Més enllà de la Puglia: Grècia


Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata


Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Carnaval de Platja d’Aro


El Carnaval de Platja d’Aro és el més semblant que tenim a casa nostra dels carnavals de Rio o de Canàries. Serà pel cosmopolitisme d’aquesta població de la Costa Brava. Serà perquè hi ha marxa tot l’any. Serà perquè no dorm ni de dia ni de nit. Serà perquè concentra hotels, bars, discos, gresca a tope en un parell de kilòmetres. Serà perquè te una platja com la de Copacabana. Serà pels gratacels. El Carnaval de Platja d’Aro ha esdevingut una fita, reconeguda a nivell mundial. És el més famós de Girona. Aquest any, a la Gran rua de Carnaval de carrosses i comparses on hi participaran més de 60 colles. La sortida serà des de la Plaça de la Sardana i el recorregut serà l’habitual  per Cavall Bernat i Avinguda de S’Agaró. La Rua de Carrosses i Comparses serà el dissabte 22 de febrer amb la Gran Rua a les 11 del matí i a les 4 de la tarda. A la nit ball. Atenció però. Anèu-hi només si sou molt carnavaleros, o si teniu els infants ja en edat de merèixer, un xic grans. A Platja d’Aro s’hi arreplega una multitud de visitants, que hi ha anys que arriba al mig milió. Està ben aviat dit això!. No hem dormit mai a Platja d’Aro. No és el nostre destí preferit a la Costa Brava. Però d’hotels, càmpings i apartaments n’hi ha a cabassos. Teniu des de l’exclusiu, La Gavina, a S’Agaró, amb 5 estrelles, fins hostalets senzillets. Nosaltres anem a La Terrassa, un hotel molt cèntric, que està prou bé, o al Bell Repós, més antic, però Tampoc passareu gana. L’oferta gastronòmica és galàctica. Des de la increible Casa Viart, llocs tradicionals com el Feliu, fins a trattorias com la Nove o pizzeries com La Roma. Bon carnaval a Platja d’Aro!.

El Carnaval de Platja d’Aro es lo más parecido que tenemos en casa a los carnavales de Río o de Canarias. Será por el cosmopolitismo de esta población de la Costa Brava. Será porque hay marcha todo el año. Será porque no se duerme ni de día ni de noche. Será porque concentra hoteles, bares, discos, juerga a tope en un par de kilómetros. Será porque tiene una playa como la de Copacabana. Será por los rascacielos. El Carnaval de Platja d’Aro se ha convertido en un hito, reconocido a nivel mundial. Es el más famoso de Girona. El acto central es el sábado por la tarde cuando se celebra el desfile de bandas, carrozas y comparsas. Atención sin embargo. Id sólo si sois muy carnavaleros, o si tienen ya los niños en edad de merecer, un poco mayores. En Platja d’Aro se congrega una multitud de visitantes, que hay años que llega al medio millón. ¡Está muy pronto dicho!. No hemos dormido nunca en Platja d’Aro. No es nuestro destino preferido en la Costa Brava. Pero de hoteles, campings y apartamentos hay a montones. Tienen desde el exclusivo, La Gavina, en S’Agaró, con 5 estrellas, hasta el hostal más sencillito. Tampoco pasaréis hambre. La oferta gastronómica és galáctica.

El Carnaval de Platja d’Aro


El Carnaval de Platja d’Aro és el més semblant que tenim a casa nostra dels carnavals de Rio o de Canàries. Serà pel cosmopolitisme d’aquesta població de la Costa Brava. Serà perquè hi ha marxa tot l’any. Serà perquè no dorm ni de dia ni de nit. Serà perquè concentra hotels, bars, discos, gresca a tope en un parell de kilòmetres. Serà perquè te una platja com la de Copacabana. Serà pels gratacels. El Carnaval de Platja d’Aro ha esdevingut una fita, reconeguda a nivell mundial. És el més famós de Girona. Aquest any, a la Gran rua de Carnaval de carrosses i comparses on hi participaran unes 65 colles. La sortida serà des de la Plaça de la Sardana i el recorregut serà l’habitual  per Cavall Bernat i Avinguda de S’Agaró. La Rua de Carrosses i Comparses serà el dissabte 2 de març, i la gran Rua de Carnaval a les 16 hores de la tarda. Atenció però. Anèu-hi només si sou molt carnavaleros, o si teniu els infants ja en edat de merèixer, un xic grans. A Platja d’Aro s’hi arreplega una multitud de visitants, que hi ha anys que arriba al mig milió. Està ben aviat dit això!. No hem dormit mai a Platja d’Aro. No és el nostre destí preferit a la Costa Brava. Però d’hotels, càmpings i apartaments n’hi ha a cabassos. Teniu des de l’exclusiu, La Gavina, a S’Agaró, amb 5 estrelles, fins hostalets senzillets. Nosaltres anem a La Terrassa, un hotel molt cèntric, que està prou bé, o al Bell Repós, més antic, però Tampoc passareu gana. L’oferta gastronòmica és galàctica. Des de la increible Casa Viart, llocs tradicionals com el Feliu, fins a trattorias com la Nove o pizzeries com La Roma. Bon carnaval a Platja d’Aro!.

