Santa Candia d’Orpí


Hi ha espais a Catalunya amagats, oblidats, gens coneguts. Poc espectaculars, però agradables. No cal que hi aneu expressament, però si passeu prop d’ells, fa de bon recomanar que hi feu una ullada, una parada, que hi dediqueu una estona. Orpí, poble totalment desconegut del gran públic, posseeix un bon nombre d’aquests espais. Com ara la Riera de Carme, un altre espai gens visitat, o la gran ermita de Santa Candia amb els seus estrets. Tots aquests llocs estan situats entre Igualada i Capellades. Per arribar-hi haureu de fer via cap a Martorell, Capellades i després cap el poblet de Carme per la BV-2131. També s’hi pot arribar per l’A2 sortint a Odena-Igualada i tornant enrrera cap a La Pobla de Claramunt, vila que domina un magnífic castell que podeu incloure a la ruta. La riera de Carme te aigües molt netes. És essencial pel negoci dels molins paperers, que abunden a les seves ribes. Seguint la riera amunt, en direcció a Miralles i Valls, el paisatge es va tornant més ferèstec cada quilòmetre que feu. El bosc guanya terreny. La riera comença a engorjar-se. Abunden els llocs on fer-hi un bon bany a l’estiu, o admirar els colors a la tardor. Finalment trobeu la desviació a l’ermita de Santa Càndia. Allà arrenca el camí que us portarà als estrets, (a la foto), amb bones gorges. No és una excursió per anar-hi amb infants molt petits, sobretot si voleu recòrrer tots els pous i salts d’aigua. És més aviat una ruta de barranquisme, per iniciats. Podeu aparcar al costat de l’església. La caminada, a peu, suposa uns 2 quilòmetres. Podeu menjar a Carme, al restaurant Marcet, a l’Avinguda Catalunya, 52 Tel. 938 080 177, o al Racó de Carme. O bé a La Pobla de Claramunt, a la Fonda Robert, un lloc excel·lent, amb bones habitacions també.

Hay espacios en Cataluña escondidos, olvidados, nada conocidos. Poco espectaculares, pero agradables. No hay que ir expresamente, pero si pasáis cerca de ellos, os recomendaríamos que les dediqueis una parada, un rato. Orpí, pueblo totalmente desconocido del gran público, posee un buen número de estos espacios. Como la Riera de Carmen, otro espacio nada visitado, o la gran ermita de Santa Candia con sus estrechos en el rio. Todos estos lugares están situados entre Igualada y Capellades. Para llegar deberá ir vía Martorell, Capellades y después hacia el pueblo de Carmen por la BV-2131. También se puede llegar por la A2 saliendo a Odena-Igualada y volviendo atrás hacia La Pobla de Claramunt, villa que domina un magnífico castillo que puede incluir en su ruta. La riera de Carme tiene aguas muy limpias. Es esencial para el negocio de los molinos papeleros, que abundan en sus orillas. Siguiendo la riera arriba, en dirección a Miralles y Valls, el paisaje se va volviendo más salvaje cada kilómetro que se hace. El bosque gana terreno. El arroyo comienza a meterse en desfiladeros i abundan los lugares donde hacer un buen baño en verano, o admirar los colores en otoño. Finalmente encuentreis el desvío que lleva a la ermita de Santa Candia. Allí arranca el camino de los estrechos, (en la foto), con buenas gargantas. No es una excursión para ir con niños muy pequeños, sobre todo si se quieren recorrer todos los pozos y saltos de agua. Es más bien una ruta de barranquismo, para iniciados. Pueden aparcar junto a la iglesia. La caminata, a pie, supone unos 2 kilómetros. Pueden comer en Carme, en el restaurante Marcet, en la Avenida Catalunya, 52 Tel.. 938 080 177, o el Rincón de Carmen. O bien en La Pobla de Claramunt, en la Fonda Robert, un lugar excelente, con buenas habitaciones también.

Alquézar


Alquézar és una sorpresa. Una grata sorpresa en aquest racó del pre-pirineu d’Osca. Una ciutadella enfilada dalt d’un escarpat turó, amb una bellíssima vila medieval als peus. També els voltants justifiquen una visita. Imponents gorges, rius encaixats, barrancs profunds, amb rierols d’aigues netes, verges. Podeu pujar al monestir i al castell. Admirar les seves obres d’art. Baixar al poble i recòrrer els carrers estrets. Podeu, també, baixar encara més i fer a peu una ruta de barranquisme. Per dormir, i per menjar, adreceu-vos a l’hotel Villa de Alquézar, un valor segur a la comarca del Somontano, tot i que darrerament se n’han obert molts altres. Perquè ara també teniu l’hotel Maribel, més modern, amb molt d’encant. Del grup Rusticae. O l’hotel Santamaria. El Somontano és una comarca que cal recòrrer sense preses. Com sense preses cal degustar el seu vi, o el formatge de Radiquero. Una delícia.

Alquézar es una sorpresa. Una grata sorpresa en este rincón del pre-pirineo de Huesca. Una ciutadela sobre el risco escarpado de un cerro, con una bellísima villa medieval a los pies. También los alrededores justifican una visita. Imponentes barrancos con ríos encajados. Riachuelos de aiguas limpias, vírgenes. Podéis subir al monasterio y al castillo. Admirar sus obras de arte. Bajar al pueblo y recòrrer las calles estrechas. Podéis, también, bajar todavía más y hacer a pie una ruta de barranquismo. Para dormir, y comer, dirigíos al hotel Villa de Alquézar, un valor seguro en la comarca del Somontano. Aunque ahora le ha salido competència. Así también teneis l’hotel Maribel, más moderno, con mucho encanto. Del grup Rusticae. O el hotel Santamaria. Es el Somontano una comarca para recorrer sin prisas, como cuando degusteis su vino, o su queso de Radiquero. Una delicia.

Alquézar is a surprise. A surprise in this corner of Huesca. A ciutadela on a hill, with a beautiful medieval city to the feet. Also the surroundings justify a visit. Impressive ravines with fitted rivers. Clean creeks, virginal. You can rise to the monastery and to the castle.  Or to descend to the village walking its narrow streets. You can go down, a little bit more, and do by foot a river tour. To sleep, and to eat, go to the hotel Alquézar’s Villa, a sure value in the region.