Els tres tombs de La Roca


A La Roca, un poble del Vallès molt proper a Granollers, hi fan aquest diumenge al matí una festa familiar d’aquelles que no us podeu perdre. Es tracta de la passada en honor a la festivitat de Sant Antoni Abat, que fan al poble cada tercer diumenge del mes de febrer, organitzada per l’Associació Amics dels Arriers i la col·laboració de l’Ajuntament de la Roca del Vallès.  Els infants gaudiran d’un espectacle de cavalls arrossegant carros carregats de palla o altres, que només podem veure en ocasions com la festa dels Tres Tombs. Com ja sabeu el ritus principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals pels carrers del municipi. És costum en molts indrets portar les mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts. A les 11.00 hores hi ha la concentració al final del carrer Església, tocant a la Riera, seguida de la benedicció a la plaça de l’Església i inici del recorregut pel carrer de l’Església, C. Major, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Espronceda, C. Prat de la Riba, C. Indústria, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Frederic  Mompou, C. Gayarre, C. Enrique Granados, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Espronceda, C. Prat de la Riba, C. Indústria, C. Hermenegild Carrera, C. Lluís Millet, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Sant Josep i Final a la Plaça St Jordi. En acabar la rua dels Tres Tombs hi haurà un pica-pica popular a la plaça Sant Jordi. Al  llarg del matí, a la Plaça de l’Era, es comptarà amb la presència de paradetes de gastronomia. La Roca, a més, te un castell, molt decoratiu i escenogràfic, que es veu a molta distància, i anuncia la vila, com el seu millor pregoner. Arribareu a La Roca, des de Barcelona, prenent l’AP7 i sortint a la sortida Granollers, o Granollers E. Mataró, ben indicat cap al poble. També fàcil anant fins Mataró per la C-32 i agafant allà la C-60, passant pel túnel de Coll de Parpers. Primera sortida acabat el túnel, i indicat cap a La Roca. Arribeu-vos-hi. No és gaire lluny, i la festa s’ho val!.

En La Roca, un pueblo del Vallès muy cercano a Granollers, hacen este domingo por la mañana la tradicional pasada de San Antonio. Burros, carros, caballos… una fiesta familiar de aquellas que no os podéis perder. Llegarán a La Roca, desde Barcelona, tomando la AP7 y saliendo en Granollers, o Granollers E. Mataró, bien indicado hacia el pueblo. También fácil yendo hasta Mataró por la C-32 y cogiendo allí la C-60, pasando por el túnel de Coll de Parpers. Primera salida terminando el túnel, e indicado hacia La Roca. Vayan. ¡No está muy lejos, y la fiesta lo vale!.

La fira del Tocino a Caseres


Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Els tombs de La Roca


A La Roca, un poble del Vallès molt proper a Granollers, hi fan aquest diumenge al matí una festa familiar d’aquelles que no us podeu perdre. Es tracta de la passada en honor a la festivitat de Sant Antoni Abat, que fan al poble cada tercer diumenge del mes de febrer, organitzada per l’Associació Amics dels Arriers i la col·laboració de l’Ajuntament de la Roca del Vallès.  Els infants gaudiran d’un espectacle de cavalls arrossegant carros carregats de palla o altres, que només podem veure en ocasions com la festa dels Tres Tombs. Com ja sabeu el ritus principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals pels carrers del municipi. És costum en molts indrets portar les mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts. A les 11.00 hores hi ha la concentració al final del carrer Església, tocant a la Riera, seguida de la benedicció a la plaça de l’Església i inici del recorregut pel carrer de l’Església, C. Major, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Espronceda, C. Prat de la Riba, C. Indústria, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Frederic  Mompou, C. Gayarre, C. Enrique Granados, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Espronceda, C. Prat de la Riba, C. Indústria, C. Hermenegild Carrera, C. Lluís Millet, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Sant Josep i Final a la Plaça St Jordi. En acabar la rua dels Tres Tombs hi haurà un pica-pica popular a la plaça Sant Jordi. Al  llarg del matí, a la Plaça de l’Era, es comptarà amb la presència de paradetes de gastronomia. La Roca, a més, te un castell, molt decoratiu i escenogràfic, que es veu a molta distància, i anuncia la vila, com el seu millor pregoner. Arribareu a La Roca, des de Barcelona, prenent l’AP7 i sortint a la sortida Granollers, o Granollers E. Mataró, ben indicat cap al poble. També fàcil anant fins Mataró per la C-32 i agafant allà la C-60, passant pel túnel de Coll de Parpers. Primera sortida acabat el túnel, i indicat cap a La Roca. Arribeu-vos-hi. No és gaire lluny, i la festa s’ho val!.