El Carnaval de Platja d’Aro es lo más parecido que tenemos en casa a los carnavales de Río o de Canarias. Será por el cosmopolitismo de esta población de la Costa Brava. Será porque hay marcha todo el año. Será porque no se duerme ni de día ni de noche. Será porque concentra hoteles, bares, discos, juerga a tope en un par de kilómetros. Será porque tiene una playa como la de Copacabana. Será por los rascacielos. El Carnaval de Platja d’Aro se ha convertido en un hito, reconocido a nivel mundial. Es el más famoso de Girona. El acto central es el sábado por la tarde cuando se celebra el desfile de bandas, carrozas y comparsas. Atención sin embargo. Id sólo si sois muy carnavaleros, o si tienen ya los niños en edad de merecer, un poco mayores. En Platja d’Aro se congrega una multitud de visitantes, que hay años que llega al medio millón. ¡Está muy pronto dicho!. No hemos dormido nunca en Platja d’Aro. No es nuestro destino preferido en la Costa Brava. Pero de hoteles, campings y apartamentos hay a montones. Tienen desde el exclusivo, La Gavina, en S’Agaró, con 5 estrellas, hasta el hostal más sencillito. Tampoco pasaréis hambre. La oferta gastronómica és galáctica.

Metz i el Nadal


El Nadal a Metz és molt bonic. Però si no és Nadal també és molt xulo. De fet, nosaltres hi parem cada vegada que tornem de Bèlgica, d’Holanda o d’Alemania, camí de casa. Perquè te un Novotel amb piscina, ideal per a les famílies al bell mig de la ciutat, amb bon parquing, i no gens car. Perquè te una catedral fantàstica, alta, altíssima, amb uns vitralls fabulosos, els millors de França. També te un parell d’esglésies més, interessants, un museu, anomenat de La Cour d’Or, amb restes romanes i merovingies, i un nou centre Pompidou, filial del de París, i el riu Mosel·la, magnífic, ple de cignes i d’ànecs, que hi passa pel mig. Però de tot, la Catedral, es val una visita i una estada. Per Nadal, a Metz, hi ha un munt de mercats, carrers decorats i esdeveniments, que podeu consultar a la seva web. També una pista de gel per patinar, i una roda, una “noria” molt gran. Si feu vacances per aquestes dates, animeu-vos. Si no les feu, penseu-hi de cara a l’any vinent. I si voleu anar a Metz en una altra època de l’any, cap problema. Sempre és bonic!. Dinar o sopar a Metz és senzill, pràctic i bo. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar la Lorena, i amb uns espectaculars mercats de Nadal!.

La Navidad en Metz es muy bonita. Aunque es bonito en cualquier época del año. Nosotros paramos allí cada vez que vamos o venimos de Europa, de Bélgica, de Holanda o de Alemania. Tiene un Novotel con piscina, ideal para familias, en pleno centro del casco antiguo, tocando a la catedral. Una catedral fantástica, alta, altísima, con vidreras de fábula. Una catedral de las mejores de Francia y de Europa. Y también un museo, el de La Cour d’Or, y un centro Pompidou. Y el rio Mosela. Hay muchas actividades navideñas, mercadillos, una pista de patinaje sobre hielo. I si vais a Metz en otra época del año no hay problema. Siempre es bonito. Comer en Metz es sencillo. Id a la pizzeria La Storia. Fantástica y economica. O a La Robe des Champs, en la place Saint Jacques, donde hay patates de todo tipo en un lindo local art-decó. Al lado otra pizzeria que no está mal: Angeluzzo. Étnicos el libanés Au Coeur du Liban, y el hindú Meena Mahal, en la Rue des Jardins. Una trattoria clásica, pizzes de lleña, La Toscana. I para dormir el gran hotel, de la cadena Novotel.

