Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Nadal a Clermont Ferrand

Aquest passat Nadal vàrem tornar a visitar la bella ciutat de Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, un hotel on podeu hostatjar-vos tota la família molt bé, i bé de preu. L’hotel no està cèntric però amb el tramvia a tocar, això no serà un problema. Clermont es coneguda pel seu barri antic medieval, ben conservat per ser França, i la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, amb uns vitralls preciosos. La moderna vila moderna s’obre al voltant del seu nou cor, la popular place Jaude. Per Nadal, Clermont munta un petit mercat a la plaça de la catedral, poca cosa, però entranyable. També una roda gegant a la plaça Jaude. Clermont Ferrand és una parada obligada a mig camí de París, a 600 kms de Barcelona i es troba situada al cor verd de França. L’autopista A-75, fins arribar allà, és gratuïta. Això és així perquè Clermont pertany a la més oblidada, i més bella potser, regió del país veí. Es tracta la verda Auvernia, plena de boscos, de naturalesa exultant. Només avui en dia, amb l’obertura de la ja citada autopista gratuïta A-75, que enllaça Barcelona amb París passant sobre el fabulós pont penjant de Millau, (dit sigui de passada: la millor ruta per accedir a la capital francesa), està sortint de seu aïllament. I estem de sort. Perquè Clermont té una bonica catedral gòtica, edificada en lava negra, amb unes vidrieres precioses, del segle XIII, que cal admirar. A més posseeix la ciutat altres atractius. Per exemple l’església romànica de Saint Jean du Port, del típic romànic auvergnarde, amb jocs de pedres de colors diferents, molt curiosos. O la plaça Jaude, centre neuràlgic de la vila, on hi ha un gran aparcament subterrani que fa fàcil passejar per Clermont. A part d’això, si hi aneu aquest Nadal, s’imposa una petita estància en la vostra ruta per fer una volta pels volcans de l’Alvèrnia, paisatge preciós, curiós i únic, amb pujada, amb tren, al més alt d’ells, el Puy de Dome, a escassos kms. de Clermont. O una visita amb la canalla a Vulcania, parc temàtic dedicat als volcans de la zona, molt instructiu, divertit i familiar. O passar de veritat unes vacances de Nadal en aquesta regió amable, de bona gastronomia, plena d’esglésies romàniques, com Issoire, Sant-Nectaire, Brioude o Orcival. Per dormir a Clermont, a més de l’Ibis Styles que ja us hem recomanat en començar l’article, també us recomanem el Novotel, un hotel que pertany també a la típica cadena Accord, situat molt més als afores, prop de l’autopista, o el Mercure de la pròpia Place Jaude, fantàstic, el millor de la ciutat.

De nuevo hemos parado en Clermont Ferrand, esta pasada Navidad, en dirección a París. Porque Clermont está muy bien situada, a 600 kms. de Barcelona, en el corazón de Francia. Tan céntrica situación no hace que la ciudad sea más visitada. Eso es así porque Clermont pertenece a la más olvidada, y más bella quizás, región del país vecino. Se trata de la verde Auvernia, llena de bosques, de naturaleza exultante. Solo hoy en dia, con la apertura de la autopista gratuita A-75, que enlaza Barcelona con París pasando sobre el fabuloso puente colgante de Millau, (dicho sea de paso: la mejor ruta para acceder a la capital gala), está saliendo de su aislamiento. Y estamos de suerte. Porque Clermont és una parada que se impone en nuestro camino hacia París, o como destino navideño. Clermont tiene una bella catedral gótica, edificada en lava negra, y en la plaza se instala estos dias un bonito mercado de Navidad. La catedral tiene unas vidrieras preciosas, del siglo XIII, que hay que admirar. Además posee la ciudad otros atractivos. Por ejemplo la iglesia románica de Saint Jean du Port, del típico románico auvergnarde, con juegos de piedras de colores diferentes, muy curiosos. O la plaza Jaude, centro neurálgico de la villa, donde hay un gran aparcamiento subterráneo que hace fácil pasear por Clermont. En esa plaza ponen una gran rueda, una noria gigante los dias de Navidad. A parte de todo eso se impone una pequeña estáncia en vuestra ruta para dar una vuelta por los volcanes de la Auvernia, paisaje precioso, curioso y único, con subida, en tren, al más alto de ellos, el Puy de Dome, a escasos kms. de Clermont. O una visita con los crios a Vulcánia, parque temático dedicado a los volcanes de la zona, muy instructivo, divertido y familiar. O pasar de verdad unas vacaciones en esta región amable, de buena gastronomia, llena de iglesias románicas, como Issoire, Saint-Nectaire, Brioude o Orcival. En resumen: una parada obligada en su ruta a París por la A-75, o el destino de unas vacaciones familiares de Navidad, Clermont, y la Auvernia son dos destinos a tener en cuenta.

Matinal a la Casa Nova de l’Obac

Un lloc proper a Barcelona, on segurament no heu estat mai, i que es troba dins del maravellós, i poc conegut, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, és la Casa Nova de l’Obac. En aquesta àrea de lleure podreu gaudir de la natura i realitzar una gran varietat de rutes en aquell fantàstic l’entorn natural. La Casa Nova de l’Obac és un antic mas, molt gran. Una veritable mansió de tres plantes en un estil vagament italianitzant. Es bastí pel conreu de la vinya a l’inici del segle XIX. Avui dia, completament restaurat, és un centre d’interpretació del Parc Natural, obert tots els dissabtes, diumenges i festius al matí. Podeu arribar-hi en poc més de mitja hora per la carretera que va de Terrassa a Rellinars, la B-122. Just al km. 10. Si voleu saber-ne més podeu trucar en l’horari d’obertura al tel. 937 435 468. El 25 de maig, dissabte, hi ha un taller de mandales amb llavors dins la festa “Viu el Parc”. Mireu la web per saber que s’hi fa i com s’hi arriba exactament. La matinal dura de les 10.30 a les 14 hores.  Hi trobareu un munt d’activitats. Anar fins la Casa Nova de l’Obac no és difícil. Son 40 kms. per autopista C-58, la de Terrassa, gratuïta i 9.8 kms. per la carretera de Terrassa a Rellinars, la BV-122, sinuosa, però en bon estat. Bon aparcament, allà mateix i servei de bar. Si hi pujeu un altre dia hi haurà menys gresca i menys gent, és clar. Però no és una trobada de masses. També podreu voltar pel massís, o bé visionar el magnífic audiovisual ‘La Megafada’. També es pot visitar l’exposició “Sant Llorenç del Munt i l’Obac: un paisatge mediterrani’. Podeu portar picnic per dinar, o tornar a dinar a casa, que no està gens lluny!.

