Múrcia, revisitada


Múrcia és un destí molt poc conegut. Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, vom ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increibles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor, de les que anirem parlant en aquest bloc. Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, amb una regió al seu voltant amb tota mena de possibilitats de primer ordre. Només en citarem alguns. A Múrcia ciutat teniu la seva bonica catedral barroca, amb la façana bestial, (a la foto), i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artísta genial. Per cert, la setmana santa es viu a Múrcia, a Lorca, a Cartagena i a tota la província, amb un fervor especial. Els actes són dignes de veure’s. Si parlem de religió teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari. O bé Lorca, una vila medieval amb el seu castell musulmà, i tota ella plena d’art. O la militar Cartagena, port natural, amb un teatre romà guapíssim. O la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats. L’interior amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona, el vall de Cieza, o Calasparra amb el seu arròs. El paisatge mineral i lunar dels voltants de La Unión, zona minera poderosa, atrau als mineralogistes i als amants del turisme industrial. Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Caminada Solidària a Badalona


Aquest proper diumenge 8 d’octubre de 2017 tindrà lloc una caminada popular organitzada per la Huella Solidaria. Es tracta de fer una volta de 10 kms., sortint de la Rambla de Mar de Badalona, i pujant cap a Montigalà, per la Serralada de Marina, i passant pel bonic monestir de Sant Jeroni de la Murtra per tornar a Badalona. Una caminada destinada a recollir fons que seran donats a la Creu Roja per comprar aliments per a infants en situació de risc. Un bonic recorregut per la zona més amable de la ciutat, un pulmó verd natural, un parc agradable per passejar. Perquè no es tracta d’una cursa, sinó d’una caminada a pas calmat on el més important serà participar. Veniu aquest diumenge a Badalona i acabeu de fer-hi el dia. Podeu fer una visita al Museu de Badalona, on els vostres infants podran veure la magnífica ciutat romana que s’amaga sota l’actual. A Badalona s’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt a tocar de la Rambla. Si veniu en cotxe, molt desaconsellable, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, i baixeu a la dreta cap al mar. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla.  Com ara el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca on fan alguns menús interessants. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire. Per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Veniu a Badalona a participar a la festa solidària.

Este domingo os invitamos a venir a Badalona con motivo de la tercera caminata que, para recoger fondos para una mejor alimentación infantil, organiza este 8 de Octubre de 2017, la asociación “La Huella Solidaria”. Una asociación de caminantes y excursionistas que creen que la palabra naturaleza tiene no sólo una dimensión física sinó también humana. El dinero que se recoja será para el proyecto de la Cruz Roja para la alimentación infantil: becas de comedores escolares, tarjetas prepago de soporte alimentario para las familias, kits de soporte, meriendas en espacios de educación, etc. La caminata solidaria recorrerá el bonito Parque de la Serralada de Marina, en una ruta de 10 kms., en una excursión pensada para todos los públicos y con una duración aproximada de 3 horas largas, a un ritmo pausado. Como el año pasado, el recorrido sale de Badalona hacia la cruz de Montigalá y sigue hacia el bello Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra antes de volver a Badalona. A Badalona se llega fácilmente con el metro de la línea 2, la lila, bajando a Pompeu Fabra, la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías.

Monasterboice


monasterboice

Monasterboice és un petit enclavament situat a Irlanda, un país amable, que és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, molt cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Doncs bé, uns pocs kilòmetres al nord de la capital hi ha aquesta petita i senzilla maravella: Monasterboice.  Un antic clos monàstic, amb una torre de defensa, les restes d’un parell de temples, arcaics, petits, i un cementiri molt romàntic, ple de creus celtes gegants, amb decoració escultòrica omplint les dues cares. Una meravella. L’entrada és gratuïta. Hi ha bon aparcament al davant i és fàcil arribar-hi des de l’autopista, prop de Drogheda, ben senyalitzat.  No està gens lluny de les fites prehistòriques de Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat. I s’assembla a altres petites maravelles amagades com ara Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Passeu unes vacances a Irlanda, seguiu la carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore i les ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny.  O la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus. El verd no és gratis!.

