Vacances a Irlanda conduint poc


Hola de nou! Encara estem tancats, però l’ànim no decau. Voleu anar lluny, amb el cotxe, amb totes les maletes, sense restriccions, aquests estiu, estalviant-vos de llogar-ne un a l’arribar al destí, i coduint poc? És possible. Anem a Irlanda! La primera parada possible serà Narbonne. Cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion.

El dia següent podeu fer una petita descoberta de l’Auvèrnia, visitant volcans extingits, com el Puy de Dôme o el Mont Dorée, o Vulcania, el museu interactiu. O potser la abadia de Saint Nazaire, o la bella església romànica de Issoire… I voltar per la natura verge de l’Auvèrnia, boscos, rius, prats i petits poblets. O bé continuar la ruta cap a París, amb parada una Orleans per dinar, potser. podeu fer-ho en un dels molts restaurants del casc antic, a tocar de l’aparcament i de la catedral. N’hi ha un baratet que es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però farà el fet. Vam visitar el casc antic, vora el Loire i la bonica catedral gòtica.

Si voleu podeu parar a París, o no. Si ho feu podeu dormir a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. O dins París mateix en un altre Ibis Styles molt xulo, a la place d’Italie. Passeu un dia o dos, si voleu, a la capital de França. Ja sabeu: Notre Dame, Invalides, Tour Eiffel, Saint Germain, potser Louvre!.

Si París no us fa el pes, o és massa gran per a vosaltres, o no en teniu ganes, sortint de Clermont Ferrand, aneu camí de Blois, a la vall del Loire, on podeu dinar a la terrassa del restaurant Le Clipper. L’estada a Blois, una bella vila a tocar del Loire, permet fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.

IMG_3226

Llavors, en lloc de París podeu dormir a Le Mans, on hi ha un Novotel. Amb un casc antic medieval molt ben conservat, una bonica catedral i una abadia als afores, molt maca. D’allà feu cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on podreu visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral. I si heu anat via París, Bayeux també pot ser la vostra destinació!

IMG_3277

IMG_3284

També podeu fer un tomb per les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i visitar al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.

IMG_3309

IMG_3317

A la tarda arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que us portarà a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortireu de port i l’endemà sereu allà

IMG_3337

IMG_3348

Cap a les tres de la tarda avistareu la costa irlandesa, i al poc entrareu al port de Rosslare.

IMG_3360

Desembarcats sense problemes preneu la direcció de la ciutat de Cork. Podeu dormir allà, i veure aquesta bonica vila, o bé acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney, que te un castell d’allò més misteriòs.

IMG_3510

Si aneu a Blarney no us perdeu un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltareu música celta en directe, menjareu divinament i gaudireu de bona cervesa irlandesa.

IMG_3372

Des de Blarney podeu fer un tomb i visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.

IMG_3448

I continuar una mica més enllà, fins Kenmare, i dinar al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda creuareu el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.

IMG_3495

IMG_3501

El dia següent serà l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. És obligatori visitar tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto.

IMG_3539

Moment de partir nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.

IMG_3558

IMG_3566

Més al nord encara trobareu la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dineu en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.

IMG_3585

IMG_3587

Des de Galway entrareu en la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà. Us recomanem una casa, l’acollidora Seafield House. A tocar de la península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.

IMG_3699

IMG_3705

Per sopar baixeu a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà podeu arribar-vos a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.

IMG_3633

IMG_3647

IMG_3676

Podeu veure-hi foques, i belles platges, i dinar al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, sopeu al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. L’endemà toca una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no és, de tota manera, tan espectacular com diuen. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, torneu a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. A veure si us atreviu a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.

IMG_3731

IMG_3747

IMG_3794

Us agrada el salmó salvatge fumat, de primera, de Letterfrank? Di diueu sí, aneu al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda podeu fer una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant. I, a la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.

IMG_3868

IMG_3837

L’endemà marxeu de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on heu de visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Podeu dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda feu cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribareu al vostre destí, a Ballibofey, l’Hotel Villa Rose. Un lloc fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant.

IMG_3874

IMG_3881

Des de Ballibofey podeu anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Boniques platges, el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units, i penya segats de vertígen.

IMG_3952

 

IMG_4019

IMG_3977

IMG_3971

El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, val el viatge!. Dineu a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Torneu a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.

IMG_4060

IMG_4075

L’endemà deixeu l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, per anar cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podeu deixar passar. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dineu a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne. A la nit arribeu a Dublín, el vostre destí. podeu dormir a l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.

IMG_4102

IMG_4103

IMG_4137

IMG_4131

El primer dia a Dublín visitareu la ciutat és típica: el Trinity College, el Museu Arqueològic, el Museu d’Art, el castell, l’oficina de correus… i podeu dinar a Bar Temple, potser al Cafe Italiano. Molt recomanable, menjar italià autèntic.

IMG_4197

IMG_4294

IMG_4254

IMG_4288

El segon dia a Dublín potser és el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dineu al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.

IMG_4390

IMG_4389

IMG_4392

IMG_4382

IMG_4346

Una altra parada podria ser la platja de Brittas Bay, xulíssima! I potser fer la darrera volta per Dublin, en un bus de dos pisos!

IMG_4452

IMG_4482

De Dublin, anem cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.

IMG_4493

IMG_4525

Seguidament potser podeu anar cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown. I dinar al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.

IMG_4552

IMG_4564

IMG_4568

Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, a França, des de Rosslare Harbour, i que us allunyaria de la ja vostra estimada Irlanda, podeu vàrem recórrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i dinar al petit poblet pesquer de Ringville, tot zona gaeltach.