En la parte sur del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac encontraréis la Casanova de l’Obac. Allí podrán disfrutar de la naturaleza y realizar una gran variedad de rutas en ese fantástico entorno natural. La Casanova de l’Obac es una antigua masía, muy grande. Una verdadera mansión de tres plantas en un estilo vagamente italianizante. Se construyó para el cultivo de la viña al inicio del siglo XIX. Es un centro de interpretación del Parque Natural, abierto todos los sábados, domingos y festivos por la mañana. Pueden llegar por la carretera que va de Terrassa en Rellinars, la B-122. Justo en el km. 10. Si desean saber más pueden llamar en el horario de apertura al tel. 937 435 468. Si subís este fin de semana, el sábado, encontrareis la fiesta “Vive el Parque”. Justo el 25 de mayo. Les espera una matinal llena de talleres, juegos y cuentos. Si subís otro día abrá menos juerga y menos gente. Pero podran pasear por el macizo y visionar el magnífico audiovisual ‘La Megafada’. También se puede visitar la exposición ‘Sant Llorenç del Munt i l’Obac: un paisaje mediterráneo’. Buen aparcamiento. Hay una área de ocio y de recreo. Ya lo sabéis: ¡la Casanova de l’Obac os espera!

Clermont Ferrand, revisitat

Aquest passat Nadal hem tornat a visitar la bella ciutat de Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, un hotel on podeu hostatjar-vos tota la família molt bé, i bé de preu. L’hotel no està cèntric però amb el tramvia a tocar, això no serà un problema. Clermont es coneguda pel seu barri antic medieval, ben conservat per ser França, i la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, amb uns vitralls preciosos. La moderna vila moderna s’obre al voltant del seu nou cor, la popular place Jaude.

  

Clermont Ferrand és una parada obligada a mig camí de París, a 600 kms de Barcelona. Perquè es troba situada al cor de França. Tot i això, lamentablement, aquesta cèntrica situació no fa que la ciutat sigui més visitada, malgrat que l’autopista A-75, fins arribar allà, és gratuïta. Això és així perquè Clermont pertany a la més oblidada, i més bella potser, regió del país veí. Es tracta la verda Auvernia, plena de boscos, de naturalesa exultant. Només avui en dia, amb l’obertura de la ja citada autopista gratuïta A-75, que enllaça Barcelona amb París passant sobre el fabulós pont penjant de Millau, (dit sigui de passada: la millor ruta per accedir a la capital francesa), està sortint de seu aïllament. I estem de sort. Perquè Clermont és una parada que s’imposa en el nostre camí cap a París. Clermont té una bonica catedral gòtica, edificada en lava negra. No és la millor d’Europa, però és bonica. I té unes vidrieres precioses, del segle XIII, que cal admirar. A més posseeix la ciutat altres atractius. Per exemple l’església romànica de Saint Jean du Port, del típic romànic auvergnarde, amb jocs de pedres de colors diferents, molt curiosos. O la plaça Jaude, centre neuràlgic de la vila, on hi ha un gran aparcament subterrani que fa fàcil passejar per Clermont. I al nord, el vell Montferrand, el Ferrand antic, un laberint de carrerons medievals que Clermont no té. A part d’això s’imposa una petita estància en la vostra ruta per fer una volta pels volcans de l’Alvèrnia, paisatge preciós, curiós i únic, amb pujada, amb tren, al més alt d’ells, el Puy de Dome, a escassos kms. de Clermont. O una visita amb la canalla a Vulcania, parc temàtic dedicat als volcans de la zona, molt instructiu, divertit i familiar. O passar de veritat unes vacances en aquesta regió amable, de bona gastronomia, plena d’esglésies romàniques, com Issoire, Sant-Nectaire, Brioude o Orcival. Per dormir a Clermont, a més de l’Ibis Styles que ja us hem recomanat en començar l’article, també us recomanem el Novotel, un hotel que pertany també a la típica cadena Accord, situat molt més als afores, prop de l’autopista. Te jardí i piscina, i els nens i nenes menors de 16 anys no paguen. Ideal. A tocar de l’hotel una pizzeria de la cadena de l’Arte, bons preus i qualitat més que acceptable. A cinc minuts caminat. En resum: una parada obligada a la ruta de París per la A-75, o la destinació d’unes vacances familiars de primer ordre, Clermont, i l’Alvèrnia són dues destinacions a tenir en compte.

De nuevo hemos parado en Clermont Ferrand, esta pasada Navidad, en dirección a París. Porque Clermont está muy bien situada, a 600 kms. de Barcelona, en el corazón de Francia. Tan céntrica situación no hace que la ciudad sea más visitada. Eso es así porque Clermont pertenece a la más olvidada, y más bella quizás, región del país vecino. Se trata de la verde Auvernia, llena de bosques, de naturaleza exultante. Solo hoy en dia, con la apertura de la autopista gratuita A-75, que enlaza Barcelona con París pasando sobre el fabuloso puente colgante de Millau, (dicho sea de paso: la mejor ruta para acceder a la capital gala), está saliendo de su aislamiento. Y estamos de suerte. Porque Clermont és una parada que se impone en nuestro camino hacia París. Clermont tiene una bella catedral gótica, edificada en lava negra. No es la mejor de Europa, pero es bonita. Y tiene unas vidrieras preciosas, del siglo XIII, que hay que admirar. Además posee la ciudad otros atractivos. Por ejemplo la iglesia románica de Saint Jean du Port, del típico románico auvergnarde, con juegos de piedras de colores diferentes, muy curiosos. O la plaza Jaude, centro neurálgico de la villa, donde hay un gran aparcamiento subterráneo que hace fácil pasear por Clermont. Y al norte, el viejo Montferrand, el Ferrand antiguo, un dédalo de callejas medievales que Clermont no tiene. A parte de eso se impone una pequeña estáncia en vuestra ruta para dar una vuelta por los volcanes de la Auvernia, paisaje precioso, curioso y único, con subida, en tren, al más alto de ellos, el Puy de Dome, a escasos kms. de Clermont. O una visita con los crios a Vulcánia, parque temático dedicado a los volcanes de la zona, muy instructivo, divertido y familiar. O pasar de verdad unas vacaciones en esta región amable, de buena gastronomia, llena de iglesias románicas, como Issoire, Saint-Nectaire, Brioude o Orcival. En resumen: una parada obligada en su ruta a París por la A-75, o el destino de unas vacaciones familiares de primer orden, Clermont, y la Auvernia son dos destinos a tener en cuenta.

