Delta del Llobregat


Un dels espais naturals llacustres més bonics de Catalunya el tenim només a dues passes de Barcelona, just al costat, a la vila del Prat de Llobregat. Es tracta dels aiguamolls que aquest riu forma en arribar al mar. El Llobregat ha estat tradicionalment un riu molt maltractat. La seva llera ha estat desviada uns quilòmetres per permetre l’ampliació del port de Barcelona.  Per l’altre costat l’aeroport s’ha fet més gran. Però aquests desastres han servit per alguna cosa. S’han creat uns quants espais naturals protegits, unes reserves, que són molt interessants de veure i visitar, malgrat la seva joventut. Per una banda teniu la zona de Can Tet, o ca la Arana, a la desembocadura del riu. Hi ha un calaixos de decantació i un gran estany. Per arribar-hi cal anar fins el Prat i, un cop allà, seguir les indicacions que porten al cementiri i a la platja. Passat el Cementiri, cal desviar-se a la primera rotonda i seguir les indicacions ”Espais Naturals del Riu”. Al final de la pista oberta al trànsit, a tocar de la capçalera de l’aeroport hi ha l’aparcament.  Si hi aneu amb bici disposeu, al costat del riu Llobregat, una xarxa de camins rurals ben condicionats i de vials especials per vianants i ciclistes. Hi ha una caseta d’informació, amb prospectes i materials. També lloguer de prismàtics, imprescindibles. Trobareu talaies per albirar les basses, i de cases d’aguait per observar els ocells. Veureu Bernats pescaires, Martinets, Fotxes, molts ànecs de tota mena. Passeig pla i agradable. Per tots els públics. Poca ombra. Protegiu-vos del sol. Caminant una mica més podeu fer cap a la platja. Un avís: els infants estaran molt menys interessats en les llacunes i els ocells que en els avions. De fet observar els avions, n’aterra un cada tres minuts, és un espectacle impressionat. Passen damunt del cap, a pocs metres, sembla que podríes fins tocar-los!. L’altra zona seria la del Remolar i Filipines. Des de Barcelona  o Castelldefels, per l’autovia C-31, cal desviar-se a la sortida Viladecans – Les Filipines. Des de Viladecans, cal agafar el Camí del Mar que ens portarà, si aneu seguint bé les indicacions de les rotondes, a l’Espai Natural Remolar-Filipines. Aquest és un altre magnífic lloc per descobrir la natura i els ocells amb els vostres fills i filles. Potser millor que l’altre. La llacuna del Remolar, molt ben conservada, i l’espai de Filipines, fou lloc habitual de caça d’ànecs de la burgesia barcelonina. Avui és una delícia passejar-hi. Hi ha bon aparcament, bona zona per dinar-hi, i un centre d’interpretació. Allà us donaran un mapa amb itineraris i informacions sobre el Delta. Els recorreguts són curts. Trobareu observatoris ben equipats. Podeu completar la visita amb una passejada fins a la riera de Sant Climent i la platja de Viladecans o Gavà, des de l’aparcament. Els espais naturals estan oberts de primera hora del matí fins a la posta de sol. No us perdeu aquestes maravelles a tocar de Barcelona. No hem dinat mai al Prat, està molt a prop de casa, però a la web hi ha molts restaurants, i als espais, llocs per fer pic-nic.

Uno de los espacios naturales lacustres más bonitos de Catalunya lo tenemos sólo a dos pasos de Barcelona, justo al lado, en la villa de El Prat de Llobregat. Se trata de los humedales que este río forma en llegar al mar. El Llobregat ha sido tradicionalmente un río muy maltratado. Su cauce ha sido desviado unos kilómetros para permitir la ampliación del puerto de Barcelona. Por el otro lado, el aeropuerto se ha hecho mayor. Pero estos desastres han servido para algo. Se han creado varios espacios naturales protegidos, unas reservas, que son muy interesantes de ver y visitar, pese a su juventud. Por un lado tiene la zona de Can Tet, o ca la Arana, en la desembocadura del río. Hay un cajones de decantación y un gran estanque. Para llegar hay que ir hasta El Prat y, una vez allí, seguir las indicaciones que llevan al cementerio y a la playa. Pasado el Cementerio, hay que desviarse en la primera rotonda y seguir las indicaciones “Espacios Naturales del Río”. Al final de la pista abierta al tráfico, junto a la cabecera del aeropuerto está el aparcamiento. Si vas en bici teneis, junto al río, una red de caminos rurales bien acondicionados y viales especiales para peatones y ciclistas. Hay una caseta de información, con folletos y materiales. También alquiler de prismáticos, imprescindibles. Encontraréis atalayas para divisar las balsas, y de casas de acecho para observar los pájaros. Verá garzas reales, garcetas, pollas, y muchos patos de todo tipo. Se trata de un paseo llano y agradable. Para todos los públicos. Poca sombra. Protéjanse del sol. Caminando un poco más pueden llegar hasta la playa. Un aviso: los niños estarán mucho menos interesados en las lagunas y los pájaros que en los aviones. De hecho observar los aviones, aterriza uno cada tres minutos, es un espectáculo impresionante. Pasan encima de la cabeza, a pocos metros, ¡parece que podrías hasta tocarlos!. La otra zona sería la del Remolar y Filipinas. Desde Barcelona o Castelldefels, por la autovía C-31, hay que desviarse en la salida Viladecans – Las Filipinas. Desde Viladecans, hay que tomar el Camino del Mar que nos llevará, si vais siguiendo bien las indicaciones de las rotondas, al Espacio Natural Remolar-Filipinas. Este es otro magnífico lugar para descubrir la naturaleza y los pájaros con sus hijos e hijas. Quizás mejor que el otro. La laguna del Remolar, muy bien conservada, y el espacio de Filipinas, fue lugar habitual de caza de patos de la burguesía barcelonesa. Hoy es una delicia pasear. Hay buen aparcamiento, buena zona para comer, y un centro de interpretación. Allí le darán un mapa con itinerarios e informaciones sobre el Delta. Los recorridos son cortos. Encontraréis observatorios bien equipados. Pueden completar la visita con un paseo hasta la riera de Sant Climent y la playa de Viladecans o Gavà, desde el aparcamiento. Los espacios naturales están abiertos de primera hora de la mañana hasta la puesta de sol. No os perdáis estas maravillas junto a Barcelona. No hemos comido nunca en El Prat, está muy cerca de casa, pero en la web hay muchos restaurantes, y los espacios, lugares para hacer pic-nic.

