Fira Medieval a Tossa de Mar

Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

Sarroca Medieval

Sant Martí Sarroca és un bellíssim poblet al cor del Penedès més autèntic, no gaire lluny de Vilafranca del Penedés, que viu de la vinya, com és natural, i cada vegada més del turisme. I, just per això, aquest cap de setmana hi tindrà lloc la Fira Medieval de Sant Martí Sarroca. La fira, que obrirà dissabte a partir de les 11 del matí i el diumenge a partir de les 10 del matí, també comptarà amb el mercat medieval i amb diverses actuacions de recreació, espais d’activitats, tallers i xerrades. La programació completa es podrà consultar al web oficial. Heu de pujar fins Sant Martí, perquè a Sarroca s’hi menja bé, s’hi dorm bé, hi ha bon vi, i està a tocar de Barcelona. Però, a més, perquè el poble és molt bonic. Imagineu-vos-el, dalt d’un turó, com si d’una acròpolis grega en miniatura es tractés, s’aixeca un conjunt monumental format per una esplèndida església romànica i un castell medieval. Per això el turó de La Roca està declarat monument històric-artístic d’interès nacional. L’església te un meravellós absis del segle XII, potser el més maco de Catalunya i un dels millors del romànic europeu. El castell, del segle X, però molt reformat, domina un ampli sector del Penedès, a un pas de les gorges de la riera de Pontons, que obren el pas a la Catalunya interior. Si sou amants de la bici, o de la passejada, podeu voltar pels paratges naturals de la zona. Hi ha 9 rutes senyalitzades, els anomenats Camins de Sant Martí Sarroca. Arribareu a aquesta bella vila seguint la carretera BP-2121, des de Vilafranca del Penedès. A Vilafranca podeu anar-hi en mitja hora per l’autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, passant per l’Ordal, ruta sensiblement més lenta. En arribar al poble de baix hi haurà, per qui no vulgui caminar, un servei de trenet entre el poble i el castell. Penseu que, l’accés a la ciutadella medieval, que normalment podeu fer en vehicle privat, estarà tancat. Caldrà anar-hi a peu o en els abans esmentats trenets, que surten de l’Avinguda del Castell. Per dinar aneu a qualsevol dels mots bars, restaurants i pizzeries que trobareu tant al poble de baix, com a la penya del castell. Nosaltres us recomanem Cal Lluís, al centre del poble, on us demostraran que una taula d’embotits, uns formatges, o unes conserves casolanes de primera, poden ser plats dignes d’un rei. Local molt acollidor. Pa amb tomàquet deliciós i carta de vins fabulosa. Si us ve de gust passar el cap de setmana a Sarroca, podeu dormir a belles cases rurals i masies habilitades dels voltants. Ens agraden especialment Cal Tuya, que ofereix diverses cases, i una piscina magnífica, Can Salvet, una preciositat d’hotelet rural, també amb piscina i decorat amb molt gust. O bé Cal Dragano, una masia més rural, amb bona taula i bones habitacions. En tot cas, aneu al mercat medieval o no, apunteu-vos Sarroca com una sortida familiar interessant i propera a Barcelona. Recordeu que el castell l  l’església de Sant Martí Sarroca estan oberts cada dia, excepte dilluns, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. (A l’hivern de 15 a 18 hores), però que aquests dies de mercat medieval no hi han visites al castell.  Tinguem un bon mercat medieval al cor del Penedès!.

Sant Martí Sarroca es un bellísimo pueblecito en el corazón del Penedés más auténtico. Viven de la viña, como es natural, y les gustaría vivir cada vez más del turismo. Porque allí se come bien, se duerme bien, hay buen vino, y está cerca de Barcelona. Pero además el pueblo es muy bonito. Sobre una colina, como una acrópolis griega en miniatura, se levanta un conjunto monumental formado por una iglesia románica de campanillas y un castillo medieval estupendo. Por eso el cerro de La Roca está declarado monumento histórico-artístico de interés nacional. La iglesia tiene un maravilloso ábside del siglo XII, quizá el más bonito de Cataluña y uno de los mejores del románico europeo. El castillo, del siglo X y reformado, domina el Penedès. Si sois amantes de la bici, o del paseo, podeis pasar un buén rato visitando los parajes naturales del pueblo. Hay 9 rutas señalizadas, los llamados Caminos de Sant Martí Sarroca. Llegaréis a la villa por la carretera BP-2121 que sale de Vilafranca del Penedès, hasta donde se puede ir en media hora por la autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, pasando el Ordal. Este fin de semana hay en esta villa un mercado medieval. Para comer vayan a cualquiera de los bares, restaurantes y pizzerías que encontrarán, tanto en el pueblo de abajo, como en la peña del castillo. Nosotros os recomendamos Ca l’Agustí, cocina y espacio muy cuidados y modernos, o bien Cal Luis, en el centro del pueblo, donde os demostrarán que una tabla de embutidos, unos quesos, o unas conservas caseras de primera, pueden ser platos dignos de un rey. Local muy acogedor. Pan con tomate delicioso y carta de vinos fabulosa. Si os apetece pasar el fin de semana en Sarroca, pueden dormir en bellas casas rurales y masías habilitadas de los alrededores. Nos gustan especialmente la Tuya, que ofrece varias casas y una piscina magnífica, Can Salvet, una preciosidad de hotelito rural, también con piscina y decorado con mucho gusto. O bien Dragano, una masía aún más rural, con buena mesa y buenas habitaciones. En todo caso, vayan al mercado medieval o no, apúntense Sarroca como una salida familiar interesante y cercana a Barcelona. El castillo del la iglesia de Sant Martí Sarroca están abiertos todos los días, excepto lunes, de 10 a 14 horas y de 16 a 20 horas. (En invierno de 15 a 18 horas). ¡Buen mercado medieval en el Penedès!.

Tossa Indiana

 

Aquest proper cap de setmana d’abril, del divendres 17 al diumenge 19, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Una fira molt xula, i amb un espectacle visual “Tossa, font de llum” projectat a les muralles de Vila Vella. Teniu també, amb motiu de la fira, jornada de Portes Obertes al Museu Municipal. Potser no serà la fira més interessant del món, però val la pena anar-hi perquè la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