Equitardor a Talamanca

 

Al bonic poble de Talamanca s’hi fa una fira molt divertida aquest proper cap de setmana. Serà el dissabte 13 d’octubre, de 10 a 15 hores, a la plaça del Raval i al pàrquing de les Basulles. Trobareu una fira d’artesans amb parades de formatge, embotit, mel, cistellaires, artesans de sabates i roba, ferrer, baster i forner. Al voltant de la plaça també hi haurà una demostració de ferrar un cavall. Podreu gaudir de la demostració d’arrossegament cavalls de tir, activitat que tindrà lloc al pàrquing de les Basulles a les 11 i a les 13 hores. També ofereixen passejades a cavall per la mainada, d’11:30 a 14 hores, per l’interior del poble de Talamanca. Els cavalls estaran situats al costat de la plaça del Raval. A més hi haurà uns tallers infantils de tir amb arc, lluita amb espases, lluita amb arcs, bareta màgica, armadures i recorregut misteriós. De les 10 a les 14 hores els infants podran participar lliurement, no caldrà prèvia inscripció, a les diferents activitats. Totes seran gratuïtes excepte les visites guiades al Castell de Talamanca, que seran a 11, 12 i 13 hores, i es cobrarà una entrada de pocs euro. Serà gratuïta pels menors de 14 anys. La podreu comprar al mateix castell aquell mateix dia. Per més informació del poble, llocs a visitar, on dinar o comerços, podeu visitar la web de l’Ajuntament de Talamanca. Arribeu-vos a Talamanca. La fortalesa i el propi poble mereixen una detinguda visita, perquè són una petita joia medieval, perfectament conservada. A més del castell, i del poble, Talamanca ofereix a les famílies un entorn natural privilegiat, que forma part de l’oblidat Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. La riera de Talamanca porta aigua tot l’any, i s’han habilitat múltiples rutes en bici i a peu. El bellíssim poblet veí de Mura, a 5 kms, 10 minuts en cotxe, és un altre indret maravellós que no podeu deixar de visitar en el mateix paquet. Tampoc queda gaire lluny el magnífic monestir romànic de Sant Benet de Bages, veritable joia artística que no podeu deixar de veure. Arribareu a Talamanca si seguiu la carretera que desde Terrassa va cap a Navarcles, pujant pel Coll d’Estenalles. Per dinar us recomanem el restaurant Les Voltes de Talamanca, al carrer d’Alfons Sala, 5, tel: 93 827 69 32, a l’entrada del poble, on fan la típica cuina tradicional catalana, amb bona carn a la brasa. També podeu dinar al restaurant del càmping La Tatgera, situat a la mateixa carretera BV 1221 km, just al km. 29. Tel: 696 608 244. A Mura ens agrada l’Hostal, al carrer Joan Alavedra, 5. Tel: 93 831 80 40. O bé a l’increible indret troglodita del Puig de la Balma, a les afores de Mura, anant cap Pont de Vilomara. Sota un penyasegat increible, un restaurant senzill, de torrades, carn a la brasa i mongetes, taules rústiques i tovalles de quadrets vermells. Ja sabeu què volem dir. Camí d’accés de vegades difícil. Ara, això si, la posada en escena cinematogràfica és de Hollywood. A Mura també hi ha Cal Carter, però no hi hem dinat. Tel 93 831 70 36. En canvi, si aneu a Sant Benet de Bages podeu dinar al Món Sant Benet mateix, o bé a Navarcles a l‘Hostal Muntané, amb bona taula, menú interessant i habitacions senzilles. Per dormir a Talamanca teniu, a banda del càmping, la casa rural anomenada la Masia el Cingle. Ja us hem citat Can Muntané de Navarcles i l’Hotel al·lucinant del Món Sant Benet. Tots a Talamanca!.

Este pueblo medieval está situado en el parque natural de Sant llorenç del Munt, bellísimo, y posee un castillo recién restaurado que ya es posible visitar sábados y domingos. Ideal para una salida familiar. Solo hay que tomar la carretera que va de Tarrasa a Navarcles, para llegar a esta villa medieval con todo los requisitos: castillo, esglèsia románica, calles estrechas… Y cerca teneis otros atractivos para completar el dia: el pueblecito de Mura, fantástico y el monasterio románico de Sant Benet de Bages, una pasada. El entorno natural és precioso. No os lo perdais.

This medieval village has got a wonderful castle that you can visit every saturday and sunday. Near to Talamanca there is the medieval village of Mura. It’s fantastic too. All villages are inside the Sant Llorenç’s nature reserve. Don’t miss this fabulous medieval town with everything you enjoy: medieval castle, Romanesque church, narrow streets… Also you can visit the Sant Benet of Bages Abbey not really far from Talamanca.

