Torino, una altra volta


Torí, Turín, Torino, la ciutat te un nom en cada idioma, és la capital de l’antic regne del Piemont. L’orgull de la casa dels Saboia. Avui dia es presenta al visitant com una gran ciutat pulcra, oberta, ordenada, educada, mil·limètrica. Us sentireu com a casa a Torino si sou d’aquelles i aquells a qui els agraden les coses clares, amb ordre i el silenci dominant els carrers. Els espais, les avingudes, totes porticades, estan tirats a esquadra. Grans avingudes, rectes, molt llargues. Els carrers estan molt nets, els del centre son peatonals. La vila és neoclàssica, i això es veu, se sent, es nota. La gran plaça de Sant Carles, amb soportals, és el cor de Torí. Juvara, el gran arquitecte dels reis de Saboia, va dissenyar-la, amb les seves dues esglèsies quasi bessones. Sant Carles i, al seu costat, Santa Cristina. Preneu el tramvia, baratíssim, i feu un volt per la ciutat.

No podeu deixar de veure el magnífic museu Egipci, dels millors del món. Un museu amb peces, sobretot escultures, increibles. De les que surten als manuals d’art. Volteu pel palau reial, pels jardins, pel Duomo, on hi ha el suposat sudari mortuori de Crist. Per dormir teniu un Novotel fantàstic, el Giulio Cesare, amb boníssima comunicació amb el centre de Torino. Nosaltres hi dormim sovint. També ens agrada molt l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Per menjar, desenes de bons restaurants, pizzeries i trattories. Solem sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel Crystal, molt bé. Si feu centre a Torí podreu visitar en el curs d’unes petites vacances, o un pont, els fascinants Alps Italians. Les regions d’Aosta, amb els seus valls, que són molt a prop de Torí.

Turín, Torino, la capital del antiguo reino del Piamonte, de la casa de los Saboya, es una gran ciudad pulcra, abierta, ordenada, educada, milimétrica. Se sentirán como en casa en Torino si son Vds. de aquellas personas a quienes les gustan las cosas claras, con orden. Silencio por las calles. Espacios tirados a escuadra. Grandes avenidas, calles limpias, peatonales. La villa es neoclásica, y eso se ve, se siente, se nota. La gran plaza de San Carlos, con soportales, es el corazón de Turín. Juvara, el gran arquitecto de los reyes de Saboya, diseñó, sus dos iglesias casi gemelas. (En la foto la de San Carlos, junto a ella está la de Santa Cristina). Tomad el tranvía, baratísimo, y dad una vuelta por la ciudad. No pueden dejar de ver el magnífico museo Egipcio, de los mejores del mundo. Un museo con piezas, sobretodo esculturas, increíbles. De las que salen en los manuales de arte. Alcancen el palacio real, los jardines, el Duomo, donde está el supuesto sudario mortuorio de Cristo. Para dormir tienen un Novotel fantástico, el Giulio Cesare, con buenísima comunicación con el centro de Torino. Para comer, decenas de buenos restaurantes, pizzerías y trattorias. Si hacen su centro en Turín podrán visitar en el curso de unas pequeñas vacaciones, o un puente, los fascinantes Alpes Italianos. Las regiones de Aosta, con sus valles, están muy cerca de Turín.

