Lizara


lizara

En un racó amagat del Pirineu Aragonès més recòndit trobareu el refugi de Lizara, que dona accés a la capçalera del vall del riu Osia, als peus del mític cim de Bisaurín, de 2.676 metres d’alçada. Aquesta soberbia mole, i unes altres quantes, fan de teló de fons. majestuós, d’un dels paisatges més bonics d’alta muntanya que mai haureu vist. I malgrat no ser gens conegut no és difícil arribar a Lizara. Haureu de anar per l’AP-7 fins a Lleida, per agafar després la A-22 fins Osca i d’aquí la N-330 cap a Jaca. Arribats a Jaca cal prendre la N-240 en direcció a Pamplona. En entrar a Puente la Reina preneu la carretera A-176 en direcció al bellíssim Val d’Echo, que també mereix una visita detinguda. A l’arribar al km. 15 hi ha una desviació, a mà dreta, que porta fins a Jasa i Aragüés del Puerto tot seguit la local HU-212. El vall d’Aragüés-Jasa és Parc natural des de l’any 2006. I no és gens estrany. la natura és verge i bonica. Des d’Aragüés cal seguir la carretera, en molt bon estat. que condueix fins el refugio de Lizara, situat a a 9 km. La ruta puja suaument, encaixada al riu Osia, que ofereix bons racons per a la banyada, i travessa boscos de faig que, a la tardor, estan preciosos. Més amunt surten els prats, amb tota mena d’animals pasturant. Unes voltes finals i arribareu al refugi de Lizara, propietat de la Federación Aragonesa de montañismo, i bastit l’any 1993. Aquí podeu trobar tot el què necessiteu. Te habitacions, de refugi, per a 75 persones. Bàsiques, amb lliteres, bé de preu, per a 8 persones, i una de doble, per a 16, amb bany. També ofereix servei de bar i de menjars, bàsics, o bé podeu cuinar vosaltres. Lloguen taquilles i armaris, raquetes de neu, llençols, si no heu portat els vostres, Ideal per pujar a veure la primavera, l’estiu, o la tardor multicolor. Ideal també per a famílies senderistes. Magnífica la pujada a l’Ibon d’Estanés. o travesses fins el Llano de los Sarrios. O ascensions, ja més fortes, al Bisaurin, al Napazal o a Bernera. Hi ha zona d’escalada, barrancs com el del Oso, o el de l’Osía. Hi ha coves i simes pels amants de l’espeleologia. El refugi ofereix un programa, anomenat de multiaventura, per a infants i adolescents, que podreu adaptar a les vostres necessitats. Finalment, a l’hivern, ofereix neu intocada per fer esquí de fons, o caminades amb raquetes, a les pistes de fons de Lizara mateix. Fantàstic per a famílies que busquen bona neu sense aglomeracions. Aragües i Jasa son uns típics poblets del Pirineu d’Aragó, de pastors i ramaders, amb un casc urbà de grans casones fortes, algunes del siglo XVI, amb escuts, Si us decidiu a pujar-hi un cap de setmana, en qualsevol època de l’any, podeu fer centre a Jaca, una vila gran, amb tota mena de serveis. Allà trobareu una maravellosa catedral romànica, amb el seu museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindibles. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, a banda del d’Aragües-Jasa, com ara els del que porten fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Echo, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartamentsPeña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu de la vall amagada de Lizara, aigües amunt del riu Osia!.

En un rincón recondito y precioso del Pirineo Aragonés encontrareis Lizara. Con su refugio, con las altas cumbres del Bisaurin esperando. Para llegar a Lizara hay que subir hasta Huesca  y Jaca por cualquier carretera, por ejemplo la N-330. De allí coger hacia Pamplona por la N-240 y llegarse a Puente la Reina. Desde este cruce de caminos coged la carretera A-176 hacia Hecho, capital del hermosísimo valle del mismo nombre. Atención al desvio, unos 15 kms más arriba, a la derecha, por la HU-212, subiendo por el valle del rio Osia, hacia Jasa y Aragüés del Puerto. De Aragüés hay que remontar la cabecera del Osia hasta el puerto, de Lizara, claro. Un valle verde, con bosques de haya y abetos, magnífico. Con pozas donde remojarse. Con cuevas para adentrarse. Del refugio teneis muchas posibilidades para divertiros. Caminar, subir picos, llegarse hasta lagos preciosos. Allí os informaran. Y os daran comida, sencilla, bebida, y habitaciones, de refugio, sin comodidad supérfula, para 8 o más personas. A precios de risa. En invierno nieve, mucha nieve. Por eso hay allí una estación de esquí de fondo, familiar, muy familiar, sin aglomeración ninguna. Os alquilaran en el refugio de Lizara raquetas para que vuestros hijos e hijas descubran la maravilla de caminar por la nieve. O bién subid a gozar del paisaje, solo a eso. Fantástico. Y ya que estais quedaros unos dias en Jaca, la capital indiscutible del Pirineo de Aragón. Viendo su casco histórico, su catedral románica, su museo diocesano, con pinturas espléndidas. O visitad otros grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Los amantes del deporte amaran Jaca también: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … En Jaca teneis todo tipo de servícios, y muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. No olvideis los valles escondidos de Aragón:¡ Lizara, al final del Valle del Osia, pasado Aragüés!. 

