Sant Bartomeu a Ferreries


ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Anuncis

Beijing


Beijing, o Pekín, la capital de Xina, és un destí llunyà, un viatge familiar llarg, el més llarg que mai hem fet, però no us descobrirem cap secret si us diem que és maravellós, exòtic, diferent, fantàstic, excitant i inoblidable. La Xina és un continent en ell mateix i, per això cal acotar. Un primer viatge a aquest gran país pot començar per la seva principal ciutat. Heu de saber que Beijing és un món dinàmic, en constant expansió. Barris sencers neixen cada any, i altres, antics i amb caràcter, són engolits per les excavadores i el progrés. De tota manera, a pesar de ser una megaurbs, veritablement gegant, és fàcil i asequible, amable. La millor de les ciutats asiàtiques possible. Ordenada, segura i previsible. El centre es pot fer a peu, tranquil·lament, si heu escollit un bon hotel, ben comunicat. Naturalment el primer que voldreu visitar és la Plaça de la Pau Celestial, al mig de la ciutat. Aquesta inmensa extensió de terreny encimentat i asfaltat, queda enmarcada per la muralla que tanca la ciutat prohibida, amb el retrat de Mao damunt la porta (a la foto).  A un costat el mausoleu del líder i, delimitant l’espai, diversos palaus governamentals i del partit. Visitar el mausoleu de Mao és gratuït. El Museu Nacional de la Xina i el Gran Saló del Poble, o parlament, no ho són. La visita a la ciutat prohibida és imprescindible, necessaria, imperdonable. Quedareu estorats davant aquest conjunt d’edificis i sales de pedra i fusta, ricament decorades. Tot un univers, inmens, inabastable, cansat. Edificada en el segle XV, aquest laberint de  patis, salons i jardins conté una impressionant colecció d’obres d’art: pinture i ceràmiques sobretot. Te web pròpia: http://www.dpm.org.cn. Sortireu pel darrera de la ciutat prohibida i us recomanem visitar, abans que no en quedi cap, els barris populars de casetes de fusta amb pati, rústics i acolorits, els hutongs. Un món que desapareix a marxes forçades. No molt lluny de la plaça de Tiananmen, teniu un edifici d’una bellessa exquisida, l’anomenat Temple del Cel, situat dins un gran parc. Des d’aquí l’emperador demanava als Déus bones collites. Una altra visita imprescindible és el Temple dels Lames Tibetà. Un monestir viu, amb monjos de veritat, estàtues, Budes, ofrenes, incens… aprofiteu per comprar-ne!. També són espectaculars, plantades al mig de la ciutat, les torres de la muralla, conegudes amb els noms de Torre de la Campana i Torre del Tambor. Anunciaven als pekinesos l’hora del dia. Des de dalt bona vista de Beijing. Encara podríem parlar de més llocs dins la ciutat, com els escenaris dels jocs olímpics, o els maravellosos parcs on la gent canta, toca, fa gimnàs o Tai-Xí. Però us volem parlar d’un parell d’excursions que s’han de fer des de Beijing. La primera al Palau Imperial d’Estiu, situat al llac Kunming, un delicat paisatge rural. Si porteu nens també és imprescindible l’anada al zoo, a veure els osos panda. I, naturalment, no pot faltar una escapada a la Muralla Xina, impressionant de veritat, tan gran com diuen, fastuosa. Per allotjar-vos us recomanem qualsevol dels grans hotels de les grans cadenes internacionals més conegudes. Nosaltres varem estar al Crowne Plaza Wangfujing, a dos passes de Tiananmen. Són establiments de 5 estrelles, amb tots els luxes possibles, imponents, d’una arquitectura ampulosa i efectista, un servei quasi colonial i uns preus asequibles. Es pot sopar i dinar al mateix hotel, el menú és baratet, molt baratet, si tenim en compte la categoria del buffet, sempre buffet lliure i la pianista que toca al mig del restaurant. O bé sortir a cercar on menjar. Creieu-nos i deixeu-vos recomanar pel personal del vostre hotel. Ah!. No oblideu d’assaborir el famós ànec a la laca, en un dels restaurants que marca la tradició. Ara quatre llocs comuns del turista. La cervessa local Singtao, és molt bona. Si sortiu del decorat preparat del centre anireu a parar a carrerons bruts on podreu degustar insectes caramelitzats en paradetes al mig de placetes folklòriques. No us podeu perdre una òpera xinesa. És una mica tostona quan ja fa una estona que va, però s’ha de poder explicar després a les amistats. Al mercat de la seda, i a qualsevol carrer comercial del centre, podreu trobar a preus d’escàndol, rellotges, roba, joies, aparells de tota mena i classe, de marques de primera línia i de rabiosa moda, falsificacions totes elles molt aparents, de pèsima qualitat, o no. A totes les cantonades us vendran tota mena de samarretes, gorres, sombrilles, joguines, prendres i artilugis, tirats de preu. Aneu amb compte o necessitareu un parell de maletes més per pujar a l’avió tot allò que comprareu!. Per moure’s per allà millor contractar un paquet turístic tancat o bé tirar dels taxis, barats i segurs. A banda de tot això, Beijing ens va encantar. Hi tornaríem a ulls clucs, avui mateix!.

