Motovun


A Croàcia, a la península d’Istria, a tocar d’Itàlia, no lluny de Venècia, hi ha una zona muntanyosa, talment una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles. Potser el més conegut, publicitat i bonic. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla, i gaudir dels seus restaurants. I si hi feu nit, veure caure la tarda damunt dels camps. I si en feu el centre d’unes petites vacances, llavors fora possible descobrir tota Istria, i arribar-se a Porec, a una trentena de kms. de Motovun, a veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO. O anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. O fer cap a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, temple d’August… Tot a 80 kms. I fer una volta pels petits poblets encastellats com Motovun: Buzet, Pazin… o anar a Beram a veure els frescos renaixentistes de la seva ermita dins del bosc, demaneu la clau al poble!. Increible. Tampoc oblidem Labin, ciutadella medieval, o Hum, la ciutat més petita del món. Arribeu-vos a Motovun, a Istria, a Rovinj, a Pula, a Croàcia. Tot un mon per descobrir. Per dormir teniu a Motovun un munt de cases rurals, habitacions, apartaments i un hotel molt xulo, amb bon restaurant, piscina i spa. És l’hotel Kastel. Car però recomanable. Nosaltres hem estat allotjats en una casa rural molt maca que es lloga sencera: la Motovun House. Molt maca. I per dinar o sopar dos llocs on es menja bé, i molt bé de preu: La Kanoba Mondo, al centre del poble, i el restaurant Pod Voltom, al mirador, sopar amb vistes… molt romàntic. Atenció: el poble és peatonal i cal aparcar a baix, pujant amb bus o a peu, però si esteu allotjats us deixaran pujar amb cotxe. Motovun us espera!.

En la bella Croàcia, en la península de Istria, cerca de Venécia, existe una réplica de la Toscana. Suaves colinas, pueblos enmurallados…  Motovun és uno de estos pueblos. Calles y casas de piedra, vistas geniales. Y si os quedais allí, podeis ir hasta Porec, a unos 30 kms. de Motovun, y ver la Basílica Eufrasiana, patrimonio de la UNESCO. O hasta Rovinj, la bella villa marinera, o a Pula, con restos romanos, amfiteatro, grande y bonito, arco de los Sergios y el templo de Augusto. Todo ello solo a 80 kms. O bién dar una vuelta por los otros pequeños pueblos medievales como Motovun: Buzet, Pazin, Beram, donde hay unos frescos renacentistas. Increible. O Labin, ciutadela medieval, o Hum. Para dormir, en Motovun id al Hotel Kastel. Caro pero recomendable. Nosotros lo hicimos en una casa rural muy chula: la Motovun House. Para comer hay que ir a Kanoba Mondo, o mejor al restaurant Pod Voltom, con un fantástico mirador, cena con vistas!. Romántica. Atención: el pueblo es peatonal y hay que aparcar abajo. Pero si estais alojados en él os dejaran subir el coche. ¡Motovun os espera!.

Castellabate


castellabate

La vila de Castellabate està situada a la Campània, a Itàlia, al sud. Sota de Salerno. És un poble aturonat, penjat sobre la costa. Una costa bellíssima i desconeguda, no gaire lluny de la famosa costiera amalfitana, i a tocar de les espectaculars ruïnes de Paestum, de qui ningú no s’enrecorda quan la gent visita Pompeia, malgrat que les seus temples grecs son els millors i els més ben conservats del mon. No gaire lluny tampoc teniu les excavacions de Velia, una altra ciutat grega. Aquí, a Castellabate, o millor dit, a les seves platges, Santa Maria i Sant Marco, el mar Tirrè és blau, i la sorra de les cales groga, daurada. El centre històric de Castellabate, situat en un turó a 227 metres, està considerat com un dels “Pobles més bonics d’Italia”, i s’ho mereix. També és Patrimonio Mundial de la UNESCO. Les platges de Santa María i San Marco son boniques, és fàcil aparcar-hi, pagant, i podeu fins intentar-ho al Lungomare, passant del parquing obligatori de l’entrada del poble. En concret nosaltres ens vam enamorar de Santa Maria, amb el seu castell i casc antic tocant les ones. Romàntic. Tot plegat forma part del meravellós, poc turístic i mal conegut Parc Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera blava per la seva aigua transparent, i si us agrada caminar i la descoberta podeu passar de les platges més properes i arribar-vos fins l’illa de Licosa o la reserva natural de Tresino. Castellabate poble està ple de carrers estrets, cases de pedra, arcs, escales que amaguen palaus i esglésies que miren des de dalt el mar blau de la costa del Cilento. Es tracta sense cap mena de dubte d’un dels darrers llocs on encara no ha arribat a la Mediterrània el turisme de masses, amb molts banyistes, naturalment, però tots autòctons, italians. On les carreteres estretes encara no estan embossades. On no us esperen i els preus de restaurants i hotels es poden pagar molt bé. No oblideu el Cilento, i Castellabate, en el curs d’una ruta o vacances pel sud de Nàpols, que poden integrar Nàpols mateix, les belles illes del golf: Ischia, Capri… Pompeia i Herculà, és clar, la fantàstica costa amalfitana, amb Ravello, Amalfi i Positano, com és natural, però també la sugestiva Salerno, capital d’aquesta zona, Paestum, que no oblidareu mai més i, per què no, Castellabate i la costa inexplorada del Cilento. Per dinar a Castellabate tenim el nostre lloc: El restaurante de Andrea, situat a l’Hotel Villa Sirio, un deliciós establiment clàssic, elegant, una mica retro fins i tot, però amb vistes impagables damunt del mar. De fet hotel i restaurant estan situats a la mateixa línia de la sorra. Si tant glamour us fa nosa, llavors heu d’anar a la pizzeria Da Nello, dins el poblet mariner de Santa Maria també però no a primera línia de mar, sinó al carrer Pagliarola 33. Ens van dir coses bones de Le Gatte, un curiós local situat en uns porxos davant del mar, el port i el castell de Santa Maria, però el vam trobar tancat. A San Marco és bo el Torretta, a la via torretta, 9. Bona platja al Cilento!.