Anuncis

L’Estartit i Torroella: Fira Mediterrània


fira_mediterrania

L’Estartit és el barri mariner de la també molt bonica població de Torroella de Montgrí, al cor de la Costa Brava, a l’Empordà. Aquest dissabte i diumenge fan, repartida entre totes dues viles, una bonica fira, anomenada Mediterrània. No us la podeu perdre!. Hi haurà un munt d’activitats pels infants, per les seves famílies, per a tothom. Per exemple una sortida per donar a conèixer la flora d’aquests penyasegats, i aquestes planes prop del mar i del riu Ter. Se surt dissabte, de la plaça del Lledoner, a les 10 del matí. Cal reserva al telèfon: 972 751 701. També podeu pujar al castell de Santa Catalina, gòtic, inacabat, que domina poderós el massís del Montgrí. Sortida a les 10, de la plaça de la Vila de Torroella. Tot el cap de setmana hi haurà una mostra de productes mediterranis, d’artesans, de productes de proximitat, de les 10 a les 20:30 hores pels carrers de la vila. També podreu disfrutar d’un altre mercat, però aquest de productes culturals de l’llla de Creta, i de la Mediterrània tota, que inclou llibres, instruments de música i productes gastronòmics grecs. De les 10 a les 20:30 hores a Fora del Portal. S’organitzaran cercaviles musicals, prop del migdia, que rondaran els carrers propers a la plaça de la Vila. Hi haurà tallers d’horta, espectacles per a infants, gresca a càrrec de la companyia Pentina el Gat, qualitat segura i reconeguda. Us ho passareu bé. Això serà ja a la tarda, cap a les 17 hores. El diumenge hi ha programada una sortìda amb barca acompanyant un pescador artesanal, a les 10 hores, des del port pesquer de l’Estartit. Preu: 10 €. Més informació i inscripcions al telèfon: 972 751 701. Seguirà un taller d’estels, amb volada al final, a càrrec del Club d’Estels de Badalona, a la platja de l’Estartit. De 11 a 14 hores. A la tarda, teatre pels infants, a la plaça de l’església de l’Estartit. Tots dos dies estarà instal·lat un mercat d’artesania al passeig Marítim de L’Estartit, hi haurà una trobada de música del Mediterrà, tallers de cançó i dansa, concerts, trobada de músics populars,i concurs de pintura ràpida. L’Estartit és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, una vila medieval guapíssima. Podeu passar també un cap de setmana a la platja, o rondant l’Empordà, perquè Torroella i l’Estartit son un bon punt d’excursions familiars. La seva platja gran, a tocar del port, és una delícia per a les famílies. Els nens poden endinsar-s’hi fins ben lluny i sempre toquen fons. No ens negareu que això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran atractiu de l’Estartit és la possibilitat de fer excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Nosaltres preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors. Tots dos son a Torroella, i tots dos son, també, bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“. Bona fira Mediterrània!.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.