Le Noël à Metz est très agréable. Bien qu’il soit agréable à tout moment de l’année. Nous nous arrêtons là à chaque fois que nous retournons de la Belgique, de les Pays-Bas ou de l’Allemagne. Il y a un Novotel qui dispose d’une piscine, idéal pour les familles, au cœur de la vieille ville, à côté de la cathédrale. Metz à une cathédrale fantastique, une de les meilleures cathédrales en France et en Europe aussi. Et un musée, La Cour d’Or, et aussi un nouvel Centre Pompidou. Et il y a la Moselle, ce beau rideau. Partage, émerveillement et convivialité, la magie de Noël est de retour au cœur de la ville de Metz. Elle a installé ses quartiers d’hiver dans les rues et sur les places. C’est le temps des réjouissances et de l’effervescence. Chalets de bois, idées cadeaux, décors magnifiques, illuminations, douceurs, sucrées, recettes salées, sapins, guirlandes et lutins … Tout au long des festivités, vous irez de ravissements en éblouissements. Il était une fois … un rêve insolite, un conte féerique dans lequel vous allez pouvoir vous divertir à loisir, en famille et entre amis. Petits et grands vont apprécier l’aventure. En cette fin d’année 2018, Metz fait la fête passionnément! Manger à Metz est trés facile. Il faut aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et  economique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane.

Nadal a Nice


Niça, a la costa blava francesa, ja a tocar d’Itàlia, pot ser un destí familiar molt clar. Tan per passar-hi unes vacances, com per una escapada, o per una senzilla parada camí d’Itàlia. Podeu anar-hi aquestes festes de Nadal perquè hi fan un mercat de Nadal ben bonic del 30 de novembre al 31 de desembre de 2018. Hi trobareu pista de gel, animacions, xalets d’artesania, espectacles i màgia de Nadal. Niça és una ciutat oberta, preciosa, abocada a una badia de les més maques del Mediterrà. Amb un port molt actiu, d’on surten vaixells cap a l’illa de Còrcega, un altre motiu per fer escala a Niça. La platja, de pedres, i molt profunda, no és gaire familiar. El color del mar, blau intens, lila, no convida a la banyada sinó al nedador expert. Però el passeig dels anglesos, kilomètric, convida a la passejada arran d’aigua. La ciutat nova no és gaire xula, tot i que hi ha sorpreses com la catedral ortodoxa russa, com una mena de Sant Basili casolà. Però el casc antic és una petita delicia, preciós. Comenceu pel Cours Saleya, amb el seu mercat de flors, amb accés directe a la platja. Pugeu després pels carrerons italianitzants amb les seves cases de colors pastel, plenes d’esglésies barroques. Admireu la catedral, arribeu-vos fins el port, o remunteu el turó del castell per tenir vistes de la vila. O feu un tour de museus d’art modern, Chagal, Matisse… Niça no decepciona. El transport públic és modèlic: tram, bus… Aparcar és difícil però possible. Nosaltres hem estat allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà, al mateix hotel, vam sopar, de tapes. De fàbula!. No te parquing. Cal anar al parquing de l’estació del sud, caret. També ens hem allotjat alguna vegada a Ibys Styles Arenas, o al Novotel Suites Arenas, prop de la platja, amb piscina, molt bé. Per dinar aneu al restaurant Acqua e Farina, al 39 de la Rue de la Préfecture. És una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. No és l’únic lloc on menjar bé a la vila antiga. El Caruso no està gens malament.

Niza, en la costa azul francesa, es un destino familiar claro. La encontrareis camino de Italia. Es una ciudad preciosa, un puerto activo y con una playa en una de las bahias más bonitas del mundo, aunque sea una playa de pedruscos, y en un mar muy profundo, de aguas azules, violáceas. La parte nueva tiene de interesante la catedral ortodoxa rusa y poco más. El casco antiguo es más bonito con las callejas italianizantes, las casas de color pastel y las iglesias barrocas. Hay un buen número de museos de arte moderno, Chagal, Matisse… Aparcar és difícil pero no impossible. Nosotros estubimos en el Hotel Monsigny, perfecto. Y cenamos allí, de tapas. En navidad hacen un bonito mercado y hay una pista de hielo. Una buena idea para estas vacaciones.

