Sant Jaume a Prats de Lluçanès


Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés hi ha el poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquí, el cap de setmana del 21 i 22 de juliol de 2018, te lloc una nova edició de la Fira de Sant Jaume i de la mostra gastronòmica, TastaQmarca. Dissabte a la nit teniu una mostra gastronòmica del Lluçanès, diferents tastos entre 1 i 4 euros. Música en directe, havaneres, cant de taverna i sons cubans. El diumenge, durant tot el matí, als carrers del centre del poble, hi haurà parades d’artesans, firaires, botigues al carrer i mercat. També motos antigues, cançons amb el taller dels enCants del món, festa bastonera i cercavila, i teatre infantil amb la Pepa & Pili. A la tarda festa d’escuma. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. El Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Jaime este fin de semana. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria tiene mercado, música, concierto, juegos tradicionales, bastoneros… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito.

Anuncis

Lescun: Plateau de Lhers


Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe, que acaba a la vila d’Oloron-Sainte Marie que n’és la capital, una ciutat gran. Però de totes les meravelles d’aquesta vall, al peu dels Pirineus, us proposem una excursió pel poble de Lescun. Es troba a la falda d’un circ de muntanyes impressionat, el circ de Lescun, dels més bonics dels Pirineus centrals. Tot just passar el port, o el túnel de Somport, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara trobareu, a mà esquerra tot baixant, la carretera que porta al poble de Lescun, des d’on podeu arribar en cotxe al peu del circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Abans d’arribar a Lescun trobareu a mà esquerra de nou, la indicació per accedir als plans de Lhers. Es tracta d’un altre indret bucòlic, amb un seguit de prats i rius d’alta muntanya, amb granges disseminades, on pasturen vaques i cavalls. Idílic. La carretera arriba fins un càmping d’alta muntanya, en un entorn de pics impressionants. Apte per a qualsevol tipus de vehicle, carretera estreta però asfaltada i condicionada. Des d’allà mil rutes de senderisme familiar son possibles. El centre francès de la vall seria Oloron, un poble gran, amb la seva catedral, una església romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar a casa pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

 

Hoy os proponemos ir a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para bajar per la Val d’Aspe, que acaba en la villa d’Oloron-Sainte Marie que es la capital del valle, y una ciutat grande. Pero más en concreto lo que os proponemos hoy es una excursión al pueblo de Lescun. El circo de Lescun es uno de los más bonitos de los Pirineos Franceses. Podeis ir a pueblo, y al circo, o bién subir a los llanos de Lhers. Se trata de un lugar bucólico con una carretera estrecha que cruza prados y bosques hasta llegar a un camping de alta montaña. Posibilidad de grandes rutas de senderismo familiares. Oloron, un pueblo grande, merece una visita también, con su catedral románica, patrimonio de la humanidad. En Oloron teneis el hotel Alysson, y para comer “La cort des miracles”, un bar con comidas. Podeis volver por el Portalet, y Formigal. O volver por el túnel y parar a comer en l’Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante. Sabiñánigo tiene un hotel fabuloso: el Villa Virgínia. Cerca está Jaca con su catedral y el museo diocesano y las pinturas románicas. Podeis recorrer las iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo.

Somport


El Summum Portus romà, el camí de muntanya més baix en el Pirineu axial entre Espanya i França, el port de Somport, l’únic accés lliure de neu, el port de muntanya més utilitzat pels peregrins medievals a Compostela és un indret magnífic que podeu visitar tot l’any. La pujada des de Jaca és molt amable. La mateixa ciutat és meravellosa, amb la seva catedral, el casc antic, el museu diocesà amb les pintures romàniques d’Aragó. Pujant cap al port trobareu Villanua, amb una cova plena de ratspenats. I més amunt les estacions d’esquí d’Astun i de Candanchú, enmarcades per un impressionant circ de muntanyes. Tot seguit arriba el port, inesperadament. Ni ho notareu. Abans de baixar cap a França us recomanem una visita a Astún. Aquesta estació d’esquí molt familiar és lloc de partida de incontables i boniques rutes de senderisme. Com ara la que porta a l’Ibón de las Truchas, i que podeu fer en telecadira fàcilment. En baixar cap a la part francesa, entrant a la Gave d’Aspe, el decorat canvia molt. És més verd, menys agreste, menys dur. El primer poble que trobem és Urdos, graciós però sense res destacable.

Més avall un parell de poblets medievals molt bonics i, encara més avall la desviació cap a Lescun, amb el seu circ glaciar impresionant, i les valls i prats de l’Hers, un lloc molt bucòlic i pastoral, orígen de noves rutes per caminar a la muntanya en família. Accés en vehicle molt fàcil i còmode.

