Una volta pel Bages


Encara que no ho creieu, el Bages és una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes. I dins del Bages, la subcomarca del Moianès potser encara ho és una mica més, de desconeguda i de bonica. En aquestes comarques hi ha un munt de pobles que podrien figurar dins un llistat dels pobles més bonics de Catalunya, i també més desconeguts. Avui us proposem una ruta per aquesta zona, que podeu fer en un parell o més de dies, o en un de sol. Del dret, o a la inversa. Parant aquí i allà, o només allà.

Des de Barcelona podeu anar cap a Granollers per l’AP7, i desviar-vos a l’alçada de Mollet cap a Caldes de Montbui. Podeu parar a Palau Solità i Plegamans, poble amb un bonic castell que és el Museu Folch i Torres. Caldes de Montbui, amb les fonts d’aigua calenta i les termes romanes, també mereix una parada. Seguim fins Sant Feliu de Codines, i continuem cap a Moia, una vila molt bonica, amb un casc antic xulo. Un xic més amunt, arribareu al fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Una joia del romànic català. Podeu gaudir del temple, del claustre, preciós i del poble, molt bonic.

L’Estany, amb quatre carrers medievals que envolten la seva joia romànica increïble, també és bonic. Al poble dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata.

Continuem en direcció a la C25, l’eix transversal de Catalunya, en la zona entre Vic i Manresa. L’agafem cap al sud, fins Santa Maria d’Oló, un poblet molt petit i bonic. Als afores hi ha la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Ara podeu baixar cap a Manresa, però abans d’arribar-hi, podeu anar a veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Aquest meravellòs monestir benedictí del segle XII ha renascut espectacularment de les seves centres. Integrat dins un itinerari de Món Sant Benet, és una visita familiar que no us heu de deixar escapar. Tot i que un pèl cara, la durada i els audiovisuals i recursos emprats justifiquen la despesa. Veureu un dels més bonics monestirs romànics de Catalunya.

Per aquí podeu dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. Val la pena per preu, i per qualitat. De tornada podeu anar a veure la bonica, i molt poc coneguda ciutat de Manresa, que és molt gran, amb la Catedral, la Seu gòtica, magnífica. Podeu dormir a l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic.

De tornada cap a Barcelona aneu en direcció Terrassa per la carretera local BV-1221, i podeu parar a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo. I un xic més endevant, amb desviació a mà dreta, teniu un altre lloc molt bonic de veure, el poblet de Mura. Sortint de Mura us trobareu al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades. Si voleu dinar per la zona de Mura teniu un fantàstic pícnic, amb barbacoes a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. No lluny de Mura, a sota una balma increible, molt i molt rústic, teniu El Puig de la Balma, espectacular. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, fareu ja el camí cap a casa.

Hoy os proponemos una ruta familiar visitando el Bages, una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, así como la subcomarca del Moianès. En esta zona hay algunos de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Por ejemplo Estany, con cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Bages o el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios como Sant Benet de Bages, pueblos medievales como Mura o Talamanca o castillos. Al Bages y al Moianés hemos ido por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià i el Estany. Para bajar luego por la C25 hasta cerca de Manresa, por el eje transversal, y acabar subiendo desde Navarcles hasta Terrassa por el Coll d’Estenalles. Una ruta que os recomendamos.