Du 30 novembre 2018 au 31 décembre 2018 vous trouverez a Nice le patinoire de Noel, des animations, chalets des artisans, idées cadeaux, envies gourmandes, spectacles, tout a été créé pour vous faire vivre des moments festifs en famille ou entre amis. Allez a Nice pour voir le Marché de Noël : soixante-dix chalets présentant un large éventail de produits de Noël issu de l’artisanat vous attendent tous les jours de 11h à 20h (vendredi et samedi à 22h). Patinoire : une grande patinoire vous accueille lors de 7 séances de 1h. 5€ patins compris. Prévoir des gants et une carte d’identité. Tous les jours à 11h, 12h30, 14h, 15h30, 17h et 18h30 Séance supplémentaire à 20h les vendredis et samedis Grande roue : Tous les jours de 11h à 23h Jeux pour enfants : Tous les jours de 11h à 20h (vendredi et samedi à 22h).

Ávila Medieval


Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila cal veure-la. I si avui us parlem d’Àvila és en motiu de les seves famoses jornades medievals, que seran aquest cap de setmana, del 7 al 9 de septiembre de 2018. Un imponent mercat, amb els carrers i l’espectacular muralla medieval del siglo XI como teló de fons. També torneig, tir amb arc, cetreria, focs d’artifici, música… En total més de 250 activitats de tota mena!.  Totes impressionants. I per completar el dia podeu allotjar-vos en un palau, ara reconvertit en còmode hotel. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila amb motiu de les seves jornades medievals i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. Y si hoy hablamos de Ávila es porque allí, del 7 al 9 de setiembre de 2018, se realizan unas de las mejores jornadas medievales de España. Se llaman Ávila Medieval 2018, y tienen el reconocimiento de Fiesta de Interés Turístico. Podreis ver el famoso Mercado de las Tres culturas, torneos y justas medievales, pasacalles, exhibiciones de tiro con arco y cetrería, espectáculos de pirotecnia, lanzamiento nocturno de flechas desde la muralla, conciertos de música medieval… En total seran más de los 250 espectáculos y recreaciones históricas programadas. Podeis alojaros en un palacio, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Otras veces lo hicimos en el Hotel los Cuatro Postes. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Aprovechen las jornadas de Ávila Medieval y hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

Matera


Matera és una ciutat molt especial. Coneguda mundialment pels Sassi, famoses cases coves, ta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers estrets, amb escales i arcs, d’una pedra blanca i groga. Teulades que son terrasses, passadissos, esglésies barroques precioses, esglésies i cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Matera no es pot explicar. S’ha de veure i s’ha de viure. Serà la capital cultural europea l’any 2019 i ja és patrimoni de la humanitat. La ciutat més estranya i més bonica que he vist. S’hi arriba fàcilment des de Roma, de la que està a uns 450 kms. al sur, a la Basilicata, una terra tan rara i desconeguda com Matera mateix.

I no està sola allà baix, al final de la bota italiana. Altamura és ben a tocar i també és una fantàstica vila medieval. I no lluny teniu les platges verges, intocades de la Basilicata, que miren a dos mars, al Tirrè i al Jònic. I més enllà, no gaire lluny, la Puglia, preciosa, amb viles com Lecce o Alberobello, patrimoni UNESCO també. Aquesta part del sur remot d’Itàlia no és bruta ni fosca ni perillosa. És dinàmica, bonica, neta i feliç. Baixeu a comprovar-ho qualsevol dia que tingueu una setmana de vacances.

Nosaltres hem sopat a Matera al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula. Podeu aprofitar per tornar a recòrrer els carrers de la vila havent sopat. Llavors és diferent. El duomo resplandeix en la nit de Matera, i San Pedro Caveoso s’amaga dins la seva cova. Per dormir us proposem el lloc on hem estat nosaltres. Un apartament perfecte per quatre persones o més, que es diu Pane e Amore, un magnífic apartament. A més estpa ben situat, al centre modern de la ciutat però a tocar dels Sassi, i amb un aparcament municipal a tocar, cosa que s’agraeix. No us perdeu Matera, perquè no hi ha gaires coses tan pures i intactes com aquesta vila fascinant a Europa.