La Sarroca Medieval

Sant Martí Sarroca és un bellíssim poblet al cor del Penedès més autèntic, no gaire lluny de Vilafranca del Penedés, que viu de la vinya, com és natural, i cada vegada més del turisme. I, just per això, aquest cap de setmana hi tindrà lloc la Fira Medieval de Sant Martí Sarroca. La fira, que obrirà dissabte a partir de les 11 del matí i el diumenge a partir de les 10 del matí, també comptarà amb el mercat medieval i amb diverses actuacions de recreació, espais d’activitats, tallers i xerrades. La programació completa es podrà consultar al web oficial. Heu de pujar fins Sant Martí, perquè a Sarroca s’hi menja bé, s’hi dorm bé, hi ha bon vi, i està a tocar de Barcelona. Però, a més, perquè el poble és molt bonic. Imagineu-vos-el, dalt d’un turó, com si d’una acròpolis grega en miniatura es tractés, s’aixeca un conjunt monumental format per una esplèndida església romànica i un castell medieval. Per això el turó de La Roca està declarat monument històric-artístic d’interès nacional. L’església te un meravellós absis del segle XII, potser el més maco de Catalunya i un dels millors del romànic europeu. El castell, del segle X, però molt reformat, domina un ampli sector del Penedès, a un pas de les gorges de la riera de Pontons, que obren el pas a la Catalunya interior. Si sou amants de la bici, o de la passejada, podeu voltar pels paratges naturals de la zona. Hi ha 9 rutes senyalitzades, els anomenats Camins de Sant Martí Sarroca. Arribareu a aquesta bella vila seguint la carretera BP-2121, des de Vilafranca del Penedès. A Vilafranca podeu anar-hi en mitja hora per l’autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, passant per l’Ordal, ruta sensiblement més lenta. En arribar al poble de baix hi haurà, per qui no vulgui caminar, un servei de trenet entre el poble i el castell. Penseu que, l’accés a la ciutadella medieval, que normalment podeu fer en vehicle privat, estarà tancat. Caldrà anar-hi a peu o en els abans esmentats trenets, que surten de l’Avinguda del Castell. Per dinar aneu a qualsevol dels mots bars, restaurants i pizzeries que trobareu tant al poble de baix, com a la penya del castell. Nosaltres us recomanem Ca l’Agustí, cuina i espai molt cuidats i moderns, o bé a Cal Lluís, al centre del poble, on us demostraran que una taula d’embotits, uns formatges, o unes conserves casolanes de primera, poden ser plats dignes d’un rei. Local molt acollidor. Pa amb tomàquet deliciós i carta de vins fabulosa. Si us ve de gust passar el cap de setmana a Sarroca, podeu dormir a belles cases rurals i masies habilitades dels voltants. Ens agraden especialment Cal Tuya, que ofereix diverses cases, i una piscina magnífica, Can Salvet, una preciositat d’hotelet rural, també amb piscina i decorat amb molt gust. O bé Cal Dragano, una masia més rural, amb bona taula i bones habitacions. En tot cas, aneu al mercat medieval o no, apunteu-vos Sarroca com una sortida familiar interessant i propera a Barcelona. Recordeu que el castell l  l’esglesia de Sant Martí Sarroca estan oberts cada dia, excepte dilluns, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. (A l’hivern de 15 a 18 hores), però que aquests dies de mercat medieval no hi han visites al castell.  Tinguem un bon mercat medieval al cor del Penedès!.

Sant Martí Sarroca es un bellísimo pueblecito en el corazón del Penedés más auténtico. Viven de la viña, como es natural, y les gustaría vivir cada vez más del turismo. Porque allí se come bien, se duerme bien, hay buen vino, y está cerca de Barcelona. Pero además el pueblo es muy bonito. Sobre una colina, como una acrópolis griega en miniatura, se levanta un conjunto monumental formado por una iglesia románica de campanillas y un castillo medieval estupendo. Por eso el cerro de La Roca está declarado monumento histórico-artístico de interés nacional. La iglesia tiene un maravilloso ábside del siglo XII, quizá el más bonito de Cataluña y uno de los mejores del románico europeo. El castillo, del siglo X y reformado, domina el Penedès. Si sois amantes de la bici, o del paseo, podeis pasar un buén rato visitando los parajes naturales del pueblo. Hay 9 rutas señalizadas, los llamados Caminos de Sant Martí Sarroca. Llegaréis a la villa por la carretera BP-2121 que sale de Vilafranca del Penedès, hasta donde se puede ir en media hora por la autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, pasando el Ordal. Este fin de semana hay en esta villa un mercado medieval. Para comer vayan a cualquiera de los bares, restaurantes y pizzerías que encontrarán, tanto en el pueblo de abajo, como en la peña del castillo. Nosotros os recomendamos Ca l’Agustí, cocina y espacio muy cuidados y modernos, o bien Cal Luis, en el centro del pueblo, donde os demostrarán que una tabla de embutidos, unos quesos, o unas conservas caseras de primera, pueden ser platos dignos de un rey. Local muy acogedor. Pan con tomate delicioso y carta de vinos fabulosa. Si os apetece pasar el fin de semana en Sarroca, pueden dormir en bellas casas rurales y masías habilitadas de los alrededores. Nos gustan especialmente la Tuya, que ofrece varias casas y una piscina magnífica, Can Salvet, una preciosidad de hotelito rural, también con piscina y decorado con mucho gusto. O bien Dragano, una masía aún más rural, con buena mesa y buenas habitaciones. En todo caso, vayan al mercado medieval o no, apúntense Sarroca como una salida familiar interesante y cercana a Barcelona. El castillo del la iglesia de Sant Martí Sarroca están abiertos todos los días, excepto lunes, de 10 a 14 horas y de 16 a 20 horas. (En invierno de 15 a 18 horas). ¡Buen mercado medieval en el Penedès!.

Fira Medieval a Tossa de Mar

Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

Fira dels indians a Tossa de Mar

Aquest proper cap de setmana d’abril, del dissabte 14 al diumenge 15, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Poca cosa de fet: mercat, balls, tallers per infants, visites guiades, jornades de cuina tossenca d’inspiració antillana, botigues que surten al carrer… Però és que la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana, 14 y 15 de abril de 2018. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Tossa de Mar, revisitada

Un diumenge d’hivern vam tornar a arribar-nos a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara sense turistes, un racó a banda del món. I és un miratge molt proper a Barcelona. La Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble.

Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa?… doncs ens n’alegrem molt!.

També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres.

Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Sarroca Medieval

Sant Martí Sarroca és un bellíssim poblet al cor del Penedès més autèntic, no gaire lluny de Vilafranca del Penedés, que viu de la vinya, com és natural, i cada vegada més del turisme. Aquest cap de setmana hi tindrà lloc la Fira Medieval de Sant Martí Sarroca, els dies 14 i 15 d’octubre de 2017.  La fira, que s’obrirà dissabte a partir de les 11 del matí i diumenge a partir de les 10 del matí, també comptarà amb el mercat medieval i amb diverses actuacions de recreació, espais d’activitats, tallers i xerrades. La programació completa es podrà consultar al web oficial. Heu de pujar fins Sant Martí, perquè a Sarroca s’hi menja bé, s’hi dorm bé, hi ha bon vi, i està a tocar de Barcelona. Però, a més, perquè el poble és molt bonic. Imagineu-vos-el, dalt d’un turó, com si d’una acròpolis grega en miniatura es tractés, s’aixeca un conjunt monumental format per una esplèndida església romànica i un castell medieval. Per això el turó de La Roca està declarat monument històrico-artístic d’interès nacional. L’església te un meravellós absis del segle XII, potser el més maco de Catalunya i un dels millors del romànic europeu. El castell, del segle X, però molt reformat, domina un ampli sector del Penedès, a un pas de les gorges de la riera de Pontons, que obren el pas a la Catalunya interior. Si sou amants de la bici, o de la passejada, podeu voltar pels paratges naturals de la zona. Hi ha 9 rutes senyalitzades, els anomenats Camins de Sant Martí Sarroca. Arribareu a aquesta bella vila seguint la carretera BP-2121, des de Vilafranca del Penedès. A Vilafranca podeu anar-hi en mitja hora per l’autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, passant per l’Ordal, ruta sensiblement més lenta. En arribar al poble de baix hi haurà, per qui no vulgui caminar, un servei de trenet entre el poble i el castell. Penseu que, l’accés a la ciutadella medieval, que normalment podeu fer en vehicle privat, estarà tancat. Caldrà anar-hi a peu o en els abans esmentats trenets, que surten de l’Avinguda del Castell. Per dinar aneu a qualsevol dels mots bars, restaurants i pizzeries que trobareu tant al poble de baix, com a la penya del castell. Nosaltres us recomanem Ca l’Agustí, cuina i espai molt cuidats i moderns, o bé a Cal Lluís, al centre del poble, on us demostraran que una taula d’embotits, uns formatges, o unes conserves casolanes de primera, poden ser plats dignes d’un rei. Local molt acollidor. Pa amb tomàquet deliciós i carta de vins fabulosa. Si us ve de gust passar el cap de setmana a Sarroca, podeu dormir a belles cases rurals i masies habilitades dels voltants. Ens agraden especialment Cal Tuya, que ofereix diverses cases, i una piscina magnífica, Can Salvet, una preciositat d’hotelet rural, també amb piscina i decorat amb molt gust. O bé Cal Dragano, una masia més rural, amb bona taula i bones habitacions. En tot cas, aneu al mercat medieval o no, apunteu-vos Sarroca com una sortida familiar interessant i propera a Barcelona. Recordeu que el castell l  l’esglesia de Sant Martí Sarroca estan oberts cada dia, excepte dilluns, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. (A l’hivern de 15 a 18 hores), però que aquests dies de mercat medieval no hi han visites al castell.  Tinguem un bon mercat medieval al cor del Penedès!.