Capellades


Capellades és un poble de la comarca de l’Anoia, amb una gran quantitat d’atractius turístics, molt proper a Barcelona. A més, són fites molt adequades pels nostres infants. El principal motiu per pujar a Capellades amb els vostres fills i filles és el magnífic museu molí paperer, a la foto. Aquí podreu veure l’edifici, la maquinària i l’ambient d’un autèntic molí de paper del segle XVII. Encara està en plenes condicions de funcionament i veureu en directe fabricar paper mitjançant drap molgut. Us el recomanem de veritat. És una sortida ideal per una matinal de diumenge. Però el museu molí paperer no és l’únic excepcional que podreu veure a Capellades. L’Abric Romaní és un importantíssim jaciment arqueològic, que encara s’està excavant, però que és visitable. La gran importància d’aquest hàbitat prehistòric ha propiciat el projecte d’un gran parc temàtic prehistòric que properament s’obrirà al públic. No teniu excusa per no visitar Capellades. Arribeu-hi per Martorell, per Piera. Podeu incloure, si us queda temps, per exemple, el maravellós castell de Claramunt, a quatre quilòmetres escassos, a La Pobla de Claramunt, en direcció Igualada. Per dinar teniu restaurants com El Tall de Conill, que pertany a l’hotel del mateix nom. Un bon lloc per menjar i dormir. Com també menjareu i dormireu molt bé a l’hostal Can Carol. Si només voleu menjar, en un ambient refinat: l’Equilibri. És el vostre destí. Si voleu quelcom més senzill, amb pizzes i menús, aneu al Dalt i Baix.

Capellades es un pueblo de la comarca de la Anoia, con una gran cantidad de atractivos turísticos, muy cercano a Barcelona. Además, son hitos muy adecuadas para nuestros niños. El principal motivo para subir en Capellades con vuestros hijos e hijas es el magnífico museo molino papelero, en la foto. Aquí podrá ver el edificio, la maquinaria y el ambiente de un auténtico molino de papel del siglo XVII. Todavía está en plenas condiciones de funcionamiento y verá en directo fabricar papel mediante trapo molido. Os lo recomendamos de verdad. Es una salida ideal para una matinal de domingo. Pero el museo molino papelero no es el único excepcional que puede ver en Capellades. El Abric Romaní es un importantísimo yacimiento arqueológico, que todavía se está excavando, pero que es visitable. La gran importancia de este hábitat prehistórico ha propiciado el proyecto de un gran parque temático prehistórico que próximamente se abrirá al público. No tienes excusa para no visitar Capellades. Llegue a ella por Martorell, por Piera. Puede incluir, si le queda tiempo, por ejemplo, el maravilloso castillo de Claramunt, a cuatro kilómetros escasos, en La Pobla de Claramunt, en dirección Igualada. Para comer tiene restaurantes como El Tall de Conill que pertenece al hotel del mismo nombre. Un buen lugar para comer y dormir. Como también pueden comer y dormir muy bien en el hostal Can Carol. Si sólo desean comer, en un ambiente refinado: el Equilibri. Es su destino. Si desean algo más sencillo, con pizzas y menús, vayan al Dalt y Baix.

Santa Candia d’Orpí


Hi ha espais a Catalunya amagats, oblidats, gens coneguts. Poc espectaculars, però agradables. No cal que hi aneu expressament, però si passeu prop d’ells, fa de bon recomanar que hi feu una ullada, una parada, que hi dediqueu una estona. Orpí, poble totalment desconegut del gran públic, posseeix un bon nombre d’aquests espais. Com ara la Riera de Carme, un altre espai gens visitat, o la gran ermita de Santa Candia amb els seus estrets. Tots aquests llocs estan situats entre Igualada i Capellades. Per arribar-hi haureu de fer via cap a Martorell, Capellades i després cap el poblet de Carme per la BV-2131. També s’hi pot arribar per l’A2 sortint a Odena-Igualada i tornant enrrera cap a La Pobla de Claramunt, vila que domina un magnífic castell que podeu incloure a la ruta. La riera de Carme te aigües molt netes. És essencial pel negoci dels molins paperers, que abunden a les seves ribes. Seguint la riera amunt, en direcció a Miralles i Valls, el paisatge es va tornant més ferèstec cada quilòmetre que feu. El bosc guanya terreny. La riera comença a engorjar-se. Abunden els llocs on fer-hi un bon bany a l’estiu, o admirar els colors a la tardor. Finalment trobeu la desviació a l’ermita de Santa Càndia. Allà arrenca el camí que us portarà als estrets, (a la foto), amb bones gorges. No és una excursió per anar-hi amb infants molt petits, sobretot si voleu recòrrer tots els pous i salts d’aigua. És més aviat una ruta de barranquisme, per iniciats. Podeu aparcar al costat de l’església. La caminada, a peu, suposa uns 2 quilòmetres. Podeu menjar a Carme, al restaurant Marcet, a l’Avinguda Catalunya, 52 Tel. 938 080 177, o al Racó de Carme. O bé a La Pobla de Claramunt, a la Fonda Robert, un lloc excel·lent, amb bones habitacions també.

Hay espacios en Cataluña escondidos, olvidados, nada conocidos. Poco espectaculares, pero agradables. No hay que ir expresamente, pero si pasáis cerca de ellos, os recomendaríamos que les dediqueis una parada, un rato. Orpí, pueblo totalmente desconocido del gran público, posee un buen número de estos espacios. Como la Riera de Carmen, otro espacio nada visitado, o la gran ermita de Santa Candia con sus estrechos en el rio. Todos estos lugares están situados entre Igualada y Capellades. Para llegar deberá ir vía Martorell, Capellades y después hacia el pueblo de Carmen por la BV-2131. También se puede llegar por la A2 saliendo a Odena-Igualada y volviendo atrás hacia La Pobla de Claramunt, villa que domina un magnífico castillo que puede incluir en su ruta. La riera de Carme tiene aguas muy limpias. Es esencial para el negocio de los molinos papeleros, que abundan en sus orillas. Siguiendo la riera arriba, en dirección a Miralles y Valls, el paisaje se va volviendo más salvaje cada kilómetro que se hace. El bosque gana terreno. El arroyo comienza a meterse en desfiladeros i abundan los lugares donde hacer un buen baño en verano, o admirar los colores en otoño. Finalmente encuentreis el desvío que lleva a la ermita de Santa Candia. Allí arranca el camino de los estrechos, (en la foto), con buenas gargantas. No es una excursión para ir con niños muy pequeños, sobre todo si se quieren recorrer todos los pozos y saltos de agua. Es más bien una ruta de barranquismo, para iniciados. Pueden aparcar junto a la iglesia. La caminata, a pie, supone unos 2 kilómetros. Pueden comer en Carme, en el restaurante Marcet, en la Avenida Catalunya, 52 Tel.. 938 080 177, o el Rincón de Carmen. O bien en La Pobla de Claramunt, en la Fonda Robert, un lugar excelente, con buenas habitaciones también.

