La fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 2 d’abril de 2017, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

El Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 10 d’abril de 2016, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Aplecs i barbacoes al Santuari del Vilar

El Santuari de la Mare de Deu del Vilar és un lloc de pelegrinatge per a tota la gent de Blanes. Qualsevol blanec, com ara el meu propi pare, el porta al cor. El Santuari de la Mare de Déu de Vilar es troba a la sortida de Blanes, o a l’entrada, si veniu de l’autopista C-32, que actualment mort a la carretera GI-600. Sortireu a la carretera que va de Blanes a Tordera. Agafeu en direcció Blanes i, en poc temps, veureu ja l’indicardor del Santuari del Vilar, a mà esquerra. Entrareu en un camí ample, una mena de carretera veinal asfaltada en el primer tram, planera i sense dificultats quan es converteix en una pista de terra. No té pèrdua, sempre trobareu rètols. El més interessant per una sortida famíliar, abanda del propi Santuari del Vilar és la magnífica i gran zona de barbacoes, amb taules que us llogaran al restaurant de l’ermita, i bons fogons per fer una carn a la brasa o una calçotada. Hi ha molt d’espai, i bon aparcament, i un bosc de pins agradable, però el que no tindreu serà intimitat. Sempre està ple, i el dia de l’aplec està impossible. Per això us recomanem d’anar-hi un altre dia. L’església està, però més tranquila, allunyada del soroll, i és bonica. Te una façana amb esgrafiats, un porxo i un interior molt evocador, ple de vaixells penjats del sostre i un gran rem, anomenat del 34, ofrena de l’escriptor blanec Joaquim Ruyra, en record de la seva coneguda obra “El Rem de 34”. Si voleu més informació sobre l’església truqueu al mossèn que se’n cuida als telèfons: 972 33 14 47 i 637 14 43 34. El telèfon de la botiga de records de l’ermita és el 972 19 10 13. Si necessiteu qualsevol cosa més terrenal, com ara informació sobre el restaurant, o el lloger de taules i barbacoes, llavors cal trucar al restaurant, al telèfon 610 08 82 91. El Santuari del Vilar de Blanes és un bon lloc on anar a passar el dia amb la família o els amics. Tot i que ja hem comentat que sempre està ple de gent, sempre hi haurà un forat on deixar el cotxe i, si arribeu prou d’hora, temps per ocupar una de les moltíssimes taules que hi ha escampades per la pineda, i assegurar-vos alguna de les barbacoes que també trobareu prop de la vostra taula. El servei costa 10 € per taula, que cal pagar al restaurant al costat de l’església. Podeu dedicar el matí o la tarda a fer un volt per Blanes, que és una vila turística de la Costa Brava molt bonica. Us ho recomanem perquè ens agrada molt Blanes. I no és un amor sobtat. Com hem dit el pare és de Blanes, i l’àvia també. Des de petits rondem la vila marinera, les platges fantàstiques, la Costa Brava tot just encetada. De Blanes ens agrada tot. Sa Palomera, una roca mítica que s’endinsa dins el blau mediterrà per partir l’inici de la Costa de Barcelona i la de Girona. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit i escuet barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’esglèsia gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netíssimes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la maravellosa cala doble de Santa Cristina. També els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, platja ideal, restaurants, propostes d’oci familiar. També és molt bonic recòrrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bellíssims, on descobrireu petites cales amagades i penyasegats de vertígen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat, o podeu delectar-vos amb la bellessa grega de l’ermita de Santa Cristina, la que dèiem que tenia als peus una increible cala doble, i una bellíssima esglèsia blanca. Blanes te llocs fantàstics per gaudir abans o després de fer una bona barbacoa al Vilar. llocs xulos per banyar-vos. Si us hem convençut i us quedeu uns dies a Blanes podeu dormir a qualsevol dels hotels i càmpings de Blanes o, de LLoret. A Lloret, en concret, teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, precisament a Santa Cristina, caríssim, però luxós. A Blanes, per dinar o sopar sense anar de barbacoa, sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Més barateta, però també de tota la vida, de confiança, una fonda de poble d’aquelles d’abans: la Fonda Tarrés, al carrer del Forn, 16, tel: 972.33.02.56. Bona barbacoa al Vilar!.

