Aplec de maig al Castell de Claramunt


El primer dia de maig, el dimarts 1 de maig de 2018, el Castell de Claramunt acollirà, com ja és tradicional, l’Aplec de la Santa Creu. Al llarg del matí, a la fortalesa, es faran diferents activitats religioses i lúdiques, organitzades des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. El programa d’actes s’obrirà a les 9 del matí amb un esmorzar popular. Una hora més tard, a les 10, el mossèn farà la benedicció del terme i a la capella de Santa Margarida oficiarà una missa.
A les 11, la Coral La Lira oferirà una cantada amb motiu del centenari de la formació vocal poblatana, sota la direcció de Marta Carceller. També es comptarà amb l’actuació de la Coral Terpsicore, de Sant Quintí de Mediona, sota la direcció de Marta Olivé. A les 12 del matí, es farà una enlairada de 300 globus blancs a favor de la Pau. Aquesta activitat serà el setzè any que es porta a terme. Seguidament, a la plaça del Castell, hi haurà una ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la Sala Gran es podrà veure una exposició de fotografies i objectes dels 30 anys de la festa de celebració del mil·lenari de la fortalesa. A més de totes aquestes activitats, al llarg del matí, hi haurà animació medieval amb el grup La Cremallera i tir amb arc, a càrrec del grup Vall Llobera.  El castell de Claramunt és un dels millors, i més ben conservats, i més bonics castells de Catalunya, i d’Espanya i, si m’apureu us diré que d’Europa. No és un castell aparatòs, ni artificiós, ni romàntic. És un bon exemple de castell medieval, sense artificis, sense adicions, sense tonteries. Un recinte jussà, o de baix, amb patis i una cisterna. Un recinta sobirà, esplèndit, amb les restes d’un bellíssim temple romànic, d’una gran puresa. Una ciutadella, amb tres torres i una gran torre mestre. Tots ells edificis romànics, o gòtics, de línia austera, sense concesions de cara a la galeria. Una vista espectacular, quasi aèria damunt la conca d’Odena, l’Anoià i les serres interiors de Miralles. Tot això és Claramunt. Al castell s’hi arriba per la Pobla de Claramunt. Podeu fer l’aproximació per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida, sortint a la primera sortida, la que indica Òdena i Igualada. Seguiu els senyals cap a La Pobla de Claramunt i el castell, tot força ben indicat. Podeu anar-hi també des de Martorell per Capellades, o des de Vilafranaca del Penédes, per la carretera que va a Igualada. La pista que puja al castell està al final del poble. Això si veniu des d’Igualada. O just a l’entrada, venint de Capellades. És una pista encimentada, estreta, difícil de trobar, que puja molt, insistent en la pujada. Una cadena tanca el pas de vehicles quan queden encara 1.500 mts. de camí costerut. Hi ha allà un aparcament justet, molt justet, però no el podreu fer servir aquest dia de l’aplec, tot estarà colapsat. És aquesta una excursió familiar un pèl dura, sobretot pels pares i mares que carregueu fills petits. L’esforç és potent, la pujada cansada, i malgrat tot la recompensa val la pena. La visita al recinte és lliure, o guiada si ho voleu així. Cal pagar un mòdic preu. Però el dia de l’aplec és especial, podreu entrar arreu. Per dinar i si us cal, dormir, teniu una fonda de tota la vida que us ofereix els seus serveis a la Pobla. És l’hotel Robert, a l’avinguda de Catalunya, 1, ben a prop del camí que puja al castell. També el restaurant Camí del Castell, a l’avinguda de Catalunya, 9, tel: 93 808 64 25. Al costat teniu “El Cau de l’Ais” a l’Avinguda de Catalunya, 15. Tel: 93 808 61 28. El Mas dels Vivencs, és molt bonic, però treballa quasi exclusivament per noces. Bon aplec al fabulós castell de Claramunt!.

