Fira de l’Ametlla a Vilagrassa

A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa proposa un cap de setmana ple d’activitats. Hi ha un esmorzar popular amb llangonissa d’ametlla, exposicions i mercat d’artesania, també agroalimentari. Un seguit de concursos tenen lloc al llarg de tota la jornada. Destaca el concurs de pujada d’un sac d’ametlles amb corriola al campanar en modalitats masculí, femení i infantil. El diumenge és el dia fort, amb una mostra d’arts i oficis de pagès, i un mercat tradicional. També podreu gaudir de la demostració d’esquitllar ametlles a mà i a màquina i visitar una exposició de tipologies d’ametlles. saborejareu les delicadesses de la mostra gastronòmica de la cuina de l’ametlla: garrapinyades, torrades, torró o gelat d’ametlla, per exemple. Hi haurà espectacles diversos per a la canalla i animació de carrer. No us perdeu l’esmorzar popular amb botifarra d’ametlla. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimerà, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o els de Vallfogona. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el fin de semana, la típica feria de la almendra. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

Fira de l’Ametlla a Vilagrassa

A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa proposa un cap de setmana ple d’activitats. Hi ha un esmorzar popular amb llangonissa d’ametlla, exposicions i mercat d’artesania, també agroalimentari. Un seguit de concursos tenen lloc al llarg de tota la jornada. Destaca el concurs de pujada d’un sac d’ametlles amb corriola al campanar en modalitats masculí, femení i infantil. El diumenge és el dia fort, amb una mostra d’arts i oficis de pagès, i un mercat tradicional. També podreu gaudir de la demostració d’esquitllar ametlles a mà i a màquina i visitar una exposició de tipologies d’ametlles. saborejareu les delicadesses de la mostra gastronòmica de la cuina de l’ametlla: garrapinyades, torrades, torró o gelat d’ametlla, per exemple. Hi haurà espectacles diversos per a la canalla i animació de carrer. No us perdeu l’esmorzar popular amb botifarra d’ametlla. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimerà, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o els de Vallfogona. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el fin de semana, la típica feria de la almendra. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

Toro, revisitada

Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

La fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa

A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa proposa un cap de setmana ple d’activitats. Hi ha un esmorzar popular amb llangonissa d’ametlla, exposicions i mercat d’artesania, també agroalimentari. Un seguit de concursos tenen lloc al llarg de tota la jornada. Destaca el concurs de pujada d’un sac d’ametlles amb corriola al campanar en modalitats masculí, femení i infantil. El diumenge és el dia fort, amb una mostra d’arts i oficis de pagès, i un mercat tradicional. També podreu gaudir de la demostració d’esquitllar ametlles a mà i a màquina i visitar una exposició de tipologies d’ametlles. saborejareu les delicadesses de la mostra gastronòmica de la cuina de l’ametlla: garrapinyades, torrades, torró o gelat d’ametlla, per exemple. Hi haurà espectacles diversos per a la canalla i animació de carrer. No us perdeu l’esmorzar popular amb botifarra d’ametlla. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimerà, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o els de Vallfogona. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el fin de semana, la típica feria de la almendra. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

Festa de Sant Roc a Vilagrassa

A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest proper dia 16 d’agost la festa votada de Sant Roc. Aquell dia hi ha un aplec a la capella de la Mare de Déu del Roser i, una carrera anomenada els Cóssos de Sant Roc, per dins del poble.  urbà de la localitat. L’esdeveniment te lloc quan cau la nit, a les 8 del vespre, i admet gent a diferents categories. Us heu d’inscriure abans si voleu còrrer. Més informació a: ajuntament@vilagrassa.cat. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la festa, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimerà, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment rehabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o els de Vallfogona. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Festa de Sant Roc de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará este próximo 16 de agsoto la tradicional fiesta votada de San Roque, con una carrera urbana muy especial. Será en la capilla del Roser, a las ocho de la tarde. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la fiesta, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Fiesta de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

Fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 2 d’abril de 2017, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Fira de l’Ametlla a Vilagrassa