Anuncis

Fires i festa del Sant Crist a Piera


L’església del poble de Piera, a la plana de l’Anoia, tocant a tres comarques més, a l’ombra de Montserrat, conté la imatge del Sant Crist, de gran devoció popular. És en honor d’aquesta talla mil·lenària que la vila de Piera celebra les seves festes per l’abril. Així, els dies 21 i 22 d’abril de 2018, dissabte i diumenge, s’ompliran els carrers del nucli antic del municipi amb la fira. Bàsicament son paradetes de comerços locals, tot i que també comarcals, que ofereixen els seus productes i serveis, i organitzen tallers per la canalla, actuacions i balls en un escenari preparat per a l’ocasió o trobades de col·leccionistes, com ara de plaques de cava. Podreu gaudir també d’una trobada de Gegants i, a la nit, d’un correfoc i d’un concert amb orquestra. El següent dissabte i diumenge, 28 i 29 d’abril, i fins el dia 1 de maig de 2018, ocupant tot el pont, és la festa del Sant Crist. Els actes son més formals, presidits per la diada gran, amb l’ofici solemne, seguit de sardanes a la plaça i ball de nit, a les 1o, com està manat.  Un altre correfoc tanca la celebració. A més de tot el que hem citat, depenent de l’any i dels diners que hi hagi, podeu trobar-hi circuit de cars, inflables i altres activitats per a infants. Piera te un casc antic amb cases medievals amb esgrafiats, i porxades. Un munt d’ermites al camp i boscos circumdants i una església romànica, molt remodelada, on s’hostatja el Sant Crist. També un castell, medieval però encara més remodelat que l’església, que els seus propietaris dediquen a celebracions privades, noces i esdeveniments. És visitable. L’obren els primers diumenges de mes i per les festes del poble, de 12 a 14 hores. Podeu arribar-vos a Piera en tren, amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, línia direcció Igualada, que surten de la Plaça Espanya de Barcelona. També el bus de l’empresa Hispano Igualadina para a Piera. Surt de l’estació de Sants. Si aneu en cotxe podeu anar per l’AP-2, autopista de peatge que va a Lleida, deixant-la a Martorell, a la sortida 25, per agafar la carretera B-224, en direcció a Capellades, fins arribar a Piera. Una altra possiblitat és arribar-hi per Esparreguera, anat per l’A-2, lliure de peatge, fins arribar a la sortida 580 Pierola/Esparreguera. Sortiu i, a mà esquerra, agafeu la BV-231 fins el poble. Serà difícil dinar, perquè estarà tot prou ple, però de restaurants no n’hi falten. Teniu el Gall Mullat, al carrer de Sant Cristòfol, 46, tel: 937789605, la Cantina, a la Carretera d’Igualada, tel: 937788100, el Cañada, al carrer de Piereta, 22, o el Bressol, al carrer de Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Ens agraden les pizzes de Piera, com les que fan a Ca la Montserrat, al carrer de la Diputació, 54, 937762626, o les del restaurant Racó del Amics, al carrer de Sant Cristòfol, 15, 937761941, que estan fetes amb forn de llenya, i es nota. Tradicional és la Paradeta, al carrer d’Àngel Guimerà, tel: 937727960. Bon Sant Crist a Piera!.

La iglesia del pueblo de Piera, a la sombra de Montserrat, contiene la imagen del Santo Cristo, de gran devoción popular. Es en honor de esta talla milenaria que la villa de Piera celebra sus fiestas en abril. El sábado y domingo próximos se llenarán las calles del casco antiguo del municipio con la feria. Básicamente son puestos de comercios locales, aunque también comarcales, que ofrecen sus productos y servicios, y organizan talleres para los niños, actuaciones y bailes en un escenario preparado para la ocasión o encuentros de coleccionistas, como de placas de cava. También se podrá disfrutar de un encuentro de Gigantes y, por la noche, de un correfoc y un concierto con orquesta. El sábado y domingo siguientes, y todo el puente de fin de mes, los actos son más formales, presididos por el día grande, la fiesta del Santo Cristo. A las 11 horas misa solemne, seguida de sardanas en la plaza y baile de noche, a las 1o, como está mandado. Otro correfoc cierra la celebración. Además de todo lo que hemos citado, dependiendo del año y del dinero que haya, pueden encontrar circuito de cars, hinchables y otras actividades para niños. Piera tiene un casco antiguo con casas medievales con esgrafiados, y porches. Un montón de ermitas en el campo y bosques circundantes, y una iglesia románica, muy remodelada, donde se hospeda el Santo Cristo. También un castillo, medieval pero aún más remodelado que la iglesia, que sus propietarios dedican a celebraciones privadas, bodas y eventos. Es visitable. Abren los primeros domingos de mes y por las fiestas del pueblo, de 12 a 14 horas. Pueden llegar en tren, con los Ferrocarriles de la Generalidad de Cataluña, línea dirección Igualada, que salen de la Plaza España de Barcelona. También el bus de la empresa Hispano Igualadina para en Piera. Sale de la estación de Sants. Si vais en coche id por la AP-2, autopista de peaje que va a Lleida, dejándola en Martorell, en la salida 25, para coger la carretera B-224, en dirección a Capellades, hasta llegar a Piera. Otra posibilidad es llegar por Esparreguera, yendo por la A-2, libre de peaje, hasta llegar a la salida 580 Pierola/Esparraguera. Salid y, a mano izquierda, tomad la BV-231 hasta el pueblo. Será difícil comer, porque estará todo bastante lleno, pero de restaurantes no les faltaran. Tenéis el Gallo Mojado, en la calle San Cristóbal, 46, tel: 937789605, la Cantina, en la Carretera de Igualada, tel: 937788100,  Cañada, en la calle Piereta, 22, o Bressol, en la calle Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Nos gustan las pizzas de Piera, como las que hacen en Can Montserrat, en la calle de la Diputació, 54, 937 762 626, o las del restaurante Racó dels Amics, calle San Cristóbal, 15, 937 761 941, que están hechas con horno de leña, y se nota. ¡Buen Santo Cristo en Piera!.