Trujillo, revisitat

Hem tornat, després d’uns quants anys, a Trujillo, una bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. Aquesta vegada va ser una visita llampec, perquè només vam poder parar mitja hora llarga a la gran plaça major. Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura, i d’Espanya. Extremadura tota, i Trujillo no pot faltar-hi, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Està molt ben comunicada amb Barcelona, Madrid, Badajoz, Mérida i Cáceres per autovia gratuita. Tota aquesta zona te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes, Monfragüe o la vall i paisatges del Tajo. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir, impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. Plasencia, Coria, amb les catedrals, o Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com el Francisco de Orellana, un altre conqueridor nascut a Trujillo. O bé la Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

Nous sommes revenus, après quelques années, à Trujillo, belle ville de la Renaissance, pleine de palais et d’églises, berceau de grands conquérants du nouveau monde, comme Francisco de Pizarro. Cette fois c’était une visite éclair, car nous ne pouvions nous arrêter qu’une demi-heure sur la grande place. Trujillo est l’un des monuments touristiques, monumentaux et historiques les plus importants de l’Estrémadure et de l’Espagne. Extremadura tout, et Trujillo ne peut pas le manquer, c’est une destination idéale pour des vacances à Pâques, ou en automne. Le retour pour Trujillo peut commencer avec sa superbe Plaza Mayor, qui est sans aucun doute un splendide complexe historique et monumental. (Sur la photo). Une place à deux niveaux, avec l’église au-dessus, et la statue de Francisco Pizarro, un grand conquérant, au milieu. Trujillo conserve dans son vieux quartier un grand nombre de demeures décorées, avec des boucliers qui occupent littéralement toute la façade, qui sautent par-dessus un balcon ou couvrent un coin entier. Il est nécessaire de suivre les rues médiévales et Renaissance pour atteindre la citadelle et couvrir l’Alcazaba arabe, à travers des rues aux noms suggestifs tels que Ballesteros ou la Cuesta de la Sangre. Une fois que vous avez vu le panorama, nous pouvons parcourir toute la ville, en dégustant des blasons, des palais, des maisons nobles, des couvents … et tous entourés de murs magnifiquement conservés. Les églises et les couvents méritent une mention de côté. Chaque coin de la ville en a un ou plusieurs. Des temples comme San Martín, Santiago … et tant d’autres. Ou des musées, tels que le fromage et le vin, le costume ou Pizarro. Aller à Trujillo lors d’une visite à l’Estrémadure. Il est très bien relié à Barcelone, Madrid, Badajoz, Mérida et Cáceres par l’autoroute libre. Toute cette zone a des scènes qui brillent votre coeur, de la beauté pure. Parfois naturel, comme la vallée de Jerte, les Hurdes, Monfragüe ou la vallée et les paysages du Tage. D’autres cultures, humaines, comme Guadalupe, avec son monastère, impressionnant, ou l’ancienne ville de Cáceres, un site du patrimoine mondial, l’une des plus belles villes médiévales d’Europe. Ou peut-être la merveille romaine de Mérida, avec le théâtre et le musée. Plasencia, Coria, avec les cathédrales, ou Alcántara et son pont. Vous voyez qu’une visite en Estrémadure devient indispensable. À Trujillo, comme dans toute la région, vous dormirez comme des princes et vous mangerez comme des rois. En place aussi belle que Francisco de Orellana, un autre conquérant né à Trujillo. Ou Posada Dos Orillas est un hôtel charmant et un bon restaurant. Tous ces hôtels ont aussi un restaurant, mais le restaurant le plus typique se trouve sur la place principale, dans des restaurants prestigieux tels que Pillete, Troya ou Pizarro. L’Estrémadure est un monde à découvrir, dépêchez-vous!

We have returned, after a few years, to Trujillo, a beautiful Renaissance city, full of palaces and churches, a cradle of great conquerors of the new world, such as Francisco de Pizarro. This time it was a lightning visit, because we could only stop half an hour long at the big square. Trujillo is one of the most important tourist, monumental and historic landmarks of Extremadura, and of Spain. Extremadura all, and Trujillo can not miss it, it is an ideal destination for a holiday in Easter, or in autumn. The return for Trujillo can begin with its superb Plaza Mayor, which without a doubt is a splendid historic and monumental complex. (In the picture). A square at two levels, with the church above, and the statue of Francisco Pizarro, a great conqueror, in the middle. Trujillo preserves in its old quarter a large number of emblazoned mansions, with shields that literally occupy the entire facade, which jump over a balcony, or cover an entire corner. It is necessary to follow medieval and Renaissance streets to reach the citadel and cover the Arab Alcazaba, through streets with suggestive names such as Ballesteros or the Cuesta de la Sangre. Once you have seen the panorama, we can travel the whole town, tasting blazons, palaces, noble houses, convents … and all surrounded by beautifully preserved walls. The churches and convents deserve a mention aside. Each corner of the town has one, or several. Temples like San Martín, Santiago … and so many others. Or museums, such as cheese and wine, the costume or Pizarro’s. Go to Trujillo during a visit to Extremadura. It is very well connected to Barcelona, ​​Madrid, Badajoz, Mérida and Cáceres by free motorway. All this area has scenes that shine your heart, of the pure beauty. Sometimes natural, like the valley of Jerte, the Hurdes, Monfragüe or the valley and landscapes of the Tagus. Other cultural, human, such as Guadalupe, with its monastery, impressive, or the ancient city of Cáceres, a world heritage site, one of the most beautiful medieval cities in Europe. Or maybe the Roman marvel of Merida, with the theater and the Museum. Plasencia, Coria, with the cathedrals, or Alcántara and its bridge. You see that a visit to Extremadura is becoming indispensable. In Trujillo, as in the whole region, you will sleep like princes and you will eat like kings. In place as beautiful as Francisco de Orellana, another conqueror born in Trujillo. Or Posada Dos Orillas is a charming hotel, and a good restaurant. All these hotels have a restaurant as well, but the most typical lunch place is in the main square, in prestigious restaurants, such as Pillete, Troya or Pizarro. Extremadura is a world to discover, hurry !.

