Més enllà de València: Múrcia

Múrcia és un destí molt poc conegut, que està una mica més enllà de València. Ahir us proposavem de trencar el confinament, tan aviat com puguem, amb una escapada festiva a València. Avui us demanem d’anar més enllà. Deixeu València, on haureu dormit al Centre Comercial Bonaire, allotjats al Holiday Inn Express o a l’Ibyis Styles, tot dos prou acceptables, h on hem gaudit de la ciutat gràcies al bus 160. Deixem enrrere el palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art, la Catedral, la Basílica dels Desemparats… fantàstica, la llotja de la seda, el mercat rodó i el central, santa Caterina, i anem cap al sud!

Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, com ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increïbles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor.

Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, com la seva bonica catedral barroca, amb la façana, obra mestra bestial, i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artista genial.

Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Un cop vista Múrcia capital, anem a fer un volt per la regió, que dona per una setmana llarga de vacances. Teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari de la Santa Creu, molt interessant. Calasparra i el seu arròs no està gaire mes lluny. Podeu anar un dia a visitar els pobles de la conca alta del Segura, un dia de mal temps, sense massa calor. Feu una visita a Cehegín i Moratalla, poble molt divertit, amb les cases tipus gratacels.

Una altra visita imperdonable és Lorca, una vila medieval amb el seu gran castell musulmà, i tota ella plena d’art. Va quedar molt malmesa pel terratrèmol, però encara és superba! Des d’alla és fàcil baixar fins la costa d’Águilas amb les seves cales i platges. Ens encanta la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats.

Voleu saber quins son? Doncs deixeu Águilas i aneu cap a Sud, camí d’Almería, cap a Pulpí. Allà trobareu la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. I al costat la cala Carolina, just al costat! Pàrquing suficient i compartit. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

   

En acabar la banyada torneu a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, torneu a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente.

Però si encara fa mal temps podeu continuar per l’interior, que amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona.

Un altre dia podeu anar al nord, cap a Elx, amb la seva catedral i els seus palmerars, guapíssims. I acabar a Santa Pola i, potser, embarcar per l’illa de Tabarca. Aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant, ens té el cor robat des de fa molts anys. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, podeu tornar a Múrca per la carretera de vora el mar i veure les salines de Torrevella, on hi ha flamencs, per anar fins Guardamar. A la ciutat podeu sopar al restaurant Taberna, a La Parranda, o a La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Un altre dia dediqueu-lo a fer una visita a Cartagena. També podreu banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Podeu continuar la visita cap el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que és molt bonica.

Però encara son més xules, i situades en un altre paratge natural impressionant, les platges de Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià.

Un altre destí bonic és el Cabo de Palos, un lloc natural esplèndid, roques, mar, far i platges llargues. Hi ha també un petit port i un poblet. Podeu dinar allà, al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegeu pel port i banyeu-vos en la mar de ponent.

O en la mar de Llevant. Veient, a la dreta, al fons, el far del Cap de Palos i a l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Múrcia, revisitada

Múrcia és un destí molt poc conegut. Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, vom ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increibles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor, de les que anirem parlant en aquest bloc. Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, amb una regió al seu voltant amb tota mena de possibilitats de primer ordre. Només en citarem alguns. A Múrcia ciutat teniu la seva bonica catedral barroca, amb la façana bestial, (a la foto), i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artísta genial. Per cert, la setmana santa es viu a Múrcia, a Lorca, a Cartagena i a tota la província, amb un fervor especial. Els actes són dignes de veure’s. Si parlem de religió teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari. O bé Lorca, una vila medieval amb el seu castell musulmà, i tota ella plena d’art. O la militar Cartagena, port natural, amb un teatre romà guapíssim. O la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats. L’interior amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona, el vall de Cieza, o Calasparra amb el seu arròs. El paisatge mineral i lunar dels voltants de La Unión, zona minera poderosa, atrau als mineralogistes i als amants del turisme industrial. Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Setmana Santa a Santa Coloma