Si seguiu més enllà baixareu cap a Oloron Sainte Marie, un gran burg occità i pirenaïc amb una colosal catedral romànica de marbre rosat. Per dinar i dormir recomanem tornar a territori espanyol i us proposem dos lloc mítics: l’Anglassé a Canfranc, i podeu aprofitar per admirar la monumental estació de tren decimonònica, o bé a Jaca, davant la catedral el bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé allà. Molt recomanable. A Jaca podeu dormir a l’Hotel Reina Felicia, bé. O al Jacetania, molt bé. Però a nosaltres ens agrada fer-ho a Sabiñánigo, a l’Hotel Villa Virgínia, amb un spa increible!.

El puerto de Somport ofrece a los viajeros familiares muchos atractivos. Antes de subir este puerto pirenaico teneis la posibilidad de visitar la bella ciudad de Jaca, con su barrio antiguo y su catedral, con el museo. Subiendo al puerto hay bellos pueblos y valles. Llegando arriba teneis la estación de tren de Canfranc, y las estaciones de esquí de Candanchú y Astún. Pasado el puerto, ya en Francia, el paisaje se vuelve aún más verde si cabe. Al final del valle teneis el Circo de Lascún y la bella población de Oloron Sainte Marie, con otra espléndida catedral románica. No os perdais esta excursión.

Temps de Flors a Sant Joan les Fonts


Us agraden les flors?. Heu anat algun any a Girona, a veure el Temps de Flors, i heu fugit de la gentada que hi ha?. Us heu quedat amb moltes ganes de veure més flors?. Doncs el vostre destí és Sant Joan les Fonts, un poble de la meravellosa comarca gironina de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts és una sortida familiar clara, pel seu patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, un castell medieval i diverses esglésies en nuclis rurals. També presenta un patrimoni natural increïble, amb passejades al costat del riu Fluvià, i l’anomenada ruta de les tres colades, colades de lava volcànica. Tot el municipi està inclós dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Doncs bé, us convidem a pujar aquest pont de segona pasqua a Sant Joan Les Fonts amb motiu de la seva exposició de flors i mostra de bonsais. Una cita anual que te cada vegada més èxit. Hi ha molts llocs guarnits amb decoració floral, alguns per dins, altres per fora, i altres en tots dos espais. Teniu el Molí Fondo, Can Cantra, la Font de la plaça Major, alguns carrers, l’Escola Municipal de Belles Arts, escales, fonts, el pont medieval… i el seu castell medieval, el castell de Juvinyà, que podreu visitar per dins. Un trenet turístic recorre tota la ruta de la flor. A més podeu trobar demostracions, exposicions i tallers variats, com ara el de modelat de bonsais, patchwork, sardanes… No us ho penseu gaire i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o el Restaurant Falguera. També Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera.com o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana a les terres dels volcans, gaudint de les flors, quina idea més fabulosa!.

¿Os gustan las flores?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la marvellosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts con motivo de su exposición de flores y muestra de bonsáis. Una cita anual que tiene cada vez más éxito. Hay muchos lugares adornados con decoración floral, algunos por dentro, otros por fuera, y otros en ambos espacios. Tienen el Molí Fondo, Can Cantra, la Fuente de la plaza Mayor, algunas calles, la Escuela Municipal de Bellas Artes, escaleras, fuentes, el puente medieval … y su castillo medieval, el castillo de Juvinyà, que podréis visitar por dentro. Un tren turístico recorre toda la ruta de la flor, el sábado de las 16:00 a las 20:00 horas y el domingo a partir de las 10:00 horas hasta el cierre de la muestra. Sale del Molí Fondo cada 30 minutos. Además podéis encontrar demostraciones, exposiciones y talleres variados, como el de modelado de bonsáis, patchwork, sardanas … No os lo penséis mucho y pasad el fin de semana en la Garrotxa. Aprovechad para hacer una visita familiar al Parque de los volcanes, que es impresionante siempre y en todo tiempo. No dejeis de probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes, ¡qué idea más fabulosa!.

Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Aplec de maig al Castell de Claramunt


El primer dia de maig, el dimarts 1 de maig de 2018, el Castell de Claramunt acollirà, com ja és tradicional, l’Aplec de la Santa Creu. Al llarg del matí, a la fortalesa, es faran diferents activitats religioses i lúdiques, organitzades des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. El programa d’actes s’obrirà a les 9 del matí amb un esmorzar popular. Una hora més tard, a les 10, el mossèn farà la benedicció del terme i a la capella de Santa Margarida oficiarà una missa.
A les 11, la Coral La Lira oferirà una cantada amb motiu del centenari de la formació vocal poblatana, sota la direcció de Marta Carceller. També es comptarà amb l’actuació de la Coral Terpsicore, de Sant Quintí de Mediona, sota la direcció de Marta Olivé. A les 12 del matí, es farà una enlairada de 300 globus blancs a favor de la Pau. Aquesta activitat serà el setzè any que es porta a terme. Seguidament, a la plaça del Castell, hi haurà una ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la Sala Gran es podrà veure una exposició de fotografies i objectes dels 30 anys de la festa de celebració del mil·lenari de la fortalesa. A més de totes aquestes activitats, al llarg del matí, hi haurà animació medieval amb el grup La Cremallera i tir amb arc, a càrrec del grup Vall Llobera.  El castell de Claramunt és un dels millors, i més ben conservats, i més bonics castells de Catalunya, i d’Espanya i, si m’apureu us diré que d’Europa. No és un castell aparatòs, ni artificiós, ni romàntic. És un bon exemple de castell medieval, sense artificis, sense adicions, sense tonteries. Un recinte jussà, o de baix, amb patis i una cisterna. Un recinta sobirà, esplèndit, amb les restes d’un bellíssim temple romànic, d’una gran puresa. Una ciutadella, amb tres torres i una gran torre mestre. Tots ells edificis romànics, o gòtics, de línia austera, sense concesions de cara a la galeria. Una vista espectacular, quasi aèria damunt la conca d’Odena, l’Anoià i les serres interiors de Miralles. Tot això és Claramunt. Al castell s’hi arriba per la Pobla de Claramunt. Podeu fer l’aproximació per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida, sortint a la primera sortida, la que indica Òdena i Igualada. Seguiu els senyals cap a La Pobla de Claramunt i el castell, tot força ben indicat. Podeu anar-hi també des de Martorell per Capellades, o des de Vilafranaca del Penédes, per la carretera que va a Igualada. La pista que puja al castell està al final del poble. Això si veniu des d’Igualada. O just a l’entrada, venint de Capellades. És una pista encimentada, estreta, difícil de trobar, que puja molt, insistent en la pujada. Una cadena tanca el pas de vehicles quan queden encara 1.500 mts. de camí costerut. Hi ha allà un aparcament justet, molt justet, però no el podreu fer servir aquest dia de l’aplec, tot estarà colapsat. És aquesta una excursió familiar un pèl dura, sobretot pels pares i mares que carregueu fills petits. L’esforç és potent, la pujada cansada, i malgrat tot la recompensa val la pena. La visita al recinte és lliure, o guiada si ho voleu així. Cal pagar un mòdic preu. Però el dia de l’aplec és especial, podreu entrar arreu. Per dinar i si us cal, dormir, teniu una fonda de tota la vida que us ofereix els seus serveis a la Pobla. És l’hotel Robert, a l’avinguda de Catalunya, 1, ben a prop del camí que puja al castell. També el restaurant Camí del Castell, a l’avinguda de Catalunya, 9, tel: 93 808 64 25. Al costat teniu “El Cau de l’Ais” a l’Avinguda de Catalunya, 15. Tel: 93 808 61 28. El Mas dels Vivencs, és molt bonic, però treballa quasi exclusivament per noces. Bon aplec al fabulós castell de Claramunt!.

El castillo de Claramunt es uno de los mejores, mejor conservados y más hermosos castillos de Catalunya y de España, e incluso, si me apurais, de Europa. No es un castillo aparatoso, ni artificioso, ni romántico. Es un buen ejemplo de castillo medieval, sin artificios, sin adiciones, sin tonterías. Un recinto inferior con patios y una cisterna, un recinto soberano, espléndido, con los restos de un bellísimo templo románico, de una gran pureza, y una ciudadela, con tres torres y una gran torre maestra. Edificios románicos, góticos, de línea austera, sin concesiones de cara a la galería. Una vista espectacular, casi aérea sobre la cuenca de Odena, Anoia o las sierras interiores de Miralles. Eso és Claramunt. Al castillo de Claramunt se llega por la Pobla de Claramunt. Pueden hacer la aproximación por la autovía A2 de Barcelona a Lleida, saliendo en la primera salida, la que indica Òdena e Igualada. Sigan las señales hacia La Pobla de Claramunt y el castillo, todo bien señalado. O bien suban desde Martorell hacia Capellades, o des de Vilafranaca del Penedès, por la carretera que va a Igualada. La pista que sube al castillo está justo al final del pueblo, al final de La Pobla de Claramunt. Eso si viene desde Igualada. O justo antes de entrar en el pueblo, viniendo de Capellades. Es una pista de cemento, estrecha, difícil de encontrar, y que sube mucho, insistente en la subida. Una cadena cierra el paso de vehículos cuando quedan todavía 1.500 mts. de cuesta. Hay allí un parking justito, muy justito. Una excursión familiar un poco dura, sobre todo si los padres y madres cargan con hijos pequeños. El esfuerzo es potente, la subida cansada, pero la recompensa vale la pena. La visita al recinto es libre, o guiada si se quiere, y hay que pagar un módico precio. Se pasa un audiovisual, y se venden recuerdos y bebidas, pero no hay bar ni restaurante. Hay pocos servicios, todo es de subsistencia. Para comer, y si necesita dormir, teneis en la Pobla una fonda de toda la vida que os ofrece sus servicios. Pequeña, antes seria lujosa, pero hoy está un poco, pero solos un poco, venida a menos. No obstante la buena comida está asegurada. Es el hotel Robert, en la avenida de Catalunya, 1, casi junto al camino que sube al castillo. Teléfono: 93 808 60 00. También teneis el Mas dels Vivencs, que es muy bonito, pero trabaja casi exclusivamente para la BBC (Bodas, bautizos y convenciones).

Una volta pel Bages


Encara que no ho creieu, el Bages és una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes. I dins del Bages, la subcomarca del Moianès potser encara ho és una mica més, de desconeguda i de bonica. En aquestes comarques hi ha un munt de pobles que podrien figurar dins un llistat dels pobles més bonics de Catalunya, i també més desconeguts. Avui us proposem una ruta per aquesta zona, que podeu fer en un parell o més de dies, o en un de sol. Del dret, o a la inversa. Parant aquí i allà, o només allà.

Des de Barcelona podeu anar cap a Granollers per l’AP7, i desviar-vos a l’alçada de Mollet cap a Caldes de Montbui. Podeu parar a Palau Solità i Plegamans, poble amb un bonic castell que és el Museu Folch i Torres. Caldes de Montbui, amb les fonts d’aigua calenta i les termes romanes, també mereix una parada. Seguim fins Sant Feliu de Codines, i continuem cap a Moia, una vila molt bonica, amb un casc antic xulo. Un xic més amunt, arribareu al fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Una joia del romànic català. Podeu gaudir del temple, del claustre, preciós i del poble, molt bonic.

L’Estany, amb quatre carrers medievals que envolten la seva joia romànica increïble, també és bonic. Al poble dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata.

Continuem en direcció a la C25, l’eix transversal de Catalunya, en la zona entre Vic i Manresa. L’agafem cap al sud, fins Santa Maria d’Oló, un poblet molt petit i bonic. Als afores hi ha la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Ara podeu baixar cap a Manresa, però abans d’arribar-hi, podeu anar a veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Aquest meravellòs monestir benedictí del segle XII ha renascut espectacularment de les seves centres. Integrat dins un itinerari de Món Sant Benet, és una visita familiar que no us heu de deixar escapar. Tot i que un pèl cara, la durada i els audiovisuals i recursos emprats justifiquen la despesa. Veureu un dels més bonics monestirs romànics de Catalunya.

Per aquí podeu dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. Val la pena per preu, i per qualitat. De tornada podeu anar a veure la bonica, i molt poc coneguda ciutat de Manresa, que és molt gran, amb la Catedral, la Seu gòtica, magnífica. Podeu dormir a l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic.

De tornada cap a Barcelona aneu en direcció Terrassa per la carretera local BV-1221, i podeu parar a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo. I un xic més endevant, amb desviació a mà dreta, teniu un altre lloc molt bonic de veure, el poblet de Mura. Sortint de Mura us trobareu al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades. Si voleu dinar per la zona de Mura teniu un fantàstic pícnic, amb barbacoes a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. No lluny de Mura, a sota una balma increible, molt i molt rústic, teniu El Puig de la Balma, espectacular. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, fareu ja el camí cap a casa.

Hoy os proponemos una ruta familiar visitando el Bages, una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, así como la subcomarca del Moianès. En esta zona hay algunos de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Por ejemplo Estany, con cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Bages o el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios como Sant Benet de Bages, pueblos medievales como Mura o Talamanca o castillos. Al Bages y al Moianés hemos ido por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià i el Estany. Para bajar luego por la C25 hasta cerca de Manresa, por el eje transversal, y acabar subiendo desde Navarcles hasta Terrassa por el Coll d’Estenalles. Una ruta que os recomendamos.