Una bonita ciudad: Daroca


Una bonica ruta familiar que podeu fer des de Zaragoza és la de la vila de Daroca. La trobareu seguint l’autopista A-23, de camí cap a Terol, a 40 km de la capital d’Aragó. És una ciutat medieval molt important i ben conservada, amb les seves muralles i torres, esglésies, convents, el seu castell i una font amb molts brocs, al costat de la porta baixa, que podeu veure a la foto. Daroca està tan ben conservada que sembla adormida en el temps. Un llarg carrer, que encara no és de vianants, (any 2023), empedrat, la creua de cantó a cantó. No us perdeu la visita de la bellíssima Basílica de los Sagrados Corporales, o de Santa Maria, joia de l’art gòtic i plateresc. Molt d’art al seu interior, tot i que molt deixat. A cada barri de l’antiga ciutat trobareu una meravellosa església romànica: Sant Miquel per exemple, i unes quantes més. Al final del llarg carrer major, o a l’inici, la bonica font dels vint brocs, i la imponent porta baixa. Tota la vila està completament envoltada de muralles, que pugen turons amunt. I dins la vila murada un petit call jueu i una moreria amb cert encant. Dit això, també us advertirem que Daroca va viure temps millors. Per dormir podeu anar a l’hotel Cienbalcones, ben instal·lat en un antic palau, graciós, modern, una mica de poble, amb restaurant. Per dinar hi ha molts llocs. A més, des de Daroca, o un cop visitada, podeu fer un tomb per llocs tan bonics com ara Molina de Aragón, a uns 60 km, o bé la llacuna de Gallocanta, a 20 km. El Monestir de Pedra no queda lluny, uns 25 km. I Calatayud a 50 km. Terol està a uns 80 km. Si no penseu dormir a Daroca podeu fer-ho a Zaragoza, un bon centre d’excursions. El nostre hotel de sempre és el Exe WTC, fantàstic. A la capital aragonesa sempre mengem, si som a l’hotel EXE WTC a la Garnacha, el nostre restaurant de sempre, un lloc magnífic, on dinareu o sopareu de fàbula. No deixeu passar l’oportunitat de veure Daroca, una meravellosa vila medieval, plena de palaus i esglésies, la majoria romàniques, i amb una juderia i una moreria. I, sobretot, feu per poder visitar per dins la basílica de los Santos Corporales. Ens va costar molt de veure-la i no ens va decebre pas. Plena d’obres d’art, tot i que molt oblidada, com la resta de Daroca, que no sembla una ciutat del segle XXI.

Daroca, en la provincia de Zaragoza, camino de Teruel, es una ciudad medieval muy importante y bien conservada, con sus murallas y torres, iglesias y conventos, un castillo y una fuente con muchos caños. Además, desde Daroca, podéis hacer una magnífica ruta por lugares tan bellos como, por ejemplo, Molina de Aragón, la laguna de Gallocanta, el Monasterio de Piedra y otros. Para dormir os recomendamos el hotel “Cienbalcones” un hotelito con mucho de encanto.

Daroca, in the province of Saragossa, in the way to Teruel, is a medieval city with walls and towers, churches and a castle and a fountain with many tubes. Also, from Daroca, you can reach some places as beautiful as, for example, Molina of Aragon, Gallocanta’s lagoon, or the Stone Monastery. To sleep we recommend to you the ”Cienbalcones” a hotel with captivation. 

Carnaval a Saragossa


carnaval-zaragoza-2016

Avui us donarem un nou motiu per anar a Zaragoza. Cal arribar-se a la capital de l’Ebre per veure el Pilar, per descomptat. I és molt important no perdre’s la maravella de la seva Seo gòtica, recién restaurada. O la desconeguda herència romana de la ciutat, amb el seu Fórum romà, i el teatre, les termes o el port fluvial. Però avui us volem recomanar una anada a Saragossa per veure el seu Carnaval. Comença la tarda del dia 4, “Jueves Lardero” amb repartiment de “longaniza de Ternasco de Aragón” a la Plaza Miguel Merino. Seguirà una revetlla amb l’orquesta Oceanic a la Sala Multiusos del Auditori de Zaragoza. Entrada lliure. El 5 de febrer, a les 19:00 hores, cercavila amb música y balls tradicionals. Sortida des del Balcó de San Lázaro, Puente de Piedra, Plaza del Pilar, carrer Alfonso, Carrer Candalija i Plaza San Felipe. Dissabte de Carnaval, dia 6 de febrer, dia gran. A les cinc de la tarda “Conjuro”. Sala Mozart del Auditorio de Zaragoza. A les 18:00 hores, concentració de comparses a la plaça de San Miguel. A les 18:30 hores, alliberament del Rey de Gallos, previa a la desfilada. A les 19.00 hores Gran Desfilada de Carnaval des de la Plaza de San Miguel, Coso, Plaza de España, Alfonso i Plaza del Pilar. A la nit a les 24:00 hores gran Festa de Carnaval amb l’Orquesta Jenasan, a la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. Entrada lliure. Diumenge 7 de febrer, a les 12 hores, Carnaval Infantil, cercavila i espectacles del carrer Alfonso a la Plaza del Pilar. No us ho deixeu perdre. Zaragoza és un destí familiar clar de cap de setmana o pont, que està a prop, molt a prop de Barcelona. Fàcil amb l’AVE, o amb el tren Avant, que és més baratet. Saragossa està a tres hores en cotxe. Hi sereu per dinar. Zaragoza te moltes coses a veure. Com per exemple l’Anfanjeria. Una barreja superba de l’Alhambra amb un casal reial renaixentista. Arcs i claustres mudejars, dins un castell que és la seu oficial de les Corts d’Aragó. I, annexe, el casal reial que els Reis Catòlics feren edificar damunt l’edifici moresc. Amb uns artesonats, una riquessa que talla la respiració. Molt i molt recomanable. Fabulós, de veritat. Està a la sortida del centre de la ciutat. Ben indicat. Si us falten motius per anar a Zaragoza penseu en la Expo i els pabellons que queden, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres recomanem Birolla 4. Tapes i coses més series. Bo. Contigo pan y cebolla, molt bé. Molt recomanable. Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, al casc antic, a la zona més castissa. En la seva línia l’Angel del Pincho. Bones tapes. Com a l’Alba, un altre a recomanar. O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró, no n’hi ha de millors, potser sí de més cars, però aquest és molt recomanable. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. Fantàstic. O bé a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, més senzillet i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa, una mica demodé. Tots molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn, no al centre, que admet dos infants a l’habitació. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Apa!. Cap a Zaragoza, que el carnaval us espera!.