El castillo de Claramunt es uno de los mejores, mejor conservados y más hermosos castillos de Catalunya y de España, e incluso, si me apurais, de Europa. No es un castillo aparatoso, ni artificioso, ni romántico. Es un buen ejemplo de castillo medieval, sin artificios, sin adiciones, sin tonterías. Un recinto inferior con patios y una cisterna, un recinto soberano, espléndido, con los restos de un bellísimo templo románico, de una gran pureza, y una ciudadela, con tres torres y una gran torre maestra. Edificios románicos, góticos, de línea austera, sin concesiones de cara a la galería. Una vista espectacular, casi aérea sobre la cuenca de Odena, Anoia o las sierras interiores de Miralles. Eso és Claramunt. Al castillo de Claramunt se llega por la Pobla de Claramunt. Pueden hacer la aproximación por la autovía A2 de Barcelona a Lleida, saliendo en la primera salida, la que indica Òdena e Igualada. Sigan las señales hacia La Pobla de Claramunt y el castillo, todo bien señalado. O bien suban desde Martorell hacia Capellades, o des de Vilafranaca del Penedès, por la carretera que va a Igualada. La pista que sube al castillo está justo al final del pueblo, al final de La Pobla de Claramunt. Eso si viene desde Igualada. O justo antes de entrar en el pueblo, viniendo de Capellades. Es una pista de cemento, estrecha, difícil de encontrar, y que sube mucho, insistente en la subida. Una cadena cierra el paso de vehículos cuando quedan todavía 1.500 mts. de cuesta. Hay allí un parking justito, muy justito. Una excursión familiar un poco dura, sobre todo si los padres y madres cargan con hijos pequeños. El esfuerzo es potente, la subida cansada, pero la recompensa vale la pena. La visita al recinto es libre, o guiada si se quiere, y hay que pagar un módico precio. Se pasa un audiovisual, y se venden recuerdos y bebidas, pero no hay bar ni restaurante. Hay pocos servicios, todo es de subsistencia. Para comer, y si necesita dormir, teneis en la Pobla una fonda de toda la vida que os ofrece sus servicios. Pequeña, antes seria lujosa, pero hoy está un poco, pero solos un poco, venida a menos. No obstante la buena comida está asegurada. Es el hotel Robert, en la avenida de Catalunya, 1, casi junto al camino que sube al castillo. Teléfono: 93 808 60 00. También teneis el Mas dels Vivencs, que es muy bonito, pero trabaja casi exclusivamente para la BBC (Bodas, bautizos y convenciones).

Ston


A Croàcia, al sur del país, quasi bé al final de la costa Dàlmata, no gaire lluny de Dubrovnik, hi ha un encantador poble medieval que diuen que te les muralles més grans del món després de la muralla xina. Una impressionant vila que domina el pas i l’entrada del Neretva pel sud. Es tracta de Ston, i del seu encantador port, anomenat Mali Ston. Si aneu de Zagreb, de Split o de Zadar amb destinació Dubrovnik, o bé a l’inversa, i us han fet esperar molt a l’aduana bòsnia i heu perdut la paciència i una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara us han tret més de pollaguera, llavors la petita ciutat fortificada de Ston us convé com a parada, potser per dinar al port. Nosaltres ho vam fer al restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, amb molt bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegeu pel poblet pescador de cases de pedra, banyeu-vos en les seves encantadores caletes, allà mateix, o enfileu-vos a la gran Ston, situada a sobre, damunt el turó, per contemplar les muralles i les vistes, i passejar pels carrers de pedra, amb cases i palaus d’altres temps.

En la bella Croàcia, al sur del país, en la costa Dàlmata, no lejos de Dubrovnik, hay un encantador pueblo medieval con las murallas mas grandes del mundo tras la muralla xina. Una impressionante villa que domina la entrada del Neretva. Es Ston, y su puerto, Mali Ston. Ideal como parada en la ruta hacia Zagreb desde Dubrovnik, o la inversa. Podeis parar a comer. Por ejemplo en el restaurante Kapetanova Kuca, del Hotel Ostrea.

