Atenes, revisitada


Atenes és una ciutat que cal visitar alguna vegada. És la capital i la porta aèria de Grècia. Tant si feu el Peloponès, com les illes, procureu passar un parell de nits a Atenes. No podeu deixar de veure l’Acròpoli, amb el Partenó, i tot el seguit de temples, teatres i altres ruïnes que es conserven. Atenes te una bona xarxa de transport públic: tren de rodalies, molt modern i còmode, que passa per l’aeroport i pels pobles de la costa, metro, bus… En pujar a l’Acròpolis, i fer la llarga cua cua per treure els tiquets, si esteu a punt de renunciar podeu fer el següent: baixar a veure l’església de la Metamòrfosi i continuar baixant fins l’antiga àgora. No val gaire la pena, però al seu museu podeu treure un bitllet combinat i entrar a l’Acròpoli sense fer cua!. L’Acròpolis no us la podeu perdre, amb cua o sense. És, com sempre, impressionant. Tampoc podeu deixar de admirar les vistes damunt la ciutat. Espectaculars!.

I en acabar baixeu de nou a donar un volt pel barri més típic: Plaka, amb les seves botigues i restaurants. La vida és Plaka. A més, els amants de l’art antic trobareu allà joies com el temple de Theseion. Fastuós. Doneu també un tomb pel mercat central. I no oblideu el magnífic Museu Arqueològic Nacional, ni l’estadi olímpic, tot de marbre. No oblideu de cap manera arribar-vos, en cotxe o bus fins el cap de Sunion on hi ha el famós temple de Poseidó. Després ja podreu anar al Pireu, a agafar el vaixell, o a l’aeroport per volar a les illes. Haureu fet els deures amb Atenes.

Per menjar a Atenes us recomanem un restaurant de Plaka. Ens referim al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. Per cert, a Monastiraki no passeu de llarg de la seva mesquita, ni de les esglésies bizantines ni de la catedral. Fora del centre ens agrada el restaurant Neon, a la cèntrica plaça Omonia, carrer Satovriandou 9 o Dorou 1. Es tracta d’un self service, que al final és el més pràctic, sobretot amb infants. Per dormir, al centre, L’Hotel Attalos, un clàssic. Bé de preu.  O el Metrópolis, fantàstic, a Plaka, al casc antic. També teniu tots els de les cadenes internacionals: Novotel, que admet 2 nens per habitació, o els Crowne…

Atenas es una ciudad hay que visitar alguna vez. Es la puerta de Grecia. Tanto si vais al Peloponeso, como a las islas, procurad pasar un par de noches en Atenas. No podéis dejar de ver la Acrópolis, con el Partenón, y los templos, teatros y otras ruinas que se conservan. Tampoco podéis dejar de dar una vuelta por el barrio más típico: Plaka, con sus tiendas y restaurantes. Allá encontraréis joyas como el Teseion, o esta torre de los vientos de la foto. Vagad también por el mercado central, por el Museo Arqueológico Nacional, por el estadio olímpico, todo él de mármol. No olvidáis los alrededores próximos a Atenas, como el cabo Sunion donde está el famoso templo de Poseidón. Después ya podréis ir al Pireo, para coger el barco, o al aeropuerto para volar hasta las islas. Habréis hecho los deberes en Atenas. Para comer os recomendamos el restaurante Neon, en la céntrica plaza Omonia, calle Dorou 1. Se trata de un self service, que al final es lo más práctico, sobre todo con niños. Para dormir teneis allí todos los de las cadenas: Novotel, Crowne…

Anuncis

Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys


Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper diumenge no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya, que serà el diumenge 4 de novembre de 2018. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.  A La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este domingo no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311. Para dormir en el pueblo vecino de La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Corfú


