tindari son muchas cosas en una: mar, santuario, lagunas. Y, además no hay una playa, sino muchas playas en una. La que pertenece a la propia costa siciliana, una bahía amable y agradable con barcas moviéndose al suave embate de las olas, de donde podrá ir andando hasta las lagunas, y dos más: la que mira hacia esta costa desde el cuerno que se adentra en el mar, y la que desde el cuerno de arena mira al mar abierto. Unas lanchas rápidas transportan por 5 € los visitantes y bañistas desde una a otra playa. El santuario de la Virgen de Tindari, muy venerada, contempla esta fantasía del mar y la tierra desde su peñasco a 200 mts de altura. Si subís descubrireis las vistas espectaculares sobre las playas de Tíndari, los lagos de Marinello que se forman debajo, zona protegida, reserva natural, y las islas Eolias. Para los que tengan ganas de descubrimiento aquí arriba, cerca del templo de la virgen negra, se pueden visitar las ruinas, lo que queda de una poderosa ciudad griega, Tyndaris, sobre todo un bonito teatro griego. Hay que decir que el acceso al santuario, y en la ciudad griega es diferente del acceso a la playa de Tíndaro y los lagos de Marinello. En el templo encima del acantilado rocoso se llega desde Patti, por carretera estrecha pero buena. A la playa se va por Falcone, en dirección a Oliveri, pueblo del que depende el barrio marinero de Marinello, donde está la playa y las lagunas. Se llega pasando por una zona de urbanizaciones, sin pérdida. Pueden comer muy bien en la playa de Tindari, en el restaurante llamado Lido Belvedere, en la misma arena, justo delante de donde salen las barcas que transportan a la gente hasta la punta del cuerno. Buen aparcamiento delante del local. Se trata de un lido, es decir de una zona de servicios, donde además del restaurante, encontrarán sombrillas, sillas de playa, duchas … Se come bien, es baratito y, sobre todo, está en la increíble playa de Tindari.

El Cap Fréhel

El cap de Fréhel és un dels grans espectacles naturals de Bretanya, de la seva costa nord en concret, del que turísticament s’anomena la Costa Maragda. Endinsat a l’oceà, majestuós, amb els seus penyasegats que semblen fets amb blocs de Lego vermell, no gaire alts, uns 70 metres, però molt bonics. El far és el punt d’arribada. Pàrquing suficient i ben ordenat, pagant, WC al mateix aparcament. El far es pot visitar fins la terrassa superior, els mesos d’estiu d’abril a novembre, pagant també uns euros, però no cal si no us fa gràcia. Les vistes son boniques arreu del promontori que es pot fer a peu, sense gaires limitacions i en poca estona, uns 20 minuts anar i tornar fins la mateixa punta. Vigileu perquè la zona està protegida, i és una reserva ornitològica. Des del mirador est podreu albirar al fons del paisatge marí de la costa la silueta del Fort la Latte, castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. El podeu visitar sortint del far, per una carretera a l’esquerra anant cap a Saint Malo i Dinard. Obre tot l’any, i malgrat no ho sembli és realment medieval. El lloc on està col·locat és al·lucinant, amb el seu fossat excavat a la roca, penjat damunt el mar. Les platges son l’altre al·licient de la zona. N’hi ha de precioses, sobretot al costat oest, anant cap a Saint Brieuc. Allà teniu un poblet de pescadors que ens agrada molt, amb una platja igual que la conxa de Donostia. Es tracta d’Erquy, un antic poblet de pescadors, ara molt més turístic però respectat. El Cap que el tanca, anomenat Cap d’Erquy, es molt bonic, semblant al de Fréhel però més salvatge. Entre Erquy i Fréhel passareu per l’estació balneària de Sables d’Or i Les Pins, amb platges de sorra que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació, una mica angoixant si hi ha massa trànsit. Si feu la Bretanya destineu un dia a recòrrer aquest trosset de la costa Maragda entre Saint Malo i Saint Brieuc, d’una bellesa natural impactant. Per dinar us podem proposar un petit restaurant a la carretera entre Fréhel i el castell La Latte. Es diu La Ribote i és una petita braseria bretona molt cuca. També és ben bretó el bistró que hi ha a la plaça de l’església del poblet de Plevenon, fan galetes i creps, recomanable. I pujant cap a Fréhel per la carretera D34, a Sables d’Or i Les Pins, hi ha Le Petit Bouchon, molt bé, i una mica més amunt vam veure’n un altre que també ens va agradar: Le Bistrot des Caps. No deixeu de visitar Fréhel si feu una ruta per la Bretanya!.

El jefe de Fréhel es uno de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, de su costa norte en concreto, de lo que turísticamente se llama la Costa Esmeralda. Adentrado en el océano, majestuoso, con sus acantilados que parecen hechos con bloques de Lego rojo, no muy altos, unos 70 metros, pero muy bonitos. El faro es el punto de llegada. Parking suficiente y bien ordenado, pagando, WC en el mismo aparcamiento. El faro se puede visitar hasta la terraza superior, los meses de verano de abril a noviembre, pagando también unos euros, pero no hace falta si no os hace gracia. Las vistas son hermosas y todo el promontorio que se puede hacer a pie, sin muchas limitaciones, y en poco tiempo, unos 20 minutos ida y vuelta hasta la misma punta. Vigilad porque la zona está protegida, y es una reserva ornitológica. Desde el mirador se podrá divisar, en el fondo del paisaje marino de la costa, la silueta del Fuerte la Latte, castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Se puede visitar saliendo del faro, por una carretera a la izquierda yendo hacia Saint Malo y Dinard. Abre todo el año, y pese a que no lo parezca es realmente medieval. El lugar donde está colocado es alucinante, con su foso excavado en la roca, colgado encima al mar. Las playas son el otro aliciente de la zona. Las hay preciosas, sobre todo en el lado oeste, yendo hacia Saint Brieuc. Allí tienen un pueblo de pescadores que nos gusta mucho, con una playa al igual que la concha de Donostia. Se trata de Erquy, un antiguo pueblo de pescadores, ahora mucho más turístico pero respetado. El cabo que lo cierra, llamado Cabo de Erquy, es muy bonito, parecido al de Fréhel pero más salvaje. Entre Erquy y Fréhel pasaréis por la estación balnearia Arenas de Oro y Les Pins, con playas de arena que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación, un poco agobiante si hay demasiado tráfico. Si haceis la Bretaña y destináis un día a recorrer este pedacito de la costa Esmeralda entre Saint Malo y Saint Brieuc, descubrireis lugares de una belleza natural impactante. Para comer os podemos proponer un pequeño restaurante en la carretera entre Fréhel y el castillo La Latte. Se llama La Ribote y es un asador breton muy cuco. También es bien bretón el bistró que hay en la plaza de la iglesia del pueblo de Plévenon, donde hacen galletas y crepes, recomendable. Y subiendo hacia Fréhel por la carretera D34, en Arenas de Oro y Las Pinos, está Le Petit Bouchon, muy bien, y un poco más arriba vimos otro que también nos gustó. ¡No dejeis de visitar Fréhel haciendo una ruta por la Bretaña !.