Aplec al Castell de Claramunt


El primer dia de maig, el dilluns 1 de maig de 2017, el Castell de Claramunt acollirà, com ja és tradicional, l’Aplec de la Santa Creu. Al llarg del matí, a la fortalesa, es faran diferents activitats religioses i lúdiques, organitzades des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Així, a partir de les 9 del matí hi haurà un esmorzar popular i una hora més tard el mossèn farà la benedicció del terme i oficiarà una missa a la capella de Santa Margarida. A 2/4 de 12 del matí s’enlairaran 300 globus blancs a favor de la Pau. A les 12 del migdia ressonarà dins de la fortalesa la música de sardanes que oferirà la Cobla Ciutat de Manresa. A la Sala Gran es podrà veure una mostra de pintura. Al llarg de tot el matí, hi haurà animació medieval i tir amb arc, a càrrec d’Ad Domini Latere. El castell de Claramunt és un dels millors, i més ben conservats, i més bonics castells de Catalunya, i d’Espanya i, si m’apureu us diré que d’Europa. No és un castell aparatòs, ni artificiós, ni romàntic. És un bon exemple de castell medieval, sense artificis, sense adicions, sense tonteries. Un recinte jussà, o de baix, amb patis i una cisterna. Un recinta sobirà, esplèndit, amb les restes d’un bellíssim temple romànic, d’una gran puresa. Una ciutadella, amb tres torres i una gran torre mestre. Tots ells edificis romànics, o gòtics, de línia austera, sense concesions de cara a la galeria. Una vista espectacular, quasi aèria damunt la conca d’Odena, l’Anoià i les serres interiors de Miralles. Tot això és Claramunt. Al castell s’hi arriba per la Pobla de Claramunt. Podeu fer l’aproximació per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida, sortint a la primera sortida, la que indica Òdena i Igualada. Seguiu els senyals cap a La Pobla de Claramunt i el castell, tot força ben indicat. Podeu anar-hi també des de Martorell per Capellades, o des de Vilafranaca del Penédes, per la carretera que va a Igualada. La pista que puja al castell està al final del poble. Això si veniu des d’Igualada. O just a l’entrada, venint de Capellades. És una pista encimentada, estreta, difícil de trobar, que puja molt, insistent en la pujada. Una cadena tanca el pas de vehicles quan queden encara 1.500 mts. de camí costerut. Hi ha allà un aparcament justet, molt justet, però no el podreu fer servir aquest dia de l’aplec, tot estarà colapsat. És aquesta una excursió familiar un pèl dura, sobretot pels pares i mares que carregueu fills petits. L’esforç és potent, la pujada cansada, i malgrat tot la recompensa val la pena. La visita al recinte és lliure, o guiada si ho voleu així. Cal pagar un mòdic preu. Però el dia de l’aplec és especial, podreu entrar arreu. Per dinar i si us cal, dormir, teniu una fonda de tota la vida que us ofereix els seus serveis a la Pobla. És l’hotel Robert, a l’avinguda de Catalunya, 1, ben a prop del camí que puja al castell. També el restaurant Camí del Castell, a l’avinguda de Catalunya, 9, tel: 93 808 64 25. Al costat teniu “El Cau de l’Ais” a l’Avinguda de Catalunya, 15. Tel: 93 808 61 28. El Mas dels Vivencs, és molt bonic, però treballa quasi exclusivament per noces. Bon aplec al fabulós castell de Claramunt!.

El castillo de Claramunt es uno de los mejores, mejor conservados y más hermosos castillos de Catalunya y de España, e incluso, si me apurais, de Europa. No es un castillo aparatoso, ni artificioso, ni romántico. Es un buen ejemplo de castillo medieval, sin artificios, sin adiciones, sin tonterías. Un recinto inferior con patios y una cisterna, un recinto soberano, espléndido, con los restos de un bellísimo templo románico, de una gran pureza, y una ciudadela, con tres torres y una gran torre maestra. Edificios románicos, góticos, de línea austera, sin concesiones de cara a la galería. Una vista espectacular, casi aérea sobre la cuenca de Odena, Anoia o las sierras interiores de Miralles. Eso és Claramunt. Al castillo de Claramunt se llega por la Pobla de Claramunt. Pueden hacer la aproximación por la autovía A2 de Barcelona a Lleida, saliendo en la primera salida, la que indica Òdena e Igualada. Sigan las señales hacia La Pobla de Claramunt y el castillo, todo bien señalado. O bien suban desde Martorell hacia Capellades, o des de Vilafranaca del Penedès, por la carretera que va a Igualada. La pista que sube al castillo está justo al final del pueblo, al final de La Pobla de Claramunt. Eso si viene desde Igualada. O justo antes de entrar en el pueblo, viniendo de Capellades. Es una pista de cemento, estrecha, difícil de encontrar, y que sube mucho, insistente en la subida. Una cadena cierra el paso de vehículos cuando quedan todavía 1.500 mts. de cuesta. Hay allí un parking justito, muy justito. Una excursión familiar un poco dura, sobre todo si los padres y madres cargan con hijos pequeños. El esfuerzo es potente, la subida cansada, pero la recompensa vale la pena. La visita al recinto es libre, o guiada si se quiere, y hay que pagar un módico precio. Se pasa un audiovisual, y se venden recuerdos y bebidas, pero no hay bar ni restaurante. Hay pocos servicios, todo es de subsistencia. Para comer, y si necesita dormir, teneis en la Pobla una fonda de toda la vida que os ofrece sus servicios. Pequeña, antes seria lujosa, pero hoy está un poco, pero solos un poco, venida a menos. No obstante la buena comida está asegurada. Es el hotel Robert, en la avenida de Catalunya, 1, casi junto al camino que sube al castillo. Teléfono: 93 808 60 00. También teneis el Mas dels Vivencs, que es muy bonito, pero trabaja casi exclusivamente para la BBC (Bodas, bautizos y convenciones).