Anuncis

Catània


Catania

Catània és una gran ciutat de Sicilia. La segona ciutat de l’illa. Catània és barroca per obra de l’Etna, terrible volcà sicilià que presideix l’horitzó de la vila. Un terratremol i una erupció van borrar Catània del mapa l’any 1693. La nova vila barroca va nèixer tan bonica que va ser declarada patrimoni de la humanitat. A Catània cal veure la plaça del Duomo, amb la catedral i l’ajuntament, presidits per la fontana de l’elefant de Vacarini, l’artista que va fer quasi tots els edificis de la nova ciutat barroca. També el monestir dels Benedetti amb l’escala dels àngels, preciosa, i un munt d’esglésies al llarg de la Via Crociferi, com ara Santa Àgata. També conserva la vila algunes restes romanes, com un teatre i un amfiteatre, però no són el més bonic. Ens agraden més els palaus, excepcional el Biscari, que no es pot veure bé, llàstima. O les esglèsies, llocs màgics per excel·lència. A Catània hi fa molta calor, sobretot a l’estiu. I és una ciutat molt meridional, mediterrània. Admireu en aquest sentit el seus mercats, sobretot el mercat del peix, molt pintoresc, o el de Fiera, més tradicional, com un mercat àrab. La via Etnea és l’artèria principal de la vila. Una avinguda recta, amb l’Etna com a teló de fons. Una via de botigues i comerços variats, on la gent passeja cap al tard, quan el sol va de baixa. Els voltants de Catania també son molt xulos. A menys de 100 kms. teniu la increible ciutat de Taormina, amb les seves vistes, les seves platges i el teatre grec. No lluny les espectaculars i refrescants gorges del riu Alcàntara. A tocar les viles Aci. Com Aci Castello, amb un castell normand arran de costa, o Aci Trezza, amb els esculls del cíclop emergint entre unes aigües blau turquesa. O la meravellosa Acireale, barroca també, com Catània, plena d’esglésies i palaus. Catania és una opció perfecta per a una visita a l’est de Sicília, per visitar el volcà Etna, per anar fins la fantàstica ciutat medieval de Siracusa, o per veure altres viles patrimoni mundial de l’UNESCO, com Catània, per raó del seu casc antic barroc, com ara Ragusa o Noto. Prop de Catània hi ha platges de somni. Ja ho veieu… Catània us espera. I per allotjar-vos us recomanem un Ibis Styles verd, prop d’Acireale. O bé al centre de la ciutat un esplèndid hotel de la cadena UNA, el Palace. Car però molt maco. Més econòmic resulta un hotel antic, però molt net, amb “charme”. Molt ben situat a la Via Etnea 316. Per dinar, peix, plats ben cuinats, car: la Trattoria Paranza, o bé la famosa Trattoria d’Antonio. No defrauden. L’Osteria Il Bell’Antonio, refinada i d’alta volada, en canvi, te preus prou assequibles.  Molt més desenfadada, fresca, alegre, una pizzeria on fan bones amanides. Preus i servei informal: Gisira. Recomanable. Una mica més juvenil i tirat de preu L’Agora Hotel és un young hostel amb restaurant. Plats senzills però bé. La Pizzoleria està força bé, també. En una plaça te aires de bar de tapes: Piazza Mazzini, 1. El Giglio Rosso també ens va agradar, al carrer Santa Anna, 19. No us perdeu Catània, un Nadal, unes vacances, un cap de setmana llarg. Vols des de Barcelona fins Palerm i tren o bus fins Catània, o durant una ruta llarga de vacances per la bella illa de Sicília.

Catania és una gran ciudad de Sicilia. Catània és barroca. Catania es patrimonio de la humanidad. Hay que ver la piazza del Duomo, con la fontana del elefante de Vacarini. Conserva algunos restos romanos, como un teatro y un amfiteatro. Nos gustan sus palacios, como el Biscari. O sus iglesias, como las de la Via Crociferi, con el monasterio de los Benedetti. Y fuera de Catania también hay cosas bonitas. A menos de 100 kms. a la redonda está la increible ciudad de Taormina, sus playas y el teatro griego. O los estrechos del rio Alcántara. Aci Castello tiene un castillo normando, Aci Trezza, las rocas del cíclope en plena playa, Acireale es barroca como Catània. El volcán Etna está al lado, y la medieval de Siracusa muy cerca, como Ragusa o Noto. Como hoteles teneis un Ibis Styles verde, en Acireale. o un hotel de la cadena UNA, el Palace. Caro pero bueno. En la Via Etnea 316, el 316, claro. Para comer recomendamos la Trattoria Paranza, o la famosa Trattoria d’Antonio. No defraudan. L’Osteria Il Bell’Antonio, es refinada con buenos precios. Desenfadada, fresca, alegre, una pizzeria: Gisira. Recomanable. El Agora Hotel es un young hostel con un restaurante económico. La Pizzoleria está en una plaza con aires de bar de tapas: Piazza Mazzini. El Giglio Rosso en la calle Sant’Anna, 19. Catania la bella de Sicília.

Catania it’s a Sicily great city. Catania is baroque. Catania is in the heritage of humanity list. You have to see the Piazza del Duomo with the fountain. Roman remains a theater and an amphitheater. We like Catania’s palaces, like Biscari. Or their churches, such as the Via Crociferi, with the monastery of Benedetti. And outside Catania there are also nice things. Less than 100 kms. radius is the amazing city of Taormina, wonderful beaches and the great Greek Theatre. Or the narrow river Alcantara. Aci Castello has a Norman castle, Aci Trezza, the Cyclops rocks on the beach, Acireale is baroque like Catania. Etna volcano is next to Catania. The city is very close the medieval Syracuse, Ragusa and Noto. To sleep you may go to the Ibis hotel Green Styles in Acireale. Or go to the Palace. Expensive but good. On Via Etnea 316, there is the 316, of course. To eat something we recommend the Trattoria Paranza, or the famous Trattoria d’Antonio. L’Osteria Il bell’Antonio, is refined but with good prices. Casual, fresh, cheerful, pizzeria: Gisira. The Agora Hotel is a hostel with young diner. The Pizzoleria is in Piazza Mazzini. The Giglio Rosso at 19, Sant’Anna Street. Catania is the most wonderful city in Sicily.