Santa Coloma de Gramenet és com un món en petit. Hi ha gent d’arreu del planeta, i això és un dels seus encants més grans. Pots passejar-te per la Xina, el Pakistà o l’Equador, només canviant de carrer. I, entre aquest mar de cultures, n’hi ha una que va arribar a la ciutat fa ja més de 5o anys, que hi va arrelar, i que va ordenar-ne la vida. La gent vinguda d’Andalucia, d’Extremadura o de Múrcia son la gran majoria de la població d’aquesta vila. Per això, aquí, a Santa Coloma, la Setmana Santa es viu amb passió, amb locura, amb anyorança de la terra, de les costums ancestrals. Viure-la és impregnar-se d’una religositat popular, ser testimoni d’un ritual esplèndit, trasmès de generació en generació. D’una relíquia heretada, que val la pena gaudir amb la família. Hauríeu de fer molts kilòmetres per observar quelcom d’igual, i gastar-vos molts calers. Ho teniu davant de casa per l’esforç d’un munt de gent desinteressada, que amb el seu treball, i les seves ganes, us permeten disfrutar d’una celebració única. Serà la Confradía de la Vera-Cruz y María Santísima de los Dolores qui, el Diumenge de Rams, des de l’Església Major de Santa Coloma, a les 11.45 hores del migdia, treurà al carrer el seu pas de “La Borriquilla”. Aniran per la plaça de Pius XII, Mn. Jaume Gordi i Rafael de Casanova cap a Irlanda, per baixar fins la rambla de San Sebastián, seguir per la rambla del Fondo, cap al carrer de Beethoven, travessant la plaça del Reloj i altra vegada a la rambla del Fondo, Rafael de Casanova, carrer Camil Rosell i de nou fins la parròquia. El Dijous Sant, també des de l’Església Major, surt a les 22 hores de la nit el pas del Crist de la Vera-Cruz, i el de Nuestra Señora de los Dolores. El recorregut és més curtet: de la plaça Pius XII, per Mn. Jaume Gordi, Rafael de Casanova, Nàpols, Beethoven, Sicília, Rafael Casanova, Camil Rosell i tornada al temple. Finalment dir-vos que, aquest any, s’anuncia també una processó de l’encontre, com es fa a Sevilla, el Diumenge de Resurrecció, que sortirà de la Parròquia de Sant Juan Baptista, al barri del Fondo, a les 11 hores. Aquest acte, molt popular, recrea una possible trobada entre Jesús Ressuscitat i la seva Santíssima Mare, la Verge Maria.  Ja ho veieu, folklore i sentiment en estat pur, us ho perdreu?.

Santa Coloma de Gramenet es como un mundo en pequeño. Hay gente de todo el planeta, y este es uno de sus encantos más grandes. Puedes pasearte por China, Pakistán o Ecuador, sólo cambiando de calle. Y, entre este mar de culturas, hay una que llegó a la ciudad hace ya más de 5o años, que arraigó, y que ordenó su vida. La gente venida de Andalucía, de Extremadura o de Murcia son la gran mayoría de la población de esta villa. Por ello, aquí, en Santa Coloma, la Semana Santa se vive con pasión, con locura, con añoranza de la tierra, de las costumbres ancestrales. Vivirla es impregnarse de una religosidad popular, ser testigo de un ritual espléndido, transmitido de generación en generación. Una reliquia heredada, que vale la pena disfrutar con la familia. Deberíais de hacer muchos kilómetros para observar algo igual, y gastaros mucho dinero. Lo tenéis delante de casa por el esfuerzo de un montón de gente desinteresada, que con su trabajo, y sus ganas, nos permiten disfrutar de una celebración única. Será la cofradía de la Vera-Cruz y María Santísima de los Dolores quien, el Domingo de Ramos, desde la Iglesia Mayor de Santa Coloma, a las 11.45 horas del mediodía, sacará a la calle su paso de “La Borriquilla”. Irán por la plaza de Pío XII, Mn. Jaume Gordi y Rafael de Casanova hacia Irlanda, para bajar hasta la rambla de San Sebastián, seguir por la rambla del Fondo, hacia la calle de Beethoven, atravesando la plaza del Reloj y otra vez en la rambla del Fondo, Rafael de Casanova, calle Camil Rosell y de nuevo hasta la parroquia. El Jueves Santo, también desde la Iglesia Mayor, sale a las 22 horas de la noche el paso del Cristo de la Vera-Cruz, y el de Nuestra Señora de los Dolores. El recorrido es más cortito: de la plaza Pío XII, por Mn. Jaume Gordi, Rafael de Casanova, Nápoles, Beethoven, Sicilia, Rafael Casanova, Camil Rosell y vuelta al templo. Finalmente deciros que, este año, se anuncia también una procesión del encuentro, como la que hacen en Sevilla, el Domingo de Resurrección, que saldrá de la Parroquia de San Juan Bautista, en el barrio del Fondo, a las 11 horas . Este acto, muy popular, recrea un posible encuentro entre Jesús Resucitado y su Santísima Madre, la Virgen María. Ya lo veis, folclore y sentimiento en estado puro, ¿os lo perderéis?.

