Pallars Sobirà… recuperem el Pireneu!


Tan bon punt ens desconfinin potser podrem moure’ns per Catalunya. Serà l’hora de recuperar aquells viatges mítics dels avis al Pirineu Català, al Pallars i la Vall d’Aran. Pujar amb el cotxe per la Panadella cap a Vilagrassa i amunt, per Balaguer i Àger fins Esterri o Espot.

Precisament d’Espot vull parlar avui, d’aquest petit poblet encisador, centre d’excursions pel Pirineu des de fa decenis. Un lloc perfecte per gaudir de la natura i descansar. Per fer una bona descoberta del Pallars Sobirà. I si finalment us convencem d’anar a Espot, us recomanarem un bon hotel: l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. I per dinar o sopar el restaurant Juquim, molt bé, un restaurant d’ara i de sempre. També, per un petit àpat, o fer un bon vermut, a Espot mateix, tapes i creps, ho podeu fer cap al Bistró, pas mal du tout!.

El primer dia arribareu cansats del viatge. Però voldreu fer una passejada pel poble. Perfecte. I podeu aprofitar per arribar-vos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada.

Recomanem, el primer dia, una sortida fins Son, un poble guapíssim, amb la seva església romànica preciosa, i pujar fins el centre de natura ubicat a les Planes de Son, on es poden fer rutes, cursos i menjar o dormir. Aneu-hi per la carretera estreta i plena de corbes que baixa d’Espot a Son, penjada a mig aire de la muntanya. No apte per porucs o cardíacs! Si encara voleu anar més lluny, baixeu de Son al fons de la vall i remunteu el Port de la Bonaigua. Passareu València d’Àneu, amb el seu castell i el santuari de la verge de les Ares, tot un clàssic. Una carretera per gaudir-ne.

El dia següent potser serà l’hora d’aprofitar per treure el nas a la Vall d’Isil, visitar-la ben visitada i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

Remunteu la carretera, que arribaria a Montgarri i Pla de Beret si estigués tancada, i retorneu Vall avall, fins a Esterri d’Àneu. Cal recórrer lentament la vila, amb el seu bonic pont medieval, i fer una ullada el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

L’endemà, si fa bon dia, amb cotxe fins l’aparcament i a peu després, 1 hora molt llarga de pujada magnífica entre boscos i prats al costat del riu Escrita, podeu anar caminant fins l’estany de Sant Maurici. També hi porten uns jeeps tot terreny que fan el taxi i que arriben a tot arreu!. Diverses rutes, de diversos preus, us portaran a llacs, colls i refugis que requereixen llargues hores de marxa. Tot un privilegi veure paisatges de fàbula, sense cansar-se gaire!. Potser podreu veure un ramat de cèrvols!. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà us proposem de fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, i descobrint aquesta gran vall plena de paisatges idíl·lics.

   

Podeu fer també la Vall de Cardós, el mateix dia, o bé un altre. Arribeu-vos fins a Tavascan, un poble de muntanya ple de bons hotels i bons restaurants, que va ser un gran centre turístic i d’estiueig dels avis. Si pugeu més amunt, arribareu fins una estació d’esquí nórdic, i si sou caminadors, fins el llac de Certascan, preciós. Per dinar ho podeu fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé. Bon hotel també!

Un altre dia el podeu dedicar a visitar les esglésies romàniques de la Vall de Cardós, totes molt maques, tot i que sovint tancades!. A nosaltres ens agraden les de Ginestarre i la d’Esterri de Cardós. El paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

També els petits pobles del Pallars mereixen una visita. Com ara Baiasca amb les seves pintures romàniques, autèntiques i originals, o petits llogarrets sense història, com Berrós Jussà, un poble de pessebre.

De les moltes excursions que ofereixen els taxis d’Espot, n’hi ha una no gaire cara i ben bonica. És la que puja a l’estany de Ratera. Des d’allà baixeu a peu fins Sant Maurici per veure un bosc verge i la cascada de Ratera. Tot ben bonic, sovint nevat, mut i corprenedor.

 

I amb això s’hauran acabat les vacances a Espot!. Només restarà tornar a casa, potser parant a dinar a Àger, per veure’n la colegiata i menjar a Casa Xalets, o per fer una visita a l’observatori anomenat l’Ull del Montsec, fastuós. Tampoc estaria de més, tot pujant o baixant del Pallars, aturar-vos al monestir gòtic de les Avellanes, interessant.

No us perdeu, quan puguem sortir, les valls del Pirineu. Potser podrem anar-hi per Sant Joan. Serà una nit de Sant Joan diferent. Podeu anar a les Falles d’Alòs d’Isil, a les d’Espot mateix, o bé a les d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan és màgica al Pirineu!

Les valls d’Àneu, plenes de bons hotels, de bona teca. Pobles somniats, com Esterri, Sort, Espot… Ens agrada particularment, ja us ho hem dit, el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya.

Icamí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc. O l’Hotel Els Avets, ja camí de la Bonaigua, en migdel bosc. Al poblet d’Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona.

Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta.

Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira.

Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, a Esterri, a Espot, a Sort… veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el meravellós monestir de Sant Pere del Burgal, no gaire lluny d’Escaló. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Hoy os queremos proponer, si nos dejan salir por Cataluña, una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas del Pirineo, en Espot, en Esterri, en Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año nos dejan desconfinar por San Juan, y no tienen ningún compromiso, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roca Blanca, en Espot, y el restaurante Juquim.

Carnaval de Vilanova i la Geltrú


El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Fira de la Candelera a Molins de Rei


 

Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, i ja van més de 169 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist mai. A més, està molt a prop de Barcelona, i és molt fàcil arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot allò relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagès. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Més clàssics, al centre, també ens agrada molt l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 169 años. Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

Els Tonis de Santa Eugenia


Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, aquest cap de setmana, el diumenge 26 de gener de 2020, comencen a les 8:30 amb el el tradicional esmorzar. A les 10:30 hores podreu assistir a la Missa, a l’església parroquial i a les 12 del migdia hi haurà la tradicional benedicció dels animals i passant dels Tres Tombs, amenitzat pels “Grallers i Timbalers de la ciutat de Vic”. Tot el matí, de 10 a 14 hores, a la Plaça Major, hi haurà fira de productes artesanals i diferents activitats. Son xules les carreres de cavalls de la tarda. A partir de les 15 hores.  Santa Eugenia és un petit poblet a tocar de Vic. Els seus Tonis son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu gaudir de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssim absis, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu trucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

Sant Antoni a Vilanova i la Geltrú


Vilanova i la Geltrú te molts alicients per justificar una visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. Però aquesta setmana us proposem anar a Vilanova amb motiu de la festa de Sant Antoni Abad, patró petit de la vila. Actes tota la setmana. Dia fort el divendres, amb la passada dels tres tombs, i dissabte i diumenge. D’hotels i restaurants us recomanem el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

La fiesta de San Antonio Abad en Vilanova está muy arraigada en el alma de esta población de la Costa Dorada. El viernes hay pasada de los tres tombs, y el sábado y domingo más actos populares. Vilanova está muy cerca de Barcelona. Animense a celebrar allí el dia del patrón de los animales.

Dumfermline


Dumfermline és una vila escocesa situada no gaire lluny de la capital, fàcilment assequible en cotxe, bus o tren, a uns 25 kms. al nord de la capital d’Escòcia. Ara és un poble gran però fa uns segles era la ciutat més important del país. Fou la residència del rei Robert I Bruce. D’aquells temps medievals en queden una magnífica abadia normanda, preciosa, i les restes d’un palau. Dumfermline te uns carrers comercials bonics i un ambient agradable i pot ser objecte d’una parada camí de les Highlands o d’una excursió de matí o de tarda. Si voleu dinar a la ciutat us recomanem un italià molt bo i molt bé de preu. Es diu Carlucci i està al carrer principal. Us el recomanem de veritat. Nosaltres no vam dormir a Dumfermline. Ho vam fer a Queensferry, un bonic poble situat uns 15 kms. al sur de Dumfermline. Allà vam reservar la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on també podeu menjar bé. No està gaire lluny. Pareu a Dumfermline en un viatge per Escòcia. Val la pena!

Dumfermline es una villa escocesa situada no muy lejos de la capital, fácilmente asequible en coche, autobús o tren, a unos 25 kms. al norte de la capital de Escocia. Ahora es un pueblo grande pero hace unos siglos era la ciudad más importante del país. Fue la residencia del rey Robert I Bruce. De aquellos tiempos medievales quedan una magnífica abadía normanda, preciosa, y los restos de un palacio. Dumfermline tiene unas calles comerciales bonitos y un ambiente agradable y puede ser objeto de una parada camino de las Highlands o de una excursión de mañana o de tarde. Si desea comer en la ciudad le recomendamos un italiano muy bueno y muy bien de precio. Se dice Carlucci y está en la calle principal. Os lo recomendamos de verdad. Nosotros no dormimos en Dumfermline. Lo hicimos en Queensferry, un bonito pueblo situado unos 15 kms. al sur de Dumfermline. Allí reservamos la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde también puede comer bien. No está muy lejos. Parad a Dumfermline en un viaje por Escocia. Vale la pena!

Dumfermline is a Scottish town not far from the capital, easily accessible by car, bus or train, about 25 km away. north of the capital of Scotland. Now it’s a big town, but some centuries ago it was the most important city in the country. It was the residence of King Robert I Bruce. From those medieval times there is a magnificent Norman, precious abbey, and the remains of a palace. Dumfermline has beautiful shopping streets and a friendly atmosphere and can be the object of a stop in the Highlands road or a morning or afternoon excursion. If you want to have lunch in the city, we recommend you a very good Italian and very well priced. Carlucci is called and he is on the main street. We really recommend it. We did not sleep at Dumfermline. We did it to Queensferry, a beautiful village located about 15 km. south of Dumfermline. There we reserved the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can also eat well. It’s not far away. Stop Dumfermline on a trip to Scotland. Is it worth it!