La Fira de primavera de Navàs


La Fira de Primavera que te lloc al poble de Navàs és una interessant sortida familiar. És el segon diumenge després de la Pasqua, aquest any el proper 15 d’abril de 2018, però s’allarga tot el cap de setmana. És ja una festa consolidada, de fa temps, i la podríem definir com una petita fira de mostres comarcal. Hi ha representat tot l’univers industrial, de serveis, ramader i agrícola de la zona. Ocupa el passeig i la pista esportiva. Hi ha programades moltes activitats lúdiques i culturals, que la fan atractiva per la canalla i les famílies, com ara espectacles de titelles, actuacions, teatre, concursos, gegants, cercaviles, sardanes, música, balls, espectacles de carrer… Evidentment el plat fort és la fira i els expositors en si. I el dia bo, pel que fa a activitats per la mainada, és el diumenge. Si us decidiu a pujar a Navàs, podeu fer un volt pel poble, pels entorns i els pobles del costat. Teniu a tocar la preciosa església de Sant Cugat del Racó, joia del romànic català, del segle XI, i amb planta de creu grega, que n’hi ha poques!. La veureu dalt d’un turó al poble veí de Castelladrall. No us perdeu les vistes i el paisatge, ben rurals. Santa Fe de Valldeperes també era romànic, però fou remodelat en època barroca. S’hi conserven dos interessants retaules barrocs del segle XVII. I encara hi ha, escampades pel terme, més esglésies d’un romànic més o menys conservat, i en un estat millor o pitjor. També es conserven les ruïnes del castell d’Adrall, del de Torroella i algunes cases fortes com l’Olivella. mb quatre capelles laterals el segle XVIII. Arribareu a Navàs pujant per la C-16 cap a Manresa i Berga, just passat Balsareny, una població, amb un bonic castell molt ben moblat, que podeu visitar tot anant o tornant. Per dinar teniu un munt de bars i restaurants al poble. D’entre ells us recomanem el clàssic i casolà Can Ramon, també la Fusta de Navas, a l’antiga carretera Berga, 46, dins el poble, Tel: 938 39 01 74 ‎ o bé el Jumi, carta, pizzes, i plats combinats. Bona primavera al Bages!