IMG_4662

Aquella nit prendreu el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjareu terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa podeu parar al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormir i sopar, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.

IMG_4696

IMG_4708

IMG_4719

Abans d’arribar a Nantes, destí possible de tornada, podeu parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dineu al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.

IMG_4779

IMG_4788

A Nantes podeu dormir al Novotel, als afores, i continuar el vostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. No marxeu sense veure l’illa, i les altres illes que hi ha cap al sud.

IMG_4812

Podeu fer una aturada a Luçon, d’on era bisbe Richelieu, i dinar al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A la tarda visiteu la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.

IMG_4818

IMG_4836

IMG_4827

De Saintes podeu baixar cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafeu el tramvia per anar a visitar el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà podeu voltar per les vinyes de Burdeus, fins Saint Emilion, o bé anar cap a la costa, a veure Arcanchon, amb la seva badia i la duna de Pilat. També voltar pel País Basc francès, per Bayonne, sant Joan de Luz, o pels Pirineus, abans de tornar cap a Barcelona. De tornada encara us pot quedar Toulouse i Foix. I podeu dinar, sopar o dormir a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. D’aquí cap a Barcelona, via Huesca, per la Vall d’Aran o per Jaca, o via Narbonne!

IMG_4855

IMG_4860

Si, en lloc d’anar per la ruta que us hem explicat, feu París de tornada, podeu visitar aquesta fantàstica ciutat i fins estar-vos-hi uns dies. I baixar a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dineu al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona via París, parant a Bourges, amb la seva fantàstica catedral gòtica, imponent. I també al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribarem a Clermont Ferrand, on podeu hem de dormir al Ibis Styles, o al Mercure de la place Jaude. Podeu sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara podreu parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, i dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché. En arribar a casa us adonareu que s’acabat un dels millors viatges de la vostra vida, el viatge a Irlanda!.

Irlanda es una propuesta seria de turismo familiar para unas vacaciones de verano. Un país diferente, amable, cordial, amigable, donde no te sientes Extranjero. Gente Acogedora. Paisajes verdes Hasta la extenuación, costes recortes con acantilados de Vértigo, no aptos para cardíacos. Lagos, castillos en ruinas, abadías antiguas, Cementerios misteriosos, bosques densos, que es comen caminos y carreteras. Un mar embravecido que castiga a los faros y la costa, pero que Deja Playas de arena fina, dorada, inmensas. Con una capital, Dublin, pequeña y coqueta, sin nada que ofrecer, pero mona. Con un barrio de bares, Temple Bar, inaudito. Con museos Gratuitos, pequeños, a escala humana, nada cansados, pero con pequeñas Maravillas escogidas. Una carretera que bordea los costes salvajes del Atlántico, pasando por pueblos de pescadores con casas de colores vivos, y pubs donde es canta y baila la música celta Cuando cae la noche. Tome el pequeño Barco desde un puerto olvidado y vaya a ver las Islas Aran, con los Suyas focas. O Arranmore, auténtica y nada turística, o la Tory Island, lejana. No se pierdan la vibrante ciudad de Galway, a los parques Nacionales, a los lagos de Connemara, los costes de Donegal, Haga el anillo de Kerry, y la península de Dingle, a los monasterios de Kelymore, Monasterboice y Glendalough con los cruces celtas, los torres ya los entornos de hadas. Ciudades medievales con castillos como Limerick o Kilkeny. SITIOS extintos como Bru Na Boyne, Patrimonio de la Humanidad como també lo es la Calzada de los gigantes, en el Ulster. Visita Belfast, o Londonderry, Derry, con los murales de lucha, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Llegue a Irlanda volante, o en su PROPIO coche. Salen Barcos desde Roscoff o Cherbourg Francia que en una noche os lleven a Cork o Rosslare, Muy comodo. Alojarse en unos beed and breakfast como nosotros, al Westwood de Blarney, con el su castillo, o al Seafield de Cliffden, en Parajes idílicos, o en hoteles bien bonitos, como el Villa Rose o Crowne Plaza, bien preparados para familias. No dude … Irlanda os espera uno de estos veranos!. Pero tenga preparados para la lluvia … y por unas temperaturas entre a los 10 y a los 20 grados!

Poros


L’illa de Poros, al Peloponès, a uns 140 kms d’Atenes, i uns 80 de Corint, és un trosset de les Cíclades ancorat a tocar de la costa. Només un canal de 20 metres la separa de Galatas, a la Grècia Continental, el poble que està enfront de l’illa i de la vila de Poros. Allà podeu deixar el cotxe, hi ha bon aparcament, si no voleu pujar-lo a un ferry. Petites barquetes i grans transbordadors per cotxes fan aquest salt del canal cada deu minuts, entre Galatas i Poros Vila. I, malgrat això, malgrat tot, Poros és una illa autèntica i, sense anar més enllà, és una cucada. Poros desplega les seves cases blanques, quasi ciclàdiques però de teulada vermella, des d’un turó, avall fins el port i canal que us acabem de dir que la separa de Gàlatas. Les aigües son tan blaves, tan netes que podeu banyar-vos en una platgeta qualsevol del canal, o de l’illa. La vila és petitona, però la resta de l’illa gran, per això podeu passar amb el cotxe, o bé llogar un caique, una barqueta grega, tipus taxi, per anar a les platges amagades a l’altra banda de Poros. A Poros vila pode visitar el Museu Arqueològic i el monestir de Zoodóchos Pigí. Dalt d’un turó proper hi ha les ruïnes del temple de Poseidó. I no gaire més lluny la platja de Monastero Bay, amb bones tavernes on menjar. Nosaltres, però, vam dinar al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. No deixeu de fer una passejada pels carrers blancs de Poros, plens de botigues i restaurants, i de pujar fins la torre del rellotge que corona el turó. No vam dormir a Poros, ho feiem a Loutra Elenis, a als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu de banda l’illa de Poros en una ruta pel Peloponés, visitant Epidaure i el seu teatre fabulós, visitant Nauplia, bella ciutat o la illa germana de Hydra, una passada!.