Dumfermline est une ville écossaise située à environ 25 km, non loin de la capitale. Elle est facilement accessible en voiture, en bus ou en train. au nord de la capitale de l’Ecosse. C’est maintenant une grande ville, mais il y a quelques siècles, c’était la ville la plus importante du pays. C’était la résidence du roi Robert I Bruce. De cette époque médiévale, il existe une magnifique abbaye normande, précieuse, et les vestiges d’un palais. Dumfermline a de belles rues commerçantes et une atmosphère amicale et peut faire l’objet d’un arrêt sur la route des Highlands ou d’une excursion le matin ou l’après-midi. Si vous voulez déjeuner dans la ville, nous vous recommandons un très bon italien et très économique. Carlucci s’appelle et il se trouve dans la rue principale. Nous le recommandons vraiment. Nous n’avons pas dormi à Dumfermline. Nous l’avons fait à Queensferry, un beau village situé à environ 15 km. au sud de Dumfermline. Là nous avons réservé la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pouvez également bien manger. Ce n’est pas loin. Arrêtez Dumfermline lors d’un voyage en Écosse. Ça vaut le coup!

Carnaval de Vilanova i la Geltrú


 

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Fira de la Candelera a Molins de Rei


Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, i ja van més de 168 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist mai. A més, està molt a prop de Barcelona, i és molt fàcil arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagès. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Més clàssics teniu El Tast, o al centre també l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 168 años. Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

Els Tonis de Santa Eugenia


CREATOR: gd-jpeg v1.0 (using IJG JPEG v62), default quality

Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, aquest cap de setmana, en un poblet a tocar de Vic, son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I no és que hi hagi res d’especial: un esmorzar de companyonia, una fira de comerç a la plaça major, amb bon embotit, una missa solemne, la exposició d’eines del camp, la típica passada amb molts caramels i, a la tarda, al camp de fútbol vell, activitats amb cavalls i rucs per als infants i grans. Res més, i res menys que això. Però l’ambient… ai, l’ambient, és una altra cosa. El poble ho viu. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu gaudir de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssim absis, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu trucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

Fira de Sant Ermengol, Seu d’Urgell


La Seu d’Urgell és una ciutat per on es passa per anar a molts llocs: a Andorra, a Puigcerdà, a Lleida… però també és una ciutat que mereix una bona visita. Per exemple per veure el seu casc antic i passejar pels seus carrers comercials. O per anar fins el modern parc del Segre a gaudir de la natura i els esports. O per degustar el romànic maravellòs de la seva catedral, del claustre i de les obres del museu episcopal, el Beatus entre elles. De veritat que imposa tan d’art en un soc lloc. Però avui us donarem l’excusa ideal per pujar fins la Seu d’Urgell. És amb motiu de la seva magnífica fira de Sant Ermengol, patró de la ciutat. Sempre durant el tercer cap de setmana del mes d’octubre la Seu d’Urgell viu amb frenesí la seva edició de la mil·lenària Fira de Sant Ermengol. També podreu disfrutar de la Fira de Formatges Artesans dels Pirineus, on hi participen productors catalans, aragonesos, bascos, navarresos, francesos. La fira és bàsicament agropecuària, amb una bonica una mostra de vaques, bous i cavalls, i una part d’artesania on podrem adquirir productes dels Pirineus, i fins un gran espai destinat a la venda ambulant, que fa segles era el més important, i on participen més de 400 parades, que aviat està dit, però que son moltes. També teniu una àrea de cotxes, amb les darreres novetats, i amb molts cotxes clàssics. Podeu visitar la Seu d’Urgell en el transcurs d’una ruta més garn per l’Alt Urgell i la Cerdanya. La Cerdanya és ideal per passar-hi un bell cap de setmana. La millr manera d’arribar a la Seu des de Barcelona és l’autovia C-16, la del túnel del Cadí, i anar fins a la Seu d’Urgell per la N-260. També podeu fer la ruta llarga i tradicional per l’autovia A-2 de Lleida, per anar fins a Jorba, d’allà a Ponts i agafar allà la C-14 i la N-260 en direcció a la Seu d’Urgell. En autocar Alsina Graells podeu anar a la Seu d’Urgell. No hi ha tren. Nosaltres no ens hem allotjat, ni dinat mai a la Seu. Hem fet servir cases rurals de la Cerdanya més propera, com ara cal Rei de Lles, molt bonica, o Cal Rei de Talló. També hem dormit en hotels senzillets i familiars com ara el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. O bé hem fet nit en càmpings magnífics, com els dos que hi ha del grup l’Stel, que són de primera categoria, o el de Prullans. Si passeu molts dies els apartaments Guitart de la Molina estan molt bé, sobretot fora de temporada. De tota manera amics i coneguts ens han recomanat diferents hotels a la Seu mateix, com ara el de Castellciutat, a l’entrada, un senyor establiment amb spa. Car però molt luxós. Modern, rabiosament actual, ecològic, una maravella, l’Hotel Saó és una cosa a banda. Una cucada. L’Hotel Andria és més senzill, un clàssic de tota la vida, amb molt bon restaurant. L‘Hotel Nice, que està cèntric, no està malament, i també te restaurant. L’hotel Avenida, també al centre, ha estat remodelat fa poc. Només te una estrella però està molt bé. A la Seu hi ha molts restaurants, i bons, com ara el Ptkus, modern, innovador, al Carrer de la Creu, 16. També ens han recomanat un basc, el restaurant Arbeletxe, al carrer de Sant Ermengol, 22. Darrerament anem també a dinar al Golf d’Aravell, a pocs km. de la Seu. Es dina de fàbula i bé de preu. Bona fira de Sant Ermengol!.