Sant Martí Sarroca es un bellísimo pueblecito en el corazón del Penedés más auténtico. Viven de la viña, como es natural, y les gustaría vivir cada vez más del turismo. Porque allí se come bien, se duerme bien, hay buen vino, y está cerca de Barcelona. Pero además el pueblo es muy bonito. Sobre una colina, como una acrópolis griega en miniatura, se levanta un conjunto monumental formado por una iglesia románica de campanillas y un castillo medieval estupendo. Por eso el cerro de La Roca está declarado monumento histórico-artístico de interés nacional. La iglesia tiene un maravilloso ábside del siglo XII, quizá el más bonito de Cataluña y uno de los mejores del románico europeo. El castillo, del siglo X y reformado, domina el Penedès. Si sois amantes de la bici, o del paseo, podeis pasar un buén rato visitando los parajes naturales del pueblo. Hay 9 rutas señalizadas, los llamados Caminos de Sant Martí Sarroca. Llegaréis a la villa por la carretera BP-2121 que sale de Vilafranca del Penedès, hasta donde se puede ir en media hora por la autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, pasando el Ordal. Este fin de semana hay en esta villa un mercado medieval. Para comer vayan a cualquiera de los bares, restaurantes y pizzerías que encontrarán, tanto en el pueblo de abajo, como en la peña del castillo. Nosotros os recomendamos Ca l’Agustí, cocina y espacio muy cuidados y modernos, o bien Cal Luis, en el centro del pueblo, donde os demostrarán que una tabla de embutidos, unos quesos, o unas conservas caseras de primera, pueden ser platos dignos de un rey. Local muy acogedor. Pan con tomate delicioso y carta de vinos fabulosa. Si os apetece pasar el fin de semana en Sarroca, pueden dormir en bellas casas rurales y masías habilitadas de los alrededores. Nos gustan especialmente la Tuya, que ofrece varias casas y una piscina magnífica, Can Salvet, una preciosidad de hotelito rural, también con piscina y decorado con mucho gusto. O bien Dragano, una masía aún más rural, con buena mesa y buenas habitaciones. En todo caso, vayan al mercado medieval o no, apúntense Sarroca como una salida familiar interesante y cercana a Barcelona. El castillo del la iglesia de Sant Martí Sarroca están abiertos todos los días, excepto lunes, de 10 a 14 horas y de 16 a 20 horas. (En invierno de 15 a 18 horas). ¡Buen mercado medieval en el Penedès!.

La festa del Sarroca Medieval

Sant Martí Sarroca és un bellíssim poblet al cor del Penedès més autèntic, no gaire lluny de Vilafranca del Penedés, que viu de la vinya, com és natural, i cada vegada més del turisme. Aquest cap de setmana hi tindrà lloc la Fira Medieval de Sant Martí Sarroca, els dies 3 i 4 d’octubre i comptarà amb un celler i espai gastronòmic al pati del castell, xerrades i tallers infantils, mercat medieval i activitats diverses de recreació històrica, que completen un programa d’activitats pensat per a totes les edats. Els visitants hi podran degustar vins, postres i tapes medievals elaborades per bodegues, restaurants, comerços i pastisseries del municipi. La moneda per a aquesta zona gastronòmica serà l’escut medieval, que es podrà obtenir a través de la compra de paquets d’escuts, que inclouran got i coberts per a la degustació. A més, entre les 9 del vespre i les 11 de la nit de dissabte, s’oferirà un menú de degustació per sopar a través de la compra d’un paquet especial d’escuts per a adults i nens, disponible durant tot el dissabte per a la seva compra a la recepció de la fira. Aquest àpat, que tindrà lloc al pati del castell, serà amenitzat amb música medieval. La fira, que s’obrirà dissabte a partir de les 11 del matí i diumenge a partir de les 10 del matí, també comptarà amb el mercat medieval i amb diverses actuacions de recreació, espais d’activitats, tallers i xerrades. La programació completa es podrà consultar al web santmartisarroca.cat. Heu de pujar fins Sant Martí, perquè a Sarroca s’hi menja bé, s’hi dorm bé, hi ha bon vi, i està a tocar de Barcelona. Però, a més, perquè el poble és molt bonic. Imagineu-vos-el, dalt d’un turó, com si d’una acròpolis grega en miniatura es tractés, s’aixeca un conjunt monumental format per una esplèndida església romànica i un castell medieval. Per això el turó de La Roca està declarat monument històrico-artístic d’interès nacional. L’església te un meravellós absis del segle XII, potser el més maco de Catalunya i un dels millors del romànic europeu. El castell, del segle X, però molt reformat, domina un ampli sector del Penedès, a un pas de les gorges de la riera de Pontons, que obren el pas a la Catalunya interior. Si sou amants de la bici, o de la passejada, podeu voltar pels paratges naturals de la zona. Hi ha 9 rutes senyalitzades, els anomenats Camins de Sant Martí Sarroca. Arribareu a aquesta bella vila seguint la carretera BP-2121, des de Vilafranca del Penedès. A Vilafranca podeu anar-hi en mitja hora per l’autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, passant per l’Ordal, ruta sensiblement més lenta. En arribar al poble de baix hi haurà, per qui no vulgui caminar, un servei de trenet entre el poble i el castell. Penseu que, l’accés a la ciutadella medieval, que normalment podeu fer en vehicle privat, estarà tancat. Caldrà anar-hi a peu o en els abans esmentats trenets, que surten de l’Avinguda del Castell. Per dinar aneu a qualsevol dels mots bars, restaurants i pizzeries que trobareu tant al poble de baix, com a la penya del castell. Nosaltres us recomanem Ca l’Agustí, cuina i espai molt cuidats i moderns, o bé a Cal Lluís, al centre del poble, on us demostraran que una taula d’embotits, uns formatges, o unes conserves casolanes de primera, poden ser plats dignes d’un rei. Local molt acollidor. Pa amb tomàquet deliciós i carta de vins fabulosa. Si us ve de gust passar el cap de setmana a Sarroca, podeu dormir a belles cases rurals i masies habilitades dels voltants. Ens agraden especialment Cal Tuya, que ofereix diverses cases, i una piscina magnífica, Can Salvet, una preciositat d’hotelet rural, també amb piscina i decorat amb molt gust. O bé Cal Dragano, una masia més rural, amb bona taula i bones habitacions. En tot cas, aneu al mercat medieval o no, apunteu-vos Sarroca com una sortida familiar interessant i propera a Barcelona. Recordeu que el castell l  l’esglesia de Sant Martí Sarroca estan oberts cada dia, excepte dilluns, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. (A l’hivern de 15 a 18 hores), però que aquests dies de mercat medieval no hi han visites al castell.  Tinguem un bon mercat medieval al cor del Penedès!.

