Més enllà de València: Múrcia

Múrcia és un destí molt poc conegut, que està una mica més enllà de València. Ahir us proposavem de trencar el confinament, tan aviat com puguem, amb una escapada festiva a València. Avui us demanem d’anar més enllà. Deixeu València, on haureu dormit al Centre Comercial Bonaire, allotjats al Holiday Inn Express o a l’Ibyis Styles, tot dos prou acceptables, h on hem gaudit de la ciutat gràcies al bus 160. Deixem enrrere el palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art, la Catedral, la Basílica dels Desemparats… fantàstica, la llotja de la seda, el mercat rodó i el central, santa Caterina, i anem cap al sud!

Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, com ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increïbles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor.

Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, com la seva bonica catedral barroca, amb la façana, obra mestra bestial, i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artista genial.

Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Un cop vista Múrcia capital, anem a fer un volt per la regió, que dona per una setmana llarga de vacances. Teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari de la Santa Creu, molt interessant. Calasparra i el seu arròs no està gaire mes lluny. Podeu anar un dia a visitar els pobles de la conca alta del Segura, un dia de mal temps, sense massa calor. Feu una visita a Cehegín i Moratalla, poble molt divertit, amb les cases tipus gratacels.

Una altra visita imperdonable és Lorca, una vila medieval amb el seu gran castell musulmà, i tota ella plena d’art. Va quedar molt malmesa pel terratrèmol, però encara és superba! Des d’alla és fàcil baixar fins la costa d’Águilas amb les seves cales i platges. Ens encanta la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats.

Voleu saber quins son? Doncs deixeu Águilas i aneu cap a Sud, camí d’Almería, cap a Pulpí. Allà trobareu la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. I al costat la cala Carolina, just al costat! Pàrquing suficient i compartit. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

   

En acabar la banyada torneu a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, torneu a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente.

Però si encara fa mal temps podeu continuar per l’interior, que amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona.

Un altre dia podeu anar al nord, cap a Elx, amb la seva catedral i els seus palmerars, guapíssims. I acabar a Santa Pola i, potser, embarcar per l’illa de Tabarca. Aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant, ens té el cor robat des de fa molts anys. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, podeu tornar a Múrca per la carretera de vora el mar i veure les salines de Torrevella, on hi ha flamencs, per anar fins Guardamar. A la ciutat podeu sopar al restaurant Taberna, a La Parranda, o a La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Un altre dia dediqueu-lo a fer una visita a Cartagena. També podreu banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Podeu continuar la visita cap el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que és molt bonica.

Però encara son més xules, i situades en un altre paratge natural impressionant, les platges de Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià.

Un altre destí bonic és el Cabo de Palos, un lloc natural esplèndid, roques, mar, far i platges llargues. Hi ha també un petit port i un poblet. Podeu dinar allà, al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegeu pel port i banyeu-vos en la mar de ponent.

O en la mar de Llevant. Veient, a la dreta, al fons, el far del Cap de Palos i a l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys

 

Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper dissabte no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este sábado no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.

Múrcia, revisitada

Múrcia és un destí molt poc conegut. Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, vom ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increibles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor, de les que anirem parlant en aquest bloc. Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, amb una regió al seu voltant amb tota mena de possibilitats de primer ordre. Només en citarem alguns. A Múrcia ciutat teniu la seva bonica catedral barroca, amb la façana bestial, (a la foto), i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artísta genial. Per cert, la setmana santa es viu a Múrcia, a Lorca, a Cartagena i a tota la província, amb un fervor especial. Els actes són dignes de veure’s. Si parlem de religió teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari. O bé Lorca, una vila medieval amb el seu castell musulmà, i tota ella plena d’art. O la militar Cartagena, port natural, amb un teatre romà guapíssim. O la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats. L’interior amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona, el vall de Cieza, o Calasparra amb el seu arròs. El paisatge mineral i lunar dels voltants de La Unión, zona minera poderosa, atrau als mineralogistes i als amants del turisme industrial. Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper diumenge no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya, que serà el diumenge 4 de novembre de 2018. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.  A La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este domingo no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311. Para dormir en el pueblo vecino de La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Barbacoes de Sant Jordi de Cercs

Al cor de la magnífica comarca del Berguedà, damunt el poblet de Sant Jordi de Cercs, amb unes vistes fabuloses, s’alça l’ermita de Sant Jordi i un àrea de lleure amb taules i barbacoes. La trobareu si pugeu des de Barcelona cap a Manresa i Berga per la C-16, i passat Berga us trobareu el desviament fins Cercs. Entreu al poble vell i remunteu la carretera fins arribar al poble nou de Sant Jordi de Cercs. Seguiu una pista de muntanya que puja amunt cap a l’ermita, tot fent grans llacets, estreta però en bon estat, asfaltada fins arribar a l’església. Ja veureu, allà mateix,  a l’altre costat de l’ermita, al final de la pista de muntanya, l’àrea de lleure i pícnic amb les barbacoes. Teniu aparcament a l’encreuament de camins davant el temple, no molt, però n’hi ha. També teniu molt d’espai per córrer i jugar, grans esplanades, molta vegetació i unes quantes taules de pedra, poques. També disposa d’un bloc de barbacoes per coure-hi uns bons calçots, unes botifarres en família o fer una carn a la brasa. Des de l’alçada teniu bones vistes sobre el pantà de la Baells que va engolir el poble antic, i moltes possibilitats de fer excursions i passejades de mitja muntanya. L’ermita de Sant Jordi, que havia estat parròquia de Cercs, és una església romànica del XII. Per Sant Jordi, el dia 23 d’abril, s’hi celebra un gran aplec. Si teniu temps i ganes podeu descobrir l’entorn, us recomanem el Museu de les Mines de Cercs, situat a Fígols i Sant Corneli. Està obert de dimarts a divendres de 10 a 14 h. Caps de setmana i festius de 10 a 15 h, a l’hivern i de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Caps de setmana i festius de 10 a 19 h, a l’estiu. També us podem recomanar que baixeu a peu de riu Llobregat per veure l’església romànica de Sant Quirze de Pedret, s’hi accedeix des de la carretera C-16 per la sortida Berga Centre, per seguir un camí des de la plaça Guernika de Berga. Està obert dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 hores i de 17 a 19 hores a l’estiu, i al matí només, d’11 a 14 hores a l’hivern. Mes informació: 608 74 88 89, o bé 93 402 21 71. És el monument més important de Cercs. Hi havia un dels conjunts de pintura mural pre-romànica i romànica més interessants de tot Catalunya. Ara hi ha còpia. Ben a prop teniu el pont, també romànic, en forma d’esquena d’ase, de quatre arcs. Si no dineu de pícnic, a Cercs teniu bons restaurants. Per exemple el Sant Jordi, al carrer de Cap de la Costa, de tota la vida. Tradicional. Tel: 938 24 83 96. O bé l’Estany Clar, un bon restaurant, cuina innovadora, a la mateixa carretera d’accés al poble. Per dormir i passar un cap de setmana, pont o vacances, us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. Tots a Berga. També un gran càmping, amb bungalous de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho molt bé sortint d’aquesta àrea de lleure. També podeu anar cap a Bagà, cap a Vilada, o Borredà, cap a Sant Jaume de Frontanyà o pujar al Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gósol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. No deixeu d’arribar-vos fins aquí!.