Hoy os daremos un nuevo motivo para ir a Zaragoza: su carnaval. Hay que llegarse a la capital del Ebro para ver el Pilar, por supuesto. Y es muy importante no perderse la maravilla de su Seo gótica, recién restaurada. O la desconocida herencia romana de la ciudad, con su Fórum romano, y el teatro, las termas o el puerto fluvial. Pero también su carnaval merece visita familiar. El Jueves Lardero, 4 de febrero, ya hay juerga.Desde las 18:30 h: Celebración del Jueves Lardero con reparto de longaniza de Ternasco de Aragón en la Plaza Miguel Merino (junto a la Sala Multiusos). Desde las 19:00 h: Verbena con la Orquesta Oceanic en la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. La entrada es libre hasta completar aforo. El Viernes de Carnaval, 5 de febrero, a las 19:00 h: Pasacalles con música y baile tradicional. Recorrido: Salida desde el Balcón de San Lázaro, cruzando el Puente de Piedra, pasando por la Plaza del Pilar, calle Alfonso, Calle Candalija y finaliza en la Plaza San Felipe. Organizado por la Asociación Laqtspera, con la colaboración de Gaiteros del Rabal y Escuela Municipal de Música y Danza de Zaragoza. El Sábado de Carnaval, 6 de febrero, a las 18:00 h: Yunque presenta su espectáculo “Conjuro”. Con la colaboración especial de Javi El Mago. En la Sala Mozart del Auditorio de Zaragoza. A las 18:00 h: Concentración de Comparsas de Carnaval. En la Plaza de San Miguel. A las 18:30 horas: Liberación del Rey de Gallos, previa al desfile. A las 19.00 h: Gran Desfile de Carnaval. Recorrido: Salida desde la Plaza de San Miguel, pasando por Coso, Plaza de España, c/Alfonso, y finalizando en la Plaza del Pilar. Por la noche, a las 24:00 h: Gran Fiesta de Carnaval con la Orquesta Jenasan, en la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. La entrada es libre también hasta completar aforo. El Domingo de Carnaval, 7 de febrero, a las 12:00 y hasta las 13:45 h: Gran Carnaval Infantil, con Pasacalles de Carnaval, pregón y espectáculos desde la calle Alfonso y la Plaza del Pilar. Ya teneis otro motivo para llegaros a la capital del Ebro. Zaragoza es un destino familiar claro de fin de semana o puente, que está cerca, muy cerca de Barcelona. Fácil con el AVE, o con el tren Avant, que es más barato. Zaragoza está a tres horas en coche y tiene muchas cosas que ver. Pero hoy os queremos hablar también de un palacio árabe. Un palacio muy desconocido. Una verdadera joya escondida que vale, por sí sola, una visita a Zaragoza. Se trata del Anfanjeria. Una mezcla soberbia de la Alhambra con un palacio real renacentista. Arcos y claustros mudéjares, dentro de un castillo que es la sede oficial de las Cortes de Aragón. Y, anexo, el casal real que los Reyes Católicos hicieron edificar encima del edificio moro. Con unos artesonados, una riqueza que corta la respiración. Muy y muy recomendable. Fabuloso, de verdad. Está a la salida del centro de la ciudad. Bien indicado. Si aún os faltan motivos para ir a Zaragoza pensad en la Expo y en los pabellones que quedan, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros recomendamos Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, en el casco antiguo, en la zona más castiza. O bien Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Los hay mejores, más caros, pero estos son muy recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. Fantástico. O bien en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, más sencillito y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa, un poco demodé. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen en el Holiday Inn, no en el centro, pero que admite dos niños en la habitación. A las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. ¡Hala, hacia Zaragoza, que el carnaval os espera!.

Moncayo


Al Noroest de Zaragoza, tocant ja a la Rioja i Navarra, s’alça, potent, la serralada aragonesa per antonomàsia, la serra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo és una obligació per tot bon aragonés, i un veritable plaer per a tothom. Aquest parc natural únic emociona al viatger, encanta a la canalla, i ofereix racons inoblidables, natura a dojo, esbarjo i lleure. Son tantes les zones boniques, els boscos, les fonts, els pobles, les rutes a fer, que dubtem molt que puguem resumir-les en aquesta entrada. I, de fet, no ho intentarem. Només unes pinzellades per obrir-vos les ganes d’anar-hi a passar uns dies, un pont, unes vacances. Podeu iniciar l’entrada a aquest mon sugerent pujant per la A-68, camí de Tudela i Logroño, i continuant cap a Borja, terra de bons vins, per arribar al Monestir de Veruela, joia del Císter aragonés, que mereix una detinguda visita. Veruela és la porta del massís del Moncayo, una de les entrades millors. Des de Veruela es pot pujar molt fàcilment a Añon, un poblet de pessebre, on hi ha un centre d’interpretació. Però la millor ruta és la que travessant rouredes indescriptiblement belles, i fagedes de fàbula, us portarà al cor de la serra. En uns 15 kms. de magnífica carretera, estreta però asfaltada, bona i amb poca pujada, arribareu al paratge d’Agramonte, esplèndit, amb bon aparcament al mig del bosc. Podeu demanar allà informació. Hi ha diverses rutes possibles, i un munt de fonts per descobrir. Si seguiu la carretera cap al santuari del Moncayo, pujareu per una pista asfaltada fins una certa altura i distància, (uns 7 kms. més), obtenint vistes molt boniques del pic, sovint nevat. A partir d’allà, la pista es torna de sorra, però és factible per tota mena d’automòbils. Ampla, i sense massa dificultats, el camí puja i puja de valent, obtenint vistes aèries sobre la plana de l’Ebre. Quan falten uns 800 mts pel santuari, trobareu l’aparcament. Haureu fet uns 25 kms, des del monestir de Veruela. Ara us caldrà caminar encara aquest darrer tram, ja en règim d’alta muntanya, amb pujada forta però per un amí ample, apte per a tots els públics, fins i tot infants. En uns minuts estareu a la porta de l’Hostal, refugi, bar, santuari. Sou a 1620 mts d’alçada. D’aquí surten totes les rutes d’ascens al cim del Moncayo. Però això ja no és una sortida familiar. És una excursió alpina. Atenció al temps!.  Perill de tempestes sobtades, boira o calamarsa. De vegades ha nevat pel maig!. El paisatge també és alpí, maravellós. Quedareu bocabadats. El Moncayo ofereix racons per a totes les necessitats. Boscos caducifolis on les fades passegen els vestits de seda, rierols i fonts on les nàiades pentinen els seus cabells daurats, cims i camins de muntanya amb grans perspectives pels esforçats excursionistes, monestirs plens d’art, pobles medievals amb castells de llegenda, cases de pedra i carrers costeruts. Les deveses del Moncayo són mítiques.  Natura desbocada, infinitat de propostes de lleure, petites rutes i excursions. Àrees de picnic ben muntades. Podeu dinar al mateix Santuari del Moncayo, bona cuina, senzilla, casolana, familiar, tradicional. També possibilitat d’habitacions, senzilles, sense luxe, d’alberg de muntanya. També podeu dinar a Veruela, al restaurant Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. O bé podeu baixar fins Tarazona, una vila fantàstica amb una catedral esplèndida. Allà podeu dinar al Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. Per dormir a Tarazona teniu La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor. Hem estat també molt bé a la ciutat de Tudela la navarresa capital de la Ribera. A Tudela podeu dormir a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Els restaurants de Tudela son fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña. Tampoc està gaire lluny del Moncayo la ciutat de Zaragoza. Podeu dinar a Zaragoza a Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252.  O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Ja veieu que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza formen una unitat amb atractius turístics difícils de resistir. Una sortida familiar divina per unes petites vacances o un pont, animeu-vos!.