Els focs artificials de Tarragona

A Tarragona, per celebrar l’inici de l’estiu fan un festival de focs d’artifici, molt bonics, des de la punta del Miracle, que vol dir: pràcticament dins del mar, a la vista de tothom. I ve de molt gust arribar-se a Tarragona. Perquè la ciutat és esplèndida, amb les seves platges suaus, de sorra daurada, d’onades llargues i planes, sense cap perill pels nostres infants. I perquè l’antiga Tàrraco conserva els seus imponents monuments romans, el pretori, el circ, el fòrum, l’amfiteatre… i també els seus grans edificis gòtics, com ara la catedral, imponent dalt del seu turó. Tarragona, en suma, és una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. A més  te  bons hotels, i bons restaurants, que us caldrà cercar i trobar en una vila alta que ha vist passar pels seus carrers medievals, tota mena de civilitzacions. Serà de l’1 al 4 de juliol, a Tarragona, i és el 25è Concurs Internacional de Focs Artificials “Ciutat de Tarragona”. Les pirotècnies que participaran en aquesta edició seran: el dimecres 1 de juliol, a  les 22.30 hores, la Pirotecnia Zaragozana, S.A. de Zaragoza. El dijous 2 de juliol, a  les 22.30 hores, la Pirotecnia Hermanos Caballer, S.L. de Burjassot, a València. El divendres 3 de juliol, a  les 22.30 hores, la Pirotècnia Tomás, S.L. de Benicarló, a Castelló. El dissabte, 4 de juliol, a  les 22.30 hores la A.P.E. Parente Romualdo de Bergantino, d’Itàlia. Un bestial castell de focs cada nit!. Tarragona es converteix, a principis de juliol, en un punt de referència internacional de castells de focs artificials, com ho serà dues setmanes més tard, Blanes. Arribeu-vos fins Tarra veure, doncs, des de tota la ciutat, que te balcons maravellosos, espais penjats damunt el mar. Però també els veureu des de la majoria de platges que hi ha d’Altafulla a Tarragona, i des del Cap de Salou. Mirar-los des de la vila estant te molta gràcia, però potser la trobareu plena de gent. Veritablement pot haver-hi molta, molta gent i els parquings poden estar molt plens. Des de la platja, millor, els focs es reflexen a les aigües calmes del nostre mar. Una passada!. En canvi des del Cap de Salou es veuen lluny, com un miratge, però sense gaire gent. Pot tenir la seva gràcia. A la mateixa ciutat teniu bons hotels familiars, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. Recordeu que sempre podeu fer una escapada a Tarragona, per veure la ciutat i els focs, des d’un dels hotels del parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. Per sopar bé, a Tarragona, només cal que rondeu els carrers dels voltants de la Catedral, al barri antic. Hi ha restaurants molt bonics, d’una gastronomia superior. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Palau del Baró, més estrany, i molt gran. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Però millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?.

Tarragona, en verano, apetece. Porque Tarragona son playas suaves, de arena dorada, sin peligro para los niños. Porque Tarragona son monumentos romanos, y góticos, en una ciudad abierta al mar, deliciosamente sudaca. Porque Tarragona son buenos hoteles, buenos restaurantes, en una villa antigua que ha visto pasar por sus calles medievales, todo tipo de civilizaciones. Por eso es un buen destino familiar, y ahora os daremos algunos motivos más para ir este julio. Porque a principios del verano, este año 2015 será del miércoles 1 al sábado 4, hay un magnífico, espléndido y bestial castillo de fuegos cada día. Mejor dicho: cada noche. Tarragona se convierte en el punto de referencia internacional de castillos de fuegos artificiales, como lo será dos semanas más tarde, Blanes. (Os invitaremos también a ver los fuegos de Blanes). Los cohetes se lanzan desde la Punta del Miracle, una pequeña península rocosa que se adentra en el Mediterráneo. Se pueden ver, pues, desde toda la ciudad, que tiene balcones maravillosos colgados en el mar, y también desde la mayoría de playas que hay desde Altafulla hasta Tarragona, y desde el Cap de Salou. Mirarlos desde la villa tiene mucha gracia, pero está llena de gente. Mucha, mucha gente y parkings muy llenos. Desde la playa, los fuegos se reflejan en las aguas calmas de nuestro mar. ¡Una pasada!. Desde el Cabo de Salou se ven lejos, como un espejismo, sin mucha gente. También tiene su gracia. Para más información mirad una web dedicada a ellos. Pueden darle un vistazo, pero la hora es siempre la misma, puntual e inglesa: 22.30 horas. En Tarragona hay buenos hoteles familiares, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Recuerden que siempre se puede hacer una escapada por Tarragona, para ver la ciudad, y los fuegos, desde uno de los hoteles del parque de atracciones Port Aventura. Es muy buena idea. En La Pineda de Salou se encuentra el Hotel “La Hacienda”, un gran hotel, familiar y muy bien acondicionado, con precios sin disputa. Animación infantil y muchos servicios. Para cenar, en Tarragona, habreis de rondar las calles íntimas de los alrededores de la Catedral, en el barrio antiguo. Restaurantes muy bonitos, de una gastronomía superior. Nos gustan el Las Cocas, íntimo y acogedor, o el Palacio del Barón, más extraño y grande. También La Cocina, Quim y Quima, sencillos, o el AQ, un lugar caro, de diseño total. Interesante la Bauhaus, del colegio de arquitectos, naturalmente, con este nombre. ¡Buenos fuegos!

Fira de l’oli novell a Santa Bàrbara

Santa Bàrbara és un poble de les Terres de l’Ebre, a la comarca del Montsià, situat entre Tortosa i Amposta. Hi arribareu per l’autopista AP-7, sortint a Tortosa i agafant la T-331, o bé sortint a Amposta i prenent la T-350. Fàcil en qualsevol cas. És un poble típic del sur, amb carrers amples, creuats en angle recte, cases baixes i blanques i molt de sol i vent. El paisatge també és el que podíem esperar. Camps de secà. Oliveres fins on es perd la vista, i tarongers. Roca nua, camps sense gespa, i darrera la població les aspres muntanyes dels Ports aixecant al cel els seus cims poderosos i austers. Santa Bàrbara te una cooperativa oleícola molt important. A les Terres de l’Ebre, l’agricultura és el sector econòmic més important. Per això, en aquesta vila sudenca organitzent una senyora fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i Comerç. El que tenen, ni més ni menys. Hi haurà, és clar, una fira. Amb els típics stands d’expositors, amb productes rurals i gastronòmics de qualitat, però també activitats de tota mena i per a totes les edats. Ens interessen les infantils: passejades en carro des del museu Àngel Fibla, tallers, mostra d’artesania…  Amb motiu de la fira, els restaurants de la zona oferiran menús basats en la cuina de l’oli. Santa Bàrbara, a més, te alguns atractius turístics que podeu visitar en familía, com per exemple la seva església, el museu del pàges d’Àngel Fibla, o les famoses masades, masies, dels entorns. Pel fet d’estar situada a prop de Tortosa, de l’Ebre, dels seu Delt,a i dels Ports, és un bon centre d’excursions per la zona. Així podeu rodar per la capital de l’Ebre, la seva catedral, el castell, o bé arribar-vos al Delta, a passejar amb la barca. O admirar les pintures llevantines, declarades patrimoni de la humanitat. Les de l’Ermita per exemple. O visitar un molí d’oli, com el Molí de la Creu, a La Galera, a tocar de Santa Bàrbara, amb els seus camps d’oliveres centenàries. O fer senderisme pel Mont Caro, pels barrancs de La Galera, o resseguir la via verda que remunta l’Ebre. Uns dies d’esbarjo per aquesta terra dura i inhòspita, tan diferent de casa nostra. Paradoxalment, malgrat el que poguèssiu pensar, a Santa Bàrbara menjareu i dormireu de fàbula. Un poble petit que te unes infraestructures que ja voldríen ciutats de major importància. Mireu-vos l’Hotel Diego, amb un restaurant encara millor. Molt recomanable. No està gens malament l’Hostal Arasa, amb restaurant i habitacions molt correctes. També molt bo el restaurant Com Tú. Modern i desenfadat. L’Hostal dels Frares ofereix natura i un restaurant interessant. Molt més senzillet, La Venta de la Punta ofereix també taula i llits, al carrer Major, 226, Tel: 977 71 90 95. Al tennis del poble també hi ha servei de bar, i quelcom més. També teniu els hotels i restaurants de Tortosa, o bé els de les poblacions de costa, com Sant Carles de la Ràpita o Alcanar, on hi ha tota mena de serveis.