Matera es una villa medieval de la Basilicata, al sur de Italia. Una ciudad de piedra blanca con callejones, arcos y pasadizos, patrimonio de la humanidad, que merece una visita.

Festa major a Sant Pere de Ribes


Sant Pere de Ribes és un poble gran, molt gran, de la comarca del Garraf, tocant a Sitges. Forma part del Parc Natural del Garraf, molt desconegut, i molt diferent i estrany, però amb grans valors paisatgístics. O un altre parc natural molt proper a Sant Pere, d’alt valor cultural: Olèrdola. No està gaire lluny de Barcelona, a tot just una hora escassa anant per la C-32, pels túnels del Garraf, sortida al mateix poble, o per les retallades costes, plenes de voltes, per la C-31. I tampoc no te lluny les platges de Sitges, precioses, ni aquesta vila, la blanca Subur, amb museus molt xulos per visitar, com ara el Cau Ferrat, acabat d’inaugurar de nou. Porteu el banyador!. I si us parlem de Sant Pere de Ribes és per dir-vos que hi fan una festa major molt maca, amb molts actes per a tots els públics, molt familiar. Sobretot el dijous 28 i el divendres 29 dia de Sant Pere mateix. El dissabte i diumenge la cosa decau una mica. A Sant Pere de Ribes s’hi menja bé. Teniu llocs xulos per dinar, com ara Can Josep, un bar desenfadat i modern, amb bones carns a la brasa, pizzes, amanides postres. O prop de l’església el 57’s, al carrer de la Pau, 6. Un clàssic. Cuina tradicional, ambient tradicional, de tota la vida. Si sou més de tapes… la bodega 1886!. Vins i tapes molt bons. I si us van més les pizzes, amanides i el menjar més divertit… llavors La tratto, la trattoria de Sant Pere de Ribes, estupenda. Com heu vist, a Sant Pere, a Sitges, a la platja o al mig del Parc Natural, hi ha motius de sobra per combinar una sortida familiar per veure la Festa Major i alguna altra cosa. Apa, doncs!.

Una fiesta mayor simpática, en un pueblo cercano a Barcelona, entre los parques naturales del Garraf i de Olérdola, cerca de la playa, cerca de las maravillosas playas de Sitges… Estamos hablando de la fiesta mayor de Sant Pere de Ribes. No os la perdais. Visitad uno de los parques, id a la playa y pasad por Sant Pere con los niños, a disfrutar de alguna de las muchas actividades de su fiesta grande. ¡No os lo perdais!.

El Carnaval de Platja d’Aro


cartel-carnaval-platja-d-aro

El Carnaval de Platja d’Aro és el més semblant que tenim a casa nostra dels carnavals de Rio o de Canàries. Serà pel cosmopolitisme d’aquesta població de la Costa Brava. Serà perquè hi ha marxa tot l’any. Serà perquè no dorm ni de dia ni de nit. Serà perquè concentra hotels, bars, discos, gresca a tope en un parell de kilòmetres. Serà perquè te una platja com la de Copacabana. Serà pels gratacels. El Carnaval de Platja d’Aro ha esdevingut una fita, reconeguda a nivell mundial. És el més famós de Girona. Aquest any, a la Gran rua de Carnaval de carrosses i comparses on hi participaran unes 65 colles. La sortida serà des de la Plaça de la Sardana i el recorregut serà l’habitual  per Cavall Bernat i Avinguda de S’Agaró. La Rua de Carrosses i Comparses serà el dissabte 10 de febrer, al matí, a les 11 hores, i la gran Rua de Carnaval a les 16 hores de la tarda. Atenció però. Anèu-hi només si sou molt carnavaleros, o si teniu els infants ja en edat de merèixer, un xic grans. A Platja d’Aro s’hi arreplega una multitud de visitants, que hi ha anys que arriba al mig milió. Està ben aviat dit això!. No hem dormit mai a Platja d’Aro. No és el nostre destí preferit a la Costa Brava. Però d’hotels, càmpings i apartaments n’hi ha a cabassos. Teniu des de l’exclusiu, La Gavina, a S’Agaró, amb 5 estrelles, fins hostalets senzillets. Nosaltres anem a La Terrassa, un hotel molt cèntric, que està prou bé, o al Bell Repós, més antic, però Tampoc passareu gana. L’oferta gastronòmica és galàctica. Des de la increible Casa Viart, llocs tradicionals com el Feliu, fins a trattorias com la Nove o pizzeries com La Roma. Bon carnaval a Platja d’Aro!.

