Porec


De nou us parlem de Croàcia, més en concret de la bella península d’Istria, que està a tocar d’Itàlia, no gaire lluny de Venècia. Istria és com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. A la costa antics pobles i viles venecianes es miren en les aigües blau turquesa de l’Adriàtic. Avui us volem descriure un d’aquests pobles. Es tracta de Porec, una vila situada en una península que s’endinsa al mar, plena de carrers estrets, amb cases de pedra daurada. Però tot i que el seu patrimoni medieval és interessant nosaltres vam anar a Porec per veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO. Un temple del segle VI, preromànic. Amb uns mosaics bellíssims. Val la pena parar un moment per recórrer aquest conjunt d’edificis eclesiàstics. I si sou allà perquè no anar fins a Rovinj, una altra bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. O fer cap a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, temple d’August… Tot a pocs kms. I si heu decidit fer-hi unes vacances, llavors podeu fer una volta pels petits poblets encastellats de l’interior, com ara Motovun, Buzet, Pazin… o anar a Beram a veure els frescos renaixentistes de la seva ermita dins del bosc, demaneu la clau al poble!. Increible. Tampoc oblidem Labin, ciutadella medieval, o Hum, la ciutat més petita del món. Arribeu-vos a Porec, a Istria, a Croàcia. Tot un mon per descobrir. Per dormir no coneixem res a Porec. Nosaltres vam visitar aquesta ciutat des de Motovun, a una vintena llarga de km. terra endins. A Motovun hi ha un munt de cases rurals, habitacions, apartaments i un hotel molt xulo, amb bon restaurant, piscina i spa. És l’hotel Kastel. Car però recomanable. Nosaltres hem estat allotjats en una casa rural molt maca que es lloga sencera: la Motovun House. I per dinar o sopar hem anat també a Motovun, a dos llocs on es menja bé, i molt bé de preu: La Kanoba Mondo, al centre del poble, i el restaurant Pod Voltom, al mirador, sopar amb vistes… molt romàntic. Porec i Istria us esperen!.

En la bella Croàcia, en la península de Istria, cerca de Venécia, hallareis Porec, una bonita villa marinera que tiene una Basílica paleocristiana, la Eufrasiana, que és patrimonio de la UNESCO. Vale la pena verla. Es esplèndida. Y el pueblo, marinero, no está nada mal. Y si ya estais allí, id al sur hasta Rovinj, 30 kms. y descubrireis una bella villa marinera, o llegaros hasta Pula, la capital, una ciudad con restos romanos, un amfiteatro, grande y bonito, el arco de los Sergios y el templo de Augusto. O bién podeis dar una vuelta por los pequeños pueblos medievales del interior, como Motovun: Buzet, Pazin, Beram, donde hay unos frescos renacentistas. Increible. O Labin, ciutadela medieval, o Hum. Para dormir no conocemos nada en Porec. Nosotros estuvimos en Motovun. Allí teneis el Hotel Kastel. Caro pero recomendable. Nosotros dormimos en una casa rural muy chula: la Motovun House. Para comer también lo hicimos en Motovun. Hay que ir a Kanoba Mondo, o mejor al restaurant Pod Voltom, con un fantástico mirador, cena con vistas. Romántica.

Anuncis

Ogulín


Heu de viatjar a Croàcia, perquè és un país molt bonic. I un cop haureu vist la península d’Istria, o quan potser haureu explorat la costa Dàlmata, imaginem que voldreu fer una ullada a la capital Zagreb. Doncs bé, anant per l’autopista, de Rijeka a Zagreb, o de Zadar a Zagreb, passareu per una zona muntanyosa i boscosa, on hi ha fins i tot estacions d’esquí. La ciutat més important d’aquesta bonica regió, plena d’avets i rius que salten entre prats és Ogulín, un poble gran i prou. Va ser la vila forta dels senyors de Francopan, amos feudals de la regió, i conserva un castell força decoratiu, i res més. Però els voltants son molt xulos, ideals per fer senderisme i excursions amb els nens. I si més no podeu parar aquí a dinar, queda a mig camí de tot arreu. Nosaltres vam dinar al restaurant de l’hotel Francopan, molt bé i bé de preu. Aquest hotel pot servir per fer un tomb, un o dos dies, per aquesta zona, i pel què ofereix, i al preu que ho ofereix, com a base per descansar en una ruta llarga per Croàcia.