La Feria de Primavera que tiene lugar en el pueblo de Navàs es una interesante salida familiar. Se celebra, cada año, el segundo domingo después de la Pascua. Es ya una fiesta consolidada, desde hace tiempo, y la podríamos definir como una pequeña feria de muestras comarcal. Está representado todo el universo industrial, de servicios, ganadero y agrícola de la zona. Ocupa el paseo y la pista deportiva. Hay programadas muchas actividades lúdicas y culturales, que la hacen atractiva para los niños y las familias, como espectáculos de títeres, actuaciones, teatro, concursos, gigantes, pasacalles, sardanas, música, bailes, espectáculos de calle … Evidentemente el plato fuerte es la feria y los expositores en sí. Y el día bueno, en cuanto a actividades para los niños, es el domingo. Si se deciden a subir hasta Navàs, pueden dar un paseo por el pueblo, por los alrededores y los pueblos de al lado. Tienen allí la preciosa iglesia de Sant Cugat del Racó, joya del románico catalán, del siglo XI, y con su planta de cruz griega, ¡que haymuy pocas así!. La veréis sobre una colina en el pueblo vecino de Castelladral. No os perdáis las vistas y el paisaje, bien rurales. Santa Fe de Valldeperes también era románico, pero fue remodelado en época barroca. Se conservan dos interesantes retablos del siglo XVII. Y aún hay, esparcidas por el término, más iglesias de un románico más o menos conservado, y en un estado mejor o peor. También se conservan las ruinas del castillo de Adrall, del de Torroella y algunas casas fuertes como Olivella. Llegarán a Navàs subiendo por la C-16 hacia Manresa y Berga, justo pasado Balsareny, una población, con un bonito castillo muy bien amueblado, que podéis visitar yendo o volviendo. Para comer tienen un montón de bares y restaurantes en el pueblo. De entre ellos os recomendamos el clásico y casero Can Ramon, también la Fusta de Navas, en la antigua carretera Berga, 46, dentro del pueblo, Tel: 938 39 01 74 o bien el Jumi, carta, pizzas, y platos combinados.

Divendres de Dolors a Perelada


A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 23 de març de 2018 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Tonis a Santa Eugenia


Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, aquest cap de setmana, en un poblet a tocar de Vic, son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I no és que hi hagi res d’especial: un esmorzar de companyonia, una fira de comerç a la plaça major, amb bon embotit, una missa solemne, la exposició d’eines del camp, la típica passada amb molts caramels i, a la tarda, al camp de fútbol vell, activitats amb cavalls i rucs per als infants i grans. Res més, i res menys que això. Però l’ambient… ai, l’ambient, és una altra cosa. El poble ho viu. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu disfrutar de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssim àbsi, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu trucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

L’Abadia de Thoronet


Image00122

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Image00124Image00125

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Image00128

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

Image00129

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

Arles, revisitada


Image00001

Aquest Nadal hem tornat de nou a Arles, una petita ciutat francesa, molt provençal, situada al costat del gran riu Rhoine, ja a la seva desembocadura, en ple delta. Arles és una antiga vila romana, una ciutat que cal visitar si aneu a voltar per la Camarga o la Provença o aneu cap a Itàlia. Mediterrània, clara, oberta, feliç i divertida. Plena de monuments esplèndits del seu passat romà: amfiteatre, termes, forum, teatre… i de carrers i places on perdre-us. I també amb una catedral romànica de campanetes, amb imatges de marbre rosa a la façana. Increible. Excel·lent com a centre d’excursions: les Baux, castell inexpugnable, la Camarga, amb els flamencs i els cavalls salvatges, la gran vila medieval d’Avignon, monestirs, petits pobles penjats del Luberon, i tota la Provença al vostre abast. Quan hi anem dormim sempre a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I per sopar una pizzeria, com ara Le comptoir d’Italie, petita però molt bona molt bona. O bé al carrer de l’amfiteatre 20, La Mamma, un italià boníssim. O le Bistrot des Artistes, un autèntic francès, al 32 del Boulevard Georges Clemenceau, bon aparcament a tocar. No deixeu de gaudir d’Arles si hi passeu a tocar!. 

Image00002

Arles, a orillas del Ródano, es una ciudad que hay que visitar si vais a la Camarga o a la Provenza o hacia Italia. Mediterranea, clara, abierta, feliz y divertida. Llena de monuments esplendidos de su pasado romano: amfiteatro, teatro… y de calles y plazas. Excelente como centro para excursiones: les Baux, Camarga, Avignon, o toda la Provenza a vuestro alcance.

Arles, on the banks of the Rhone, is a city that it is necessary to visit if you go to the Camarga or to the Provence or towards Italy. Mediterranean, clear, opened, happy and enterteining. It’s full of Roman monuments: amfitheatre, theatre … and of streets and squares. Excellent as center for excursions: Baux, Camarga, Avignon, or the whole Provence to your scope.