Al Noroeste de Zaragoza, tocando ya a La Rioja y Navarra, se alza, potente, la cordillera aragonesa por antonomasia, la sierra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo es una obligación para todo buen aragonés, y un verdadero placer para todos. Este parque natural único emociona al viajero, encanta a los niños, y ofrece rincones inolvidables, naturaleza a raudales, recreo y ocio. Son tantas las zonas bonitas, los bosques, las fuentes, los pueblos, las rutas a hacer, que dudamos mucho que podamos resumirlas en esta entrada. Y, de hecho, no lo intentaremos. Sólo unas pinceladas para abriros las ganas de ir a pasar unos días, un puente, unas vacaciones. Pueden iniciar la entrada a este mundo sugerente subiendo por la A-68, camino de Tudela y Logroño, y continuando hacia Borja, tierra de buenos vinos, para llegar al Monasterio de Veruela, joya del Císter aragonés, que merece una detenida visita . Veruela es la puerta del macizo del Moncayo, una de las entradas mejores. Desde Veruela se puede subir muy fácilmente a Añón, un pueblecito de pesebre, donde hay un centro de interpretación. Pero la mejor ruta es la que atravesando robledales indescriptiblemente bellos, y hayedos de fábula, os llevará al corazón de la sierra. En unos 15 kms. de magnífica carretera, estrecha pero asfaltada, buena y con poca subida, llegaréis al paraje de Agramonte, espléndido, con buen aparcamiento en medio del bosque. Pueden pedir allí información. Hay varias rutas posibles, y un montón de fuentes por descubrir. Si siguen la carretera hacia el santuario del Moncayo, subirán por una pista asfaltada hasta una cierta altura y distancia, (unos 7 kms. más), obteniendo vistas muy bonitas del pico, a menudo nevado. A partir de ahí, la pista se vuelve de tierra, pero es factible para todo tipo de automóviles. Ancho, y sin demasiadas dificultades, el camino sube y sube de lo lindo, obteniendo vistas aéreas sobre la llanura del Ebro. Cuando faltan unos 800 mts para alcanzar el santuario, encontrareis el aparcamiento. Habréis hecho unos 25 kms, desde el monasterio de Veruela. Ahora necesitarán caminar aunque este último tramo, ya en régimen de alta montaña, con subida fuerte, és por un ancho, apto para todos los públicos, incluso niños. En unos minutos estaréis en la puerta del Hostal, refugio, bar, santuario. Estareis a 1620 mts de altura. De ahí salen todas las rutas de ascenso a la cima del Moncayo. Pero eso ya no es una salida familiar. Es una excursión alpina. ¡Atención al tiempo!. Peligro de tormentas repentinas, niebla o granizo. ¡A veces ha nevado en mayo!. El paisaje también es alpino, maravilloso. Quedaréis boquiabiertos. El Moncayo ofrece rincones para todas las necesidades. Bosques caducifolios donde las hadas pasean sus vestidos de seda, arroyos y fuentes donde las náyades peinan sus cabellos dorados, cumbres y caminos de montaña con grandes perspectivas para los esforzados excursionistas, monasterios llenos de arte, pueblos medievales con castillos de leyenda, casas de piedra y calles empinadas. Las dehesas del Moncayo son míticas. Naturaleza desbocada, infinidad de propuestas de ocio, pequeñas rutas y excursiones. Áreas de picnic bien montadas. Se puede comer en el mismo Santuario del Moncayo, con buena cocina, sencilla, hogareña, familiar, tradicional. También posibilidad de habitaciones, sencillas, sin lujo, de albergue de montaña. También se puede comer en Veruela, en el restaurante Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping. O se puede bajar hasta Tarazona, una villa fantástica con una catedral espléndida. Allí podeis comer en el Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. Para dormir en Tarazona tienen La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor. Hemos dormido y comido muy bien en la ciudad de Tudela, la navarra capital de la Ribera. En Tudela está el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Entre los restaurantes de Tudela os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña. Tampoco está muy lejos del Moncayo la ciudad de Zaragoza. Pueden comer en Zaragoza en Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252. O bien en Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. Ya veis que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza forman una unidad con atractivos turísticos difíciles de resistir. ¡Una salida familiar divina para unas pequeñas vacaciones o un puente!.

La Alfanjeria


Avui us donarem un nou motiu per anar a Zaragoza. Cal arribar-se a la capital de l’Ebre per veure el Pilar, per descomptat. I és molt important no perdre’s la maravella de la seva Seo gòtica, recién restaurada. O la desconeguda herència romana de la ciutat, amb el seu Fórum romà, i el teatre, les termes o el port fluvial. Zaragoza és un destí familiar clar de cap de setmana o pont, que està a prop, molt a prop de Barcelona. Fàcil amb l’AVE, o amb el tren Avant, que és més baratet. Saragossa està a tres hores en cotxe. Hi sereu per dinar. Zaragoza te moltes coses a veure. Però avui us volem parlar d’un palau àrab. Un palau molt desconegut. Una veritable joia amagada que val, per si sola, una visita a Zaragoza. Es tracta de l’Anfanjeria. Una barreja superba de l’Alhambra amb un casal reial renaixentista. Arcs i claustres mudejars, dins un castell que és la seu oficial de les Corts d’Aragó. I, annexe, el casal reial que els Reis Catòlics feren edificar damunt l’edifici moresc. Amb uns artesonats, una riquessa que talla la respiració. Molt i molt recomanable. Fabulós, de veritat. Està a la sortida del centre de la ciutat. Ben indicat. Si us falten motius per anar a Zaragoza penseu en la Expo i els pabellons que queden, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres recomanem Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, al casc antic, a la zona més castissa. O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. N’hi ha de millors, de més cars, però aquests són molt recomanables. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. Fantàstic. O bé a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, més senzillet i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa, una mica demodé. Tots molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn, no al centre, que admet dos infants a l’habitació. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Apa!. Cap a Zaragoza, que l’Alfanjeria, l’art àrab més bonic, i més al nord d’Espanya, us espera!.