En La Roca, un pueblo del Vallès muy cercano a Granollers, hacen este domingo por la mañana la tradicional pasada de San Antonio. Burros, carros, caballos… una fiesta familiar de aquellas que no os podéis perder. Llegarán a La Roca, desde Barcelona, tomando la AP7 y saliendo en Granollers, o Granollers E. Mataró, bien indicado hacia el pueblo. También fácil yendo hasta Mataró por la C-32 y cogiendo allí la C-60, pasando por el túnel de Coll de Parpers. Primera salida terminando el túnel, e indicado hacia La Roca. Vayan. ¡No está muy lejos, y la fiesta lo vale!.

Fira del Tocino a Caseres


Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 2 d’abril de 2017, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Tres tombs a La Roca


tres-tombs-la-roca

A La Roca, un poble del Vallès molt proper a Granollers, hi fan aquest diumenge al matí una festa familiar d’aquelles que no us podeu perdre. Es tracta de la passada en honor a la festivitat de Sant Antoni Abat, que fan al poble cada tercer diumenge del mes de febrer, organitzada per l’Associació Amics dels Arriers i la col·laboració de l’Ajuntament de la Roca del Vallès.  Els infants gaudiran d’un espectacle de cavalls arrossegant carros carregats de palla o altres, que només podem veure en ocasions com la festa dels Tres Tombs. Com ja sabeu el ritus principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals pels carrers del municipi. És costum en molts indrets portar les mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts. A les 11.00 hores hi ha la concentració al final del carrer Església, tocant a la Riera, seguida de la benedicció a la plaça de l’Església i inici del recorregut pel carrer de l’Església, C. Major, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Espronceda, C. Prat de la Riba, C. Indústria, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Frederic  Mompou, C. Gayarre, C. Enrique Granados, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Espronceda, C. Prat de la Riba, C. Indústria, C. Hermenegild Carrera, C. Lluís Millet, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Sant Josep i Final a la Plaça St Jordi. En acabar la rua dels Tres Tombs hi haurà un pica-pica popular a la plaça Sant Jordi. Al  llarg del matí, a la Plaça de l’Era, es comptarà amb la presència de paradetes de gastronomia. La Roca, a més, te un castell, molt decoratiu i escenogràfic, que es veu a molta distància, i anuncia la vila, com el seu millor pregoner. Arribareu a La Roca, des de Barcelona, prenent l’AP7 i sortint a la sortida Granollers, o Granollers E. Mataró, ben indicat cap al poble. També fàcil anant fins Mataró per la C-32 i agafant allà la C-60, passant pel túnel de Coll de Parpers. Primera sortida acabat el túnel, i indicat cap a La Roca. Arribeu-vos-hi. No és gaire lluny, i la festa s’ho val!.

En La Roca, un pueblo del Vallès muy cercano a Granollers, hacen este domingo por la mañana la tradicional pasada de San Antonio. Burros, carros, caballos… una fiesta familiar de aquellas que no os podéis perder. Llegarán a La Roca, desde Barcelona, tomando la AP7 y saliendo en Granollers, o Granollers E. Mataró, bien indicado hacia el pueblo. También fácil yendo hasta Mataró por la C-32 y cogiendo allí la C-60, pasando por el túnel de Coll de Parpers. Primera salida terminando el túnel, e indicado hacia La Roca. Vayan. ¡No está muy lejos, y la fiesta lo vale!.