En el corazón de la magnífica comarca del Berguedà, en el pueblo de Sant Jordi de Cercs, está la ermita de Sant Jordi con un área de pícnic con barbacoas al lado. Des de Barcelona se va a Cercs por la C-16, y ya pasado Berga encontrais el desvio concreto a ese pueblo. Seguid la carretera hasta el pueblo nuevo de Sant Jordi de Cercs. Seguid a partir de allí una pista asfaltada hasta llegar a la iglesia. Al final de la pista está el pícnic y  las barbacoas. Buen aparcamiento y espacio para correr y jugar, con grandes esplanadas, unas mesas de piedra y un bloque de barbacoes donde cocinar unos calçots o botifarras en família o una buena carne a la brasa.

 

Pica Pica científic al Vilar Rural

Passar un cap de setmana en un Vilar Rural és car. Perquè no dir-ho. I en els temps que corren, caríssim. Però fer-ho en aquestes dates hivernals ja no està tan malament. Solen fer ofertes interessants, penúria obliga. I fer-ho al Vilar Rural de Cardona, el de menor categoria dels tres que hi ha a Catalunya, encara ho fa més passable. A canvi dels vostres diners el Vilar Rural de Cardona us ofereix, el darrer cap de setmana de gener, una estada científica pels més petits de la casa i els adults que els acompanyin. Al Vilar Rural de Cardona, doncs, podreu fer diferents experiments que us sorprendran. S’anuncien els següents tallers, tots força interessants: el divendres 25, a les 19:00 hores, “Coneguem els planetes del Sistema Solar…. i de més enllà”. A les 21:30 hores: “Gimcana estel·lar” amb observació del cel nocturn. L’endemà dissabte, 26, diversos experimeents: fem bullir l’olla, espiral del vent… o construeix la teva làmpada de lava. A les 12:30 hores: erupcions volcàniques!. A la tarda construcció d’ovnis, i Tutti Frutti Planetari al jardí del Vilar!. El diumenge recerca amb un imant de micrometeorits al jardí del Vilar, i llançament de coets d’aigua. A la tarda pluviòmetre casolà per mesurar la pluja que cau a casa teva. Ja veieu que sembla una proposta engrescadora, oi?. I, a més, podreu gaudir de les coses habituals en un vilar: un hotel diferent, muntat com un petit poblet, amb piscina coberta i climatitzada, (tot i que l’aigua està freda), estones de granja, hort, berenar i tallers, amb animals i masovers, espai per còrrer, buffet lliure i ningú que es queixi dels infants. Només trobareu famílies amb nens i nenes. Ideal per perdre de vista els vostres fills i filles, (se’ls emporten els monitors), i descansar de fer de pares i mares per una estona. I, encara un altre motiu per arribar-vos a Cardona aquest cap de setmana: visitar la bellíssima vila medieval, amb el seu castell imponent. erquè Cardona conserva molt bé tota l’empremta del seu passat. La seva fortalesa corona una muntanya cònica a l’entrada del poble. Cal veure’l tot, però especialment la seva col·legiata romànica de Sant Vicenç, una joia de l’art català. Faci fred o faci calor, no importa el temps que faci fora, podeu visitar també les increibles mines de sal, una sortida familiar fabulosa i molt interessant en ella mateixa, a banda de la setmana de la ciència del Vilar Rural. No dubteu a reservar només mitja pensió, perquè la ciutat te bons restaurants, glamurosos com ara el de l’Hotel  Bremon. Si encara us queda temps per omplir, (que ho dubtem), mireu-vos el Monestir del Miracle, joia del barroc català. Jo veieu que els voltants de Cardona son tot un territori a descobrir. Deixeu-nos recomanar-vos encara poblets propers com Riner, Pinós o Su, amb cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa. Bon cap de setmana científic a Cardona!.

A nosotros nos gusta subir de vez en cuando hasta la bellísima villa de Cardona. Sobre todo en fines de semana como estos de enero en que los precios no son tan caros como de costumbre en el Vilar Rural de la población. Porqué Cardona conserva muy bien toda la huella de su pasado medieval. Un castillo increíble, magnífico, poderoso, inmenso, convertido ahora en un acogedor parador de turismo, corona una montaña cónica a la entrada del pueblo. Hay que verlo todo, pero especialmente su colegiata románica de Sant Vicenç, una joya del arte en Cataluña. También un casco antiguo notable, con una iglesia gótica, calles estrechas y un largo y colorido paseo mayor. I porque si Cardona fue sede de un importante condado y ducado en la época medieval gracias a sus minas de sal, que se pueden visitar y constituye una salida familiar fabulosa y muy interesante en sí misma. Pero hoy les proponemos una salida cerrada al Vilar Rural, para pasar el fin de semana entre experimentos científicos pensados para sus hijos e hijas. En un lugar muy bonito, un hotel pensado para las familias con niños y niñas. Todo el fin de semana lleno de actividades, con monitores, para delicia de los crios, y de los papas y mamas. Vean la web. Si no gustan de coger la pensión completa, bastante cara, en Cardona hay buenos restaurantes, glamurosos, como el restaurante del Hotel Bremon. Además de pasarlo bién en el Vilar con la semana de la ciéncia pueden, si tienen tiempo, cosa que dudamos, ver los alrededores de Cardona. Tienen toda una zona a descubrir, desconocida y misteriosa, en plena Cataluña central. Pueblos escondidos como Riner, Pinos o Su, casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el barroco santuario del Miracle, con un retablo muy impresionante.