Múrcia


Múrcia és un destí molt poc conegut. Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I, si imaginem Múrcia a l’estiu te la seva lògica, tot i que Múrcia te platges maravelloses, i zones de la seva costa, com ara les compreses entre Mazarrón i Aguilas, son una passada. Però Múrcia és molt més que les platges verges de la costa rocosa o les platges turístiques del mar Menor. Múrcia és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, amb una regió al seu voltant amb tota mena de reclams turístics de primer ordre. Només en citaré alguns. A Múrcia capital teniu la Catedral, (a la foto), els carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglèsies, plenes d’obres d’art, i museus com el Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artísta genial. La setmana santa es viu a Múrcia capital, i a tota la província, amb un fervor especial. Els actes són dignes de veure’s. Si parlem de la regió teniu Caravaca de la Cruz, i el seu santuari. O bé Lorca, una sobirana ciutat, plena d’art. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, a tocar del mar. L’interior depara sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona, el vall de Cieza, o Calasparra amb el seu arròs. El paisatge mineral i llunar dels voltants de La unión, zona minera poderosa, atrau als mineralogistes i als amants del turisme industrial. Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el NH Rincón de Pepe, o l’NH Amistad. O bé cèntric com l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan i mengeu productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Vall d’Assua


A la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, prop de Sort, hi passa el riu Pamano. La Vall on te lloc la novela de Jaume Cabré si que és tan bonica com ell la descriu. Per arribar-hi heu de pujar per Tàrrega i Balaguer cap a Tremp i Pobla de Segur, per arribar fins a Sort. D’allà surt la carretera que us portarà fins les antigues pistes d’esquí de Llesui, al final del Vall. Haureu atravessat tot Àssua. Poblets com Altron, Surp, (a la foto), Bernui o Seurí. Llogarets de pessebre on la natura s’ha conservat i els rius encara canten. La Vall d’Àssua, malgrat la seva corprenedora bellessa, és de les menys conegudes de tot el pirineu català. La gent passà ràpida camí de la Bonaigua, de l’Aran o de la Vall Ferrera, sense adonar-se que, damunt Sort te un paradís a la seva disposició. Sobretot a la tardor, quan s’encén de mil colors, però també amb el verd tendral de la primavera, plena de flors i d’aigua arreu de la Vall. I per descomptat a l’estiu, on ve molt de gust refrescar-se en les aigües dels rierols i els gorgs, i estirar-se a la gespa d’un prat de dalla. O a l’hivern, malgrat que l’estació d’esquí està morta, la neu cobreix rutes i camins, arbres i teulades, invitant-vos a gaudir-la. Moltes caminades possibles per tota la vall. Ideal pels infants. Nosaltres hem dormit a Bernuí i Seurí, en dues cases rurals d’aquestes localitats. Ara, ja no hi són. N’hi moltes més arreu d’Àssua. Només us cal mirar la web de la Vall. També hotelets cassolans. Com el Roch, o el Vall d’Àssua. Ambdòs bons restaurants també. Si voleu quelcom més d’encant podeu anar a Sort, a l’hotel Pessets, i els seus apartaments. Un lloc que mai no us fallarà. Bona taula també.

Por el Valle de Àssua, en el Pallars Sobirà, cerca de Sort, pasa el río Pamano. En este valle és donde tiene lugar la novela de Jaume Cabré. I sí, es tan bonita como él la describe. Para llegar hay que subir por Tàrrega y Balaguer hacia Tremp y Pobla de Segur, para llegar hasta Sort. De allí sale la carretera que les llevará hasta las antiguas pistas de esquí de Llesui, al final del Valle. Deberá atravesar todo Àssua. Verà pueblos como Altron, Surp, (en la foto), Bernui o Seurí. Aldeas de pesebre donde la naturaleza se ha conservado y los ríos aún cantan. La Vall d’Àssua, pese a su sobrecogedora belleza, es de las menos conocidas de todo el pirineo catalán. La gente pasa rápida camino de la Bonaigua, del Aran o de la Vall Ferrera, sin darse cuenta de que, encima del mismo Sort tiene un paraíso a su disposición. Sobre todo en otoño, cuando se enciende todo el valle de mil colores, pero también con el verde tierno de la primavera, llena de flores y de agua. Y por supuesto en verano, donde apetece mucho refrescarse en las aguas de los arroyos y las pozas, y tumbarse en el césped de un prado de siega. O en invierno, aunque la estación de esquí está muerta, cuando la nieve cubre rutas y caminos, árboles y tejados, invitando a disfrutarla. Muchas caminatas, cortas y largas són posibles por todo el valle. Ideal para los niños. Nosotros hemos dormido en Bernui y Seurí, en dos casas rurales de estas localidades. Ahora, ya no están. Hay muchas más en otras partes de Àssua. Sólo hay que mirar la web del valle. También hotelitos caseros. Como el Roch, o el Valle de Àssua. Ambos con buenos restaurantes también. Si desea algo más de encanto puede ir hasta Sort, y dormir en el hotel Pessets, o en sus apartamentos. Un lugar que nunca os fallará. Buena mesa también.

Xatonada a Vilanova


Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l’hivern, s’organitzen al Garraf i al Penedés, les seves famossímes xatonades. És la ruta del xató, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila maravellosa i marinera de Vilanova i la Geltrú. Allà, a la plaça de la Mediterrània, podreu disfrutar d’un seguit d’actes on el xató és el protagonista. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s’organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades a Vilanova. Si us acaba agradant el plat i l’ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l’hivern, pels pobles on existeix la tradició d’aquest plat excels. El xató es una amanida, una deliciosa amanida. El bon xató porta escarola, anxoves o seitons, bacallà, tonyina i olives arbequines. Però el millor del xató és la seva salsa. Els ingredients d’aquesta delicadesa culinària són un secret traspasat de mares a filles. Cada casa fa la seva salsa de xató. Però totes porten, com a mínim, ametlles, avellanes, nyores, alls, oli d’oliva verge, vinagre i sal. N’hi ha també amb un xic de bitxo, pa fregit o ceba escalivada. Si el probeu, repetireu. Malgrat ser una amanida és un veritable plat de gourmets. A les xatonades, a més de degustar el xató podreu acompanyar-lo de bons vins del Penedés. També degustareu les postres típiques dels municipis de la Ruta: escumes de Sitges, bufats del Vendrell, catànies de Vilafranca, llunes de Vilanova, sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, petons de Cubelles, garrofins de Cunit, cossetans de Calafell i carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril, amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Em deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndits hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. O l‘hotel Ceferino, al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. Si no trobeu lloc en aquests hotels no us preocupeu. Hi ha un piló d’altres establiments, tots prou decents, i un grapat de càmpings.

Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo del último fin de semana de noviembre, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.