Poros es una isla griega situada a escasos metros de la costa del Peloponeso, cerca de Epidauro y Nauplia. Una costa donde todo el año florecen los limoneros. Poros villa se nos aparece casi como por encanto frente al pueblo de Galatas, punto de acceso desde la Grecia Continental. El acceso a Poros Villa, y a la isla se hace mediante pequeñas embarcaciones que parten del puerto de Galatas hacia Poros, atravesando unos 20 metros escasos de puerto y canal. También hay ferrys que pueden transportar vuestro vehículo. Ya en la ciudad de Poros vale la pena visitar el Museo Arqueológico y dar un paseo hasta el punto más alto de la villa, la torre del reloj, que está la cumbre de la colina desde donde las casitas blancas, casi cicládicas bajan hasta el muelle. No os perdais el monasterio de Zoodóchos Pigí y los restos del templo de Poseidón. No lejos está la playa de Monastero Bay, con tabernas muy recomendables para comer.

Monasterboice


monasterboice

Monasterboice és un petit enclavament situat a Irlanda, un país amable, que és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, molt cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Doncs bé, uns pocs kilòmetres al nord de la capital hi ha aquesta petita i senzilla maravella: Monasterboice.  Un antic clos monàstic, amb una torre de defensa, les restes d’un parell de temples, arcaics, petits, i un cementiri molt romàntic, ple de creus celtes gegants, amb decoració escultòrica omplint les dues cares. Una meravella. L’entrada és gratuïta. Hi ha bon aparcament al davant i és fàcil arribar-hi des de l’autopista, prop de Drogheda, ben senyalitzat.  No està gens lluny de les fites prehistòriques de Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat. I s’assembla a altres petites maravelles amagades com ara Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Passeu unes vacances a Irlanda, seguiu la carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore i les ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny.  O la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus. El verd no és gratis!.

Las cruces celtas esculpidas entre las tumbas del cementerio de Monasterboice no las vereis en ningún otro sitio del mundo. Estan todas aquí, en este pequeño reducto monástico al norte de Dublin que no debeis dejar de visitar cuando vayais de vacaciones a Irlanda, un pais amable ideal para una vacaciones de verano. Un país diferente, cordial, amigable. Con su capital, Dublin, pequeña y coqueta, sus costas, sus lugares mágicos, sus bosques y ensenadas, sus islas. Monasterboice es un antiguo monasterio celta, ahora cementerio romántico. Recorrer Irlanda alojandose en pequeños bed&breakfast como el Westwood de Blarney, con su castillo, o el Seafield de Cliffden, o el Villa Rose o el Crowne Plaza, bien preparados para famílias. Temperaturas entre 10 i 20 grados. !El verde no es gratis!.

Arranmore island / Arainn Mhor


arranmore

L’illa d’Arranmore està situada al nord d’Irlanda, al comtat de Donegal, en la poc explorada costa que mira a l’Atlàntic més salvatge i a Amèrica. No està gaire mar endins i, per tant, el viatge no és gaire llarg, ni gaire car. Son 7 km des del petit port de Burtonport, amb bon aparcament, gratuït, i un parell de vaixells, un de blau i un de vermell, que porten unes 30 persones i cinc o sis cotxes cada vegada que travessen entre la retallada costa i l’illa. Això ho fan diverses vegades al dia, cada hora, hora i mitja, més o menys, en un trajecte que dura uns 2o minuts. Arranmore és aconsellable perquè és petita, autèntica, gens turística, remota i molt accessible. Podeu anar a peu, en bici, però millor aneu en cotxe. El cotxe està permès, i és aconsellable, perquè les alçaries son importants i les carreteres i camins, estrets, fan força pujada. Però heu de fer-los per arribar fins el far de l’extrem de l’illa, extrem d’Irlanda, el punt més estret de l’oceà Atlàntic entre Irlanda i Estats Units. En el camí hi ha una sèrie de petits llacs, un cim, un monument commemoratiu de l’amistat amb amèrica i un far situat al fi del món entre penya-segats de vertigen. Molt salvatge, molt bonic, molt remot. El més remot que mai viureu, segurament. L’illa està habitada per veritables parlants de gaèlic, pescadors que es donen cita a les belles tavernes i pubs de l’únic poble que hi ha. Nosaltres els hem vist al Teac Phil Ban Bar, a peu de la platja, una mica més enllà del port. Una veritable taverna marinera, al costat d’un arenal blanquíssim. Perquè Arranmore te una bonica platja de sorra fina just al final del port, ocupant tota la badia. O al típic Early’s, també a tocar del port, que és un bon b&b on passar una nit o dues. No hem dormit mai a l’illa, no cal. Amb un dia feu el fet!. Però hi ha un hotel que tothom recomanava quan hi vam ser: el Killeens. Si tothom en parla bé, deu ser prou bo, oi?. Nosaltres també varem dinar una vegada en un lloc fantàstic, típic, una altra taverna de pescadors. Peix fresc a preus raonables, al port d’accés a l’illa, davant mateix del punt d’embarcament, a Burtonport. Especialitat en llagosta. Us el recomanem: és el “The Lobster Pot”. No deixeu d’incloure una illa tan poc turística com Arranmore en una ruta de vacances per Irlanda. Us agradarà!.