Sant Martí Sarroca es un bellísimo pueblecito en el corazón del Penedés más auténtico. Viven de la viña, como es natural, y les gustaría vivir cada vez más del turismo. Porque allí se come bien, se duerme bien, hay buen vino, y está cerca de Barcelona. Pero además el pueblo es muy bonito. Sobre una colina, como una acrópolis griega en miniatura, se levanta un conjunto monumental formado por una iglesia románica de campanillas y un castillo medieval estupendo. Por eso el cerro de La Roca está declarado monumento histórico-artístico de interés nacional. La iglesia tiene un maravilloso ábside del siglo XII, quizá el más bonito de Cataluña y uno de los mejores del románico europeo. El castillo, del siglo X y reformado, domina el Penedès. Si sois amantes de la bici, o del paseo, podeis pasar un buén rato visitando los parajes naturales del pueblo. Hay 9 rutas señalizadas, los llamados Caminos de Sant Martí Sarroca. Llegaréis a la villa por la carretera BP-2121 que sale de Vilafranca del Penedès, hasta donde se puede ir en media hora por la autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, pasando el Ordal. Este fin de semana hay en esta villa un mercado medieval. Y entre el montón de actos programados nos ha gustado destacar unos cuantos. Así el sábado se inaugura el mercado, con un desfile de un grupo de recreación medieval. Se podrá visitar el campamento con demostraciones, juegos y actividades típicas de la edad media. Cuando oscurezca espectáculo de fuego. Seguidamente cena medieval en el castillo. (Atención, hay que pagar y reservar. Os tendréis que disfrazar, pero los disfraces van incluidos en el precio de la cena. Puede ser divertido, ¿verdad?). Habrá un trenecito que irá constantemente del pueblo bajo el cerro del castillo. También paseos en pony. El domingo se repite el programa. En el campamento medieval habrá demostraciones, juegos y actividades para los niños. Un pasacalles recorrerá el mercado. Habrá también vuelos de aves de cetrería. Por la tarde taller de bailes medievales, más cetrería y más pasacalles. Para comer vayan a cualquiera de los bares, restaurantes y pizzerías que encontrarán, tanto en el pueblo de abajo, como en la peña del castillo. Nosotros os recomendamos Ca l’Agustí, cocina y espacio muy cuidados y modernos, o bien Cal Luis, en el centro del pueblo, donde os demostrarán que una tabla de embutidos, unos quesos, o unas conservas caseras de primera, pueden ser platos dignos de un rey. Local muy acogedor. Pan con tomate delicioso y carta de vinos fabulosa. Si os apetece pasar el fin de semana en Sarroca, pueden dormir en bellas casas rurales y masías habilitadas de los alrededores. Nos gustan especialmente la Tuya, que ofrece varias casas y una piscina magnífica, Can Salvet, una preciosidad de hotelito rural, también con piscina y decorado con mucho gusto. O bien Dragano, una masía aún más rural, con buena mesa y buenas habitaciones. En todo caso, vayan al mercado medieval o no, apúntense Sarroca como una salida familiar interesante y cercana a Barcelona. El castillo del la iglesia de Sant Martí Sarroca están abiertos todos los días, excepto lunes, de 10 a 14 horas y de 16 a 20 horas. (En invierno de 15 a 18 horas). ¡Buen mercado medieval en el Penedès!.

Cavalls del vent

Si sou d’aquell tipus de família a qui els agrada l’esport i la natura, si no us fan por els reptes, si teniu fills i filles adolescents que xerren poc i voleu obrir un espai de diàleg, si us agobia la gran ciutat, si esteu a punt de rebentar, us convé fer una travessa de muntanya alguna d’aquestes vacances, o pont llarg. Caminar tota la família al vostre ritme, però per un lloc que suposi un repte, una fita a assolir. Si creieu que si, aleshores us proposem la travessa “Cavalls del Vent”, que ronda pels vuit refugis del desconegut i meravellós Parc Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descobrint un marc natural incomparable, en companyia dels teus. Pot ser un recorregut molt exigent però també totalment factible per fer amb adolescents i, fins i tot, amb nens i nenes. Només cal fer les etapes a un ritme agradable, familiar, combinar els trams a la vostra conveniència, fer-los en caps de setmana diferents si cal. Els vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró van idear un itinerari circular que els enllaça tot recorrent indrets de gran bellesa natural, rodejant el Cadí. Tota la travessa son 90 km. Podeu iniciar-la fàcilment al refugi Lluís Estasen, o bé al del Gresolet, que son accessibles per la carretera B-400, la que va al magnífic Pedraforca, en direcció al poblet muntanyenc de Saldes, i que s’agafa passat Berga, abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, pujant cap al túnel del Cadí. Per anar al del Gresolet cal agafar una pista, a la dreta, davant d’una gasolinera, i en 8 km. hi arribeu. Més fàcil és l’Estasen, al qual s’hi arriba per la mateixa carretera, però agafant a Saldes, la pista que puja en direcció al refugi. Aparqueu al mirador, de vertígen! i pugueu a peu al refugi. Molt accessible també el refugi del Rebost, us el recomanem molt especialment, que està situat al coll de Pal. Cal arribar fins Bagà, i d’allà agafar la bona carretera asfaltada, no pista, que hi porta. Senzill. Del Coll de Pal al Niu de l’Àliga hi ha només un parell d’horetes caminant, amb vistes a La Molina i la Cerdanya. També s’hi arriba per la carretera fins a l’estació d’esquí de La Molina i allà prendre el telecabina Alp 2500. Només 10 minuts a peu. Al refugi del Serrat de les Esposes s’hi va des de l’àrea mateixa del túnel del Cadí, passat el peatge, agafant en direcció Riu de Cerdanya, i des d’allà prendre la pista del coll de Pendís, apte per turismes, segons i com, durant 7 km. Gaudireu de la natura ho feu des d’on ho feu. Veureu, i potser trepitjareu, els cims de la Tosa del cadí, o les Penyes Altes de Moixeró, veureu els boscos i rius de Gisclareny, potser pujareu el Pedraforca, us recollireu a la obaga feréstega de Gresolet, veureu bullir l’aigua als Empedrats i a les valls del Bastareny i de Gréixer, plenes de cascades i lloc deliciosos pel bany a l’estiu. Gaudireu d’indrets fantàstics, com ara el santuari de Gresolet. Deixeu enrrera les cabòries i gaudiu de la natura en família!.