Catania est une grande ville de la Sicile. Catania est baroque. Catane c’est patrimoine de l’humanité, avec la Piazza del Duomo, avec la fontaine des éléphants del Vacarini. Elle à conservé nombreux vestiges romains comme un théâtre et un amphithéâtre. Nous aimons aussi les palais, comme le Biscari. Ou leurs églises, comme les de la Via Crociferi, avec le monastère des Benedetti. Et à l’extérieur de Catane il y a aussi de belles choses. A moins de 100 kms. en rayon il y a la magnifique ville de Taormina, avec ses plages et le théâtre grec. Ou la rivière étroite de l’Alcantara. Aci Castello possède un château normand, Aci Trezza, les roches Cyclops sur la plage, Acireale est baroque comme Catania. L’Etna est très proche a Catania, comme les viles médiévales de Syracuse, Raguse et Noto. Pour le soir vous avez un hôtel Ibis Styles vert à Acireale. Sur la Via Etnea 316, vous pouvez bien dormir a le 316, bien sûr. Pour manger, nous vous recommandons la Trattoria Paranza, ou le célèbre Trattoria d’Antonio. L’Osteria Le Bel Antonio est raffinée, avec de bons prix. Casual, frais, gai, pizzeria: Gisira. L’Agora Hôtel est une auberge de jeunesse avec bon diner. Le Pizzoleria est dans la Piazza Mazzini. Le Giglio Rosso est a lec 19 de la Rue Sant’Anna. Catane est belle, comme la Sicile.

Museu Romà de Mérida


museoromano

Hi hauria poderoses raons per aconsellar una sortida familiar a Mérida. Una de les principals seria contemplar amb els nostres infants les maravelles que el passat romà ha deixat en aquesta extraordinària ciutat. Perquè, com ja sabeu, Mérida fou una de les capitals romanes de la península ibèrica, és a dir una ciutat molt important. Per això conserva un patrimoni romà brutal, sobretot, romà, tot i que no només romà. Podeu visitar-hi el seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món, declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO.  És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, Al costat també hi ha amfiteatre i, a les afores, un parell d’aqueductes, un circ i unes termes romananes. Però avui us volem parlar del fastuós Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. Passejar per les seves sales és una lliçó impagable d’història, però també una lliçó d’arquitectura del segle XX. Ens encanta aquest espai lliure, perfecte, sobri, mesurat i espectacular. Quin bon continent per un excels contingut. I sota, a la cripta cases romanes, un cementiri sencer i una via romana. Val la pena arribar-se fins Mérida per veure-ho tot. Però esteu de sort, perquè a més d’aquestes fites inexcusables, la capital d’Extremadura us ofereix també el pont romà damunt el riu Guadiana, monumental, de quasi un km. de llarg, o l’embassament romà de Proserpina, que fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. Rematen el lot el temple de Diana, un arc de triomf i la casa de Mitreo. Si això fos poc podeu veure també edificacions de l’època àrab, com ara els banys i una alcazaba dominant el riu. O la basílica de Santa Eulàlia, edificada damunt un temple visigot, O la Catedral de Santa María la Mayor en el cor medieval de la vila, ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus nobiliaris com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, o la de Trujillo, fantàstica, o bé els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera. Per menjar bé de preu y senzill, La Lonja, amb un restaurant propi, proper a la zona monumental romana, amb un menú del dia molt arreglat. Una mica més sofisticat, de campanetes, molt recomanable, el Tabula Calda, al centre de la ciutat. Bona estada a Extremadura!.

Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Conserva un patrimonio brutal, sobre todo romano, aunque no únicamente. Hablaremos de su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo, que fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO, el lugar donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. A su lado tenemos el anfiteatro y el Museo Nacional Romano. De este magífico equipamiento queremos hablaros hoy. Se trata de un espléndido museo arqueológico, una obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. Vale la pena visitarlo por su contenido, però también por el edificio, una obra de arte de la arquitectura del siglo XX. Una visita que no podeis dejar de hacer. Elegante, sobrio, sencillo, increible. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana, un puente monumental de casi un km. de largo, o el templo de Diana, un arco de triunfo y la casa de Mitreo. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana la Basílica de Santa Eulalia, edificada sobre un templo visigodo y la catedral de Santa María la Mayor. Mérida está llena de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, o su vecina Trujillo, fantástica. Los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, merecen una visita, o sus zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera.