La Jonquera


la-jonquera

La vila de La Jonquera, just a la ratlla divisòria entre Espanya i França, és per molta gent només això: un poble gran de frontera, ple de camions, de brogit i poc atractiu. I potser teniu raó, però avui us donarem algunes pistes que potser us faran canviar una mica l’opinió sobre la vila, i us farem veure que pot ser un bon lloc per fer una parada abans de passar la ratlla, per dinar-hi o per descansar. Això sense esmentar que a La Jonquera hi ha el Museu Memorial de l’Exili (el MUME), un espai que ofereix un centre d’interpretació sobre l’exili i els exiliats de la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. La seva exposició permanent mostra el camí i les peripècies vitals dels milers d’homes, dones i nens exiliats. A més, La Jonquera és una bona base d’excursions si penseu anar a la platja, a Colera, a Portbou, a Garbet, a Roses, a Llança, Port de la Selva o Cadaqués, i ho trobeu tot ple, i tot molt car. O bé el punt de sortida ideal per pujar a veure el castell de Requesens, o els poblets d’Espolla, Rabós, amb el seu monestir de Sant Quirze de Colera, o fins i tot Perelada, vila medieval preciosa. Les restes del castell dels Requesens, dalt d’un turó en ple bosc, son accessibles en cotxe sense problemes, i també podeu anar en cotxe fins els estanys i fins a Cantallops, creuant els bellíssims paratges de la serra de l’Albera, que és un Parc Natural molt desconegut. Dins el terme també hi ha un piló de megàlits prehistòrics, i restes de la Via Augusta romana. O potser podeu parar-hi quan aneu cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, cercant els boscos encantats, o pareu-vos-hi quan passeu camí de França, de Perpinyà, de Colliure o de París. A la Jonquera hi arribareu fàcilment per la Nacional II o per l’autopista AP-7, sortida 2. No us pareu en cap centre comercial, ni en cap àrea de serveis, i aneu directes cap al centre de la població, un gran carrer major, fins i tot bonic, on no podreu aparcar. Però tranquils, al costat del bucòlic riu Llobregat, ben indicat, hi ha molt de lloc. Per dinar i dormir per aquesta zona no tindreu problemes. L’oferta és variada. Des d’hostals tradicionals com la Font del Pla, casolà i senzill, fins a propostes tan luxoses i engrescadores com Can Xiquet, a Cantallops. En mig teniu propostes de tota la vida, com Can Tomas, també a Cantallops, o bones adreces dins La Jonquera mateix, com ara el Café d’Avall, el nostre darrer descobriment, un lloc senzill però amb una bona carta i un menú sense competència, per un preu ridícul!. O el restaurant Miquel, de tota la vida, un clàssic. Molt recomanable. Bona visita a La Jonquera!.

En la villa de La Jonquera, en la raya divisoria entre España y Francia, está el Museo Memorial del Exilio (el MUME). Situado en un moderno edificio, ofrece un espacio de interpretación sobre el exilio y los exiliados de la Guerra Civil Española, 1936-1939. Su exposición permanente muestra el camino y las peripecias vitales de los miles de hombres, mujeres y niños exiliados. Como muchos sufrieron luchando por la libertad, durante la segunda guerra mundial, dentro de las filas de la resistencia francesa, como otros sufrieron los campos de exterminio nazis. Como otros retornaron a España, donde también sufrieron persecución, cárcel, o el silencio, en un largo exilio en el interior del país. Como otros tuvieron que cruzar el Atlántico para buscar asilo en América. Todos pero compartieron el exilio. No es casual que el Museo se haya instalado en La Jonquera, una villa que ha sufrido la raya fronteriza como ninguna, que ha visto pasar gente hacia aquí y hacia allá, que está pagando en su fisonomía las cargas pesadas y las servidumbres de las aduanas, camiones, carreteras, talleres, gasolineras, parkings, bares de copas, prostíbulos, edificios oficiales, burocracia y papeleo. La Jonquera se merecía un equipamiento como éste, que las familias lo visiten, de paso, cuando van a la playa, hacia Colera, Portbou, a Garbet, Roses, Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Cuando van a ver el castillo de Requesens, o los pueblos de Espolla, Rabós, con su monasterio de Sant Quirze de Colera, o Perelada, villa medieval preciosa. O quizás pararán allí cuando suban hacia Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, buscando los bosques encantados, o cuando pasen camino de Francia, de Perpiñán, de Colliure o de París. El MUME tiene una exposición permanente muy interesante y organiza de temporales, muy a menudo. Precios ajustados, gratuito para los niños, y horarios factibles, cerrado los lunes. Se llega fácilmente por la Nacional II o por la autopista AP-7, salida 2, yendo hacia el centro de La Jonquera, donde está situado el museo, en la Calle Mayor, 47. Aunque el sector del pueblo junto a la carretera no es el más bonito del mundo, la villa tiene atractivos turísticos aparte del Museo, que pueden aprovechar para llenar el día y la visita. Así se puede caminar hasta los restos del castillo de los Rocabertí, sobre una colina. O ir en coche hacia los estanques y Cantallops, por bellísimos parajes de la sierra de la Albera, Parque Natural, hasta otro castillo magnífico, el de Requesens, una maravilla. ¡Lástima del paisaje quemado por el fuego!. Dentro del término también hay un montón de megalitos prehistóricos, y restos de la Vía Augusta romana. Para comer y dormir por esta zona no tendrán problemas. La oferta es muy variada. Desde hostales tradicionales como la Font del Plan, casero y sencillo, hasta propuestas tan lujosas y estimulantes como Can Xiquet, en Cantallops. En medio tenéis propuestas de toda la vida, como Can Tomas, también en Cantallops, o los grandes buffets libres para camioneros, donde la cantidad supera todas las previsiones.