 

El dia europeu dels parcs

El 24 de maig de 1909 es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals a Covadonga i Ordesa-Monte Perdido. El 1928 veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural a Catalunya, a la qual va seguir, ja més tard, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol. Al nostre país tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per difondre’n els valors entre la ciutadania, la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC), va declarar el 24 de maig Dia Europeu dels Parcs. Per tot això, us convidem a participar en alguna de les més de cinquanta activitats de caràcter gratuït que la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Parcs Naturals han organitzat entorn dels caps de setmana del 19 i 20 de maig, i també del 26 i 27 de maig de 2018. Hi trobareu caminades a peu, rutes guiades, jornades de portes obertes, matinals festives, tallers infantils, exposicions, audiovisuals, concursos de fotografia, recitals poètics, rutes literàries… En algunes, però, us hi haureu d’inscriure prèviament. No us ho perdeu!.

El próximo sábado y domingo de mayo, y el siguiente también, tienen una cita en cualquiera de los parques naturales de Catalunya y de España, porque se celebra el dia europeo de los parques naturales y se han montado una gran cantidad de actos para las famílias en todos los parques. Atención: es muy conveniente reservar.

Plasencia

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

La fira de Campllong

Aquest proper cap de setmana d’abril les famílies amb infants tenim una cita clara: la fira de Campllong. Aquesta fira és la quinta essència de les fires Gironines. Nosaltres estem enganxats a aquestes trobades al mig del camp, en petits poblets agradables com ara Campllong. Imagineu… una natura idíl·lica, plena de prats i boscos. Arribeu al poble. Tot està perfectament organitzat. Aparqueu en un ample prat, guiats pels voluntaris, pel jovent. I aneu cap a la guixeta on pagareu un preu simbòlic per passar un dia excepcional. Allà ja veureu les casetes de la fira. Les comercials, les gastronòmiques, les artesanes. També podreu gaudir de les demostració d’oficis artesanals, d’una increïble exposicions de maquinària agrícola i industrial antiga, també n’hi ha d’actual, i d’ocasió. Productes agrícoles, molts animals, mostra del burro català. No estareu sols, l’any passar la visitaren més de 30.000 persones. Hi ha una carpa coberta, però les parades en ple camp son les més nombroses. Trobareu tota mena d’estands comercials, cotxes, antiguitats, artesania, alimentació, bestiar de tota classe,motos antigues i eines del camp de fa un segle. No us perdeu aquesta magnífica fira comarcal de primavera de Campllong. La trobareu a pocs kms. de Girona, si agafeu la desviació que surt de la N-II a l’alçada de l’aeroport de Girona, camí de Cassà de la Selva. Us ho assegurem, allà, en aquest petit poblet del Gironès, de quatre cases mal comptades i una església, els vostres infants xalaran de veritat. Perquè és una trobada consolidada, amb més d’un quart de segle d’existència. Perquè és un referent dins del món comercial, agrícola i ramader català.  Arribeu-vos a Campllong amb la canalla. Allà veuran tota mena d’animals de granja, grans i petits, ases, vaques, porcs, gallines… També una mostra de tractors vells, molt bonics. Les paradetes gastronòmiques ofereixen productes de la terra de primera qualitat: formatges, embotits, boníssims!. Podeu menjar allà mateix. Saborosa carn a la brasa, o botifarra, en total germanor. Pels més petits de la casa es munten atraccions de fira i hi ha molt d’espai per còrrer. La fira de Campllong ens encanta. Oberta i lúdica. Aneu de bon matí, quan estarà recién estrenada. Disfruteu-la, badant, mirant, dinant a la gran carpa, compartint taula amb qui no coneixeu de res. Els vostres fills i filles es faran un fart de voltar i fer nous amics. Quedaran embadalits per la màgia del lloc, dels animals, dels burrets que criden o del poltre acabat de néixer. Campllong és més que una fira. Reflecteix una manera de viure a Girona, als pobles de les terres del nord de Catalunya. Una manera d’entendre el lleure. I si voleu quedar-vos el cap de setmana, endavant. Podeu anar a dormir i visitar Girona, amb el seu barri gòtic, la Força, o el Call jueu, la catedral… Hi ha hotels de fàbula a Girona, i bons restaurants. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel barat a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital, i a prop de Campllong. Tingueu una bona fira a Campllong, a les nostres terres enyorades de Girona!.

Si os gustan las ferias, este fin de semana de abril, tienen una buena feria en perspectiva. La feria comarcal de primavera de Campllong, a pocos kms. de Gerona, camino de Cassà de la Selva. Toda una cita para la comarca. Allí, en este pequeño pueblo del Gironès, cuatro casas mal contadas y la iglesia, hace muchos años que se organiza una feria donde encontrareis un poco de todo: animales grandes y pequeños, asnos catalanes, vacas, cerdos, gallinas. .. También una muestra de tractores viejos, muy bonitos, y nuevos. Además muchas paradas de productos de calidad: quesos, embutidos y otros. Una gran carpa donde comer carne a la brasa, o butifarra, en hermandad. Los más pequeños tienen atracciones de feria y mucho espacio para correr. La feria de Campllong tiene aquel aspecto abierto y lúdico, de matinal recién estrenada, o de tarde de domingo, de las ferias centro-europeas. La gente vaga y disfruta, mirando esto y aquello. Y, más tarde, todos comen en la gran carpa, compartiendo mesa con quien no conoces de nada. Los niños se hartan de dar vueltas, en el tiovivo, o por las paradas haciendo nuevos amigos. O se quedan embelesados ante el burro que brama o el potro que mira con ojos de no entender todavía el mundo.