Las cruces celtas esculpidas entre las tumbas del cementerio de Monasterboice no las vereis en ningún otro sitio del mundo. Estan todas aquí, en este pequeño reducto monástico al norte de Dublin que no debeis dejar de visitar cuando vayais de vacaciones a Irlanda, un pais amable ideal para una vacaciones de verano. Un país diferente, cordial, amigable. Con su capital, Dublin, pequeña y coqueta, sus costas, sus lugares mágicos, sus bosques y ensenadas, sus islas. Monasterboice es un antiguo monasterio celta, ahora cementerio romántico. Recorrer Irlanda alojandose en pequeños bed&breakfast como el Westwood de Blarney, con su castillo, o el Seafield de Cliffden, o el Villa Rose o el Crowne Plaza, bien preparados para famílias. Temperaturas entre 10 i 20 grados. !El verde no es gratis!.

Setmana Santa a Santa Coloma


santa_coloma

Santa Coloma de Gramenet és com un món en petit. Hi ha gent d’arreu del planeta, i això és un dels seus encants més grans. Pots passejar-te per la Xina, el Pakistà o l’Equador, només canviant de carrer. I, entre aquest mar de cultures, n’hi ha una que va arribar a la ciutat fa ja més de 5o anys, que hi va arrelar, i que va ordenar-ne la vida. La gent vinguda d’Andalucia, d’Extremadura o de Múrcia son la gran majoria de la població d’aquesta vila. Per això, aquí, a Santa Coloma, la Setmana Santa es viu amb passió, amb locura, amb anyorança de la terra, de les costums ancestrals. Viure-la és impregnar-se d’una religositat popular, ser testimoni d’un ritual esplèndit, trasmès de generació en generació. D’una relíquia heretada, que val la pena gaudir amb la família. Hauríeu de fer molts kilòmetres per observar quelcom d’igual, i gastar-vos molts calers. Ho teniu davant de casa per l’esforç d’un munt de gent desinteressada, que amb el seu treball, i les seves ganes, us permeten disfrutar d’una celebració única. Serà la Confradía de la Vera-Cruz y María Santísima de los Dolores qui, el Diumenge de Rams, des de l’Església Major de Santa Coloma, a les 11.45 hores del migdia, treurà al carrer el seu pas de “La Borriquilla”. Aniran per la plaça de Pius XII, Mn. Jaume Gordi i Rafael de Casanova cap a Irlanda, per baixar fins la rambla de San Sebastián, seguir per la rambla del Fondo, cap al carrer de Beethoven, travessant la plaça del Reloj i altra vegada a la rambla del Fondo, Rafael de Casanova, carrer Camil Rosell i de nou fins la parròquia. El Dijous Sant, també des de l’Església Major, surt a les 22 hores de la nit el pas del Crist de la Vera-Cruz, i el de Nuestra Señora de los Dolores. El recorregut és més curtet: de la plaça Pius XII, per Mn. Jaume Gordi, Rafael de Casanova, Nàpols, Beethoven, Sicília, Rafael Casanova, Camil Rosell i tornada al temple. Finalment dir-vos que, aquest any, s’anuncia també una processó de l’encontre, com es fa a Sevilla, el Diumenge de Resurrecció, que sortirà de la Parròquia de Sant Juan Baptista, al barri del Fondo, a les 11 hores. Aquest acte, molt popular, recrea una possible trobada entre Jesús Ressuscitat i la seva Santíssima Mare, la Verge Maria.  Ja ho veieu, folklore i sentiment en estat pur, us ho perdreu?.