Corfú. Vet aquí un nom ben mític, amb reminiscències de viatgers del segle XIX, novel·les i novel·listes famosos, emperadrius austríaques… Una illa oriental, màgica, glamurosa. Així és Corfú. I nosaltres vam vere una part mínima de l’illa, la vila i prou, perquè només hi vam passar un dia. Però el que vam albirar ens va agradar i molt. Podeu anar a Corfú agafant un avió des d’Atenes, o bé un vaixell des de Brindisi, a Itàlia o bé des del port d’Igoumenitsa a Grècia mateix. El vaixell d’Igoumenitsa, triga una hora, i podeu pujar-hi amb el cotxe o sense el cotxe. Si aneu sense vehicle cal saber que al port de l’illa trobareu un bus que porta la gent fins la plaça central. Còmode i barat. Un bus cada hora. Un vaixell cada dues o tres hores.  El trànsit a Corfú capital està impossible, molta gent, molta!. I aparcar és missió impossible. Ara bé, només baixar del bus o del cotxe, us donarem un consell: perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, sense destí. Passegeu pels carrerons plens de botigues de records, restaurants i bars. Carrers colonials, amb arcades, desiguals, que recorden molt Ciutadella de Menorca, però amb cases més altes i de colors pastel. No us donarà temps a veure gaire cosa. Però no pot mancar una visita a la catedral de Sant Spiridó, plena d’icones, amb la tomba del patró de l’illa, molt venerat. I quan us canseu de rondar feu cap a l’Esplanada, una plaça gegant amb arcades, de gust molt francès. Aquí teniu també el grandiós palau reial, seu del govern britànic, i una mica més enllà l’enorme castell venecià, imponent. Si us agraden els museus visiteu l’arqueològic. Si podeu sortir de la capital preneu el bus que va a Kannoni, a pocs kms. al sur de la ciutat, a tocar de l’aeroport. Allà veureu una badia amb dos monestirs blancs situats en dues illes com dipositades en el mar blau. Mil vegades fotografiat!. De platges n’hi ha un munt. Molt curiosa la de Sidari, amb roques calcàries molt rares i el canal de l’amor. A llevant Paleokastritsa, una cala de la Costa Brava. Glyfada també és molt xula. Vam dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli, situat al Liston, un edifici amb arcades de l’Esplanada. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

A Corfú capital podeu fer una remullada a la cala que hi ha sota el palau reial, a l’Esplanada, a peu de muralles. Aigües netes i mar blau. Bars i restaurants, tot ben acondicionat. No deixeu de visitar Corfú en el transcurs d’un viatge per Grècia, o com a destinació única. De Corfú surten vaixells cap a l’illa de Paxi, preciosa, i d’Antipaxi, verge. També cap a Cefalonia, Leucade i Ítaca. Unes vacances inoblidables!.

Corfú está en Grecia, és una isla griega. Corfú es una isla mítica, un nombre mítico, que tiene reminiscencias orientales, mágicas. Podeis llegar a Corfú en avión, o en barco desde italia, desde el puerto de Brindisi, ocho horas, o desde Igoumenitsa, un puerto griego, en una hora. Con coche o sin coche. Corfú es la perla la costa jónica. Corfú son playas, bellísimas. Corfú es tambien su ciudad, de casas color pastel y calles tortuosas con soportales que desembocan en la sorprendente Spianada, una gran plaza de aire inglés y francés, en cuyo lados se alzan edificios emblemáticos, como el Listón con sus característicos arcos y sus restaurantes, o el palacio real de los Santos Miguel, impresionante obra inglesa, o la vieja fortaleza veneciana, imponente y fascinante. No os perdais San Espiridón, la catedral, que contiene el sepulcro del patrón de la isla, siempre llena de devotos. Podeis ojear el museo arqueológico, el de arte bizantino o la iglesia de la Panaghia Antivouniotissa. Pero lo suyo son las playas y los paisajes que sedujeron a Sissi. Playas como las de Kerasia, Kouloura, Nisaki, Barbati, Dasià, o las de los alrededores de Kommeno o la de Haghios Ioannis. Bien curiosa es la de Sidari, al norte, con sus rocas extrañas y su canal del amor. Paleokastritsa es la Costa Brava, uno de los lugares de veraneo más conocidos del mundo. No dejeis de visitar Corfú una vez en la vida.