La isla de Arranmore está situada al norte de Irlanda, en Donegal, en la poco explorada costa que mira a América. Son solo 7 km desde Burtonport, con aparcamiento, gratuito, y un par de barcos  que os llevaran a la isla en solo 2o minutos. Arranmore es pequeña, autentica, nada turística, remota y accesible. Podéis ir por ella a pie, en bici, o en coche. Hay muchos acantilados, un faro en el fin del mundo, unos pequeños lagos y mucho mar. Está habitada por pescadores que hablan gaélico, y que se cita en tabernas como la Teac Phil Ban Bar, en la misma playa. Vosotros podeis ir también al típic Early’s, cerca del puerto, un b&b bonito, o a un hotel que la gente recomienda, el Killeens. Nosotros no lo hemos probado, porque comimos en un restaurante en Burtonport justo en el acceso a la isla. Especialidad en llagosta. Lo recomendamos sin dudarlo: el “The Lobster Pot”. No dejeis de incluir la isla de Arranmore en una ruta de vacaciones por Irlanda.

Aran Islands / Illes Arran


Inishmore

Les illes Aran, o Arran, situades davant les costes més salvatges d’Irlanda son un destí familiar que no podeu deixar passar. Les Illes Aran son tres: una de gran, on va la majoria de turistes, nosaltres inclosos, la mitjana i una de més petita. La gran és Inis Mor, en nom gaèlic, la única que hem visitat nosaltres. S’hi pot arribar fàcilment des del port de Rossaveal, un petit poblet situat a uns 30 kms. a l’oest de la bella ciutat de Galway. D’allà hi ha vaixells tots els dies de l’any. Des de Doolin, poble situat al comtat de Clare, només a l’estiu. Els ferris no porten cotxes a les illes, només turistes. El viatge dura uns tres quarts d’hora. Podeu deixar el cotxe al port de Rossaveal o al de Doolin, on hi ha pàrquings de tot el dia. També hi ha un bus que fa de llençadora entre Rossaveal i Galway. Accés possible des de l’aeroport proper a Rossaveal, en petits avions. El millor que podeu fer en arribar és llogar una bici, (per uns 10€ al dia de 2015), o bé pujar al bus turístic que fa la volta a l’illa. Aneu a veure el cercle de pedres fortificat damunt un penyasegat a Dun Aengus, o bé les foques, (que mai no hi son) a l’altre costat de la costa. Però el bonic es passejar pels camins tranquils plens de parets de pedra que col·locades unes damunt les altres fan una randa, deixant passar la llum, un efecte curiós, i veure el cavalls i vaques pastar en una imatge que recorda molt Menorca. I si fa bon dia, difícil, podeu gaudir d’unes platges precioses, prop del mateix port d’arribada a l’illa, a tocar de l’oficina de turisme. No hem dormit a les Aran, però si hem dinat a Tí Joe Watty’s Bar, ni bé ni malament. Bé de preu pel que son els preus de l’illa. Hi ha també moltes botigues de records, entre elles de jerseis de llana de les famoses ovelles autòctones. Les illes Aran imprescindibles en un viatge a Irlanda, tot i que força turístiques.

Las islas Aran, en Irlanda, cerca de la ciudad de Galway en el condado de Connemara son un destino claro en un viaje por Irlanda. Se accede en barco, poco menos de una hora, desde Rossaweal, que es un pequeño puerto. No cargan coches, solo pasajeros. Al llegar allí debereis caminar o alquilar unas bicis. Cosas para ver no hay muchas: Dun Aengus, que es una especie de fortaleza neolítica en un acantilado, o una playa de piedras donde dicen que se ven focas, (nunca las hemos visto). Es bonito pasear por los caminos tranquilos con margenes de piedra que dejan pasar la luz, provocando un efecto bastante curioso. En ellos se pueden ver caballos y vacas pastar en una imagen que recuerda Menorca. Hay playas preciosas en el mismo puerto de llegada a la isla mayor, como caribeñas. Hemos comido allí, en Tí Joe Watty’s Bar, ni bién ni mal. Precios altos como en toda la isla, llena de tiendas de recuerdos, sobretodo de jerseys de lana de las famosas ovejas autóctonas.