Setmana musical a Cardona

Que tal un cicle de música a la imponent i magnífica col·legiata romànica de Cardona?. Estem parlant d’un parell de concerts fantàstics en el marc incomparable d’una de les millors esglésies del romànic català. I tot dins el conjunt esplèndit del castell de Cardona, una fortalessa de les més boniques d’Europa. I situat en un paratge excepcional, en el context d’una vila realment important a l’edat mitjana, amb unes mines de sal, visitables i molt boniques, que ja explotàven els romans. I en un entorn natural únic, amb boscos i poblets, amb un monestir barroc, torres de defensa i fins un pantà!. Que tal uns dies per allà?. Potser allotjant-vos al Vilar Rural, un hotel en forma de poble pensat pels infants i les seves famílies, amb granja i activitats divertides. I l’excusa és senzilla. Un parell de concerts maravellosos de música sacra. La primera cita del cicle serà el diumenge 1 d’abril amb l’actuació del Cor Infantil Amics de la Unió, interpretant la Missa Brevis d’André Caplet. La segona el dissabte 7 d’abril amb el concert de l’Ensemble Vocal O Vos Omnes, i la formació instrumental Vespres d’Arnadí, oferint-nos obres de Claudio Monteverdi, Alessandro Scarlatti, Tomás Luís Victoria i Heinrich Schütz. Ambdós a les 7 de la tarda. El preu de cada concert és de 10 euros. Gens car. Les entrades es podran adquirir a l’Oficina de Turisme de Cardona o reservar al telèfon 93 869 27 98 a partir de dimecres 21 de març. També es podran comprar una hora i mitja abans de cada concert a la mateixa col.legiata de Sant Vicenç, dins del castell de Cardona. Decidiu-vos per una escapada fins a la  vila de Cardona. Visiteu els seus voltants esplendorosos. Descobriu-ne el seu passat medieval. Bons restaurants. Us recomanem Les Monges, (restaurant de l’Hotel Bremon), o bé el 4 cantons, tel. 93 869 28 11. Per passar la nit a Cardona aneu sense dubtar-ho al Vilar Rural. Més glamourós és l’Hotel Bremon. Baratet, monacal i recollida és l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Pujeu a Cardona a guadir de la música i volteu per tota la  zona maravellosa que l’envolta. Per Riner, Pinós o Su, amb cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona serà inoblidable com a destí de Setmana Santa o de cap de setmana. Com la col·legiata, com la música!.

¿Que tal un ciclo de música en la imponente y magnífica colegiata románica de Cardona?. Estamos hablando de un par de conciertos fantásticos en el marco incomparable de una de las mejores iglesias del románico catalán. Y todo dentro del conjunto espléndido del castillo de Cardona, una fortaleza de las más bonitas de Europa. Y situada en un paraje excepcional, en el contexto de una villa realmente importante en la edad media, con unas minas de sal, visitables y muy bonitas, que ya explotaban los romanos. Y en un entorno natural único, con bosques y aldeas, con un monasterio barroco, torres de defensa y hasta ¡un pantano!. ¿Que tal unos días por allí?. Quizás quieran pasar su estancia en el Vilar Rural, un hotel en forma de pueblo pensado para los niños y sus familias, con granja y actividades divertidas. Y la excusa es sencilla. Un par de conciertos maravillosos de música sacra. La primera cita del ciclo será el domingo 1 de abril con la actuación del Coro Infantil Amics de la Unión, interpretando la Misa Brevis de André Caplet. La segunda el sábado 7 de abril con el concierto del Ensemble Vocal O Os Omnes, y la formación instrumental Vísperas de Arnadí, ofreciéndonos obras de Claudio Monteverdi, Alessandro Scarlatti, Tomás Luís Victoria y Heinrich Schütz. Ambos a las 7 de la tarde. El precio de cada concierto es de 10 euros. Nada caro. Las entradas se podrán adquirir en la Oficina de Turismo de Cardona o reservar en el teléfono 93 869 27 98 a partir del miércoles 21 de marzo. También se podrán comprar una hora y media antes de cada concierto en la misma colegiata de Sant Vicenç, dentro del castillo de Cardona. Decídanse por una escapada hasta la villa de Cardona. Visiten sus alrededores esplendorosos. Descubran su pasado medieval. Buenos restaurantes. Os recomendamos Las Monjas, (restaurante del Hotel Bremon), o bien el 4 esquinas, tel. 93869 28 11. Para pasar la noche en Cardona vayan sin dudarlo al Vilar Rural. Más glamouroso es el Hotel Bremon. Barata, monacal y recogida es la Hospedería del Monasterio del Miracle, apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. Subid a Cardona a gozar de la música y os estais unos dias por toda la zona maravillosa que lo rodea. Por Riner, Pinos o Su, con casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Milagro, con un retablo barroco impresionante. Cardona será inolvidable como destino de Semana Santa o de fin de semana. Como la colegiata, como la música.