La Seu d’Urgell es una ciudad por donde se pasa para ir a muchos lugares: Andorra, Puigcerdà, Lérida … pero también es una ciudad que merece una buena visita. Por ejemplo para ver su casco antiguo y pasear por sus calles comerciales. O para ir hasta el moderno Parque del Segre a disfrutar de la naturaleza y los deportes. O para degustar el románico maravilloso de su catedral, del claustro y de las obras del museo episcopal, el Beatus entre ellas. De verdad que impone tanto arte en un solo lugar. Podéis visitar la Seu d’Urgell este fin de semana con motivo de su milenaria feria de San Armengol, que llena la ciudad de propuestas artesanales y gastronómicas, además de poder visitar la feria ganadera, muy importante. También pueden subir hasta la Seu en el transcurso de una ruta más larga por el Alt Urgell y la Cerdanya. La Cerdanya es ideal para pasar unos días. Nosotros no nos hemos alojado, ni comido nunca en la Seu. Hemos estado en casas rurales, como es El Rei de Lles o Cal Rei de Talló. También en hoteles como el Bellavista de Martinet, donde también puede comer muy bien. O en campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría, o el de Prullans. Si pensais pasar muchos días los apartamentos Guitart de La Molina están muy bien, sobre todo fuera de temporada. En la Seu hay muchos restaurantes, y buenos. Últimamente vamos al Golf de Aravell, a pocos km. de la Seu. Se come de fábula y bien de precio.

Mora Morisca


Us animem que, malgrat la calor de l’estiu, pugeu a Mora d’Ebre a passar el proper cap de setmana, 7 i 8 de juliol de 2018, a viure la festa de la Mora Morisca. La capital de la Ribera d’Ebre, tot i ser una vila pròspera i bonica, en ella mateixa no tindria cap gran reclam turístic que ens pugui cridar l’atenció, tret del magnífic riu i un grupet de cases d’època a tocar del mateix riu Ebre. Però la comarca que capitaneja, i els seus voltants, son esplèndids. Per exemple la vila medieval de Miravet, aigua avall de l’Ebre, amb el seu castell coronant-la. O Els pobles del Priorat, ara riu amunt, o en direcció a Falset. Però avui us volem recomanar una festa ben tradicional de Mora, la Mora Morisca. És una festa biennal de recreació històrica de Móra d’Ebre. La Móra Morisca, amb el lema de “Tres visions, un sol món”, recrea pels carrers del nucli antic, al voltant de la plaça de Baix, el passat medieval de la capital de la Ribera d’Ebre, on convivien pacíficament les comunitats morisca, cristiana i jueva. Com hem dit la Móra Morisca està estructurada en tres barris: el morisc, el cristià i el jueu, i té com a eix el Mercat de les Tres Cultures, un mercat d’època de productes artesanals i d’oficis tradicionals que se situa a la plaça de Baix i carrers adjacents, on es podran adquirir productes com ara formatges naturals, escuts heràldics, joguines de fusta, plantes i herbes remeieres, embotits, objectes de cuir, ceràmica, cristall, esmalts i perfums…  També hi haurà una zona de tavernes àrabs on es podran degustar productes agroalimentaris de diferents procedències, la representació d’espectacles itinerants de carrer i d’animació, activitats per a infants i diverses exposicions i activitats complementàries. Diverses cases particulars i cases singulars del nucli antic de Móra d’Ebre obriran les seves portes als visitants i hi ha exposicions i activitats. Amb motiu del Mora Morisca el poble decora places i carrers del barri del castell amb els tres motius, que són tres cultures que ja hem explicat: morisca, jueva i cristiana. Així va ser durant els segles XIII al XVII. Vivien en armonia, conservant cultura pròpia. i així ho han volgut representar a Mora, amb molt d’encert. I al mercat, al mercadal, la barreja. Aneu fins Mora d’Ebre per veure el mercadal i els barris de les tres cultures. Teniu molts actes i espectacles a triar i veure. Aprofiteu per fer una volta pel Priorat, visitant la Cartoixa d’Scala Dei i deixeu-vos caure per Mora. O bé baixeu Ebre avall, per Miravet i fins Tortosa. O visiteu els Ports de Tortosa i Beseit. Una excursió llarga, però agraïda. A Mora podeu dinar a molts llocs, però nosaltres us proposarem una opció sorprenent. Una pizzeria on un pare i una filla atenen un negoci familiar. No es glamurosa, és un bar molt normal. Una cafeteria, un local de menú. Un menú arregladet, baratet i ben fet. Us atendran a qualsevol hora, festius inclosos. Recomanable. Apunteu l’adreça: Carrer dels Mestres, 1. Tel: 977402009.  Si us decidiu a passar el cap de setmana sencer, podeu dormir, i menjar molt bé, a l’Hostal La Creu, una fonda de tota la vida però completament reformada, molt moderna, però amb l’esperit intacte. I, a tocar teniu el simpàtic Psicolabis, plats, racions, tapes, vins i cervesa, informal però molt bo. I si aneu a Miravet, dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta. O anar fins als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. A Horta de Sant Joan hi ha l’Hotel Miralles, un hotel i restaurant aptes pel públic familiar. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Si us dona temps podeu fer via fins el primer poble aragonés, Calaceit, més enllà de Gandesa, on hi ha molts atractius turístics i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Si no voleu anar tant lluny feu un volt pel Priorat. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles. Estireu-vos vora el riu Siurana, vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. Arribareu a Mora d’Ebre, via Tarragona, per l’AP7, i continuant després cap a Reus i Falset, tot fent camí cap a Alcanyís i Terol. O bé seguint la mateixa AP7 fins Hospitalet de l’Infant i anant a Mora per Tivissa. Bona Mora Morisca!.

Os animamos a que, a pesar del calor del verano, subais a Mora d’Ebre a pasar el próximo fin de semana de julio. La capital de la Ribera d’Ebre, a pesar de ser una villa próspera y hermosa, en sí misma no tendría ningún gran reclamo turístico que nos pueda llamar la atención, excepto el magnífico río y un grupo de casas de época junto al mismo. Pero la comarca que capitanea, sus alrededores, son espléndidos. Por ejemplo Miravet aguas abajo del Ebro. Miravet, con su castillo coronándola. O los pueblos del Priorat río arriba, o en dirección a Falset. Pero hoy os queremos recomendar una fiesta muy tradicional de Mora, que el año pasado no se pudo hacer y que la insistencia de la gente salvó. Y valió la pena porque el festival Mora Morisca no debe morir nunca. Con motivo del Mora Morisca el pueblo decora plazas y calles del barrio del castillo con tres motivos, que son tres culturas: morisca, judía y cristiana. Así fue durante los siglos XIII al XVII. Vivían en armonía, conservando cultura propia. y así lo han querido representar en Mora, con mucho acierto. Y el mercado, en el mercadal, la mezcla. Bajad hasta Mora de Ebro para ver el mercadillo y los barrios de las tres culturas. Tenéis muchos actos y espectáculos para elegir y ver. Sólo reseñaremos algunos para que podáis ver como se lo pueden pasar chicos y mayores en Mora. En la plaza de la Estrella, caravana de ponis. En el castillo, exhibición de aves rapaces. En la plaza de abajo, mercado. En el barrio morisco, oficios artesanales islámicos: como el carrizal, guarnicionero, velero… desfile de Almogàvers y talleres infantiles. En las Moreras, el campamento medieval de los repobladores cristianos y luchas de entrenamiento de caballeros. En el Mercadal mercado de quesos naturales, escudos heráldicos, juguetes de madera, mitología, plantas y hierbas medicinales, embutidos, trabajos en cuero, cerámica, cristal, esmaltes, perfumes, objetos de decoración, panes, comidas dulces y saladas, cervezas, vinos. .. Habrá pasacalles, ambientación con grupos musicales, hechizos, luchas de caballeros, domadores de serpientes, danzas, fakires, soldados medievales y almogàvers, espectáculos de circo, malabares … Cerrará el domingo, último día, el tradicional Concierto Coral y un espectáculo de fuego. Ya lo veis, hacen todo lo que vuestros hijos desean ver. Aprovechen para bajar el Ebro, por Miravet y hasta Tortosa. O visiten los Puertos de Tortosa y Beceite. Una excursión larga, pero bonita. En Mora se puede comer en muchos lugares, pero nosotros les propondremos una opción sorprendente. Una pizzería donde un padre y una hija atienden un negocio familiar. No es glamuroso, es un bar muy normal. Una cafetería, un local de menú. Un menú arregladito, baratito y bien hecho. Os atenderán a cualquier hora, festivos incluidos. Recomendable. Apunten la dirección: Calle de los Maestros, 1. Tel.: 977 402 009. Si se deciden a pasar el fin de semana entero, vayan a Miravet, y coman en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta. O hasta los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Cerca de Flix, y de Ascó, tenéis la reserva natural de Sebes, un humedal precioso al lado del río Ebro. Este espacio inundado se visita pasando por encima de unas pasarelas muy “Indiana Jones”, como si estuviéramos en la selva africana. En Horta de Sant Joan está el Hotel Miralles, un hotel y restaurante aptos para el público familiar. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot se encuentra Can Josep, un hotelito rural de primera. Si os da tiempo podéis hacer vía hasta el primer pueblo aragonés, Calaceite, más allá de Gandesa, donde hay muchos atractivos turísticos y muy buenos alojamientos. El Hotel del Sitjar es un establecimiento con mucho encanto. También es encantador el Hotel Cresol. O el Hotelet rural del Mas del Rei, en medio del campo. Vean los apartamentos rurales de La Casa del Almudí, o los del Raconet de la Plaza. Para comer en Calaceite también esta claro: hay que ir a la Fonda Alcalá, en la carretera. Avd. Cataluña 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Si no quieren ir tan lejos den una vuelta por el Priorat. Visiten la Cartuja de Scala Dei, excelsa, incomparable ruina. Disfruten de los pueblos. Túmbese orillas del río Siurana, o junto al río Montsant. Entren en las minas de plomo de Bellmunt, cerca de Falset. Disfruten de los extraordinarios vinos de esta noble tierra. Os recomendamos, sobre todo para comer, el Hostal Populetus, en Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú muy bueno, y bien de precio. También es muy bonita la Abadía del Priorat, un hotel rural con mucho glamour. Finalmente, siempre recomendaremos a todos el Hostal Sport de Falset, un hotel familiar con mucho encanto, con una mesa excepcional y unas habitaciones fantásticas. Llegarán hasta Mora d’Ebre, vía Tarragona, por la AP7 siguiendo luego hacia Reus y Falset, camino de Alcañiz y Teruel. O bien siguiendo la misma AP7 hasta Hospitalet de l’Infant y yendo a Mora por Tivissa. ¡Buena Mora Morisca!.

Falles a Sant Joan d’Isil


falles_isil

Per Sant Joan, als catalans, ens agrada jugar amb el foc. Tota la Mediterrània juga amb el foc pels volts del solstici d’estiu. A Catalunya, cada poble, cada barri o carrer, treu els mobles vells a la plaça i munta una bona foguera. Més tard, treu també les cadires, la coca i el cava, i es disposa a passar una bona estona xerrant amb els parents i amics. Però hi ha indrets del nostre país, on aquesta tradició pren un caire ben especial. Sobretot a les valls del Pirineu. I avui us volem parlar d’una nit de Sant Joan diferent. Us volem parlar de les Falles d’Alòs d’Isil, a la Vall d’Isil, al Pallars Sobirà, a tocar d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan, recordant el ritual del solstici d’estiu, el petit poble d’Isil celebra la tradicional festa de les falles. Més o menys un mes abans de la nit de Sant Joan els joves del poble van cap al bosc de la muntanya d’Airoto. Allà trien els pins que s’han de tallar i deixen els troncs ben pelats. Els porten després fins un tuc rocós anomenat “Faro”. Un cop allà tallen les anomenades falles. La nit de Sant Joan el poble d’Isil s’enagalana. Tothom surt al capvespre i es reuneix a la plaça, on s’encén la falla gran. De la muntanya baixen llavors, serpentejant, els fallaires que ja han iniciat el descents. Arriben a l’ermita romànica  de Sant Joan, magnífica, que heu de visitar, al costat del riu, amb el cementiri al davant. Es fan set creus en honor dels morts i van cap a la plaça. Allà salten damunt del foc i se’n van a còrrer pels carrererons de la vila fins arribar a la plaça Major. Des d’allí donaran set voltes de ritual a l’església, i apilaran les falles al mig de la plaça. Podreu assistir a aquest màgic esdeveniment mentre veieu ballar el ball de bastons, i el ball pla, que uneix a les parelles de manera tel·lúrica per a sempre.  No podeu deixar de passar, al menys, una revetlla de Sant Joan a Isil. No podeu deixar de viure la gran foguera a la plaça de l’esglèsia, o veure la baixada de les falles, ni la rebuda que les noies del poble fan als xiquets. Heu de ballar les dances antigues al voltant del foc. Complir rituals que ens remunten  a la nit dels temps, ancestrals i únics, repetits cada any, en el cicle etern de la vida. Afegiu-vos a la festa. La recordareu per sempre. A les valls d’Àneu hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot… on ens agrada particularment el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya. I camí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc, l’Hotel Els Avets. A Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta. Ara ja fa calor… i és agradable acampar. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el maravellós Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca Sant Joan al Pallars!.

En toda Cataluña, la noche de Sant Joan, nos gusta jugar con el fuego. Aún diría más, en todo el Mediterráneo, jugamos con el fuego, sobre todo alrededor del solsticio de verano. Pero en Cataluña cada pueblo, cada barrio o calle, saca los muebles viejos en la plaza y monta una buena hoguera. Más tarde, saca también las sillas, la coca y el cava, y se dispone a pasar un buen rato haciendo cháchara con los parientes y amigos. Pero hay lugares de nuestro país, donde esta tradición toma un cariz muy especial. Sobre todo en los valles del Pirineo. Y hoy os queremos hablar de una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas de Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes de Isil, llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año no tienen ningún compromiso con la tía, o es una tía marchosa, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roya. Y muchos campings, como el Nou de la Guingueta. Ahora ya hace calor … y es agradable acampar. El mismo día de Sant Joan, ya de vuelta, pueden parar un momento en la Feria de Sort. Allí sus pequeños y pequeñas podrán ver cómo se esquilan las ovejas. Todo un espectáculo. Por supuesto, feria de productos artesanos. Si quiere dormir en el mismo Sort, puede alojarse en el hotel, o los apartamentos, Pessets. Lo mejor de la comarca, sin duda. En Sort también hay un buen camping, junto al río: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.

Una ruta per la Cerdanya


A la Cerdanya disfrutareu del Pirineu més natural, amb pobles plens de belles cases de pedra i balcons de fusta, i la muntanya més familiar. Si decidiu passar un pont, unes vacances o un cap de setmana llarg a la Cerdanya podreu fer excel·lents excursions familiars. Us proposem una ruta que podeu escurçar o ampliar a gust. Podeu començar a Alp, baixant per la collada de Toses, o pel poble de Toses, agafant la pista que va de Planoles a La Molina. També arribareu a la Cerdanya pel túnel del Cadí, per la C-16, o per la carretera que porta de Calaf a Andorra. Si entreu pel túnel o pel port de la collada de Toses, podeu dinar al restaurant Ca l’Eudald, on fan un menú que ens agrada i bé de preu. Podeu seguir cap a Puigcerdà, veure la vila dalt del turó, i el llac romàntic. També fer una escapada a Llivia, poblet encantador, i visitar la farmàcia més antiga d’Europa. Si seguiu en territori francès, per la Catalunya Nord, podeu arribar-vos fins la fortalesa de Mont-Lluís, un poble fortificat d’en Vauban, molt xulo. Uns kms. més enllà, camí de Formigueres i de l’estació d’esquí de les Angles, trobareu a mà esquerra la pista en bones condicions que remunta l’alta vall on neix el riu Tet. Podeu arribar fins l’estany de les Bulloses, un lloc idílic. La carretera asfaltada travessa prats amb el riu que salta. Al final s’arriba a un impressionant circ de muntanyes, que encara era ple de neu, que es reflexen el el llac gelat, si és encara hivern, o en un llac d’alta muntanya ple de flors, a l’estiu. Incomparable. Per dormir a la zona podeu anar als Apartaments Guitart La Molina, que estan prou bé.

El següent podeu visitar dos llocs molt bonics: el refugi del Cap de Rec, sobre Martinet, i el santuari de la Mare de Déu de Bastanist, al peu del Cadí. El primer lloc amb un bosc impressionant, un acollidor refugi restaurant, les pistes d’esquí d’Arànser i uns pobles molt bucòlics. El segon una ermita en un prat molt gran envoltada de bosc i muntanya. Fàcil arribada en cotxe. No son els únics llocs on anar. Meranges, poble medieval, d’on surt la pista als seus estanys, està molt bé. Per dinar o dormir per aquí podeu anar a l’Hotel dels Banys de Sant Vicenç, que és preciós, amb molt d’encant. Està a peu de carretera i té un bon restaurant. També és un balneari reputat, amb una piscina d’aigua sulfurosa calenta. Més endavant teniu la Seu d’Urgell, amb la magnífica catedral romànica, i el museu diocesà, preciòs. Feu una escapada a les restes del famós monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles, del que només queden els àbsis de l’església, prou evocadors, a tocar del riu Valira, camí d’Andorra, al costat esquerra de la carretera. I podeu acabar a Andorra si no hi ha molta cua!.

Més enllà, a l’Alt Urgell, podeu anar fins Castellbó, per veure aquest poblet encantador. Per dinar podeu anar fins Club de Golf d’Aravell, amb vistes esplèndides mentres menges. Bon menú per pocs calers. De tornada a l’hotel que hagueu escollit pareu un moment al bellíssim poblet d’Arsèguel, a l’Alt Urgell. Arsèguel és un encant de poblet, una vila màgica situada al cor del Cadí, al Pirineu. Tot l’any s’hi està bé a Arsèguel però, a més, a l’estiu, s’hi està fresc. Arsèguel es troba a pocs kms. de la Seu d’Urgell. Per dormir en aquesta altra zona de l’Alt Urgell us recomanem un hotelet rural amb restaurant: el Font del Genil. Molt familiar, a Prullans, teniu l’Hotel Muntanya. O hotels de tota la vida com el Bellavista de Bellver, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Bellver teniu una mena d’alberg familiar molt interessant: La Bruna. Bon cap de setmana al Pirineu!.

Es una buena idea subir un fin de semana largo a la Cerdaña. Allí disfrutaréis del Pirineo más natural, con pueblos llenos de hermosas casas de piedra y balcones de madera, y un paisaje natural sin parangón. Ideal para unas vacaciones o un puente con toda la familia. Además, si se deciden a pasar un fin de semana largo en la Cerdaña podrán hacer excelentes excursiones, visitar lugares de ensueño y pasear a gusto. Para dormir les recomendamos un hotelito rural con restaurante: el Font del Genil, o el bello Hotel de los baños de San Vicente, un antiguo balneario bien restaurado. O en Prullans, El Hotel Montaña, o en La Molina, los apartamentos Guitart. También hay casas rurales fantásticas i hostales de toda la vida, como el Bellavista de Bellver, donde también puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos cámpings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Bellver tienen una especie de albergue familiar muy interesante: La Bruna. ¡Divertiros en el pirineo con la familia!.

La fira del Tocino a Caseres


Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Passió de Vilalba dels Arcs


vilalba

El poble de Vilalba dels Arcs està situat a la maravellosa i molt desconeguda comarca de la Terra Alta, on podreu trobar infinitat de racons naturals, culturals, històrics o paisatgístics  per gaudir amb la vostra família. I avui us volem donar un seguit de bones raons per arribar-vos-hi. I en concret us parlarem de la esplèndida representació que fan en un bonic poblet d’aquesta contrada. Estem parlant de la Passió de Vilalba, una aposta teatral que recorre els carrers i les places del nucli històric de la vila, teatre en l’estat més pur, ja que el públic és partícip en les dotze escenes que es proposen, i està barrejat amb els actors i actrius. Tot està ben pensat per submergir l’espectador en el drama: llums d’oli, teies, roba, olors de les herbes aromàtiques i so. Un espectacle a l’aire lliure declarat Patrimoni Festiu de Catalunya. El Dijous Sant, 29 de març de 2018 a les 21:30 hores, versió nocturna il·luminada amb foc natural. Una Passió íntima i plena de sentiment on el camí del Calvari s’encèn literalment per guiar als actors i espectadors al final de la representació. El dissabte Sant, 31 de maç de 2018, a les 17:00 hores, versió de tarda on assisteix públic de totes les edats. Els colors, la música i les olors conviden a viure l’espectacle amb alegria fins al crepuscle, on les fogueres tornen a cremar anunciant el final de la història. El carrer major es convertirà en un bullici de gent que evoca la Jerusalem del segle I. No us perdeu la jornada de portes obertes de la Confraria de Nostra Senyora de Gràcia, a la Casa Coll, de la Casa Silveri, i del Centre d’Interpretació Soldats a les Trinxeres.  També es podrà pujar al campanar de l’Església de Sant Llorenç. A molts d’aquests actes cal inscripció prèvia, a la web del mateix ajuntament.  A més de l’església de Sant Llorenç, es xulo de veure la capella de la Mare de Déu de Gràcia, abans esmentada, que fou ser construïda pels templers, o podeu pujar també al Calvari, on hi ha la Capella de la Mare de Déu dels Dolors. No deixeu de veure les trinxeres de la Batalla de l’Ebre, l’ermita de Sant Pau, situada en una pista que porta al despoblat de Berrús. Si disposeu d’unes petites vacances, o del cap de setmana, podeu resseguir els bonics espais naturals que formen els rius Canaletes i Algars, amb pous d’aigua neta on banyar-se. Prop de Flix, i d’Ascó, on podeu visitar la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. No lluny teniu el Parc Natural dels Ports de Beseit, Miravet i el seu castell, Horta de Sant Joan, Arnes poble renaixentista… Terres de bon oli, bon vi, i bona carn de xai. Vins i olis amb denominació d’origen, i molta qualitat. Per dormir teniu un hotel rural, agradable, que respon al nom tradicional de El Nou Moderno, tal i com sona. O bé boniques cases rurals com ara Can Solé, molt ben acondicionada. Però no us preocupeu si estan plens. Tota aquesta regió, regada pel gran riu Ebre, està farcida de bons llocs on dinar o dormir. A Miravet, per exemple, us recomanem que dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. A Arnes, les famílies amb nens i nenes, teniu un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per a nosaltres.  A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. A Horta de Sant Joan hi ha l’Hotel Miralles, un hotel i restaurant aptes pel públic familiar. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Si us dona temps podeu fer via fins el primer poble aragonés, Calaceit, més enllà de Gandesa, on hi ha molts atractius turístics i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. També podeu fer un volt pel Priorat. Allà visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles. Estireu-vos vora el riu Siurana, vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. Arribareu a Vilalba, via Tarragona, per l’AP7, i continuant després cap a Reus i Falset per la N-420, tot fent camí cap a Alcanyís i Terol. Arribats a l’entrada de Gandesa, poc abans d’entrar-hi, trobareu la carretera TV-7231 que us portarà a Vilalba. També fàcil seguint la mateixa AP7 fins Hospitalet de l’Infant i anant a fins a Mora per Tivissa, i d’allà cap a Gandesa. Bona passió i bona Terra Alta!.

En el pueblo pintoresco de Vilalba dels Arcs se representa cada jueves santo y sábado santo su cèlebre Pasión de Vilalba, una obra teatral que discurre por las calles del pueblo y donde los espectadores cohabitan en medio de los actores como si de un drama sacro real se tratara. Además la zona de la Terra Alta es perfecta para unas vacaciones o un fin de semana, con atractivos turísticos desconocidos del gran público, buén vion, buén aceite y buen manjar. No dejeis de subir a Vilalba para disfrutar de su pasión, y de sus paisajes.