Glendalough


glendalougth1

Glendalough és un lloc. Un lloc màgic. Diferent. D’una banda un monestir, antic, ancestral, tel·lúric, com sorgit del fons de la terra i del temps. Una torre, dues capelles, un cementiri antic, roques cobertes de molsa… on va viure i morir Sant Kevin. Per un altre costat és un parc nacional, el més maco d’Irlanda, pel nostre gust. Amb boscos preciosos, verges, plens d’animals… cérvols, guineus… I un riu de muntanya saltiró i potent, que baixa d’un llac encantat, tancat per un circ de muntanyes boiroses. Increïble, escenogràfic, magnífic. Hi ha un camí amable, gens cansat, pensat per famílies que va del monestir al llac. Un km, potser dos, pel mig del bosc. Hi vam veure daines!. Fàcil aparcament a tocar del monestir, al final d’una carretera que només va allà, la R757. Fàcil des de Dublin, mitja hora llarga de camí, o una hora, uns 60 kms. Sortiu cap al sud, cap a Wexford, per l’autopista E1. Preneu a mà dreta la desviació per la R755 a Kilmakanoe, anant cap a Roundwood. D’allà seguiu cap a Laragh. D’aquest poblet, ben indicat, agafeu la R756 i, un parell de kms. més enllà, a l’esquerra per la R757 fins Glendalough. Deixeu el cotxe al parking del centre de benvinguda. Audiovisuals, WC,… tota mena de serveis. Visiteu el monestir. I camineu. Una carretera puja fins el llac, però us perdríeu el bosc. Ara bé, allà també hi ha bon aparcament i un centre d’interpretació que podeu visitar, xulo, petit. Des del llac encara hi ha més excursions i caminades a fer, molt maques totes. Curtes, llargues… Per dinar, allà mateix, i per dormir molt bé, teniu l’Hotel Glendalough, a tocar de l’aparcament i del monestir, (hi passareu pel darrera). Un establiment amb molt prestigi a la zona. Si més no podeu fer-hi una beguda. Un altre hotelet amb encant, i bon restaurant, el teniu a Laragh, a un km. escàs. Es tracta del Wiclow Heather. Una cucada, i amb taula molt reputada!. A Laragh hi ha també un bed and breakfast molt acollidor que proposa pastissets i menjars dolços: The Conservatory. No lluny d’allà, al poble de Rathdrum, anant cap al mar, cap a Arklow per la R755, hi ha un pub, restaurant i hotelet rural fabulós, al centre del poble. Es tracta del Jacob’s Well. Hem dinat molt bé allà, un menú fastuós, molt bé de preu, ben atesos, tracte familiar. Les habitacions son boniques, gens cares. Al mateix poble, més car, el Bates és un grandíssim restaurant, reconegut internacionalment, que ha guanyat molts premis. Si torneu a Dublin, desfent el camí, hi passeu per Roundwood de nou, pareu al Byrne & Woods, un altre laureat restaurant, luxós com pocs. A Roundwood hi ha un bon bed and breakfast, hostal i restaurant, amb preus més ajustats: The Coach House. No us ho penseu més!. Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja…

glendalough2

Glendalough, no lejos de Dublin, en Irlanda, es un precioso monasterio muy antiguo, pero también bosques fabulosos y un lago precioso. Fantástico para paseos en família, por senderos llenos de animales salvajes. Caminos desde un km. a varios, fáciles, entre la vegetación, los rios y las cascadas. No os perdais la ocasión de disfrutar de verdadera naturaleza vírgen. Aparcamiento fácil en el centro de visitantes, gratuito, con todos los servicios, y con un hotel allí mismo.

Brú na Bóinne


bru_na_boine

El formidable conjunt megalític de Brú na Bóinne és un grandiós jaciment arqueològic situat al centre d’Irlanda, no gens lluny de la capital, Dublin. És patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i ja us ben assegurem que s’ho mereix. Possiblement és el millor monument de tota Irlanda i un dels millors d’Europa i fins del món. Es tracta d’una necròpoli prehistòrica bastida mil anys abans que el cercle d’Stonehenge a Anglaterra. El centre d’acollida de visitants és un exemple d’organització. Un gran pàrking, tota mena de serveis, audiovisuals, un petit museu, un self-service… I fan bé, perquè hi passareu, com a mínim mig dia, o potser un dia sencer. Perquè tot dependrà del què volgueu visitar. El túmul més gran, molt gran, una circumferència de 25 mts, com una petita muntanya. Es diu Newgrange. N’hi ha dos més. A tots s’hi accedeix des del centre de visitants, en bus. No intenteu anar-hi per carretera, vosaltres sols, pel vostre compte. Veuríeu el monument per fora, sí, però de cap manera us deixarien entrar, ni pagant!. Al centre d’interpretació us preguntaran quins monuments voleu visitar i us donaran hora per a cada un. Potser el primer a les 10 del matí, i el segon a les 12,30, per exemple. Unes enganxines de colors evitaran que feu trampa. Ara ja podeu anar a la parada del bus i esperar. Vist el monument torneu a la parada i agafeu l’altre bus. Si aneu amb infants visiteu Newgrange. Estalviareu temps i diners, i és el més xulo, impactant i bestial. Els altres son per experts, per arqueòlegs aficionats!. Podeu dinar al self-service. No està malament, un xic carot, menjar de self. Però, de vegades va bé. La botiga de records, en canvi, està molt bé de preu, i tenen moltes coses!. Per dinar per la zona, a banda del self-service del centre d’acollida, teniu un hotelet i un bon restaurant a Donore, un poble veï que segur travessareu per arribar a Brú na Boinne. Es diu Daly’s Inn. No vam poder anar-hi dinar, pel tema bus, però feia molt bona pinta. Irlanda és molt maca. I no només aquesta fita tan especial. Tot el país és bonic. Els paisatges, les costes retallades, els llacs, els castells i les abadies, els boscos. Dublin és una ciutat molt mona. Arribeu-vos a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Brú na Bóinne és uno de los monumentos megalíticos más grandes del mundo. Está situado al norte de Dublin. Realmente impresiona. La acogida de visitantes y su organización és modélica, y en el edificio teneis todos los servícios, incluido un self-service. Pero contad con pasar allí casi todo el dia, dependiendo de los monumentos que vais a querer visitar. Porque en Brú hay varios grandes túmulos para ver, siendo el más grande y mejor conservado el de Newgrange. No os lo perdais.