Santa Bárbara es un pueblo de las Tierras del Ebro, en la comarca del Montsià, situado entre Tortosa y Amposta. Llegarán por la autopista AP-7, saliendo en Tortosa y tomando la T-331, o bien saliendo en Amposta y tomando la T-350. Fácil en cualquier caso. Es un pueblo típico del sur, con calles anchas, cruzadas en ángulo recto, casas bajas y blancas y mucho sol y viento. El paisaje también es lo que podíamos esperar. Campos de secano. Olivos hasta donde se pierde la vista, y naranjos. Roca desnuda, campos sin hierba, y detrás de la población las ásperas montañas de los Ports levantando al cielo sus cumbres poderosos y austeros. Santa Bárbara tiene una cooperativa oleícola muy importante. En las Tierras del Ebro, la agricultura es el sector económico más importante. Por ello, esta villa organiza una señora feria del Aceite, los Cítricos y el Comercio. Lo que tienen, ni más ni menos. Habrá, claro, una feria. Con los típicos stands de expositores, con productos rurales y gastronómicos de calidad, pero también actividades de todo tipo y para todas las edades. Nos interesan las infantiles: paseos en carro desde el museo Ángel Fibla, talleres, muestra de artesanía … Con motivo de la feria, los restaurantes de la zona ofrecerán menús basados ​​en la cocina del aceite. Santa Bárbara, además, tiene algunos atractivos turísticos que se pueden visitar en familía, como por ejemplo su iglesia, el museo del campesino de Ángel Fibla, o las famosas masías de los entornos. Por estar situada cerca de Tortosa, del Ebro, de su Delta, y de los Puertos de Beceite, es un buen centro de excursiones por la zona. Así pueden llegarse hasta la capital del Ebro, con su catedral, el castillo, o bien al Delta, a pasear con la barca. O admirar las pinturas levantinas, declaradas patrimonio de la humanidad. Las de la Ermita por ejemplo. O visitar un molino de aceite, como el Molino de la Cruz, en La Galera, junto a Santa Bárbara, con sus campos de olivos centenarios. O hacer senderismo por Mont Caro, por los barrancos de La Galera, o seguir la vía verde que remonta el Ebro. Unos días de recreo en esta tierra dura e inhóspita, tan diferente de nuestra casa. Paradójicamente, pese a lo que pudiéramos pensar, en Santa Bárbara comeréis y dormiréis de fábula. Un pueblo pequeño que tiene unas infraestructuras que ya desearían ciudades de mayor importancia. Como el Hotel Diego, con un restaurante aún mejor. El Hostal los Frailes, que ofrece naturaleza y un restaurante interesante. Mucho más sencillito, La Venta de la Punta ofrece también mesa y camas, en la calle Mayor, 226, Tel: 977 71 90 95. En el tenis del pueblo también hay servicio de bar, y algo más. También tienen a mano los hoteles y restaurantes de Tortosa, o bien los de las poblaciones de costa, como San Carlos de la Rápita o Alcanar.

Els focs de Tarragona

A Tarragona, per celebrar l’inici de l’estiu fan un festival de focs d’artifici, molt bonics, des de la punta del Miracle, que vol dir: pràcticament dins del mar, a la vista de tothom. I ve de molt gust arribar-se a Tarragona. Perquè la ciutat és esplèndida, amb les seves platges suaus, de sorra daurada, d’onades llargues i planes, sense cap perill pels nostres infants. I perquè l’antiga Tàrraco conserva els seus imponents monuments romans, el pretori, el circ, el fòrum, l’amfiteatre… i també els seus grans edificis gòtics, com ara la catedral, imponent dalt del seu turó. Tarragona, en suma, és una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. A més  te  bons hotels, i bons restaurants, que us caldrà cercar i trobar en una vila alta que ha vist passar pels seus carrers medievals, tota mena de civilitzacions. Per això és un bon destí familiar. I avui us parlarem de la seva mostra de focs artificials que tindrà lloc des del dimecres 2 de juliol al dissabte 5 de juliol, cada nit, a les 22.30 hores. La màgia la posaran quatre grans pirotècnies d’àmbit estatal, de primera línia. Prepareu-vos per un magnífic, esplèndit i bestial castell de focs cada nit!. Tarragona es converteix, a principis de juliol, en un punt de referència internacional de castells de focs artificials, com ho serà dues setmanes més tard, Blanes. Arribeu-vos fins Tarra veure, doncs, des de tota la ciutat, que te balcons maravellosos, espais penjats damunt el mar. Però també els veureu des de la majoria de platges que hi ha d’Altafulla a Tarragona, i des del Cap de Salou. Mirar-los des de la vila estant te molta gràcia, però potser la trobareu plena de gent. Veritablement pot haver-hi molta, molta gent i els parquings poden estar molt plens. Des de la platja, millor, els focs es reflexen a les aigües calmes del nostre mar. Una passada!. En canvi des del Cap de Salou es veuen lluny, com un miratge, però sense gaire gent. Pot tenir la seva gràcia. L’hora és sempre la mateixa, puntual i anglesa: 22.30 hores. A la mateixa ciutat teniu bons hotels familiars, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. Recordeu que sempre podeu fer una escapada a Tarragona, per veure la ciutat i els focs, des d’un dels hotels del parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. Per sopar bé, a Tarragona, només cal que rondeu els carrers dels voltants de la Catedral, al barri antic. Hi ha restaurants molt bonics, d’una gastronomia superior. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Palau del Baró, més estrany, i molt gran. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Però millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?.