Castell de Claramunt


El castell de Claramunt és un dels millors, i més ben conservats, i més bonics castells de Catalunya, i d’Espanya i, si m’apureu us diré que d’Europa. No és un castell aparatòs, ni artificiós, ni romàntic. És un bon exemple de castell medieval, sense artificis, sense adicions, sense tonteries. Un recinte jussà, o de baix, amb patis i una cisterna. Un recinta sobirà, esplèndit, amb les restes d’un bellíssim temple romànic, d’una gran puresa. Una ciutadella, amb tres torres i una gran torre mestre. Tots ells edificis romànics, o gòtics, de línia austera, sense concesions de cara a la galeria. Una vista espectacular, quasi aèria damunt la conca d’Odena, l’Anoià i les serres interiors de Miralles. Tot això és Claramunt. Al castell s’hi arriba per la Pobla de Claramunt. Podeu fer l’aproximació per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida, sortint a la primera sortida, la que indica Òdena i Igualada. Seguiu els senyals cap a La Pobla de Claramunt i el castell, tot força ben indicat. Podeu anar-hi també des de Martorell per Capellades, o des de Vilafranaca del Penédes, per la carretera que va a Igualada. La pista que puja al castell està al final del poble. Això si veniu des d’Igualada. O just a l’entrada, venint de Capellades. És una pista encimentada, estreta, difícil de trobar, que puja molt, insistent en la pujada. Una cadena tanca el pas de vehicles quan queden encara 1.500 mts. de camí costerut. Hi ha allà un aparcament justet, molt justet. És aquesta una excursió familiar un pèl dura, sobretot pels pares i mares que carregueu fills petits. L’esforç és potent, la pujada cansada, i malgrat tot la recompensa val la pena. La visita al recinte és lliure, o guiada si ho voleu així. Cal pagar un mòdic preu. A dalt veureu un audivisual i, a l’entrada, es venen records i begudes, tot i que no hi ha bar ni restaurant. Hi ha pocs serveis, tots de mera subsistència. Per dinar, i si us cal dormir, teniu una fonda de tota la vida que us ofereix els seus serveis a la Pobla. Petità, abans luxosa, ara una mica vinguda a menys, però només una mica. Hi trobareu bon menjar. És l’hotel Robert, a l’avinguda de Catalunya, 1, ben a prop del camí que puja al castell. Telèfon: 93 808 60 00. El Mas dels Vivencs, és molt bonic, però treballa quasi exclusivament per la BBC, (Bodas, bautizos i convenciones).

El castillo de Claramunt es uno de los mejores, mejor conservados y más hermosos castillos de Catalunya y de España, e incluso, si me apurais, de Europa. No es un castillo aparatoso, ni artificioso, ni romántico. Es un buen ejemplo de castillo medieval, sin artificios, sin adiciones, sin tonterías. Un recinto inferior con patios y una cisterna, un recinto soberano, espléndido, con los restos de un bellísimo templo románico, de una gran pureza, y una ciudadela, con tres torres y una gran torre maestra. Edificios románicos, góticos, de línea austera, sin concesiones de cara a la galería. Una vista espectacular, casi aérea sobre la cuenca de Odena, Anoia o las sierras interiores de Miralles. Eso és Claramunt. Al castillo de Claramunt se llega por la Pobla de Claramunt. Pueden hacer la aproximación por la autovía A2 de Barcelona a Lleida, saliendo en la primera salida, la que indica Òdena e Igualada. Sigan las señales hacia La Pobla de Claramunt y el castillo, todo bien señalado. O bien suban desde Martorell hacia Capellades, o des de Vilafranaca del Penedès, por la carretera que va a Igualada. La pista que sube al castillo está justo al final del pueblo, al final de La Pobla de Claramunt. Eso si viene desde Igualada. O justo antes de entrar en el pueblo, viniendo de Capellades. Es una pista de cemento, estrecha, difícil de encontrar, y que sube mucho, insistente en la subida. Una cadena cierra el paso de vehículos cuando quedan todavía 1.500 mts. de cuesta. Hay allí un parking justito, muy justito. Una excursión familiar un poco dura, sobre todo si los padres y madres cargan con hijos pequeños. El esfuerzo es potente, la subida cansada, pero la recompensa vale la pena. La visita al recinto es libre, o guiada si se quiere, y hay que pagar un módico precio. Se pasa un audiovisual, y se venden recuerdos y bebidas, pero no hay bar ni restaurante. Hay pocos servicios, todo es de subsistencia. Para comer, y si necesita dormir, teneis en la Pobla una fonda de toda la vida que os ofrece sus servicios. Pequeña, antes seria lujosa, pero hoy está un poco, pero solos un poco, venida a menos. No obstante la buena comida está asegurada. Es el hotel Robert, en la avenida de Catalunya, 1, casi junto al camino que sube al castillo. Teléfono: 93 808 60 00. También teneis el Mas dels Vivencs, que es muy bonito, pero trabaja casi exclusivamente para la BBC (Bodas, bautizos y convenciones).

La fira del joc diferent a Tona


A Tona organitzen, cada any per finals de novembre, una d’aquelles fires que cap família amb nens i nenes pot deixar de visitar. Es tracta de l’anomenat Joc-Joc, una fira del joc i la joguina diferents. És a dir, jocs i joguines d’altres continents, però també jocs i joguines d’altres temps. Vull dir d’altres materials no convencionals avui en dia: com ara la fusta, tan escasa. Tona és una bonica població d’Osona, a pocs kms. abans d’arribar a Vic, a escassos 45 kms. de Barcelona per l’autovia de l’Ametlla. Una passejada ben fàcil. El diumenge al matí, i a la tarda també, els carrers s’omplen de paradetes on podreu observar, i si voleu comprar joguines diferents. Totes elles engrescadores, totes elles ben boniques, i d’una qualitat física i visual força allunyades de la mediocritat a que estem acostumats, nosaltres i la nostra canalla.  També hi trobareu un seguit de tallers, motivadors tots ells. Des dels més senzills, com ara fer un simple avió de paper, (us enrecordeu dels nostres fantàstics avions de paper), fins coses tan exòtiques com un Aualé. Al llarg del dia hi haurà demostracions, més o menys comercials o alternatives. Des d’esports amb la Wii omnipresent, fins ensenyar a jugar amb la Llengua. No falten exposicions, concursos o grans instal·lacions de jocs pels carrers adjacents a la carpa de la fira. En fí, com veieu, un diumenge ben diferent, però absolutament recomanable i lúdic, un somni pels vostres infants. La fira s’integra dins els actes de la festa major de Sant Andreu, la festa d’hivern. Això dona encara més motiu per pujar fins a Tona. El dissabte hi ha sardanes i ball. El mateix diumenge mostres diverses pels carrers del poble, trobades de cotxes antics, de plaques de cava i una munió d’actes més. Mireu-vos el programa a la web del municipi. Tona és un bon lloc d’excursions. No en va està a les portes del Montsey. El propi poble no està mancat d’interès, amb carrers medievals. La pujada al castell, dalt del turó, amb una esglèsia romànica i les restes de la torre de la fortalessa, és obligada. La vista espectacular. El terme està ple de petites esglèsies i ermites, romàniques en la seva major part, i de masies increibles. A Tona hi ha aigües sulfuroses i un balneari: el Codina. Deixeu-vos mimar!. Si us voleu quedar a dormir el cap de setmana us recomanem l’Hotel Aloha, amb bones habitacions i bon restaurant. També hi ha bon restaurants, com per exemple La Ferreria. Bona estada a Tona!. Bona fira del joc diferent!.