El Carnaval de Platja d’Aro es lo más parecido que tenemos en casa a los carnavales de Río o de Canarias. Será por el cosmopolitismo de esta población de la Costa Brava. Será porque hay marcha todo el año. Será porque no se duerme ni de día ni de noche. Será porque concentra hoteles, bares, discos, juerga a tope en un par de kilómetros. Será porque tiene una playa como la de Copacabana. Será por los rascacielos. El Carnaval de Platja d’Aro se ha convertido en un hito, reconocido a nivel mundial. Es el más famoso de Girona. El acto central es el sábado por la tarde cuando se celebra el desfile de bandas, carrozas y comparsas. Atención sin embargo. Id sólo si sois muy carnavaleros, o si tienen ya los niños en edad de merecer, un poco mayores. En Platja d’Aro se congrega una multitud de visitantes, que hay años que llega al medio millón. ¡Está muy pronto dicho!. No hemos dormido nunca en Platja d’Aro. No es nuestro destino preferido en la Costa Brava. Pero de hoteles, campings y apartamentos hay a montones. Tienen desde el exclusivo, La Gavina, en S’Agaró, con 5 estrellas, hasta el hostal más sencillito. Tampoco pasaréis hambre. La oferta gastronómica és galáctica.

Arles, revisitada


Image00001

Aquest Nadal hem tornat de nou a Arles, una petita ciutat francesa, molt provençal, situada al costat del gran riu Rhoine, ja a la seva desembocadura, en ple delta. Arles és una antiga vila romana, una ciutat que cal visitar si aneu a voltar per la Camarga o la Provença o aneu cap a Itàlia. Mediterrània, clara, oberta, feliç i divertida. Plena de monuments esplèndits del seu passat romà: amfiteatre, termes, forum, teatre… i de carrers i places on perdre-us. I també amb una catedral romànica de campanetes, amb imatges de marbre rosa a la façana. Increible. Excel·lent com a centre d’excursions: les Baux, castell inexpugnable, la Camarga, amb els flamencs i els cavalls salvatges, la gran vila medieval d’Avignon, monestirs, petits pobles penjats del Luberon, i tota la Provença al vostre abast. Quan hi anem dormim sempre a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I per sopar una pizzeria, com ara Le comptoir d’Italie, petita però molt bona molt bona. O bé al carrer de l’amfiteatre 20, La Mamma, un italià boníssim. O le Bistrot des Artistes, un autèntic francès, al 32 del Boulevard Georges Clemenceau, bon aparcament a tocar. No deixeu de gaudir d’Arles si hi passeu a tocar!. 

Image00002

Arles, a orillas del Ródano, es una ciudad que hay que visitar si vais a la Camarga o a la Provenza o hacia Italia. Mediterranea, clara, abierta, feliz y divertida. Llena de monuments esplendidos de su pasado romano: amfiteatro, teatro… y de calles y plazas. Excelente como centro para excursiones: les Baux, Camarga, Avignon, o toda la Provenza a vuestro alcance.

Arles, on the banks of the Rhone, is a city that it is necessary to visit if you go to the Camarga or to the Provence or towards Italy. Mediterranean, clear, opened, happy and enterteining. It’s full of Roman monuments: amfitheatre, theatre … and of streets and squares. Excellent as center for excursions: Baux, Camarga, Avignon, or the whole Provence to your scope.

 

Montpeller, revisitada


Image00137

Aquest hivern hem revisitat un parell de vegades la ciutat francesa, occitana, de Montpeller, una ciutat bonica, amb un casc antic clàssic, ple de palaus, patis i casones del XVI, XVII i XVIII, de pedra blanca, amb un encant molt especial. És un bon lloc de parada si feu la ruta cap a Itàlia o fins a la Provença, i també un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert, no lluny de la ciutat o Sete, un port amb canals, com una petita Venècia, molt evocador. Si només pareu perquè us cal dinar podeu anar als petits restaurants del barri antic, qualsevol d’ells. Es troben amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles, on també hi ha una trattoria més complerta, Dolce Italia, o el Via7, una altra fantàstica pizzeria prop de la porta medieval de la vila antiga. Si heu de parar a dormir ho podeu fer a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. I per allà teniu el restaurant Les Anses d’Arlet, molt proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. També podeu anar a dormir al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. Quan som a l’Styles anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo i després passegem pel la ciutat. Montpellier està no gaire més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista.