En la bella Croàcia, hay una zona poco explorada y explotada por el turismo, una zona de montaña, con pistas de esquí, bosques y rios, ideal para excursiones en familia o para senderismo. Está convenientemente situada en el cruce de las autopistas que van de Zagreb a Zadar y a Rijeka, en el centro del norte del país. La principal ciudad, un pueblo grandote, es Ogulín. Allí podreis comer y dormir muy bien, y muy bien de precio, en el hotel Francopan.

Ston


A Croàcia, al sur del país, quasi bé al final de la costa Dàlmata, no gaire lluny de Dubrovnik, hi ha un encantador poble medieval que diuen que te les muralles més grans del món després de la muralla xina. Una impressionant vila que domina el pas i l’entrada del Neretva pel sud. Es tracta de Ston, i del seu encantador port, anomenat Mali Ston. Si aneu de Zagreb, de Split o de Zadar amb destinació Dubrovnik, o bé a l’inversa, i us han fet esperar molt a l’aduana bòsnia i heu perdut la paciència i una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara us han tret més de pollaguera, llavors la petita ciutat fortificada de Ston us convé com a parada, potser per dinar al port. Nosaltres ho vam fer al restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, amb molt bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegeu pel poblet pescador de cases de pedra, banyeu-vos en les seves encantadores caletes, allà mateix, o enfileu-vos a la gran Ston, situada a sobre, damunt el turó, per contemplar les muralles i les vistes, i passejar pels carrers de pedra, amb cases i palaus d’altres temps.

En la bella Croàcia, al sur del país, en la costa Dàlmata, no lejos de Dubrovnik, hay un encantador pueblo medieval con las murallas mas grandes del mundo tras la muralla xina. Una impressionante villa que domina la entrada del Neretva. Es Ston, y su puerto, Mali Ston. Ideal como parada en la ruta hacia Zagreb desde Dubrovnik, o la inversa. Podeis parar a comer. Por ejemplo en el restaurante Kapetanova Kuca, del Hotel Ostrea.

Pula


I seguim de nou explicant-vos coses de la bella Croàcia, i encara ho fem sobre la península d’Istria. La gràcia d’quest petit territori és el fet a tocar Itàlia, i de no ser gaire lluny de Venècia, per exemple, cosa que permet fer una incursió fàcilment. Pula és la capital d’aquest territori, i no és la vila més bonica, tot i que si la més gran. Però Pula te molt per oferir al visitant cultural. Sobretot les seves restes romanes, com ara un amfiteatre, gran i preciós, o el bonic arc dels Sergis, o el temple d’August… tot plegat mereix una visita. Al sur de Pula hi ha bones platges, a Medulín, o a la península de Premantura. Al nord teniu les illes Brijuni, unes illes ben conservades, amb animals en llibertat. I més al nord encara teniu les ciutats de Rovinj, preciosa. O Porec amb la basílica Eufrasiana, plena de mosaics. O podeu fer una volta pels petits poblets encastellats com de l’interior com Motovun, Buzet, Pazin… o anar a Beram a veure els frescos renaixentistes de la seva ermita dins del bosc, demaneu la clau al poble!. Increible. Tampoc oblidem Labin, ciutadella medieval, o Hum, la ciutat més petita del món. Arribeu-vos a Pula, a Croàcia. Per dormir no coneixem res a Pula. Nosaltres ho feiem a Motovun, on hi ha un munt de cases rurals, habitacions, apartaments i un hotel molt xulo, amb bon restaurant, piscina i spa. És l’hotel Kastel. Car però recomanable. Nosaltres hem estat allotjats en una casa rural molt maca que es lloga sencera: la Motovun House. Molt maca. I per dinar o sopar dos llocs on es menja bé, i molt bé de preu: La Kanoba Mondo, al centre del poble, i el restaurant Pod Voltom, al mirador, sopar amb vistes… molt romàntic. Atenció: el poble és peatonal i cal aparcar a baix, pujant amb bus o a peu, però si esteu allotjats us deixaran pujar amb cotxe. Pula us espera!.

En la bella Croàcia, en la península de Istria, cerca de Venécia, existe una réplica de la Toscana. Suaves colinas, pueblos enmurallados… Y la capital es la bella Pula, ciudad romana con grandes monumentos, como su amfiteatro, el arco de los Sergios o su templo.  Y si os quedais allí, podeis ir hasta Porec, a unos 50 kms. al norte y ver la Basílica Eufrasiana, patrimonio de la UNESCO. O hasta Rovinj, la bella villa marinera. O bién dar una vuelta por los otros pequeños pueblos medievales como Motovun, Buzet, Pazin, Beram, donde hay unos frescos renacentistas. Increible. O Labin, ciutadela medieval, o Hum. Para dormir nosotros lo hicimos en Motovun, no en Pula. Allí id al Hotel Kastel. Caro pero recomendable. Nosotros alquilamos una casa rural muy chula: la Motovun House. Para comer en Motovun hay que ir a Kanoba Mondo, o mejor al restaurant Pod Voltom, con un fantástico mirador, cena con vistas!. Al sur de Pula teneis buenas playas, y delante de la ciudad las islas Brujni, con animales en libertad.