Viu el parc a Sant Jeroni de la Murtra

Aquest cap de setmana, el diumenge 18 de març, arriba a Sant Jeroni de la Murtra la Matinal “Viu el parc”. Serà la 17a edició al Parc de la Serralada de Marina. A les 12 h, “Un país de conte”, amb Carles Cuberes, un espai recollit on escoltar històries acompanyades de música. Entre les 10.30 i les 14 h, no us perdeu els “Contes encontats” amb quatre escenaris de contes, setze jocs en gran format i dos espais de maquillatge per endinsar-se en els contes tradicionals i el taller de vestits “Vesteix el teu personatge”. Finalment, a les 12.30 hores començarà l’espectacle de cloenda de la Matinal “Cassoles, olles i cançons”, amb animació musical per a totes les edats. També entre les 11 a les 12.30 hores, s’oferiran visites guiades al claustre del monestir jerònim, fundat el 1416 pel mercader barceloní Bertran Nicolau, i als entorns i conreus. Si voleu participar-hi, cal que feu la inscripció a l’entrada del monestir el diumenge mateix. Les places són limitades. També es faran visites als horts que l’Associació Conreu Sereny treballa en els espais del monestir. No us perdeu aquesta festa del Viu el Parc a la Serra de Marina, a Badalona. No us perdeu el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un marc privilegiat, preciós. D’estil gòtic tardà. Si no el coneixeu heu de saber que Sant Jeroni de la Murtra és un antic monestir jerònim del segle xv, una veritable joia del gòtic català, molt desconeguda per cert, i testimoni d’importants esdeveniments històrics. Es troba situat al terme municipal de Badalona, tot i que està molt més proper a Santa Coloma. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra.  Aprofiteu l’avinantesa de trobar-lo obert, i de poder fer una visita guiada. No passa sempre, i val la pena veure’l, la veritat. Bon aparcament uns metres abans d’arribar al monestir. No us ho perdeu!. Una matinal realment divertida en un entorn fantàstic de natura i cultura!.

Este domingo se celebra una fiesta infantil y una jornada de puertas abiertas y visitas guiadas al monasterio de San Jerónimo de la Murtra, y los huertos de Cultivo Sereny. También habrá talleres, música y diversión a tope para niños y niñas. Para los que no lo conoceis bién diremos que San Jerónimo de la Murtra es un antiguo monasterio jerónimo del siglo XV, una verdadera joya del gótico catalán, muy desconocida por cierto, y testigo de importantes acontecimientos históricos. Se encuentra situado en el término municipal de Badalona, ​​aunque está mucho más cercano a Santa Coloma. Aprovechad la suerte de encontrarlo abierto, y de poder hacer una visita guiada. No pasa siempre, y vale la pena verlo, la verdad.

Dia Europeu dels parcs 2017

El 24 de maig de 1909 es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals a Covadonga i Ordesa-Monte Perdido. El 1928, ara fa vuitanta-cinc anys, veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural a Catalunya, a la qual va seguir, ja més tard, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol. Al nostre país tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per difondre’n els valors entre la ciutadania, la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC), va declarar el 24 de maig Dia Europeu dels Parcs. Per tot això, us convidem a participar en alguna de les més de cinquanta activitats de caràcter gratuït que la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Parcs Naturals han organitzat entorn el cap de setmana del 26 al 28 de maig. Hi trobareu caminades a peu, rutes guiades, jornades de portes obertes, matinals festives, tallers infantils, exposicions, audiovisuals, concursos de fotografia, recitals poètics, rutes literàries… En algunes, però, us hi haureu d’inscriure prèviament. No us ho perdeu!.

El próximo sábado y domingo de mayo tienen una cita en cualquiera de los parques naturales de Catalunya y de España, porque se celebra el dia europeo de los parques naturales y se han montado una gran cantidad de actos para las famílias en todos los parques. Atención: es muy conveniente reservar.

La fira de primavera de Campllong

Aquest proper cap de setmana d’abril les famílies amb infants tenim una cita clara: la fira de Campllong. Aquesta fira és la quinta essència de les fires Gironines. Nosaltres estem enganxats a aquestes trobades al mig del camp, en petits poblets agradables com ara Campllong. Imagineu… una natura idíl·lica, plena de prats i boscos. Arribeu al poble. Tot està perfectament organitzat. Aparqueu en un ample prat, guiats pels voluntaris, pel jovent. I aneu cap a la guixeta on pagareu un preu simbòlic per passar un dia excepcional. Allà ja veureu les casetes de la fira. Les comercials, les gastronòmiques, les artesanes. També podreu gaudir de les demostració d’oficis artesanals, d’una increïble exposicions de maquinària agrícola i industrial antiga, també n’hi ha d’actual, i d’ocasió. Productes agrícoles, molts animals, mostra del burro català. No estareu sols, l’any passar la visitaren més de 30.000 persones. Hi ha una carpa coberta, però les parades en ple camp son les més nombroses. Trobareu tota mena d’estands comercials, cotxes, antiguitats, artesania, alimentació, bestiar de tota classe,motos antigues i eines del camp de fa un segle. No us perdeu aquesta magnífica fira comarcal de primavera de Campllong. La trobareu a pocs kms. de Girona, si agafeu la desviació que surt de la N-II a l’alçada de l’aeroport de Girona, camí de Cassà de la Selva. Us ho assegurem, allà, en aquest petit poblet del Gironès, de quatre cases mal comptades i una església, els vostres infants xalaran de veritat. Perquè és una trobada consolidada, amb més d’un quart de segle d’existència. Perquè és un referent dins del món comercial, agrícola i ramader català.  Arribeu-vos a Campllong amb la canalla. Allà veuran tota mena d’animals de granja, grans i petits, ases, vaques, porcs, gallines… També una mostra de tractors vells, molt bonics. Les paradetes gastronòmiques ofereixen productes de la terra de primera qualitat: formatges, embotits, boníssims!. Podeu menjar allà mateix. Saborosa carn a la brasa, o botifarra, en total germanor. Pels més petits de la casa es munten atraccions de fira i hi ha molt d’espai per còrrer. La fira de Campllong ens encanta. Oberta i lúdica. Aneu de bon matí, quan estarà recién estrenada. Disfruteu-la, badant, mirant, dinant a la gran carpa, compartint taula amb qui no coneixeu de res. Els vostres fills i filles es faran un fart de voltar i fer nous amics. Quedaran embadalits per la màgia del lloc, dels animals, dels burrets que criden o del poltre acabat de néixer. Campllong és més que una fira. Reflecteix una manera de viure a Girona, als pobles de les terres del nord de Catalunya. Una manera d’entendre el lleure. I si voleu quedar-vos el cap de setmana, endavant. Podeu anar a dormir i visitar Girona, amb el seu barri gòtic, la Força, o el Call jueu, la catedral… Hi ha hotels de fàbula a Girona, i bons restaurants. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel barat a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital, i a prop de Campllong. Tingueu una bona fira a Campllong, a les nostres terres enyorades de Girona!.