Poros


L’illa de Poros, al Peloponès, a uns 140 kms d’Atenes, i uns 80 de Corint, és un trosset de les Cíclades ancorat a tocar de la costa. Només un canal de 20 metres la separa de Galatas, a la Grècia Continental, el poble que està enfront de l’illa i de la vila de Poros. Allà podeu deixar el cotxe, hi ha bon aparcament, si no voleu pujar-lo a un ferry. Petites barquetes i grans transbordadors per cotxes fan aquest salt del canal cada deu minuts, entre Galatas i Poros Vila. I, malgrat això, malgrat tot, Poros és una illa autèntica i, sense anar més enllà, és una cucada. Poros desplega les seves cases blanques, quasi ciclàdiques però de teulada vermella, des d’un turó, avall fins el port i canal que us acabem de dir que la separa de Gàlatas. Les aigües son tan blaves, tan netes que podeu banyar-vos en una platgeta qualsevol del canal, o de l’illa. La vila és petitona, però la resta de l’illa gran, per això podeu passar amb el cotxe, o bé llogar un caique, una barqueta grega, tipus taxi, per anar a les platges amagades a l’altra banda de Poros. A Poros vila pode visitar el Museu Arqueològic i el monestir de Zoodóchos Pigí. Dalt d’un turó proper hi ha les ruïnes del temple de Poseidó. I no gaire més lluny la platja de Monastero Bay, amb bones tavernes on menjar. Nosaltres, però, vam dinar al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. No deixeu de fer una passejada pels carrers blancs de Poros, plens de botigues i restaurants, i de pujar fins la torre del rellotge que corona el turó. No vam dormir a Poros, ho feiem a Loutra Elenis, a als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu de banda l’illa de Poros en una ruta pel Peloponés, visitant Epidaure i el seu teatre fabulós, visitant Nauplia, bella ciutat o la illa germana de Hydra, una passada!.

Poros es una isla griega situada a escasos metros de la costa del Peloponeso, cerca de Epidauro y Nauplia. Una costa donde todo el año florecen los limoneros. Poros villa se nos aparece casi como por encanto frente al pueblo de Galatas, punto de acceso desde la Grecia Continental. El acceso a Poros Villa, y a la isla se hace mediante pequeñas embarcaciones que parten del puerto de Galatas hacia Poros, atravesando unos 20 metros escasos de puerto y canal. También hay ferrys que pueden transportar vuestro vehículo. Ya en la ciudad de Poros vale la pena visitar el Museo Arqueológico y dar un paseo hasta el punto más alto de la villa, la torre del reloj, que está la cumbre de la colina desde donde las casitas blancas, casi cicládicas bajan hasta el muelle. No os perdais el monasterio de Zoodóchos Pigí y los restos del templo de Poseidón. No lejos está la playa de Monastero Bay, con tabernas muy recomendables para comer.

Dingle península


La Dingle península és un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, que vàrem recòrrer un estiu en que vàrem anar a aquesta meravellosa illa verda. Ens vam dedicar a seguir la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Vistes fabuloses, bona carretera, però estreta amb ganes. Per veure bé la península de Dingle podeu sortir des de la mateixa ciutat de Dingle, la capital de la zona. Seguint la carretera cap a l’oest anem tota l’estona penjats per una carretera força estreta a mig aire sobre una mar blau marí, profunda. Pedres i gavines. Arribem a la punta del cap de Clogher i veiem entre les ones les Illes de Blasket. Si voleu saber més sobre aquestes illes visiteu el Blasket Centre al poblet de parla Gaeltacht Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les illes estaven habitades fins el 1953. Ara son refugi d’aus marines i un lloc perfecte per veure balenes. Encara podeu coneixer-les millor si agafeu el ferry que surt del mateix port de Dunquin. En menys de mitja hora, amb bona mar, sereu allà. Podreu caminar per la Great Blasket, amb les restes de cases i edificacions, amb les seves foques, les roques, les cales amagades. Baixem cap a l’altre costat, la cara nord de la zona. Hi ha pobles com Murreagh amb boniques badies sorrenques. Torneu a Dingle per alguna de les boniques carreteres interiors que creuen les landes. Podeu dinar allà. Per sortir d’aquesta zona teniu dues alternatives. Pels valents travessar pel Connor Pass. Pels més conservadors seguir el camí d’entrada. El Connor Pass és un petit pas de muntanya, amb una carretera on només hi cap un cotxe. Una missió impossible. Roca viva excavada amb dinamita. Vistes corprenedores. Si heu estat valents el premi és l’extrany oratori de Gallarus, a la imatge, molt primitiu, rupestre, fascinant. I tot seguit aneu cap a Castlegregory i la península de Ballycurrane, amb dunes de sorra, platges llargues i natura arreu. Dingle i la seva península us encantarà, i el Connor Pass si us atreviu!. A Dingle, nosaltres, dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. No vam anar al millor, situat al port de Dingle, al Mall. Es diu The Chart i és molt bo, però car.