Santa Coloma de Gramenet es como un mundo en pequeño. Hay gente de todo el planeta, y este es uno de sus encantos más grandes. Puedes pasearte por China, Pakistán o Ecuador, sólo cambiando de calle. Y, entre este mar de culturas, hay una que llegó a la ciudad hace ya más de 5o años, que arraigó, y que ordenó su vida. La gente venida de Andalucía, de Extremadura o de Murcia son la gran mayoría de la población de esta villa. Por ello, aquí, en Santa Coloma, la Semana Santa se vive con pasión, con locura, con añoranza de la tierra, de las costumbres ancestrales. Vivirla es impregnarse de una religosidad popular, ser testigo de un ritual espléndido, transmitido de generación en generación. Una reliquia heredada, que vale la pena disfrutar con la familia. Deberíais de hacer muchos kilómetros para observar algo igual, y gastaros mucho dinero. Lo tenéis delante de casa por el esfuerzo de un montón de gente desinteresada, que con su trabajo, y sus ganas, nos permiten disfrutar de una celebración única. Será la cofradía de la Vera-Cruz y María Santísima de los Dolores quien, el Domingo de Ramos, desde la Iglesia Mayor de Santa Coloma, a las 11.45 horas del mediodía, sacará a la calle su paso de “La Borriquilla”. Irán por la plaza de Pío XII, Mn. Jaume Gordi y Rafael de Casanova hacia Irlanda, para bajar hasta la rambla de San Sebastián, seguir por la rambla del Fondo, hacia la calle de Beethoven, atravesando la plaza del Reloj y otra vez en la rambla del Fondo, Rafael de Casanova, calle Camil Rosell y de nuevo hasta la parroquia. El Jueves Santo, también desde la Iglesia Mayor, sale a las 22 horas de la noche el paso del Cristo de la Vera-Cruz, y el de Nuestra Señora de los Dolores. El recorrido es más cortito: de la plaza Pío XII, por Mn. Jaume Gordi, Rafael de Casanova, Nápoles, Beethoven, Sicilia, Rafael Casanova, Camil Rosell y vuelta al templo. Finalmente deciros que, este año, se anuncia también una procesión del encuentro, como la que hacen en Sevilla, el Domingo de Resurrección, que saldrá de la Parroquia de San Juan Bautista, en el barrio del Fondo, a las 11 horas . Este acto, muy popular, recrea un posible encuentro entre Jesús Resucitado y su Santísima Madre, la Virgen María. Ya lo veis, folclore y sentimiento en estado puro, ¿os lo perderéis?.

Andalucia


Andalucia és una terra amable, càlida, exhuberant, barroca i deliciosa. Un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, de primavera, de tardor i, si no hi ha més remei, d’estiu. Ara bé, a l’estiu hi fa calor, i no és cap broma. Ens agrada visitar Andalucia a la primavera, quan l’aire fa olor d’Azahar, de roses. Si us haguessim de muntar una ruta de vacances per Andalucia, des de Barcelona, no dubtaríem pas. Entraríem per la costa d’Almeria, venint de Múrcia i València. Visitaríem primer el Cabo de Gata, amb el parc natural. Níjar poblet blanc de les famoses jarapes, San José i les seves platges… Després Almeria mateix. Pujaríem cap a les Alpujarras de Granada, a veure les cases penjades dels barrancs que baixen de Sierra Nevada. Granada ens esperaria. Ens quedaríem uns dies allà, perduts pels jardins de l’Alhambra i els carrers de l’Albaicín. Seguiríem cap a Sevilla, per Loja, per Antequera, que cal visitar, cap als pobles blancs de Màlaga i de Cadis: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublim. Pujaríem ja cap a Sevilla. La sultana d’Andalucia. La capital. Barri de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríem Osuna, amb la colegiata, Carmona i Écija, barroca, camí de Córdoba. No deixaríem de veure les ruïnes de Medina Azahara, el palau que no va ser. Córdoba ens embruixa. La mezquita, la juderia… passejar lent pels carrers embolicats. Patis amb flors. El Guadalquivir. Després Jaén i, sobretot Úbeda i Baeza. Quina maravella. Patrimoni de la humanitat. Marxaríem per la Sierra de Cazorla, admirant la natura verge, cap a Alcaraz i Albacete. Si, ho sabem, ens deixem moltes i moltes coses. Viles, ciutats, com Málaga o Cadis, serres com Sierra Magina. No es pot fer tot, veure-ho tot. Però la ruta que us hem explicat resumeix, en deu dies mínim, la màgia suprema d’aquesta terra idílica beneida pels deus. Hotels AC, en quasi totes les ciutats grans: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelets amb molt d’encant arreu del territori. Un Novotel a Sevilla. Mireu les entrades de cada ciutat, en aquest mateix bloc, per acabar de definir. I que el viatge sigui inoblidable!.