Londres


Londres és la capital més divertida d’Europa. Potser no és la més ordenada, ni la que te més glamour. Tampoc no seria la més monumental. Però si aneu de viatge a Londres, aquest any, que és any olímpic, o qualsevol altre any, descobrireu una vila dinàmica, alegre, cosmopolita, jove i, sobretot, molt divertida, com ja us hem dit abans. Londres és un caos. Els seus carrers descriuen corbes que no porten enlloc. Son curts i amples, acaben de sobte i estan plens de vida. Per ells es mou un trànsit de bogeria, format, bàsicament, per taxis i busos. Uns curiosos taxis antics, tots del mateix model, que fa anys eren negres i ara son de tota mena de colors i decorats amb tota mena de motius. I uns busos de dos pisos vermells, vells i nous, centenars de busos, més busos que cotxes, que faran les delícies dels vostres infants. Arribar, pujar ràpidament les escales i seure dalt de tot, a l’imperial, a primera fila del segon pis. Allà podreu veure com es desenvolupa la vida a tota pantalla. Resseguir de punta a punta la ciutat, admirar els seus monuments més emblemàtics, sense gastar gaires calers. Us assegurem que passareu bona estona de la vostra visita a la ciutat muntats dalt d’aquestes baluernes trontolladores. Un consell: escolliu les més venerables, tenen un aire de principis de segle que no podreu resistir. A més de taxis i busos, Londres compta amb una xarxa impressionant de metro i, a més, tot i ser una metròpoli gegantina, el seu centre històric resulta plènament abastable a peu. I sempre us quedarà el recurs de navegar pel Tàmesi amb un vaixell bus molt efectiu i agradable. Malgrat que el transport públic, com quasi tot a Londres, resulta francament car, hi ha travelcars d’un dia, que permeten pujar arreu, sense fer cues, i son prou asequibles. I els infants no paguen!. Us les recomanem. I tot aquest moviment per anar a veure què?. Doncs infinitat de coses. Primer Westminster, el parlament, amb el famós rellotge gegant. No us perdeu la façana que dona al riu. I Westminster l’abadia, d’un gòtic maravellós, plena de tombes de reis i reines, i d’homes i dones famosos: Newton, Haëndel… L’entrada és caríssima, com la de totes les esglésies del país. En canvi son molt econòmics els museus. Son gratuïts!. I quins museus… La National Gallery amb les seves pintures increibles, la Tate Gallery, la British i la Modern, la Wallace… i tantes altres pinacoteques magnífiques. O bé la increible col·lecció del Bristish Museum, amb peces històriques, egípcies, asíries, gregues… rampinyades de mig món. O la delícia romàntica de l’Albert i Victoria Museum amb tota mena d’artilugis de tota mena d’estils, fins amb un rinoceront dissecat. Volem deixar espai per parlar del zoo, inaudit, gran, o del musu de la ciència, que deixarà bocabadada tota la família. Aneu a Londres un cap de setmana llarg, un pont, o unes vacances. Passegeu pels seus parcs, Saint James, Hyde… plens d’animalons que us vindran a saludar-vos: ànecs, esquirols, conillets… Contempleu el canvi de guardia al palaus inmensos de Buckingham o Saint James, cada dia al matí, i veureu desfilar els guardies vestits amb aquell gorro pelut. O aneu fins al Whitehall per veure la guardia a cavall i acaronar el morro del poltre, estoic com la seva montura devant les fotos. Rondeu per la City, per extasiar-vos davant la catedral potent de Sant Pau, el racó amagat dsl Temple, o la força obscura de la Torre de Londres, presó d’estat sinistre, amb els seus Beefeaters vigilant-la. Passeu el Tàmesi pel pont de la Torre i veureu l’Sky Line amb la gran noria del mil·lèni i la piràmide de vidre, l’edifici, ara per ara, més alt d’Europa. Per dinar us recomanem els tradicionals pubs, però fugiu del centre!. O bé les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. N’hi ha un munt, més cars quan més a tocar del centre. Us reconamem els d’Heathrow, a tocar de l’aeroport, o bé el nou que hi ha als Docklands. Molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduïr uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més belles capitals d’Europa.