Irlanda


ireland

Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Amb un barri de bars, Temple Bar, inaudit. Amb museus gratuïts, petits, a escala humana, gens cansats, però amb petites maravelles escollides. Una carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore, Monasterboice i Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny. Llocs prehistòrics com Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat com també ho és la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Berlin


brandemburg

Berlin és la capital d’Alemania, senzill i sabut. Però Berlin és, actualment, la ciutat més dinàmica, marxosa, vibrant d’Europa. Un destí familiar que acontentarà petits i grans, adolescents rebels que no volen anar amb la familia ni a la volta de la cantonada, lletraferits, artistes, amants de la gresca i dels museus. Berlin, ara, ho te tot. Sabíeu que el bust de Nefertiti, està esperant-vos al Neues Museum, a l’illa dels Museus de Berlín?. I que impressiona de veritat veure la porta de Istar, de Babilonia, amb els seus rajols blaus i els lleons?.  O que l’altar de Pèrgam és increible, i molt gran, i una maravella?. Que tot això, i els tresors de Troia, o d’Ur, son al Pergamon Museum, al costat del Neues, a l’illa dels museus de Berlín?. Però aquesta ciutat del futur son també els edificis bestials de la Postdamer Platz, amb el Sony Center al capdevant, o la torre de la TV de l’Alexander Platz, la més alta d’Europa. No us perdeu la nova cúpula del Reichtag, del Norman Foster. Visita gratuïta amb hora demanada a traves d’internet. Imprescindible. I què dir de les restes del mur?. Aneu a veure-les, pintades pels avantguardistes de tota Europa, abans que el tirin a terra definitivament. I feu-vos una foto amb els soldats falsos del Check Point Charlie, o compreu-vos un barret de soldat rus. O roba de disseny. Ara la moda és tota a Berlin, com l’art, o les darreres tendències musicals. Una xarxa de transport increible, a preus de regal amb la tarja Welcome. Us la recomanem. Agafeu la de tres dies que dona accés gratuït als museus. No fareu cua i podreu veure tots els museus de la Museuminsel. Berlin també son els seus parcs, com el Tiengarden, inmens, o el monument a l’holocaust, laberint de pedra, o la porta de Brandemburg, o el zoo més gran i bonic del món, o els carrers amagats plens de bars i restaurants, o els busos grocs de 2 pisos, o Charlotemburg, el castell dels Kaisers, o Postdam, el palau de Sanssouci, rococó del reis prusians. Aquest estiu, o aquesta tardor, Berlin us espera. No ho dubteu!. Per dormir teniu mil i un hotels, però nosaltres ho hem fet, be de preu, i amb 2 nens, al Novotel Berlin Mitte. Molt bé. Cèntric, a 500 mts d’Alexander Platz i dels museus. I per sopar us direm un secret: una pizzeria maravellosa, de qualitat i preu, tot i que vosaltres podreu descobrir molts més llocs. Es diu Peretti, i està en un carrer, una galeria, a la Karl-Liebknecht-Straße 5, on hi ha desenes de bons llocs per menjar.

Berlin es la capital de Alemania, sencillo y sabido. Pero Berlin es, actualmente, la ciudad más dinámica, marchosa, vibrante de Europa. Un destino familiar que contentará pequeños y grandes, adolescentes rebeldes que no quieren ir con la familia ni a la vuelta de la esquina, literatos, artistas, amantes de la juerga y los museos. Berlin, ahora, lo tiene todo. ¿Sabíais que el busto de Nefertiti, está esperando sesión en el Neues Museum, en la isla de los Museos de Berlín?. ¿Y que impresiona de verdad ver la puerta de Istar, de Babilonia, con sus ladrillos azules y los leones?. ¿O que el altar de Pérgamo es increíble, y muy grande, y una maravilla?. ¿Que todo eso, y los tesoros de Troya, o de Ur, son el Pergamon Museum, junto al Neues, en la isla de los museos de Berlín?. Pero esta ciudad del futuro son también los edificios bestiales de la Postdamer Platz, con el Sony Center al frente, o la torre de la TV de la Alexander Platz, la más alta de Europa. ¿Y qué decir de los restos del muro?. Vayan a verlos, pintados por los vanguardistas de toda Europa, antes de que lo tiren definitivamente. Y háganse una foto con los soldados falsos del Check Point Charlie, o comprad un sombrero de soldado ruso. O ropa de diseño. Ahora la moda está toda en Berlin, como el arte, o las últimas tendencias musicales. Una red de transporte increíble, a precios de regalo con la tarjeta Welcome. Os la recomendamos. Coged la de tres días que da acceso gratuito a los museos. No haréis cola y podreis ver todos los museos de la Museuminsel. Berlin también son sus parques, como el Tiengarden, inmenso, o el monumento al holocausto, laberinto de piedra, o la puerta de Brandemburgo, o el zoo más grande y bonito del mundo, o las calles escondidas llenos de bares y restaurantes , o los buses amarillos de 2 pisos, o Charlotemburg, el castillo de los Kaisers, o Postdam, el palacio de Sanssouci, rococó del reyes prusianos. Este verano, o en otoño, Berlin les espera. ¡No lo duden!. Para dormir tienen mil y un hoteles, pero nosotros lo hemos hecho, bien de precio, y con 2 niños, en el Novotel Berlin Mitte. Muy bien. Céntrico, a 500 mts de Alexander Platz y los museos. Y para cenar os diremos un secreto: una pizzería maravillosa, de calidad y precio, aunque vosotros podreis descubrir muchos más lugares. Se llama Peretti, y está en una calle, una galería, donde hay decenas de buenos lugares para comer.