Rovinj


 

Aquest estiu hem estat a Croàcia, en concret a la península d’Istria. Es tracta d’una petita porció de terra, a tocar d’Itàlia, i no gaire lluny de la bellíssima ciutat de Venècia. Aquesta terra va estar dominada per la República Sereníssima durant segles i la petjada veneciana ha deixat viles tan maques com ara la que avui us proposem: Rovinj. Es tracta d’una vila marinera que és com una illa de colors damunt el blau profund del mar Adriàtic. Passegeu pels carrers costeruts plens d’escales de la vila vella, després d’haver travessat la porta barroca. Badeu en les mil botigues, vigileu no relliscar en les polides lloses de pedra blanca. Arribeu-vos fins l’església de Santa Eufèmia, a dalt de tot, amb el seu campanar com un petit campanile de Sant Marc. Des d’allà la vista es perd per les teulades vermelles o en el blau del mar ple d’illes verdes. Les barques venen i van, omplint l’aigua de veles blanques i les façanes de tons pastel es reflecteixen en les ones cristal·lines del port. Perquè de platja no n’hi ha pas gaire, a Rovinj, ni a Croàcia. Tot és pedregam. I si n’hi ha alguna de bonica tot son pedretes quan no còdols. Però el mar croata, el mar de Rovinj és bonic, molt bonic de veure. I quan estigueu assadollats de tanta bellessa aneu cap a Pula, una ciutat molt més gran, bruta i ordinària però que te un munt de restes romanes, com ara un amfiteatre, gran i preciós, o el bonic arc dels Sergis, o el meravellós temple d’August… Tot a 30 kms. de Rovinj. O feu una volta pels petits poblets encastellats de l’interior, 30 kms. terra endins, com ara Motovun, Buzet, Pazin, o Beram, aquest darrer amb uns frescos renaixentistes en una ermita dins del bosc. Demaneu la clau al poble!. O Labin, ciutadella medieval, o Hum, la ciutat més petita del món. 30 kms. al nord teniu Porec, amb la seva basílica Eufrasiana, plena de mosaics. No hem dormit a Rovinj, només dinat. A la Pizzeria da Sergio, on fan només pizzes, però molt bones, i que està situada al carrer peatonal del poble antic, Grisia. Per dormir teniu un hotel molt xulo, amb bon restaurant, piscina i spa al poble de Motovun. És l’hotel Kastel. Car però recomanable. Nosaltres el dia que vam visitar Rovinj estavem allotjats en una casa rural molt maca que es lloga sencera: la Motovun House. Si us esteu a Motovun, com nosaltres, podeu sopar bé de preu a la Kanoba Mondo, al centre del poble, o al restaurant Pod Voltom, al mirador, sopar amb vistes… molt romàntic. En una volta per Croàcia penseu en Rovinj!.

En la bella Croàcia, en la península de Istria, cerca de Venécia, hay pueblos marineros bonitos, de colores pastel, con calles y casas de piedra blanca, pulida, con iglesias en lo alto y vistas geniales. Rovinj es ese pueblo. Y si os quedais allí, podeis ir hasta Porec, a unos 30 kms. y ver la Basílica Eufrasiana, patrimonio de la UNESCO. O hasta Pula, con restos romanos, amfiteatro, grande y bonito, arco de los Sergios y el templo de Augusto. Todo ello solo a 30 kms también. O bién dar una vuelta por los otros pequeños pueblos medievales como Motovun, Buzet, Pazin, Beram, donde hay unos frescos renacentistas. Increible. O Labin, ciutadela medieval, o Hum. Para dormir no podemos aconsejaros. Comer sí. Lo hicimos en la pizzeria da Sergio, solo pizzas pero buenas de verdad. Dormimos en Motovun. Allí está el Hotel Kastel. Caro pero recomendable. Nosotros alquilamos una casa rural muy chula: la Motovun House. Para cenar, si estais en Motovun, id a Kanoba Mondo, o mejor aún al restaurant Pod Voltom, con un fantástico mirador, ¡con vistas!. Romántica.