Beijing, o Pekín, la capital de China, es un destino lejano, un viaje familiar largo, el más largo que nunca hemos hecho, pero no descubriremos ningún secreto si os decimos que es maravilloso, exótico, diferente, fantástico, excitante e inolvidable. China es un continente en sí mismo y, por eso hay que acotar. Un primer viaje a este gran país puede empezar por su principal ciudad. Debéis saber que Beijing es un mundo dinámico, en constante expansión. Barrios enteros nacen cada año, y otros, antiguos y con carácter, son engullidos por las excavadoras y el progreso. De todos modos, a pesar de ser una megaurbe, verdaderamente gigante, es fácil y asequible, amable. La mejor de las ciudades asiáticas posible. Ordenada, segura y previsible. El centro se puede hacer a pie, tranquilamente, si han elegido un buen hotel, bien comunicado. Naturalmente lo primero que visitar es la Plaza de la Paz Celestial, en medio de la ciudad. Esta inmensa extensión de terreno, queda enmarcada por la muralla que cierra la ciudad prohibida, con el retrato de Mao sobre la puerta (en la foto). A un lado el mausoleo del líder y, delimitando el espacio, varios palacios gubernamentales y del partido. Visitar el mausoleo de Mao es gratuito. El Museo Nacional de China y el Gran Salón del Pueblo, o Parlamento, no lo es. La visita a la ciudad prohibida es imprescindible, necesaria, imperdonable. Quedaréis alucinados ante este conjunto de edificios y salas de piedra y madera, ricamente decoradas. Todo un universo, inmenso, inabarcable, cansado. Edificado en el siglo XV, este laberinto de patios, salones y jardines contiene una impresionante colección de obras de arte: pintura y cerámicas sobre todo. Tiene web propia: http://www.dpm.org.cn. Saldréis por detrás de la ciudad prohibida y os recomendamos visitar, antes de que no quede ninguno, los barrios populares de casetas de madera con patio, rústicos y coloreados, los hutongs. Un mundo que desaparece a marchas forzadas. No muy lejos de la plaza de Tiananmen, tienen un edificio de una belleza exquisita, el llamado Templo del Cielo, situado dentro de un gran parque. Desde aquí el emperador pedía a Dios buenas cosechas. Otra visita imprescindible es el Templo de los Lamas Tibetano. Un monasterio vivo, con monjes de verdad, estatuas, Budas, ofrendas, incienso … ¡aprovechad para comprar!. También son espectaculares, plantadas en medio de la ciudad, las torres de la muralla, conocidas con los nombres de Torre de la Campana y Torre del Tambor. Anunciaban a los pekineses la hora del día. Desde lo alto buena vista de Beijing. Podríamos hablar durante horas de más escenarios  turísticos dentro de la ciudad, como los edificios de los juegos olímpicos, o los maravillosos parques donde la gente canta, toca, hace gimnasio o tai-chi. Pero os queremos comentar un par de excursiones a realizar desde Beijing. La primera en el Palacio Imperial de Verano, situado en el lago Kunming, en un delicado paisaje rural. Si vais con niños también es imprescindible la ida al zoo, a ver los osos panda. Y, naturalmente, no puede faltar una escapada a la Muralla China, impresionante de verdad, tan grande como dicen, fastuosa. Para alojarse les recomendamos cualquiera de los grandes hoteles de las grandes cadenas internacionales más conocidas. Nosotros estuvimos en el Crowne Plaza Wangfujing, a dos pasos de Tiananmen. Son establecimientos de 5 estrellas, con todos los lujos posibles, imponentes, de una arquitectura ampulosa y efectista, un servicio casi colonial y unos precios asequibles. Se puede cenar y comer en el mismo hotel, el menú es barato, muy barato, si tenemos en cuenta la categoría del buffet, siempre buffet libre y la pianista que toca en medio del restaurante. O bien salir a buscar donde comer. Déjense