Mina de sal de Wieliczka

Diuen que a Polònia, a tocar de la ciutat medieval fabulosa de Cracòvia, hi ha les mines de sal més espectaculars i boniques d’Europa. Potser és així. Potser sí que Wieliczka  te les mines de sal més sorprenents del continent. Però particularment, a nosaltres, ens van agradar tant o més les de casa, les mines de sal de Cardona. Ja sabem que no son tan grans, ni tan profundes, ni tan artístiques. En canvi, son més pegagògiques, i més boniques, en quan a estalacmites i estalactites salines es refereix. Ara bé, cal reconèixer que les de Polònia són inmenses, amb escenaris subterranis fabulosos, com ara catedrals i teatres construïts pels miners a 110 metres sota terra, o llacs subterranis salins. Però tot plegat una mica destarotat per l’excessiu afany de guanyar diners, pel parking, per les botigues, pels restaurants i tendes de records. Una mica massa “parc d’atraccions”. Dit això, si aneu per Polònia, per la zona de Cracòvia, una opció de viatge familiar que us recomanem molt i molt, podeu pensar de visitar Wieliczka. Perquè cal veure-les, perquè són patrimoni de la humanitat, i perquè tothom hi va. Estigueu atents als horaris d’entrada, als preus i als idiomes. Totes les visites són guiades, i n’hi ha en castellà. Els preus, força elevats, varien en funció de l’hora, el llenguatge i el dia. Dins la mina fa fred. Porteu alguna prenda d’abric. Les corrents d’aire son brutals. Hi ha bon aparcament, pagant, a la mateixa entrada, situada en un bonic parc. Dins aquest recinte disposareu de tota mena de serveis: bars, restaurants, WC, màquines expenedores de tota mena… i fins un hotel, molt luxós, per bones butxaques. A Wieliczka podeu arribar-hi en cotxe des de Kracow seguint la carretera E40. De fet és un contínuum urbà de 10 kms.  També possible arribar-hi en tren agafant un servei local de l’estació central de Cracòvia fins la de Wieliczka Rynek. Les mines, però, queden un xic lluny. Més cómode el bus 304, que us deixa de porta a porta. Per dinar, a més dels bars de les mines, teniu diversos restaurants al centre de Wieliczka. Nosaltres, però, us aconsellem fer-ho a Cracòvia. Als carrers que donen al Rynek hi ha llocs molt bonics on podreu menjar per pocs Zlotys. Nosaltres ho hem fet al barri jueu, al Kasimiriez, en un bar restaurant informal portat per gent jove, el Warsztat Avocado, bona taula. Al carrer Bozego Ciala 1, Kazimierz. Per dormir el millor per les famílies és els Novotels. Perfectes. N’hi ha dos, un a l’avinguda de l’aeroport, un xic lluny i mal comunicat, i l’altre al centre, al costat dl castell de Wawel, a tocar del riu. Millor aquest, podreu arribar al Rynek caminant. Esperem que us agradi aquesta maravella de Polònia.

Dicen que en Polonia, junto a la ciudad medieval fabulosa de Cracovia, se encuentran las minas de sal más espectaculares y bonitas de Europa. Quizá sea así. Quizás sí que Wieliczka tiene las minas de sal más sorprendentes del continente. Pero particularmente, a nosotros, nos gustaron tanto o más las de casa, las minas de sal de Cardona. Ya sabemos que no son tan grandes, ni tan profundas, ni artísticas. En cambio, son más pegagogicas, y más bonitas, en cuanto a estalacmitas y estalactitas salinas se refiere. Ahora bien, hay que reconocer que las de Polonia son inmensas, con escenarios subterráneos fabulosos, como catedrales y teatros construidos por los mineros a 110 metros bajo tierra, o lagos subterráneos salinos. Pero todo ello un poco mediatizado por el excesivo afán de ganar dinero, con el parking, con las tiendas, los restaurantes y las tiendas de recuerdos. Un poco demasiado “parque de atracciones”. Dicho esto, si vais por Polonia, por la zona de Cracovia, una opción de viaje familiar que les recomendamos muy mucho, pueden pensar en visitar Wieliczka. Porque verlas, hay que verlas, porque son patrimonio de la humanidad, y porque todo el mundo va. Estad atentos a los horarios de entrada, a los precios y los idiomas. Todas las visitas son guiadas, y las hay en castellano. Los precios, bastante elevados, varían en función de la hora, el lenguaje y el día. Dentro de la mina hace frío. Lleven alguna prenda de abrigo. Las corrientes de aire son brutales. Hay buen aparcamiento, pagando, en la misma entrada, situada en un bonito parque. Dentro de este recinto dispondrán de todo tipo de servicios: bares, restaurantes, WC, máquinas expendedoras… y hasta un hotel, muy lujoso, para gente con buenos bolsillos. Hasta Wieliczka se puede llegar en coche desde Kracow siguiendo la carretera E40. De hecho es un continuo urbano de 10 kms. También es posible llegar en tren cogiendo un servicio local desde la estación central de Cracovia hasta la de Wieliczka Rynek. Las minas, sin embargo, quedan un poco lejos. Más cómodo seria el bus 304, que les deja de puerta a puerta. Para comer, además de los bares de las minas, tienen varios restaurantes en el centro de Wieliczka. Nosotros, sin embargo, les aconsejamos hacerlo en Cracovia. En las calles que dan al Rynek hay lugares muy bonitos donde podréis comer por poco zlotys. Nosotros lo hemos hecho en el barrio judío, el Kasimiriez, en un bar restaurante informal llevado por gente joven, el Warsztat Avocado, con buena mesa. En la calle Bozego Cial 1, Kazimierz. Para dormir lo mejor para las familias són los Novotel. Perfectos. Hay dos, uno en la avenida del aeropuerto, un poco lejos y mal comunicado, y el otro en el centro, junto al castillo de Wawel, al lado del río. Se puede llegar al Rynek caminando. Esperamos que os guste esta maravilla de Polonia.

La Vajol

La Vajol és un petit poblet de la comarca de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè La Vajol toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins La Vajol no us en penedireu. Podreu veure el seu nucli medieval, amb l’església antiga de Sant Martí, que te unes pintures massòniques. Les afores del poble són encantadores, amb nombroses fonts, boscos frondosos i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recòrrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que baixa cap a Maçanet de Cabrenys. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de veagdes, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Per la seva situació, La Vajol fou un indret amb molt de contraband. També lloc de pas obligat de fugitius de la guerra mundial. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una maravella. Per dormir a La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223. Per arribar a La Vajol el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys, (ruta llarga). O bé cap a Agullana, i d’allà agafem la carretera GI-501 en direcció a La Vajol. (Ruta curta). També podeu fer servir els hotels i restaurants de Maçanet de Cabrenys. Ens han parlat molt bé de La Quadra. Habitacions familiars senzilles.  Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

La Vajol es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque La Vajol toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta La Vajol no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval con la iglesia antigua de Sant Martí, que tiene unas pinturas masónicas. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que baja hacia Maçanet de Cabrenys. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación, La Vajol fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para dormir en La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223. Para llegar a La Vajol lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys, (ruta larga). O bien hacia Agullana, y de allí tomamos la carretera GI-501 en dirección a La Vajol. (Ruta corta). También puede utilizar los hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.