Aplec del Castell de Claramunt


aplec_claramunt

El primer dia de maig, el divendres 1 de maig de 2015, el Castell de Claramunt acollirà, com ja és tradicional, l’Aplec de la Santa Creu. Al llarg del matí, a la fortalesa, es faran diferents activitats religioses i lúdiques, organitzades des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Així, a partir de les 9 del matí hi haurà un esmorzar popular i una hora més tard el mossèn de la Pobla, Miquel Guillén, farà la benedicció del terme i oficiarà una missa a la capella de Santa Margarida. A 2/4 de 12 del matí s’enlairaran 300 globus blancs a favor de la Pau. A les 12 del migdia ressonarà dins de la fortalesa la música de sardanes que oferirà la Cobla Ciutat de Manresa. A la Sala Gran es podrà veure una mostra de pintura de Jordi Sanahuja, que es podrà visitar fins al diumenge 14 de juny, en horari d’obertura del monument. Al llarg de tot el matí, hi haurà animació amb el grup Plou i Fa Sol i tir amb arc, a càrrec d’Ad Domini Latere. El castell de Claramunt és un dels millors, i més ben conservats, i més bonics castells de Catalunya, i d’Espanya i, si m’apureu us diré que d’Europa. No és un castell aparatòs, ni artificiós, ni romàntic. És un bon exemple de castell medieval, sense artificis, sense adicions, sense tonteries. Un recinte jussà, o de baix, amb patis i una cisterna. Un recinta sobirà, esplèndit, amb les restes d’un bellíssim temple romànic, d’una gran puresa. Una ciutadella, amb tres torres i una gran torre mestre. Tots ells edificis romànics, o gòtics, de línia austera, sense concesions de cara a la galeria. Una vista espectacular, quasi aèria damunt la conca d’Odena, l’Anoià i les serres interiors de Miralles. Tot això és Claramunt. Al castell s’hi arriba per la Pobla de Claramunt. Podeu fer l’aproximació per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida, sortint a la primera sortida, la que indica Òdena i Igualada. Seguiu els senyals cap a La Pobla de Claramunt i el castell, tot força ben indicat. Podeu anar-hi també des de Martorell per Capellades, o des de Vilafranaca del Penédes, per la carretera que va a Igualada. La pista que puja al castell està al final del poble. Això si veniu des d’Igualada. O just a l’entrada, venint de Capellades. És una pista encimentada, estreta, difícil de trobar, que puja molt, insistent en la pujada. Una cadena tanca el pas de vehicles quan queden encara 1.500 mts. de camí costerut. Hi ha allà un aparcament justet, molt justet, però no el podreu fer servir aquest dia de l’aplec, tot estarà colapsat. És aquesta una excursió familiar un pèl dura, sobretot pels pares i mares que carregueu fills petits. L’esforç és potent, la pujada cansada, i malgrat tot la recompensa val la pena. La visita al recinte és lliure, o guiada si ho voleu així. Cal pagar un mòdic preu. Però el dia de l’aplec és especial, podreu entrar arreu. Per dinar i si us cal, dormir, teniu una fonda de tota la vida que us ofereix els seus serveis a la Pobla. És l’hotel Robert, a l’avinguda de Catalunya, 1, ben a prop del camí que puja al castell. També el restaurant Camí del Castell, a l’avinguda de Catalunya, 9, tel: 93 808 64 25. Al costat teniu “El Cau de l’Ais” a l’Avinguda de Catalunya, 15. Tel: 93 808 61 28. El Mas dels Vivencs, és molt bonic, però treballa quasi exclusivament per noces. Bon aplec al fabulós castell de Claramunt!.