Tarragona, en verano, apetece. Porque Tarragona son playas suaves, de arena dorada, sin peligro para los niños. Porque Tarragona son monumentos romanos, y góticos, en una ciudad abierta al mar, deliciosamente sudaca. Porque Tarragona son buenos hoteles, buenos restaurantes, en una villa antigua que ha visto pasar por sus calles medievales, todo tipo de civilizaciones. Por eso es un buen destino familiar, y ahora os daremos algunos motivos más para ir este julio. Porque a principios del verano, este año 2014 será del martes 2 al sábado 5, hay un magnífico, espléndido y bestial castillo de fuegos cada día. Mejor dicho: cada noche. Tarragona se convierte en el punto de referencia internacional de castillos de fuegos artificiales, como lo será dos semanas más tarde, Blanes. (Os invitaremos también a ver los fuegos de Blanes). Los cohetes se lanzan desde la Punta del Miracle, una pequeña península rocosa que se adentra en el Mediterráneo. Se pueden ver, pues, desde toda la ciudad, que tiene balcones maravillosos colgados en el mar, y también desde la mayoría de playas que hay desde Altafulla hasta Tarragona, y desde el Cap de Salou. Mirarlos desde la villa tiene mucha gracia, pero está llena de gente. Mucha, mucha gente y parkings muy llenos. Desde la playa, los fuegos se reflejan en las aguas calmas de nuestro mar. ¡Una pasada!. Desde el Cabo de Salou se ven lejos, como un espejismo, sin mucha gente. También tiene su gracia. Para más información mirad una web dedicada a ellos. Pueden darle un vistazo, pero la hora es siempre la misma, puntual e inglesa: 22.30 horas. En Tarragona hay buenos hoteles familiares, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Recuerden que siempre se puede hacer una escapada por Tarragona, para ver la ciudad, y los fuegos, desde uno de los hoteles del parque de atracciones Port Aventura. Es muy buena idea. En La Pineda de Salou se encuentra el Hotel “La Hacienda”, un gran hotel, familiar y muy bien acondicionado, con precios sin disputa. Animación infantil y muchos servicios. Para cenar, en Tarragona, habreis de rondar las calles íntimas de los alrededores de la Catedral, en el barrio antiguo. Restaurantes muy bonitos, de una gastronomía superior. Nos gustan el Las Cocas, íntimo y acogedor, o el Palacio del Barón, más extraño y grande. También La Cocina, Quim y Quima, sencillos, o el AQ, un lugar caro, de diseño total. Interesante la Bauhaus, del colegio de arquitectos, naturalmente, con este nombre. ¡Buenos fuegos!

Fira de l’oli a Santa Bárbara

Santa Bárbara és un poble nou, com colonial, de carrers rectes, oberts, i cases blanques, situat a la Vall de l’Ebre, no lluny d’Amposta, o de Tortosa. En aquest poblet lluminós hi celebren aquest proper cap de setmana la Fira de l’Oli Novell, la dels Cítrics i una del comerç local. Santa Bárbara és una vila productora d’olives, i d’un oli de primera qualitat. Tot el poble està envoltat d’oliveres. Per això és molt natural que la fira sigui l’aparador principal de la venda d’aquest fantàstic oli d’oliva. Arribar a Santa Bárbara és molt fácil. Està a uns 190 kms de Barcelona. Tres horetes per la AP-7, la que va a València. Heu de deixar l’autopista a la sortida d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita, passar Amposta de llarg per la circumval·lació de la N-340, i agafar la carretera  C-12, la que va en direcció Tortosa. En una rotonda, ben indicat, trobareu el desviament cap al poblet de Masdenverge, per la T-344. En arribar a Masdenverge agafeu cap a Santa Bárbara per la T-350. Sense pèrdua possible. Total uns 16 km. I per quina raó caldria fer tots aquests kms?. Bé, perquè la fira s’ho val. Ja hi ha actes el divendres, però només us explicarem el què fan dissabte i diumenge. El dissabte a les 9.30 hores hi ha esmorzar popular amb baldanes, (botifarra negra d’arròs) i allioli. Durant tot el matí, a partir de les 11, els més petits poden fer una passejada en carro de cavalls, o bé es pot visitar la Casa Museu del pagès, d’Àngel Fibla, (Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana de l’Ebre), molt interessant. També hi haurà bonics tallers infantils: “Batuts de cítrics” i “Cítrics disfressats”. A la tarda son diferents: “Collir, trencar i posar olives” i “Confecciona la teva oliva”. Els actes es repeteixen diumenge, tot i que els tallers son diferents. A les 11: “Confecció d’ungles per recollir olives”. Un xic més tard, també el diumenge, faran un concurs d’allioli. Els concursants hauran de portar els estris, però l’oli serà obsequi per la Cooperativa Agrícola del Camp i la Cooperativa Sant Gregori de Santa Bàrbara, les dues que hi ha al poble, i la resta ingredients els subministrarà l’ajuntament. De nou hi haurà passejada en carro i cavalls, i visita a la Casa Museu del pagès d’Àngel Fibla. A les 20 hores, xocolatada popular. Si això no us convenç d’agafar el cotxe, us direm que podeu veure i visitar les cooperatives, l’església, construïda a principis del s. XX, i les “masades”, granges fruit de la colonització de la plana durant els segles XVIII i XIX. No us perdeu la masada d’en Martí, que és el Museu de la vida a la plana, i està agafant la carretera en direcció Ulldecona, el Molí de Vallès, que està anat cap al Mas de Barberans, o la Masada de Gironet, que serà un hotel rural, i està en direcció a Tortosa. Si, a més, us recomanem una sortida familiar tan llunyana és perquè a tocar teniu el  Delta de l’Ebre, un lloc on sempre venen ganes d’anar-hi. El Delta és sempre un esclat de vida, i un paisatge insòlit. Una terra plana, diferent, sense horitzó. Us hem convençut prou com per baixar fins Santa Bárbara?. Doncs no sigueu tímids i passeu-hi el cap de setmana. Visiteu la ciutat medieval de Tortosa, plena de palaus, esglèsies, convents i cases nobles, amb una catedral preciosa, i un castell dalt d’un turó que domina el riu Ebre. Arribeu-vos fins els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o bé les viles medievals properes de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. Si sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya. Penseu en recòrrer el tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. Recordeu que a Benifallet teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Si ja esteu convençuts parlarem ara de restaurants i hotels al poble. Tots faran cuina de l’oli. Teniu el  Diego. Un hotel fantàstic, amb un restaurant millor encara, si es pot. Habitacions netes, grans, desdejuni esplèndid, amabilitat de la Sònia i el Diego. Molt recomanable. Com també és un bon restaurant el Com tú. Petit, coquetó, cuina excel·lent. N’hi ha d’altres, com el Llorens, 977 719 666. La Llar, 977 718 955, o l’Arasa, 977 719 733 o 610 182 330, però no els coneixem. També hi ha un hostal, bona cuina, habitacions senzilles, però tranquil·les i netes. És el Venta la Punta, 977 719 095. Fora del poble, a Tortosa, hi ha l’Hotel Corona o el Berenguer IV. Per dinar a Tortosa probeu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. A la propera Amposta podeu anar a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta teniu l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada més estar a la vora del mar teniu l‘Hotel del Port, a l’Ametlla de mar, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. No us perdeu l’oportunitat de baixar fins Santa Bárbara, a gaudir de la fira de l’Oli, i del parc natural de l’Ebre, paradís dels amants dels ocells i dels amants de la bicicleta!. Bon oli nou a Santa Bárbara!.