Andalucía es una tierra amable, cálida, exuberante, barroca y deliciosa. Un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, de primavera, de otoño y, si no hay más remedio, de verano. Ahora bien, en verano hace calor, y no es ninguna broma. Nos gusta visitar Andalucía en primavera, cuando el aire huele a Azahar, y a rosas. Si tuvieramos que montar una ruta de vacaciones por Andalucía, desde Barcelona, no dudaríamos ni un momento. Entraríamos por la costa de Almería, viniendo de Murcia y Valencia. Visitaríamos primero el Cabo de Gata, con el parque natural. Níjar pueblo blanco de las famosas jarapas, San José y sus playas … Después Almería mismo. Subiríamos hacia las Alpujarras de Granada, a ver las casas colgadas de los barrancos que bajan de Sierra Nevada. Granada nos esperaría. Nos quedaríamos unos días allí, perdidos por los jardines de la Alhambra y las calles del Albaicín. Seguiríamos hacia Sevilla, por Loja, por Antequera, que hay que visitar, hacia los pueblos blancos de Málaga y de Cádiz: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublime. Subiríamos ya hacia Sevilla. La sultana de Andalucía. La capital. Barrio de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríamos Osuna, con la colegiata, Carmona y Écija, barroca, camino de Córdoba. No dejaríamos de ver las ruinas de Medina Azahara, el palacio que no fue. Córdoba nos hechiza. La mezquita, la judería … pasear lento por las calles envueltos. Patios con flores. El Guadalquivir. Después Jaén y, sobre todo Úbeda y Baeza. Qué maravilla. Patrimonio de la humanidad. Nos iríamos por la Sierra de Cazorla, admirando la naturaleza virgen, a Alcaraz y Albacete. Si, lo sabemos, nos dejamos muchas y muchas cosas. Villas, ciudades, como Málaga o Cádiz, sierras como Sierra Magina. No se puede hacer todo, verlo todo. Pero la ruta que os hemos explicado resume, en diez días mínimo, la magia suprema de esta tierra idílica bendecida por los dioses. Hoteles AC, en casi todas las ciudades grandes: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelitos con mucho encanto todo el territorio. Un Novotel en Sevilla. Vea las entradas de cada ciudad, en este mismo blog, para acabar de definir. ¡Y que el viaje sea inolvidable!.

Caravaca de la Cruz


Si esteu fent un recorregut pel Sur d’Espanya, pel llevant, per Múrcia, Caravaca de la Cruz és un destí per a vosaltres. Centre de devoció per la gent de Múrcia i la seva província, aquesta vila és un lloc sant, tan sant com Sant Jaume de Compostela, Roma, Jerusalem o Liébana. Com aquestes viles d’abast mundial, Caravaca celebra, cada cert nombre d’anys, el seu propi any Sant. El 2010 per exemple. Perquè a Caravaca s’hi guarda la Vera Creu. Un bon tros de la mateixa creu on Jesús fou crucificat i que l’emperatriu romana Helena, mare de Constantí, descobrí, i que , més tard, regnant Heracli, fou partida en múltiples fragments. Això fa que Caracavaca sigui un poble molt important dins la comunitat de Múrcia. I per guardar el seu tresor es va construir un inmens santuari, d’un estil indefinit entre renaixentista i barroc, que domina el poble des de l’altura del turó on, abans hi hagué el castell musulmà de la vila. El més sorprenent és la portada de marbres vermells, blancs, grisos i negres, (a la foto), la capella de la Vera Creu, de gran devoció popular, i les vistes. Completen l’atractiu artístic de la ciutat unes quantes esglèsies i convents, i un museu dedicat a les festes de la Vera Creu. Espectaculars. Es celebren a primers de maig, i val la pena veure-les. Caravaca és un centre de serveis de la seva comarca. Podeu dormir-hi i menjar-hi molt bé. En un hotel?. Una casa rural?. Com ara el Molino del rio, o bé el Torreón de las fuentes. O potser preferiu un convent?. Un convent amb religioses. Un convent carmelita on va viure Sant Joan de la Creu. Habitacions per famílies, pulcres i sobries, sense tele, sense wi-fi. Pau celestial. Convent del Carme. Al carrer de la Corredera, 5. Tel: 968 70 85 27. Si preferiu el “mundanal ruido” a l’hotel Central, per exemple, us trobareu millor. Els voltants de Caravaca també ofereixen bones excursions, com ara Calasparra, amb el seu arròs, o Moratalla, poble interessant per l’orografia del seu casc urbà, a diferents nivells, o bé tots els altres atractius turístics que pot oferir-vos una regió tan bonica com ara Múrcia.