recomendar por el personal de su hotel. No olviden saborear el famoso pato a la laca, en uno de los restaurantes ad-hoc, como marca la tradición. Ahora cuatro consejos comunes para el turista. La cerveza local Singtao, es muy buena. Si se sale de decorado preparado en el centro se ven callejones sucios donde encontrareis paradas que sirven insectos caramelizados en puestos en medio de plazoletas folclóricas. No os podéis perder una ópera china. Es un poco tostón cuando ya hace un rato que la veis, pero hay que poderlo explicar después a los amigos. En el mercado de la seda, y en cualquier calle comercial del centro, podrán encontrar, a precios de escándalo, relojes, ropa, joyas, aparatos de todo tipo y clase, de marcas de primera línea y de rabiosa moda, falsificaciones todas ellas muy aparentes, de pésima calidad, o no. En todas las esquinas les venderán todo tipo de camisetas, gorras, sombrillas, juguetes y artilugios varios, tirados de precio. Tengan cuidado o necesitarán un par de maletas más para subir al avión todo lo que compraréis. Para moverse por allí mejor contratar un paquete turístico cerrado o bien tirar de los taxis, baratos y seguros. Aparte de todo esto, Beijing nos encantó. ¡Volveríamos sin dudarlo!.

Menorca


Avui ens plau parlar-vos del paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a Menorca. Naturalment ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. No havíem fet un post sobre Menorca, potser perquè és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem. De Menorca podríem parlar de les seves platges. De les cales agradables de la costa sud de Ciutadella. Són les que més ens agraden. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella… S’hi pot anar en cotxe, o en bici, des de Ciutadella per l’ermita de Sant Joan de Missa. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, i caminant a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Trebalúger. Tota una descoberta. Des des Mitjorn Gran podeu banyar-vos a la Platja de Santo Tomàs, platja llarga, tirada. Però caminant fareu cap a Fustam i Escorxada, dues perles desconegudes. (A la foto: Cala Fustam). Platja llarga també ho és Son Bou, la veïna de Santo Tomàs, a on s’hi va des de Alaior. Més enllà les cales i platges perden interès. La costa nord, en canvi, és agreste, dura, llunar. Des de Ciutadella us recomanem arribar-vos fins Algaiarencs. Si us deixen passar, una platjola deliciosa, cales i caletes, pins arran d’aigua. De Mercadal podeu arribar-vos a Fornells, poblet que fou pescador, ara venut al turisme de la llagosta i la caldereta. Anant cap a Maó des de Fornells trobareu s’Arenal de’s Castell, una conxa magnífica. Prop de Ciutadella hi ha cales més urbanes, on podeu anar en bus: Santandría, Blanca, Bosch… o Forcat. Si parlem de caps i vistes, de roques caient sobre un mar impetuós, llavors parlem de Punta Natí, de Cala Morell, amb les seves coves prehistòriques, del far de Cavalleria, o de Favaritx. Si de natura, del Port d’Addaia, o d’es Grau, albufera i maresmes. Aneu fins el Monte Toro, amb el seu santuari, des de Mercadal. Veureu tota l’illa, sencera. Repassem ara els pobles: Ciutadella, voltes blanques, catedral, barri antic, palaus, el port, la ciutat renaixentista, la Menorca en estat pur. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, poblets del centre de l’illa, blancs, de carrers estrets, lluminosos. Alaior, una petita joia, amb el pati de la lluna. Parlem de la gran Maó, la capital, penjada damunt el més espectacular port natural del Mediterrani, Santorini a banda. De l’orgue de la seva església. O d’es Castell o de Sant Lluís, poblet de gust francés. Parlem de monuments. De poblats talaiòtics. De la naveta dels Tudons, de la Torralba d’en Salort… i tants d’altres. Menorca també són les seves festes. Cavalls, música, ginet, pomada, gresca, molta gresca. Teniu cavalls a Menorca, amb els seus cargols, i el seu flabiol, des de Sant Joan, al juny, a Ciutadella, fins la verge de Gràcia, pel setembre a Maó. Cada setmana un poble. Per exemple, Ferreries, el 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Menorca és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Allotjeu-vos a Ciutadella. Rebutgeu altres destins. En un hotel de tota la vida, gens turístic. L’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiar, senzill. Si voleu aparthotel, apartaments i hotels més grans, en teniu a pilons, a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà. Feu unes vacances a Menorca, oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. No habíamos hecho un post sobre Menorca, quizá porque es imposible resumir la isla en un post, pero lo intentaremos. De Menorca podríamos hablar de sus playas. De las calas agradables de la costa sur de Ciutadella. Son las que más nos gustan. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella … Se puede ir en coche, o en bici, desde Ciutadella por la ermita de Sant Joan de Missa. Calas idílicas, de un agua azul turquesa y una arena blanca, indescriptible. Desde Ferreries pueden llegarse hasta Galdana, y caminando, de allí a Macarella y Mitjana. Nos gusta Cala Mitjana, porque es bonita y poco conocida. Y caminando un poco más llegareis a Trebalúger. Todo un descubrimiento. Des desde Mitjorn Gran pueden bañarse en la Playa de Santo Tomás, una playa larga. Pero caminando llegareis a Fustam y Escorxada, dos perlas desconocidas. (En la foto: Cala Fustam). Una playa larga también lo es Son Bou, justo la vecina de Santo Tomás, a donde se va desde Alaior. Más allá las calas y playas pierden interés. La costa norte, en cambio, es agreste, dura, lunar. Desde Ciutadella os recomendamos acercaros hasta Algaiarencs. Si os dejan pasar, descubrireis una cala deliciosa, pinos junto al agua. De Mercadal pueden llegar a Fornells, pueblo que fue pescador, ahora vendido al turismo de la langosta y la caldereta. Yendo hacia Maó desde Fornells, encontrareis el Arenal de’s Castell, una concha magnífica. Cerca de Ciutadella hay calas más urbanas, a donde se puede ir en bus: Santandria, Blanca, Bosch … o Forcat. Si hablamos de vistas, de rocas cayendo sobre un mar impetuoso, entonces hablamos de Punta Nati, de Cala Morell, con sus cuevas prehistóricas, del faro de Cavalleria, o de Favaritx. Si de naturaleza, del Puerto de Addaia, o de Es Grau, albufera y marismas. Id hasta el Monte Toro, con su santuario, desde Mercadal. Vereis toda la isla, entera. Repasemos ahora los pueblos: Ciutadella, calles blancas, catedral, barrio antiguo, palacios, el puerto, la ciudad renacentista, la Menorca en estado puro. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, pueblos del centro de la isla, blancos, de calles estrechas, luminosos. Alaior, una pequeña joya, con el patio de la luna. Hablamos de la gran Mahón, la capital, colgada sobre el más espectacular puerto natural del Mediterráneo, Santorini aparte. Del órgano de su iglesia. O de Es Castell o de San Luis, pueblo de gusto francés. Hablamos de monumentos. De poblados talayóticos. De la Naveta des Tudons, de la Torralba d’en Salord … y tantos otros. Menorca también son sus fiestas. Caballos, música, jinetes, pomada, juerga, mucha juerga. Tienen la fiesta eterna de los caballos en Menorca, con sus cargols y su sonido de flauta, desde San Juan, en junio, en Ciutadella, hasta la Virgen de Gracia, en septiembre, en Maó. Cada semana un pueblo. Por ejemplo, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en cuenta en Ciutadella. Rechaza otros destinos. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.