El castillo de Claramunt es uno de los mejores, mejor conservados y más hermosos castillos de Catalunya y de España, e incluso, si me apurais, de Europa. No es un castillo aparatoso, ni artificioso, ni romántico. Es un buen ejemplo de castillo medieval, sin artificios, sin adiciones, sin tonterías. Un recinto inferior con patios y una cisterna, un recinto soberano, espléndido, con los restos de un bellísimo templo románico, de una gran pureza, y una ciudadela, con tres torres y una gran torre maestra. Edificios románicos, góticos, de línea austera, sin concesiones de cara a la galería. Una vista espectacular, casi aérea sobre la cuenca de Odena, Anoia o las sierras interiores de Miralles. Eso és Claramunt. Al castillo de Claramunt se llega por la Pobla de Claramunt. Pueden hacer la aproximación por la autovía A2 de Barcelona a Lleida, saliendo en la primera salida, la que indica Òdena e Igualada. Sigan las señales hacia La Pobla de Claramunt y el castillo, todo bien señalado. O bien suban desde Martorell hacia Capellades, o des de Vilafranaca del Penedès, por la carretera que va a Igualada. La pista que sube al castillo está justo al final del pueblo, al final de La Pobla de Claramunt. Eso si viene desde Igualada. O justo antes de entrar en el pueblo, viniendo de Capellades. Es una pista de cemento, estrecha, difícil de encontrar, y que sube mucho, insistente en la subida. Una cadena cierra el paso de vehículos cuando quedan todavía 1.500 mts. de cuesta. Hay allí un parking justito, muy justito. Una excursión familiar un poco dura, sobre todo si los padres y madres cargan con hijos pequeños. El esfuerzo es potente, la subida cansada, pero la recompensa vale la pena. La visita al recinto es libre, o guiada si se quiere, y hay que pagar un módico precio. Se pasa un audiovisual, y se venden recuerdos y bebidas, pero no hay bar ni restaurante. Hay pocos servicios, todo es de subsistencia. Para comer, y si necesita dormir, teneis en la Pobla una fonda de toda la vida que os ofrece sus servicios. Pequeña, antes seria lujosa, pero hoy está un poco, pero solos un poco, venida a menos. No obstante la buena comida está asegurada. Es el hotel Robert, en la avenida de Catalunya, 1, casi junto al camino que sube al castillo. Teléfono: 93 808 60 00. También teneis el Mas dels Vivencs, que es muy bonito, pero trabaja casi exclusivamente para la BBC (Bodas, bautizos y convenciones).

El MUME a la Jonquera


mume

A la vila de La Jonquera, a la ratlla divisòria entre Espanya i França, hi ha el Museu Memorial de l’Exili (el MUME). Situat en un modern edifici ofereix un espai d’interpretació sobre l’exili i els exiliats de la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. La seva exposició permanent mostra el camí i les peripècies vitals dels milers d’homes, dones i nens exiliats. Com molts van lluitar per la llibertat, durant la segona guerra mundial, dins les files de la resistència francesa, com altres van patir als camps d’extermini nazis. Com altres van retornar a Espanya, on també van patir persecució, presó, o el silenci, en un llarg exili a l’interior del país. Com altres van haver de creuar l’Atlàntic per cercar asil a Amèrica. Tots però van compartir l’exili. No és casual que el Museu s’hagi instal·lat a La Jonquera, una vila que ha patit la ratlla fronterera com cap, que ha vist passar gent cap aquí i cap allà, que pagat en la seva fisonomia les càrregues feixuges i les servituts de les duanes, camions, carreteres, tallers, gasolineres, pàrkings, bars de copes, prostíbuls, edificis oficials, burocràcia i paperassa. La Jonquera es mereixia un equipament com aquest, que les famílies el visitin, de passada, quan van a la platja, a Colera, a Portbou, a Garbet, a Roses, a Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Quan van a veure el castell de Requesens, o els poblets d’Espolla, Rabós, amb el seu monestir de Sant Quirze de Colera, o Perelada, vila medieval preciosa. O potser pareu-hi quan pugen cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, cercant els boscos encantats, o quan passeu camí de França, de Perpinyà, de Colliure o de París. El MUME te una exposició permanent molt interessant i n’organitza de temporals, molt sovint. Preus ajustats, gratuït pels infants, i horaris factibles, tancat els dilluns. Hi arribareu fàcilment per la Nacional II o per l’autopista AP-7, sortida 2, i anant cap al centre de la Jonquera, on està situat el museu, al Carrer Major, 47. Tot i que el sector del poble tocant a la carretera no és el més bonic del món, la vila te atractius turístics a banda del Museu, que podeu aprofitar per omplir el dia i la visita. Així podeu caminar fins les restes del castell dels Rocabertí, dalt d’un turó. O anar en cotxe cap als estanys i a Cantallops, pels bellíssims paratges de la serra de l’Albera, Parc Natural, fins un altre castell magnífic, el de Requesens, una maravella. Llàstima del paisatge cremat pel foc!. Dins el terme també hi ha un piló de megàlits prehistòrics, i restes de la Via Augusta romana. Per dinar i dormir per aquesta zona no tindreu problemes. L’oferta és variada. Des d’hostals tradicionals com la Font del Pla, casolà i senzill, fins a propostes tan luxoses i engrescadores com Can Xiquet, a Cantallops. En mig teniu propostes de tota la vida, com Can Tomas, també a Cantallops, o els grans buffets lliures per a camioners, on la quantitat supera totes les previsions. Bona visita a La Jonquera!.