Londres es la capital más divertida de Europa. Quizás no sea la más ordenada, ni la que tiene más glamour. Tampoco sería la más monumental. Pero si vais de viaje a Londres, este año, que es año olímpico, o cualquier otro año, descubriréis una villa dinámica, alegre, cosmopolita, joven y, sobre todo, muy divertida, como ya os hemos dicho antes. Londres es un caos. Sus calles describen curvas que no llevan a ninguna parte. Son cortas y anchas, acaban de repente y están llenas de vida. Por ellas se mueve un tráfico de locura, formado, básicamente, por taxis y buses. Unos curiosos taxis antiguos, todos del mismo modelo, que hace años eran negros y ahora son de todo tipo de colores y decorados con todo tipo de motivos. Y unos buses de dos pisos rojos, viejos y nuevos, cientos de buses, más buses que coches, que harán las delicias de sus niños. Llegar, subir rápidamente las escaleras y sentarse arriba de todo, en la imperial, en primera fila del segundo piso. Allí podréis ver cómo se desarrolla la vida a toda pantalla. Recorrer de punta a punta la ciudad, admirar sus monumentos más emblemáticos, sin gastar muchos dinero. Les aseguramos que pasarán buen rato de su visita a la ciudad montados en  estos armatostes. Un consejo: elijan los buses más venerables, tienen un aire de principios de siglo que no puede resistir. Además de taxis y buses, Londres cuenta con una red impresionante de metro y, además, a pesar de ser una metrópoli gigantesca, su centro histórico resulta plenamente alcanzable a pie. Y siempre quedará el recurso de navegar por el Támesis con un barco bus muy efectivo y agradable. A pesar de que el transporte público, como casi todo en Londres, resulta francamente caro, hay travelcars de un día, que permiten subir en todas partes, sin hacer colas, y son bastante asequibles. ¡Y los niños no pagan!. Os las recomendamos. Y todo este movimiento… ¿para ir a ver qué?. Pues infinidad de cosas. Primero Westminster, el parlamento, con el famoso reloj gigante. No os perdáis la fachada que da al río. Y Westminster la abadía, de un gótico maravilloso, llena de tumbas de reyes y reinas, y de hombres y mujeres famosos: Newton, Haëndel … La entrada es carísima, como la de todas las iglesias del país. En cambio son muy baratos los museos. ¡Son gratis!. Y qué museos … La National Gallery con sus pinturas increíbles, la Tate Gallery, la British y la Modern, la Wallace … y tantas otras pinacotecas magníficas. O bien la increíble colección del British Museum, con piezas históricas, egipcias, asirias, griegas … rampiñadas de medio mundo. O la delicia romántica de Albert y Victoria Museum con todo tipo de artilugios de todo tipo de estilos, hasta con un rinoceronte disecado. Queremos dejar espacio para hablar del zoo, inaudito, grande, o del Museu de la ciencia, que les dejará boquiabiertos. Vayan a Londres un fin de semana largo, un puente, o unas vacaciones. Paseen por sus parques, Saint James, Hyde … llenos de animales que vendrán a saludarles: patos, ardillas, conejos … Contemplen el cambio de guardia en los palacios inmensos de Buckingham o Saint James, cada mañana, y veréis desfilar los guardias vestidos con aquel gorro peludo. O bajad hasta Whitehall para ver la guardia a caballo y acariciar el morro del potro, estoico como su montura frente a las fotos. Rondad por la City, para extasiarse ante la catedral potente de San Pablo, el rincón escondido del Temple, o la fuerza oscura de la Torre de Londres, prisión de estado siniestro, con sus Beefeaters vigilándola. Pasen el Támesis por el puente de la Torre y encontrarán el Sky Line con la gran noria del milenio y la pirámide de cristal, el edificio, hoy por hoy, más alto de Europa. Para comer os recomendamos los tradicionales pubs, pero… ¡huid del centro!. O bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os recomendamos los de Heathrow, cerca del aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento os puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas capitales de Europa.