Image00139
Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia.

Image00141

Niça / Nice / Nissa /Nizza


Niça, a la costa blava francesa, ja a tocar d’Itàlia, pot ser un destí familiar molt clar. Tan per passar-hi unes vacances, com per una escapada, o per una senzilla parada camí d’Itàlia. Niça és una ciutat oberta, preciosa, abocada a una badia de les més maques del Mediterrà. Amb un port molt actiu, d’on surten vaixells cap a l’illa de Còrcega, un altre motiu per fer escala a Niça. La platja, de pedres, i molt profunda, no és gaire familiar. El color del mar, blau intens, lila, no convida a la banyada sinó al nedador expert. Però el passeig dels anglesos, kilomètric, convida a la passejada arran d’aigua. La ciutat nova no és gaire xula, tot i que hi ha sorpreses com la catedral ortodoxa russa, com una mena de Sant Basili casolà. Però el casc antic és una petita delicia, preciós. Comenceu pel Cours Saleya, amb el seu mercat de flors, amb accés directe a la platja. Pugeu després pels carrerons italianitzants amb les seves cases de colors pastel, plenes d’esglésies barroques. Admireu la catedral, arribeu-vos fins el port, o remunteu el turó del castell per tenir vistes de la vila. O feu un tour de museus d’art modern, Chagal, Matisse… Niça no decepciona. El transport públic és modèlic: tram, bus… Aparcar és difícil però possible. Nosaltres hem estat allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà, al mateix hotel, vam sopar, de tapes. De fàbula!. No te parquing. Cal anar al parquing de l’estació del sud, caret. També ens hem allotjat alguna vegada a Ibys Styles Arenas, o al Novotel Suites Arenas, prop de la platja, amb piscina, molt bé. I hem sopat a l’Horizon, un restaurant de patacada darrera l’hotel, però que funciona bé.

Per dinar aneu al restaurant Acqua e Farina, al 39 de la Rue de la Préfecture. És una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. No és l’únic lloc on menjar bé a la vila antiga. El Caruso no està gens malament. A l’estiu Niça està una mica ple de gent, però fora de temporada els preus baixen. A l’hivern fan un petit mercat de Nadal.

Niza, en la costa azul francesa, es un destino familiar claro. La encontrareis camino de Italia. Es una ciudad preciosa, un puerto activo y con una playa en una de las bahias más bonitas del mundo, aunque sea una playa de pedruscos, y en un mar muy profundo, de aguas azules, violáceas. La parte nueva tiene de interesante la catedral ortodoxa rusa y poco más. El casco antiguo es más bonito con las callejas italianizantes, las casas de color pastel y las iglesias barrocas. Hay un buen número de museos de arte moderno, Chagal, Matisse… Aparcar és difícil pero no impossible. Nosotros estubimos en el Hotel Monsigny, perfecto. Y cenamos allí, de tapas.

Pessebre vivent a Sant Pere de Ribes


Sant Pere de Ribes és un poble gran, molt gran, de la comarca del Garraf, tocant a Sitges. Allà hi fan un bonic pessebre vivent parlat que no podeu deixar de veure. És l’únic pessebre itinerant de Catalunya. Cada any es porta a terme en un indret diferent del terme. Aquest any toca fer-lo a la masia de Can Jove i Can Fontanals. Són dues masies, una al costat de l’altre, situades a cosa d’un quilòmetre del poble a prop de l’hospital Sant Camil. Les representacions previstes són els dies 27 i 28 de desembre. L’hora d’inici varia segons el dia. L’entorn forma part del Parc Natural del Garraf, molt desconegut, i molt diferent i estrany, però amb grans valors paisatgístics. Si penseu passar el dia per allà podeu anar a Olèrdola, un jaciment iber i romà molt xulo. Sant Pere de Ribes no està gaire lluny de Barcelona, a tot just una hora escassa anant per la C-32, pels túnels del Garraf, sortida al mateix poble, o per les retallades costes, plenes de voltes, per la C-31. I tampoc no te lluny Sitges, la blanca Subur, amb museus molt macos per visitar, com ara el Cau Ferrat, acabat d’inaugurar de nou. A Sant Pere de Ribes s’hi menja bé. Teniu llocs xulos per dinar, com ara Can Josep, un bar desenfadat i modern, amb bones carns a la brasa, pizzes, amanides postres. O prop de l’església el 57’s, al carrer de la Pau, 6. Un clàssic. Cuina tradicional, ambient tradicional, de tota la vida. Si sou més de tapes… la bodega 1886!. Vins i tapes molt bons. I si us van més les pizzes, amanides i el menjar més divertit… llavors La tratto, la trattoria de Sant Pere de Ribes, estupenda. Com heu vist, a Sant Pere, a Sitges, hi ha motius de sobra per combinar una sortida familiar per veure el pessebre vivent i alguna altra cosa. Apa, doncs!.