Motovun


A Croàcia, a la península d’Istria, a tocar d’Itàlia, no lluny de Venècia, hi ha una zona muntanyosa, talment una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles. Potser el més conegut, publicitat i bonic. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla, i gaudir dels seus restaurants. I si hi feu nit, veure caure la tarda damunt dels camps. I si en feu el centre d’unes petites vacances, llavors fora possible descobrir tota Istria, i arribar-se a Porec, a una trentena de kms. de Motovun, a veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO. O anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. O fer cap a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, temple d’August… Tot a 80 kms. I fer una volta pels petits poblets encastellats com Motovun: Buzet, Pazin… o anar a Beram a veure els frescos renaixentistes de la seva ermita dins del bosc, demaneu la clau al poble!. Increible. Tampoc oblidem Labin, ciutadella medieval, o Hum, la ciutat més petita del món. Arribeu-vos a Motovun, a Istria, a Rovinj, a Pula, a Croàcia. Tot un mon per descobrir. Per dormir teniu a Motovun un munt de cases rurals, habitacions, apartaments i un hotel molt xulo, amb bon restaurant, piscina i spa. És l’hotel Kastel. Car però recomanable. Nosaltres hem estat allotjats en una casa rural molt maca que es lloga sencera: la Motovun House. Molt maca. I per dinar o sopar dos llocs on es menja bé, i molt bé de preu: La Kanoba Mondo, al centre del poble, i el restaurant Pod Voltom, al mirador, sopar amb vistes… molt romàntic. Atenció: el poble és peatonal i cal aparcar a baix, pujant amb bus o a peu, però si esteu allotjats us deixaran pujar amb cotxe. Motovun us espera!.

En la bella Croàcia, en la península de Istria, cerca de Venécia, existe una réplica de la Toscana. Suaves colinas, pueblos enmurallados…  Motovun és uno de estos pueblos. Calles y casas de piedra, vistas geniales. Y si os quedais allí, podeis ir hasta Porec, a unos 30 kms. de Motovun, y ver la Basílica Eufrasiana, patrimonio de la UNESCO. O hasta Rovinj, la bella villa marinera, o a Pula, con restos romanos, amfiteatro, grande y bonito, arco de los Sergios y el templo de Augusto. Todo ello solo a 80 kms. O bién dar una vuelta por los otros pequeños pueblos medievales como Motovun: Buzet, Pazin, Beram, donde hay unos frescos renacentistas. Increible. O Labin, ciutadela medieval, o Hum. Para dormir, en Motovun id al Hotel Kastel. Caro pero recomendable. Nosotros lo hicimos en una casa rural muy chula: la Motovun House. Para comer hay que ir a Kanoba Mondo, o mejor al restaurant Pod Voltom, con un fantástico mirador, cena con vistas!. Romántica. Atención: el pueblo es peatonal y hay que aparcar abajo. Pero si estais alojados en él os dejaran subir el coche. ¡Motovun os espera!.

Castellabate


castellabate

La vila de Castellabate està situada a la Campània, a Itàlia, al sud. Sota de Salerno. És un poble aturonat, penjat sobre la costa. Una costa bellíssima i desconeguda, no gaire lluny de la famosa costiera amalfitana, i a tocar de les espectaculars ruïnes de Paestum, de qui ningú no s’enrecorda quan la gent visita Pompeia, malgrat que les seus temples grecs son els millors i els més ben conservats del mon. No gaire lluny tampoc teniu les excavacions de Velia, una altra ciutat grega. Aquí, a Castellabate, o millor dit, a les seves platges, Santa Maria i Sant Marco, el mar Tirrè és blau, i la sorra de les cales groga, daurada. El centre històric de Castellabate, situat en un turó a 227 metres, està considerat com un dels “Pobles més bonics d’Italia”, i s’ho mereix. També és Patrimonio Mundial de la UNESCO. Les platges de Santa María i San Marco son boniques, és fàcil aparcar-hi, pagant, i podeu fins intentar-ho al Lungomare, passant del parquing obligatori de l’entrada del poble. En concret nosaltres ens vam enamorar de Santa Maria, amb el seu castell i casc antic tocant les ones. Romàntic. Tot plegat forma part del meravellós, poc turístic i mal conegut Parc Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera blava per la seva aigua transparent, i si us agrada caminar i la descoberta podeu passar de les platges més properes i arribar-vos fins l’illa de Licosa o la reserva natural de Tresino. Castellabate poble està ple de carrers estrets, cases de pedra, arcs, escales que amaguen palaus i esglésies que miren des de dalt el mar blau de la costa del Cilento. Es tracta sense cap mena de dubte d’un dels darrers llocs on encara no ha arribat a la Mediterrània el turisme de masses, amb molts banyistes, naturalment, però tots autòctons, italians. On les carreteres estretes encara no estan embossades. On no us esperen i els preus de restaurants i hotels es poden pagar molt bé. No oblideu el Cilento, i Castellabate, en el curs d’una ruta o vacances pel sud de Nàpols, que poden integrar Nàpols mateix, les belles illes del golf: Ischia, Capri… Pompeia i Herculà, és clar, la fantàstica costa amalfitana, amb Ravello, Amalfi i Positano, com és natural, però també la sugestiva Salerno, capital d’aquesta zona, Paestum, que no oblidareu mai més i, per què no, Castellabate i la costa inexplorada del Cilento. Per dinar a Castellabate tenim el nostre lloc: El restaurante de Andrea, situat a l’Hotel Villa Sirio, un deliciós establiment clàssic, elegant, una mica retro fins i tot, però amb vistes impagables damunt del mar. De fet hotel i restaurant estan situats a la mateixa línia de la sorra. Si tant glamour us fa nosa, llavors heu d’anar a la pizzeria Da Nello, dins el poblet mariner de Santa Maria també però no a primera línia de mar, sinó al carrer Pagliarola 33. Ens van dir coses bones de Le Gatte, un curiós local situat en uns porxos davant del mar, el port i el castell de Santa Maria, però el vam trobar tancat. A San Marco és bo el Torretta, a la via torretta, 9. Bona platja al Cilento!.