En Tona organizan, cada año para fin de noviembre, una de esas ferias que ninguna familia con niños y niñas puede dejar de visitar. Se trata del llamado Joc-Joc, una feria del juego y del juguete diferentes. Es decir, juegos y juguetes de otros continentes, pero también juegos y juguetes de otros tiempos. Quiero decir de otros materiales no convencionales hoy en día: como la madera, tan escasa. Tona es una bonita población de Osona, a unos pocos kms. antes de llegar a Vic, a escasos 45 kms. de Barcelona por la autovía de l’Ametlla. Un paseo muy fácil. El domingo por la mañana, y por la tarde también, las calles se llenan de tenderetes donde podréis observar, y si quereis comprar, juguetes diferentes. Todos ellos estimulantes, todos ellos muy bonitos, y de una calidad física y visual bastante alejadas de la mediocridad que estamos acostumbrados, nosotros y nuestros niños. También encontraréis una serie de talleres, muy motivadores todos ellos. Desde los más sencillos, como hacer un simple avión de papel, (os acordáis de nuestros fantásticos aviones de papel), hasta cosas tan exóticas como un Aualé. A lo largo del día habrá demostraciones, más o menos comerciales o alternativas. Desde deportes con la Wii omnipresente, hasta enseñar a jugar con la lengua. No faltan exposiciones, concursos o grandes instalaciones de juegos por las calles adyacentes a la carpa de la feria. En fin, como veis, un domingo diferente, pero absolutamente recomendable y lúdico, un sueño para vuestros niños. La feria se integra dentro de los actos de la fiesta mayor de Sant Andreu, la fiesta de invierno. Esto da aún más razones para subir hasta Tona. El sábado hay sardanas y baile. El mismo domingo muestras distintas por las calles del pueblo, encuentros de coches antiguos, de placas de cava y una multitud de actos más. Vea el programa en la web del municipio. Tona es un buen lugar de excursiones. No en vano está a las puertas del Montseny. El propio pueblo no carece de interés, con calles medievales. La subida al castillo, en lo alto del cerro, con una iglesia románica y los restos de la torre de la fortaleza, es obligada. La vista espectacular. El término está lleno de pequeñas iglesias y ermitas, románicas en su mayor parte, y de masías increibles. En Tona hay aguas sulfurosas y un balneario: el Codina. ¡Déjese mimar!. Si os queréis quedar a dormir el fin de semana os recomendamos el Hotel Aloha, con buenas habitaciones y buen restaurante. También hay otros buenos restaurantes, como por ejemplo La Ferrería. ¡Buena estancia en Tona!. ¡Buena feria del juego diferente!.

Vic i el seu Mercat Medieval


Vic celebra el seu mercat medieval a primers de desembre, sovint coincidint amb el pont de la Constitució. I direu… un mercat medieval més. Doncs, us equivocaríeu si penseu que estem davant d’una fira com tantes. El Mercat Medieval de Vic mereix les majúscules dels seu nom perquè és enorme. Penseu que hi ha més de 300 parades repartides per tot el casc antic de Vic. I aquesta és una ciutat gran. Places, carrers, carrerons, parcs i passejos estan plens de tota mena de paradetes de tot tipus de productes. Parades gastronòmiques, a Vic hi ha el millor embotit de Catalunya,de formatges, de menjars cuinats allà mateix. També parades artesanes i d’oficis, moltes, moltíssimes, molt interessants. També mostra d’animals, com ara cavalls, ovelles, vaques, rucs… mostra d’aus de presa, tot l’imaginable. Els nens inenes podran muntar a cavall, assistir a espectacles de carrer, escoltar música o veure exposicions. El casc antic de Vic acompanya un mercat d’aquestes característiques. Ancorada en el temps del barroc, la vila dels sants i dels capellans, dormí fins no fa gaire temps el son feixuc dels pobles oblidats del progrés. Així ha pogut preservar palaus, temples, ambient en general, que res no te a veure amb el segle XXI. Per sort, però, els vells carrers no s’han degradat. La universitat ha ocupat espais i ha revitalitzat el centre. Per això us agradarà resseguir el mercat medieval i anar visitant monuments i obres d’art de primer nivell. Com ara la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. A l’interior les pintures maravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu exemplar. Uns carrers enllà topareu amb un veritable temple romà, com tret directament i sense escales de l’època dels cèsars. Seria impossible ressenyar les esglèsies, convents i monestirs, els palaus, cases fortes i cases burgeses que us sortiran al pas. Nomes fer menció de l’esplèndida plaça del mercadal, la plaça major, la plaça gran, única a tot Catalunya, on s’hi celebren mercats tan nomenats com el del ram, o més senzills, com el de cada dissabte. Pugeu a Vic. Si no arribeu tard troabreu aparcament amb facilitat, i ben senyalitzat, en els parkings habilitats, o pels carrers moderns abans d’arribar al centre històric. Podeu dinar a la fira, en les parades de menjar, nombroses i ben acondicionades. Si us agrada més gaudir de una bon taula ho teniu fàcil. L’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molta oferta, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a un que es troba en els baixos d’un casalot, a la placeta que es forma el carrer Dues Soles, en ajuntar-se amb el carrer de Cardona. Tot un restaurant amb encant. Però no recordem el nom. Per dormir teniu un hotel NH, que també te un bon menú al migdia. El dia del mercat, però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu.

Vic celebra su mercado medieval a primeros de diciembre, a menudo coincidiendo con el puente de la Constitución. Y diréis … un mercado medieval más. Pues os equivocaríais si pensáis que estamos ante una feria como tantas. El Mercado Medieval de Vic merece las mayúsculas de su nombre porque es enorme. Pensad que hay más de 300 paradas repartidas por todo el casco antiguo de Vic. Y esta es una ciudad grande. Plazas, calles, callejones, parques y paseos están llenos de toda clase de tenderetes de todo tipo de productos. Paradas gastronómicas, en Vic está el mejor embutido de Cataluña, y los mejores quesos, y comidas cocinadas allí mismo. También hay paradas artesanas y de oficios, muchas, muchísimas, muy interesantes. También muestras de animales, como caballos, ovejas, vacas, burros … muestras de aves de presa, todo lo imaginable. Los niños podrán montar a caballo, asistir a espectáculos de calle, escuchar música o ver exposiciones. El casco antiguo de Vic acompaña mucho un mercado de estas características. Anclada en el tiempo del barroco, la villa de los santos y de los sacerdotes, dormida hasta no hace mucho tiempo en el sueño pesado de los pueblos olvidados del progreso. Así ha podido preservar palacios, templos, su ambiente en general, que nada tiene que ver con el siglo XXI. Por suerte las viejas calles no se han degradado. La universidad ha ocupado espacios y ha revitalizado el centro. Por eso gusta recorrer el mercado medieval y ir visitando monumentos y obras de arte de primer nivel. Como la catedral, de estilo neoclásico, pero con una magnífica torre románica. En el interior las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. Un museo ejemplar. Unas calles allá toparéis con un verdadero templo romano, como sacado directamente y sin escalas de la época de los césares. Sería imposible reseñar las iglesias, conventos y monasterios, palacios, casas fuertes y casas burguesas que les saldrán al paso. Sólo hacer mención de la espléndida plaza del mercadal, la plaza mayor, la plaza grande, única en toda Cataluña, donde se celebran mercados tan nombrados como el del ram, o más sencillos, como el de cada sábado. Subid hasta Vic. Si no llegáis tarde encontrareis fácil aparcamiento y bien señalizado, en los parkings habilitados, o por las calles del barrio más moderno, antes de llegar al centro histórico. Pueden comer en la própia feria, en las paradas de comida, numerosas y bien acondicionadas. Si os gusta más disfrutar de una buena mesa lo teneis. El ambiente estudiantil y glamuroso de Vic hace que haya mucha oferta, sobre todo en el casco antiguo. Si desean una dirección que nos han recomendado, vayan al restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. También hemos ido a uno que se encuentra en los bajos de un caserón, en la plazoleta que se forma la calle Dos Soles, en juntarse con la calle de Cardona. Un restaurante con encanto. Pero no recordamos el nombre. Para dormir tiene un hotel NH, que también tiene un buen menú al mediodía. El día del mercado, sin embargo, habrá que reservar cualquier lugar donde vaya.