El Santuario de la Virgen del Vilar es un lugar de peregrinación para toda la gente de Blanes. Cualquier blandense, como mi propio padre, lo lleva en el corazón. El Santuario de la Virgen de Vilar se encuentra en la salida de Blanes, o en la entrada, si vienen de la autopista C-32, que actualmente muere en la carretera GI-600. Saldréis en la carretera que va de Blanes a Tordera. Tome en dirección Blanes y, en poco tiempo, verá ya el indicardor del Santuario del Vilar, a mano izquierda. Entraréis en un camino ancho, una especie de carretera vecinal asfaltada en el primer tramo, llana y sin dificultades cuando se convierte en una pista de tierra. No tiene pérdida, siempre encontrarán rótulos. Lo más interesante para una salida familiar, a banda del propio Santuario del Vilar es la magnífica y gran zona de barbacoas, con mesas que les alquilarán en el restaurante de la ermita, y con buenos fogones para hacer una carne a la brasa o una calçotada. Hay mucho espacio, y buen aparcamiento, y un bosque de pinos agradable, pero lo que no tendrán será mucha intimidad. Siempre está lleno, y el día de la romería está imposible. Por ello les recomendamos de ir otro día. La iglesia está más tranquila, alejada del ruido, y es hermosa. Tiene una fachada con esgrafiados, un porche y un interior muy evocador, lleno de barcos colgados del techo y un gran remo, llamado del 34, ofrenda del escritor blanec Joaquim Ruyra, en recuerdo de su conocida obra “El Remo de 34 “. Para obtener más información sobre la iglesia llamad al cura que se cuida de ella, a los teléfonos: 972 33 14 47 y 637 14 43 34 El teléfono de la tienda de recuerdos de la ermita es el 972 19 10 13 Si necesitais cualquier otra cosa más terrenal, como información sobre el restaurante, o sobre el alquiler de mesas y barbacoas, entonces hay que llamar al restaurante, al teléfono 610 08 82 91. el Santuario del Vilar de Blanes es un buen lugar donde ir a pasar el día con la familia o los amigos. Aunque ya hemos comentado que siempre está lleno de gente, siempre habrá un hueco donde dejar el coche y, si llegais bastante temprano, tiempo para ocupar una de las muchísimas mesas que hay esparcidas por el pinar, y asegurarse alguna de las barbacoas que también encontrarán cerca de su mesa. El servicio cuesta 10 € por mesa, que hay que pagar en el restaurante al lado de la iglesia. Pueden dedicar la mañana o por la tarde a dar una vuelta por Blanes, que es una villa turística de la Costa Brava muy bonita. Os lo recomendamos porque nos gusta mucho Blanes. Y no es un amor repentino. Como hemos dicho el padre es de Blanes, y la abuela también. Desde pequeños rondamos la villa marinera, las playas, la Costa Brava apenas iniciada. De Blanes nos gusta todo. Sa Palomera, una roca mítica que se adentra en el azul mediterráneo para partir del inicio de la Costa de Barcelona y la de Girona. La bahía, pequeña y coqueta en la que se abre el pueblo. El paseo marítimo. El pequeño y escueto barrio marinero, y el arriba villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera, medio en ruinas. Las playas del pueblo, anchas y de arena gruesa, de aguas limpísimas. Y las calas de fuera, como San Francisco, familiar y cálida, o más allá, a medio camino entre Blanes y Lloret, la maravillosa cala doble de Santa Cristina. También los jardines botánicos. El Mar y Murtra, con las flores olorosas, construido sobre el peñasco que divisa la villa, o el escondido jardín “Pinya de Rosa”, relleno de plantas grasas, y cactus. Mirad con detenimiento la web de Blanes, seguro que encontrará lo que busca, por vosotros y niños. Una ciudad acogedora, playa ideal, restaurantes, propuestas de ocio familiar. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, donde descubrirán pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo. Recomendamos también visitar el castillo de San Juan, con la ermita de Santa Bárbara próxima, en la colina de al lado, o puede deleitarse con la belleza griega de la ermita de Santa Cristina, la que decíamos que tenía los pies una increible cala doble, y una bellísima iglesia blanca. Blanes tiene lugares fantásticos para disfrutar antes o después de hacer una buena barbacoa en el Vilar. sitios chulos para bañarse. Si os hemos convencido y se quede unos días en Blanes puede dormir en cualquiera de los hoteles y campings de Blanes o, de Lloret. En Lloret, en concreto, tiene los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si desea algo muy, muy exclusivo, vaya al Santa Marta, precisamente en Santa Cristina, carísimo, pero lujoso. En Blanes, para comer o cenar sin ir de barbacoa, siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado. Más barata, pero también de toda la vida, de confianza, una fonda de pueblo de aquellas de antes: la Fonda Tarrés, en la calle del Horno, 16, tel: 972.33.02.56. Buena barbacoa en el Vilar !.