La ciudad de Castellabate está situada en la Campania, en Italia, al sur. Bajo Salerno. Es un pueblo alto, en un cerro, colgado sobre la costa. Una costa bellísima y desconocida, no muy lejos de la famosa costiera amalfitana, y junto a las espectaculares ruinas de Paestum, de quien nadie se acuerda cuando la gente visita Pompeya, aunque sus templos griegos son los mejores y los mejor conservados del mundo. No muy lejos tienen las excavaciones de Velia, otra ciudad griega. Aquí, en Castellabate, o mejor dicho, en sus playas, Santa María y San Marco, el mar Tirreno es azul, y la arena de las calas amarilla, dorada. El centro histórico de Castellabate, situado en una colina a 227 metros, está considerado como uno de los “Pueblos más bellos de Italia”, y se lo merece. También es Patrimonio Mundial de la UNESCO. Las playas de Santa María y San Marcos son bonitas, es fácil aparcar, pagando, y puede hasta intentarlo en el Lungomare, pasando del parking obligatorio de la entrada del pueblo. En concreto nosotros nos enamoramos de Santa María, con su castillo y casco antiguo tocando las olas. Romántico. Todo ello forma parte del maravilloso, poco turístico y mal conocido Parque Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera azul por su agua transparente, y si os gusta caminar y el descubrimiento, se puede pasar de las playas más cercanas y acercaros hasta la isla de Licosa, reserva natural. Castellabate pueblo está lleno de calles estrechas, casas de piedra, arcos, escaleras que esconden palacios e iglesias que miran desde arriba el mar azul de la costa del Cilento. Se trata sin duda alguna de uno de los últimos lugares donde todavía no ha llegado, en el Mediterráneo, el turismo de masas, con muchos bañistas, naturalmente, pero todos autóctonos, italianos. Donde las carreteras estrechas aún no están llenas de tránsito. Donde no os esperan y los precios de restaurantes y hoteles se pueden pagar muy bien. No olviden el Cilento, y Castellabate, en el curso de una ruta o vacaciones por el sur de Nápoles, o por las bellas islas del golfo: Ischia, Capri … y Pompeya y Herculano, claro, y la fantástica costa amalfitana, con Ravello, Amalfi y Positano, como es natural, pero también la sugestiva Salerno, capital de esta zona, y Paestum, que no olvidaréis nunca más y, por qué no, Castellabate y la costa inexplorada del Cilento. Para comer en Castellabate tenemos nuestro lugar: El restaurante de Andrea, situado en el Hotel Villa Sirio, un delicioso establecimiento clásico, elegante, un poco retro incluso, pero con vistas impagables del mar. De hecho hotel y restaurante están situados en la misma línea de la arena. Si tanto glamour os molesta, entonces debeis ir a la pizzería Da Nello, dentro del pueblo marinero de Santa María también, pero no en primera línea de mar, sino en la calle Pagliarola 33. Nos dijeron cosas buenas de Le Gatte, un curioso local situado en unos porches frente al mar, el puerto y el castillo de Santa María, pero lo encontramos cerrado. En San Marco es bueno el Torretta, en la vía Torretta, 9. ¡Buena playa en el Cilento!.