La ciudad de Castellabate está situada en la Campania, en Italia, al sur. Bajo Salerno. Es un pueblo alto, en un cerro, colgado sobre la costa. Una costa bellísima y desconocida, no muy lejos de la famosa costiera amalfitana, y junto a las espectaculares ruinas de Paestum, de quien nadie se acuerda cuando la gente visita Pompeya, aunque sus templos griegos son los mejores y los mejor conservados del mundo. No muy lejos tienen las excavaciones de Velia, otra ciudad griega. Aquí, en Castellabate, o mejor dicho, en sus playas, Santa María y San Marco, el mar Tirreno es azul, y la arena de las calas amarilla, dorada. El centro histórico de Castellabate, situado en una colina a 227 metros, está considerado como uno de los “Pueblos más bellos de Italia”, y se lo merece. También es Patrimonio Mundial de la UNESCO. Las playas de Santa María y San Marcos son bonitas, es fácil aparcar, pagando, y puede hasta intentarlo en el Lungomare, pasando del parking obligatorio de la entrada del pueblo. En concreto nosotros nos enamoramos de Santa María, con su castillo y casco antiguo tocando las olas. Romántico. Todo ello forma parte del maravilloso, poco turístico y mal conocido Parque Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera azul por su agua transparente, y si os gusta caminar y el descubrimiento, se puede pasar de las playas más cercanas y acercaros hasta la isla de Licosa, reserva natural. Castellabate pueblo está lleno de calles estrechas, casas de piedra, arcos, escaleras que esconden palacios e iglesias que miran desde arriba el mar azul de la costa del Cilento. Se trata sin duda alguna de uno de los últimos lugares donde todavía no ha llegado, en el Mediterráneo, el turismo de masas, con muchos bañistas, naturalmente, pero todos autóctonos, italianos. Donde las carreteras estrechas aún no están llenas de tránsito. Donde no os esperan y los precios de restaurantes y hoteles se pueden pagar muy bien. No olviden el Cilento, y Castellabate, en el curso de una ruta o vacaciones por el sur de Nápoles, o por las bellas islas del golfo: Ischia, Capri … y Pompeya y Herculano, claro, y la fantástica costa amalfitana, con Ravello, Amalfi y Positano, como es natural, pero también la sugestiva Salerno, capital de esta zona, y Paestum, que no olvidaréis nunca más y, por qué no, Castellabate y la costa inexplorada del Cilento. Para comer en Castellabate tenemos nuestro lugar: El restaurante de Andrea, situado en el Hotel Villa Sirio, un delicioso establecimiento clásico, elegante, un poco retro incluso, pero con vistas impagables del mar. De hecho hotel y restaurante están situados en la misma línea de la arena. Si tanto glamour os molesta, entonces debeis ir a la pizzería Da Nello, dentro del pueblo marinero de Santa María también, pero no en primera línea de mar, sino en la calle Pagliarola 33. Nos dijeron cosas buenas de Le Gatte, un curioso local situado en unos porches frente al mar, el puerto y el castillo de Santa María, pero lo encontramos cerrado. En San Marco es bueno el Torretta, en la vía Torretta, 9. ¡Buena playa en el Cilento!.