Buenafuente del Sistal

El monestir cistercenc de Buenafuente del Sistal està amagat, molt ben amagat, a les terres llunyanes i perdudes de l’alt Tajo, a Guadalajara. A les terres dures i potents de l’antic señorio de Molina, on neix el Tajo, on la natura encara se’ns ofereix verge i inexplorada. La millor manera d’arribar-hi és des de Molina d’Aragón. D’aquesta ciutat haureu de seguir cap a Alcolea del Pinar, per la carretera N-211, la que ve des d’Alcanyís i, al cap d’uns 6 kms. girar  a l’esquerra en direcció cap a Corduente, per la CM-2015, i després anar cap a Cobeta, i Olmeda de Cobeta, per les provincials GU-944 i GU-984. El monestir es troba prop d’Olmeda de Cobeta. Tots aquests poblets són petits, perduts en mig d’un paisatge ferèstec i agrest. El cenobi està regentat per unes apacibles monjes de clausura que ofereix servei d’hostatgeria i deixen participar en les celebracions litúrgiques de la comunitat. Tot és molt bàsic, no són serveis hotelers, sinó un cau on passar uns dies de pau i recolliment. L’esglèsia, d’un císter puríssim, és petitona, de línies sòbries, senzilla. El paisatge que l’envolta és magnífic, tan pur de línies com el mateix monestir. Diversos camins i pistes rurals permeten descobrir els secrets de la zona, com ara el riu Gallo, amb les seves “hoces”, que trobareu uns kms. al sur del cenobi. No us el recomanem per tal que hi aneu expressament, sinó com una visita dins una ruta per la zona, que és bellíssima. Rius d’aigües netes, netíssimes, amb gorgs frescos, gelats. Boscos densíssims, plens de vida, d’animals salvatges. Castells impressionants, com Santiuste, en la ruta del Sistal, o com Castilnovo, o com el de Molina mateix. Llacunes extranyes, com la de Taravilla. Poblets encantadors, de postal, rupestres, rurals. Per acabar no podem descuidar la capital del territori, Molina de Aragón,  que és una vila medieval esplèndida. Per totes les localitats de la comarca teniu un munt de cases rurals molt boniques. Una mica més de categoria tenen hotelets com ara El Parador de Molina, amb apartaments familiars, a les afores, camí de Cuenca i l’Alto Tajo.  O com el Molino del Batán, a la carretera que va a Castilnuevo, Tel: 949 83 18 67. No hi ha hotels bonics, però potser us podeu allotjar bé al Peñarrubia. Si us van els càmping teniu el del poblet d’Orea, al bell mig de la natura. Per dinar, a Molina, us recomanem dos llocs ben diferents: el restaurant El Castillo, al carrer de San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19, o bé, el bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Aquest darrer d’un tipisme arrebatador, situat en un palau destarotat, ple de gent, molt sorollós, on trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. La zona del “Señorio de Molina” val la pena de veritat. Bellíssim!.

