Peñaranda de Duero


peñaranda

Peñaranda de Duero és una d’aquelles petites poblacions, grans en art i en història, encantadores. Està de pas, a tocar de la carretera N-122, entre El Burgo de Osma i San Esteban de Gormaz, dos pesos pesants de la cultura castellana, dues localitats que cal veure i disfrutar, i Aranda de Duero. En arribar a l’alçada del poble de La Vid, que també te un bonic monestir per admirar, cal girar a mà dreta cap a Peñaranda, per la carretera local BU-924. Son set kilòmetres, escassos i ràpids. En arribar passareu el pont damunt l’Arandilla, veureu les muralles i la porta d’entrada a la vila medieval. Podeu aparcar a l’ampla avinguda. En passar l’arc quedareu estorats. El magnífic palau ducal d’Avellaneda, imponent, clàssic, renaixentista, obre la seva façana damunt la plaça porxada, la millor de Castella, i el seu pati, art pur en pedra blanca, blanquíssima. L’església colegiata ofereix també, la seva austera façana, just al davant. I al centre de l’espai el rotlle jurisdiccional, treballat, filigrana, imparteix justícia. Tot això a sota del teló de fons del seu castell altiu, situat damunt un turó, guardant el poble. Si aneu pels carrers plens de cases, escuts i palaus descobrireu convents i monestirs, places, un ferrer, la farmàcia més antiga d’Espanya i un curiós museu d’uniformes de policia. Delicat i deliciós aquest conjunt carregat d’anys i vivències que, avui dia, dorm esperant temps millors. Per dormir i menjar a Peñaranda teniu, a la mateixa plaça, un evocador edifici del segle XV, restaurat amb cura, La Posada Ducal. Aquest hotelet amb encant ofereix habitacions amb regust medieval, castellà, per amants de l’art i anyorats d’altres temps. Bona cuina al seu restaurant. També recomanem un hotelet rural amb molt d’encant: El Refugio de Miguel. Moblada amb molt de gust, amb mobles d’època, habitacions cuidades i un bon restaurant, amb menjar tradicional de la zona. Si us va més estar tots junts en una casa rural sencera, llavors el vostre lloc és El Jaramillo. Bars del poble, com ara el Palacete, al carrer Cava, telèfon 947 55 22 21, o bé el restaurant Señorío de Velez, a la plaza Duques de Alba, 1, telèfon: 947 552201 ó 947 552202, també us serviran bona teca. Podeu parar a Peñaranda en el curs d’una ruta per Castella, en unes vacances, o fer-la centre d’una visita a la zona, amb atractius propers com ara la ciutat romana de Clúnia, ruina imposant, o la d’Aranda de Duero, amb la seva església de Santa Maria, seu durant l’any 2014 de la mostra d’art religiós Las Edades del Hombre. Bona volta per la Castella eterna!.

Peñaranda de Duero es una de esas pequeñas poblaciones , grandes en arte y en historia , encantadoras . Está de paso, junto a la carretera N -122 , entre El Burgo de Osma y San Esteban de Gormaz , dos pesos pesados ​​de la cultura castellana , dos localidades que hay que ver y disfrutar, y Aranda de Duero . Al llegar a la altura del pueblo de La Vid , que también tiene un bonito monasterio para admirar , hay que girar a mano derecha hacia Peñaranda , por la carretera local BU- 924 . Son siete kilómetros, escasos y rápidos . Al llegar pasaréis el puente sobre el Arandilla , verá las murallas y la puerta de entrada a la villa medieval . Puede aparcar en la ancha avenida . Al pasar el arco quedará aturdidos . El magnífico palacio ducal de Avellaneda, imponente , clásico , renacentista , abre su fachada sobre la plaza porticada , la mejor de Castilla . La iglesia colegiata ofrece su justo delante. Y en el centro del espacio el rollo jurisdiccional , trabajado , filigrana , imparte justicia. Todo ello bajo el telón de fondo de su castillo altivo , situado sobre una colina , guardando el pueblo . Si va por las calles llenas de casas , escudos y palacios descubrirá conventos y monasterios , plazas , un herrero , la farmacia más antigua de España y un curioso museo de uniformes de policía. Delicado y delicioso este conjunto cargado de años y vivencias que , hoy en día , duerme esperando tiempos mejores . Para dormir y comer en Peñaranda tienen, en la misma plaza , un evocador edificio del siglo XV , restaurado con esmero , La Posada Ducal . Este hotelito con encanto ofrece habitaciones con sabor medieval , castellano , para amantes del arte y anyorats de otros tiempos . Buena cocina en su restaurante. También recomendamos un hotel rural con mucho encanto : El Refugio de Miguel . Amueblada con mucho gusto , con muebles de época , habitaciones cuidadas y un buen restaurante , con comida tradicional de la zona . Si os más estar todos juntos en una casa rural entera , entonces su sitio es El Jaramillo . Bares del pueblo , como el Palacete , en la calle Cava , teléfono 947 55 22 21 , o bien el restaurante Señorío de Velez , en la plaza Duques de Alba , 1, teléfono : 947 552.201 ó 947 552 202 , también os servirán buena comida . Puede parar a Peñaranda en el curso de una ruta por Castilla , en unas vacaciones , o hacerla centro de una visita a la zona , con atractivos cercanos como la ciudad romana de Clunia , ruina imponiendo , o la de Aranda de Duero , con su iglesia de Santa María , sede durante el año 2014 de la muestra de arte religioso Las Edades del Hombre .