Santa Bárbara es un pueblo nuevo , como colonial , de calles rectas , espacios abiertos, y casas blancas , situado en el Valle del Ebro , no lejos de Amposta , o de Tortosa . En este pueblo luminoso celebran este próximo fin de semana la Feria del Aceite Nuevo, la de los Cítricos y una del comercio local . Santa Bárbara es una villa productora de aceitunas , y de un aceite de primera calidad . Todo el pueblo está rodeado de olivos . Por eso es muy natural que la feria sea el escaparate principal de la venta de este fantástico aceite de oliva . Llegar a Santa Bárbara es muy fácil . Está a unos 190 kms de Barcelona . Tres horas por la AP -7 , la que en Valencia. Debeis dejar la autopista en la salida de Amposta y Sant Carles de la Ràpita , pasar Amposta de largo por la circunvalación de la N -340 , y tomar la carretera C -12 , la que va en dirección Tortosa. En una rotonda , bien indicado , encontrarán el desvío hacia el pueblo de Masdenverge , por la T -344 . Al llegar a Masdenverge tomen hacia Santa Bárbara por la T -350 . Sin pérdida posible . Total unos 16 km . ¿aY por qué razón habrían que hacer todos estos kms ? . Bueno, porque la feria lo vale . Ya hay eventos el viernes, pero sólo os explicaremos lo que hacen el sábado y domingo . El sábado a las 9.30 horas hay almuerzo popular con morcillas , (morcilla de arroz ) y alioli . Durante toda la mañana , a partir de las 11 , los más pequeños pueden dar un paseo en carro de caballos , o bien se puede visitar la Casa Museo del campesino, de Ángel Fibla , ( Centro de Interpretación de la Vida en la Plana del Ebro ), muy interesante . También habrá bonitos talleres infantiles : ” Batidos de cítricos ” y ” Cítricos disfrazados ” . Por la tarde son diferentes : ” Cosechar , romper y reponer aceitunas ” y ” Confecciona tu aceituna ” . Los actos se repiten domingo, aunque los talleres son diferentes . A las 11 : ” Confección de uñas para recoger aceitunas ” . Un poco más tarde, también el domingo, harán un concurso de alioli . Los concursantes deberán llevar los utensilios , pero el aceite será obsequio por la Cooperativa Agrícola del Campo y la Cooperativa San Gregorio de Santa Bárbara , las dos que hay en el pueblo , y el resto de ingredientes los suministrará el ayuntamiento . De nuevo habrá paseo en carro y caballos , y visita a la Casa Museo del campesino de Ángel Fibla . A las 20 horas , chocolatada popular . Si esto no os convence para coger el coche , os diremos que puede ver y visitar las cooperativas , la iglesia , construida a principios del s . XX , y las ” heredades o masadas” , granjas fruto de la colonización de la llanura durante los siglos XVIII y XIX . No se pierdan la masada de Martí , que es el Museo de la vida en la plana, y está tomando la carretera en dirección Ulldecona , el Molino de Vallés , que está ido hacia el Mas de Barberans , o la Masada de Gironet , que será un hotel rural , y está en dirección a Tortosa . Si, además , se recomienda una salida familiar tan lejana es porque al lado tienen el Delta del Ebro , un lugar donde siempre dan ganas de ir. El Delta es siempre un estallido de vida , y un paisaje insólito . Una tierra plana, diferente, sin horizonte . ¿Os hemos convencido lo suficiente como para bajar hasta Santa Bárbara?. Pues no seáis tímidos y pasad allí el fin de semana . Visitad la ciudad medieval de Tortosa , llena de palacios , iglesias , conventos y casas nobles , con una catedral preciosa , y un castillo sobre una colina que domina el río Ebro . Debemos ir hasta los puertos de Beceite , con el monte Caro , un parque natural único , o bien las villas medievales cercanas de Miravet , Arnes , Horta de Sant Joan . Si sois amantes de bicicletear teneis una de las mejores vías verdes de España . Consideren también recorrer el tramo final del río en una de las barcas que van a la desembocadura. Recuerden que en Benifallet tienen la cueva de las maravillas , que es, naturalmente , maravillosa . Si ya está convencidos hablaremos ahora de restaurantes y hoteles en el pueblo . Todos harán la cocina del aceite. Tienen el Diego . Un hotel fantástico, con un restaurante mejor aún , si es que se puede . Habitaciones limpias , grandes , desayuno espléndido , amabilidad de Sonia y Diego . Muy recomendable . Como también es un buen restaurante el Com tú. Pequeño , coqueto , cocina excelente . Hay otros , como el Llorens , 977719666 . El llar, 977718955 , o el Arasa , 977719733 o 610182330 , pero no los conocemos . También hay un hostal, buena cocina, habitaciones sencillas , pero tranquilas y limpias . Es el Venta La Punta, 977719095 . Fuera del pueblo , en Tortosa , está el Hotel Corona o el Berenguer IV . Para comer en Tortosa prueben a ir al parque, el restaurante que hay en el parque, que se llama así , El Parque , Av. . Generalidad , 72 , 977 444 866 . Cocina de mercado , muy cuidada , a precios asequibles . En la próxima Amposta pueden ir al hotel Ciudad de Amposta, o bien al HCC Montsià . Para comer , en pleno delta tienen el Algadir , que es un hotel con un buen restaurante . Si os gusta más estar en la orilla del mar tienen el Hotel del Puerto, en la Ametlla de mar, o Cal Batiste , en San Carlos de la Rápita . No se pierdan la oportunidad de bajar hasta Santa Bárbara , a disfrutar de la feria del Aceite , y del parque natural del Ebro , ¡paraíso de los amantes de los pájaros y de los amantes de la bicicleta !

Mostra de focs d’artifici de Tarragona

A Tarragona, per celebrar l’inici de l’estiu fan un festival de focs d’artifici, molt bonics, des de la punta del Miracle, que vol dir: pràcticament dins del mar, a la vista de tothom. I ve de molt gust arribar-se a Tarragona. Perquè la ciutat és esplèndida, amb les seves platges suaus, de sorra daurada, d’onades llargues i planes, sense cap perill pels nostres infants. I perquè l’antiga Tàrraco conserva els seus imponents monuments romans, el pretori, el circ, el fòrum, l’amfiteatre… i també els seus grans edificis gòtics, com ara la catedral, imponent dalt del seu turó. Tarragona, en suma, és una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. A més  te  bons hotels, i bons restaurants, que us caldrà cercar i trobar en una vila alta que ha vist passar pels seus carrers medievals, tota mena de civilitzacions. Per això és un bon destí familiar. I avui us parlarem de la seva mostra de focs artificials que tindrà lloc des del dimecres 3 de juliol al dissabte 6 de juliol, cada nit, a les 22.30 hores. La màgia la posaran quatre grans pirotècnies d’àmbit estatal, de primera línia. Prepareu-vos per un magnífic, esplèndit i bestial castell de focs cada nit!. Tarragona es converteix, a principis de juliol, en un punt de referència internacional de castells de focs artificials, com ho serà dues setmanes més tard, Blanes. Arribeu-vos fins Tarra veure, doncs, des de tota la ciutat, que te balcons maravellosos, espais penjats damunt el mar. Però també els veureu des de la majoria de platges que hi ha d’Altafulla a Tarragona, i des del Cap de Salou. Mirar-los des de la vila estant te molta gràcia, però potser la trobareu plena de gent. Veritablement pot haver-hi molta, molta gent i els parquings poden estar molt plens. Des de la platja, millor, els focs es reflexen a les aigües calmes del nostre mar. Una passada!. En canvi des del Cap de Salou es veuen lluny, com un miratge, però sense gaire gent. Pot tenir la seva gràcia. Per més informació mireu-vos la web dedicada. Podeu fer-hi una ullada, però l’hora és sempre la mateixa, puntual i anglesa: 22.30 hores. A la mateixa ciutat teniu bons hotels familiars, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. Recordeu que sempre podeu fer una escapada a Tarragona, per veure la ciutat i els focs, des d’un dels hotels del parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. Per sopar bé, a Tarragona, només cal que rondeu els carrers dels voltants de la Catedral, al barri antic. Hi ha restaurants molt bonics, d’una gastronomia superior. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Palau del Baró, més estrany, i molt gran. També La Cuineta, Quim i Quima, senzills, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!.