Hoy os daremos un nuevo motivo para ir a Zaragoza. Hay que llegarse a la capital del Ebro para ver el Pilar, por supuesto. Y es muy importante no perderse la maravilla de su Seo gótica, recién restaurada. O la desconocida herencia romana de la ciudad, con su Fórum romano, y el teatro, las termas o el puerto fluvial. Zaragoza es un destino familiar claro de fin de semana o puente, que está cerca, muy cerca de Barcelona. Fácil con el AVE, o con el tren Avant, que es más barato. Zaragoza está a tres horas en coche y tiene muchas cosas que ver. Pero hoy os queremos hablar de un palacio árabe. Un palacio muy desconocido. Una verdadera joya escondida que vale, por sí sola, una visita a Zaragoza. Se trata del Anfanjeria. Una mezcla soberbia de la Alhambra con un palacio real renacentista. Arcos y claustros mudéjares, dentro de un castillo que es la sede oficial de las Cortes de Aragón. Y, anexo, el casal real que los Reyes Católicos hicieron edificar encima del edificio moro. Con unos artesonados, una riqueza que corta la respiración. Muy y muy recomendable. Fabuloso, de verdad. Está a la salida del centro de la ciudad. Bien indicado. Si aún os faltan motivos para ir a Zaragoza pensad en la Expo y en los pabellones que quedan, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros recomendamos Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, en el casco antiguo, en la zona más castiza. O bien Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Los hay mejores, más caros, pero estos son muy recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. Fantástico. O bien en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, más sencillito y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa, un poco demodé. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen en el Holiday Inn, no en el centro, pero que admite dos niños en la habitación. A las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. ¡Hala, hacia Zaragoza, que el arte árabe más al norte de España os espera!.

Las Saladas


Entre Bujaraloz, un poble obert, de pas, de camí i de serveis, situat al centre dels Monegros, punt de parada a mig camí entre Fraga i Zaragoza, i Sástago, un poble alegre, fecund i agrícola, situat en un meandre del riu Ebre, que es contorsiona, l’abraça, el mima i l’omple d’hortes, trobareu les Salades. Entre aquestes dues viles aragoneses, en el espai que queda entre elles, just a la meitat de la zona més desèrtica dels Monegros, a la meitat de la carretera A-2105, hi trobareu quatre llacunes salades, de diferents mides. La més gran, la de la Platja, està situada a 8 kms. de Bujaraloz, a l’esquerra anat cap a Sástago. Medeix tres kms per dos, i conserva aigua quasi tot l’any. La sal s’acumula en els llocs que l’evaporació s’ha endut el líquid element. Les ruines d’antigues explotacions salineres fan de mut testimoni d’un paisatge que sembla d’un altre planeta. És bonic recòrrer aquest indret tan diferent, ple de llum i de sol, d’horitzons amples, com infinits. Torneu al cotxe i proseguiu un parell de kms. més. Trobareu el grup de les altres Salades, tres llacunes grans i un munt de mides diverses, just a mà dreta. Des de la carretera s’hi accedeix per un camí de terra, planer, però estret i amb molt de pedregar. No hi ha cap mena d’infraestructura. Quatre cartells indicadors, però ni miradors, ni aguaits. Es proposa un circuït de 8 kms, que rodeja les llacunes. El no res, la solitud, el vent, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. Les llacunes salades, buides d’aigua i de vida a l’estiu, plenes d’aus a la primavera, són una reserva ecològica important, un paradís pels ornitòlegs. Perque  els Monegros no son només un desert. Son un espai amb una vegetació peculiar, adaptada al clima extrem, i una fauna, invertebrats i ocells sobretot, acostumada a amagar-se i sobreviure. Arribeu-vos a les Salades, a 64 kms. de Zaragoza, 80 de Lleida, i uns 220 de Barcelona. Anar-hi només per veure el lloc, per molt curiós que sigui, seria un sacrifici gran. Però, en canvi, és una fantàstica sortida familiar si hi afegiu el proper, impressionant i desconegut monestir de Rueda, veritable joia del Císter, a tocar de Sástago. Una abadia preciosa, una maravella de l’art aragonès. Amb un hotel de 4 estrelles incorporat, a tocar del majestuós Ebre. No gaire lluny, al costat de Velilla d’Ebre, hi ha la Colònia Lèpida Celsa. Una ciutat romana intacta. No la coneixeu, molt natural, la cultura no es publicita gaire a casa nostra. També podeu apostar per la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, a Bujaraloz, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa. A Sástago, l’Hostal Monasterio de Rueda, (no confondre amb l’hotel de 4 estrelles), ofereix habitacions senzilles, bé de preu. Naturalment, a Zaragoza, teniu tota mena de serveis i d’hotels. Podeu incloure la visita a las Saladas en una ruta de Barcelona a Zaragoza que no inclogui l’autopista A-2, o la faci servir fins Bujaraloz, per baixar després a les Salades, a Sástago, fer el monestir de Rueda i Celsa. Una bona sortida en família!.

Entre Bujaraloz, un pueblo abierto, de paso, de camino y de servicios, situado en el centro de los Monegros, punto de parada a medio camino entre Fraga y Zaragoza, y Sástago, un pueblo alegre, fecundo y agrícola, situado en un meandro del río Ebro, que se contorsiona, lo abraza, lo mima y le llena de huertas están las Saladas. Entre estas dos villas aragonesas, en el espacio que queda entre ellas, justo a la mitad de la zona más desértica de los Monegros, a la mitad de la carretera A-2105, encontraréis cuatro lagunas saladas, de diferentes tamaños. La más grande, la de la Playa, está situada a 8 kms. de Bujaraloz, a la izquierda yendo hacia Sástago. Mide tres kms por dos, y conserva agua casi todo el año. La sal se acumula en los lugares en que la evaporación se ha llevado el líquido elemento. Las ruinas de antiguas explotaciones salineras hacen de mudo testigo de un paisaje que parece de otro planeta. Es bonito recorrer este lugar tan diferente, lleno de luz y de sol, de horizontes amplios, como infinitos. Vuelvan al coche y proseguiremos un par de kms. más. Encontrarán el grupo de las otras Saladas, tres lagunas grandes y un montón de diferentes tamaños, justo a la derecha. Desde la carretera se accede por un camino de tierra, llano, pero estrecho y con mucho pedregal. No hay ningún tipo de infraestructura. Cuatro carteles indicadores, pero ni miradores, ni observatorios. Se propone un circuito de 8 kms, que rodea las lagunas. La nada, la soledad, el viento, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula todo. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. Las lagunas saladas, vacías de agua y de vida en verano, llenas de aves en primavera, son una reserva ecológica importante, un paraíso para los ornitólogos. Porque los Monegros no son sólo un desierto. Son un espacio con una vegetación peculiar, adaptada al clima extremo, y una fauna, invertebrados y pájaros sobre todo, acostumbrada a esconderse y sobrevivir. Acercaos a las Saladas, a 64 kms. de Zaragoza, 80 de Lleida, y unos 220 de Barcelona. Ir sólo para ver el lugar, por muy curioso que sea, sería un sacrificio grande. Pero, en cambio, es una fantástica salida familiar si se le añade el próximo, impresionante y desconocido monasterio de Rueda, verdadera joya del Císter, cerca de Sástago. Una abadía preciosa, una maravilla del arte aragonés. Con un hotel de 4 estrellas incorporado, junto al majestuoso Ebro. No muy lejos, junto a Velilla de Ebro, está la Colonia Lépida Celsa. Una ciudad romana intacta. No la conocéis, muy natural, la cultura no se publicita mucho en nuestro país. También se puede apostar por la fantástica arquitectura del monasterio de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes náuticos al alcance. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y saborear comida de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, en Bujaraloz, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo. En Sástago, el Hostal Monasterio de Rueda, (no confundir con el hotel de 4 estrellas), ofrece habitaciones sencillas, bien de precio. Naturalmente, en Zaragoza, tiene todo tipo de servicios y de hoteles. Pueden incluir la visita a las Saladas en una ruta de Barcelona a Zaragoza que no vaya por la autopista A-2, o la use hasta Bujaraloz, para bajar después a las Saladas, en Sástago, hacer el monasterio de Rueda y Celsa. ¡Una buena salida en familia!.