Si sois de ese tipo de familia a quienes les gusta el deporte y la naturaleza, si no les dan miedo los retos, si tienen hijos adolescentes que charlan poco y quieren abrir un espacio de diálogo, o les agobia la gran ciudad, si está a punto de reventar, les conviene hacer una travesía de montaña alguna de estas vacaciones, o puente largo. Caminar toda la familia a su ritmo, pero hacia un lugar que suponga un reto, una meta a alcanzar. Si creen que sí, entonces les proponemos la travesía “Cavalls del Vent”, que ronda los ocho refugios del desconocido y maravilloso Parque Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descubriendo un marco natural incomparable, en compañía de los tuyos. Puede ser un recorrido muy exigente pero también totalmente factible para hacer con adolescentes y, incluso, con niños y niñas. Sólo hay que hacer las etapas a un ritmo agradable, familiar, combinar los tramos a su conveniencia, hacerlos en fines de semana diferentes si es necesario. Los ocho refugios del Parque Natural del Cadí-Moixeró idearon un itinerario circular que los enlaza recorriendo lugares de gran belleza natural, rodeando el Cadí. Toda la travesía son 90 km. Pueden iniciarla fácilmente en el refugio Lluís Estasen, o bien al del Gresolet, que son accesibles por la carretera B-400, la que va al magnífico Pedraforca, en dirección al pueblo montañoso de Saldes, y que se coge pasado Berga, antes de llegar a Guardiola de Berguedà, subiendo hacia el túnel del Cadí. Para ir al del Gresolet coges una pista, a la derecha, frente a una gasolinera, y en 8 km. estais allí. Más fácil es llegar hasta el refugio Estasen, al que se llega por la misma carretera, pero tomando en Saldes, la pista que sube en dirección al refugio. Aparquen el mirador,¡ de vértigo! y suban a pie al refugio. Muy accesible también el refugio situado en el puerto de Pal. Hay que llegar hasta Bagà, y allí tomar la buena carretera asfaltada, no pista, que lleva hasta él. Sencillo. Del Coll de Pal hasta el Nido del Águila hay sólo un par de horas caminando, con vistas a La Molina y la Cerdanya. También se llega por la carretera hasta la estación de esquí de La Molina y allí hay que tomar el telecabina Alp 2500. Sólo 10 minutos a pie. Al refugio del Serrat de las Esposes se va desde el área misma del túnel del Cadí, pasado el peaje, tomando en dirección Riu, y desde allí tomar la pista a Pendís, apto para turismos, según y cómo, durante 7 km. Disfrutarán de la naturaleza hagan lo hagan desde donde lo hagan. Veréis, y tal vez pisareis, las cumbres de la Tosa del cadí, o las Peñas Altas de Moixeró, verán los bosques y ríos de Gisclareny, y quizás subiréis el Pedraforca, os recogeréis en la umbría salvaje de Gresolet, vereis hervir el aguaen los Empedrats y en los valles del Bastareny y de Gréixer, llenos de cascadas y lugares deliciosos para el baño en verano. Disfrutarán de lugares fantásticos, como el santuario de Gresolet. ¡Dejareis atrás las preocupaciones y disfrutareis de la naturaleza en familia!.

Festa de Sant Pau a Sant Pol

He volgut aprofitar el magnífic cartell de les festes de Sant Pau per presentar el bellíssim poble mariner de Sant Pol. I ho hem fet perquè el cartell retrata el monument més significatiu de la vila. L’esglèsia de l’antic priorat de Sant Pau. Aquesta bonica ermita s’aixeca dalt d’un turó a llevant de la vila, encarada, en la llunyania, amb l’esglèsia parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades. Mediterrania ho és aquesta estampa. Com mediterrani, molt mediterrani ho és aquesta població del Maresme, a tocar d’Arenys de Mar i de Calella, i no gaire lluny de Mataró o Barcelona , (a uns 50 kms.), per la C-31 o C-32.  A l’estiu les seves platges, petites, però molt netes i boniques, us acolliran. A l’hivern, just a finals de gener, l’excusa per anar-hi poden ser les fires de Sant Pau. Perquè com no podia ser d’altra manera el 25 de gener celebren Sant Pau, que és la seva Festa Major d’Hivern. Hi ha preparat moltes coses: una escudellada andorrana amenitzada per en Toni Balam, una esplèndida fira al llarg dels carrers de la vila, cercavila de gegants, missa Solemne a l’ermita, concerts, activitats infantils a càrrec del Cau el Nus, taller de Gyotakus amb Victòria Rabal, estampació de peixos amb tinta sobre paper a càrrec dels Amics de les Arts, espectacle d’animació a càrrec de Bígolis Teatre, passejada dels gegants de Sant Pol acompanyats dels gegants de l’Ametlla de Merola i dels d’Andorra la Vella, xocolatada, escudellada popular, ball de nit, vermouth popular i espectacles infantils. Quí dona més?. No creiem que necessiteu dormir a Sant Pol, però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel-escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Bon peix, paelles esplèndides, a peu de platja: restaurant Las Rocas. Hem menjat també molt bé, peix fresc a tocar de l’aigua blava del Mediterrà, al restaurant dels Banys Lluís. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi som. Som del Maresme nosaltres!.

He querido aprovechar el magnífico cartel de las ferias de San Pau para presentar el bellísimo pueblo marinero de Sant Pol. Y lo he hecho porque el cartel retrata el monumento más significativo de la villa. La iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta sobre una colina al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. Pintada toda de blanco nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. En verano sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas, le acogerán. En invierno, a finales de enero, la excusa para ir pueden ser las ferias de San Pablo. Feria de artesanos, pasacalles, animación, oficio solemne, vermouth popular y espectáculo infantil. ¿Quién da más?. No creemos que necesiten dormir pero, si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol.  Menudos somos nosotros. ¡Somos del Maresme nosotros!.

Sant Bartomeu a Ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Sarroca Medieval