Museu Romà de Mérida

Hi hauria poderoses raons per aconsellar una sortida familiar a Mérida. Una de les principals seria contemplar amb els nostres infants les maravelles que el passat romà ha deixat en aquesta extraordinària ciutat. Perquè, com ja sabeu, Mérida fou una de les capitals romanes de la península ibèrica, és a dir una ciutat molt important. Per això conserva un patrimoni romà brutal, sobretot, romà, tot i que no només romà. Podeu visitar-hi el seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món, declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO.  És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, Al costat també hi ha amfiteatre i, a les afores, un parell d’aqueductes, un circ i unes termes romananes. Però avui us volem parlar del fastuós Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. Passejar per les seves sales és una lliçó impagable d’història, però també una lliçó d’arquitectura del segle XX. Ens encanta aquest espai lliure, perfecte, sobri, mesurat i espectacular. Quin bon continent per un excels contingut. I sota, a la cripta cases romanes, un cementiri sencer i una via romana. Val la pena arribar-se fins Mérida per veure-ho tot. Però esteu de sort, perquè a més d’aquestes fites inexcusables, la capital d’Extremadura us ofereix també el pont romà damunt el riu Guadiana, monumental, de quasi un km. de llarg, o l’embassament romà de Proserpina, que fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. Rematen el lot el temple de Diana, un arc de triomf i la casa de Mitreo. Si això fos poc podeu veure també edificacions de l’època àrab, com ara els banys i una alcazaba dominant el riu. O la basílica de Santa Eulàlia, edificada damunt un temple visigot, O la Catedral de Santa María la Mayor en el cor medieval de la vila, ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus nobiliaris com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, o la de Trujillo, fantàstica, o bé els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera. Per menjar bé de preu y senzill, La Lonja, amb un restaurant propi, proper a la zona monumental romana, amb un menú del dia molt arreglat. Una mica més sofisticat, de campanetes, molt recomanable, el Tabula Calda, al centre de la ciutat. Bona estada a Extremadura!.

Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Conserva un patrimonio brutal, sobre todo romano, aunque no únicamente. Hablaremos de su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo, que fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO, el lugar donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. A su lado tenemos el anfiteatro y el Museo Nacional Romano. De este magífico equipamiento queremos hablaros hoy. Se trata de un espléndido museo arqueológico, una obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. Vale la pena visitarlo por su contenido, però también por el edificio, una obra de arte de la arquitectura del siglo XX. Una visita que no podeis dejar de hacer. Elegante, sobrio, sencillo, increible. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana, un puente monumental de casi un km. de largo, o el templo de Diana, un arco de triunfo y la casa de Mitreo. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana la Basílica de Santa Eulalia, edificada sobre un templo visigodo y la catedral de Santa María la Mayor. Mérida está llena de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, o su vecina Trujillo, fantástica. Los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, merecen una visita, o sus zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera.

Moncayo

Al Noroest de Zaragoza, tocant ja a la Rioja i Navarra, s’alça, potent, la serralada aragonesa per antonomàsia, la serra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo és una obligació per tot bon aragonés, i un veritable plaer per a tothom. Aquest parc natural únic emociona al viatger, encanta a la canalla, i ofereix racons inoblidables, natura a dojo, esbarjo i lleure. Son tantes les zones boniques, els boscos, les fonts, els pobles, les rutes a fer, que dubtem molt que puguem resumir-les en aquesta entrada. I, de fet, no ho intentarem. Només unes pinzellades per obrir-vos les ganes d’anar-hi a passar uns dies, un pont, unes vacances. Podeu iniciar l’entrada a aquest mon sugerent pujant per la A-68, camí de Tudela i Logroño, i continuant cap a Borja, terra de bons vins, per arribar al Monestir de Veruela, joia del Císter aragonés, que mereix una detinguda visita. Veruela és la porta del massís del Moncayo, una de les entrades millors. Des de Veruela es pot pujar molt fàcilment a Añon, un poblet de pessebre, on hi ha un centre d’interpretació. Però la millor ruta és la que travessant rouredes indescriptiblement belles, i fagedes de fàbula, us portarà al cor de la serra. En uns 15 kms. de magnífica carretera, estreta però asfaltada, bona i amb poca pujada, arribareu al paratge d’Agramonte, esplèndit, amb bon aparcament al mig del bosc. Podeu demanar allà informació. Hi ha diverses rutes possibles, i un munt de fonts per descobrir. Si seguiu la carretera cap al santuari del Moncayo, pujareu per una pista asfaltada fins una certa altura i distància, (uns 7 kms. més), obtenint vistes molt boniques del pic, sovint nevat. A partir d’allà, la pista es torna de sorra, però és factible per tota mena d’automòbils. Ampla, i sense massa dificultats, el camí puja i puja de valent, obtenint vistes aèries sobre la plana de l’Ebre. Quan falten uns 800 mts pel santuari, trobareu l’aparcament. Haureu fet uns 25 kms, des del monestir de Veruela. Ara us caldrà caminar encara aquest darrer tram, ja en règim d’alta muntanya, amb pujada forta però per un amí ample, apte per a tots els públics, fins i tot infants. En uns minuts estareu a la porta de l’Hostal, refugi, bar, santuari. Sou a 1620 mts d’alçada. D’aquí surten totes les rutes d’ascens al cim del Moncayo. Però això ja no és una sortida familiar. És una excursió alpina. Atenció al temps!.  Perill de tempestes sobtades, boira o calamarsa. De vegades ha nevat pel maig!. El paisatge també és alpí, maravellós. Quedareu bocabadats. El Moncayo ofereix racons per a totes les necessitats. Boscos caducifolis on les fades passegen els vestits de seda, rierols i fonts on les nàiades pentinen els seus cabells daurats, cims i camins de muntanya amb grans perspectives pels esforçats excursionistes, monestirs plens d’art, pobles medievals amb castells de llegenda, cases de pedra i carrers costeruts. Les deveses del Moncayo són mítiques.  Natura desbocada, infinitat de propostes de lleure, petites rutes i excursions. Àrees de picnic ben muntades. Podeu dinar al mateix Santuari del Moncayo, bona cuina, senzilla, casolana, familiar, tradicional. També possibilitat d’habitacions, senzilles, sense luxe, d’alberg de muntanya. També podeu dinar a Veruela, al restaurant Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. O bé podeu baixar fins Tarazona, una vila fantàstica amb una catedral esplèndida. Allà podeu dinar al Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. Per dormir a Tarazona teniu La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor. Hem estat també molt bé a la ciutat de Tudela la navarresa capital de la Ribera. A Tudela podeu dormir a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Els restaurants de Tudela son fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña. Tampoc està gaire lluny del Moncayo la ciutat de Zaragoza. Podeu dinar a Zaragoza a Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252.  O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Ja veieu que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza formen una unitat amb atractius turístics difícils de resistir. Una sortida familiar divina per unes petites vacances o un pont, animeu-vos!.