Les Ciclades


Les illes Ciclades son el paradís. Dit això, podem tancar aquí l’article. Però no volem deixar-vos amb el dubte de si val la pena travessar el Mediterrà per anar-hi. Ja us ho diem: val la pena. Situades al centre del mític mar Egeu, aquestes illes són el compendi, la quintaessència, el millor que pot oferir la Mediterrània. Són un destí universal, un lloc on cal anar, on s’ha d’anar, com a mínim un cop a la vida. A les Ciclades hi ha illes per a tots els gustos. Nosaltres us explicarem el nostre periple, durant unes llargues, llargues vacances. Les Cíclades tenen uns trets comuns a totes: les cases blanques, les platges paradisíaques, una terra agreste, abrupta, sense vegetació, el sol poderós, y vent constant. També l’animació tothora, dins les viles medievals de carrers estrets. O el monestirs penjats dalt de turons, plens d’or i d’imatges. Pobles amb ports esplèndits, plens de barques de pesca carregades d’esponges, que porten a terra un peix boníssim. De vinyes que elaboren un vi de retsina que fa embogir, ideal per les seves nits d’estiu, impagables, amb olor de mar i de sal. Cadescuna de les illes, però, conserva un tresor amagat. Per exemple la petita i preciosa Tinos. Un destí molt familiar. Amb pocs turistes i unes platges d’ensomni. Aquesta és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, i molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, nosaltres ho varem fer, petit i bàsic o bé en cases particulars. Una de les illes més autèntiques, i de les menys turístiques, és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital és una gran ciutat que conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com ara Agios Prokopios. Nosaltres vàrem anar al càmping Naxos. La seva veïna és la illa de Paros, també força gran i allunyada de les rutes turístiques. Un racó tranquil on gaudir en família del mar i dels cel blaus, de les cases encalades, de platges maravelloses, com Krios. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa. Baixeu al port de Paros i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Aquí nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell, en qualsevol illa, us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs. Mikonos representa, ella sola, totes les Cíclades, tot l’Egeu, tota la Mediterrània i totes les illes. Però és molt particular, molt diferent. És un esterotip. Una imatge per vendre al turisme. I tanmateix és magnífica. És indescriptible. Mikonos te platges paradisíaques, una capital tota blanca oberta a una badia blava, sota un turó coronat de molins de vent. (A la foto). És una illa petita, a escala molt humana, on podeu trobar-hi molta marxa o molta calma, segons vulgueu. Hi ha moltíssims hotels, càmpings, bungalows i cases particulars: mireu aquesta web. Nosaltres varem estar al càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona des de l’època dels hippies i en el de la platja de Paraga, prop de Mikonos vila, molt familiar. No deixeu de recòrrer els carrers de la capital, de la petita Venecia, o de fotografiar-vos davant de l’esglèsia de Paraportinari. Està al port, on trobareu el també molt famós pel·licà Petros. La illa de Delos, a una hora de Mikonos en barca, és sagrada, però minúscula. És un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes grandioses, vastes, inacabables. Atenció: manca absoluta de qualsevol arbre. Continuem el nostre periple per les maravelloses Cíclades. Ara toca Santorini. Ja l’arribada en vaixell és teatral, cinematogràfica, espectacular. La illa te forma de cruasant i els vaixells entren dins la llacuna interior. Els pobles estan penjats de les abruptes pareds que va deixar el volcà de l’illa en esclatar. Les cases blanques, la terra negra, de lava, les aigües blau porpra són d’una descripció difícil, impossible. Podeu pujar del port a Thira en burro, autobús o a peu, fent un miler d’escalons. Convé navegar per la llacuna interior i anar a la petita illa volcànica del centre. Hi ha moltes barquetes que fan el trajecte, cada hora. També visitar Oia, un poblet encantador i la platja de Perissa, de sorra negra. Hem estat també a Syros, moderna, amb un port gegantí, molt urbanitzada, a Ios, la illa dels joves, amb una marxa increible. O a Folegandros, perduda en mig del no res, verge. Sifnos i Sèrifos, petites i recòndites, i a moltes altres, però l’escrit es fa llarg i no volem cansar-vos. Per anar a Grècia hi ha molts vols des de Barcelona. Un cop allà hi ha molts vaixells fins a les illes, diversos lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes, o també avions. Els tiquets dels vaixells els venen al port, o a les moltes agències de viatges que hi ha per tot Atenes. Dormir o menjar a les Cíclades no és problema. Us deixem una pàgina especialitzada en illes gregues. Menús molt de casa nostra, regats amb l’oli verge d’oliva, de kalamata, superior, o plats de peix, de pasta, amb la mousaka divina, els dolmades, el soulaki, el satsiki… Us serviran bon menjar i us oferiran un llit en milers de restaurants, hotels o càmpings. Al baixar del vaixell us asaltaran amb ofertes!. Si dieu que si, us portaran en furgoneta fins el restaurant, l’hotel, el càmping o la casa particular. No us perdeu la possibilitat d’oferir a la vostra canalla un destí tan diferent, estrany i aventurer!.