A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest tercer cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa arriba a la seva dotzena edició, i proposa un cap de setmana ple d’activitats. Hi ha un esmorzar popular amb llangonissa d’ametlla, exposicions i mercat d’artesania, també agroalimentari. Un aeguit de concursos tenen lloc al llarg de tota la jornada. Destaca el concurs de pujada d’un sac d’ametlles amb corriola al campanar en modalitats masculí, femení i infantil. El diumenge és el dia fort, amb una mostra d’arts i oficis de pagès, i un mercat tradicional. També podreu gaudir de la demostració d’esquitllar ametlles a mà i a màquina i visitar una exposició de tipologies d’ametlles. saborejareu les delicadesses de la mostra gastronòmica de la cuina de l’ametlla: garrapinyades, torrades, torró o gelat d’ametlla, per exemple. Hi haurà espectacles diversos per a la canalla i animació de carrer. No us perdeu l’esmorzar popular amb botifarra d’ametlla. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimerà, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o els de Vallfogona. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el tercer fin de semana de septiembre, la típica feria de la almendra. El viernes por la noche, en la plaza del Sitjar, ya habrá fiesta, con actuación musical y, al terminar, los asistentes serán obsequiados con postres de músico. El sábado, a las 6 de la tarde, en la plaza Mayor, pasacalles con los Grallers de la Barra de Tàrrega, hasta la Capilla del Roser, y acto seguido, plantada del típico almendro en señal de hermanamiento con un pueblo vecino, este año con Vallbona de les Monjas. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

El Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 10 d’abril de 2016, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

La Fira de l’Ametlla a Vilagrassa

A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest tercer cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa arriba a la seva dotzena edició, i proposa un cap de setmana ple d’activitats. Hi ha un esmorzar popular amb llangonissa d’ametlla, exposicions i mercat d’artesania, també agroalimentari. Un aeguit de concursos tenen lloc al llarg de tota la jornada. Destaca el concurs de pujada d’un sac d’ametlles amb corriola al campanar en modalitats masculí, femení i infantil. El diumenge és el dia fort, amb una mostra d’arts i oficis de pagès, i un mercat tradicional. També podreu gaudir de la demostració d’esquitllar ametlles a mà i a màquina i visitar una exposició de tipologies d’ametlles. saborejareu les delicadesses de la mostra gastronòmica de la cuina de l’ametlla: garrapinyades, torrades, torró o gelat d’ametlla, per exemple. Hi haurà espectacles diversos per a la canalla i animació de carrer. No us perdeu l’esmorzar popular amb botifarra d’ametlla. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimerà, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o els de Vallfogona. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el tercer fin de semana de septiembre, la típica feria de la almendra. El viernes por la noche, en la plaza del Sitjar, ya habrá fiesta, con actuación musical y, al terminar, los asistentes serán obsequiados con postres de músico. El sábado, a las 6 de la tarde, en la plaza Mayor, pasacalles con los Grallers de la Barra de Tàrrega, hasta la Capilla del Roser, y acto seguido, plantada del típico almendro en señal de hermanamiento con un pueblo vecino, este año con Vallbona de les Monjas. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

Fira de l’Ametlla de Vilagrassa

A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest tercer cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. El diumenge 21 és el dia fort, amb una mostra d’arts i oficis de pagès, i un mercat tradicional. També podreu gaudir de la demostració d’esquitllar ametlles a mà i a màquina i visitar una exposició de tipologies d’ametlles. saborejareu les delicadesses de la mostra gastronòmica de la cuina de l’ametlla: garrapinyades, torrades, torró o gelat d’ametlla, per exemple. Hi haurà espectacles diversos per a la canalla i animació de carrer. No us perdeu l’esmorzar popular amb botifarra d’ametlla. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’ Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls, un allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el tercer fin de semana de septiembre, la típica feria de la almendra. El viernes por la noche, en la plaza del Sitjar, ya habrá fiesta, con actuación musical y, al terminar, los asistentes serán obsequiados con postres de músico. El sábado, a las 6 de la tarde, en la plaza Mayor, pasacalles con los Grallers de la Barra de Tàrrega, hasta la Capilla del Roser, y acto seguido, plantada del típico almendro en señal de hermanamiento con un pueblo vecino, este año con Vallbona de les Monjas. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