Fira del mineral i la pedra

La Palma de Cervelló és un municipi del Baix Llobregrat, dins l’àrea de Barcelona. El trobareu molt fàcilment si preneu l’autovia A-2 en direcció a Lleida, i sortiu a Molins de Rei. Sense entrar a Molins, heu de passar el pont damunt el Llobregat, en direcció a Cervelló per l’antiga N-340. Just passar la cimentera, a mà dreta, trobareu el desviament cap a La Palma i Corbera del Llobregat. També fàcil amb tren i bus. Agafeu els Ferrocarrils Catalans fins a Quatre Camins i l’Autocorb, autobús de Corbera, fins la Palma. O bé rodalies Renfe fins Molins de Rei i l’Autocorb fins la Plama. Un cap de setmana de finals d’octubre te lloc a La Palma una fira de minerals i pedres. A nosaltres ens agraden molt els minerals, i als nens i nenes també. Els carrers del poble s’omplen de paradetes, d’expositors i també de tallers participatius sobre el món apassionant dels minerals. També hi haurà mostres d’oficis, com ara el dels picapedrers. El Museu de les Mines de Can Tintorer, a Gavà, també muntarà activitats, i això és garantia de qualitat pedagògica. Aquest museu és també una bona sortida familiar. Mireu-la al nostre bloc. Si parlem de coses didàctiques llavors heu de saber que, a més de pedres, hi haurà una exposició sobre els primers pobladors a la Vall de Rafamans, molt interessant. També en el pla didàctic serà molt interessant la introducció a l’estudi dels minerals, per part delñ Grup Mineralògic Català, el taller d’observació amb el microscopi binocular, o el de gemmologia. Pels més petits un concurs de dibuix, o una gimkana dels minerals. Ens deixem coses, segur. Fora de la fira de minerals i pedres estricte tindreu un petit parc d’atraccions al camp de futbol, música i concerts, contacontes, balls populars i folklòrics i altres. Fantàstic pla per un matí, o tarda, de diumenge o dissabte.

La Palma de Cervelló es un municipio del Baix Llobregrat, dentro del área de Barcelona. Lo encontraréis muy fácilmente si tomais la autovía A-2 en dirección a Lleida, y salís en Molins de Rei. Sin entrar en Molins, debeis de  pasar el puente sobre el Llobregat, en dirección a Cervelló por la antigua N-340. Justo pasar la cementera, a mano derecha, encontrareis el desvío hacia La Palma y Corbera de Llobregat. También fácil en tren y bus. Tomen los Ferrocarriles Catalanes hasta Cuatro Caminos y el Autocorb, autobús de Corbera, hasta La Palma. O bien cercanías Renfe hasta Molins de Rei y la Autocorb hasta la Plama. Un fin de semana de finales de octubre tiene lugar en La Palma una feria de minerales y piedras. A nosotros nos gustan mucho los minerales, y a los niños y niñas también. Las calles del pueblo se llenan de puestos, de expositores y de talleres participativos sobre el mundo apasionante de los minerales. También habrá muestras de oficios, como el de los canteros. El Museo de las Minas de Can Tintorer, en Gavà, montará actividades, y eso es garantía de calidad pedagógica. Este museo es también una buena salida familiar. Mirad nuestro blog. Si hablamos de cosas didácticas entonces deben saber que, además de piedras, habrá una exposición sobre los primeros pobladores en el Valle de Rafamans, muy interesante. También en el plano didáctico será muy interesante la introducción al estudio de los minerales, por parte del Grupo Mineralógico Catalán, el taller de observación con el microscopio binocular, o el de gemología. Para los más pequeños un concurso de dibujo, o una gimkana de los minerales. Nos dejamos cosas, seguro. Fuera de la feria de minerales y piedras estricta tendrán un pequeño parque de atracciones en el campo de fútbol, música y conciertos, cuentacuentos, bailes populares y otras diversiones. Fantástico plan para una mañana, o tarde, de domingo o sábado.

Mines de Cercs

Les mines de Cercs, unes mines de carbó, foren molt importants en la vida de la comarca de l’alt Berguedà. La gent en vivia quasi exclusivament a inicis del segle XX. Bé fos directament, picant el lignit, o bé en milers de llocs de treball secundari que aquestes instal·lacions industrials crearen. Però el lignit és un carbó molt brut, altament contaminant i, poc a poc, l’activitat minera anà decaient fins quedar reduida, avui dia, a algunes canteres a cel obert, fàcils d’explotar. Les antigues mines, amb les seves galeries, són ara un museu del carbó. Un museu molt interessant, que forma part de la xarxa de museus de Ciència i tècnica de Catalunya. Un museu molt adequat per una sortida familiar didàctica, divertida i agradable. En el centre d’interpretació de l’espai del carbó, coneixereu què és el carbó, com s’explotava, la gran importància d’aquesta activitat per la vida a la zona. Una vida que podreu imaginar coneixent la colònia minera de Sant Corneli. S’hi ha recreat un habitatge miner. Però la visita més esperada pels vostres infants serà la que fareu a interior de la mina a dalt d’un autèntic un tren miner, una visita guiada i acompanyada de monitors. Hi ha diversos audiovisuals de gran qualitat i espais tan evocadors com l’anomenat “Hogar del Minero”, la colònia obrera o la pròpia mina. Arribareu a Sant Corneli, lloc on es troba la mina, passat Berga per la carretera C-16, en direcció al túnel del Cadí. Allà, just passat el poble de Cercs, trobareu la carretera que surt cap a Fígols. Heu de pujar fins el km. 3,5, de la BV-4025. Per dormir en aquests paratges, els millors hotels els trobareu a la capital, a Berga. Hotels de categoria, com el Ciutat de Berga, amb grans habitacions triples, o com el Berga Park, o el més tradicional hotel Estel, que organitza packs amb les entrades a les mines. També hi ha boniques cases rurals, com Cal Vilaformiu. Tots aquests hotels ofereixen magnífics restaurants. Si voleu veure’n més, accediu a la web Alt Berguedà, o a la web del Berguedà. També teniu un fantàstic càmping, amb bons bungalows, al Berga Resort. Ideal pels vostres infants. Si voleu un restaurant diferent, una mica allunyat, amb habitacions senzilles, mireu-vos Cal Nen. A nosaltres ens va agradar.