En la villa de La Jonquera, en la raya divisoria entre España y Francia, está el Museo Memorial del Exilio (el MUME). Situado en un moderno edificio, ofrece un espacio de interpretación sobre el exilio y los exiliados de la Guerra Civil Española, 1936-1939. Su exposición permanente muestra el camino y las peripecias vitales de los miles de hombres, mujeres y niños exiliados. Como muchos sufrieron luchando por la libertad, durante la segunda guerra mundial, dentro de las filas de la resistencia francesa, como otros sufrieron los campos de exterminio nazis. Como otros retornaron a España, donde también sufrieron persecución, cárcel, o el silencio, en un largo exilio en el interior del país. Como otros tuvieron que cruzar el Atlántico para buscar asilo en América. Todos pero compartieron el exilio. No es casual que el Museo se haya instalado en La Jonquera, una villa que ha sufrido la raya fronteriza como ninguna, que ha visto pasar gente hacia aquí y hacia allá, que está pagando en su fisonomía las cargas pesadas y las servidumbres de las aduanas, camiones, carreteras, talleres, gasolineras, parkings, bares de copas, prostíbulos, edificios oficiales, burocracia y papeleo. La Jonquera se merecía un equipamiento como éste, que las familias lo visiten, de paso, cuando van a la playa, hacia Colera, Portbou, a Garbet, Roses, Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Cuando van a ver el castillo de Requesens, o los pueblos de Espolla, Rabós, con su monasterio de Sant Quirze de Colera, o Perelada, villa medieval preciosa. O quizás pararán allí cuando suban hacia Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, buscando los bosques encantados, o cuando pasen camino de Francia, de Perpiñán, de Colliure o de París. El MUME tiene una exposición permanente muy interesante y organiza de temporales, muy a menudo. Precios ajustados, gratuito para los niños, y horarios factibles, cerrado los lunes. Se llega fácilmente por la Nacional II o por la autopista AP-7, salida 2, yendo hacia el centro de La Jonquera, donde está situado el museo, en la Calle Mayor, 47. Aunque el sector del pueblo junto a la carretera no es el más bonito del mundo, la villa tiene atractivos turísticos aparte del Museo, que pueden aprovechar para llenar el día y la visita. Así se puede caminar hasta los restos del castillo de los Rocabertí, sobre una colina. O ir en coche hacia los estanques y Cantallops, por bellísimos parajes de la sierra de la Albera, Parque Natural, hasta otro castillo magnífico, el de Requesens, una maravilla. ¡Lástima del paisaje quemado por el fuego!. Dentro del término también hay un montón de megalitos prehistóricos, y restos de la Vía Augusta romana. Para comer y dormir por esta zona no tendrán problemas. La oferta es muy variada. Desde hostales tradicionales como la Font del Plan, casero y sencillo, hasta propuestas tan lujosas y estimulantes como Can Xiquet, en Cantallops. En medio tenéis propuestas de toda la vida, como Can Tomas, también en Cantallops, o los grandes buffets libres para camioneros, donde la cantidad supera todas las previsiones.

Castell i col·legiata de Mur


El poderós castell de Mur alça les seves defenses del primer romànic dalt d’un turó potent, defensant el passatge dels Terradets, a la maravellosa terra que domina el Montsec. Aquesta via, lloc de pas obligat entre les valls pirinenques de les conques d’ací i d’allà, clau de Tremp i dels dos Pallars, calia defensar-la de les escomeses musulmanes de Lleida o Saragossa. En l’atzarós segle X, viure en aquesta línia de frontera, era viure en la guerra permanent. Per això s’edificà aquí dalt una torre, simple, forta, feta de la mateixa roca del lloc, altanera. I se la rodeja d’una muralla, sense més pretensió arquitectònica que ser alta i dura, de forma arrodonida, com un ou. I aquí visqueren colons de frontera, dalt d’aquesta acròpolis, als peus de la fortalesa. Fins que Arnau Mir de Tost, cabdill militar insigne, conqueridor de la Vall d’Àger, avançà més enllà la ratlla. El castell quedà inmortalitzat, aturat en el temps. Prop seu s’edificà una col·legiata agustiniana, homes dedicats a pregar per l’ànima dels vescomptes enterrats al temple.