El Tocino a Caseres


Fira del Tocino

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 10 d’abril de 2016, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Festa prehistòrica a La Roca


Festa-la-Roca-prehistoria

A La Roca, un poble del Vallès molt proper a Granollers, hi fan aquest diumenge al matí una festa familiar d’aquelles que no us podeu perdre. Es tracta de la “La Roca, un viatge a la Prehistòria“. Segurament us sona La Roca pel fet que allà s’hi va instal·lar, ja fa uns anys, un centre de roba i calçat outlet de marca, anomenat La Roca Village, que cada cap de setmana provoca cues kilomètriques a l’entrada del recinte. Però la Roca, a més d’un outlet, també és una bonica localitat catalana que te un castell, molt decoratiu i escenogràfic, que es veu a molta distància, i anuncia la vila, com el seu millor pregoner. I també hi ha un parc arqueològic i una ruta prehistòrica. Amb motiu de promocionar-los van començar a fer una lluïda representació i recreació històrica sobre com vivien els nostres avantpassats del neolític. I ha acabat per ser tot un èxit. Si pugeu a La Roca aquest proper dissabte 13 de juny, viureu la festa de la prehistòria amb un format renovat. Hi trobareu un mercat d’artesans, un munt tallers familiars, un sopar prehistòric i visites guiades en carrilet al dolmen de Can Planes. Les activitats finalitzaran amb una visita nocturna guiada i teatralitzada d’arqueoastronomia. Recordeu, aquest 16 de juny, a la tarda, de 17 hores a 24 hores, podreu gaudir d’una de les fires  de recreació històrica més prestigioses de Catalunya.  Arribareu a La Roca, des de Barcelona, prenent l’AP7 i sortint a la sortida Granollers, o Granollers E. Mataró, ben indicat cap al poble. També fàcil anant fins Mataró per la C-32 i agafant allà la C-60, passant pel túnel de Coll de Parpers. Primera sortida acabat el túnel, i indicat cap a La Roca. Arribeu-vos-hi. No és gaire lluny, i la festa s’ho val!.

En La Roca, un pueblo del Vallès muy cercano a Granollers, hacen este domingo por la mañana una fiesta familiar de aquellas que no os podéis perder. Se trata de la cuarta edición de “La Roca, un viaje a la Prehistoria”. Seguramente os suena La Roca debido a que allí se instaló, hace ya unos años, un centro de ropa y calzado outlet de marca, llamado La Roca Village, que cada fin de semana provoca colas kilométricas en la entrada del recinto. Pero la Roca, además de un outlet, también es una bonita localidad catalana que tiene un castillo, muy decorativo y escenográfico, que se ve a mucha distancia, y anuncia la villa, como su mejor pregonero. Y también hay un parque arqueológico y una ruta prehistórica. Con motivo de promocionarlos empezaron a hacer una lucida representación y recreación histórica sobre cómo vivían nuestros antepasados del neolítico. Y ha terminado por ser todo un éxito. Si subís a La Roca este próximo sábado 16 de junio podréis pasear con los niños por un poblado prehistórico recreado hasta el último detalle, y podreis descubrir los secretos de la arqueología, o hacer un recorrido guiado por los monumentos funerarios de la zona, escuchar cuentos y jugar juegos prehistóricos 0 hacer bonitos talleres adaptados a cada edad. Hay una decena para elegir, como, por exemplo, pintar con pigmentos naturales, arcilla, joyas y hasta la construcción de un dolmen. Todo ello el domingo 16 de junio, de las 10 de la mañana a las dos de la tarde, en el marco incomparable de la Verneda de La Roca del Vallès, en la zona de Can Borell, cerca del río. Allí se desarrollarán los talleres, demostraciones y habrá instalado el rincón de juegos para los más pequeños. En cuanto a la ruta guiada por los yacimientos arqueológicos del Parque de la Serralada Litoral, se podrán ver dólmenes de verdad, piedras agujereadas y pinturas rupestres. Salidas cada media hora y duración de una hora. Naturalmente hay que caminar. Llegarán a La Roca, desde Barcelona, tomando la AP7 y saliendo en Granollers, o Granollers E. Mataró, bien indicado hacia el pueblo. También fácil yendo hasta Mataró por la C-32 y cogiendo allí la C-60, pasando por el túnel de Coll de Parpers. Primera salida terminando el túnel, e indicado hacia La Roca. Vayan. ¡No está muy lejos, y la fiesta lo vale!.