Buenafuente del Sistal


El monestir cistercenc de Buenafuente del Sistal està amagat, molt ben amagat, a les terres llunyanes i perdudes de l’alt Tajo, a Guadalajara. A les terres dures i potents de l’antic señorio de Molina, on neix el Tajo, on la natura encara se’ns ofereix verge i inexplorada. La millor manera d’arribar-hi és des de Molina d’Aragón. D’aquesta ciutat haureu de seguir cap a Alcolea del Pinar, per la carretera N-211, la que ve des d’Alcanyís i, al cap d’uns 6 kms. girar  a l’esquerra en direcció cap a Corduente, per la CM-2015, i després anar cap a Cobeta, i Olmeda de Cobeta, per les provincials GU-944 i GU-984. El monestir es troba prop d’Olmeda de Cobeta. Tots aquests poblets són petits, perduts en mig d’un paisatge ferèstec i agrest. El cenobi està regentat per unes apacibles monjes de clausura que ofereix servei d’hostatgeria i deixen participar en les celebracions litúrgiques de la comunitat. Tot és molt bàsic, no són serveis hotelers, sinó un cau on passar uns dies de pau i recolliment. L’esglèsia, d’un císter puríssim, és petitona, de línies sòbries, senzilla. El paisatge que l’envolta és magnífic, tan pur de línies com el mateix monestir. Diversos camins i pistes rurals permeten descobrir els secrets de la zona, com ara el riu Gallo, amb les seves “hoces”, que trobareu uns kms. al sur del cenobi. No us el recomanem per tal que hi aneu expressament, sinó com una visita dins una ruta per la zona, que és bellíssima. Rius d’aigües netes, netíssimes, amb gorgs frescos, gelats. Boscos densíssims, plens de vida, d’animals salvatges. Castells impressionants, com Santiuste, en la ruta del Sistal, o com Castilnovo, o com el de Molina mateix. Llacunes extranyes, com la de Taravilla. Poblets encantadors, de postal, rupestres, rurals. Per acabar no podem descuidar la capital del territori, Molina de Aragón,  que és una vila medieval esplèndida. Per totes les localitats de la comarca teniu un munt de cases rurals molt boniques. Una mica més de categoria tenen hotelets com ara El Parador de Molina, amb apartaments familiars, a les afores, camí de Cuenca i l’Alto Tajo.  O com el Molino del Batán, a la carretera que va a Castilnuevo, Tel: 949 83 18 67. No hi ha hotels bonics, però potser us podeu allotjar bé al Peñarrubia. Si us van els càmping teniu el del poblet d’Orea, al bell mig de la natura. Per dinar, a Molina, us recomanem dos llocs ben diferents: el restaurant El Castillo, al carrer de San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19, o bé, el bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Aquest darrer d’un tipisme arrebatador, situat en un palau destarotat, ple de gent, molt sorollós, on trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. La zona del “Señorio de Molina” val la pena de veritat. Bellíssim!.