Iraty


El bosc d’Irati, ja us ho varem comentar en una altra entrada d’aquest mateix bloc, és l’extensió forestal de faig més gran d’Europa Occidental. Us recomanàvem l’entrada a Irati des de Orbaiceta, a Navarra. Ara us volem presentar una entrada a aquesta bellíssima massa forestal des d’un lloc ben diferent. L’entrada en questió es fa per la Navarra francesa, la regió de La Soule. És un paisatge molt diferent del que podeu trobar als altres accessos a Irati des d’Espanya. En primer lloc perquè la regió és molt més agreste. Hi ha pocs pobles, poca gent i molta natura. Cap camp de conreu. Per arribar-hi teniu dues clares opcions. Baixar de Roncesvalles cap a Saint Jean Pie de Port, o bé entrar pels ports d’Orhi o de l’Arette, accessibles des del Vall del Roncal. Naturalment també s’hi pot accedir pujant des de Pau o Oloron Sainte Marie, en el curs d’una volta pels Pirineus Francesos. Sigui com sigui, els accessos a l’Iraty francés són dificultosos. Ports de muntanya importants, moltes corbes, carreteres estretes. Ara bé, el premi és excepcional. L’espai natural francés d’Iraty és molt pastoral. Podreu tocar cavalls en completa llibertat, a més de vaques i ovelles. El riu Irati, serpenteja entre prats de gespa, formant petits llacs. A la tardor el contrast de colors fa que sigui dificilment expressable la sensació que provoca a la vista. A l’hivern la neu cobreix les fagedes mítiques, gela el riu i els llacs. Llavors és l’hora de practicar l’esquí de fons en família, en un entorn verge. Primavera i estiu és l’època d’anar amb els infants a veure les flors, els boscos en plenitud i els ramats de tota mena d’animals que pasturen aquestes terres. Evidentment els serveis son escassos a la zona. Nosaltres us recomanem una ruta circular que des de Roncesvalles us porti a Saint Jean le Vieux, Lekumberri, Mendive, per pujar el dur col de Burdinkurutxeta. Són uns 22 km des de Saint Jean.  S’arriba a l’encreuament de carreteres, al llac, i falta 1 km. fins arribar al Chalet de Pedro. Allà trobareu tota mena d’atencions, bar, restaurant i habitacions. També és possible servei de begudes abans d’arribar al Chalet de Pedro, en el bar que hi ha al creuament de carreteres que hem citat. Un cop allà la única i maravellosa cosa que podreu fer és caminar i disfrutar de la natura. A peu o en bici. També es pot accedir força lluny, i a llocs força bonics amb el cotxe, encara que no als millors llocs, és clar. Podeu continuar la ruta anant cap a Larrau. D’allà es pot entrar a Espanya pel port de l’Orhi, alta muntanya i moltes corbes, o anar cap a Sainte Engrace i l’Arette Pierre Saint Martin, cosa que permet descobrir les espectaculars gorges de Kakuetta. Creieu-nos si us diem que Iraty, la reserva natural francesa d’Iraty, és un dels llocs més macos que hem vist al Pirineu de França. No és una cosa espectacular com Gavarnie o Pont d’Espagne. És una bellessa més serena, més tranquil·la, més calmada. Feta d’aigua, d’herba, de boscos frondosos on viuen els follets i les fades, de rius màgics, de camins planers que conviden a la passejada en família. I els  voltants d’Iraty són tant o més bonics. De fet no sabreu mai on s’acaba Iraty fins que sigueu lluny. Llavors, dissortadament, si que trobareu a faltar quelcom. Per a dormir, a més del xalet de Pedro, podeu provar els Xalets d’Iraty. Lloguer d’apartaments i xalets. També de material d’esquí nòrdic. O bé podeu també fer centre a Isaba. O a Roncesvalles. També és possibledormir a França, a  Saint Jean de Port, Oloron o Pau, per descomptat. O en alguns hotelets petits als pobles, com l’Hotel del Frontó a Lekumberri, o l’Andreinia a Esterencubi. Per menjar, de nou, el xalet de Pedro, o el bar de l’encreuament, o els hotelets citats abans.