Tavèrnoles


tavernoles

No sabem si mai heu estat, o si heu sentit anomenar, el bonic i pintoresc poblet de Tavèrnoles. Està situat al bell mig de la Plana de Vic, en una zona agradable, ondulada, coberta de camps i bosquets, amb rierols, dins ja del parc natural de Savasona, en un indret màgic. Si mai no hi heu anat, i us agradaria conèixer aquest llogarret de la Catalunya més profunda i autèntica, aquest proper cap de setmana teniu un motiu. És una excusa senzilla, petita, insignificant com la vila mateixa. Una festa, la de Sant Isidre, que els tavernolencs celebren modestament, amb una presentació d’un recull de partitures rurals, i un concert posterior, a les 19:30 al Centre Cívic, la nit de dissabte, i el diumenge 12 de maig, amb un ofici solemne en honor del sant, a ¼ de 12 del matí, a la bellíssima església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles. Una oportunitat de veure oberta, i visitar per dins, aquest coquetó edifici del més pur romànic, amb un campanar i un absis molt macos. Abans de dinar, al centre cívic, hi haurà un espectacle infantil d’animació, didàctic, sobre reciclatge i recollida selectiva. Res important, com veieu. Però, malgrat tot, aneu fins Tavèrnoles. A més del poblet de pessebre i la seva església, podeu anar fins fins Sant Feliuet de Savassona, enlairat dalt el seu penyal a les afores de Tavèrnoles, i en el camí de pujada visitar el bosc amb l’espectral pedra dels sacrificis (a la foto). Continuant la mateixa carretera podeu anar a veure el maravellós i força desconegut monestir de Sant Pere de Casserres. Un espai completament restaurat, dedicat a la  interpretació del romànic del segle XI, en un cenobi que ens ha arribat intacte des d’aquell temps. Per veure aquesta maravella només us cal afagar la carretera que mena cap al Parador de Sau, i seguir les indicacions. Un camí perfectament condicionat, en molt bon estat us portarà al cenobi, impecablement situat dalt d’una península del pantà de Sau. Tavèrnoles es troba a només una hora de Barcelona. Podeu arribar-hi per la C-17 , canviant passat Vic a l’Eix Transversal (C-25) i prenent llavors la sortida 183 a Roda de Ter. Abans d’arribar a aquesta vila, cal anar a la dreta per la carretera BV-5213 que va de Vic al Parador de Sau. No seria gens mala idea, tenint en compte la bellessa de l’entorn i les possibilitats de visitar des d’aquí llocs tan fantàstics com Rupit, Cantonigrós o Tavertet, quedar-vos a dormir prop de Tavèrnoles. Per exemple a l’Hostal El Roquet, una bona decisió. Com també ho és, a l’hora de dinar, el restaurant Fussimanya, d’un prestigi molt merescut; reserveu perquè sense trucar abans no dinareu aquí. Més fàcil fer-ho a Can Joanot que és una casa rural amb encant, que també porta un restaurant al centre del poble, que es diu Can Colomer, de cuina cassolana i tradicional, al carrer Montseny, 15, Tel: 93.888.72.61. Menjars casolans, a preus molt competitius per a famílies rústiques. Totes tres opcions, ben diferents, són bones, tan per menjar com per dormir. Bona festa de Sant Isidre a Tavèrnoles!.