Al Noroeste de Zaragoza, tocando ya a La Rioja y Navarra, se alza, potente, la cordillera aragonesa por antonomasia, la sierra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo es una obligación para todo buen aragonés, y un verdadero placer para todos. Este parque natural único emociona al viajero, encanta a los niños, y ofrece rincones inolvidables, naturaleza a raudales, recreo y ocio. Son tantas las zonas bonitas, los bosques, las fuentes, los pueblos, las rutas a hacer, que dudamos mucho que podamos resumirlas en esta entrada. Y, de hecho, no lo intentaremos. Sólo unas pinceladas para abriros las ganas de ir a pasar unos días, un puente, unas vacaciones. Pueden iniciar la entrada a este mundo sugerente subiendo por la A-68, camino de Tudela y Logroño, y continuando hacia Borja, tierra de buenos vinos, para llegar al Monasterio de Veruela, joya del Císter aragonés, que merece una detenida visita . Veruela es la puerta del macizo del Moncayo, una de las entradas mejores. Desde Veruela se puede subir muy fácilmente a Añón, un pueblecito de pesebre, donde hay un centro de interpretación. Pero la mejor ruta es la que atravesando robledales indescriptiblemente bellos, y hayedos de fábula, os llevará al corazón de la sierra. En unos 15 kms. de magnífica carretera, estrecha pero asfaltada, buena y con poca subida, llegaréis al paraje de Agramonte, espléndido, con buen aparcamiento en medio del bosque. Pueden pedir allí información. Hay varias rutas posibles, y un montón de fuentes por descubrir. Si siguen la carretera hacia el santuario del Moncayo, subirán por una pista asfaltada hasta una cierta altura y distancia, (unos 7 kms. más), obteniendo vistas muy bonitas del pico, a menudo nevado. A partir de ahí, la pista se vuelve de tierra, pero es factible para todo tipo de automóviles. Ancho, y sin demasiadas dificultades, el camino sube y sube de lo lindo, obteniendo vistas aéreas sobre la llanura del Ebro. Cuando faltan unos 800 mts para alcanzar el santuario, encontrareis el aparcamiento. Habréis hecho unos 25 kms, desde el monasterio de Veruela. Ahora necesitarán caminar aunque este último tramo, ya en régimen de alta montaña, con subida fuerte, és por un ancho, apto para todos los públicos, incluso niños. En unos minutos estaréis en la puerta del Hostal, refugio, bar, santuario. Estareis a 1620 mts de altura. De ahí salen todas las rutas de ascenso a la cima del Moncayo. Pero eso ya no es una salida familiar. Es una excursión alpina. ¡Atención al tiempo!. Peligro de tormentas repentinas, niebla o granizo. ¡A veces ha nevado en mayo!. El paisaje también es alpino, maravilloso. Quedaréis boquiabiertos. El Moncayo ofrece rincones para todas las necesidades. Bosques caducifolios donde las hadas pasean sus vestidos de seda, arroyos y fuentes donde las náyades peinan sus cabellos dorados, cumbres y caminos de montaña con grandes perspectivas para los esforzados excursionistas, monasterios llenos de arte, pueblos medievales con castillos de leyenda, casas de piedra y calles empinadas. Las dehesas del Moncayo son míticas. Naturaleza desbocada, infinidad de propuestas de ocio, pequeñas rutas y excursiones. Áreas de picnic bien montadas. Se puede comer en el mismo Santuario del Moncayo, con buena cocina, sencilla, hogareña, familiar, tradicional. También posibilidad de habitaciones, sencillas, sin lujo, de albergue de montaña. También se puede comer en Veruela, en el restaurante Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping. O se puede bajar hasta Tarazona, una villa fantástica con una catedral espléndida. Allí podeis comer en el Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. Para dormir en Tarazona tienen La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor. Hemos dormido y comido muy bien en la ciudad de Tudela, la navarra capital de la Ribera. En Tudela está el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Entre los restaurantes de Tudela os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña. Tampoco está muy lejos del Moncayo la ciudad de Zaragoza. Pueden comer en Zaragoza en Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252. O bien en Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. Ya veis que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza forman una unidad con atractivos turísticos difíciles de resistir. ¡Una salida familiar divina para unas pequeñas vacaciones o un puente!.