Si estais pensando en un recorrido por el Sur de España, por levante, por Murcia, Caravaca de la Cruz es un destino ideal para vosotros. Centro de devoción para la gente de Murcia y su provincia, esta villa es un lugar santo, tan santo como Santiago de Compostela, Roma, Jerusalén o Liébana. Como estos santuarios de alcance mundial, Caravaca celebra, cada cierto número de años, su propio año Santo. En 2010 por ejemplo. Porque en Caravaca se guarda la Vera Cruz. Un buen trozo de la misma cruz donde Jesús fue crucificado y que la emperatriz romana Elena, madre de Constantino, descubrió, y que, más tarde, reinando Heraclio, fue partida en múltiples fragmentos. Esto hace que Caracavaca sea un pueblo muy importante dentro de la comunidad de Murcia. Y para guardar su tesoro se construyó un inmenso santuario, de un estilo indefinido entre renacentista y barroco, que domina el pueblo desde la altura de la colina donde antes hubo el castillo musulmán de la villa. Lo más sorprendente es la portada de mármoles rojos, blancos, grises y negros, (en la foto), la capilla de la Vera Cruz, de gran devoción popular, y las vistas. Completan el atractivo artístico de la ciudad unas cuantas iglesias y conventos, y un museo dedicado a las fiestas de la Vera Cruz. Espectaculares. Se celebran a primeros de mayo, y vale la pena verlas. Caravaca es un centro de servicios de su comarca. Pueden dormir y comer muy bien. En un hotel, o en una casa rural. Como el Molino del rio o el Torreón de las Fuentes. ¿O tal vez prefiere un convento?. Un convento con religiosas. Un convento carmelita donde vivió San Juan de la Cruz. Habitaciones para familias, pulcras y sobrias, sin tele, sin wi-fi. Paz celestial. Convento del Carmen. En la calle de la Corredera, 5. Tel.: 968 70 85 27. Si prefiere el “mundanal ruido” en el hotel Central, por ejemplo, lo tendrá al alcance de la mano. Los alrededores de Caravaca también ofrecen buenas excursiones, como Calasparra, con su arroz, o Moratalla, pueblo interesante por la orografía de su casco urbano, a diferentes niveles, o los demás atractivos turísticos que puede ofrecerles una región tan hermosa como Murcia.