Las minas de Cercs, unas minas de carbón, fueron muy importantes en la vida de la comarca del Alt Berguedà. La gente vivía de ellas, a inicios del siglo XX, casi exclusivamente. Bién fuera directamente, de picar el lignito, o bien en miles de puestos de trabajo secundario que estas instalaciones industriales crearon. Pero el lignito es un carbón muy sucio, altamente contaminante y, poco a poco, la actividad minera fue decayendo hasta quedar reducida, hoy día, a algunas canteras a cielo abierto, fáciles de explotar. Las antiguas minas, con sus galerías, son ahora un museo del carbón. Un museo muy interesante, que forma parte de la red de museos de Ciencia y técnica de Cataluña. Un museo muy adecuado para una salida familiar didáctica, divertida y agradable. En el centro de interpretación conoceréis qué es el carbón, como se explotaba y la gran importancia de esta actividad para la vida en la zona. Una vida que pueden imaginar conociendo la colonia minera de Sant Corneli . Se ha recreado una vivienda minera. Pero la visita más esperada, sobretodo por sus hijos, será la que haréis en interior de la mina en un auténtico tren minero. Una visita guiada y acompañada de monitores. Hay varios audiovisuales de gran calidad y espacios tan evocadores como el llamado “Hogar del Minero”, la colonia obrera o la propia mina. Llegaréis a Sant Corneli, lugar donde se encuentra la mina, pasando Berga por la carretera C-16, en dirección al túnel del Cadí. Allí, justo pasado el pueblo de Cercs, encontrarán la carretera que va hacia Fígols. Hay que subir hasta el km. 3.5, de la BV-4025. Para dormir en estos parajes, los mejores hoteles los encontrarán en la capital, en Berga. Hoteles de categoría, como el Ciutat de Berga, con grandes habitaciones triples, o como el Berga Park, o el más tradicional hotel Estel, que organiza packs con las entradas a las minas. También hay hermosas casas rurales, como Cal Vilaformiu. Todos estos hoteles ofrecen magníficos restaurantes. Si desea ver más, acceda a la web Alt Berguedà, o en la web del Berguedà. También tienen un fantástico camping, con buenos bungalows, en Berga Resort. Ideal para vuestros niños. Si desean un restaurante diferente, un poco alejado del centro de Berga, y con habitaciones sencillas, vean Cal Nen. A nosotros nos gustó.

Mina de petroli de Riutort

Catalunya és un país de mines. De petites mines, és clar. N’hi ha de ferro, de manganés, de plom… Però el que potser no sabeu que també tenim una mina de petroli. No un pou de petroli, una mina. La mina de Riutort és una mina com les tradicionals, excavada en la roca. Però són unes roques molt especials, bituminoses, unes roques que ploren petroli. I això va voler ser aprofitat, a principis del segle XX, per un parell de francesos espavilats que van comprar els terrenys i la concesió i la van explotar. Però de petroli en va sortir poc, i la mina va ser abandonada. Avui dia, els túnels d’aquella excavació són un reclam turístic familiar de primer ordre. La única mina de petroli que es pot visitar a casa nostra. És tota una aventura passejar per l’interior de les galeries, algunes inundades, veure com en certs punts surt el petroli de manera natural, i aprendre més coses de l’aprofitament industrial d’aquesta raresa geoglògica catalana. Trobareu la mina a Guardiola de Berguedà, camí del túnel de Cadí, per la carretera C-16. En arribar a l’entrada de Guardiola cal deixar aquesta ruta per agafar, a mà dreta, la carretera B-402 cap a la Pobla de Lillet. Pareu atenció al km. 4. Allà trobareu el trencall, a l’esquerra, que mena en un parell de kms. al parking de la mina. Els horaris de visita són encara molt precaris. Només dissabtes, diumenges i festius, matins a l’hivern i matins i tardes a l’estiu. Si sou molta gent us poden obrir la mina altres dies, a petició i sota comanda. Truqueu al 608 222 525. El preu és familiar. Gratuït pels nens i nenes del Club Super 3. Cal agafar roba d’abric perquè a l’estiu, i tot l’any, la temperatura no supera els 16ºC. Passeu el dia al Berguedà. En la zona de la mina hi ha atractius turístics de primera, com ara el Jardins Artigues, la fàbrica de ciment de La Pobla de Lillet, el naixement del riu Llobregat a les seves fonts, Castellar d’en Hug, poblet típic, el santuari de Falgars, coll de Pal o Gisclareny. Tot aquest bonic terreny pirinenc està ple de restaurants i allotjaments, fins el punt que és veritablement difícil recomanar-vos-en un en concret. Ens agrada molt Cal Duaner com a hotelet rural. O bé El Blat, com a hotel tradicional. Aquests hotels tenen bons restaurants. També hi ha bons hotels i restaurants a Baga, a Castellar de N’Hug o a La Pobla de Lillet. Si us agrada anar de càmping també us agradarà el Càmping Berguedà, a la carretera que porta a Saldes.