El monasterio cisterciense de Buenafuente del Sistal está escondido, muy bien escondido, en las tierras lejanas y perdidas del alto Tajo, en Guadalajara. En las tierras duras y potentes del antiguo señorio de Molina, donde nace el Tajo, donde la naturaleza se nos ofrece virgen e inexplorada. La mejor manera de llegar es desde Molina de Aragón. De esta ciudad deberán seguir hacia Alcolea del Pinar, por la carretera N-211, la que viene desde Alcañiz y, al cabo de unos 6 kms. girar a la izquierda en dirección hacia Corduente, por la CM-2015, y luego ir hacia Cobeta, y Olmeda de Cobeta, por las provinciales GU-944 y GU-984. El monasterio se encuentra cerca de Olmeda de Cobeta. Todos estos pueblos son pequeños, perdidos en medio de un paisaje salvaje y agreste. El cenobio está regentado por unas apacibles monjas de clausura que ofrecen servicio de hospedería y dejan participar en las celebraciones litúrgicas de la comunidad. Todo es muy básico, no son servicios hoteleros, sino un lugar donde pasar unos días de paz y recogimiento. La iglesia, de un cister purísimo, es pequeñita, de líneas sobrias, sencilla. El paisaje que lo rodea es magnífico, tan puro de líneas como el mismo monasterio. Varios caminos y pistas rurales permiten descubrir los secretos de la zona, como el río Gallo, con sus “hoces”, que se encuentra unos kms. al sur del cenobio. No os lo recomendamos para que vayais expresamente, sino como una visita dentro de una ruta por la zona, que es bellísima. Ríos de aguas limpias, limpísimas, con pozas frescas, heladas. Bosques densísimos, llenos de vida, de animales salvajes. Castillos impresionantes, como Santiuste, en la ruta del Sistal, o como Castilnovo, o como el de Molina mismo. Lagunas extrañas, como la de Taravilla. Pueblos encantadores, de postal, rupestres, rurales. Por último no podemos olvidar la capital del territorio, Molina de Aragón, que es una villa medieval espléndida. En todas las localidades de la comarca tienen un montón de casas rurales muy bonitas. Un poco más de categoría tienen hotelitos como El Parador de Molina, con apartamentos familiares, en las afueras, camino de Cuenca y del Alto Tajo. O como el Molino del Batán, en la carretera que va a Castilnuevo, Tel.: 949 83 18 67. No hay hoteles grandes, pero quizá puedan alojarse bien en el Peñarrubia. Si os van los camping tienen el del pueblo de Orea, en medio de la naturaleza. Para comer, en Molina, os recomendamos dos lugares bien diferentes: el restaurante El Castillo, en la calle de San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19, o bien, el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel: 949832145. Este último de un tipismo arrebatador, situado en un palacio destartalado, lleno de gente, muy ruidoso, donde encontrarán fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. La zona del “Señorio de Molina” vale la pena de verdad.

Queretes / Cretas

Queretes, o Cretas, és una bellíssima, desconeguda i amagada població de la extraordinària comarca del Matarranya, en terres del Terol més incognit. Mai no diríeu els tresors que pot amagar aquesta comarca, i encara menys, les joies que us reserva una visita a Cretas. Un poble, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Correu, planifiqueu una sortida familiar a aquesta terra que desperta, natural, poderosa, i que us descobreix els seus amagatalls i racons. Queretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. Una portalada que us deixarà bocabadats, en el sentit literal del terme. I això no és tot, tan sols haureu començat. Els carrers i places son un laberint ple de cases fortes i petits palaus, amb ràfecs de fusta, portalades, pedra nua. Recorreu amb calma el carrer major, admirant a cada pas els petits detalls. No us perdeu la Casa Turull, un edifici que podría estar en qualsevol ciutat toscana, a Florència o Siena. Arribeu-vos fins la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Només una estrella però que val per tres. Taula cuidada, habitacions amb encant. Gaudiu de les línies pures, naif, dels portals amb capella al damunt. El de Sant Antoni, o el de Sant Roc, portes d’una muralla que encara es conserva. No deixeu de treure al nas a l’espai sobre els Ibers, un petit museu, un centre d’interpretació de la ruta ibera. Aneu fins els jaciments prehistòrics i ibers dells Castellans, dels Gascons, de la roca dels moros, amb les seves pintures neolítiques. Camineu en la calma de la tarda fins l’ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondeu pels camins que us mostren, com a teló de fons, l’altiva silueta dels ports de Tortosa. Queretes és un mirador privilegiat dels Ports de Beceit. I un cop assedegats, cansats de tanta maravella com hareu vist, agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vallderoures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristalins, admirables amb la seva aïgua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Disfruteu d’aquesta terra verge, intocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. De veritat que no tenim paraules per descriure tanta maravella. Fora de Queretes també podeu gaudir de bons hotes i restaurants, en viles que conserven un patrimoni històric bestial. A 12 kms. teniu Calaceit. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. Camí de Cretes trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Impossible ressenyar totes les cases rurals que hi ha en aquest espai maravellós ple de poblets de pessebre, perdudes entre boscos, rius i cingleres. Més bonic impossible!.