Festa de l’Ametlla a Vilagrassa

A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest tercer cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. El diumenge és el dia fort, amb una mostra d’arts i oficis de pagès, i un mercat tradicional. També podreu gaudir de la demostració d’esquitllar ametlles a mà i a màquina i visitar una exposició de tipologies d’ametlles. saborejareu les delicadesses de la mostra gastronòmica de la cuina de l’ametlla: garrapinyades, torrades, torró o gelat d’ametlla, per exemple. Hi haurà espectacles diversos per a la canalla i animació de carrer. No us perdeu l’esmorzar popular amb botifarra d’ametlla. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’ Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls, un allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el tercer fin de semana de septiembre, la típica feria de la almendra. El viernes por la noche, en la plaza del Sitjar, ya habrá fiesta, con actuación musical y, al terminar, los asistentes serán obsequiados con postres de músico. El sábado, a las 6 de la tarde, en la plaza Mayor, pasacalles con los Grallers de la Barra de Tàrrega, hasta la Capilla del Roser, y acto seguido, plantada del típico almendro en señal de hermanamiento con un pueblo vecino, este año con Vallbona de les Monjas. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

Fira de l’Ametlla a Vilagrassa

A la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega, a l’Urgell, s’hi celebrarà el tercer cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. El divendres a la nit, a la plaça del Sitjar, ja hi haurà festa, amb actuació musical i, en acabar, els assistents seran obsequiats amb postres de músic. El dissabte, a les 6 de la tarda, a la plaça Major, cercavila amb els Grallers de la Barra de Tàrrega, fins la Capella del Roser, i tot seguit, plantada del ametller con a penyora del típic agermanament amb un poble veï, aquest any amb Vallbona de les Monges. El diumenge és el dia fort, amb el mercat d’artesania i gastronòmic, mostra d’oficis antics, amb paperaire, encunyador de monedes, torner de fusta i bufador de vidre, entre d’altres. També podreu veure esquilar les ametlles, hi haurà animació infantil, esmorzar popular amb la típica llonganissa d’ametlla feta a la brasa amb pa i tomàquet, regat amb bon vi negre de la Cooperativa, oli de la terra, i torró d’Agramunt.També son molt típics els concursos diversos, com ara la pujada de sacs d’ametlles al campanar, per a totes les edats, que finalitza amb un repartiment de llaminadures. S’arriba fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. Està just passat Tàrrega. Una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar recomanem anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’ Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls, un allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el tercer fin de semana de septiembre, la típica feria de la almendra. El viernes por la noche, en la plaza del Sitjar, ya habrá fiesta, con actuación musical y, al terminar, los asistentes serán obsequiados con postres de músico. El sábado, a las 6 de la tarde, en la plaza Mayor, pasacalles con los Grallers de la Barra de Tàrrega, hasta la Capilla del Roser, y acto seguido, plantada del típico almendro en señal de hermanamiento con un pueblo vecino, este año con Vallbona de les Monjas. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

Amiens

La catedral d’Amiens és la més gran de França, la més alta del país del gòtic. Això ja és tota una invitació a pujar fins allà dalt, a tocar de la frontera belga, per veure aquesta maravella. Una nau de manual, en que les columnes pugen amb força cap al cel, on les parets han estat substituïdes per vitralls que omplen de llum la construcció. Per fora la magnificiència no és menor, ans ben al contrari. La seva portalada principal és una bíblia en pedra, una de les millors obres de l’escultura europea medieval. No es pot descriure, cal veure-ho amb els propis ulls. Donar la volta a l’edifici dona una lliçó magistral de l’ordre de l’art ojival. Arbotants, pinacles… com un enorme crustaci de pedra, el monument juga amb l’espai i els volums per alçar-se sense caure, com una nova Babel que desafia la gravetat, però aquesta vegada al servei del Déu cristià. Sense cap mena de dubte, un compendi de la fe i l’art medieval. Us recomanem vivament una parada a Amiensen una ruta de vacances per París, (està uns 140 kms. al nord), o en una ruta de marxa cap a Bruges, Gant o Brussel·les. Totes dues opcions son fantàstiques per un estiu en família, o per un Nadal o Setmana Santa. Llavors podeu decidir parar a Amiens, dinar-hi, o passar-hi la nit. La vila és una ciutat a escala humana, no gaire gran, ordenada, amb amples carrers reconstruïts després de les guerres, plens de botigues i comerços. Precisament aquí podeu dinar a bons llocs. Us recomanem, prop de la catedral, a la seva ombra, The Salmon House, 14 Rue Cormont, francés malgrat el nom. O al carrer que va cap al centre, l’establiment de la cadena Bistrot du Boucher, menjar ràpid a bon preu i prou qualitat. Més refinat, però no molt més car, bon menú al Mercure Catedral, bon lloc per dormir, però no amb infants. Al centre, pizzeries i restaurants ofereixen molts menús ben diversos. Per triar i remenar. Amiens conserva algunes cases antigues, alguna església de mèrit, i una part agrícola, ajardinada, plena de petits canals. Ja ho sabeu: Amiens, una de les tres joies de la corona de gòtic mundial, juntament amb Chartres i Reims, un destí obligat pels amants de l’art!.