El monasterio cisterciense de Buenafuente del Sistal está escondido, muy bien escondido, en las tierras lejanas y perdidas del alto Tajo, en Guadalajara. En las tierras duras y potentes del antiguo señorio de Molina, donde nace el Tajo, donde la naturaleza se nos ofrece virgen e inexplorada. La mejor manera de llegar es desde Molina de Aragón. De esta ciudad deberán seguir hacia Alcolea del Pinar, por la carretera N-211, la que viene desde Alcañiz y, al cabo de unos 6 kms. girar a la izquierda en dirección hacia Corduente, por la CM-2015, y luego ir hacia Cobeta, y Olmeda de Cobeta, por las provinciales GU-944 y GU-984. El monasterio se encuentra cerca de Olmeda de Cobeta. Todos estos pueblos son pequeños, perdidos en medio de un paisaje salvaje y agreste. El cenobio está regentado por unas apacibles monjas de clausura que ofrecen servicio de hospedería y dejan participar en las celebraciones litúrgicas de la comunidad. Todo es muy básico, no son servicios hoteleros, sino un lugar donde pasar unos días de paz y recogimiento. La iglesia, de un cister purísimo, es pequeñita, de líneas sobrias, sencilla. El paisaje que lo rodea es magnífico, tan puro de líneas como el mismo monasterio. Varios caminos y pistas rurales permiten descubrir los secretos de la zona, como el río Gallo, con sus “hoces”, que se encuentra unos kms. al sur del cenobio. No os lo recomendamos para que vayais expresamente, sino como una visita dentro de una ruta por la zona, que es bellísima. Ríos de aguas limpias, limpísimas, con pozas frescas, heladas. Bosques densísimos, llenos de vida, de animales salvajes. Castillos impresionantes, como Santiuste, en la ruta del Sistal, o como Castilnovo, o como el de Molina mismo. Lagunas extrañas, como la de Taravilla. Pueblos encantadores, de postal, rupestres, rurales. Por último no podemos olvidar la capital del territorio, Molina de Aragón, que es una villa medieval espléndida. En todas las localidades de la comarca tienen un montón de casas rurales muy bonitas. Un poco más de categoría tienen hotelitos como El Parador de Molina, con apartamentos familiares, en las afueras, camino de Cuenca y del Alto Tajo. O como el Molino del Batán, en la carretera que va a Castilnuevo, Tel.: 949 83 18 67. No hay hoteles grandes, pero quizá puedan alojarse bien en el Peñarrubia. Si os van los camping tienen el del pueblo de Orea, en medio de la naturaleza. Para comer, en Molina, os recomendamos dos lugares bien diferentes: el restaurante El Castillo, en la calle de San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19, o bien, el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel: 949832145. Este último de un tipismo arrebatador, situado en un palacio destartalado, lleno de gente, muy ruidoso, donde encontrarán fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. La zona del “Señorio de Molina” vale la pena de verdad.

Zugarramurdi


Zugarramurdi és un nom mític, que correspon a un petit poblet del vall de Baztan, ja tocant més a França que a Espanya, a dalt de tot del pirineu de Navarra. Un lloc màgic, tel·lúric, potent i poderós. Un poble que ha passat a la història per un drama històric brutal, dantesc: les bruixes. I ara se’n aprofita. El que fou ignorància i desgràcia fa uns segles, és ara una font d’ingresos vital per aquesta diminuta, rural i oblidada comunitat de pagesos i ramaders. Aquí podreu visitar les impressionants coves de Zugarramurdi, a 500 mts. del casc urbà. Unes coves maravelloses, grans, divertides, ideals pels infants. Unes coves pintoresques, amb diverses cavitats laberíntiques que faran les delícies dels vostres infants. Amb un riuet saltarí que les travessa, un parc encantat que les envolta i un paisatge increible, esotèric i fascinant. No ens estranyen gens que aquestes contrades, aquesta cavitat capriciosa, siguin l’escenari de contes de bruixeries i aquelarres. És un decorat perfecte, natural, preparat, el millor possible. Aquí invocaven, diuen, homes i sobretot dones d’aquesta vila, el gran cabró, el diable, i feien orgies i aquelarres. Vint foren cremades, altres tantes tancades de per vida, el poble castigat severament. Avui dia podeu arribar-vos-hi per veure l’escenari del drama rural, de l’apoteosi de la paranoia d’uns i altres. Incultura que és bellesa, morbo, tot i els anys que han passat. El lloc, les coves, i el propi poblet, us ho assegurem, s’ho mereixen. Trobareu Zugarramurdi si pujeu el Vall del Baztan des d’Elizondo, la seva capital, cap a Dantxarinea, a la ratlla de França, per la N-121. Podeu desviar-vos abans per la NA-4402, cap a Urdax, una bonica localitat on també hi ha unes coves interessants, sense bruixes, i un antic monestir. D’Urdax un camí rural porta a Zugarramurdi. També podeu continuar fins el pas fronterer de Dantxarinea i agafar allà la NA-4401, directa al poble. També hi ha un camí rural que conecta, en uns 4kms, amb la vila francesa de Sare. Zugarramurdi volcada al turisme, amb les coves, un museu de la bruixeria, bons aparcaments i serveis, i bons llocs per menjar. Això sí, turístics, molt turístics, de petacada, amb menú senzill i tralirot, o bé carots, de preus i prestacions elevats. Nosaltres ho vàrem fer al Kattalin, un restaurant que no passarà a la història gourmet. Carrer Lapiztegia, 6. Tel: 948599009, o el 948599146. Ambient afrancesat, menú correcte, tracte limitat, sense més. Però en vàrem veure d’altres que podeu probar, a veure si hi ha més sort. Ens va semblar millor, però molt més car, l’Altzatenea  la Basaburua Kalea, 3. Tel: 948599187. No vàrem dormir al poble, però hi ha hostalets i cases rurals magnífics. Encara que no us agradin ni les coves ni les bruixes, arribeu-vos a Zugarramurdi. El paisatge, les casones navarres, blasonades, rècies i potents s’ho valen. Podeu complementar la ruta amb una anada a terres de França, a veure el bonic poblet d’Ainhoa, la vila de Sare, o a pujar a la muntanya de la Rhune en el bonic trenet cremallera. O bé descobrir les maravelles del Baztan, amb el senyoriu de Bertiz, parc natural fantàstic, i els pobles encantadors. Ja us hem parlat de la veïna localitat d’Urdax. Si aneu per Navarra no deixeu passar Zugarramurdi, el poble de les bruixes, quina por!.