Si os gustan las ferias, este fin de semana de abril, tienen una buena feria en perspectiva. La feria comarcal de primavera de Campllong, a pocos kms. de Gerona, camino de Cassà de la Selva. Toda una cita para la comarca. Allí, en este pequeño pueblo del Gironès, cuatro casas mal contadas y la iglesia, hace muchos años que se organiza una feria donde encontrareis un poco de todo: animales grandes y pequeños, asnos catalanes, vacas, cerdos, gallinas. .. También una muestra de tractores viejos, muy bonitos, y nuevos. Además muchas paradas de productos de calidad: quesos, embutidos y otros. Una gran carpa donde comer carne a la brasa, o butifarra, en hermandad. Los más pequeños tienen atracciones de feria y mucho espacio para correr. La feria de Campllong tiene aquel aspecto abierto y lúdico, de matinal recién estrenada, o de tarde de domingo, de las ferias centro-europeas. La gente vaga y disfruta, mirando esto y aquello. Y, más tarde, todos comen en la gran carpa, compartiendo mesa con quien no conoces de nada. Los niños se hartan de dar vueltas, en el tiovivo, o por las paradas haciendo nuevos amigos. O se quedan embelesados ante el burro que brama o el potro que mira con ojos de no entender todavía el mundo.

Parc natural de Killarney

El parc natural nacional de Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua, la seva natura increíble, és una fita que mai no podeu deixar de visitar si planifiqueu unes vacances a la bellíssima Irlanda. Situada a l’extrem sudoest de l’illa, és molt fàcil de recorrer a peu o en cotxe. Si aneu amb cotxe trobareu diversos aparcaments en llocs estratègics prop dels llacs més importants, dels boscos més frondosos i dels saltants d’aigua més espectaculars. Només cal seguir la bonica carretera N71 entre el poble mariner de Kenmare i la vila medieval de Killarney, tots dos situats uns 100 kms. a l’oest de Cork, a uns 400 kms. de Dublin. Una carretera molt maca, que s’enfila entre turons verds que son veritables muntanyes i que proporciona vistes impagables del parc i dels llacs. Si aneu de Kenmare a Killarney primer pujareu fins un coll i baixareu cap al parc, visitant primer els llacs superiors. Si ho feu a la inversa, anireu pujant des de Killarney i el seu llac inferior, muntanya amunt fins el llac superior i el coll. Ens agrada més la primera opció. A l’arribar al centre de Killarney ciutat podreu encara visitar les oficines i el centre d’interpretació del parc, a la vora d’un llac i amb grans extensions de gespa on hi ha cèrvols en llibertat. Una mica més enllà, seguint el llac teniu la casa Muckross que es una mansió de camp històrica visitable. Passat Killarney, a la vora del llac, s’aixeca el Castell de Ross. Per dinar, a Kenmare, teniu el ristorante Bella Vita, molt recomanable. A Killarney per menjar teniu el Cronins, força bo. Tradicional. O un pub de sempre, amb habitacions, restaurant i bar: el Murphy’s. També hi ha bons hotels, com ara el Park Hotel, un establiment luxós i car, però que fa ofertes de vegades. Més asequible i molt maco també, l’Hotel Brehon. No deixeu de visitar el parc natural de Killarney si aneu a Irlanda!.

El parque natural nacional de Killarney, con sus bosques, lagos y cascadas, su naturaleza increíble, es una meta que nunca se puede dejar de visitar si se planifican unas vacaciones en la bellísima Irlanda. Situado en el extremo suroeste de la isla, es muy fácil de recorrer a pie o en coche. Si va en coche encontrará varios aparcamientos en lugares estratégicos cerca de los lagos más importantes, de los bosques más frondosos y los saltos de agua más espectaculares. Sólo hay que seguir la bonita carretera N71 entre el pueblo marinero de Kenmare y la villa medieval de Killarney, ambos situados unos 100 kms. en el oeste de Cork, a unos 400 kms. de Dublin. Una carretera muy bonita, que trepa entre colinas verdes que son verdaderas montañas y que proporciona vistas impagables del parque y de los lagos. Si vais de Kenmare en Killarney primer subiréis hasta un puerto de montaña y bajaréis hacia el parque, visitando primero los lagos superiores. Si lo haceis a la inversa, iréis subiendo desde Killarney y su lago inferior, montaña arriba hasta el lago superior. Nos gusta más la primera opción. Al llegar al centro de Killarney pueden visitar las oficinas y el centro de interpretación del parque, a orillas de un lago y con grandes extensiones de césped donde hay ciervos en libertad. Un poco más allá, siguiendo el lago tienen la casa Muckross que es una mansión de campo histórica visitable. Pasado Killarney, siempre a orillas del lago, se levanta el Castillo de Ross. Para comer, en Kenmare, tenéis el restaurante Bella Vita, muy recomendable. En Killarney para comer tienen el Cronins, bastante bueno. Tradicional. O un pub de siempre, con habitaciones, restaurante y bar: el Murphy s. También hay buenos hoteles, como el Park Hotel, un establecimiento lujoso y caro, pero que hace ofertas. Más asequible y muy bonito también, el Hotel Brehon. No dejeis de visitar el parque natural de Killarney si vais en Irlanda.

The Killarney’s National Nature Reserve is really wonderful with its forests, lakes and waterfalls, and its incredible nature. Don’t miss it if you plan some holidays in the beautiful Ireland. The park is located in the extreme southwest of the island and it is very easy to get around it on foot or by car. You can find several car parks in some strategic locations near the major lakes, in the lush forests and in the most spectacular waterfalls. To get the park you must simply follow the N71 road between the pretty seaside town of Kenmare and the medieval town of Killarney, both located approximately 100 kms. in West Cork, about 400 kms. from Dublin. A very nice road, which climbs between the green hills and mountains go from Kenmare to Killarney. Upon you reach the center of Killarney town you can still visit the office and interpretation center of the park. Muckross house is a historic country mansion that can be visited. Near the lake stands the Castle Ross. For lunch, in Kenmare, you have the Bella Vita Ristorante, highly recommended. In Killarney you can go to the Cronins restaurant. Pretty good. Traditional. Or always you can go to pub with rooms, restaurant and bar: Murphy’s. There are good hotels such the Park Hotel, a luxurious and expensive hotel. Very nice too is the Brehon Hotel. Be sure to visit the natural park of Killarney if you go to Ireland.

