Fira de Santa Caterina a Arbeca


La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra aquest cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. A Les Borges Blanques teniu l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Música de banda: Santa Cecília


A Badalona, al Teatre Zorrilla, aquest dissabte, 23 de novembre de 2019, la Banda Simfònica de Badalona ens ofereix un concert amb un fort accent rus. Ens traslladarà a l’època del nacionalisme musical, on Txaikovski i Xostakòvitx, entre d’altres, ens faran viatjar per la Rússia Imperial, des de la revolució fins a la Rússia Socialista del S.XX. Comptarem amb solistes de la pedrera del Conservatori de Badalona: Mario Membrives i Joan Arnau Caparrós, dos músics amb una gran trajectòria per davant que ens faran gaudir del so dels instruments de metall. Tots dirigits pel Mestre Manel Barea. Les entrades son a 14€. Es poden adquirir a la web del teatre Zorrilla, o al mateix teatre, al carrer Canonge Baranera, 17, de Badalona. Si voleu fer el dia a Badalona, podeu fer una visita al Museu de Badalona, on els vostres infants podran veure la magnífica ciutat romana que s’amaga sota l’actual. Baetulo fou una ciutat molt important a la Catalunya romana imperial, i sota mateix del museu trobareu les restes. La museització és excel·lent, molt moderna. A Badalona s’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop del teatre del Círcol Catòlic. Si veniu en cotxe, molt desaconsellable, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro. Per menjar alguna cosa, dinar o sopar a la sortida del concert, us recomanem, a tocar de la plaça de la vila, el modern i informal Café de les Antípodes, bon menjar. No lluny el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és un dels locals que acull el festival i representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. Un pakistanès diferent, molt bona cuina, molt recomanable: el Tariq. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Animeu-vos i veniu a Badalona!

En Badalona , en el Teatro Zorrilla, se podrá ver, escuchar y sentir la Banda de Música del Conservatorio. Será este próximo sábado a las 20:30 horas. Interpretarán famosas melodías rusas. Vale 14 €. Familias amantes de la buena música , no os podeis perder una ocasión tan fantástica de disfrutar de la sonoridad de esta banda mítica haciendo sonar esas melodías inolvidables. Si deseais pasar el día en Badalona, se puede hacer una visita al Museo de Badalona , donde los niños podrán ver la magnífica ciudad romana que se esconde bajo el actual . Baetulo fue una ciudad muy importante en la Cataluña romana imperial , y debajo del museo encontrarán los restos. La museización es excelente , muy moderna . A Badalona se llega fácilmente con el metro de la línea 2 , la lila , bajando a Pompeu Fabra , la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías . Ambas estaciones estan muy cerca del teatro del Círculo Católico. Si vienen en coche , cosa muy desaconsejable , sigan la C -32 hasta la salida Badalona Centro , bajen a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Pueden aparcar en la Plaza Pompeu Fabra , la misma del metro . Para comer algo , almuerzo o cena a la salida del concierto , se recomienda , junto a la plaza de la villa , el restaurante Envelat, un lugar muy chulo , tapas y comida a todas horas . Al mismo lado , un par de buenas pizzerías , y el moderno e informal Café de las Antípodas , buena comida . No lejos el bistrot del Horno Bertran , una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes . El Caolila , tampoco queda alejado . Un local moderno. La Sargantana es uno de los locales que acoge el festival y representa una propuesta diferente . Para unas tapas bien buenas : La Bota de Aragón , un poco alejado . Para quien gusta de las pastas , la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica , o el Miranapoli, que es una pizzería familiar . En la playa , puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico . También por allí , en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim , buenísima cocina , de las mejores , tradicional catalán , marinero . O bien Can Frai , gourmet , en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel . 93.384.07.18 . Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo , japonés y catalán , en dos ambientes : Aroma , un lujo asiático . Ca L’ Arqué , tiene buena carne a la brasa , en la calle Arnús , 87 . Tel . 93.464.12.22 . Un gallego de lujo : Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2 . Tel . 93.464.25.07 . Un vasco de prestigio el Txistu , en la calle San Joaquín, 15 . Tel . 93.384.38.15 . Un paquistaní diferente, muy buena cocina , muy recomendable : el Tariq . No necesitarán quedarse a dormir , pero si vienen de muy lejos y están cansado pueden hacerlo en el Hotel Miramar . Animaos y venid a Badalona a ver la magnífica Banda.

Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Les Jornades Modernistes de La Garriga


 

El bonic poble termal de La Garriga celebra aquest proper cap de setmana les seves Jornades Modernistes. A banda de les diverses visites guiades, les Jornades Modernistes de la Garriga també comptaran amb espectacles de teatre al carrer i tallers familiars sobre modernisme i altres actes interessants. A més, a la Garriga, hi ha molts atractius turístics per visitar amb les famílies i, així, completar el dia. Com per exemple l’antic camp d’aviació de Rosanes, que fou molt important durant la guerra civil. Podeu informar-vos millor a la web: aviació i guerra. També és interessant el refugi aeri que es conserva. Si aneu al centre de visitants del poble, podreu gaudir de més itineraris per conèixer millor aquesta graciosa vila termal, refugi de burgesos benestants i balneari de principis de segle. No us perdeu les precioses viles modernistes i, sobretot, no deixeu d’admirar l’anomenada Illa Raspall, un conegut conjunt de quatre edificis magnífics d’aquella època. La manera més fàcil d’arribar en cotxe a la Garriga és seguint l’autovia de l’Ametlla, l’actual C-17, autovia gratuïta que va cap a Vic per Granollers. Perfectament indicat. També és possible arribar-hi en tren, de la línia R3 de rodalies de Barcelona. Dinar o dormir a La Garriga és molt senzill. Des de fa anys és una vila acollidora. Hi ha un munt de bons restaurants. Un restaurant clàssic, de tota la vida, i un hotelet amb encant: La Garrafa, restaurant, Calabria hotel.

El bonito pueblo termal de La Garriga celebra sus jornadas modernistas. En la Garriga, hay muchos atractivos turísticos para visitar con la familia y, así, completar el día. Como por ejemplo el antiguo campo de aviación de Rosanes, que fue muy importante durante la guerra civil. Pueden informarse en la web “aviación y guerra”. También es interesante el refugio aéreo que se conserva. Si vais al centro de visitantes del pueblo, os contaran como disfrutar de muchos más itinerarios para conocer mejor esta graciosa villa termal, refugio de burgueses acomodados y balneario de principios de siglo. No se pierdan las preciosas villas modernistas y, sobre todo, no dejen de admirar la llamada Isla Raspall, un conocido conjunto de cuatro edificios magníficos de aquella época. La manera más fácil de llegar en coche a la Garriga es siguiendo la autovía de la Ametlla, la actual C-17, autovía gratuita que va hacia Vic por Granollers. Perfectamente indicado. También es posible llegar en tren, de la línea R3 de cercanías de Barcelona. Comer o dormir en La Garriga es muy sencillo. Desde hace años es una villa acogedora. Hay un montón de buenos restaurantes. Un restaurante clásico, de toda la vida, y un hotelito con encanto: La Garrafa, restaurante, Calabria hotel.

Montgai màgic


El poble de Montgai es troba situat a la comarca de la Noguera, vora el riu Sió, en l’ampla vall que aquest riu forma en les terres de la depressió central. Ja fa uns anys que aquesta simpàtica localitat celebra una bonica fira de màgia, a l’octubre, en concret aquest cap de setmana. Hi ha tota mena d’espectacles de màgia, i també un mercat màgic i artesanal. Pels infants hi haurà un taller de màgia per nens i nenes. Aprendrem a fer trucs que us serviran per a sorprendre amics i familiars. Tot serà completament gratuït i no cal inscriure’s, només aparéixer per Montgai.  Al poble hi ha les restes d’un antic castell, del segle XI, una església barroca, i un barri antic amb carrers porxats, i cases de portals adovellats. La comarca també te llocs de gran interés per justificar una visita combinada a la fira i els voltants. Si aneu fins Montgai per Tàrrega i Agramunt, podeu visitar aquesta darrera població, molt bonica. I també el proper castell de Montclar, preciós, a l’anada o a la tornada. Són un centenar de kms. per la A-2 direcció Lleida. Desviació a Tàrrega fins Agramunt, i d’allà a Montgai per la carretera de Balaguer. Atenció no confoneu Montgai amb Sant Llorenç de Montgai i el seu llac, que també podeu visitar. També podeu arribar-vos fins la vila d’Agramunt, la veritable capital de la comarca, que compta amb una esglèsia romànica molt bonica, amb una portada senzillament espectacular, o bé l’Espai Guinovart un lloc que us sorpendrà, o la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor.  Podeu visitar la torre del Pilar d’Almenara, els preciosos castells de Lleida, que ara tenen una ruta pròpia, o les ciutats medievals de Guissona, o de Cervera. Agramunt és un destí gastronòmic. Arreu dels seus restaurants menjareu de fàbula. Nosaltres ho vam fer al restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!. Per dormir, a Montgai, hi ha una casa rural molt mona, al centre mateix del poble: Cal Manjo. Bona fira de màgia!.