Mojácar

Mojàcar, a la costa d’Almeria, és quelcom diferent. No estem acostumats a aquesta mena de pobles i paisatges que semblen importats de l’Àfrica per a nosaltres. És una destinació d’estiu, per banyar-se a les maravelloses platges d’aquest municipi beneït pel deu del Sol. Però és una destinació només per a valents, perquè a Mojàcar hi fa molta, molta, molta calor. També pot ser una destinació de primavera, quan a les rambles pedregoses verdegen i floreixen els baladres, i poca cosa més. O d’hivern, per passar una mica de caloreta quan a Barcelona fa un fred que pela. Mojàcar aixeca les seves cases cúbiques, blanques, dalt d’un turó. Te un casc antic bonic, de carrers estrets, àrabs, amb túnels. La llàstima és que s’ha edificat molt, i malament, i el casc antic s’ha envoltat de construccions que volien imitar, matuserament i horrible, l’arquitectura popular de fang i calç. I el resultat son anodins i lletjos complexes de pisos i apartaments, blancs i cúbics, però fatals. De tota manera això us permetrà jugar a cercar l’autèntic Mojàcar. Les platges són a banda, són una altra cosa, són magnífiques, fabuloses i netíssimes. D’un aigua violeta, d’un color indefinidament lila, com marcià. Platges i aigües per a tots els gustos. Penseu que la costa de Mojàcar te 17 Kms. de platges i cales, que està ben aviat dit. Algunes explotades, d’altres verges, sense edificacions. Totes sense cap arbre. Roca nua i mar. Roques blanques, muntanyes i turons blancs, pelats, amb quatre matolls, que cauen en un mar blau violat. Cales de sorres fines, de còdols, de pedra blanca, o negra, amb alguna palmera perduda. Un paisatge surrealista. Extraterrestre. Sol, calor i mar. Inaudit. Com un Cap de Creus a lo bèstia. I quan més al sur millor. Aneu fins el parc nacional de cabo de Gata, a Las Negras, o els Escullos, ja ens explicareu l’experiència!. Arribar a Mojàcar no te pèrdua possible. Preneu la AP7 i avall, cap a València, Múrcia i Lorca, i agafeu el brancall que va cap a Almeria, (no el de Granada). Autopista i autovia gratuïta a partir d’Alacant. Uns 700 kms. per arrodonir. Trobareu molt allotjament a la costa, a Mojàcar i als pobles del voltant, com Garrucha, Vera o Cuevas. Però ens agraden més els hotelets i fondes del poble antic, al turó. Com el mític Mamabel’s, del carrer d’Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelet amb encant i cuina de mercat. Bon menjar també al Pulcinella, a la Plaza Nueva del poble antic, ambient i carta italians. Tel: 950.47.84.01. A tocar de mar també hi ha llocs que es salven, com el Casablanca, al passeig marítim 383, tel: 950.47.24.74. Cuina sorpresiva. A la zona de platja també hi ha bons hotels. Ens va agradar molt El Puntazo, d’aire mediterrani arabitzant, molt d’acord amb la zona i els paratges.