La Dingle península está situada en Irlanda. Forma parte de la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta para cobardes. Ahora bién, ofrece a cambio una vistas fabulosas y es una buena carretera, estrecha a tramos. Podemos salir de la ciudad de Dingle, la capital de la zona. Yendo al oeste pasamos por una maravillosa carretera bordeando el mar. Piedras y gaviotas. Se llega hasta el cabo de Clogher i vemos las Islas de Blasket. Podeis visitar el Blasket Center en Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les islas estan desabitadas desde 1953. Hay un ferry que sale de Dunquin y en media hora os lleva a la Great Blasket Más adelante está Murreagh con bonitas playas. Volved a Dingle por la carretera interior. Después teneis dos alternativas. Ir por el Connor Pass o no. El Connor Pass es n puerto de muntaña, con una carretera donde solo cabe un vehículo. Una misión imposible. Roca viva excavada a dinamita. Vistas bestiales. El premio es el oratorio de Gallarus, ver en la imagen, primitivo, rupestre, fascinante. Y Castlegregory, con la península de Ballycurrane, y sus dunas de arena i naturaleza salvaje junto al mar. Nosotros, en Dingle, cominos en The Goat, un cafè lamentablemente cerrado. El mejor es The Chart, bueno, muy bueno, pero caro.

Fimag de Torroella


La Fira de Màgia al carrer FIMAG  de Torroella es consolida. Aquest any celebren la segona edició. Una sortida familiar pensada per a passar-ho bé, tan petits com grans. Una fira que omplirà de màgia carrers i places. Si us agraden els mags i els seus trucs aquesta és la vostra. Hi ha màgia en els aparadors de les botigues, al pati d’un museu, a les places, a cada cantonada. Els infants gaudiran dels tallers de màgia, com ara el de castells de sorra, dels jocs gegants, de la màgia itinerant, dels contacontes, del cinema màgic, les exposicions, de les visites guiades, del mercat i la fira. Una de les novetats del 2017 és la polsera màgica vàlida per un dia i a un preu de 2 €. Aquesta polsera màgica donarà accés a tots els espectacles inclosos dins de la Màgia als Espais Singulars, els tallers de papiroflèxia i de bombolles de sabó, i a un espectacle de teatre. Ja ho veieu: una proposta que us apropa a les terres màgiques de l’Empordà més bonic. A la formosa vila de Torroella de Montgrí, a la nostra estimada Girona, al bell mig de l’Empordà, i a tocar de les maravelloses platges i cales de l’Estartit, joia de la Costa Brava, on podeu aprofitar també per fer un deliciós primer bany. O per visitar els carrers medievals de la vila closa de Torroella de Montgrí. Teniu hotels preciosos allà.  Per exemple El Palau Mirador que te com a únic hàndicap estar molt dedicat a les bodes. O el Picasso, un hotel i restaurant de platja, en la immensa solitud de les dunes de la Gola del Ter. Dins el poble la nostra recomanació: al mateix carrer de l’església una fonda de tota la vida, La Fonda Mitjà, bona taula, bons llits, tradicional. Cal reservar!. O la Fonda Comerç  amb bonics apartaments. També l’‘Hostal La Gola és un bon lloc, per menjar i dormir. El Clipper Hotel és un gran complex d’apartaments i, en canvi, l’Hotel Coll ofereix habitacions senzilles i netes d’un familiar de platja. També teniu bons càmpings, com el mundialment famós Delfin Verde. A la veïna, i marinera, població de l’Estartit teniu diversos hotels interessants, com ara el Panorama o el Medes. Apartaments familiars com els Masia. També hi ha bones cases de turisme rural com Can Ramades. No us perdeu, des de l’Estartit, les barques que van fins les illes Medes, o bé recorren la costa fins llocs tan bonics com la Foradada. Des de Torroella podeu voltar per l’Empordà, ple de poblets medievals com ara Pals o Peratallada. També pujar la muntanya del Montgrí, amb el castell de Santa Caterina al capdemunt. Veniu a la màgia de l’Empordà!.