Viterbo


Quan viatgeu a Roma, si us hi esteu uns quants dies, si ja esteu cansats i arrebentats de còrrer per carrers i places bullicioses, de veure més i més monuments romans, de patejar-vos els forums imperials, si voleu fer un descans, aneu a qualsevol de les delicioses viles properes a la ciutat eterna. A Tívoli amb els seus jardins, a Castelgandolfo o als altres castelli romani, o a Viterbo. Aquesta bonica ciutat medieval es situa al nord de Roma, a l’entrada del Laci. Va ser moltes vegades un bon refugi pels papes que fugien de la turbulenta vida romana. Aquesta és la raó de que poseeixi un magnífic casc antic medieval. Està ben comunicada amb la capital italiana per tren, i en cotxe. Cal prendre l’autopista A1 fins la sortida d’Attigliano, i continuar per la S S204. També per la vía Aurelia, sortida a Montalto de Castro. En tren cal agafar la línea principal de Florencia, canviar a Orte i continuar fins la vila. Sempre seran uns 55 Kms, una hora. Un cop sigueu a Viterbo no hi ha temps per descansar. Començarem pel barri medieval, que conserva les muralles. Una sèrie de grans palaus us donaran la benvinguda. Naturalment el del Papa en primer lloc, (a la foto), però també l’anomenat del Prior, com a tantes altres viles italianes, o l’espectacular Rocca degli Albornoz. També la Catedral mereix una visita. A més del Duomo, la ciutat te nombroses esglèsies, com ara Santa Rosa o el Santuari della Quercia. Una característica ben especial és la presència de moltíssimes fonts artístiques. Si amb Viterbo no teniu prou, aneu a veure la regió volcànica anomenada les Termes del Papa, amb fonts i piscines obertes al públic en general. També mereixen una visita al voltant de Viterbo la vila medieval de  San Martino al Cimino, Bagnaia i la seva Villa Lante, o  Ferento que te una necropoli etrusca. Ens agrada especialment una vila medieval, un xic al nord de Viterbo, amb una església coberta per una espectacular cúpula renaixentista. És Montefiascone. I allà tenen un vi, l’Est, est, est, un vi blanc que és el millor del món. Paraula d’honor. Per dormir teniu diversos llocs possibles. Per exemple l’Hotel Balletti, molt recomanable, amb els seu restaurant. O el Best Western Hotel Viterbo, fabulós, com tots els establiments d’aquesta cadena. No tenia mala pinta el Mini Palace Hotel, al centre de la ciutat. Evidentment podeu dormir a Roma, on hi ha molts hotels, i entre ells un bon Novotel, i fer una escapada. Llavors només us caldrà dinar. Per menjar aconsellem el Tres Reis, un clàssic ristorante, o bé la novedosa Enoteca La Torre, a la via del mateix nom. Popular i rústica, la taverna Etrusca, proposa pasta, pizza i plats regionals ben presentats en un ambient acollidor. També encantadora la Taverna del vell rellotge, al centre mateix. No us perdeu Viterbo, i les viles de Laci que l’acompanyen. Itàlia és més bonica si sabeu descobrir aquestes petites ciutats mitjanes, les viles medievals, que envolten les grans metròpolis de l’art.

Cuando viajeis a Roma, si pasáis unos días, si ya estáis cansados de correr por calles y plazas bulliciosas, de ver más y más monumentos romanos, de patearos los foros imperiales… Si queréis tomaros un descanso, id a cualquiera de las deliciosas villas medievales cercanas a la ciudad eterna. Hasta Tívoli, con sus jardines, a Castelgandolfo o a los demás Castelli Romani, o a Viterbo. Esta ciudad medieval se sitúa al norte de Roma, a la entrada del Lacio. Fue muchas veces un buen refugio para los papas que huían de la turbulenta vida romana. Esta es la razón de que posea un magnífico casco antiguo medieval. Está bien comunicada con la capital italiana por tren, y en coche. Hay que tomar la autopista A1 hasta la salida de Attigliano, y continuar por la S S204. También posible ir por la vía Aurelia, salida a Montalto de Castro. En tren hay que coger la línea principal de Florencia, cambiar en Orte y continuar hasta la villa. Siempre serán unos 55 Kms, una hora. Cuando estéis en Viterbo no habrá tiempo para descansar. Empezaremos por el barrio medieval, que conserva las murallas. Una serie de grandes palacios os darán la bienvenida. Naturalmente el del Papa en primer lugar, (en la foto), pero también el llamado del Prior, como en tantas otras villas italianas, o el espectacular Rocca degli Albornoz. También la Catedral merece una visita. Además del Duomo, la ciudad tiene numerosas iglesias, como Santa Rosa o el Santuario della Quercia. Una característica muy especial es la presencia de muchísimas fuentes artísticas. Si con Viterbo no es suficiente, vayan a ver la región volcánica llamada las Termas del Papa, con fuentes y piscinas abiertas al público en general. También merecen una visita alrededor de Viterbo la villa medieval de San Martino al Cimino, Bagnaia y su Villa Lante, o Ferento que tiene una necrópolis etrusca. Nos gusta especialmente una villa medieval, un poco al norte de Viterbo, con una iglesia cubierta por una espectacular cúpula renacentista. Es Montefiascone. Y allí tienen un vino, del Est, est, est, un vino blanco que es el mejor del mundo. Palabra de honor. Para dormir tienen varios lugares posibles. Por ejemplo el Hotel Balletti, muy recomendable, con su restaurante. O el Best Western Hotel Viterbo, fabuloso, como todos los establecimientos de esta cadena. No tenía mala pinta el Mini Palace Hotel, en el centro de la ciudad. Evidentemente podéis dormir en Roma, donde hay muchos hoteles, y entre ellos un buen Novotel, y hacer una escapada. Entonces sólo necesitareis comer. Os recomendamos el Tres Reyes, un clásico ristorante, o bien la novedosa Enoteca La Torre, en la vía del mismo nombre. Popular y rústica, la taberna Etrusca, propone pasta, pizza y platos regionales bien presentados en un ambiente acogedor. También encantadora la Taberna del viejo reloj, en el centro mismo. No os perdáis Viterbo, y las villas de Lacio que la acompañan. Italia es más bonita si sabéis descubrir estas pequeñas ciudades medianas, las villas medievales, que rodean las grandes metrópolis del arte.