Mojácar, en la costa de Almería, es algo diferente. No estamos acostumbrados a este tipo de pueblos y paisajes que parecen importados de África para nosotros. Es un destino de verano, para bañarse en las maravillosas playas de este municipio bendecido por el sol. Pero es un destino sólo para valientes, porque en Mojácar hace mucha, mucha, mucho calor. También puede ser un destino de primavera, cuando en las ramblas pedregosas verdean y florecen las adelfas, y poco más. O de invierno, para pasar un poco de calorcito cuando en Barcelona hace un frío que pela. Mojácar levanta sus casas cúbicas, blancas, sobre una colina. Tiene un casco antiguo precioso, de calles estrechas, árabes, con túneles. La lástima es que se ha edificado mucho, y mal, y el casco antiguo se ha rodeado de construcciones que querían imitar, de forma horrible, la arquitectura popular de barro y cal. Y el resultado son anodinos y feos complejos de pisos y apartamentos, blancos y cúbicos, pero fatales. De todas formas esto les permitirá jugar a buscar el auténtico Mojácar. Las playas son aparte, son otra cosa, son magníficas, fabulosas y limpísimas. De un agua violeta, de un color indefinidamente liláceo, como marciano. Playas y aguas para todos los gustos. Pensad que la costa de Mojácar tiene 17 kms. de playas y calas, que está pronto dicho. Algunas explotadas, otras vírgenes, sin edificaciones. Todas sin ningún árbol. Roca desnuda y mar. Rocas blancas, montañas y colinas blancos, pelados, con cuatro matorrales, que caen en un mar azul violado. Calas de arenas finas, de guijarros, de piedra blanca, o negra, con alguna palmera perdida. Un paisaje surrealista. Extraterrestre. Sol, calor y mar. Inaudito. Como un Cabo de Creus a lo bestia. Y cuando más al sur más marciano. Vayan hasta el parque nacional de Cabo de Gata, hasta Las Negras, o los Escullos, ¡ya nos contaréis la experiencia!. Llegar a Mojácar no tiene pérdida posible. Tomad la AP7 y siempre hacia abajo, hacia Valencia, Murcia y Lorca, y pasado Lorca coged el ramal que va hacia Almería, (no el de Granada). Autopista y autovía gratuita a partir de Alicante. Unos 700 kms. para redondear. Encontrarán muy alojamiento en la costa, en Mojácar y en los pueblos de alrededor, como Garrucha, Vera o Cuevas. Pero nos gustan más los hotelitos y fondas del pueblo antiguo, en la colina. Como el mítico Mamabel s, de la calle de Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelito con encanto y cocina de mercado. Buena comida también al Pulcinella, en la Plaza Nueva del pueblo antiguo, ambiente y carta italianos. Tel.: 950.47.84.01. Junto a mar también hay lugares que se salvan, como el Casablanca, en el paseo marítimo 383, tel: 950.47.24.74. Cocina sorpresiva. En la zona de playa también hay buenos hoteles. Nos gustó mucho El Puntazo, de aire mediterráneo arabizante, muy acorde con la zona y los parajes.

Monasterio de Veruela

Teniu a l’Aragó diversos monestirs cisterciencs que són una joia de l’art romànic i gòtic, i que mereixen una visita detallada, ineludible i complerta, com ara Rueda, o Veruela. D’aquest darrer us volem parlar avui, i presentar-vos-el. Veruela s’alça en un entorn natural privilegiat, a les faldes del Moncayo, el mític pic aragonés, que catalitza la regió sencera. Allà, entre camps on pasten ramats de xais, boscos i cims nevats, els monjos bastiren un magnífic cenobi que ha arribat molt ben conservat als nostres ulls. El lloc està ben situat, en la ruta de pas cap a Sória des de Saragossa, entre Borja i Tarazona, un xic abans d’arribar al port de les llances agudes, un nom també escenogràfic. Si aneu cap a Logroño, a Navarra, o al País Basc, llavors us aconsellem la petita volta que cal fer per aparcar a les seves portes. No tindreu problemes, hi ha molt d’espai. Una muralla encercla l’abadia. A la recepció, oberta durant moltes hores, cosa que cal agraïr, us donaran tota la informació. A més dels edificis monàstics tindreu l’oportunitat de veure també un museu del vi, Campo de Borja, diví i desconegut, i exposicions d’art, fotografia i altres, en un espai condicionat a l’efecte. Entrareu al claustre i les dependències, com l’escriptòrium, una monada. La sala capitular, etèria. L’esglèsia, poderosa, altiva, perfecta, amb les tombes dels abats al presbiteri. Us recomanem molt aquesta visita. En un indret on els infants poden còrrer i saltar a gust, ple d’esplanades, de riuets, de llocs on fer picnic. A pocs kms. del Parc Natural del Moncayo. A tocar de la bellíssima població de Borja, amb un casc antic fantàstic. A poca distància de Tarazona, amb la seva catedral de totxana vermella, mudejar, i les cases penjades damunt el riu. No seria inaudit que decidíssiu passar allà un cap de setmana o pont. Per dinar teniu alguns llocs, al voltant del monestir, davant o uns metres enllà. Cap especialment recomanable. Vam dinar al El Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. Pareu a Veruela, us sorpendrà!