Sant Martí Sarroca és un bellíssim poblet al cor del Penedès més autèntic, no gaire lluny de Vilafranca del Penedés, que viu de la vinya, com és natural, i els agradaria viure cada vegada més del turisme. Perquè a Sarroca s’hi menja bé, s’hi dorm bé, hi ha bon vi, i està a tocar de Barcelona. Però, a més, ho podría fer, perquè el poble és molt bonic. Imagineu-vos-el, dalt d’un turó, com si d’una acròpolis grega en miniatura es tractés, s’aixeca un conjunt monumental format per una esplèndida església romànica i un castell medieval. Per això el turó de La Roca està declarat monument històrico-artístic d’interès nacional. L’església te un meravellós absis del segle XII, potser el més maco de Catalunya i un dels millors del romànic europeu. El castell, del segle X, però molt reformat, domina un ampli sector del Penedès, a un pas de les gorges de la riera de Pontons, que obren el pas a la Catalunya interior. Si sou amants de la bici, o de la passejada, podeu voltar pels paratges naturals de la zona. Hi ha 9 rutes senyalitzades, els anomenats Camins de Sant Martí Sarroca. Arribareu a aquesta bella vila seguint la carretera BP-2121, des de Vilafranca del Penedès. A Vilafranca podeu anar-hi en mitja hora per l’autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, passant per l’Ordal, ruta sensiblement més lenta. I aquest cap de setmana de juny, dissabte i diumenge, s’hi celebra una lluïda fira medieval. Ocasió perfecta per agafar el cotxe hi arribar-nos-hi. Entre el munt d’actes programats ens ha agradat destacar-ne uns quants. Així el dissabte s’inaugura el mercat medieval, el Campament Medieval, hi ha una passejada de 70 oques, un cercavila amb el grup Xàldiga i danses orientals. A la tarda tot igual, i un sopar amb espectacle: Roda Alemanya, Danses Orientals i Espectacle de Foc Excalibur, obert a tothom que vulgui. El diumenge es repeteixen els actes i, a més, trobareu mostra de falconeria. Durant tot el cap de setmana també podreu gaudir de demostracions de vida medieval al campament, just darrere de l’església, exposició de roba històrica medieval a l’antic celler del castell, exposició d’aus rapinyaires (recordeu que només el diumenge), el corral d’oques, podreu fer una passejada de burrets, hi haurà parc de jocs i atraccions infantils. Hi haurà, per qui no vulgui caminar, un servei de trenet entre el poble i el castell. Penseu que, l’accés a la ciutadella medieval, que normalment podeu fer en vehicle privat, estarà tancat. Caldrà anar-hi a peu o en els abans esmentats trenets, que surten de l’Avinguda del Castell. Per dinar aneu a qualsevol dels mots bars, restaurants i pizzeries que trobareu tant al poble de baix, com a la penya del castell. Nosaltres us recomanem Ca l’Agustí, cuina i espai molt cuidats i moderns, o bé a Cal Lluís, al centre del poble, on us demostraran que una taula d’embotits, uns formatges, o unes conserves casolanes de primera, poden ser plats dignes d’un rei. Local molt acollidor. Pa amb tomàquet deliciós i carta de vins fabulosa. Si us ve de gust passar el cap de setmana a Sarroca, podeu dormir a belles cases rurals i masies habilitades dels voltants. Ens agraden especialment Cal Tuya, que ofereix diverses cases, i una piscina magnífica, Can Salvet, una preciositat d’hotelet rural, també amb piscina i decorat amb molt gust. O bé Cal Dragano, una masia més rural, amb bona taula i bones habitacions. En tot cas, aneu al mercat medieval o no, apunteu-vos Sarroca com una sortida familiar interessant i propera a Barcelona. Recordeu que el castell l  l’esglesia de Sant Martí Sarroca estan oberts cada dia, excepte dilluns, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. (A l’hivern de 15 a 18 hores), però que aquests dies de mercat medieval no hi han visites al castell.  Tinguem un bon mercat medieval al cor del Penedès!.

Sant Martí Sarroca es un bellísimo pueblecito en el corazón del Penedés más auténtico. Viven de la viña, como es natural, y les gustaría vivir cada vez más del turismo. Porque allí se come bien, se duerme bien, hay buen vino, y está cerca de Barcelona. Pero además el pueblo es muy bonito. Sobre una colina, como una acrópolis griega en miniatura, se levanta un conjunto monumental formado por una iglesia románica de campanillas y un castillo medieval estupendo. Por eso el cerro de La Roca está declarado monumento histórico-artístico de interés nacional. La iglesia tiene un maravilloso ábside del siglo XII, quizá el más bonito de Cataluña y uno de los mejores del románico europeo. El castillo, del siglo X y reformado, domina el Penedès. Si sois amantes de la bici, o del paseo, podeis pasar un buén rato visitando los parajes naturales del pueblo. Hay 9 rutas señalizadas, los llamados Caminos de Sant Martí Sarroca. Llegaréis a la villa por la carretera BP-2121 que sale de Vilafranca del Penedès, hasta donde se puede ir en media hora por la autopista AP-2/AP-7 o la carretera N-340, pasando el Ordal. Este fin de semana hay en esta villa un mercado medieval. Y entre el montón de actos programados nos ha gustado destacar unos cuantos. Así el sábado se inaugura el mercado, con un desfile de un grupo de recreación medieval. Se podrá visitar el campamento con demostraciones, juegos y actividades típicas de la edad media. Cuando oscurezca espectáculo de fuego. Seguidamente cena medieval en el castillo. (Atención, hay que pagar y reservar. Os tendréis que disfrazar, pero los disfraces van incluidos en el precio de la cena. Puede ser divertido, ¿verdad?). Habrá un trenecito que irá constantemente del pueblo bajo el cerro del castillo. También paseos en pony. El domingo se repite el programa. En el campamento medieval habrá demostraciones, juegos y actividades para los niños. Un pasacalles recorrerá el mercado. Habrá también vuelos de aves de cetrería. Por la tarde taller de bailes medievales, más cetrería y más pasacalles. Para comer vayan a cualquiera de los bares, restaurantes y pizzerías que encontrarán, tanto en el pueblo de abajo, como en la peña del castillo. Nosotros os recomendamos Ca l’Agustí, cocina y espacio muy cuidados y modernos, o bien Cal Luis, en el centro del pueblo, donde os demostrarán que una tabla de embutidos, unos quesos, o unas conservas caseras de primera, pueden ser platos dignos de un rey. Local muy acogedor. Pan con tomate delicioso y carta de vinos fabulosa. Si os apetece pasar el fin de semana en Sarroca, pueden dormir en bellas casas rurales y masías habilitadas de los alrededores. Nos gustan especialmente la Tuya, que ofrece varias casas y una piscina magnífica, Can Salvet, una preciosidad de hotelito rural, también con piscina y decorado con mucho gusto. O bien Dragano, una masía aún más rural, con buena mesa y buenas habitaciones. En todo caso, vayan al mercado medieval o no, apúntense Sarroca como una salida familiar interesante y cercana a Barcelona. El castillo del la iglesia de Sant Martí Sarroca están abiertos todos los días, excepto lunes, de 10 a 14 horas y de 16 a 20 horas. (En invierno de 15 a 18 horas). ¡Buen mercado medieval en el Penedès!.