El bosque de Irati, ya os lo comentamos en otra entrada de este mismo blog, es la extensión forestal de hayas más grande de Europa Occidental.  Hace poco os recomendábamos la entrada a Irati desde Orbaiceta, en Navarra. Ahora os queremos presentar una entrada a esta bellísima masa forestal desde un lugar muy diferente. La entrada en cuestión se hace por la Navarra francesa, la región de La Soule. Es un paisaje muy distinto del que podéis encontrar en los otros accesos a Irati desde España. En primer lugar porque la región es mucho más agreste. Hay muy pocos pueblos, poca gente y mucha naturaleza. Ningún campo de cultivo. Para llegar tienen dos claras opciones. Bajar de Roncesvalles hacia Saint Jean Pie de Port, o bien entrar por los puertos de Orhi o Arette, accesibles desde el Valle del Roncal. Naturalmente también se puede acceder subiendo desde Pau o Oloron Sainte Marie, en el curso de una vuelta por los Pirineos Franceses. Sea como sea, los accesos al Iraty francés son dificultosos. Puertos de montaña importantes, muchas curvas, carreteras estrechas. Ahora bien, el premio es excepcional. El espacio natural francés de Iraty es muy pastoral. Pueden tocarse caballos en completa libertad, además de vacas y ovejas. El río Irati, serpentea entre prados, formando pequeños lagos. En otoño el contraste de colores hace que sea difícilmente expresable la sensación que provoca a la vista. En invierno la nieve cubre los hayedos míticos, hiela el río y los lagos. Entonces es la hora de practicar el esquí de fondo en familia, en un entorno virgen. Primavera y verano es la época de ir con los niños a ver las flores, los bosques en plenitud y los rebaños de todo tipo de animales que pastan estas tierras. Evidentemente los servicios son escasos en la zona. Nosotros les recomendamos una ruta circular que desde Roncesvalles les lleve a Saint Jean le Vieux, Lekumberri, Mendive, para subir el duro col de Burdinkurutxeta. Son unos 22 km desde Saint Jean. Se llega al cruce de carreteras, con el lago, y falta 1 km. hasta llegar al Chalet de Pedro. Allí encontrará todo tipo de atenciones, bar, restaurante y habitaciones. También es posible un servicio de bebidas antes de llegar al Chalet de Pedro, en el bar que hay en el cruce de carreteras que hemos citado. Una vez allí la única y maravillosa cosa que se puede hacer es caminar y disfrutar de la naturaleza. A pie o en bici. También se puede acceder bastante lejos con el coche, aunque no a los mejores lugares, claro. Pueden seguir la ruta yendo hacia Larrau. De allí se puede entrar en España por el puerto del Orhi, alta montaña y muchas curvas, o ir hacia Sainte Engrace y Arette Pierre Saint Martin, lo que permite descubrir las espectaculares gargantas de Kakuetta. Creednos si os decimos que Iraty, la reserva natural francesa de Iraty, es uno de los lugares más bonitos que hemos visto en el Pirineo de Francia. No és espectacular como Gavarnie o Puente de Espagne. Es una belleza más serena, más tranquila, más calmada. Hecha de agua, de hierba, de bosques frondosos donde viven los duendes y las hadas, de ríos mágicos, de caminos llanos que invitan al paseo en familia. Y los alrededores de Iraty son tanto o más bonitos. De hecho no sabrán nunca donde se acaba Iraty hasta que se encuentren lejos. Entonces, desgraciadamente, sí que echaran en falta algo. Para dormir, además del chalet de Pedro, puede intentarlo en los Chalets de Iraty. Alquiler de apartamentos y chalets. También de material de esquí nórdico. O bien pueden también poner su centro en Isaba. O en Roncesvalles. También es possible dormir en Francia, en Saint Jean de Port, Oloron o Pau, por supuesto. O en algunos hotelitos pequeños en los pueblos, como el Hotel del Frontón en Lekumberri, o el Andreína a Esterencubi. Para comer, de nuevo les indicamos, el chalet de Pedro, el bar del cruce, o los hotelitos citados anteriormente.

La Vall de Campan


Campan

La Vall de Campan, a l’altra banda dels Pirineus, és una bonica terra francesa, situada a cavall de dos ports mítics: l’Aspin i el Tourmalet. Oberta al nord, vers Bagneres de Bigorre i Lourdes, i tancada al sud per la massa imponent del Pirineu més axial, creuada pel riu Adour, Campan i la seva vall ens ofereixen multitud d’atractius. Si ja us heu recorregut amb la vostra família tots els valls pirinecs d’aquest costat de la serralada, potser ja va siguent hora de fer un volt per l’altra banda. La vall es plena de poblets pintorescos amb esglèsies de tota mena, ( a la foto la del poble de Campan), del romànic més bonic, al més abigarrat barroc de muntanya. També són ressenyables els seus mercats coberts i les cases fortes. Però és la natura la reina del viatge. Les muntanyes, altíssimes, han estat dominades per l’home. Un telefèric us portarà des de l’estació d’esquí de La Mongie, una mica monstruosa, fins el observatori del Pic del Migdia. Una excursió que no podeu perdre-us. També són inexcusables les pujades al Tourmalet i l’Aspin, tot i que no cal que sigui dalt d’una bicicleta. O si preferiu quelcom més tranquil, quedeu-vos a La Payolle, al final del vall, on teniu molts senders i una estació d’esquí de fons. Si us agraden les coves no deixeu de veure les de Medous. En aquesta vall hi ha molts petits hotels, càmpings i bonics refugis. Ens agrada especialment la Maison d’Hoursentut, càlida i ben condicionada, habitacions familiars, al poblet de Gripp, pujant cap a La Mongie. Tota la vall està farcida de petits restaurants acollidors. Ens fa el pes l’Auberge de Lou Fabeclo, al poble de Baudean. Un típic restaurant du terroir!.