L’Estartit


L’Estartit és el barri mariner de Torroella de Montgrí. Avui és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, punt d’accés únic i principal a aquest racó de mar. Darrerament ha estat el submarinisme i les excursions amb bots de fons de vidre, els principals motors econòmics del municipi. Potser hi ha qui trobarà que la Costa Brava, i l’Empordà, ens reserven sorpreses més boniques que l’Estartit. Que el nucli està massa venut al turisme i que les seves platges no són les millors de l’entorn. Tot això és cert i podem estar-hi més o menys d’acord. Però convindreu que l’Estartit és un bon punt d’excursions familiars. Primer per la seva platja gran, a tocar del port. Pots endinsar-t’hi fins ben lluny i sempre toques fons. Això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran motiu és les excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Ja veieu que l’Estartit és un pol turístic. Que està ple de edificacions, de bars, d’hotels i hostals, de submarinistes amb ampolles d’oxígen, de barques. Però si sabeu cercar, trobareu. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, a Torroella, tots dos també bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.

Torroella i la fira


Quan una fira arriba a la 616èna edició és que podem parlar d’una fira consolidada. La fira de Sant Andreu, a Torroella de Montgrí, és una fira ben consolidada. I no ens estranya gens. No és habitual que una fira ocupi tot una vila, una vila gran, com Torroella. I tampoc és habitual que hi hagi més d’una fira en una diada. A Torroella n’hi ha diverses: fira de gossos d’atura, fira de mostres, trobades, fira del cavall, exposició. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons de pit, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors.

Cuando una feria llega a la 616 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

Aplec de Santa Caterina del Montgrí


L’aplec de Santa Caterina te una tradició centenària a Torroella de Montgrí, i als pobles que envolten aquest massís. La Vall de Santa Caterina es troba al vessant nord del Montgrí, amagada darrera l’alta penya, amb accés per Ullà o Bellcaire d’Empordà, o fins per Sobrestany. Dins de la vall, al peu del Castell, trobareu la gran ermita de Santa Caterina. Al seu voltant es celebra l’aplec. L’Aplec de Santa Caterina és una cita ineludible pels que agraden de la germanor festiva i lúdica. Al matí els peregrins arriben a l’ermita i toquen la campana. Més tard, amig matí hi ha ofici solemne. Acabat comença el dinar, que cal portar de casa. Es fa foc a l’àrea senyalada a tocar de l’esglèsia. Es veu, es canta i es riu. A la tarda la tradició mana enfilar-se fins l’altiu castell de Montgrí, (a la foto). La vista és esplèndida. Tot això passa el tercer cap de setmana de novembre, just abans de la fira de Sant Andreu, a Torroella. És com l’aperitiu. Aprofiteu la diada per visitar l’ermita i el castell. Una excursió familiar clàssica. També podeu passar el cap de setmana i visitar Torroella, l’Estartit i agafar la barca que rodeja les illes Medes. Una altra excursió clàssica molt bonica i familiar. Tot l’Empordà està al vostre abast: Peratallada, Verges, Pals… no us el deixeu perdre. Per dormir podeu anar a la Fonda Mitjà, a Torroella. Bona cuina senzilla i cassolanan i habitacions amb cara i ulls. L’hotel El Molí del Mig és un dels millors de l’Empordà. Habitacions per bones butxaques.

La romería de Santa Catalina tiene una tradición centenaria en Torroella de Montgrí, y en los pueblos que rodean este macizo. El valle de Santa Catalina se encuentra en la vertiente norte del Montgrí, escondida detrás de la alta peña, con acceso por Ullà o Bellcaire d’Empordà, o hasta por Sobrestany. Dentro del valle, al pie del Castillo, encontrará la gran ermita de Santa Catalina. A su alrededor se celebra la romería. La Romería de Santa Catalina es una cita ineludible para los que gustan de la hermandad festiva y lúdica. Por la mañana los peregrinos llegan a la ermita y tocan la campana. Al mediodia hay misa solemne. Acabada esta comienza la comida en el campo, que hay que traer de casa. Se puede hacer  fuego en el área señalada al lado de la iglesia. Se bebe, se canta y se ríe. Por la tarde la tradición manda trepar hasta el altivo castillo de Montgrí, (en la foto). La vista es espléndida. Todo esto pasa el tercer fin de semana de noviembre, justo antes de la feria de Sant Andreu, en Torroella. Es como el aperitivo. Aproveche el día para visitar la ermita y el castillo. Una excursión familiar clásica. También puede pasar el fin de semana y visitar Torroella, l’Estartit y coger la barca que rodea las islas Medes. Otra excursión clásica muy bonita y familiar. Todo el Empordà está a su alcance: Peratallada, Verges, Pals … no se lo pierda. Para dormir podéis ir a la Fonda Mitjà, en Torroella. Buena cocina sencilla y habitaciones de buen ver. El Hotel El Molí del Mig es uno de los mejores del Empordà. Habitaciones para buenos bolsillos.