Tarragona, en verano, apetece. Porque Tarragona son playas suaves, de arena dorada, sin peligro para los niños. Porque Tarragona son monumentos romanos, y góticos, en una ciudad abierta al mar, deliciosamente sudaca. Porque Tarragona son buenos hoteles, buenos restaurantes, en una villa antigua que ha visto pasar por sus calles medievales, todo tipo de civilizaciones. Por eso es un buen destino familiar, y ahora os daremos algunos motivos más para ir este julio. Porque a principios del verano, este año 2011 será del martes 5 al sábado 9, hay un magnífico, espléndido y bestial castillo de fuegos cada día. Mejor dicho: cada noche. Tarragona se convierte en el punto de referencia internacional de castillos de fuegos artificiales, como lo será dos semanas más tarde, Blanes. (Os invitaremos también a ver los fuegos de Blanes). Los cohetes se lanzan desde la Punta del Miracle, una pequeña península rocosa que se adentra en el Mediterráneo. Se pueden ver, pues, desde toda la ciudad, que tiene balcones maravillosos colgados en el mar, y también desde la mayoría de playas que hay desde Altafulla hasta Tarragona, y desde el Cap de Salou. Mirarlos desde la villa tiene mucha gracia, pero está llena de gente. Mucha, mucha gente y parkings muy llenos. Desde la playa, los fuegos se reflejan en las aguas calmas de nuestro mar. ¡Una pasada!. Desde el Cabo de Salou se ven lejos, como un espejismo, sin mucha gente. También tiene su gracia. Para más información mirad una web dedicada a ellos. Pueden darle un vistazo, pero la hora es siempre la misma, puntual e inglesa: 22.30 horas. En Tarragona hay buenos hoteles familiares, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Recuerden que siempre se puede hacer una escapada por Tarragona, para ver la ciudad, y los fuegos, desde uno de los hoteles del parque de atracciones Port Aventura. Es muy buena idea. En La Pineda de Salou se encuentra el Hotel “La Hacienda”, un gran hotel, familiar y muy bien acondicionado, con precios sin disputa. Animación infantil y muchos servicios. Para cenar, en Tarragona, habreis de rondar las calles íntimas de los alrededores de la Catedral, en el barrio antiguo. Restaurantes muy bonitos, de una gastronomía superior. Nos gustan el Las Cocas, íntimo y acogedor, o el Palacio del Barón, más extraño y grande. También La Cocina, Quim y Quima, sencillos, o el AQ, un lugar caro, de diseño total. Interesante la Bauhaus, del colegio de arquitectos, naturalmente, con este nombre. ¡Buenos fuegos!

Fira de l’oli a Santa Bàrbara

Santa Bàrbara és un poble de les Terres de l’Ebre, a la comarca del Montsià, situat entre Tortosa i Amposta. Hi arribareu per l’autopista AP-7, sortint a Tortosa i agafant la T-331, o bé sortint a Amposta i prenent la T-350. Fàcil en qualsevol cas. És un poble típic del sur, amb carrers amples, creuats en angle recte, cases baixes i blanques i molt de sol i vent. El paisatge també és el que podíem esperar. Camps de secà. Oliveres fins on es perd la vista, i tarongers. Roca nua, camps sense gespa, i darrera la població les aspres muntanyes dels Ports aixecant al cel els seus cims poderosos i austers. Santa Bàrbara te una cooperativa oleícola molt important. A les Terres de l’Ebre, l’agricultura és el sector econòmic més important. Per això, en aquesta vila sudenca organitzent una senyora fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i Comerç. El que tenen, ni més ni menys. Hi haurà, és clar, una fira. Amb els típics stands d’expositors, amb productes rurals i gastronòmics de qualitat, però també activitats de tota mena i per a totes les edats. Ens interessen les infantils: passejades en carro des del museu Àngel Fibla, tallers, mostra d’artesania…  Amb motiu de la fira, els restaurants de la zona oferiran menús basats en la cuina de l’oli. Santa Bàrbara, a més, te alguns atractius turístics que podeu visitar en familía, com per exemple la seva església, el museu del pàges d’Àngel Fibla, o les famoses masades, masies, dels entorns. Pel fet d’estar situada a prop de Tortosa, de l’Ebre, dels seu Delt,a i dels Ports, és un bon centre d’excursions per la zona. Així podeu rodar per la capital de l’Ebre, la seva catedral, el castell, o bé arribar-vos al Delta, a passejar amb la barca. O admirar les pintures llevantines, declarades patrimoni de la humanitat. Les de l’Ermita per exemple. O visitar un molí d’oli, com el Molí de la Creu, a La Galera, a tocar de Santa Bàrbara, amb els seus camps d’oliveres centenàries. O fer senderisme pel Mont Caro, pels barrancs de La Galera, o resseguir la via verda que remunta l’Ebre. Uns dies d’esbarjo per aquesta terra dura i inhòspita, tan diferent de casa nostra. Paradoxalment, malgrat el que poguèssiu pensar, a Santa Bàrbara menjareu i dormireu de fàbula. Un poble petit que te unes infraestructures que ja voldríen ciutats de major importància. Mireu-vos l’Hotel Diego, amb un restaurant encara millor. L’Hostal dels Frares ofereix natura i un restaurant interessant. Molt més senzillet, La Venta de la Punta ofereix també taula i llits, al carrer Major, 226, Tel: 977 71 90 95. Al tennis del poble també hi ha servei de bar, i quelcom més. També teniu els hotels i restaurants de Tortosa, o bé els de les poblacions de costa, com Sant Carles de la Ràpita o Alcanar, on hi ha tota mena de serveis.

Santa Bárbara es un pueblo de las Tierras del Ebro, en la comarca del Montsià, situado entre Tortosa y Amposta. Llegarán por la autopista AP-7, saliendo en Tortosa y tomando la T-331, o bien saliendo en Amposta y tomando la T-350. Fácil en cualquier caso. Es un pueblo típico del sur, con calles anchas, cruzadas en ángulo recto, casas bajas y blancas y mucho sol y viento. El paisaje también es lo que podíamos esperar. Campos de secano. Olivos hasta donde se pierde la vista, y naranjos. Roca desnuda, campos sin hierba, y detrás de la población las ásperas montañas de los Ports levantando al cielo sus cumbres poderosos y austeros. Santa Bárbara tiene una cooperativa oleícola muy importante. En las Tierras del Ebro, la agricultura es el sector económico más importante. Por ello, esta villa organiza una señora feria del Aceite, los Cítricos y el Comercio. Lo que tienen, ni más ni menos. Habrá, claro, una feria. Con los típicos stands de expositores, con productos rurales y gastronómicos de calidad, pero también actividades de todo tipo y para todas las edades. Nos interesan las infantiles: paseos en carro desde el museo Ángel Fibla, talleres, muestra de artesanía … Con motivo de la feria, los restaurantes de la zona ofrecerán menús basados ​​en la cocina del aceite. Santa Bárbara, además, tiene algunos atractivos turísticos que se pueden visitar en familía, como por ejemplo su iglesia, el museo del campesino de Ángel Fibla, o las famosas masías de los entornos. Por estar situada cerca de Tortosa, del Ebro, de su Delta, y de los Puertos de Beceite, es un buen centro de excursiones por la zona. Así pueden llegarse hasta la capital del Ebro, con su catedral, el castillo, o bien al Delta, a pasear con la barca. O admirar las pinturas levantinas, declaradas patrimonio de la humanidad. Las de la Ermita por ejemplo. O visitar un molino de aceite, como el Molino de la Cruz, en La Galera, junto a Santa Bárbara, con sus campos de olivos centenarios. O hacer senderismo por Mont Caro, por los barrancos de La Galera, o seguir la vía verde que remonta el Ebro. Unos días de recreo en esta tierra dura e inhóspita, tan diferente de nuestra casa. Paradójicamente, pese a lo que pudiéramos pensar, en Santa Bárbara comeréis y dormiréis de fábula. Un pueblo pequeño que tiene unas infraestructuras que ya desearían ciudades de mayor importancia. Como el Hotel Diego, con un restaurante aún mejor. El Hostal los Frailes, que ofrece naturaleza y un restaurante interesante. Mucho más sencillito, La Venta de la Punta ofrece también mesa y camas, en la calle Mayor, 226, Tel: 977 71 90 95. En el tenis del pueblo también hay servicio de bar, y algo más. También tienen a mano los hoteles y restaurantes de Tortosa, o bien los de las poblaciones de costa, como San Carlos de la Rápita o Alcanar.