El Valle de Campan, al otro lado de los Pirineos, es una hermosa tierra francesa, situada a caballo de dos puertos míticos: el Aspin y el Tourmalet. Abierta al norte, hacia Bagneres de Bigorre y Lourdes, y cerrada al sur por la masa imponente del Pirineo más axial, cruzada por el río Adour, Campan y su valle nos ofrecen multitud de atractivos. Si ya se ha recorrido con su familia todos los valles pirenaicos de este lado de la cordillera, quizás ya va siendo hora de dar una vuelta por el otro lado. El valle se llena de pueblos pintorescos con iglesias de todo tipo, (en la foto la del pueblo de Campan), del románico más bonito, al más abigarrado barroco de montaña. También son reseñables sus mercados cubiertos y las casas fuertes. Pero es la naturaleza la reina del viaje. Las montañas, altísimas, han sido dominadas por el hombre. Un teleférico le llevará desde la estación de esquí de La Mongie, un poco monstruosa, hasta el observatorio del Pic du Midi. Una excursión que no pueden perderse. También son inexcusables las subidas al Tourmalet y el Aspin, aunque no es necesario que sea encima de una bicicleta. O si prefieren algo más tranquilo, quédense en La Payolle, al final del valle, donde tienen muchos senderos y una estación de esquí de fondo. Si os gustan las cuevas no dejen de ver las de Médous. En este valle hay muchos pequeños hoteles, campings y hermosos refugios. Nos gusta especialmente la Maison de Hoursentut, cálida y bien acondicionada, con habitaciones familiares, en el pueblo de Grippo, subiendo hacia La Mongie. Todo el valle está repleto de pequeños restaurantes, muy acogedores. Nos gusta l’Auberge de Lou Fabeclo, el pueblo de Baudean. ¡Un típico restaurante du terroir!.

L’Estartit


L’Estartit és el barri mariner de Torroella de Montgrí. Avui és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, punt d’accés únic i principal a aquest racó de mar. Darrerament ha estat el submarinisme i les excursions amb bots de fons de vidre, els principals motors econòmics del municipi. Potser hi ha qui trobarà que la Costa Brava, i l’Empordà, ens reserven sorpreses més boniques que l’Estartit. Que el nucli està massa venut al turisme i que les seves platges no són les millors de l’entorn. Tot això és cert i podem estar-hi més o menys d’acord. Però convindreu que l’Estartit és un bon punt d’excursions familiars. Primer per la seva platja gran, a tocar del port. Pots endinsar-t’hi fins ben lluny i sempre toques fons. Això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran motiu és les excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Ja veieu que l’Estartit és un pol turístic. Que està ple de edificacions, de bars, d’hotels i hostals, de submarinistes amb ampolles d’oxígen, de barques. Però si sabeu cercar, trobareu. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, a Torroella, tots dos també bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.