El pueblo de Montgai se encuentra situado en la comarca de la Noguera, junto al río Sió, en el ancho valle que este río forma en las tierras de la depresión central. Hace unos años que esta simpática localidad celebra una feria de magia. Espectáculos para todos, más de 40 artistas, en 18 escenaris repartidos por las calles del pueblo, y un taller infantil. Si la feria no os parece suficiente aliciente, pueden visitar el pueblo. Están los restos de un antiguo castillo, del siglo XI, una iglesia barroca, y un barrio antiguo con calles porchadas, y casas de portales adintelados. La comarca también tiene lugares de gran interés para justificar una visita combinada a la feria y los alrededores. Si vais hasta Montgai por Tàrrega y Agramunt, podeis visitar esta última población, muy bonita. Y también el cercano castillo de Montclar, precioso, o en la ida o en la vuelta. Son un centenar de kms. por la A-2 dirección Lleida. Desvío en Tàrrega hasta Agramunt, y de allí a Montgai por la carretera de Balaguer. Atención no confundais Montgai con Sant Llorenç de Montgai y su lago. ¡Buena feria de magia!

Castres, revisitat


Si us agrada Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, Castres ofereix també el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.

Festa Major de Mollet


 

La Festa Major de Mollet es celebrarà del 16 al 20 d’agost de 2019. Hi haurà activitats de caire tradicionals, com gegants, castells, diables, sardanes, activitats esportives, cinema a la fresca, música jove al parc, moltes activitats familiars, concerts i balls a l’envelat. Arribeu-vos fins Mollet del Vallés, a poquíssims kms. de Barcelona per l’autopista AP-7, o per la C-17, i gaudiu la seva festa major. Hi haurà moltes activitats pensades per als infants. Mireu-vos la web municipal per concretar que fan, quan i on, perquè son molts els actes programats. Per dinar a Mollet us recomanarem alguns restaurants i pizzeries interessants, com ara La Garnatxa, de campanetes, molt interessant. Les Pruneres, al carrer Sant Pau, 48,  tel: 935 93 38 69, també està fantàstic. O el “Vell Nou”, al carrer d’Antònia Canet, 6, Tel: 935.70.88.61. O el novedós i glamuròs “Saint Germain Des Pres”, al carrer de Vicenç Plantada, 12, Tel: 935.70.56.13. O la suculenta pizzeria La Bella Calabria, un lloc molt recomanable, no lluny del casc antic. Tots cap a Mollet a viure la seva festa major!.

Este tercer fin de semana de abril tienen Vds. en Mollet del Vallés, a poquísimos kms. de Barcelona por la autopista AP-7, o por la C-17, una bonita fiesta mayor. Impossible ressenyar todos los actos. Mirenlos en la web municipal. Para comer en Mollet os recomendaremos algunos restaurantes y pizzerías interesantes, como “Vell Nou”, en el centro, en la calle de Antonia Canet, 6, Tel: 935.70.88.61. O el novedoso y glamuroso “Sant Germain des Pres” en la calle Vicenç Plantada, 12, Tel: 935.70.56.13. O la suculenta pizzería La Bella Calabria, un lugar muy recomendable, no lejos del casco antiguo. Buena fiesta mayor.