Embid


A l’Aragó, plantat dominant una extensa i inacabable planura s’alça el castell d’Embid. Ens vàrem veure obligats a parar-hi, tot i que desconeixíem la seva existència. La seva insultant silueta, desafiant, poderosa, ocupava el nostre camp de visió. Es veia a kms. lluny, des de la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El petit poble d’Embid queda a tocar de la fortificació, als seus peus. El castell està restaurat, molt ben restaurat, amb gust. I dona als infants una idea perfecta del que és una fortalessa medieval de frontera. L’accés és facilíssim, per dins els carrers de la vila, i podeu aparcar al davant mateix. Al costat hi ha l’església de Santa Catalina, renaixentista, simple, senzilla, del XVI, amb un atri elegant. Dins, conserva altars de gran bellessa. El municipi és un cop de puny. Cases de pedra, adustes, ferrenyes, dures, com la mateixa terra, com el clima d’aquesta planície elevada i oberta a tots els vents. Hi ha algunes cases fortes destacables amb portes adovellades. Són quatre cases només, amb un senyor castell, una notable església i una ermita al costat del naixent riu Piedra. No us aconsellaríem una anada fins tant lluny només per veure Embid, és clar. Però si mai feu una ruta per la zona, llavors no podeu deixar de veure aquesta joia. I la zona te molts motius per anar-hi a fer un volt. Daroca és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. De Daroca podeu anar a la llacuna de Gallocanta, un paradís de les aus, a sentir cantar i veure volar les grulles, a la tardor. Espectacle increïble!. Si sou a Gallocanta esteu a 4 kms. d’Embid per la carretera que porta a Molina d’Aragón. Una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. I la natura… fabulosa. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. Bé, com veieu, aquesta terra mereix un pont, o unes petites vacances. Si hi aneu, en veure el castell d’Embid, atureu un moment el cotxe. Val la pena. Per dinar podeu fer-ho a Molina on hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19.  ‎ També podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta.  Finalment també hi ha Daroca, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies. Ja ho sabeu!.

En Aragón, dominando una extensa e inacabable llanura se alza el castillo de Embid. Nos vimos obligados a parar, aunque desconocíamos su existencia. Su insultante silueta, desafiante, poderosa, ocupaba nuestro campo de visión. Se veía a kms. lejos, desde la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El pequeño pueblo de Embid queda junto a la fortificación, a sus pies. El castillo está restaurado, muy bien restaurado, con gusto. Y da a los niños una idea perfecta de lo que es una fortaleza medieval. El acceso es facilísimo, por dentro las calles de la villa, y se puede aparcar delante mismo. Al lado está la iglesia de Santa Catalina, renacentista, simple, sencilla, del XVI, con un atrio elegante. Dentro, conserva altares de gran belleza. El municipio es una cucada. Casas de piedra, adustas, duras, como la misma tierra, como el clima de esta planicie elevada y abierta a todos los vientos. Hay algunas casas fuertes destacables con puertas adinteladas. Son cuatro casas sólo, con un señor castillo, una notable iglesia y una ermita junto al naciente río Piedra. No aconsejaríamos una ida hasta tan lejos sólo para ver Embid, claro. Pero si nunca haceis una ruta por la zona, entonces no se puede dejar de ver esta joya. Y la zona tiene muchos motivos para ir a dar una vuelta. Daroca es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. De Daroca se puede ir a la laguna de Gallocanta, un paraíso de las aves, a oír cantar y ver volar las grullas, en otoño. ¡Espectáculo increíble!. Si estais ya en Gallocanta, entonces estais a 4 kms. de Embid por la carretera que lleva a Molina de Aragón. Otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Y la naturaleza … fabulosa. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Bueno, como veis, esta tierra merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Si vais, al ver el castillo de Embid, detened un momento el coche. Vale la pena. Para comer se puede hacer en Molina donde hay muchos lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Hay fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. También pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna de Gallocanta: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas. Finalmente también está Daroca, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. Para encontrar más hoteles debereis alojaros en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde nosotros dormimos a menudo, ideal para las familias.

Caesar Augusta


A Zaragoza hi heu anat moltes vegades. Heu vist el Pilar, per descomptat, potser també la Seu, i l’Ebre. Hi heu anat perquè teniu família, coneguts, per la Expo o perquè està a prop, molt a prop de Barcelona. Potser hi heu anat amb l’AVE, o encara millor, amb el tren Avant, que és més baratet. Saragossa està, a tres hores. En cotxe hi sereu per dinar. Perquè Zaragoza te moltes coses a veure. Avui us volem donar un altre motiu per arribar-vos-hi amb la canalla. Sabíeu que Zaragoza te un subsol romà fabulós?. Sabíeu que l’han museitzat maravellosament i que està considerat una de les exposicions de ruïnes romanes més boniques i ben ambientades d’Europa?. Doncs a la plaça del Pilar mateix, al costat de la Llotja renaixentista, una joià de l’art civil d’Aragó, a tocar de la torre imponent de la restaurada Seo, al costat del seu campanar altiu, hi ha l’entrada al Fórum de Zaragoza. (A la foto). Allà comença l’aventura històrica. Us vendran una entrada combinada que serveix tot l’any. Podreu anar pels carrers medievals de l’antiga ciutat, pel Coso, cercant l’entrada que us transportarà a un fòrum romà, a un antic port fluvial, a unes termes i a un teatre espectacular. Veureu audiovisuals fets amb molt de gust, objectes ben classificats i mostrats, una ciutat dinàmica que va ser. Cesar Augusta fou una molt important ciutat romana, amb les seves muralles, i tota mena d’edificis públics. Admireu-ne les restes en família. I sortint, aneu al Pilar, o a l’Alfajeria, maravella de l’art musulmà, un castell i palau mudejar. A les afores els darrers monuments incorporats: la Expo i els seus pavellons, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Teniu bon aparcament al parking subterrani de la plaça del Pilar. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres us proposem dos. Gino’s una moderna trattoria al mig del carrer d’Alfonso I, 17, Tel: 976.998.031, al centre mateix de la zona comercial, i Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, al casc antic, a la zona més castissa. N’hi ha de millors, de més cars, però aquests són recomanables. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa. Tots dos molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn que admet dos infants a l’habitació. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Roma us espera a Saragossa.