Espinelves i l’avet


Espinelves és una bonica població amagada entre els contraforts del Montseny més salvatge. Està propera al Coll de Ravell, que travessa la C-25, l’eix transversal en el seu camí entre Vic i Girona. Podeu arribar-hi per Vic, per Girona, o pujant per Sant Celoni, cap a Viladrau, o per Arbúcies des d’Hostalric. En tots els casos us trobareu dins de paratges verges, plens de boscos, rurals a més no poder, com l’arbreda de Can Masjoan, on podreu trobar 58 espècies diferents d’arbres, amb exemplars monumentals, com l’avet més alt del país, amb 43m. També son famoses les fagedes. I allà, en mig d’aquesta verdor, el poble d’Espinelves amuntegat damunt el seu turó, amb el campanar de la magnífica esglèsia romànica de Sant Vicenç donant-vos la benvinguda. Espinelves és un petit llogaret medieval. Un parell de carrers i prou, però darrerament s’ha situat en el mapa per la seva famosa fira de l’Avet. Aquesta trobada te lloc la segona setmana de desembre. Si trieu aquell moment per pujar amb la canalla us ho passareu molt bé visitant les parades d’avets, de verd nadalenc, de guarniments, d’oficis, de gastronomia… de tota mena. I també participant en totes les activitats que s’organitzen al mateix temps que la fira. Espectacles infantils, de teatre, músic, fira d’oficis, mercat tradicional. Ara bé, us prevenim: no aparcareu, i si ho feu serà a uns quants kilòmetres del poble. Tampoc podreu caminar, segons el dia escollit i l’hora. Milers i milers de persones es donen cita aquell dia a les quatre cases d’aquesta prtitoníssima vila. No us ho podeu imaginar. Si no arribeu ben aviat, al matí, coneixereu la bogeria. Ja esteu avisats. Si hi aneu qualsevol altre cap de setmana, que no siguin els primers de desembre, trobareu un poblet encisador, un xic mort, amb una natura maravellosa, el que dèiem a l’inici. Per dinar qualsevol restaurant és bo. De fet estan tots els que hi han units per una associació i practiquen una cuina catalana molt tradicional. Uns son més sofisticats, altres ofereixen menú tancat, i altres són més cassolans. Ens agrada especialment Can Joan. Petitó i acollidor. Però no menjareu en cap d’ells el dia de la fira si abans no heu reservat. Podeu dormir a Sant Hilari, al Vilar Rural, per exemple. On també podeu dinar si no trobeu plat a taula enlloc més.

Espinelves es una pequeña población escondida entre los contrafuertes del Montseny más salvaje. Está cercana al Coll de Ravell, que atraviesa la C-25, el eje transversal en su camino entre Vic y Girona. Puede llegar por Vic, por Girona, o subiendo por Sant Celoni, hacia Viladrau, o por Arbúcies desde Hostalric. En todos los casos os encontraréis dentro de parajes vírgenes, llenos de bosques, rurales a más no poder, como la arboleda de Can Masjoan, donde podréis encontrar 58 especies diferentes de árboles, con ejemplares monumentales, como el abeto más alto del país, con 43m. También son famosos los hayedos. Y allí, en medio de esta verdor, el pueblo de Espinelves encaramado sobre su colina, con el campanario de la magnífica iglesia románica de Sant Vicenç dandoles la bienvenida. Espinelves es una pequeña aldea medieval. Un par de calles y basta. Pero últimamente se ha situado en el mapa gracias a su famosa feria del Abeto. Este encuentro tiene lugar la segunda semana de diciembre. Si elige ese momento para subir con los niños os lo pasaréis muy bien visitando los puestos de abetos, de verde navideño, de adornos, de oficios, de gastronomía … de todo tipo. Y también participando en todas las actividades que se organizan al mismo tiempo que la feria. Espectáculos infantiles, de teatro, músico, feria de oficios, mercado tradicional. Ahora bien, les prevenimos: no van a aparcar, y si lo hacen será a unos cuantos kilómetros del pueblo. Tampoco puede caminar, según el día elegido y la hora. Miles y miles de personas se dan cita ese día entre las cuatro casas de esta pequeñísima villa. No os lo podéis imaginar. Si no llegais pronto, por la mañana, conoceréis la locura. Ya estáis avisados. Si vais cualquier otro fin de semana, que no sean los primeros de diciembre, encontrareis un pueblecito encantador, un poco muerto, con una naturaleza maravillosa, lo que decíamos al inicio. Para comer cualquier restaurante es bueno. De hecho están todos los que hay, unidos por una asociación, y practican una cocina catalana muy tradicional. Unos son más sofisticados, otros ofrecen un menú cerrado, y otros son más caseros. Nos gusta especialmente Can Joan. Pequeñito y acogedor. Pero no comereis en ninguno de ellos el día de la feria si antes no habeis reservado. Pueden dormir en Sant Hilari, en el Vilar Rural, por ejemplo. Donde también pueden comer si no encuentran plato en la mesa en ningún otro lugar.

Mercat de la Terra a l’Esquirol


L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, és una vila molt bonica, en un lloc molt bonic, a dues passes d’indrets maravellosos, fantàstics i insospitats. Es troba a uns 80 kms. de Barcelona per l’autovia que porta a Vic. Superada aquesta població, ja camí de Ripoll, cal prendre l’eix transversal C-25 en direcció a Girona. Entrareu en la comarca màgica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó n’és la porta natural. Des de l’Esquirol es pot arribar molt fàcilment a paratges que us corprendran. Com ara la riera de les Gorgues, que travessa tot el terme. En certs llocs forma gorges espectaculars amb salts d’aigua i molins. Ens agrada per la facilitat en arribar-hi caminant des del poblet de Cantonigròs, a uns 6 kms. de l’Esquirol, l’indret anomenat la Foradada. També és molt bonic el lloc dit la Barra de Ferro a l’Esquirol mateix. El dia del Mercat de la Terra hi haurà una ruta guiada per aquest rierol tan sorprenent. Un xic més endavant, però abans d’arribar a Rupit, trobareu la serra de Cabrera, amb la seva especial formació geològica de turons i plans enlairats. Una pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades. També són notables l’església romànica de Sant Martí Sescorts, del segle XI o la de Sant Julià de Cabrera. Teniu un dolmen, anomenat de Puig-sespedres, força gran per la mitjana del nostre país, de molt fàcil accés a la sortida de l’Esquirol pel camí ral. No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, damunt el pantà de Sau. No apte per cardíacs. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. en direcció Olot. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Si decidiu pujar-hi per la segona quinzena de novembre ho podeu fer coincidir amb el Mercat de la Terra. Durant tot el diumenge hi ha un mercat de productes naturals. Embotits, formatges, mel, vins, verdures, xocolates, cervessa… tot el que aquesta comarca excepcional pot oferir. Paral·lelament tindran lloc una sèrie d’activitats molt interessants, com ara la mencionada visita guiada a la riera de les Gorgues. Els més petits podran escoltar contes, gaudir dels inflables, veure una actuació castellera i jugar a molts jocs. Pugeu a l’Esquirol i els pobles i viles que l’acompanyen, allà al Collsacabra. Visiteu i gaudiu del Mercat de la Terra. Per dinar us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Teniu un alberg de colònies a Cantonigròs: Santa Maria del Roure, i un allotjament de muntanya al Santuari de Collsacabra, molt rural, això si!.