Cataluña es un país de minas. De pequeñas minas, claro. Las hay de hierro, de manganeso, de plomo … Pero lo que quizá no sabéis es que también existe una mina de petróleo. No un pozo de petróleo, una mina. La mina de Riutort es una mina como las tradicionales, excavadas en la roca. Pero son unas rocas muy especiales, bituminosas, unas rocas que lloran petróleo. Y eso quiso ser aprovechado, a principios del siglo XX, por un par de franceses espabilados que compraron los terrenos, la concesión y la explotaron. Pero de petróleo salió poco, y la mina fue abandonada. Hoy en día, los túneles de aquella excavación son un reclamo turístico familiar de primer orden. La única mina de petróleo que se puede visitar en nuestro país. Es toda una aventura pasear por el interior de las galerías, algunas inundadas, y ver cómo en ciertos puntos sale el petróleo de manera natural, y aprender más cosas del aprovechamiento industrial de esta rareza geoglògica catalana. Encontrarán la mina cerca de Guardiola de Berguedà, camino del túnel de Cadí, por la carretera C-16. Al llegar a la entrada de Guardiola hay que dejar esta ruta para tomar, a mano derecha, la carretera B-402 hacia La Pobla de Lillet. Prestad atención al km. 4. Allí encontraréis el desvío, a la izquierda, que conduce en un par de kms. al parking de la mina. Los horarios de visita son todavía muy precarios. Sólo sábados, domingos y festivos, mañanas en invierno, y mañanas y tardes en verano. Si sois mucha gente os pueden abrir la mina otros días, a petición y bajo pedido. Llamen al 608 222 525. El precio es familiar. Gratuito para los niños y niñas del Club Super 3. Hay que coger ropa de abrigo en verano, pues todo el año la temperatura no supera los 16 º C. Pasen el día en el Berguedà. En la zona de la mina hay atractivos turísticos de primera, como los Jardines Artigues, la fábrica de cemento de La Pobla de Lillet, el nacimiento del río Llobregat con sus fuentes, Castellar d’en Hug, un pueblo típico, el santuario de Falgars, Coll de Pal o Gisclareny. Todo este hermoso terreno pirenaico está lleno de restaurantes y alojamientos, hasta el punto que es verdaderamente difícil recomendaros uno en concreto. Nos gusta mucho Cal Duaner como hotelito rural. O bien El Blat, como hotel tradicional. Estos hoteles tienen buenos restaurantes. También hay buenos hoteles y restaurantes en Baga, en Castellar de N’Hug o en La Pobla de Lillet. Si os gusta ir de camping también os gustará el Camping Berguedà, en la carretera que lleva hacia Saldes.

L’Encamisada de Falset

Per Sant Antoni Abat a Falset, la capital del Priorat, fan festa grossa. Sempre és agradable arribar-se fins Falset. Recòrrer de nou les terres salvatges i magnífiques del Priorat. Les seves pedres, muntanyes, camps, ceps. Albirar el Montsant, dominant, tancant, recloent la comarca com una muralla. A l’hivern és dur. De vegades hi ha gel, o neu, fa fred, però continua essent molt bonic. Per això us encoratgem a que pugeu a Falset el tercer diumenge de gener. Ara hi ha bona carretera, ampla, recta. Diuen que l’encamisada va nèixer en plena guerra de Successió, l’any 1709. Sembla que en ple hivern, pel gener, els vilatans varen sortir a lluitar contra els francesos invasors, vestits amb camises blanques, com a camuflatge casola. I els va sortir bé. Van vencer. La festa comença dissabte, i continua el diumenge. La gent del poble es vesteix amb camisa blanca i barretina, faixa vermella a la cintura. Alguns visitants també s’afegeixen. Es fa una desfilada amb carros guarnits amb flors, banda de música, diables i grallers. La tarda-nit de dissabte amb fanalets. Al diumenge es repeteix la desfilada. Del celler a l’esglèsia, i pels carrers del poble. Hi ha ofici solemne, repartiment del pa de Sant Antón i molta gresca. Us recomanem molt especialment aquesta festa. A Falset podreu adquirir bon vi i bon oli a la cooperativa. També us pot quedar temps per rondar una mica el Priorat. Anar fins la Cartoixa de Scala Dei, per exemple, o fins el Montsant, a Margalef. O visitar el pobles, rústics tots ells, com de pessebre: Porrera, Gratallops, Torroja… O anar a endinsar-vos a les Mines de Bellmunt, una experiència que agrada molt els infants. Per dormir, i per menjar molt i molt bé, us adrecem a l’Hostal Sport. Un clàssic. Un hotelet amb encant. Una cuina per xupar-se els dits. No us la perdeu. També és magnífic El Cairat. Més petit. Cuina d’autor. Si preferiu un ambient distés, per picar qualsevol tapa, una pizza, un bocata… llavors el vostre lloc és El Café de Falset. Un café dels d’abans, de poble, poble. D’anar-hi a fer el vermouth. Però per la festa reserveu. Si no trobeu lloc a Falset haureu de marxar una mica més lluny. Camí de Bellmunt, a uns dos kms. de Falset teniu el Mas Trucafort. Cuina tradicional amb un toc novedós. Si cal anar molt més lluny, perquè tot és ple, penseu en el Populetus, a Poboleda. Un restaurant molt i molt recomanable. O també l’Abadia del Priorat, a Torroja. Fantàstica. O Can Llop a Gratallops. Només per citar els més propers a Falset, i els més bons i bonics. Bona Encamisada!

Para San Antonio Abad, en Falset, la capital del Priorat, hay fiesta grande. Siempre es agradable acercarse hasta Falset. Recorrer de nuevo las tierras salvajes y magníficas del Priorat. Sus piedras, montañas, campos, cepas. Vislumbrar el Montsant, dominante, cerrando, recluyéndo la comarca como una muralla. En invierno es duro. A veces hay hielo o nieve, hace frío, pero sigue siendo muy bonito. Por ello os animamos a que subaís a Falset el tercer domingo de enero. Ahora hay buena carretera, ancha, recta. Dicen que el Encamisada nació en plena guerra de Sucesión, en el año 1709. Parece ser que, en pleno invierno, en enero, los lugareños salieron a luchar contra los franceses invasores, vestidos con camisas blancas, como camuflaje casero. Y les salió bien. Vencieron. La fiesta comienza el sábado, y continúa el domingo. La gente del pueblo se viste con camisa blanca y barretina, faja roja en la cintura. Algunos visitantes también se añaden. Se hace un desfile con carros adornados con flores, banda de música, diablos y grallers. La tarde-noche del sábado con farolillos. El domingo se repite el desfile. De la bodega hasta la iglesia, y por las calles del pueblo. Hay oficio solemne, reparto del pan de San Antón y felicidad. Le recomendamos muy especialmente esta fiesta. En Falset podrá adquirir buen vino y buen aceite en la cooperativa. También les quedará tiempo para rondar un poco el Priorat. Ir hasta la Cartuja de Scala Dei, por ejemplo, o hasta el Montsant, a Margalef. Y visitar los pueblos, rústicos todos ellos, como de pesebre: Porrera, Gratallops, Torroja … O ir a adentrarse en las Minas de Bellmunt, una experiencia que gusta mucho a los niños. Para dormir y para comer mucho, y muy bien, les dirigimos al Hostal Sport. Un clásico. Un hotelito con encanto. Una cocina para chuparse los dedos. No os la perdáis. También es magnífico El Cairat. Más pequeño. Cocina de autor. Si prefieren un ambiente distendido, para picar cualquier tapa, una pizza, un bocata … entonces su sitio está en El Café de Falset. Un café de los de antes, de pueblo, pueblo. De ir a hacer el vermouth. Pero para las fiestas reserven. Si no encuentran sitio en Falset deberan alejarse un poco. Camino de Bellmunt, a unos dos kms. de Falset tienen el Mas Trucafort. Cocina tradicional con un toque novedoso. Si hay que ir mucho más lejos, porque todo está lleno, pensad en el Populetus, en Poboleda. Un restaurante muy muy recomendable. O también la Abadía del Priorat, en Torroja. Fantástica. O Can Llop en Gratallops. Sólo por citar los más cercanos a Falset, y los más buenos y bonitos. ¡Buena Encamisada!