Este fin de semana tienen una cita en el bonito y pintoresco pueblecito de Tavèrnoles, con motivo de su fiesta de San Isidro. Este año tendrá lugar el domingo 12 de mayo. Una fiesta pequeña como el pueblo, con una misa y una actuación musical. Però si os enviamos a  Tavèrnoles no és por la fiesta. Sinó porque está en pleno Espacio Natural de las Guilleries-Savassona, porque la iglesia de Sant Esteve de Tavèrnoles, de un románico coqueto y bellísimo, estará abierta ese dia y porque los alrededores son fantásticos, como la ermita de San Feliuet de Savassona, elevada en su peñasco, y con la espectral piedra de los sacrificios, (en la foto) enclavada en el bosque mágico que la rodea, esperando vuestra visita. Muy cerca del pueblo podéis ir a ver el maravilloso y poco conocido monasterio de Sant Pere de Casserres. Sólo necesitais coger la carretera que conduce hacia el Parador de Sau, y seguir las indicaciones. Un camino en muy buen estado os llevará al cenobio del siglo XI, una joia románica increible, impecablemente situado sobre una península del pantano de Sau. Tavèrnoles se encuentra a sólo una hora de Barcelona. Pueden llegar por la C-17, cambiando pasado Vic al Eix Transversal (C-25) y tomando entonces la salida 183 en Roda de Ter. Antes de llegar a esta villa, hay que ir a la derecha por la carretera BV-5213 que va de Vic al Parador de Sau. No sería nada mala idea, teniendo en cuenta la belleza del entorno y las posibilidades de visitar lugares como Rupit, Cantonigrós o Tavertet, quedarse a dormir en Tavèrnoles. Por ejemplo en el Hostal El Roquet, una buena decisión. Como también lo es, a la hora de comer, el restaurante Fussimanya, de un prestigio muy merecido; reservad con tiempo o no comereis allí. Can Joanot es una casa rural con encanto, que lleva un restaurante en el centro del pueblo, que se llama Can Colomer, de cocina casera y tradicional, muy bién de precio. Está en la calle Montseny, 15, Tel.: 93.888.72.61. Las tres opciones, muy diferentes, son buenas, tanto para comer como para dormir.

Queretes / Cretas


Queretes, o Cretas, és una bellíssima, desconeguda i amagada població de la extraordinària comarca del Matarranya, en terres del Terol més incognit. Mai no diríeu els tresors que pot amagar aquesta comarca, i encara menys, les joies que us reserva una visita a Cretas. Un poble, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Correu, planifiqueu una sortida familiar a aquesta terra que desperta, natural, poderosa, i que us descobreix els seus amagatalls i racons. Queretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. Una portalada que us deixarà bocabadats, en el sentit literal del terme. I això no és tot, tan sols haureu començat. Els carrers i places son un laberint ple de cases fortes i petits palaus, amb ràfecs de fusta, portalades, pedra nua. Recorreu amb calma el carrer major, admirant a cada pas els petits detalls. No us perdeu la Casa Turull, un edifici que podría estar en qualsevol ciutat toscana, a Florència o Siena. Arribeu-vos fins la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Només una estrella però que val per tres. Taula cuidada, habitacions amb encant. Gaudiu de les línies pures, naif, dels portals amb capella al damunt. El de Sant Antoni, o el de Sant Roc, portes d’una muralla que encara es conserva. No deixeu de treure al nas a l’espai sobre els Ibers, un petit museu, un centre d’interpretació de la ruta ibera. Aneu fins els jaciments prehistòrics i ibers dells Castellans, dels Gascons, de la roca dels moros, amb les seves pintures neolítiques. Camineu en la calma de la tarda fins l’ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondeu pels camins que us mostren, com a teló de fons, l’altiva silueta dels ports de Tortosa. Queretes és un mirador privilegiat dels Ports de Beceit. I un cop assedegats, cansats de tanta maravella com hareu vist, agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vallderoures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristalins, admirables amb la seva aïgua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Disfruteu d’aquesta terra verge, intocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. De veritat que no tenim paraules per descriure tanta maravella. Fora de Queretes també podeu gaudir de bons hotes i restaurants, en viles que conserven un patrimoni històric bestial. A 12 kms. teniu Calaceit. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. Camí de Cretes trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Impossible ressenyar totes les cases rurals que hi ha en aquest espai maravellós ple de poblets de pessebre, perdudes entre boscos, rius i cingleres. Més bonic impossible!.

Cretas es una bellísima, desconocida y escondida población de la extraordinaria comarca del Matarraña, en tierras del Teruel más incógnito. Nunca diríais los tesoros que puede esconder esta comarca, y menos aún, las joyas que os reserva una visita a Cretas. Un pueblo, hoy pequeño, muy pequeño, aislado, perdido, que en los siglos XVI y XVII fue una localidad de mucha importancia, como lo fueron todas las del Matarraña. Un pueblo, hasta hoy muy deprimido, que revive con el turismo que empieza a animar a sus calles medievales, como lo hace toda la comarca. Rápido, planifiquen una salida familiar a esta tierra que despierta, natural, poderosa, y que descubre sus escondites y rincones. Cretas tiene una iglesia impresionante. Con una portada renacentista de lo mejor que hemos visto en España. Una portada que os dejará boquiabiertos, en el sentido más literal del término. Y eso no es todo. Calles y plazas son un laberinto lleno de pequeños palacios, con aleros de madera, portales de piedra desnuda. Recorred con calma la calle mayor, admirando a cada paso los pequeños detalles. No os perdáis la Casa Turull, un edificio que podría estar en cualquier ciudad toscana, en Florencia o en Siena. Debeis de ir hasta la plaza mayor, con el rollo de la justicia, donde descubrireis el hotel del pueblo, una cucada. Sólo con una estrella pero que vale por tres. Mesa cuidada y habitaciones con encanto. Disfrute de las líneas puras, naif, de los portales con su capilla encima. Como el de San Antonio, o el de San Roque, puertas de una muralla que aún se conserva. No dejen de ver el espacio sobre los Íberos, un pequeño museo, un centro de interpretación de la ruta íbera. Id hasta los yacimientos prehistóricos e iberos, como el de Castellanos, o el de Gascones, o hasta la roca de los moros, con sus pinturas neolíticas. Caminad en la calma de la tarde hasta la ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondad por los caminos que muestran, como telón de fondo, la altiva silueta de los puertos de Tortosa. Cretas es un mirador privilegiado de los Puertos de Beceite. Y una vez cansados ​​de tanta maravilla como habreis visto, coged el coche y recorred el resto del Matarraña: Arnes, con el ayuntamiento, Valderrobles, con el castillo y el río, la Fresneda, fantástico conjunto medieval. Báñense en las pozas del río Matarraña, del río Algars, del Tastavins, del Parrisal. Limpios, impolutos, cristalinos, admirables con su agua azul, verdosa, de vidrio, transparente. Admiren los barrancos, la gloria de la cascada llamada el Salto, en la Portellada. Disfruten de esta tierra virgen, intocada, antes de que el turismo de masas lo invada todo. De verdad que no tenemos palabras para describir tanta maravilla. Fuera de Cretas también puede disfrutar de buenos hoteles y restaurantes, en villas que conservan un patrimonio histórico bestial. A 12 kms. tienen Calaceite. Allí se recomienda el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. También bonito el Hotel Cresol. Camino de Cretas encontrarán la casa rural del Mas del Rei, en medio del campo. Finalmente los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí Las familias con niños deben de ir al Vilar Rural de Arnes, un hotel donde regresar. Más económico, en Vallderrobles, el hotel El Salt o la Fonda Querol, con una cocina de menú muy reputada. Para comer también puede ir a la Posada de La Plaza, un restaurante antiguo, con solera, familiar, en un palacio de Vallderobles, junto al río, donde Sebastián les propondrá platos de toda la vida, contundentes. O bien vayan al Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan, una apuesta segura. Imposible reseñar todas las casas rurales que hay en este espacio maravilloso lleno de pueblos de pesebre, perdidos entre bosques, ríos y barrancos.

Capellades


Capellades és un poble de la comarca de l’Anoia, amb una gran quantitat d’atractius turístics, molt proper a Barcelona. A més, són fites molt adequades pels nostres infants. El principal motiu per pujar a Capellades amb els vostres fills i filles és el magnífic museu molí paperer, a la foto. Aquí podreu veure l’edifici, la maquinària i l’ambient d’un autèntic molí de paper del segle XVII. Encara està en plenes condicions de funcionament i veureu en directe fabricar paper mitjançant drap molgut. Us el recomanem de veritat. És una sortida ideal per una matinal de diumenge. Però el museu molí paperer no és l’únic excepcional que podreu veure a Capellades. L’Abric Romaní és un importantíssim jaciment arqueològic, que encara s’està excavant, però que és visitable. La gran importància d’aquest hàbitat prehistòric ha propiciat el projecte d’un gran parc temàtic prehistòric que properament s’obrirà al públic. No teniu excusa per no visitar Capellades. Arribeu-hi per Martorell, per Piera. Podeu incloure, si us queda temps, per exemple, el maravellós castell de Claramunt, a quatre quilòmetres escassos, a La Pobla de Claramunt, en direcció Igualada. Per dinar teniu restaurants com El Tall de Conill, que pertany a l’hotel del mateix nom. Un bon lloc per menjar i dormir. Com també menjareu i dormireu molt bé a l’hostal Can Carol. Si només voleu menjar, en un ambient refinat: l’Equilibri. És el vostre destí. Si voleu quelcom més senzill, amb pizzes i menús, aneu al Dalt i Baix.

Capellades es un pueblo de la comarca de la Anoia, con una gran cantidad de atractivos turísticos, muy cercano a Barcelona. Además, son hitos muy adecuadas para nuestros niños. El principal motivo para subir en Capellades con vuestros hijos e hijas es el magnífico museo molino papelero, en la foto. Aquí podrá ver el edificio, la maquinaria y el ambiente de un auténtico molino de papel del siglo XVII. Todavía está en plenas condiciones de funcionamiento y verá en directo fabricar papel mediante trapo molido. Os lo recomendamos de verdad. Es una salida ideal para una matinal de domingo. Pero el museo molino papelero no es el único excepcional que puede ver en Capellades. El Abric Romaní es un importantísimo yacimiento arqueológico, que todavía se está excavando, pero que es visitable. La gran importancia de este hábitat prehistórico ha propiciado el proyecto de un gran parque temático prehistórico que próximamente se abrirá al público. No tienes excusa para no visitar Capellades. Llegue a ella por Martorell, por Piera. Puede incluir, si le queda tiempo, por ejemplo, el maravilloso castillo de Claramunt, a cuatro kilómetros escasos, en La Pobla de Claramunt, en dirección Igualada. Para comer tiene restaurantes como El Tall de Conill que pertenece al hotel del mismo nombre. Un buen lugar para comer y dormir. Como también pueden comer y dormir muy bien en el hostal Can Carol. Si sólo desean comer, en un ambiente refinado: el Equilibri. Es su destino. Si desean algo más sencillo, con pizzas y menús, vayan al Dalt y Baix.

Mines de Can Tintorer


tintorer

El millor museu del món per visitar amb infants.?.. potser sí. Un espai molt ben lograt, agradable, innovador, acollidor, refrescant, potent pedagògicament… això segur!. Les Mines prehistòriques de Gava, situades a la barrida de Can Tintorer, són una fita ineludible del neolític europeu. Fins aquí, la visita seria obligada. Però, a més, l’ajuntament de Gavà s’ha gastat molts diners, molt ben gastats. I ha aconseguit un museu sobre la prehistòria, sobre el neolític i sobre les mines de can Tintorer, que convida al visitant a treure’s el barret i dir: Sí senyor, això és un museu ben montat per la canalla. Perquè Can Tintorer està molt lluny de ser un d’aquells museus farrogossos, plens de pols i peces avorrides, vitrines llefiscoses i aires resclomits. Can Tintorer està situat just damunt les galeries excavades fa més de 6.000 anys pels homes prehistòrics que cercaven una pedra verd poma, la Variscita. Ensenya com vivien, com pensàven i com treballaven aquesta joia. I ho fa a traves d’uns audiovisuals entenedors, sorprenents i vius. Amb hologrames. És un museu dinàmic que no podeu deixar de veure amb els vostres fills i filles. Aprendran més que en tres anys d’escola. Per rematar-ho us posareu el casc i baixareu a una reproducció molt original de la mina. Allà us rebran amb un nou muntatge sofisticat de so i llum. Us ho recomanem de veritat perquè val la pena arribar-se per la C-32 fins Gavà, camí de Castelldefels, i veure aquesta maravella. Els infants queden bocabadats i els més grans molt satisfets de veure-ho. Entrada gratuïta amb el carnet del Club Super 3. En un matí, o una tarda, està tot llest. Què més voleu?. A tocar de casa.

¿El mejor museo del mundo para visitar con niños.? .. quizá sí. ¿Un espacio muy bien logrado, agradable, innovador, acogedor, refrescante, potente pedagógicamente?… eso seguro!. Las Minas prehistóricas de Gavà, situadas en la barrida de Can Tintorer, son un hito ineludible del neolítico europeo. Hasta aquí, la visita sería obligada. Pero, además, el ayuntamiento de Gavà se ha gastado mucho dinero, y muy bien gastado. Y ha conseguido un museo sobre la prehistoria, sobre el neolítico y sobre las minas de Can Tintorer, que invita al visitante a quitarse el sombrero y decir: ¡Sí señor, eso es un museo bien montado para los niños!. Porque Can Tintorer está muy lejos de ser uno de esos museos farrogossos, llenos de polvo y piezas aburridas, vitrinas viscosas y aire mohoso. Can Tintorer está situado justo encima de las galerías excavadas hace más de 6.000 años por los hombres prehistóricos que buscaban una piedra verde, color manzana, la Variscita. Y enseña cómo vivían, cómo pensaban y cómo trabajaban esta joya. Y lo hace a través de unos audiovisuales comprensibles, sorprendentes y vivos. Con hologramas. Es un museo dinámico que no puede dejar de ver con sus hijos e hijas. Aprenderán más que en tres años de escuela. Para rematar os pondréis el casco y bajaréis una reproducción muy original de la mina. Allí le recibirán con un nuevo montaje sofisticado de sonido y luz. Os lo recomendamos de verdad que vale la pena llegarse por la C-32 hasta Gavà, camino de Castelldefels, y ver esta maravilla. Los niños quedan boquiabiertos y los mayores muy satisfechos de verlo. Entrada gratuita con el carnet del Club Super 3. En una mañana o una tarde, está todo listo. ¿Qué más quiere?. Muy cerca de casa.

Moià prehistòric


moia

Moià és la capital de la inexistent comarca del Moianès, entre Vic i Manresa. S’hi arriba des de Barcelona per Mollet, Palau Solità i Plegamans i Sant Feliu de Codines. És una ruta d’uns 60 kms. per bona carretera comarcal i paisatge divertit. A Moià podeu anar-hi sempre, perquè és una població amb molts atractius i moltes possibles excursions a fer. Però pel maig, normalment el segon diumenge, hi te lloc la fira de la Prehistòria, una bonica festa que els vostres fills i filles no es poden perdre. A Moià mateix, i a Collsuspina, un bonic poblet que en depén administrativament, s’ofereixen diferents actes, un mercat prehistòric i taller variats. El programa el podeu baixar de la web de Moià, clicant damunt “Coves del Toll“. Les coves del Toll són un altre atractiu gran de la zona. Molt interessants de veure, estan situades a uns kms. de Moià, en direcció a Vic. Tampoc no podeu perdre-us la casa museu de Rafael de Casanova. Pels voltants teniu l’incomparable monestir de Santa Maria de l’Estany, o el poble de Granera, o bé el de Castellcir, amb castells i natura, tot a la plegada. En fi, una bona diada al cor de la Catalunya més autèntica. Podeu dinar a Les Voltes.

Moià es la capital de la inexistente comarca del Moianès, entre Vic y Manresa. Se llega desde Barcelona por Mollet, Palau Solità i Plegamans y Sant Feliu de Codines. Es una ruta de unos 60 kms. por buena carretera comarcal y paisaje divertido. A Moià puede ir siempre, porque es una población con muchos atractivos y muchas posibles excursiones para hacer. Pero en mayo, normalmente el segundo domingo, tiene lugar allí la feria de la Prehistoria, una bonita fiesta que sus hijos e hijas no se pueden perder. En Moià mismo, y en Collsuspina, un bonito pueblo que depende administrativamente de Moià, se ofrecen al público infantil diferentes actos, como un mercado prehistórico y talleres variados. El programa lo puede bajar de la web de Moià, clicando sobre “Cuevas del Toll”. Las cuevas del Toll son otro atractivo de la zona. Muy interesantes de ver, están situadas a unos kms. de Moià, en dirección a Vic. Tampoco puede perder usted la casa museo de Rafael de Casanova. En los alrededores tiene el incomparable monasterio de Santa Maria de l’Estany, o el pueblo de Granera, o bien el de Castellcir, con castillos y naturaleza, todo a un tiempo. En fin, una buena fiesta en el corazón de la Cataluña más auténtica. Puede comer en el restaurante Les Voltes.