La Feria de Magia FIMAG es una iniciativa ideal para las familias con niños y niñas. Una propuesta nueva, que se estrena este mismo año, y que quiere ser una feria dedicada a la magia, los magos y los espectáculos de ilusionismo. Algo parecido a lo que se hace en Tàrrega con el teatro. Tendrá lugar en la hermosa villa de Torroella de Montgrí, en nuestra querida Girona, en el corazón del Empordà, y cerca de las maravillosas playas y calas de L’Estartit, joya de la Costa Brava, donde podrán aprovechar también para hacer un delicioso primer baño. Será el segundo fin de semana de junio de 2013 y tendrá una duración de tres días. Todos los actos transcurren en las calles medievales de la villa de Torroella de Montgrí, repartidos en diversos espacios por todo el casco antiguo. Actúan más de 40 magos de todo el mundo y, además, se podrá disfrutar de una feria mágica, temática y especial. Encontrareis pequeños talleres, espectáculos, stands, tiendas de magia … Se han programado actuaciones de todo tipo, para todos los gustos y edades. Sería muy buena idea subir a Torroella para disfrutar de un fin de semana mágico, de feria y de playa, de actuaciones y de sol y arena. Tiene hoteles preciosos allí. Por ejemplo El Palacio Mirador que tiene como único hándicap estar muy dedicado a las bodas. O el Picasso, un hotel y restaurante de playa, en la inmensa soledad de las dunas de la Gola del Ter. Dentro del pueblo nuestra recomendación: en la misma calle de la iglesia una fonda de toda la vida, La Fonda Mitjà, buena mesa, buenas camas, tradicional. ¡Hay que reservar!. El Clipper Hotel es un gran complejo de apartamentos y, en cambio, el Hotel Coll ofrece las habitaciones sencillas y limpias de un familiar de playa. También tienen por allí buenos campings, como el mundialmente famoso Delfin Verde. En la vecina, y marinera, población de l’Estartit hay varios hoteles interesantes, como el Panorama o el Medes. Apartamentos familiares como los Masía. También hay buenas casas de turismo rural como Can Ramades. No os perdáis, desde L’Estartit, las barcas que van a las islas Medes, o bien recorren la costa hasta lugares tan bonitos como la Foradada. Desde Torroella visitando el Empordà, encontrareis pueblos medievales como Pals o Peratallada. También podeis subir la montaña del Montgrí, con el castillo de Santa Catalina en lo alto.