Múrcia

Múrcia és un destí molt poc conegut. Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I, si imaginem Múrcia a l’estiu te la seva lògica, tot i que Múrcia te platges maravelloses, i zones de la seva costa, com ara les compreses entre Mazarrón i Aguilas, son una passada. Però Múrcia és molt més que les platges verges de la costa rocosa o les platges turístiques del mar Menor. Múrcia és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, amb una regió al seu voltant amb tota mena de reclams turístics de primer ordre. Només en citaré alguns. A Múrcia capital teniu la Catedral, (a la foto), els carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglèsies, plenes d’obres d’art, i museus com el Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artísta genial. La setmana santa es viu a Múrcia capital, i a tota la província, amb un fervor especial. Els actes són dignes de veure’s. Si parlem de la regió teniu Caravaca de la Cruz, i el seu santuari. O bé Lorca, una sobirana ciutat, plena d’art. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, a tocar del mar. L’interior depara sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona, el vall de Cieza, o Calasparra amb el seu arròs. El paisatge mineral i llunar dels voltants de La unión, zona minera poderosa, atrau als mineralogistes i als amants del turisme industrial. Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el NH Rincón de Pepe, o l’NH Amistad. O bé cèntric com l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan i mengeu productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Mines de Can Tintorer

El millor museu del món per visitar amb infants.?.. potser sí. Un espai molt ben lograt, agradable, innovador, acollidor, refrescant, potent pedagògicament… això segur!. Les Mines prehistòriques de Gava, situades a la barrida de Can Tintorer, són una fita ineludible del neolític europeu. Fins aquí, la visita seria obligada. Però, a més, l’ajuntament de Gavà s’ha gastat molts diners, molt ben gastats. I ha aconseguit un museu sobre la prehistòria, sobre el neolític i sobre les mines de can Tintorer, que convida al visitant a treure’s el barret i dir: Sí senyor, això és un museu ben montat per la canalla. Perquè Can Tintorer està molt lluny de ser un d’aquells museus farrogossos, plens de pols i peces avorrides, vitrines llefiscoses i aires resclomits. Can Tintorer està situat just damunt les galeries excavades fa més de 6.000 anys pels homes prehistòrics que cercaven una pedra verd poma, la Variscita. Ensenya com vivien, com pensàven i com treballaven aquesta joia. I ho fa a traves d’uns audiovisuals entenedors, sorprenents i vius. Amb hologrames. És un museu dinàmic que no podeu deixar de veure amb els vostres fills i filles. Aprendran més que en tres anys d’escola. Per rematar-ho us posareu el casc i baixareu a una reproducció molt original de la mina. Allà us rebran amb un nou muntatge sofisticat de so i llum. Us ho recomanem de veritat perquè val la pena arribar-se per la C-32 fins Gavà, camí de Castelldefels, i veure aquesta maravella. Els infants queden bocabadats i els més grans molt satisfets de veure-ho. Entrada gratuïta amb el carnet del Club Super 3. En un matí, o una tarda, està tot llest. Què més voleu?. A tocar de casa.

¿El mejor museo del mundo para visitar con niños.? .. quizá sí. ¿Un espacio muy bien logrado, agradable, innovador, acogedor, refrescante, potente pedagógicamente?… eso seguro!. Las Minas prehistóricas de Gavà, situadas en la barrida de Can Tintorer, son un hito ineludible del neolítico europeo. Hasta aquí, la visita sería obligada. Pero, además, el ayuntamiento de Gavà se ha gastado mucho dinero, y muy bien gastado. Y ha conseguido un museo sobre la prehistoria, sobre el neolítico y sobre las minas de Can Tintorer, que invita al visitante a quitarse el sombrero y decir: ¡Sí señor, eso es un museo bien montado para los niños!. Porque Can Tintorer está muy lejos de ser uno de esos museos farrogossos, llenos de polvo y piezas aburridas, vitrinas viscosas y aire mohoso. Can Tintorer está situado justo encima de las galerías excavadas hace más de 6.000 años por los hombres prehistóricos que buscaban una piedra verde, color manzana, la Variscita. Y enseña cómo vivían, cómo pensaban y cómo trabajaban esta joya. Y lo hace a través de unos audiovisuales comprensibles, sorprendentes y vivos. Con hologramas. Es un museo dinámico que no puede dejar de ver con sus hijos e hijas. Aprenderán más que en tres años de escuela. Para rematar os pondréis el casco y bajaréis una reproducción muy original de la mina. Allí le recibirán con un nuevo montaje sofisticado de sonido y luz. Os lo recomendamos de verdad que vale la pena llegarse por la C-32 hasta Gavà, camino de Castelldefels, y ver esta maravilla. Los niños quedan boquiabiertos y los mayores muy satisfechos de verlo. Entrada gratuita con el carnet del Club Super 3. En una mañana o una tarde, está todo listo. ¿Qué más quiere?. Muy cerca de casa.