Un bonito pessebre viviente en Sant Pere de Ribes, un pueblo cercano a Barcelona, entre los parques naturales del Garraf i de Olérdola. No os lo perdais. Visitad y disfrutad del pessebre, y de los parques, id a Olèrdola y pasead por Sant Pere con los niños. ¡No os lo perdais!.

Carnaval a Platja d’Aro


cartel-carnaval-platja-d-aro

El Carnaval de Platja d’Aro és el més semblant que tenim a casa nostra dels carnavals de Rio o de Canàries. Serà pel cosmopolitisme d’aquesta població de la Costa Brava. Serà perquè hi ha marxa tot l’any. Serà perquè no dorm ni de dia ni de nit. Serà perquè concentra hotels, bars, discos, gresca a tope en un parell de kilòmetres. Serà perquè te una platja com la de Copacabana. Serà pels gratacels. El Carnaval de Platja d’Aro ha esdevingut una fita, reconeguda a nivell mundial. És el més famós de Girona. Aquest any, a la Gran rua de Carnaval de carrosses i comparses on hi participaran unes 65 colles. La sortida serà des de la Plaça de la Sardana i el recorregut serà l’habitual  per Cavall Bernat i Avinguda de S’Agaró. La Gran Rua de Carrosses i Comparses serà el dissabte 25 de febrer a les 11 hores al matí i a les 16 hores a la tarda. Atenció però. Anèu-hi només si sou molt carnavaleros, o si teniu els infants ja en edat de merèixer, un xic grans. A Platja d’Aro s’hi arreplega una multitud de visitants, que hi ha anys que arriba al mig milió. Està ben aviat dit això!. No hem dormit mai a Platja d’Aro. No és el nostre destí preferit a la Costa Brava. Però d’hotels, càmpings i apartaments n’hi ha a cabassos. Teniu des de l’exclusiu, La Gavina, a S’Agaró, amb 5 estrelles, fins hostalets senzillets. Nosaltres anem a La Terrassa, un hotel molt cèntric, que està prou bé, o al Bell Repós, més antic, però Tampoc passareu gana. L’oferta gastronòmica és galàctica. Des de la increible Casa Viart, llocs tradicionals com el Feliu, fins a trattorias com la Nove o pizzeries com La Roma. Bon carnaval a Platja d’Aro!.

El Carnaval de Platja d’Aro es lo más parecido que tenemos en casa a los carnavales de Río o de Canarias. Será por el cosmopolitismo de esta población de la Costa Brava. Será porque hay marcha todo el año. Será porque no se duerme ni de día ni de noche. Será porque concentra hoteles, bares, discos, juerga a tope en un par de kilómetros. Será porque tiene una playa como la de Copacabana. Será por los rascacielos. El Carnaval de Platja d’Aro se ha convertido en un hito, reconocido a nivel mundial. Es el más famoso de Girona. El acto central es el sábado por la tarde cuando se celebra el desfile de bandas, carrozas y comparsas. Atención sin embargo. Id sólo si sois muy carnavaleros, o si tienen ya los niños en edad de merecer, un poco mayores. En Platja d’Aro se congrega una multitud de visitantes, que hay años que llega al medio millón. ¡Está muy pronto dicho!. No hemos dormido nunca en Platja d’Aro. No es nuestro destino preferido en la Costa Brava. Pero de hoteles, campings y apartamentos hay a montones. Tienen desde el exclusivo, La Gavina, en S’Agaró, con 5 estrellas, hasta el hostal más sencillito. Tampoco pasaréis hambre. La oferta gastronómica és galáctica.