Tiene Aragón varios monasterios cistercienses que son una joya del arte románico y gótico, y que merecen una visita detallada, ineludible y completa, como Rueda, o Veruela. De este último os queremos hablar hoy, y presentaroslo. Veruela se alza en un entorno natural privilegiado, a las faldas del Moncayo, el mítico pico aragonés, que cataliza la región entera. Allí, entre campos donde pastan rebaños de ovejas, bosques y cumbres nevadas, los monjes construyeron un magnífico cenobio que ha llegado muy bien conservado a nuestros ojos. El lugar está bien situado, en la ruta de paso hacia Soria desde Zaragoza, entre Borja y Tarazona, un poco antes de llegar al puerto de las lanzas agudas, un nombre también escenográfico. Si vais hacia Logroño, a Navarra, o al País Vasco, os aconsejamos la pequeña vuelta que hay que hacer para aparcar en sus puertas. No tendrán problemas, hay mucho espacio. Una muralla rodea la abadía. En la recepción, abierta durante muchas horas, lo que hay que agradecer, le darán toda la información. Además de los edificios monásticos tendrán la oportunidad de ver también un museo del vino, Campo de Borja, divino y desconocido, y exposiciones de arte, fotografía y otras, en un espacio acondicionado al efecto. Entraréis en el claustro y las dependencias, como el escriptorium, una monada. La sala capitular, etérea. La iglesia, poderosa, altiva, perfecta, con las tumbas de los abades en el presbiterio. Os recomendamos mucho esta visita. En un lugar donde los niños pueden correr y saltar a gusto, lleno de explanadas, de riachuelos, de lugares donde hacer picnic. A pocos kms. del Parque Natural del Moncayo. Junto a la bellísima población de Borja, con un casco antiguo fantástico. A poca distancia de Tarazona, con su catedral de ladrillo rojo, mudejar, y las casas colgadas sobre el río. No sería inaudito que decidiera pasar allí un fin de semana o un puente. Para comer tienen algunos lugares, alrededor del monasterio, delante o unos metros allá. Ninguno en especial recomendable. Comimos en El Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping.

Mérida

Mérida és l’antiga Emerita Augusta, una de les capitals romanes de la península ibèrica, una ciutat important. Després fou el centre d’un important regne de taifes musulmà. Avui dia és una vila important, seu de la junta d’Extremadura, que conserva un patrimoni brutal, sobretot, però no només, romà. No podem deixar de començar pel seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món. Fou declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO.  És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, tota una fita. Mérida també te un amfiteatre i un circ romans. No podeu deixar de veure el Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. També és obra de Roma el pont damunt el riu Guadiana.Un pont monumental de quasi un km. de llarg, que es diu aviat. Fora del nucli urbà teniu l’aqüeducte anomenat de Los Milagros. Enllaçava la ciutat amb un curiós embassament romà anomenat de Proserpina. Fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. El Temple de Diana, un arc de triomf dedicat a Trajà, la casa de Mitreo, i diversos columbaris són també boniques construccions romanes. De l’època àrab queden els banys i una alcazaba. De l’era cristiana teniu la Basílica de Santa Eulàlia. És un edifici del segle XIII, romànic en part, edificat damunt un temple visigot. La Catedral de Santa María la Mayor destaca en el cor medieval de la vila. Un didal de carrers delata la seva planta musulmana. Ara està ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera, o les célebres Hurdes, atrasades fa uns anys, ara un conjunt de poblets rústics a rabiar.

Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Después fue el centro de un importante reino de taifas musulmán. Hoy en día es una población también importante, sede de la Junta de Extremadura, que conserva un patrimonio brutal, sobre todo, pero no sólo, romano. No podemos dejar de comenzar por su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo. Fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO. Es aquí donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. Mérida también tiene un anfiteatro y un circo romanos. No pueden dejar de ver el Museo Nacional Romano, un espléndido museo arqueológico, obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana. Un puente monumental de casi un km. de largo, cosa que se dice pronto. Fuera del núcleo urbano tienen el acueducto llamado de Los Milagros. Enlazaba la ciudad con un curioso embalse romano llamado de Proserpina. Hace 5 kms. de longitud, con tramos mejor conservados que otros. El Templo de Diana, un arco de triunfo dedicado a Trajano, la casa de Mitreo, y varios columbarios son también hermosas construcciones romanas. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana tienen la Basílica de Santa Eulalia. Es un edificio del siglo XIII, románico en parte, edificado sobre un templo visigodo. La Catedral de Santa María la Mayor destaca en el corazón medieval de la villa. Un dedal de calles delata su planta musulmana. Ahora está lleno de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, o zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera, o las célebres Hurdes, atrasadas hace unos años, ahora un conjunto de pueblos rústicos a rabiar.