Brno


Brno és la capital de Moravia. Un nom evocador per una ciutat carregada d’història, en una regió també carregada d’història. Una regió i una ciutat, però, molt castigades per les guerres i les experiències totalitàries. Brno, no obstant això és una ciutat moderna i dinàmica, que està intentant sortir-se’n. Per exemple, aquí està el circuit de velocitat txec, ho sabeu si us agraden els esports de motor. Si us decidiu a fer un volt per la República Txeca, cosa que seria una idea excel·lent, segur que hi haurà ciutats més boniques que Brno per visitar. Però si podeu feu-hi una ullada, atureu-vos a Brno. Te un casc antic interessant, amb un vell castell, molt sinistre anomenat Špilberg, dalt d’un turó. Fou presó quasi sempre, darrerament en temps dels nazis. Ara és un museu. També hi ha una magnífica catedral barroca, dalt el turó de Petrov,  (a la foto), que està dedicada a Sant Pere i Sant Pau. I un munt de places i carrers plens de botigues modernes i d’edificis històrics, com ara l’ajuntament, del segle XIII, amb torres i campanars. Menció a banda mereixen les esglésies, de tota mena i època, sobretot barroques, escampades per la ciutat. Les afores ofereixen viles com la Tugendhat, de Mies Van der Rohe, patrimoni de la humanitat. La regió de Moravia, camperola, amable i senzilla, també mereix una visita des de Brno. Hi ha diversos pobles, edificis i monuments patrimoni de la humanitat. Podeu començar per Telč, i continuar amb l’església de Sant Joan Nepomucè, de gran devoció a Txèquia, a l’anomenat turó verd de Žďár nad Sázavou. Maravellós també el castell de Kroměříž, amb els seus jardins. Al nord de Moràvia, camí de Polònia, a Olomuc, una gran ciutat morava, trobareu la famosa columna de la Santíssima Trinitat. A Třebíč, el seu barri jueu, i a Litomyšl, el seu bonic castell. Us hem donat prou raons per incloure Brno, i Moràvia en unes vacances a la república Txeca?. Esperem que si!. Per dormir hi ha molts bons hotels al centre de Brno. Autèntics palaus com el Brno Palace Hotel, o el Grand Hotel, a preus impossibles de pensar a Espanya o Europa. Per sort Brno no és Praga. Aprofiteu abans que pugin!. Altres baratets però raonables, com ara el Pegas, l pur centre de la ciutat. Tot Brno està ple de restaurants maravellosos, només us cal escollir. Nosaltres hem dinat al mateix restaurant de l’hotel. Solen ser fantàstics. Però també recordem amb nostàlgia un italià, anomenat precisament Italia bar, al carrer Zámečnická, prop de la plaça principal. Bon servei, bon menjar, no només italià, també Morau i Txec. Personal amable i atent. Preus de riure. Txèquia, un país del centre d’Europa, que cal conèixer!.