Zugarramurdi es un nombre mítico, que corresponde a un pequeño pueblo del valle de Baztan, ya tocando más a Francia que a España, en lo alto del pirineo de Navarra. Un lugar mágico, telúrico, potente y poderoso. Un pueblo que ha pasado a la historia por un drama histórico brutal, dantesco: las brujas. Y ahora se aprovecha de ello. Lo que fue ignorancia y desgracia hace unos siglos, es ahora una fuente de ingresos vital para esta diminuta, rural y olvidada comunidad de agricultores y ganaderos. Aquí podrá visitar las impresionantes cuevas de Zugarramurdi, a 500 mts. del casco urbano. Unas cuevas maravillosas, grandes, divertidas, ideales para los niños. Unas cuevas pintorescas, con varias cavidades laberínticas que harán las delicias de sus niños. Con un riachuelo saltarín que las atraviesa, un parque encantado que las rodea y un paisaje increíble, esotérico y fascinante. No nos extrañan nada que estas tierras, esta cavidad caprichosa, sean el escenario de cuentos de brujerías y aquelarres. Es un decorado perfecto, natural, preparado, lo mejor posible. Aquí invocaban, dicen, hombres y sobre todo mujeres de esta villa, el gran cabrón, el diablo, y hacían orgías y aquelarres. Veinte fueron quemadas, otras tantas cerradas de por vida, el pueblo castigado severamente. Hoy en día se puede llegar a ella para ver el escenario del drama rural, de la apoteosis de la paranoia de unos y otros. Incultura que es belleza, morbo, a pesar de los años que han pasado. El lugar, las cuevas, y el propio pueblo, os lo aseguramos, se lo merecen. Encontrarán Zugarramurdi si suben el Valle del Baztan desde Elizondo, su capital, hacia Dantxarinea, en la raya de Francia, por la N-121. Pueden desviarse antes por la NA-4402, hacia Urdax, una bonita localidad donde también hay unas cuevas interesantes, sin brujas, y un antiguo monasterio. De Urdax un camino rural lleva a Zugarramurdi. También puede continuar hasta el paso fronterizo de Dantxarinea y coger allí la NA-4401, directa al pueblo. También hay un camino rural que conecta, en unos 4kms, con la villa francesa de Sare. Zugarramurdi a dado un vuelco al turismo, con las cuevas, un museo de la brujería, buenos aparcamientos y servicios, y buenos lugares para comer. Eso sí, turísticos, muy turísticos, con menú sencillo y tronado, o bien lugares caros, de precios y prestaciones elevados. Nosotros comimos en Kattalin, un restaurante que no pasará a la historia gourmet. Calle Lapiztegia, 6. Tel: 948599009, o 948599146. Ambiente afrancesado, menú correcto, trato limitado, sin más. Pero vimos otros que se pueden probar, a ver si hay más suerte. Nos pareció mejor, pero mucho más caro, el Altzatenea la Basaburua Kalea, 3. Tel.: 948599187. No dormimos en el pueblo, pero hay hostales y casas rurales magníficas. Aunque no os gusten ni las cuevas ni las brujas, debeis de ir a Zugarramurdi. El paisaje, las casonas navarras, blasonadas, recias y potentes valen la pena. Se puede complementar la visita con una ida a tierras de Francia, a ver el bonito pueblo de Ainhoa, la villa de Sare, o subir a la montaña de la Rhune en el bonito tren cremallera. O bien descubrir las maravillas del Baztan, con el señorío de Bertiz, parque natural fantástico, y los pueblos encantadores. Ya os hemos hablado de la vecina localidad de Urdax. Si vais por Navarra no dejéis pasar Zugarramurdi, el pueblo de las brujas.