Las islas Cicladas son el paraíso. Dicho esto, podemos cerrar aquí el artículo. Pero no queremos dejaros con la duda de si vale la pena atravesar el Mediterráneo para ir. Vale la pena. Situadas en el centro del mítico mar Egeo, estas islas son el compendio, la quintaesencia, lo mejor que puede ofrecer el Mediterráneo. Son un destino universal, un lugar donde hay que ir. En las Cicladas hay islas para todos los gustos. Nosotros les explicaremos nuestro periplo, durante unas largas, largas vacaciones. Las Cícladas tienen unos rasgos comunes a todas ellas: casas blancas, playas paradisíacas, tierra agreste, abrupta, sin vegetación, solo poderoso el viento constante, con mucha animación siempre, con villas medievales de calles estrechas, y monasterios colgados en lo alto de riscos, llenos de oro y de imágenes. Pueblos con puertos espléndidos, llenos de barcas de pesca cargadas de esponjas, que pescan un pez buenísimo, y elaboran un vino de retsina que hace enloquecer. Sus noches de verano són impagables, con olor a mar y sal. Cada una de las islas, sin embargo, conserva un tesoro escondido. Por ejemplo la pequeña y preciosa Tinos. Muy familiar. Con pocos turistas y unas playas de ensueño. Esta es una isla santuario. Su iglesia de la Agia Sophia, o de la Virgen, es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de eso, tranquilidad, y mucha calma. Para alojarse hay un camping, el Tinos, donde nosotros lo hicimos, pequeño y básico, o bien pernoctar en casas particulares. Una de las islas más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la ciclada mayor, la más agrícola. La capital es una gran ciudad que conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como Agios Prokopios. Nosotros fuimos al camping Naxos. Su vecina es la isla de Paros, también bastante grande y alejada de las rutas turísticas. Un rincón tranquilo donde disfrutar en familia del mar y los cielos azules, de las casas encaladas, de playas maravillosas, como Krios. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa. En el puerto de Paros podreis contemplar los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Aquí nosotros dormimos en una casa particular. Al bajar del barco, en cualquier isla, les ofrecerán muchas casas, elijan una y déjesense mimar por la hospitalidad de los griegos. Mikonos representa, ella sola, a todas las Cícladas, a todo el Egeo, a todo el Mediterráneo y a todas las islas. Pero es muy particular, muy diferente de las demás. Que gran paradoja. Es un estereotipo. Una imagen para vender el turismo. Y sin embargo es magnífica. Es indescriptible. Mikonos tiene playas paradisíacas, una capital toda blanca, abierta a una bahía azul, bajo un cerro coronado de molinos de viento. (En la foto). Es una isla pequeña, a escala muy humana, donde podrán encontrar mucha marcha o mucha calma, según se desee. Hay muchísimos hoteles, campings, bungalows y casas particulares. Nosotros estuvimos en el camping Paradise, en una cala idílica, que funciona desde la época de los hippies y en el de la playa de Paraga, cerca de Mikonos ciudad, muy familiar. No dejen de recorrer las calles de la capital, de la pequeña Venecia, o fotografiarse tomando algo cerca de la iglesia de Paraportinari. Está iglesia multifotografiada está en el puerto, donde también encontrarán el también muy famoso pelícano Petros. La isla de Delos, a una hora de Mikonos en barco, es sagrada, pero minúscula. Es un gigantesco campo ruinas. Ruinas grandiosas, vastas, interminables. Atención: falta absoluta de cualquier árbol. Continuamos nuestro periplo por las maravillosas Cícladas. Ahora toca Santorini. Ya la llegada en barco es teatral, cinematográfica, espectacular. La isla tiene forma de cruasant y los barcos entran en la laguna interior. Los pueblos están colgados de las abruptas paredes que dejó el volcán de la isla al estallar. Las casas blancas, la tierra negra, de lava, las aguas azul púrpura son de una descripción difícil, imposible. Pueden subir el puerto a Thira en burro, autobús o a pie, contando un millar de escalones. Conviene navegar por la laguna interior e ir a la pequeña isla volcánica del centro. Hay muchas barquitas que hacen el trayecto, cada hora. También visitar Oia, un pueblecito encantador y la playa de Perissa, de arena negra. Hemos estado también en Syros, muy urbanizada, en Ios, Folegandros, Sifnos y Sérifos, pequeñas y recónditas, y muchas otras, pero el escrito se hace largo y no queremos cansaros. Para ir a Grecia hay muchos vuelos desde Barcelona. Una vez allí hay muchos barcos hasta las islas, varios vínculos diarios con el puerto de El Pireo, en Atenas, o también aviones. Los tickets de los barcos los venden en el puerto, o las muchas agencias de viajes que hay por todo Atenas. Dormir o comer en las Cícladas no es problema. Menús muy de nuestra casa, con aceite virgen de oliva, pescado, pasta, mousaka divina, dolmades, soulaki, satsiki … en miles de restaurantes, hoteles o campings. Al bajar del barco les asaltaban con ofertas. Si decís que sí, os llevarán en furgoneta hasta el restaurante, el hotel, el camping o la casa particular. No os perdais la posibilidad de ofrecer a vuestros hijos e hijas un destino tan diferente, extraño y tan aventurero.

Paros


La illa de Paros és una illa grega, de les Cíclades, gran i allunyada de les rutes turístiques. Si ja esteu farts de festa i gresca, de gentades, podeu abandonar paradisos com Mikonos, Ios o Santorini i anar a raure a aquest racó de mar i cel blaus, de cases encalades, platges maravelloses i ciutats amb castells bisantins. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa, a la foto, o el propi Paros, o tants d’altres. Baixeu al port i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs.

La isla de Paros es una isla griega, de las Cícladas, grande y alejada de las rutas turísticas. Si ya estáis hartos de fiesta y diversión, de la gente, podeis abandonar paraísos como Mikonos, Ios o Santorini e iros a este rincón de mar y cielo azules, de casas encaladas, playas maravillosas y ciudades con castillos bizantinos. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa, en la foto, o el propio Paros, o tantos otros. Baje al puerto, contemplando los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Nosotros dormimos en una casa particular. Al descender del barco te ofrecen muchas, elija y escoja, déjese mimar por la hospitalidad de los griegos.

The island of Paros is a Greek island in the Cyclades, large and off the tourist routes. If you are already tired of partying and revelry, tired of crowded streets, you can leave paradises as Mykonos, Ios or Santorini and go to this corner of blue sea and sky. Wonderful beaches and cities with castles are attending you. Paros has good places of great beauty. Like Naussa’s harbour, on the picture, or Paros’ harbour too. Get the port and look the last fishermen in the Aegean. We were sleeping in a private home. When you get off the ship people offers you. Select and enjoy the hospitality of the Greeks.