Concabella

El poblet de Concabella es troba a la desconeguda comarca de La Segarra, al mig de Catalunya. Des de Barcelona hi arribareu per l’autovia A-2, la que va a Lleida. L’heu de deixar abans d’arribar a Cervera, prenent aleshores la carretera  L-311, que va de Cervera fins a Guissona i, en arribar a Tarroja de Segarra, cap agafar la carretera L-324, ben indicada, a Concabella. I si avui us parlem de Concabella és amb motiu de la seva fira. Si hi aneu podreu gaudir de tota mena d’activitats, així com d’un mercat medieval de productes artesans de la Segarra i de Catalunya. Els vostres infants podran jugar a jocs tradicionals, fer tallers, visitar lliurement el castell i la barberia, i pagant una petita quantitat, també el Centre d’Interpretació dels Castells de la Vall del riu Sió. Xalaran amb la representació teatral de la Llegenda del barber, o amb el ball de bastons. A més de tot això, cal dir que Concabella, i tota la zona, és molt bonica. Teniu l’església del poble, el propi castell del qual hem parlat, gran, de planta quadrada i façana amb portalada, bonic un pati interior, finestres renaixentistes i dues torres. Si us agraden els castells esteu de sort. Al poble de Ratera s’alça castell del Molí, o de Ratera. I tota la comarca en te un munt. Volem parlar-vos ara d’una altra atracció que estarà oberta aquest cap de setmana. Es tracta d’una barberia antiga, restaurada, molt xula. I també hi ha una botiga de poble, igualment conservada. Als afores es conserva, també, un camp de l’aviació republicana, anomenat de l’Aranyó, situat entre Hostafrancs i Concabella. Si voleu dinar a la primera planta del castell de Concabella funcionarà una taverna medieval. Hem dit que, a més, podeu fer una ruta pels castells de la Segarra. Doncs bé, a nosaltres ens agrada molt el del bellíssim poble de Florejacs. Allà hi ha meravelloses cases rurals, algunes amb restaurant, com ara La Redolta, molt ben portada pels seus propietaris, amb un menú natural, un veritable referent a la comarca. D’altres poden ser Cal Mingo o bé Les Orenetes. No lluny de Concabella també hi ha els castells de Les Pallargues o el de Vicfred, entre molts d’altres. Sant Ramon és un altre bonic poble de la Segarra, entre Calaf i Cervera, gens llunyà de Concabella. El poble no tindria res d’especial si no fos pel magnífic convent renaixentista. Tan emblemàtic és que l’anomenen l’Escorial de la Segarra. Montfalcó Murallat també és molt bonic. Si necessiteu més serveis turístics aneu a la vila veïna de Guissona, on hi ha el restaurant self-service de l’Àrea de Guissona, a preus simplement ridículs. També Cervera, imponent ciutat medieval, capital de la comarca, ofereix bons atractius turístics, i bons serveis. Per dinar, i dormir, a Cervera, hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre, amb bon restaurant i habitacions.  O L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El Bona Teca està a l’avenida Mil·lenari, 49, tel: 973 53 19 16. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. També hi ha el Fiol, o el mateix bar del Casal, on us faran alguna cosa de menjar. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera, però si alguna casa rural amb molt d’encant, com ara La Casa de Baix, una preciositat, encantadora. N’hi ha algun més com l’Hostal La Savina. Animeu-vos a passar un cap de setmana a La Segarra. Ara, tot verd, és molt bonic!.

El pueblo de Concabella se encuentra en la desconocida comarca de La Segarra , en medio de Cataluña. Desde Barcelona se llega por la autovía A-2 , la que en Lleida . La deben dejar antes de llegar a Cervera , tomando entonces la carretera L -311 , que va de Cervera hasta Guissona y , al llegar a Tarroja de Segarra, hay que tomar la carretera L- 324, bien indicada , a Concabella . Y si hoy os hablamos de Concabella es con motivo de su feria . Si van podrán disfrutar de todo tipo de actividades, así como de un mercado medieval de productos artesanos de la Segarra y de Cataluña . Sus niños podrán jugar a juegos tradicionales , hacer talleres, visitar libremente el castillo y la barbería , y pagando una pequeña cantidad , también el Centro de Interpretación de los Castillos del Valle del río Sió . Disfrutarán con la representación teatral de la Leyenda del barbero , o con el baile de bastones . Además de todo esto , hay que decir que Concabella , y toda la zona , es muy bonita . Tienen la iglesia del pueblo, el propio castillo del que hemos hablado, grande, de planta cuadrada y fachada con portada, bonito patio interior, ventanas renacentistas y dos torres. Si os gustan los castillos estáis de suerte. En el pueblo de Ratera alza castillo del Moli, o de Ratera . Y toda la comarca tiene un montón de castillos. Queremos hablaros ahora de otra atracción que estará abierta este fin de semana . Se trata de una barbería antigua, restaurada, muy chula . Y también hay una tienda de pueblo, igualmente conservada. En las afueras se conserva, también, un campo de la aviación republicana, llamado de Aranyó, situado entre Hostafrancs y Concabella. Si desean comer en la feria, en la primera planta del castillo de Concabella funcionará una taberna medieval . Hemos dicho que, además , se puede hacer una ruta por los castillos de la Segarra . Pues bien , a nosotros nos gusta mucho el del bellísimo pueblo de Florejacs . Allí hay muchas casas rurales , algunas con restaurante , como La Redolta , muy bien llevada por sus propietarios , con un menú natural , un verdadero referente en la comarca . Otros pueden ser Cal Mingo o bien Las Golondrinas . No lejos de Concabella también están los castillos de Les Pallargues o el de Vicfred , entre muchos otros . San Ramón es otro bonito pueblo de la Segarra , entre Calaf y Cervera , nada lejano de Concabella . El pueblo no tendría nada de especial si no fuera por el magnífico convento renacentista . Tan emblemático es que le llaman el Escorial de la Segarra. Montfalcó Murallat también es muy bonito. Si necesitan más servicios turísticos vayan a la villa vecina de Guissona, donde se encuentra el restaurante self-service del Área de Guissona, con precios simplemente ridículos. También Cervera, imponente ciudad medieval, capital de la comarca , ofrece buenos atractivos turísticos , y buenos servicios . Para comer, y dormir , en Cervera , hay mucho donde elegir . Como el Hostal Buenavista, un referente , en el centro , con buen restaurante y habitaciones. O L’Antic Forn , en un rincón de la plaza mayor , 18 . 973 53 31 52 . Tienen también Cal Guim , en la avenida de Cataluña , 192 . Tel: 973 53 04 94 . No lejos está les Forques en la Avenida Cataluña , 4. : 973 53 15 22 . El Buena Teca está a la avenida Milenario , 49 , tel: 973 53 19 16 . El Marinada lo encontrarán en la calle Victoria 9, teléfonos : 973 533 324/627 422 011 . Can Luis está en la Rambla Lluís Sanpere , 18 y su teléfono es el 973 530 942 . También está el Fiol , o el mismo bar del Casal , donde le harán algo de comer siempre. No hay grandes hoteles dentro de Cervera, pero si alguna casa rural con mucho encanto , como La Casa de Abajo, una preciosidad , encantadora. Hay alguno más como el Hostal La Savina. Animaros a pasar un fin de semana en La Segarra . Ahora, todo verde , es muy bonito! .