Los Llanos del Hospital


llanos

Us agrada molt l’alta muntanya?. Però no l’alta muntanya baixeta, sinó l’altíssima muntanya, la que depassa els 3.000 mts. A nosaltres també ens agrada, però és difícil accedir-hi amb infants petits. No caminen, es cansen aviat, necessiten serveis tot hora. A més, per arribar a l’alta muntanya de debó cal pujar per pistes forestals on deixereu mig cotxe!. Doncs ara us diré un secret. Que us semblaria arrribar al peu del massís del Maladeta, a les faldes de l’Aneto, per una carretera asfaltada?. I si us dic que te molt poques voltes, no fa gaire pujada i està en un estat envejable?. I si us asseguro que, al final d’aquesta carretera trobareu un hotel de quatre estrelles, amb tots els serveis, restaurant de primera, unes habitacions acollidores, molt ben pensades per famílies, lloguer de material, i tot a un preu prou raonable, donada la categoria de l’allotjament?. Mireu la foto: cims nevats que s’eleven al cel. Boscos frondosos de pi negre, un riu d’aigües netíssimes, roques, isards, una cabanya típica de pastor… tot a 100 mts de l’hotel Llanos del Hospital. L’Hospital de Benasque fou fundat a l’edat mitjana per acollir els viatgers que anàven camí de França. A l’hotel que el substitueix trobareu una magnífica exposició gratuïta sobre el mateix. Avui és un establiment modern de fusta i pedra, situat al capdemunt de la vall de Benasque, als peus de l’Aneto, a poca distància de la frontera a 2.000 mts d’alçada. A l’estiu hi trobareu fresca assegurada, rutes i excursions. O bé descans mentre els vostres fills i filles pasturen per allà, o xipollegen al riu. A l’hivern una estació d’esquí familiar, desconeguda del gran públic, amb kilòmetres de mantell blanc. Arribar-hi és molt senzill. Pugeu des de Lleida per Barbastro i Graus, passeu el Ventamillo i arribeu a Benasque. Després seguiu la carretera general fins que s’acabi. Baixeu al riu per una pista asfaltada i arribeu-vos a la porta de l’hotel. Molt d’aparcament uns 300 mts abans, i una mica davant la façana. Si aquest hotel us resulta un xic car pel vostre presupost, no cal patir. Podeu allotjar-vos en un dels magnífics càmpings de la vall, o a l’hotel Solana a Benasque mateix, on es menja molt bé, i passar el dia, o uns quants dies a la zona de Los llanos del Hospital, al Maladeta i pels bonics racons de la Vall de Benasque. Us encantarà!.

¿Le gusta mucho la alta montaña?. Pero no la alta montaña bajita, sino la altísima montaña, la que sobrepasa los 3.000 mts. A nosotros también nos gusta, pero es difícil acceder con niños pequeños. No caminan, se cansan pronto, necesitan servicios en todo momento. Además, para llegar a la alta montaña de verdad hay que subir por pistas forestales donde se deja uno medio coche. Pues ahora os contaré un secreto. ¿Que os pareceria llegar al pie del macizo de la Maladeta, a las própias faldas del Aneto, por una carretera asfaltada?. ¿Y si os digo, además, que esa carretera tiene muy pocas vueltas, no hace mucha subida y está en un estado envidiable?. ¿Y si os digo que, al final de esta carretera encontrará un hotel de cuatro estrellas, con todos los servicios, restaurante de primera, con habitaciones acogedoras, muy bien pensadas para familias, alquiler de material, y todo a un precio bastante razonable, dada la categoría del alojamiento?. Vean la foto: cumbres nevadas que se elevan al cielo. Frondosos bosques de pino negro, un río de aguas limpísima, rocas, rebecos, una cabaña típica de pastor … todo a 100 mts del hotel Llanos del Hospital. El Hospital de Benasque fue fundado en la edad media para acoger a los viajeros que iban camino de Francia. En el hotel que le sustituye encontrará una magnífica exposición gratuita sobre el mismo tema. Hoy es un establecimiento moderno de madera y piedra, situado en lo alto de la valle de Benasque, a los pies del Aneto, a poca distancia de la frontera, a 2.000 mts de altura. En verano encontraréis frescor asegurado, rutas y excursiones. O bien descanso mientras sus hijos e hijas pastan por allí, o chapotean en el río. En invierno una estación de esquí familiar, desconocida del gran público, con kilómetros de manto blanco. Llegar es muy sencillo. Hay que subir desde Lérida por Barbastro y Graus, pasar el Ventamillo y llegar a Benasque. Luego sigan la carretera general hasta que se acabe. Bajen al río por una pista asfaltada y acerquense a la puerta del hotel. Mucho aparcamiento unos 300 mts antes, y un poco delante de la fachada. Si este hotel les resulta un poco caro para su presupuesto, no se preocupen. Pueden alojarse en uno de los magníficos campings del valle, o en el hotel Solana en Benasque mismo, donde se come muy bien, y pasar el día, o unos días, en la zona de Los llanos del Hospital, el Maladeta y pasear por los bellos rincones de la Val de Benasque. ¡Os encantará!.