La réserve naturelle nationale de Killarney avec ses forêts, ses lacs et cascades, sa nature incroyable, est une étape importante qui ne sera jamais manquer si vous prévoyez des vacances dans la belle Irlande. Situé à l’extrême sud-ouest de l’île est très facile d’arriber et de se déplacer à pied ou en voiture. Vous trouverez plusieurs parkings dans des endroits stratégiques à proximité des grands lacs, des forêts luxuriantes et des cascades les plus spectaculaires. Il suffit de suivre la route N71 entre la jolie ville balnéaire de Kenmare et la ville médiévale de Killarney, tous deux situés à environ 100 kms. de Cork, a 400 kms. de Dublin. Une très belle route, qui grimpe entre les collines verdoyantes et les montagnes offre des jolies vues sur le parc et les lacs. En arrivant au centre de la ville de Killarney, vous pouvez toujours visiter le centre de bureaux et d’interprétation du parc, au bord d’un lac et avec des grandes pelouses où il y a des cerfs en liberté. Un peu plus il y a le manoir Muckross qui est une maison de campagne historique que vous pouvez visiter. Au bord du lac se dresse le château de Ross. Pour le déjeuner, Kenmare, vous offre le Bella Vita Ristorante, fortement recommandé. Dans Killarney vous pouvez aller Chez Cronins à manger, assez bon. Traditionnel. Il y a toujours un pub avec chambres, restaurant et bar: Murphy. Il y a aussi des bons hôtels tels que le Parc Hôtel, un luxueux et coûteux hotel. Plus abordable et très bien aussi, l’Hôtel Brehon. Assurez-vous de visiter le parc naturel de Killarney en Irlande si vous allez!.

Una Matinal a la Casa Nova de l’Obac

Un lloc proper a Barcelona, on segurament no heu estat mai, i que es troba dins del maravellós, i poc conegut, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, és la Casa Nova de l’Obac. En aquesta àrea de lleure podreu gaudir de la natura i realitzar una gran varietat de rutes en aquell fantàstic l’entorn natural. La Casa Nova de l’Obac és un antic mas, molt gran. Una veritable mansió de tres plantes en un estil vagament italianitzant. Es bastí pel conreu de la vinya a l’inici del segle XIX. Avui dia, completament restaurat, és un centre d’interpretació del Parc Natural, obert tots els dissabtes, diumenges i festius al matí. Podeu arribar-hi en poc més de mitja hora per la carretera que va de Terrassa a Rellinars, la B-122. Just al km. 10. Si voleu saber-ne més podeu trucar en l’horari d’obertura al tel. 937 435 468. Si hi pujeu aquest diumenge, dia 8 de maig de 2016, trobareu la festa “Viu el Parc”. Mireu la web per saber que s’hi fa i com s’hi arriba exactament. La matinal dura de les 10.30 a les 14 hores.  Hi trobareu un munt d’activitats, com ara diversos tallers de natura a càrrec d’Acer, es farà la mascota del parc amb Jumping Clay, trobareu un farcell de jocs tradicionals a càrrec de Fefe, i l’actuació de cloenda de Marcel Gros. Si us agrada podeu realitzar una ruta teatralitzada inclusiva de natura a càrrec de NatÜra. Pels més grans una trobada d’Instagramers dels parcs naturals i la recollida d’aliments, a càrrec de la Fundació Banc dels Aliments. De veritat que anar fins la Casa Nova de l’Obac no és difícil. Son 40 kms. per autopista C-58, la de Terrassa, gratuïta i 9.8 kms. per la carretera de Terrassa a Rellinars, la BV-122, sinuosa, però en bon estat. Bon aparcament, allà mateix i servei de bar. Si hi pujeu un altre dia hi haurà menys gresca i menys gent, és clar. Però no és una trobada de masses. També podreu voltar pel massís, o bé visionar el magnífic audiovisual  ‘La Megafada’. També es pot visitar l’exposició “Sant Llorenç del Munt i l’Obac: un paisatge mediterrani’. Si us voleu quedar a dinar ho podeu fer al restaurant “La Pastora“, que ha muntat la gent de CIMA (Centre d’Interpretació del Medi Ambient). Esmorzars i dinars contundents, a base de plats catalans: amanides, mongetes amb botifarra, carns a la brasa, torrades, en un menú únic, però saborós. Però també podeu portar picnic, o tornar a dinar a casa, que no està gens lluny!.

En la parte sur del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac encontraréis la Casanova de l’Obac. Allí podrán disfrutar de la naturaleza y realizar una gran variedad de rutas en ese fantástico entorno natural. La Casanova de l’Obac es una antigua masía, muy grande. Una verdadera mansión de tres plantas en un estilo vagamente italianizante. Se construyó para el cultivo de la viña al inicio del siglo XIX. Es un centro de interpretación del Parque Natural, abierto todos los sábados, domingos y festivos por la mañana. Pueden llegar por la carretera que va de Terrassa en Rellinars, la B-122. Justo en el km. 10. Si desean saber más pueden llamar en el horario de apertura al tel. 937 435 468. Si subís este fin de semana, el domingo, encontrareis la fiesta “Vive el Parque”. Justo el 8 de mayo. Les espera una matinal llena de talleres, juegos y cuentos. Si subís otro día abrá menos juerga y menos gente. Pero podran pasear por el macizo y visionar el magnífico audiovisual ‘La Megafada’. También se puede visitar la exposición ‘Sant Llorenç del Munt i l’Obac: un paisaje mediterráneo’. Buen aparcamiento. Hay una área de ocio y de recreo, con servicio de restaurante. Este se llama “La Pastora”. La gente de CIMA (Centro de Interpretación del Medio Ambiente) les atenderá gustosa. Ya lo sabéis: ¡la Casanova de l’Obac os espera!