A Zaragoza habéis ido muchas veces. Habéis visto el Pilar, por supuesto, quizás también la Catedral, y el Ebro. Habéis ido porque teneis allí familia, conocidos, por la Expo o porque está cerca, muy cerca de Barcelona. Quizá habéis ido con el AVE, o aún mejor, con el tren Avant, que es más baratito. Zaragoza está a tres horas. En coche estais allí para comer. Porque Zaragoza tiene muchas cosas que ver. Hoy os queremos dar otro motivo para llegaros con los niños. ¿Sabías que Zaragoza tiene un subsuelo romano fabuloso?. ¿Sabías que lo han museizado maravillosamente y que está considerado una de las exposiciones de ruinas romanes más bonitas y bien ambientadas de Europa?. Pues en la plaza del Pilar mismo, junto a la Lonja renacentista, una joya del arte civil de Aragón, junto a la torre imponente de la restaurada Seo, junto a su campanario altivo, está la entrada al Fórum de Zaragoza. (En la foto). Allí comienza la aventura histórica. Os venderán una entrada combinada que sirve todo el año. Podrán ir por las calles medievales de la antigua ciudad, por el Coso, buscando la entrada que os transportará a un foro romano, a un antiguo puerto fluvial, a unas termas y a un teatro espectaculares. Veréis audiovisuales hechos con mucho gusto, objetos bien clasificados y mostrados, una ciudad dinámica que fue. Cesar Augusta fue una muy importante ciudad romana, con sus murallas, y todo tipo de edificios públicos. Admiren los restos en familia. Y saliendo, vayan al Pilar, o al Alfajeria, maravilla del arte musulmán, un castillo y palacio mudejar. En las afueras los últimos monumentos incorporados: la Expo y sus pabellones, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Tienen cerca buen aparcamiento en el parking subterráneo de la plaza del Pilar. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros os proponemos dos. Gino ‘s una moderna trattoria en plena calle de Alfonso I, 17, Tel: 976998031, en el centro mismo de la zona comercial, y Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, en el casco antiguo, en la zona más castiza. Los hay de mejores, más caros, pero estos son recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, y el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa. Ambos muy céntricos. Si van con niños piensen que hay un Holiday Inn que admite dos niños en la habitación. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, baratito y ideal para familias: el Hotel Fernando II.

Grues (Grulles) a Gallocanta


La llacuna de Gallocanta és una superfície d’aigua en una zona molt seca, a l’Aragó. Per això la seva grandària és molt variable. Hi ha mesos, o anys en que està plena, i moments en que no queda gens d’aigua. Però el que no falta mai a Gallocanta son les aus, moltes aus, sobretot grues. Arriben a partir de finals d’octubre, s’hi passen el novembre i marxen al desembre. I és fàcil veure-les. Veure’n milers. No exagerem!. Només calen uns bons prismàtics. Al capvespre és tot un espectacle veure-les venir i anar, aterrar o despegar, tornar al joc. La llacuna està perfectament senyalitzada, ben organitzada i molt ben explotada turísticament, Hi ha dos centres d’interpretació. Una a les afores del poble mateix de Gallocanta, amb gent amable, i unes instal·lacions magnífiques. Us orientaran, us mimaran. Podreu veure el museu, bonic i senzill, i pujar al mirador, cobert, amb servei de prismàtics. Un altre lloc recomanable és el centre d’interpretació del govern d’Aragó, situat entre Bello i Tornos, a peu de carretera també. Bon museu i un audiovisual interessant. Activitats pels infants. Diversos miradors us permetran aproximar-vos prudentment a les aus. Us recomanem el de La Reguera, o l’ermita del Buen Acuerdo, al poble de Las Cuerlas. Bons camins de terra, propers al llac, us hi portaran en tres o 4 kms. Creieu-nos si us assegurem que encara que no tingueu traça veient animalons, allà en veureu, i molts. Els vostres fills i filles disfrutaran d’una experiència única, que recordaran. I n0 us aconsellaríem només una anada a Gallocanta i prou, tot i que es mereix el viatge fins tant lluny sense cap mena de dubte. Us aconsellaríem una estància de dies. Per veure el proper castell d’Embid, a tocar. Per fer un volt per Daroca, que és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. Per anar fins Molina d’Aragón, una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. I Terol. I Albarracín. Ja ho esteu veient: Gallocanta mereix un pont, o unes petites vacances. Podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta mateix.  A Daroca teniu molta oferta, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. A Molina de Aragón hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19.  ‎Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies.

La laguna de Gallocanta es una superficie de agua en una zona muy seca. Por eso su tamaño es muy variable. Hay meses, o años, en que está llena, y momentos en que no queda nada de agua. Pero lo que no falta nunca en Gallocanta son las aves, muchas aves, sobre todo grúllas. Llegan a partir de finales de octubre, se quedan todo noviembre y se van en diciembre. Y es fácil verlas. Verlas a miles. ¡No exageramos!. Sólo hacen falta unos buenos prismáticos. Al atardecer es todo un espectáculo verlas venir e ir, aterrizar o despegar, volver al lago. La laguna está perfectamente señalizada, bien organizada y muy bien explotada turísticamente. Hay dos centros de interpretación. Uno a las afueras del pueblo mismo de Gallocanta, con gente amable, y unas instalaciones magníficas. Os orientarán, les mimarán. Podrán ver el museo, bonito y sencillo, y subir al mirador, cubierto, con servicio de prismáticos. Otro lugar recomendable es el centro de interpretación del Gobierno de Aragón, situado entre Bello y Tornos, a pie de carretera también. Buen museo y un audiovisual interesante. Actividades para los niños. Varios miradores permiten aproximarse prudentemente a las aves. Os recomendamos el de La Reguera, o la ermita del Buen Acuerdo, en el pueblo de Las Cuerlas. Buenos caminos de tierra, cercanos al lago, os llevarán en tres o 4 kms. Creednos si os aseguramos que aunque no tengais práctica ninguna viendo animales, allí veréis, y muchos. Sus hijos e hijas disfrutarán de una experiencia única, que recordarán. Y n0 os aconsejaríamos sólo una ida a Gallocanta y basta. Aunque se merece el viaje. Os aconsejaríamos una estancia de días. Para ver el castillo de Embid, cercano. Para dar una vuelta por Daroca, que es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. Para ir hasta Molina de Aragón, otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Y Teruel. Y Albarracín. Ya lo estáis viendo: Gallocanta merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas, o una especie de alberge: Allucant, en el pueblo de Gallocanta mismo. En Daroca tienen mucha oferta, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. En Molina de Aragón hay muchos otros lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Encontraréis fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. Para más hoteles deberán alojarse en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde dormimos a menudo, ideal para las familias.