Camí de Sant Jaume / Camino de Santiago


La ruta fins a Sant Jaume de Compostela és un camí iniciàtic que cal fer, al menys, un cop en la vida. Tan se val si la feu a peu, en bici, a cavall o en cotxe. Evidentment, no és el mateix. L’experiència personal varia molt, i el cansanci, també. Però, en tot cas, el que val per a totes les opcions és que, pel viatger, el camí ha de ser el més important. Per això cal fer-lo sense presses. De fet, cal recòrrer-lo com sense voler arribar, concentrat-se només en gaudir dels moments, els llocs i les persones. Cal viatjar deixant volar els pensaments i l’esperit. Veureu maravelles, petites i grans. Nosaltres us explicarem el nostre camí, fet en família, i en cotxe. Podeu sortir des de qualsevol lloc: Barcelona, Tarragona o Girona. Totes les rutes catalanes passen pel monestir de Montserrat, i per Lleida. A nosaltres ens agrada anar fins a Jaca per iniciar el camí. Jaca, amb la seva catedral romànica, és una ciutat molt bonica. La primera parada serà el monestir de Sant Juan de la Peña, preciós. Tampoc oblidem mai l’esglèsia romànica de Santa Cruz de la Serós. Continuem en direcció Pamplona fins arribar al monestir de Leyre. Bon lloc per menjar i dormir. Habitacions familiars a l’hostal de l’abadia. Celestial escoltar cantar els monjos. Increible el romànic de l’abadia. D’allà us recomanem una petita sortida lateral fins la vila de Sangüesa, un conjunt monumental únic. Ara seguirem cap a Pamplona, però ens desviem abans d’arribar-hi, en direcció Estella. Passem a tocar de la capella templera d’Eunate, d’un romànic intimista i estrany. Un lloc màgic, tel·lúric, antic. A Puente la Reina, un bonic poble, ens ajuntem amb l’anomenat Camí Francés, que ve de Roncesvalles. A Cirauqui, la seguent parada, podeu veure una bonica esglèsia romànica. Estella, la següent parada, és un bon lloc per dinar, i una vila amb un munt de monuments. L’esglèsia de San Pere és el millor. Irache és un monestir visitable, avui seu d’una bodega. A Torres del Río hi ha una esglèsia molt especial. I a Viana, una de monumental, amb la tomba de Cèsar Bòrgia a l’entrada. Logroño, és un bon lloc per dormir. A Nájera teniu el monestir de Santa Maria, que no cal perdre’s. Aquí podeu fer una visita lateral a San Millán de la Cogolla, i Suso, i al monestir de Cañas, una petita joia, abans de visitar Santo Domingo de la Calzada, amb la seva catedral i els palaus. Camí de Burgos, passem els bonics Montes de Oca, on podeu parar al santuari de San Juan de Ortega. Bon lloc per dinar. A Atapuerca els vostres infants disfrutaran amb el parc prehistòric. Burgos ofereix tota mena de serveis i és una fita monumental de primer ordre. Bon lloc per passar un parell o tres de nits en algun hotel que accepti nes a les habitacions, com els hotels AC, els NH hoteles o els Abba. Seguim cap a Castrogeriz, poblet medieval, que és l’aperitiu de la maravellosa esglèsia de Frómista. Villalcazar de Sirga i Carrión de los Condes són dos parades obligades pel seu romànic. Sahagún te uns temples romànics fabulosos, fets de totxo. arribem ja a León, una altra fita ineludible. Puente Órbigo i l’Hospital de Órbigo, amb el pont medieval sobre el riu, són llocs curiosos. Astorga, amb la catedral i el palau de Gaudí, és bon lloc per dormir i menjar. Us animem ara a abandonar la carretera ample i creuar per carreteres secundàries tot un seguit de pobles maragatos, pujant cap a Foncebadón, amb la seva Cruz de Ferro, (a la foto). Poseu-hi una pedra més al munt. Ponferrada us espera després de la fortíssima baixada, amb les restes del seu castell templer. Villafranca del Bierzo és un poble medieval interessant. El Cebreiro, amb les seves pallozas és un poblat celta portat als nostres dies. D’allà anem cap a Samos, monestir que cal visitar. Després ve Sarria, on podeu menjar i dormir. Portomarín te una esglèsia romànica salvada de les aigües d’un pantà. Des del Monte del Gozo, ja veureu la maravellosa Santiago de Compostela. La ciutat del xacobeo és tota ella una joia sense límits. De veritat que us desitjem un bon viatge!.