La catedral de Amiens es la más grande de Francia, la más alta del país del gótico. Esto ya es toda una invitación a subir hasta allí arriba, junto a la frontera belga, para ver esta maravilla. Una nave de manual, en que las columnas suben con fuerza hacia el cielo, donde las paredes han sido sustituidas por vidrieras que llenan de luz la construcción. Por fuera la magnificencia no es menor, sino todo lo contrario. Su portada principal es una biblia en piedra, una de las mejores obras de la escultura europea medieval. No se puede describir, hay que verlo con los propios ojos. Dar la vuelta al edificio és una lección magistral del orden del arte ojival. Arbotantes, pináculos … como un enorme crustáceo de piedra, el monumento juega con el espacio y los volúmenes para alzarse sin caer, como una nueva Babel que desafía la gravedad, pero esta vez al servicio del Dios cristiano. Sin lugar a dudas, un compendio de la fe y el arte medieval. Os recomendamos vivamente una parada en Amiens en una ruta de vacaciones por París, (está unos 140 kms. al norte), o en una ruta hacia Brujas, Gante o Bruselas. Ambas opciones son fantásticas para un verano en familia, o para una Navidad o Semana Santa. Entonces pueden decidir parar en Amiens, comer allí, o pasar la noche. La villa es una ciudad a escala humana, no muy grande, ordenada, con anchas calles reconstruidas después de las guerras, llenas de tiendas y comercios. Precisamente aquí se puede comer en casi todos los lugares. Os recomendamos, cerca de la catedral, a su sombra, The Salmon House, 14 Rue Cormont, francés a pesar del nombre. O en la calle que va hacia el centro, el establecimiento de la cadena Bistrot du Boucher, comida rápida a buen precio y calidad suficiente. Más refinado, pero no mucho más caro, buen menú en el Mercure Catedral, un buen lugar para dormir, pero no para ir con niños. En el centro, pizzerías y restaurantes ofrecen muchos menús y muy diversos. Para elegir de sobra. Amiens conserva algunas casas antiguas, alguna iglesia de mérito, y una parte agrícola, ajardinada, llena de pequeños canales. Ya lo sabéis: Amiens, una de las tres joyas de la corona de gótico mundial, junto con Chartres y Reims, un destino obligado para los amantes del arte.

Queretes / Cretas

Queretes, o Cretas, és una bellíssima, desconeguda i amagada població de la extraordinària comarca del Matarranya, en terres del Terol més incognit. Mai no diríeu els tresors que pot amagar aquesta comarca, i encara menys, les joies que us reserva una visita a Cretas. Un poble, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Correu, planifiqueu una sortida familiar a aquesta terra que desperta, natural, poderosa, i que us descobreix els seus amagatalls i racons. Queretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. Una portalada que us deixarà bocabadats, en el sentit literal del terme. I això no és tot, tan sols haureu començat. Els carrers i places son un laberint ple de cases fortes i petits palaus, amb ràfecs de fusta, portalades, pedra nua. Recorreu amb calma el carrer major, admirant a cada pas els petits detalls. No us perdeu la Casa Turull, un edifici que podría estar en qualsevol ciutat toscana, a Florència o Siena. Arribeu-vos fins la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Només una estrella però que val per tres. Taula cuidada, habitacions amb encant. Gaudiu de les línies pures, naif, dels portals amb capella al damunt. El de Sant Antoni, o el de Sant Roc, portes d’una muralla que encara es conserva. No deixeu de treure al nas a l’espai sobre els Ibers, un petit museu, un centre d’interpretació de la ruta ibera. Aneu fins els jaciments prehistòrics i ibers dells Castellans, dels Gascons, de la roca dels moros, amb les seves pintures neolítiques. Camineu en la calma de la tarda fins l’ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondeu pels camins que us mostren, com a teló de fons, l’altiva silueta dels ports de Tortosa. Queretes és un mirador privilegiat dels Ports de Beceit. I un cop assedegats, cansats de tanta maravella com hareu vist, agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vallderoures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristalins, admirables amb la seva aïgua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Disfruteu d’aquesta terra verge, intocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. De veritat que no tenim paraules per descriure tanta maravella. Fora de Queretes també podeu gaudir de bons hotes i restaurants, en viles que conserven un patrimoni històric bestial. A 12 kms. teniu Calaceit. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. Camí de Cretes trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Impossible ressenyar totes les cases rurals que hi ha en aquest espai maravellós ple de poblets de pessebre, perdudes entre boscos, rius i cingleres. Més bonic impossible!.