La dansa de la mort de Verges

Quan nosaltres anàvem a veure la processó de Verges, fa ja uns anys, encara era una cosa familiar, poc coneguda. Tot i així, sovint havíem d’aparcar el cotxe a un bon parell de kilòmetres del casc urbà. Hi anàvem perquè hi cantava en Lluís Llach, fill de la vila. Era com una endevinalla descobrir sota de quin personatge s’amagava. També hi anàvem per veure la dança de la mort. La dansa de la mort de Verges és un vestigi, un fòsil, un llegat medieval únic a Catalunya. Ve des de la nit dels temps. Com un regal. No ens cansàvem mai d’anar-hi. Llavors veure la dansa de la mort era grauït. I es feia abans que la representació de la passió a la plaça, sobre les 10 de la nit. La passió sí que era de cobrament. Però aquesta corprenedora dansa va morir d’èxit. Les cues de vehicles que omplien l’Empordà eren literalment interminables. El poble quedava invadit per una generació sense límits, desmesurada, surrealista. Per això va caler prendre mesures. Avui dia ja no és un espectacle infantil. Tot i que, si voleu, i amb menys gentada, podeu anar a veure l’anomenada processó dels petits, que te lloc el dissabte de Setmana Santa, durant la tarda. Aquell dia, els vailets i les noies del poble representen el mateix que els grans el dijous. Ja ho sabeu!. Però les famílies amb vailets i noies una mica grans heu d’anar a veure-la, ni que sigui una vegada. Perquè la fantàstica dansa medieval de la mort, any rera any representada a Verges, la nit del Dijous Sant, és un acte cultural que no podeu deixar passar. A les 5 de la tarda podreu contemplar la desfilada de Manaies, soldats romans que recorren el poble per a recollir les imatges de la Processó. A les 10 de la nit s’inicia, a la plaça, la representació de la Passió. Per gaudir-ne us caldrà haver adquirit una entrada. Podeu reservar-la a través de Caixa de Girona, o comprar-la a la guixeta de l’ajuntament, a la Plaça 11 de Setembre, durant tot el Dijous Sant. No serà fins les 12 de la nit que comencarà la processó pels carrers del poble, just en el moment en que, a l’obra Jesús és comdemnat a la crucifixió i a arrossegar la creu. S’hi han afegit, al llarg dels anys, escenes teatrals que no existien, com ara la curació del cec, caigudes, la Verònica… i molts mitjans tècincs de so i il·luminació. El vestuari s’ha renovat, així com el cant, sota la batuta d’en Llach. El millor moment, tot i que és difícil gaudir-ne per la gentada, és quan la comitiva travessa un carreró estret, anomenat dels Cargols. Totes les parets de les cases estan cobertes de closques de cargol bover plenes d’olí, amb un ble, que fan una llum ultraterrenal i màgica. La Dansa de la Mort forma part de la processó, n’és una escena més. Cinc esquelets dancen a la llum de torxes. Un porta un rellotge sense busques: la mort pot venir tothora, inesperada. L’altre un rellotge de sorra: el temps s’acabarà quan menys s’espera. Un plat amb cendres ens recorda la mortalitat humana, i la dalla, que la vida penja d’un fil, fràgil, que pot tallar-se ara mateix. Sorprenent vestigi de les pors medievals d’una població abocada a una vida de tenebres. Verges és un municipi bellíssim, en una comarca, com l’Empordà, bellíssima. Podeu passar-hi la Setmana Santa en algun poblet de la comarca, en hotelets amb encant, o en cases rurals d’ensomni. Trieu la vostra. A Verges hi ha un parell de restaurants només, però a tot l’Empordà, la gastronomia és senzillament fastuosa, indescriptible. Per això us recomanem que, si decidiu acostar-vos fins a Verges i veure la Dança de la Mort, el Dijous Sant a la nit, ho feu sense cap mena de pressa. Arribeu al matí i deixeu el cotxe. Passejeu o pedaleu per aquesta plana divina descobrint poblets, camps, rierols i monuments. A Verges mateix podeu fer-hi una detinguda visita. De l’època medieval es conserva un tros de la muralla, la plaça Major, i una porta d’entrada al poble. També veureu l’església, carrerons i places, com el de Ribossà o el de l’Església. I el rec, un espai molt bucòlic. Podeu anar fins el riu Ter, o bé fins el paratge de la Vall, espais naturals deliciosos. Bona Setmana Santa a Verges!.

Cuando nosotros íbamos a ver la procesión de Verges, hace ya unos cuantos años, era algo muy familiar, poco conocido. Sin embargo, a menudo, teníamos que aparcar el coche a un par de kilómetros del casco urbano. Íbamos porque cantaba en Lluís Llach, que és hijo de la villa. Era como una adivinanza descubrir debajo de qué personaje se escondía. También íbamos para ver la danza de la muerte. La danza de la muerte de Verges es un vestigio, un fósil, un legado medieval único en Cataluña. Viene desde la noche de los tiempos. Como un regalo. No nos cansábamos nunca de ir. Entonces, ver la danza de la muerte era grauito. Y como se hacía antes de la representación de la pasión en la plaza, se iniciaba pronto, sobre las 10 de la noche. La pasión sí que era de pago. Pero esta cautivadora danza murió de éxito. Las colas de vehículos que llenaban el Empordà eran literalmente interminables. El pueblo quedaba invadido por una generación sin límites, desmedida, surrealista. Por eso hubo que tomar medidas. Hoy en día ya no es un espectáculo infantil. Pero las familias con chicos y chicas un poco mayores deben de ir a verla, aunque sea una vez solo, la fantástica danza medieval de la muerte, que año tras año se representa en Verges, la noche del Jueves Santo. Es un acto cultural que no pueden dejar pasar. A las 5 de la tarde podréis contemplar el desfile de los Manaies, soldados romanos que recorren el pueblo para recoger las imágenes de la Procesión. A las 10 de la noche se inicia, en la plaza, la representación de la Pasión. Para disfrutarla será necesario haber adquirido una entrada. Pueden reservarla a través de Caixa de Girona, o comprarla en la taquilla del ayuntamiento, en la Plaza 11 de Septiembre, durante todo el Jueves Santo. No será hasta las 12 de la noche cuando comenzará la procesión por las calles del pueblo, justo en el momento en que, en la obra, Jesús es condenado a la crucifixión y arrastrar la cruz. Se han añadido, a lo largo de los años, escenas teatrales que no existían, como la curación del ciego, caídas, la Verónica … y muchos medios tècnicos de sonido e iluminación. El vestuario se ha renovado, así como el canto, bajo la batuta de Llach. El mejor momento, aunque es difícil disfrutar, por el gentío, es cuando la comitiva atraviesa un callejón estrecho, llamado de los Caracoles. Todas las paredes de las casas están cubiertas de conchas de caracol común llenas de aceite, con una mecha, que dan una luz ultraterrena y mágica. La Danza de la Muerte forma parte de la procesión, es una escena más. Cinco esqueletos danzan a la luz de antorchas. Uno porta un reloj sin agujas: la muerte puede venir siempre, inesperada. El otro un reloj de arena: el tiempo acabará cuando menos se espera. Un plato con cenizas nos recuerda la mortalidad humana, y la guadaña, que la vida pende de un hilo, frágil, que puede cortar ahora mismo. Sorprendente vestigio de los miedos medievales de una población abocada a una vida de tinieblas. Verges es un municipio bellísimo, en una comarca, como el Empordà, bellísima. Pueden pasar la Semana Santa en algún pueblo cercano, en hotelitos con encanto, o en casas rurales de ensueño. Elijan la suya. En Verges hay un par de restaurantes sólo, pero en todo el Empordà, la gastronomía es sencillamente fastuosa, indescriptible. Por eso les recomendamos que, si deciden acercarse hasta Verges y ver la Danza de la Muerte, el Jueves Santo por la noche, lo hagan sin prisa. Lleguen por la mañana y dejen el coche. Pasear o ir sobre pedales descubriendo aldeas, campos, arroyos y monumentos és mucho más aconsejable. En Verges mismo pueden hacer una detenida visita. De la época medieval se conserva un trozo de la muralla, la plaza Mayor, y una puerta de entrada al pueblo. También veran la iglesia, los callejones y plazas, como el de Ribossà o el de la Iglesia. Y el rec, un espacio muy bucólico. Puede ir hasta el río Ter, o bien hasta el paraje del Vall, dos espacios naturales deliciosos.