Caravaca de la Cruz

Si esteu fent un recorregut pel Sur d’Espanya, pel llevant, per Múrcia, Caravaca de la Cruz és un destí per a vosaltres. Centre de devoció per la gent de Múrcia i la seva província, aquesta vila és un lloc sant, tan sant com Sant Jaume de Compostela, Roma, Jerusalem o Liébana. Com aquestes viles d’abast mundial, Caravaca celebra, cada cert nombre d’anys, el seu propi any Sant. El 2010 per exemple. Perquè a Caravaca s’hi guarda la Vera Creu. Un bon tros de la mateixa creu on Jesús fou crucificat i que l’emperatriu romana Helena, mare de Constantí, descobrí, i que , més tard, regnant Heracli, fou partida en múltiples fragments. Això fa que Caracavaca sigui un poble molt important dins la comunitat de Múrcia. I per guardar el seu tresor es va construir un inmens santuari, d’un estil indefinit entre renaixentista i barroc, que domina el poble des de l’altura del turó on, abans hi hagué el castell musulmà de la vila. El més sorprenent és la portada de marbres vermells, blancs, grisos i negres, (a la foto), la capella de la Vera Creu, de gran devoció popular, i les vistes. Completen l’atractiu artístic de la ciutat unes quantes esglèsies i convents, i un museu dedicat a les festes de la Vera Creu. Espectaculars. Es celebren a primers de maig, i val la pena veure-les. Caravaca és un centre de serveis de la seva comarca. Podeu dormir-hi i menjar-hi molt bé. En un hotel?. Una casa rural?. Com ara el Molino del rio, o bé el Torreón de las fuentes. O potser preferiu un convent?. Un convent amb religioses. Un convent carmelita on va viure Sant Joan de la Creu. Habitacions per famílies, pulcres i sobries, sense tele, sense wi-fi. Pau celestial. Convent del Carme. Al carrer de la Corredera, 5. Tel: 968 70 85 27. Si preferiu el “mundanal ruido” a l’hotel Central, per exemple, us trobareu millor. Els voltants de Caravaca també ofereixen bones excursions, com ara Calasparra, amb el seu arròs, o Moratalla, poble interessant per l’orografia del seu casc urbà, a diferents nivells, o bé tots els altres atractius turístics que pot oferir-vos una regió tan bonica com ara Múrcia.

Si estais pensando en un recorrido por el Sur de España, por levante, por Murcia, Caravaca de la Cruz es un destino ideal para vosotros. Centro de devoción para la gente de Murcia y su provincia, esta villa es un lugar santo, tan santo como Santiago de Compostela, Roma, Jerusalén o Liébana. Como estos santuarios de alcance mundial, Caravaca celebra, cada cierto número de años, su propio año Santo. En 2010 por ejemplo. Porque en Caravaca se guarda la Vera Cruz. Un buen trozo de la misma cruz donde Jesús fue crucificado y que la emperatriz romana Elena, madre de Constantino, descubrió, y que, más tarde, reinando Heraclio, fue partida en múltiples fragmentos. Esto hace que Caracavaca sea un pueblo muy importante dentro de la comunidad de Murcia. Y para guardar su tesoro se construyó un inmenso santuario, de un estilo indefinido entre renacentista y barroco, que domina el pueblo desde la altura de la colina donde antes hubo el castillo musulmán de la villa. Lo más sorprendente es la portada de mármoles rojos, blancos, grises y negros, (en la foto), la capilla de la Vera Cruz, de gran devoción popular, y las vistas. Completan el atractivo artístico de la ciudad unas cuantas iglesias y conventos, y un museo dedicado a las fiestas de la Vera Cruz. Espectaculares. Se celebran a primeros de mayo, y vale la pena verlas. Caravaca es un centro de servicios de su comarca. Pueden dormir y comer muy bien. En un hotel, o en una casa rural. Como el Molino del rio o el Torreón de las Fuentes. ¿O tal vez prefiere un convento?. Un convento con religiosas. Un convento carmelita donde vivió San Juan de la Cruz. Habitaciones para familias, pulcras y sobrias, sin tele, sin wi-fi. Paz celestial. Convento del Carmen. En la calle de la Corredera, 5. Tel.: 968 70 85 27. Si prefiere el “mundanal ruido” en el hotel Central, por ejemplo, lo tendrá al alcance de la mano. Los alrededores de Caravaca también ofrecen buenas excursiones, como Calasparra, con su arroz, o Moratalla, pueblo interesante por la orografía de su casco urbano, a diferentes niveles, o los demás atractivos turísticos que puede ofrecerles una región tan hermosa como Murcia.

Múrcia

Múrcia és un destí molt poc conegut. Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I, si imaginem Múrcia a l’estiu te la seva lògica, tot i que Múrcia te platges maravelloses, i zones de la seva costa, com ara les compreses entre Mazarrón i Aguilas, son una passada. Però Múrcia és molt més que les platges verges de la costa rocosa o les platges turístiques del mar Menor. Múrcia és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, amb una regió al seu voltant amb tota mena de reclams turístics de primer ordre. Només en citaré alguns. A Múrcia capital teniu la Catedral, (a la foto), els carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglèsies, plenes d’obres d’art, i museus com el Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artísta genial. La setmana santa es viu a Múrcia capital, i a tota la província, amb un fervor especial. Els actes són dignes de veure’s. Si parlem de la regió teniu Caravaca de la Cruz, i el seu santuari. O bé Lorca, una sobirana ciutat, plena d’art. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, a tocar del mar. L’interior depara sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona, el vall de Cieza, o Calasparra amb el seu arròs. El paisatge mineral i llunar dels voltants de La unión, zona minera poderosa, atrau als mineralogistes i als amants del turisme industrial. Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el NH Rincón de Pepe, o l’NH Amistad. O bé cèntric com l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan i mengeu productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.