Els focs d’artifici de Tarragona

Tarragona, a l’estiu, ve de molt gust. Perquè Tarragona son platges suaus, de bella sorra daurada, sense cap perill pels infants. Perquè Tarragona son imponents monuments romans, i també gòtics, en una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. Perquè Tarragona son bons hotels, bons restaurants, que cal trobar en una vila alta que ha vist passar pels seus carrers medievals, tota mena de civilitzacions. Per això és un bon destí familiar. A més, avui us donarem alguns motius més per anar-hi aquest juliol. Perquè a principis de l’estiu, aquest any 2011 serà del dimarts 5 al dissabte 9, però altres anys no serà gaire diferent, hi ha un magnífic, esplèndit i bestial castell de focs cada dia. Millor dit: un cada nit!. Tarragona es converteix aleshores en el punt de referència internacional de castells de focs artificials, com ho serà dues setmanes més tard, Blanes. (De fet us convidarem ben aviat també als focs de Blanes). Els coets es llencen des de la Punta del Miracle, una petita península rocosa que s’endinsa en el Mediterrani. Es poden veure, doncs, des de tota la ciutat, que te balcons maravellosos, espais penjats damunt el mar. Però també els veureu des de la majoria de platges que hi ha d’Altafulla a Tarragona, i des del Cap de Salou. Mirar-los des de la vila estant te molta gràcia, però potser la trobareu plena de gent. Veritablement pot haver-hi molta, molta gent i els parquings poden estar molt plens. Des de la platja, millor, els focs es reflexen a les aigües calmes del nostre mar. Una passada!. En canvi des del Cap de Salou es veuen lluny, com un miratge, però sense gaire gent. Pot tenir la seva gràcia. Per més informació mireu-vos la web dedicada. Podeu fer-hi una ullada, però l’hora és sempre la mateixa, puntual i anglesa: 22.30 hores. A la mateixa ciutat teniu bons hotels familiars, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. Recordeu que sempre podeu fer una escapada a Tarragona, per veure la ciutat i els focs, des d’un dels hotels del parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. Per sopar bé, a Tarragona, només cal que rondeu els carrers dels voltants de la Catedral, al barri antic. Hi ha restaurants molt bonics, d’una gastronomia superior. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Palau del Baró, més estrany, i molt gran. També La Cuineta, Quim i Quima, senzills, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!.

Tarragona, en verano, apetece. Porque Tarragona son playas suaves, de arena dorada, sin peligro para los niños. Porque Tarragona son monumentos romanos, y góticos, en una ciudad abierta al mar, deliciosamente sudaca. Porque Tarragona son buenos hoteles, buenos restaurantes, en una villa antigua que ha visto pasar por sus calles medievales, todo tipo de civilizaciones. Por eso es un buen destino familiar, y ahora os daremos algunos motivos más para ir este julio. Porque a principios del verano, este año 2011 será del martes 5 al sábado 9, hay un magnífico, espléndido y bestial castillo de fuegos cada día. Mejor dicho: cada noche. Tarragona se convierte en el punto de referencia internacional de castillos de fuegos artificiales, como lo será dos semanas más tarde, Blanes. (Os invitaremos también a ver los fuegos de Blanes). Los cohetes se lanzan desde la Punta del Miracle, una pequeña península rocosa que se adentra en el Mediterráneo. Se pueden ver, pues, desde toda la ciudad, que tiene balcones maravillosos colgados en el mar, y también desde la mayoría de playas que hay desde Altafulla hasta Tarragona, y desde el Cap de Salou. Mirarlos desde la villa tiene mucha gracia, pero está llena de gente. Mucha, mucha gente y parkings muy llenos. Desde la playa, los fuegos se reflejan en las aguas calmas de nuestro mar. ¡Una pasada!. Desde el Cabo de Salou se ven lejos, como un espejismo, sin mucha gente. También tiene su gracia. Para más información mirad una web dedicada a ellos. Pueden darle un vistazo, pero la hora es siempre la misma, puntual e inglesa: 22.30 horas. En Tarragona hay buenos hoteles familiares, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Recuerden que siempre se puede hacer una escapada por Tarragona, para ver la ciudad, y los fuegos, desde uno de los hoteles del parque de atracciones Port Aventura. Es muy buena idea. En La Pineda de Salou se encuentra el Hotel “La Hacienda”, un gran hotel, familiar y muy bien acondicionado, con precios sin disputa. Animación infantil y muchos servicios. Para cenar, en Tarragona, habreis de rondar las calles íntimas de los alrededores de la Catedral, en el barrio antiguo. Restaurantes muy bonitos, de una gastronomía superior. Nos gustan el Las Cocas, íntimo y acogedor, o el Palacio del Barón, más extraño y grande. También La Cocina, Quim y Quima, sencillos, o el AQ, un lugar caro, de diseño total. Interesante la Bauhaus, del colegio de arquitectos, naturalmente, con este nombre.

Sant Carles de la Ràpita

Sant Carles de la Ràpita és una vila marinera del sur més extrem de Catalunya, ja tocant el País Valencià. Només Alcanar està més avall.  Sant Carles és una vila nova, recent, i això és nota. Va ser fundada al segle XVIII pel rei Carles III, un rei constructor i il·lustrat, que imaginà un gran port i un canal fins Saragossa. El port es feu. De fet no calia. La tranquil·la badia dels Alfacs, on Sant Carles s’aboca i s’enmiralla, és un port natural de primer ordre, utilitzat de fa anys. Les seves aïgues calmes i baixes, són ideals pels infants. Aïgues calentes, netes però tèrboles, un pam d’aigua només, on els vostres fills xipollejaran sense por. El poble s’ordena en carrers amples, tirats a cordills, angles rectes, cases encalades, al voltant de la mar, com abraçant-la. Si bé no ofereix altre recurs que la platja i el paisatge, aquests dos són prou excepcionals i maravellosos. Més que quedar-vos a Sant Carles el que n’heu de fer és sortir-ne. Voltar per les inmediacions. Arribar-vos per les pintoresqes carreteres del Delta, a peu, en bici o en cotxe, fins el Poble Nou, tot resseguint la corba suau i amable de la badia. Veient brillar el sol en el mirall d’aigua o en els arrossars. Arribar-vos fins la bonica Casa de Fusta, o casa verda, on hi ha el museu ornitològic i el centre d’informació del fantàstic parc del Delta de l’Ebre. Albirar la fauna de la Llacuna de l’Encanyissada, mostrar als vostres fills i filles les aus estupendes que hi niuen o hi passen: flamencs, ànecs, agrons, capbussons… Allà, per cert, hi ha un bon restaurant. Podeu anar també fins l’Istme del Trabucador, que separa el mar gran, de la mar petita i tancada. Una estreta franja de terra, desèrtica, llunar, que no sembla d’aquest món. O llogar una barca al port de Sant Carles per fer una volta pels Alfacs i anar fins la Punta de la Banya, a l’altra banda. Quan desembarqueu creureu que sou Cristòfor Colom descobrint terra verge. A tocar de l’embarcador, el far i les Salines de la Trinitat, inusitades. Si en lloc d’anar cap a mar, sortim del port cap a terra, en direcció Amposta, veurem ben aviat la desviació, a mà dreta que porta fins els anomenats Ullals de Baltasar. Una zona de petits estanyols on floreixen els nenúfars. Però a nosaltres, el que ens embadaleig és la la badia natural dels Alfacs. I les seves platges, les del sur, les que trobareu deixant el centre urbà de la ciutat i marxant cap a les Cases d’Alcanar. Un seguit de petites platjoles delicioses, (a la foto), de sorra fina, finíssima i daurada, quasi pols, aigües blanes.  Tan poc profundes que els minyons poden ben bé campar-hi sols. Fins i tot a l’hivern!. Ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana familiar, i més. I si avui us en parlem és en motiu de la diada gastronòmica de la Galera i Ostra, que te lloc a mitjans o finals  de febrer. Hi ha mostra de plats fets amb la galera, crustaci poc valorat, i amb les finíssimes ostres de Sant Carles, boníssimes com ho son també les afamades gambes i llagostins. Proveu-los!. No faltaran els vins de la Terra Alta, parades de cava i d’oli, ni per descomptat del formidable arròs de la terra. Baixeu a l’Ebre aquest cap de setmana, si voleu degustar els “platillos” de la fira, o qualsevol altre. Hi ha bons hotels per dormir: com l’Hotel Miami, popularment Can Pons, un senyor hotel, arran mateix d’aigua, amb vistes de somni. També el novíssim Hotel del Port, al centre mateix de la vila, a tocar, naturalment del port. Habitacions familiars. O Cal Batiste, amb un bon restaurant, i bones habitacions. N’hi ha molts més, és clar. Com de restaurants, no us els acabareu. Per menjar-hi paella o fideuà, maravellosa cuina de l’Ebre, o marisc, bons llagostins del delta. Aneu al Varadero,  avinguda Constitució, 1. Tel: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, al carrer Vista Alegre, 8, Tel: 977. 74.14.58. També hem menjat, més senzill, paelles i “fideuàs” de fábula al Cranc Roig, al carrer de Sant Francesc, 33, Tel: 977.74.08.60, tot anant cap al port. ‎El sur us crida!

San Carlos de la Rápita es una villa marinera del sur más extremo de Cataluña, ya tocando la Comunidad Valenciana. Sólo Alcanar está más abajo. San Carlos es una villa nueva, reciente, y eso se nota. Fue fundada en el siglo XVIII por el rey Carlos III, un rey constructor e ilustrado, que imaginó un gran puerto y un canal hasta Zaragoza. El puerto se hizo. De hecho no era necesario. La tranquila bahía de los Alfaques, donde San Carlos se vierte y se detiene, es un puerto natural de primer orden, utilizado desde hace años. Sus aguas calmas y bajas, son ideales para los niños. Aguas calientes, limpias, aunque turbias, un palmo de agua sólo, donde sus hijos chapotearan sin miedo. El pueblo se ordena en calles anchas, tiradas a cordel, rectas, de casas encaladas, alrededor del mar, como abrazándolo. Si bien no ofrece otro recurso que la playa y el paisaje, estos dos son bastante excepcionales y maravillosos. Más que quedarse en San Carlos lo que tenéis que hacer es salir. Pasear por las inmediaciones. Acercaros por las pintoresqes carreteras del Delta, a pie, en bici o en coche, ir hasta el Pueblo Nuevo, siguiendo la curva suave y amable de la bahía. Viendo brillar el sol en el espejo de agua o en los arrozales. Acercaros hasta la maravillosa Casa de Madera, o casa verde, donde se encuentra el museo ornitológico y el centro de información del fantástico parque del Delta del Ebro. Vislumbrad la fauna de la Laguna de la Encanyissada, mostrad a vuestros hijos e hijas las aves estupendas que anidan o pasan: flamencos, patos, garzas, zambullidas … Allí, por cierto, hay un buen restaurante. Pueden ir también hasta el Istmo del Trabucador, que separa el mar grande, de la mar pequeña y cerrada. Una estrecha franja de tierra, desértica, lunar, que no parece de este mundo. O alquilar una barca en el puerto de San Carlos para dar una vuelta por Alfacs e ir hasta la Punta de la Banya, al otro lado. Cuando desembarcareis creeréis que sois Cristóbal Colón descubriendo tierra virgen. Cerca del embarcadero, el faro y las Salinas de la Trinidad, inusitadas. Si en lugar de ir hacia el mar, salimos del puerto hacia tierra, en dirección Amposta, vereis de pronto la desviación, a mano derecha que lleva hasta los llamados Ullals de Baltasar. Una zona de pequeños estanques donde florecen los nenúfares. Pero a nosotros, lo que nos embelesa es la la bahía natural de los Alfaques. Y sus playas, las del sur, las que encontraréis dejando el centro urbano de la ciudad y marchando hacia las Casas de Alcanar. Una serie de pequeñas playuelas deliciosas, (en la foto), de arena fina, finísima y dorada, casi polvo, de aguas blandas. Tan poco profundas que los crios van a poder campar por allí solos. ¡Incluso en invierno!. Ya veis que la cosa da para un fin de semana familiar, y más. Y si hoy os hablamos de esto es con motivo de la fiesta gastronómica de la Galera y la Ostra, que tiene lugar a mediados o finales de febrero. Hay muestra de platos hechos con la galera, crustáceo poco valorado, y con las finísimas ostras de San Carlos, buenísimas como lo son también las afamadas gambas y langostinos. ¡Pruébenlos!. No faltarán los vinos de la Terra Alta, paradas de cava y de aceite, ni por supuesto del formidable arroz de la tierra. Bajense al Ebro este fin de semana, si desean degustar los “platillos” de la feria, o cualquier otro. Hay buenos hoteles para dormir: como el Hotel Miami, popularmente Can Pons, un señor hotel, a un palmo del agua, con vistas de ensueño. También el novísimo Hotel del Port, en el centro mismo de la villa, junto, naturalmente, del puerto. Habitaciones familiares. O Cal Batiste, con un buen restaurante, y buenas habitaciones. Hay muchos más, claro. Como de restaurantes, no os los acabaréis. Para comer teneis paella o fideuá, maravillosa cocina del Ebro, o marisco, buenos langostinos del delta. Vayan al Varadero, avenida Constitución, 1. Tel.: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, en la calle Vista Alegre, 8, Tel.: 977. 74.14.58. También hemos comido, más sencillo, paellas y “fideuás” de fábula en el Cranc Roig (Cangrejo Rojo), en la calle de San Francisco, 33, Tel: 977.74.08.60, yendo hacia el puerto.