No acostumem a posar dues fotos en un reportatge de sortida familiar, però el castell de Mur va de parella amb una joia del romànic català més pur, a escasos 50 mts del castell. Per això és una visita tan recomanable. Santa Maria de Mur conserva un claustre bellíssim, antic, rupestre. I una església fantàstica, amb unes reproduccions superbament ben fetes de les pintures romàniques de l’absis, avui dia a Boston. Tot plegat en fa un dels millors monuments més bonics que puguem veure a casa nostra. Completa l’excursió el fet que la visita guiada està molt ben explicada, i que arreu hi ha plafons amb tota la informació que pugueu desitjar. Mur, castell i col·legiata, valen una excursió dedicada. Però la zona és perfecta per un pont, o unes vacances. Només us direm que, ben a prop, teniu l’embassament de Terradets, amb una oferta lúdica pensada pels infants: kaiac, canoes… L’Hotel Terradets, a tocar del llac, i no lluny de Mur, s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Finalment, per no marejar-vos més, només referenciar el congost de Montrebei, amb el camí de sirga damunt les aigües blaves. I tants poblets, tants temples, tanta natura per recòrrer… Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Mur si aneu fins Vilagrasa per la A2, per prendre la C-53 fins Balaguer, i d’allà la C-12, o la C-13, fins Cellers, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel. Preneu la carretera local LV-9124, cap a La Guardia de Tremp, i ben indicat, cap a Mur.

El poderoso castillo de Mur alza sus defensas del primer románico sobre una colina potente, defendiendo el pasaje de los Terradets, en la maravillosa tierra que domina el Montsec. Esta vía, lugar de paso obligado entre los valles pirenaicos y las tierras musulmanas de Lleida o Zaragoza, vivió el azaroso siglo X como tierra de frontera, que era vivir en la guerra permanente. Por eso se edificó aquí arriba una torre, simple, fuerte, hecha de la misma roca del lugar, y se la rodeó de una muralla, sin más pretensión arquitectónica que ser alta y dura, de forma redondeada, como un huevo. Y aquí vivieron colonos de frontera, arriba de esta acrópolis, a los pies de la fortaleza. Hasta que Arnau Mir de Tost, caudillo militar insigne, conquistador de la Vall d’Àger, avanzó más allá la raya. El castillo quedó inmortalizado, parado en el tiempo. Cerca se edificó una colegiata agustiniana, hombres dedicados a orar por el alma de los vizcondes enterrados en el templo. Colegiata y castillo de Mur hacen pareja como una joya única del románico catalán más puro, a escasos 50 mts uno de otro. Por eso es una visita tan recomendable. Santa María de Mur conserva un claustro bellísimo, antiguo, rupestre. Y una iglesia fantástica, con unas reproducciones soberbiamente bien hechas de las pinturas románicas del ábside, hoy en día en Boston. Todo ello hace de Mur uno de los mejores monumentos más bonitos que podamos ver en nuestro país. Completa la excursión el hecho de que la visita guiada está muy bien explicada, y que en todas partes hay paneles con toda la información que podáis desear. Mur, castillo y colegiata, valen una excursión dedicada. Pero la zona es perfecta para un puente, o unas vacaciones. Sólo diremos que, muy cerca, tienen el embalse de Terradets, con una oferta lúdica pensada para los niños: kayac, canoas … El Hotel Terradets, junto al lago, y no lejos de Mur, se ha especializado en organizar vacaciones para los niños y sus padres. Bici, senderismo, hípica, geocatching … un paraíso para los niños. Habitaciones familiares a precios razonables. También se puede visitar la Cuenca de Tremp, con las huellas de dinosaurio cerca de Isona. Y el castillo de Llorda, la otra fortaleza familiar de Arnau Mir de Tost, impresionante. O la iglesia románica de Gavet de la Conca, un lujo. No os perdáis el Valle de Àger, con otra colegiata románica, obra de Arnau también, y con el observatorio astronómico del Ojo del Montsec, ideal para familias con niños y niñas en edad escolar. Finalmente, para no marearos más, sólo referenciaros el desfiladero de Montrebei, con el camino de sirga sobre las aguas azules. Y tantos pueblos, tantos templos, tanta naturaleza para recorrer … Para dormir nos dicen cosas buenas de La Rectoria, un hotelito rural y restaurante, situado en la plaza de la Iglesia de la Guardia de Tremp, un pueblo cercano al castillo de Mur. Tel: 973 65 00 42. En Tremp tienen muchos hoteles, todos un poco destartalados, pero hemos estado bien en el Siglo XX, muy clásico, y en el Nerets, en Vilamitjana, más rural. En el Valle de Àger tienen Can Maciarol, algo más que una casa rural, con restaurante y apartamentos. Más lejos la Hospedería del Monasterio de Les Avellanes, impresionante. Para comer sirve cualquiera de estos lugares, pero nosotros preferimos Casa Xalets, en Àger, una apuesta segura. Tienen también un par de campings, el Zodiac, con menos renombre, y el promotor del turismo en la zona, el cámping Valle de Àger. Llegará a Mur si van hasta Vilagrasa por la A2, para tomar la C-53 hasta Balaguer, y de allí la C-12, o la C-13, hasta Cellers, en el embalse de Terradets, donde está el Hotel. Tomen la carretera local LV-9.124, hacia La Guardia de Tremp, y bien indicado, hacia Mur.