Cretas es una bellísima, desconocida y escondida población de la extraordinaria comarca del Matarraña, en tierras del Teruel más incógnito. Nunca diríais los tesoros que puede esconder esta comarca, y menos aún, las joyas que os reserva una visita a Cretas. Un pueblo, hoy pequeño, muy pequeño, aislado, perdido, que en los siglos XVI y XVII fue una localidad de mucha importancia, como lo fueron todas las del Matarraña. Un pueblo, hasta hoy muy deprimido, que revive con el turismo que empieza a animar a sus calles medievales, como lo hace toda la comarca. Rápido, planifiquen una salida familiar a esta tierra que despierta, natural, poderosa, y que descubre sus escondites y rincones. Cretas tiene una iglesia impresionante. Con una portada renacentista de lo mejor que hemos visto en España. Una portada que os dejará boquiabiertos, en el sentido más literal del término. Y eso no es todo. Calles y plazas son un laberinto lleno de pequeños palacios, con aleros de madera, portales de piedra desnuda. Recorred con calma la calle mayor, admirando a cada paso los pequeños detalles. No os perdáis la Casa Turull, un edificio que podría estar en cualquier ciudad toscana, en Florencia o en Siena. Debeis de ir hasta la plaza mayor, con el rollo de la justicia, donde descubrireis el hotel del pueblo, una cucada. Sólo con una estrella pero que vale por tres. Mesa cuidada y habitaciones con encanto. Disfrute de las líneas puras, naif, de los portales con su capilla encima. Como el de San Antonio, o el de San Roque, puertas de una muralla que aún se conserva. No dejen de ver el espacio sobre los Íberos, un pequeño museo, un centro de interpretación de la ruta íbera. Id hasta los yacimientos prehistóricos e iberos, como el de Castellanos, o el de Gascones, o hasta la roca de los moros, con sus pinturas neolíticas. Caminad en la calma de la tarde hasta la ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondad por los caminos que muestran, como telón de fondo, la altiva silueta de los puertos de Tortosa. Cretas es un mirador privilegiado de los Puertos de Beceite. Y una vez cansados ​​de tanta maravilla como habreis visto, coged el coche y recorred el resto del Matarraña: Arnes, con el ayuntamiento, Valderrobles, con el castillo y el río, la Fresneda, fantástico conjunto medieval. Báñense en las pozas del río Matarraña, del río Algars, del Tastavins, del Parrisal. Limpios, impolutos, cristalinos, admirables con su agua azul, verdosa, de vidrio, transparente. Admiren los barrancos, la gloria de la cascada llamada el Salto, en la Portellada. Disfruten de esta tierra virgen, intocada, antes de que el turismo de masas lo invada todo. De verdad que no tenemos palabras para describir tanta maravilla. Fuera de Cretas también puede disfrutar de buenos hoteles y restaurantes, en villas que conservan un patrimonio histórico bestial. A 12 kms. tienen Calaceite. Allí se recomienda el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. También bonito el Hotel Cresol. Camino de Cretas encontrarán la casa rural del Mas del Rei, en medio del campo. Finalmente los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí Las familias con niños deben de ir al Vilar Rural de Arnes, un hotel donde regresar. Más económico, en Vallderrobles, el hotel El Salt o la Fonda Querol, con una cocina de menú muy reputada. Para comer también puede ir a la Posada de La Plaza, un restaurante antiguo, con solera, familiar, en un palacio de Vallderobles, junto al río, donde Sebastián les propondrá platos de toda la vida, contundentes. O bien vayan al Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan, una apuesta segura. Imposible reseñar todas las casas rurales que hay en este espacio maravilloso lleno de pueblos de pesebre, perdidos entre bosques, ríos y barrancos.