La ruta hasta Santiago de Compostela es un camino iniciático que hay que hacer, al menos, una vez en la vida. No importa si la hace a pie, en bici, a caballo o en coche. Evidentemente, no es lo mismo. La experiencia personal varía mucho, y el cansancio, también. Pero, en todo caso, lo que vale para todas las opciones es que, para el viajero, el camino debe ser el más importante. Por eso hay que hacerlo sin prisas. De hecho, hay que recorrelo como sin querer llegar, concentrado sólo en disfrutar de los momentos, los lugares y las personas. Hay que viajar dejando volar los pensamientos y el espíritu. Verán maravillas, pequeñas y grandes. Nosotros les explicaremos nuestro camino, hecho en familia, y en coche. Pueden salir desde cualquier lugar: Barcelona, Tarragona o Girona. Todas las rutas catalanas pasan por el monasterio de Montserrat, y por Lleida. A nosotros nos gusta ir hasta Jaca para iniciar el camino. Jaca, con su catedral románica, es una ciudad muy bonita. La primera parada será el monasterio de San Juan de la Peña, precioso. Tampoco olvidemos la iglesia románica de Santa Cruz de la Serós. Continuamos en dirección Pamplona hasta llegar al monasterio de Leyre. Buen lugar para comer y dormir. Habitaciones familiares en el hostal de la abadía. Celestial escuchar cantar a los monjes. Increible el románico de la abadía. De allí le recomendamos una pequeña salida lateral hasta la villa de Sangüesa, un conjunto monumental único. Ahora seguiremos hacia Pamplona, pero nos desviamos antes de llegar, en dirección Estella. Pasamos junto a la capilla templaria de Eunate, de un románico intimista y extraño. Un lugar mágico, telúrico, antiguo. En Puente la Reina, bonito pueblo, nos juntamos con el llamado Camino Francés, que viene de Roncesvalles. En Cirauqui, la siguiente parada, puede ver una iglesia románica. Estella, la siguiente parada, es un buen lugar para comer, y una villa con un montón de monumentos. La iglesia de San Pedro es el mejor. Irache es un monasterio visitable, hoy sede de una bodega. En Torres del Río hay una iglesia muy especial. Y en Viana, una de monumental, con la tumba de César Borgia en la entrada. Logroño, es un buen lugar para dormir. En Nájera tiene el monasterio de Santa María, que no hay que perderse. Aquí podéis hacer una visita colateral a San Millán de la Cogolla, y a Suso, y al monasterio de Cañas, una pequeña joya, antes de visitar Santo Domingo de la Calzada, con su catedral y los palacios. Camino de Burgos, pasamos los hermosos Montes de Oca, donde podéis parar en el santuario de San Juan de Ortega. Buen lugar para comer. En Atapuerca los niños disfrutarán con el parque prehistórico. Burgos ofrece todo tipo de servicios y es un hito monumental de primer orden. Buen lugar para pasar un par o tres de noches en algún hotel que acepte niños en las habitaciones, como los hoteles AC, los hoteles NH o los Abba. Seguimos hacia Castrogeriz, pueblo medieval, que es el aperitivo de la maravillosa iglesia de Frómista. Villalcázar de Sirga y Carrión de los Condes son dos paradas obligadas por su románico. Sahagún tiene unos templos fabulosos, hechos de ladrillo. Llegamos ya en León, otro hito ineludible. Puente Órbigo y el Hospital de Órbigo, con el puente medieval sobre el río, son lugares curiosos. Astorga, con la catedral y el palacio de Gaudí, es buen lugar para dormir y comer. Os animamos ahora a abandonar la carretera principal y cruzar por carreteras secundarias una serie de pueblos maragatos, subiendo hacia Foncebadón, con su Cruz de Hierro, (en la foto). Ponga una piedra más en el montón. Ponferrada le espera después de la fortísima bajada, con los restos de su castillo templario. Villafranca del Bierzo es un pueblo medieval interesante. El Cebreiro, con sus pallozas es un poblado celta llevado a nuestros días. De allí vamos hacia Samos, monasterio que hay que visitar. Después viene Sarria, donde podrá comer y dormir. Portomarín tiene una iglesia románica salvada de las aguas de un pantano. Desde el Monte del Gozo, ya veréis la maravillosa Santiago de Compostela. La ciudad del Xacobeo es toda ella una joya sin límites. De verdad que os deseamos: ¡un buen viaje!.