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, es una villa muy bonita, en un lugar muy bonito, a dos pasos de lugares maravillosos, fantásticos e insospechados. Se encuentra a unos 80 kms. de Barcelona por la autovía que lleva a Vic. Superada esta población, ya camino de Ripoll, hay que tomar el eje transversal C-25 en dirección a Girona. Entraréis en la comarca mágica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó es la puerta natural. Desde el Esquirol se puede llegar muy fácilmente a parajes que les sorprenderan. Como la riera de les Gorgues, que atraviesa todo el término. En ciertos sitios forma gargantas espectaculares con saltos de agua y molinos. Nos gusta por la facilidad en que se puede llegar andando desde el pueblo de Cantonigròs, a unos 6 kms. de l’Esquirol, el lugar denominado la Foradada. También es muy bonito la Barra de Ferro  en l’Esquirol mismo. El día del Mercado de la Tierra habrá una ruta guiada por este arroyo tan sorprendente. Un poco más adelante, pero antes de llegar a Rupit, encontrareis la sierra de Cabrera, con su especial formación geológica de colinas y planos elevados. Una pista en buen estado, bien señalizada, os llevará al pie de la ermita de Santa María de Cabrera, atravesando un hayedo de cuento de hadas. También son notables la iglesia románica de Sant Martí Sescorts, del siglo XI o la de Sant Julià de Cabrera. Tienen también un dolmen, llamado de Puig-sespedres, bastante grande para la media de nuestro país, de muy fácil acceso a la salida de l’Esquirol por el camino real. No dejéis de visitar, si el tiempo os lo permite, los pueblos de Tavertet, 12 kms. al sur, colgado sobre el precipicio más violento de Cataluña, literalmente volando sobre el pantano de Sau. No apto para cardíacos. También le recomendamos muy vivamente dar una vuelta por el pueblo medieval de Rupit, a unos 15 kms. en dirección Olot. Un pueblecito de pesebre, unigualable, con su puente, el arroyo, el salto de Sallent … ¡no tenemos palabras!. Si deciden subir la segunda quincena de noviembre pueden hacer coincidir su visita con el Mercado de la Tierra. Durante todo el domingo hay un mercado de productos naturales. Embutidos, quesos, miel, vinos, verduras, chocolates, cerveza … todo lo que esta comarca excepcional puede ofrecer. Paralelamente tendrán lugar una serie de actividades muy interesantes, como la mencionada visita guiada a la riera de les Gorgues. Los más pequeños podrán escuchar cuentos, disfrutar de los hinchables, ver una actuación castellera y jugar a muchos juegos. Suban a l’Esquirol y los pueblos y villas que lo acompañan, allá en el Collsacabra. Visiten y disfruten del Mercado de la Tierra. Para comer les recomendamos, en plan menú y a precio ajustado Cal Carreter, especialidad en carnes a la brasa. Está en Cantonigròs, a pie de carretera. Tel. 938525003. Si puede pagar un restaurante de campanillas, con cocina mucho más sofisticada, entonces su sitio es Ca l’Ignasi, donde hacen unos platos cuidados que siguen la temporada y sus productos. Está también en Cantonigròs, en la calle Mayor, 4. Tel. 938525124. Si ha llegado hasta Rupit, nosotros hemos comido y dormido, en el hostal Estrella. Muy casero y agradable. También está muy muy bien, para dormir y para comer, el novísimo hotel de montaña Cabrerès, en la calle Mayor de Cantonigròs, un poco más abajo de Ca l’Ignasi. Habitaciones sencillas y cucas, y apartamentos. En Rupit hay un camping, y en toda la zona muchas, muchísimas casas rurales. Tienen un albergue de colonias en Cantonigròs: Santa Maria del Roure, y un alojamiento de montaña en el Santuario de Collsacabra, muy rural, ¡eso sí!.

Sant Cebrià de Cabanyes


cabanyes

Aquesta bonica ermita, antiga parròquia d’un poble que no va arribar a consolidar-se, s’alça en un paratge força bonic de la Serralada de Marina, a escassos 20 kms. de Barcelona. Pertany al terme Municipal de Sant Fost de Campcentelles, un municipi del Vallès, a tocar de Mollet. És des d’aquest municipi que s’hi arriba. Cal agafar la carretera B-500, que uneix Mollet amb Badalona tot passant per Sant Fost. Podeu venir des de Badalona, o des de Mollet mateix. En arribar al nucli més antic de la població de sant Fost, quan la carretera s’estreny, cal prendre el camí, pista ample, que va al cementiri. Està indicat allà mateix: Sant Cebrià de Cabanyes. I ho trobareu indicat en alguns dels trencalls que anireu passant, no en tots. En altres bifurcacions el vostre sentit comú us farà triar el camí més adequat. La ruta salta petits turonets i rieres, en un paratge rural que no dirieu tan proper a les grans ciutats. Cal anar en compte en alguns passos, sobretot si el vostre cotxe és molt baix. Finalment, de cop, us trobareu al davant l’ermita. Gran, de volta de canó un xic apuntada, del típic romànic del XII. Si és diumenge potser està oberta. L’interior és bonic també. Els voltants són força evocadors, senzills, sense pretensions, amb bones balconades damunt el Vallès. Sou a la recóndita vall de Cabanyes. Podeu continuar la pista en lloc de retornar a Sant Fost. Anireu a sortir a la carretera que va de la Roca a Santa Coloma de Gramanet passant per Montcada. Evidentment la ruta a la inversa també és factible. Boníssima excursió per bicicletes. Ni massa pujada ni massa baixada, però un camí molt divertit, amb constants giravolts i canvis de rasant. Ideal per infants que ja siguin uns petits experts de la bici. També una passejada molt adient des de sant Fost. No hi ha restaurant prop de l’ermita, ni cap mena de servei. Haureu d’utilitzar, si us calen, els de Sant Fost.

Esta bonita ermita, antigua parroquia de un pueblo que no llegó a consolidarse, se levanta en un bello paraje de la Serralada de Marina, a escasos 20 kms. de Barcelona. Pertenece al término municipal de Sant Fost de Campcentelles, un municipio del Vallès, junto a Mollet. Es desde este municipio de donde sale el mejor acceso. Hay que coger la carretera B-500, que une Mollet con Badalona pasando por Sant Fost. Puede venir desde Badalona, o desde Mollet mismo. Al llegar al núcleo más antiguo de la población de Sant Fost, cuando la carretera se estrecha, hay que tomar el camino, una pista ancha, que va al cementerio. Está indicado allí mismo: Sant Cebrià de Cabanyes. Y lo encontrareis también indicado en algunos de los desvíos que iréis pasando, no en todos. En otras bifurcaciones sera vuestro sentido común el que os hará escoger el camino más adecuado. La ruta salta pequeños montículos y vadea algunos arroyos, en un paraje rural que no se diría tan cercano a las grandes ciudades. Hay que tener cuidado en algunos pasos, sobre todo si su coche es muy bajo. Finalmente, de golpe, os encontraréis delante la ermita. Grande, de bóveda de cañón algo apuntada, del típico románico del XII. Si es domingo quizás está abierta. El interior es bonito también. Los alrededores son muy evocadores, sencillos, sin pretensiones, con buenas vistas sobre el Vallès. Estais en el recóndito valle de Cabanyes. Puede seguir la pista adelante en lugar de volver a Sant Fost. Iréis a salir a la carretera que va de la Roca hasta Santa Coloma de Gramanet pasando por Montcada. Evidentemente la ruta a la inversa también es factible. Buenísima excursión para bicicletas. Ni demasiadas subidas ni demasiadas bajadas, pero no obstante, un camino muy divertido, con constantes giros y cambios de rasante. Ideal para niños que ya sean unos pequeños expertos de la bici. También un paseo muy adecuado desde Sant Fost. No hay restaurante cerca de la ermita, ni ningún tipo de servicio. Debereis utilizar, si os hacen falta, los de Sant Fost.