Cretas es una bellísima, desconocida y escondida población de la extraordinaria comarca del Matarraña, en tierras del Teruel más incógnito. Nunca diríais los tesoros que puede esconder esta comarca, y menos aún, las joyas que os reserva una visita a Cretas. Un pueblo, hoy pequeño, muy pequeño, aislado, perdido, que en los siglos XVI y XVII fue una localidad de mucha importancia, como lo fueron todas las del Matarraña. Un pueblo, hasta hoy muy deprimido, que revive con el turismo que empieza a animar a sus calles medievales, como lo hace toda la comarca. Rápido, planifiquen una salida familiar a esta tierra que despierta, natural, poderosa, y que descubre sus escondites y rincones. Cretas tiene una iglesia impresionante. Con una portada renacentista de lo mejor que hemos visto en España. Una portada que os dejará boquiabiertos, en el sentido más literal del término. Y eso no es todo. Calles y plazas son un laberinto lleno de pequeños palacios, con aleros de madera, portales de piedra desnuda. Recorred con calma la calle mayor, admirando a cada paso los pequeños detalles. No os perdáis la Casa Turull, un edificio que podría estar en cualquier ciudad toscana, en Florencia o en Siena. Debeis de ir hasta la plaza mayor, con el rollo de la justicia, donde descubrireis el hotel del pueblo, una cucada. Sólo con una estrella pero que vale por tres. Mesa cuidada y habitaciones con encanto. Disfrute de las líneas puras, naif, de los portales con su capilla encima. Como el de San Antonio, o el de San Roque, puertas de una muralla que aún se conserva. No dejen de ver el espacio sobre los Íberos, un pequeño museo, un centro de interpretación de la ruta íbera. Id hasta los yacimientos prehistóricos e iberos, como el de Castellanos, o el de Gascones, o hasta la roca de los moros, con sus pinturas neolíticas. Caminad en la calma de la tarde hasta la ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondad por los caminos que muestran, como telón de fondo, la altiva silueta de los puertos de Tortosa. Cretas es un mirador privilegiado de los Puertos de Beceite. Y una vez cansados ​​de tanta maravilla como habreis visto, coged el coche y recorred el resto del Matarraña: Arnes, con el ayuntamiento, Valderrobles, con el castillo y el río, la Fresneda, fantástico conjunto medieval. Báñense en las pozas del río Matarraña, del río Algars, del Tastavins, del Parrisal. Limpios, impolutos, cristalinos, admirables con su agua azul, verdosa, de vidrio, transparente. Admiren los barrancos, la gloria de la cascada llamada el Salto, en la Portellada. Disfruten de esta tierra virgen, intocada, antes de que el turismo de masas lo invada todo. De verdad que no tenemos palabras para describir tanta maravilla. Fuera de Cretas también puede disfrutar de buenos hoteles y restaurantes, en villas que conservan un patrimonio histórico bestial. A 12 kms. tienen Calaceite. Allí se recomienda el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. También bonito el Hotel Cresol. Camino de Cretas encontrarán la casa rural del Mas del Rei, en medio del campo. Finalmente los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí Las familias con niños deben de ir al Vilar Rural de Arnes, un hotel donde regresar. Más económico, en Vallderrobles, el hotel El Salt o la Fonda Querol, con una cocina de menú muy reputada. Para comer también puede ir a la Posada de La Plaza, un restaurante antiguo, con solera, familiar, en un palacio de Vallderobles, junto al río, donde Sebastián les propondrá platos de toda la vida, contundentes. O bien vayan al Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan, una apuesta segura. Imposible reseñar todas las casas rurales que hay en este espacio maravilloso lleno de pueblos de pesebre, perdidos entre bosques, ríos y barrancos.