Milazzo


tonno_milazzo

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement no pararíeu mai a Milazzo i, probablement, seria una sabia decisió. Però haureu de parar a Milazzo perquè és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses, en parlarem tot seguit, i no podeu deixar-les de visitar. Fins i tot ens atreviríem a dir que potser no hauríeu de visitar Sicília si no penseu anar a Vulcano, Stromboli, Lipari o Salina. És fort, però és així. Ja en parlarem… Doncs bé, ja que haureu de dormir a Milazzo uns dies més val que en descobrim els secrets i els atractius, que n’hi ha, i molts. Primer la seva platja. No surt als llibres ni guies de viatges però ens va agradar molt. No la del costat del port, és clar, amb vistes a la refineria, sinó la oposada, la del Tonno. Platja de picons de mida mitjana, neta, molt neta, de tons blaus i liles, llarga, llarguíssima… la teniu a la foto!. L’altra és la pròpia situació de la vila, integrada en una península estreta que s’endinsa en el mar, molt bonica, amb vistes a les Illes Eòlies i a Sicília, i al mar, molt maques. La costa de Milazzo, com una falç, o una llengua, entra molts kms. mar endins, de manera que la població gaudeix de dos costes. Milazzo també te un casc antic, coronat per un poderós castell, de fet una ciutadella que es visita i es paga. Està situat damunt un penyal de roca amb vistes al·lucinats, arribant-se a veure fins i tot Calàbria. Milazzo també te algunes esglésies, no molt xules però resultones. El Duomo de Santo Stefano és molt modern, del segle XIX. En canvi és més bonic el convent de San Francesco di Paola, barroc i escenogràfic, amb un curiós altar de miralls. El palau dei Marchesi d’Amico, ara bibilioteca municipal, és del segle XVIII. La Tonnara, al final de la platja de Ponent, és un lloc bonic i hi ha bons restaurants. La platja de Tindari, a uns 30 kms de la ciutat, amb els seus llacs de Marinello, és una altra excursió molt recomanable, de la que ja hem parlat al nostre bloc. Per dinar o sopar us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent que ja us hem citat, dins aquella Tonnara on morien les tonyines. Pedra vista arran de mar, plats ben cuinats, ambient de glamour, cuina siciliana, bon peix. Recomanable. El segon serà el nostre preferit. Es diu el Tritone, una pizzeria i restaurant a tocar de la Tonnara i la Mucciara. La sala gran, dedicada a noces i banquets és una mica desangelada, però la terrassa superior, sobretot de nit, és magnífica. Com les pizzes, el peix i el servei. Deixeu-vos aconsellar!. No te gaire glamour però es menja molt bé. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo!.

Milazzo no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente no pararíamos nunca en Milazzo y, probablemente, sería una sabia decisión. Pero tendrán que parar a Milazzo porque es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas, como hablaremos a continuación, y no pueden dejarlas de visitar. Incluso nos atreveríamos a decir que tal vez no deberíais visitar Sicilia si no pensáis ir a Vulcano, Stromboli, Lipari o Salina. Es fuerte, pero es así. Ya hablaremos … Pues bien, ya que tendrán que dormir en Milazzo unos días más vale ver como le descubrimos los secretos y los atractivos, que los hay, y muchos. Primero su playa. No sale en los libros ni guías de viajes pero nos gustó mucho. No la del lado del puerto, claro, con vistas a la refinería, sino la opuesta, la del Tonno. Playa muy limpia, de tonos azules y lilas, larga, larguísima … la tenéis en la foto. La otra es la propia situación de la ciudad, integrada en una península estrecha que se adentra en el mar, muy bonita, con vistas a las Islas Eolias y a Sicilia, y al mar, muy bonitas. La costa de Milazzo, como una hoz, o una lengua, entra muchos kms. mar adentro, por lo que la población disfruta de dos costas. Milazzo también tiene un casco antiguo, coronado por un poderoso castillo, de hecho una ciudadela que se visita y se paga. Está situado sobre un peñasco de roca con vistas, llegándose a ver incluso Calabria. Milazzo también tiene algunas iglesias, no muy chulas pero resultonas. El Duomo de Santo Stefano es muy moderno, del siglo XIX. En cambio es más bonito el convento de San Francesco di Paola, barroco y escenográfico, con un curioso altar de espejos. El palacio dei Marchesi de Amico, ahora bibilioteca municipal, es del siglo XVIII. La Tonnara, al final de la playa de Poniente, es un lugar hermoso y hay buenos restaurantes. La playa de Tindari, a unos 30 kms de la ciudad, con sus lagos de Marinello, es otra excursión muy recomendable, de la que ya hemos hablado en nuestro blog. Para comer o cenar les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente que ya os hemos citado, dentro de aquella Tonnara donde morían los atunes. Piedra vista la orilla del mar, platos bien cocinados, ambiente de glamour, cocina siciliana, buen pescado. Recomendable. El segundo será nuestro preferido. Se llama el Tritone, una pizzería y restaurante junto a la Tonnara y la Mucciara. La sala grande, dedicada a bodas y banquetes es un poco desangelada, pero la terraza superior, sobre todo de noche, es magnífica. Como las pizzas, el pescado y el servicio. Déjese aconsejar. No tiene mucho glamour pero se come muy bien. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo.