La fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 2 d’abril de 2017, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

El Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 10 d’abril de 2016, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Rouen

La vila de Rouen és la capital de Normandia. A més, Rouen és una ciutat preciosa, plena de grans monuments. Per exemple la seva catedral, pintada a tota hora pel genial pintor impressionista Monet. I no ens estranya, perquè és tota una delícia. Una obra mestra de l’art gòtic frances i europeu, al nivell de Reims, Amiens o Chartres. Però no és l’església que més ens va agradar. Saint Ouen, una altra maravella del gòtic, ens va semblar encara més esvelta i bonica. I ja és difícil. Caminar pel carrers de la vila vella és tot un plaer. Pareu-vos sota el gran rellotge astronòmic, penjat dalt d’una entrada de l’antiga muralla. Fascinant. Fa entrar de ple Rouen en la llista de les grans ciutats centre europees amb grans rellotges, com Berna, Friburg o Praga. L’església de Sant Maclou, el Palais de Justice, fantasia del gòtic florit… encantador tot. La plaça gran, la mercadal, és impressionant, però… Aquí van cremar Joana d’Arc, una fita assenyala el lloc. En desgreuge, Rouen va aixecar en mig de la plaça una església votiva. Error greu. La remodelació de la plaça fa caure d’esquena. Gens bonica. Però… hi ha gustos per a tot. Això no treu que Rouen sigui un destí clar de vacances familiars, sobretot si li afegim la Normandia. A tocar de la ciutat us proposem l’antiga abadia de Saint-Martin de Boscherville, un monestir del XII, reconvertit al XVII, amb grans jardins. Més romàntiques son les ruïnes de l’abadia de Jumiège, en un meandre del Sena, riu que travessa Rouen i la regió. Les platges del desembarcament son un altre lloc a visitar, corprenedor. Caen, ciutat medieval, el port de Honfleur, guapíssim o l’abadia del Mont Saint Michel tampoc podeu oblidar-vos-els. En fi, unes vacances o pont llarg a Normandia, visitant Rouen, ideals. Per dormir nosaltres ho vam fer en l’Ibis Styles Rouen Catedralhe, amb un personal acollidor, però en un edifici vell, d’habitacions econòmiques però molt millorables, això si, al centre. N’hi ha de millors, com ara el Vieux Marché, un Best Western, tota una garantia. El Celine és baratet i coquetó, com també ho és el Sisley. Finalment, si teniu una bona butxaca o us voleu premiar, aneu a l’Hotel de Bourgtheroulde, d’un luxe inexplicable. Per dinar o sopar no us faltarà oferta. Us recomanem qualsevol lloc pels voltants de l’església de Saint Maclaud. Nosaltres ens estimem una petita pizzeria anomenada La Bocelli, a la Rue Martainville. Pizzes increibles!. Aquest carrer està plagat de bons llocs on sopar o fer una copa, com per exemple le Petit Auberge. Fora d’aquesta zona, al centre, aneu al Petit Zinc, molt acollidor. De més categoria i prestigi, més car, La Couronne. Bona estada a Rouen quan sigui que hi aneu!.

La villa de Rouen es la capital de Normandía. Además, Rouen es una ciudad preciosa, llena de grandes monumentos. Por ejemplo su catedral, pintada en todo momento por el genial pintor impresionista Monet. Y no nos extraña, porque es toda una delicia. Una obra maestra del arte gótico francés y europeo, al nivel de Reims, Amiens o Chartres. Pero no es la iglesia que más nos gustó. Saint Ouen, otra maravilla del gótico, nos pareció aún más esbelta y bonita. Y ya es difícil. Caminar por las calles de la villa vieja es todo un placer. Parad bajo el gran reloj astronómico, colgado en una entrada de la antigua muralla. Fascinante. Hace entrar de lleno Rouen en la lista de las grandes ciudades centro europeas con grandes relojes, como Berna, Friburgo o Praga. La iglesia de San Macloud, el Palais de Justice, fantasía del gótico florido … encantador todo. La plaza grande es impresionante, pero … Aquí quemaron Juana de Arco, un hito señala el lugar. En desagravio, Rouen levantó en medio de la plaza una iglesia votiva. Error grave. La remodelación de la plaza hace caer de espaldas. Nada bonita. Pero … hay gustos para todo. Esto no quita que Rouen sea un destino claro de vacaciones familiares, sobre todo si le añadimos la Normandía. Junto a la ciudad os proponemos la antigua abadía de Saint-Martin de Boscherville, un monasterio del XII, reconvertido al XVII, con grandes jardines. Más románticas son las ruinas de la abadía de Jumiège, en un meandro del Sena, río que atraviesa Rouen y la región. Las playas del desembarco son otro lugar a visitar, sobrecogedor. Caen, ciudad medieval, el puerto de Honfleur, guapísimo o la abadía del Mont Saint Michel tampoco pueden olvidarse. En fin, unas vacaciones o puente largo en Normandía, visitando Rouen, ideales. Para dormir nosotros lo hicimos en el Ibis Styles Rouen Catedralhe, con un personal acogedor, pero en un edificio viejo, de habitaciones económicas pero muy mejorables, eso si, en el centro. Los hay mejores, como el Vieux Marché, un Best Western, toda una garantía. El Celine es barato y coqueto, como también lo es el Sisley. Finalmente, si tienen buen bolsillo o desean premiarse, vayan al Hotel de Bourgtheroulde, de un lujo inexplicable. Para comer o cenar no os faltará oferta. Os recomendamos cualquier lugar por los alrededores de la iglesia de Saint Maclaud. Nosotros preferimos una pequeña pizzería llamada La Bocelli, en la Rue Martainville. ¡Pizzas increíbles!. Esta calle está plagada de buenos sitios donde cenar o tomar algo, como por ejemplo le Petit Auberge. Fuera de esta zona, en el centro, vayan al Pequeño Zinc, muy acogedor. De mayor categoría y prestigio, más caro, La Couronne.

Queretes / Cretas

Queretes, o Cretas, és una bellíssima, desconeguda i amagada població de la extraordinària comarca del Matarranya, en terres del Terol més incognit. Mai no diríeu els tresors que pot amagar aquesta comarca, i encara menys, les joies que us reserva una visita a Cretas. Un poble, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Correu, planifiqueu una sortida familiar a aquesta terra que desperta, natural, poderosa, i que us descobreix els seus amagatalls i racons. Queretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. Una portalada que us deixarà bocabadats, en el sentit literal del terme. I això no és tot, tan sols haureu començat. Els carrers i places son un laberint ple de cases fortes i petits palaus, amb ràfecs de fusta, portalades, pedra nua. Recorreu amb calma el carrer major, admirant a cada pas els petits detalls. No us perdeu la Casa Turull, un edifici que podría estar en qualsevol ciutat toscana, a Florència o Siena. Arribeu-vos fins la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Només una estrella però que val per tres. Taula cuidada, habitacions amb encant. Gaudiu de les línies pures, naif, dels portals amb capella al damunt. El de Sant Antoni, o el de Sant Roc, portes d’una muralla que encara es conserva. No deixeu de treure al nas a l’espai sobre els Ibers, un petit museu, un centre d’interpretació de la ruta ibera. Aneu fins els jaciments prehistòrics i ibers dells Castellans, dels Gascons, de la roca dels moros, amb les seves pintures neolítiques. Camineu en la calma de la tarda fins l’ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondeu pels camins que us mostren, com a teló de fons, l’altiva silueta dels ports de Tortosa. Queretes és un mirador privilegiat dels Ports de Beceit. I un cop assedegats, cansats de tanta maravella com hareu vist, agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vallderoures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristalins, admirables amb la seva aïgua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Disfruteu d’aquesta terra verge, intocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. De veritat que no tenim paraules per descriure tanta maravella. Fora de Queretes també podeu gaudir de bons hotes i restaurants, en viles que conserven un patrimoni històric bestial. A 12 kms. teniu Calaceit. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. Camí de Cretes trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Impossible ressenyar totes les cases rurals que hi ha en aquest espai maravellós ple de poblets de pessebre, perdudes entre boscos, rius i cingleres. Més bonic impossible!.

Cretas es una bellísima, desconocida y escondida población de la extraordinaria comarca del Matarraña, en tierras del Teruel más incógnito. Nunca diríais los tesoros que puede esconder esta comarca, y menos aún, las joyas que os reserva una visita a Cretas. Un pueblo, hoy pequeño, muy pequeño, aislado, perdido, que en los siglos XVI y XVII fue una localidad de mucha importancia, como lo fueron todas las del Matarraña. Un pueblo, hasta hoy muy deprimido, que revive con el turismo que empieza a animar a sus calles medievales, como lo hace toda la comarca. Rápido, planifiquen una salida familiar a esta tierra que despierta, natural, poderosa, y que descubre sus escondites y rincones. Cretas tiene una iglesia impresionante. Con una portada renacentista de lo mejor que hemos visto en España. Una portada que os dejará boquiabiertos, en el sentido más literal del término. Y eso no es todo. Calles y plazas son un laberinto lleno de pequeños palacios, con aleros de madera, portales de piedra desnuda. Recorred con calma la calle mayor, admirando a cada paso los pequeños detalles. No os perdáis la Casa Turull, un edificio que podría estar en cualquier ciudad toscana, en Florencia o en Siena. Debeis de ir hasta la plaza mayor, con el rollo de la justicia, donde descubrireis el hotel del pueblo, una cucada. Sólo con una estrella pero que vale por tres. Mesa cuidada y habitaciones con encanto. Disfrute de las líneas puras, naif, de los portales con su capilla encima. Como el de San Antonio, o el de San Roque, puertas de una muralla que aún se conserva. No dejen de ver el espacio sobre los Íberos, un pequeño museo, un centro de interpretación de la ruta íbera. Id hasta los yacimientos prehistóricos e iberos, como el de Castellanos, o el de Gascones, o hasta la roca de los moros, con sus pinturas neolíticas. Caminad en la calma de la tarde hasta la ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondad por los caminos que muestran, como telón de fondo, la altiva silueta de los puertos de Tortosa. Cretas es un mirador privilegiado de los Puertos de Beceite. Y una vez cansados ​​de tanta maravilla como habreis visto, coged el coche y recorred el resto del Matarraña: Arnes, con el ayuntamiento, Valderrobles, con el castillo y el río, la Fresneda, fantástico conjunto medieval. Báñense en las pozas del río Matarraña, del río Algars, del Tastavins, del Parrisal. Limpios, impolutos, cristalinos, admirables con su agua azul, verdosa, de vidrio, transparente. Admiren los barrancos, la gloria de la cascada llamada el Salto, en la Portellada. Disfruten de esta tierra virgen, intocada, antes de que el turismo de masas lo invada todo. De verdad que no tenemos palabras para describir tanta maravilla. Fuera de Cretas también puede disfrutar de buenos hoteles y restaurantes, en villas que conservan un patrimonio histórico bestial. A 12 kms. tienen Calaceite. Allí se recomienda el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. También bonito el Hotel Cresol. Camino de Cretas encontrarán la casa rural del Mas del Rei, en medio del campo. Finalmente los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí Las familias con niños deben de ir al Vilar Rural de Arnes, un hotel donde regresar. Más económico, en Vallderrobles, el hotel El Salt o la Fonda Querol, con una cocina de menú muy reputada. Para comer también puede ir a la Posada de La Plaza, un restaurante antiguo, con solera, familiar, en un palacio de Vallderobles, junto al río, donde Sebastián les propondrá platos de toda la vida, contundentes. O bien vayan al Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan, una apuesta segura. Imposible reseñar todas las casas rurales que hay en este espacio maravilloso lleno de pueblos de pesebre, perdidos entre bosques, ríos y barrancos.