Bujaraloz


Bujaraloz és un poble simpàtic, obert, col·locat allà, en mig del desert dels Monegros, a mig camí entre Fraga i Zaragoza per l’autopista AP2 o la carretera N-II. El sol, la llum, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. La vila es defensa com pot. Ha aprés a conviure amb la seva situació en aquest pàram inacable que en altres temps reculats, diuen, fou un bosc que feia negres les muntanyes: els Montes Negros, o Monegros. Ara d’arbre no en queda cap. Però la voluntat de la gent d’aquesta terra aragonesa ho pot tot. S’han fet regadius i, amb molta feina, es progressa. Veus cultius per tot. Els habitans de Bujaraloz són gent alegre, recia, com cal. Hospitalaris, com pertoca i més. Aquests dies de fi d’agost celebren Sant Agustí. Festes. La nit del divendres, a la matinada, toro embolat. El dissabte guerra d’aigua i escuma, un luxe oriental en aquestes contrades tan seques. A la tarda més toros, i a la nit, ball. Diumenge matinades, missa, cants populars i dances típiques, més ball, a la tarda, a la nit de nou, i més toros pels carrers. En aquestes contrades, els braus són una tradició sagrada. I així tots els dies. El dilluns, diada pels infants, hi ha xocolatada i parc infantil. I tota la setmana ball i més ball, i toros i més toros deixats anar pel poble. I continua tota una setmana de gresca, folklore, jotes i marxa. Ah!, i també toros pels més petits. Podeu anar-hi si us sembla bé. I si ara no us ve de gust, aneu-hi un altre dia, en una altra època. Veureu l’esglèsia de Sant Jaume i el palau de Torres Solanot, un casalot renaixentista. També l’ermita de la Virgen de las Nieves, tota una ironia en aquest secarral. Però el més interessant, encara que pugui semblar mentida, és la part paisagística i natural. Les llacunes salades, buides a l’estiu, plenes de vida a la primavera, són una reserva ecològica important, paradís de les aus. Les Salades o “salinetas” són un conjunt d’estanys, petits mars de sal i de guix, inclosos com a ZEPA ornitológica. És impressionant visitar-les, veure’n els horitzons infinits, blancs, llunars. Hi ha dues rutes marcades. Potser la millor sigui la que descobreix l’entorn de l’anomenada “La Salada de la Playa”, que encara conserva les restes d’antigues explotacions comercials de sal. Si sou amants dels rallies, del món del motor, no us ha de faltar mai viure l’emoció d’una Baja España Aragón, el rallye del desert aragonés, que sempre passa ben a tocar de la localitat. O, si sou joves, de cos o d’esperit, o de les dues coses, el Monegros Desert Festival, que es celebra al juliol entre Bujaraloz i Fraga, prop del poblet de Candasnos. Aquesta vila dura i amable, a mig camí de tot arreu, senyora dels Monegros, és un centre de bones excursions per la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de l’impressionant i desconegut monestir de Rueda, joia del Císter, o la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa.

Bujaraloz es un pueblo simpático, abierto, colocado allí, en medio del desierto de los Monegros, a medio camino entre Fraga y Zaragoza. El sol, la luz, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. La villa se defiende como puede. Ha aprendido a convivir con su situación en este páramo inacable que en otros tiempos remotos, dicen, fue un bosque que hacía negras las montañas: los Montes Negros, o Monegros. Ahora de árbol no queda ni uno. Pero la voluntad de la gente de esta tierra aragonesa lo puede todo. Se han hecho regadíos y, con mucho trabajo, se progresa. Los habitantes de Bujaraloz son gente alegre, recia, como es debido. Hospitalarios, como corresponde y más. Estos días de finales de agosto celebran San Agustín. Fiestas. La noche del viernes, en la madrugada, toro embolado. El sábado guerra de agua y espuma, un lujo oriental en esta región tan seca. Por la tarde más toros, y por la noche, baile. Domingo madrugadas, misa, cantos populares y danzas típicas, más baile, por la tarde, en la noche de nuevo, y más toros por las calles. En estas regiones, los toros son una tradición sagrada. Y así todos los días. El lunes, día para los niños, hay chocolatada y parque infantil. Y toda la semana baile y más baile, y toros y más toros sueltos por el pueblo. Y continúa toda una semana de juerga, folclore, jotas y marcha. Ah, y también toros para los más pequeños. Pueden ir si les parece bien. Y si ahora no les apetece, vayan otro día, en otra época. Verán la iglesia de Santiago y el palacio de Torres Solanot, un caserón renacentista. También la ermita de la Virgen de las Nieves, toda una ironía en este secarral. Pero lo más interesante, aunque pueda parecer mentira, es la parte paisajística y natural. Las lagunas saladas, vacías en verano, llenas de vida en primavera, son una reserva ecológica importante, paraíso de las aves. Las Saladas o “salinetas” son un conjunto de estanques, pequeños mares de sal y de yeso, incluidos como ZEPA ornitológica. Es impresionante visitarlas, ver los horizontes infinitos, blancos, lunares. Hay dos rutas marcadas. Quizá la mejor sea la que descubre el entorno de la llamada “La Salada de la Playa”, que aún conserva los restos de antiguas explotaciones comerciales de sal. Si sois amantes de los rallies, del mundo del motor, no debe faltar nunca vivir la emoción de una Baja España Aragón, el rallye del desierto aragonés, que siempre pasa muy cerca de la localidad. O, si sois jóvenes, de cuerpo o de espíritu, o de ambas cosas, el Monegros Desert Festival, que se celebra en julio entre Bujaraloz y Fraga, cerca del pueblo de Candasnos. Esta villa dura y amable, a medio camino de todas partes, señora de los Monegros, es un centro de buenas excursiones por la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de la impresionante y desconocido monasterio de Rueda, joya del Cister, o la fantástica arquitectura del monasterio benedictino de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes naúticos al alcance de todos. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y comer de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo.

Monasterio de Veruela


Teniu a l’Aragó diversos monestirs cisterciencs que són una joia de l’art romànic i gòtic, i que mereixen una visita detallada, ineludible i complerta, com ara Rueda, o Veruela. D’aquest darrer us volem parlar avui, i presentar-vos-el. Veruela s’alça en un entorn natural privilegiat, a les faldes del Moncayo, el mític pic aragonés, que catalitza la regió sencera. Allà, entre camps on pasten ramats de xais, boscos i cims nevats, els monjos bastiren un magnífic cenobi que ha arribat molt ben conservat als nostres ulls. El lloc està ben situat, en la ruta de pas cap a Sória des de Saragossa, entre Borja i Tarazona, un xic abans d’arribar al port de les llances agudes, un nom també escenogràfic. Si aneu cap a Logroño, a Navarra, o al País Basc, llavors us aconsellem la petita volta que cal fer per aparcar a les seves portes. No tindreu problemes, hi ha molt d’espai. Una muralla encercla l’abadia. A la recepció, oberta durant moltes hores, cosa que cal agraïr, us donaran tota la informació. A més dels edificis monàstics tindreu l’oportunitat de veure també un museu del vi, Campo de Borja, diví i desconegut, i exposicions d’art, fotografia i altres, en un espai condicionat a l’efecte. Entrareu al claustre i les dependències, com l’escriptòrium, una monada. La sala capitular, etèria. L’esglèsia, poderosa, altiva, perfecta, amb les tombes dels abats al presbiteri. Us recomanem molt aquesta visita. En un indret on els infants poden còrrer i saltar a gust, ple d’esplanades, de riuets, de llocs on fer picnic. A pocs kms. del Parc Natural del Moncayo. A tocar de la bellíssima població de Borja, amb un casc antic fantàstic. A poca distància de Tarazona, amb la seva catedral de totxana vermella, mudejar, i les cases penjades damunt el riu. No seria inaudit que decidíssiu passar allà un cap de setmana o pont. Per dinar teniu alguns llocs, al voltant del monestir, davant o uns metres enllà. Cap especialment recomanable. Vam dinar al El Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. Pareu a Veruela, us sorpendrà!

Tiene Aragón varios monasterios cistercienses que son una joya del arte románico y gótico, y que merecen una visita detallada, ineludible y completa, como Rueda, o Veruela. De este último os queremos hablar hoy, y presentaroslo. Veruela se alza en un entorno natural privilegiado, a las faldas del Moncayo, el mítico pico aragonés, que cataliza la región entera. Allí, entre campos donde pastan rebaños de ovejas, bosques y cumbres nevadas, los monjes construyeron un magnífico cenobio que ha llegado muy bien conservado a nuestros ojos. El lugar está bien situado, en la ruta de paso hacia Soria desde Zaragoza, entre Borja y Tarazona, un poco antes de llegar al puerto de las lanzas agudas, un nombre también escenográfico. Si vais hacia Logroño, a Navarra, o al País Vasco, os aconsejamos la pequeña vuelta que hay que hacer para aparcar en sus puertas. No tendrán problemas, hay mucho espacio. Una muralla rodea la abadía. En la recepción, abierta durante muchas horas, lo que hay que agradecer, le darán toda la información. Además de los edificios monásticos tendrán la oportunidad de ver también un museo del vino, Campo de Borja, divino y desconocido, y exposiciones de arte, fotografía y otras, en un espacio acondicionado al efecto. Entraréis en el claustro y las dependencias, como el escriptorium, una monada. La sala capitular, etérea. La iglesia, poderosa, altiva, perfecta, con las tumbas de los abades en el presbiterio. Os recomendamos mucho esta visita. En un lugar donde los niños pueden correr y saltar a gusto, lleno de explanadas, de riachuelos, de lugares donde hacer picnic. A pocos kms. del Parque Natural del Moncayo. Junto a la bellísima población de Borja, con un casco antiguo fantástico. A poca distancia de Tarazona, con su catedral de ladrillo rojo, mudejar, y las casas colgadas sobre el río. No sería inaudito que decidiera pasar allí un fin de semana o un puente. Para comer tienen algunos lugares, alrededor del monasterio, delante o unos metros allá. Ninguno en especial recomendable. Comimos en El Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping.

Zaragoza


saragossa

Zaragoza està a prop, molt a prop de Barcelona. Amb l’AVE, o encara millor, amb el tren Avant, que és més baratet, a dues hores escasses. En cotxe hi sereu per dinar. Zaragoza te tantes coses per veure i disfrutar. Comencem pel més obvi: el Pilar. Aquesta imponent construcció barroca domina la plaça del mateix nom, (a la foto), al cor de la ciutat. La Basílica està oberta nit i dia. A l’interior, a més de l’imatge de la verge, guarda un museu i un retaure major de damià Forment, en alabastre que val la pena observar detingudament. Al costat la Llotja renaixentista. Una poesia en pedra. Lloc d’exposicions molt interessants, és una joià de l’art civil d’Aragó. Uns metres més enlla la restaurada Seo. Amb el seu campanar altiu que domina la composició i supera les torres del Pilar. Doneu una volta pels carrers medievals, ara animada zona comercial, que envolta l’avinguda del Coso. Veureu una ciutat dinàmica amb molta vida que ocupa palaus del renaixement i el barroc, i esglèsies que amaguen tresors. Prop del Pilar trobareu les restes romanes que recorden que Cesar Augusta fou important ciutat romana, amb les seves muralles. Una mica més lluny, l’Alfajeria, maravella de l’art musulmà, un castell i palau mudejar. A les afores els darrers monuments incorporats: la Expo i els seus pavellons, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Teniu bon aparcament al parking subterrani de la plaça del Pilar. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres us proposem dos. Gino’s una moderna trattoria al mig del carrer d’Alfonso I, al centre mateix de la zona comercial, i Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, al casc antic, a la zona més castissa. N’hi ha de millors, de més cars, però aquests són recomanables. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa. Tots dos molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn que admet dos infants a l’habitació.

Zaragoza está cerca, muy cerca de Barcelona. Con el AVE, o mejor aún, con el tren Avant, que es más barato, a dos horas escasas. En coche llegareis para comer. Zaragoza tiene tantas cosas para ver y disfrutar. Empezamos por lo más obvio: el Pilar. Esta imponente construcción barroca domina la plaza del mismo nombre, (en la foto), en el corazón de la ciudad. La Basílica está abierta día y noche. En el interior, además de la imagen de la virgen, guarda un museo y un retablo mayor de Damià Forment, en alabastro que vale la pena observar detenidamente. Junto a ella está la Lonja renacentista. Una poesía en piedra. Lugar de exposiciones muy interesantes, es una joya del arte civil de Aragón. Unos metros más enlla la restaurada Seo. Con su campanario altivo que domina la composición y supera las torres del Pilar. Daros una vuelta por las calles medievales, ahora animada zona comercial, que rodea la avenida del Coso. Veréis una ciudad dinámica con mucha vida que ocupa palacios del renacimiento y del barroco, y tiene iglesias que esconden tesoros. Cerca del Pilar se encuentran los restos romanos que recuerdan que Cesar Augusta fue importante ciudad romana, con sus murallas. Un poco más lejos, la Alfajería, maravilla del arte musulmán, un castillo y palacio mudejar. En las afueras los últimos monumentos incorporados: la Expo y sus pabellones, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Tienen buen aparcamiento en el parking subterráneo de la plaza del Pilar. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros les proponemos dos. Gino’s una moderna trattoria en plena calle de Alfonso I, en el centro mismo de la zona comercial, y Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, en el casco antiguo, en la zona más castiza. Hay de mejores, y de más caros, pero estos son recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen que hay un Holiday Inn que admite dos niños en la habitación.

Belchite


La visió de Belchite corprén. A dalt del seu turó, tota en ruines, amb l’esglèsia esventrada, és tota una lliçó a l’aire lliure del que la guerra significa. Aneu-hi des de Saragossa, que queda ben a prop, només a una vintena de kilómetres.

La visión de Belchite acongoja. Sobre su cerro, toda ella en ruinas, con la iglesia reventada, es toda una lección al aire libre de lo que la guerra significa. Id desde Zaragoza, que queda bien cerca, sólo a una veintena de kilómetros.

Belchite’s vision afflicts. On the top his hill, everything it in ruins, with the burst church, is the whole lesson outdoors of what the war means. Go from Saragossa, which stays well nearby, only 15 milles.