Brno es la capital de Moravia. Un nombre evocador para una ciudad cargada de historia, en una región también cargada de historia. Una región y una ciudad muy castigadas por las guerras y las experiencias totalitarias. Brno, sin embargo es una ciudad moderna y dinámica, que está intentando salir adelante. Por ejemplo, aquí está el circuito de velocidad checo, lo sabéis ya si os gustan los deportes de motor. Si os decidís a dar una vuelta por la República Checa, lo que sería una idea excelente, seguro que habrá ciudades más bonitas que Brno para visitar. Pero si podeis parar a darle un vistazo, os gustará. Tiene un casco antiguo interesante, con un viejo castillo, muy siniestro, llamado Spilberg, sobre una colina. Fue cárcel casi siempre, últimamente en tiempos de los nazis. Ahora es un museo. También hay una magnífica catedral barroca, sobre la colina de Petrov, (en la foto), que está dedicada a San Pedro y San Pablo. Y un montón de plazas y calles llenas de tiendas modernas y de edificios históricos, como el ayuntamiento, del siglo XIII, con torres y campanarios. Mención aparte merecen las iglesias, de todo tipo y época, sobre todo barrocas, esparcidas por la ciudad. Las afueras ofrecen villas como la Tugendhat, de Mies Van der Rohe, patrimonio de la humanidad. La región de Moravia, campesina, amable y sencilla, también merece una visita desde Brno. Hay varios pueblos, edificios y monumentos patrimonio de la humanidad. Pueden empezar por Telč, y continuar con la iglesia de San Juan Nepomuceno, de gran devoción en Chequia, en el llamado cerro verde de Žďár nad Sázavou. Maravilloso también el castillo de Kroměříž, con sus jardines. En el norte de Moravia, camino de Polonia, en Olomuc, una gran ciudad morava, encontrarán la famosa columna de la Santísima Trinidad. En Trebic, su barrio judío, y en Litomyšl, su hermoso castillo. ¿Os hemos dado suficientes razones para incluir Brno, y Moravia en unas vacaciones en la República Checa?. ¡Esperamos que si!. Para dormir hay muchos buenos hoteles en el centro de Brno. Auténticos palacios como el Brno Palace Hotel, o el Grand Hotel, a precios imposibles de pensar en España o Europa. Por suerte Brno no es Praga. ¡Aprovechense antes de que suban los precios!. Otros son más baratitos pero razonables, como el Pegas, en el puro centro de la ciudad. Todo Brno está lleno de restaurantes maravillosos, sólo necesitais elegir. Nosotros hemos comido en el mismo restaurante del hotel. Suelen ser fantásticos. Pero también recordamos con nostalgia un italiano, llamado precisamente Italia bar, en la calle Zámečnická, cerca de la plaza principal. Buen servicio, buena comida, no sólo italiano, también Moravo y Checo. Personal amable y atento. Precios de risa.

Mérida


Mérida és l’antiga Emerita Augusta, una de les capitals romanes de la península ibèrica, una ciutat important. Després fou el centre d’un important regne de taifes musulmà. Avui dia és una vila important, seu de la junta d’Extremadura, que conserva un patrimoni brutal, sobretot, però no només, romà. No podem deixar de començar pel seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món. Fou declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO.  És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, tota una fita. Mérida també te un amfiteatre i un circ romans. No podeu deixar de veure el Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. També és obra de Roma el pont damunt el riu Guadiana.Un pont monumental de quasi un km. de llarg, que es diu aviat. Fora del nucli urbà teniu l’aqüeducte anomenat de Los Milagros. Enllaçava la ciutat amb un curiós embassament romà anomenat de Proserpina. Fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. El Temple de Diana, un arc de triomf dedicat a Trajà, la casa de Mitreo, i diversos columbaris són també boniques construccions romanes. De l’època àrab queden els banys i una alcazaba. De l’era cristiana teniu la Basílica de Santa Eulàlia. És un edifici del segle XIII, romànic en part, edificat damunt un temple visigot. La Catedral de Santa María la Mayor destaca en el cor medieval de la vila. Un didal de carrers delata la seva planta musulmana. Ara està ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera, o les célebres Hurdes, atrasades fa uns anys, ara un conjunt de poblets rústics a rabiar.

Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Después fue el centro de un importante reino de taifas musulmán. Hoy en día es una población también importante, sede de la Junta de Extremadura, que conserva un patrimonio brutal, sobre todo, pero no sólo, romano. No podemos dejar de comenzar por su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo. Fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO. Es aquí donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. Mérida también tiene un anfiteatro y un circo romanos. No pueden dejar de ver el Museo Nacional Romano, un espléndido museo arqueológico, obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana. Un puente monumental de casi un km. de largo, cosa que se dice pronto. Fuera del núcleo urbano tienen el acueducto llamado de Los Milagros. Enlazaba la ciudad con un curioso embalse romano llamado de Proserpina. Hace 5 kms. de longitud, con tramos mejor conservados que otros. El Templo de Diana, un arco de triunfo dedicado a Trajano, la casa de Mitreo, y varios columbarios son también hermosas construcciones romanas. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana tienen la Basílica de Santa Eulalia. Es un edificio del siglo XIII, románico en parte, edificado sobre un templo visigodo. La Catedral de Santa María la Mayor destaca en el corazón medieval de la villa. Un dedal de calles delata su planta musulmana. Ahora está lleno de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, o zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera, o las célebres Hurdes, atrasadas hace unos años, ahora un conjunto de pueblos rústicos a rabiar.