La fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 2 d’abril de 2017, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

El Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 10 d’abril de 2016, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Morón de Almazán

Morón de Almazán és un petit poblet situat entre l’Aragó i Castella, no gaire lluny de Calatayud, o de Soria. Es tracta d’un poble agrícola, sense importància en l’actualitat. Ho ha anat perdent tot, el tren, la vitalitat, però no perdrà mai l’encant del seu casc antic, centrat en la seva impressionant plaça major, una de les més boniques, i amb més caràcter, d’Espanya. Hi arribareu seguint l’A-2, camí de Madrid, ja passats Saragossa i Calatayud. En arribar a Ariza, trobareu el desviament, a la dreta per la CL-116, cap a Monteagudo de las Vicarias, Almazán i Soria. Hi podeu preguntar… Què se’ns ha perdut per aquelles terres?. Per quina raó cal girar per la CL_116 hi passar per Morón d’Almazán. Doncs ben fàcil: és una desviació típica per aquelles famílies que volen descobrir les maravelles de Soria, d’Almazán, de Berlanga, del Burgo de Osma.  Monteagudo mateix, el primer poble, amurallat, amb un castell medieval fantàstic i una església gòtica preciosa, és una parada obligada. Almazán, una altra vila medieval plena de monuments. De Soria capital no cal parlar-ne, preciosa. De Berlanga de Duero, amb un altre soberbi castell, amb una col·legiata magnífica, tampoc. I de la ciutat del Burgo de Osma, amb la seva catedral tampoc. Ens deixem espais naturals tan fenomenals com el cañon del rio Lobos, o els Pics d’Urbión amb la Laguna Negra, o poblets medievals divins, com Catalañazor, o el castell califal de Gormaz. Però centrem-nos en Morón d’Almazán, per on cal passar per gaudir de totes aquestes fites que us hem descrit. La plaça major és monumental. Unes escales porten de l’edifici del Concejo, molt bonic, fins el Palau Renaixentista dels Mendoza, més bonic. Però encara més alta l’església domina la vila amb la seva esplèndida y esvelta torre plateresca, una joia. I, com a colofó, el rotlle de la justícia i la font. Dins el temple quatre impactants sepulcres gòtics, una filigrana. Inaudit tot això en un poble tan petit. Però tan important a l’edat mitjana. Completa el conjunt la visita al museu del vestit popular. Arribeu-vos a Sòria, per sentir aquestes terres antigues, intocades, fermes, veritables, salvatges. I atureu-vos a Morón, val la pena. Per dormir al poble teniu una casa rural, anomenada amb gràcia, del Gallo de Morón. Per dinar, i també per dormir, teniu el Molino Vaya Tela, camí de Medinaceli, una altra bonica vila medieval, a l’autovia A-15.  Molta oferta a Almazán, per exemple a l’Hostal El Rincón del Nazareno, novíssim i esplèndit, rabiosament modern. El Tirso de Molina és més clàssic. Ens agrada molt Berlanga, on teniu l’hotelet Rural Villa de Berlanga, una cucada, i per descomptat Soria, on hi ha tota mena de serveis. Bona estada a les terres de Soria!.

Morón de Almazán es una vila medieval, ahora pequeña, pero grande en la antiguedad. La actividad principal es la agricultura, y el pueblo son cuatro casas, pero el conjunto artístico de su Plaza Mayor, probablemente una de las más hermosas de toda Castilla, le pone definitivamente en el mapa de los viajeros. Es monumental, difícil de imaginar, una escenografia más imponente. Vereis allí el dificio del Concejo de fines del medioevo, símbolo del poder civil. Un poco más hacia arriba el Palacio Renacentista de los Mendoza, símbolo del poder señorial. Y en la cúspide de la escalinata, su iglesia parroquial con la espléndida y esbelta torre plateresca. Y como colofón el rollo gótico, y la fuente. Para completar la oferta teneis un bonito museo del traje típico. En una ruta por las fantásticas, increibles y olvidadas tierras de Soria, visitando Monteagudo, Almazán, Gormaz, Berlanga, el Burgo de Osma y, naturalmente Soria capital, no podeis dejar de deteneros en Morón, ¡vale la pena!.

Queretes / Cretas

Queretes, o Cretas, és una bellíssima, desconeguda i amagada població de la extraordinària comarca del Matarranya, en terres del Terol més incognit. Mai no diríeu els tresors que pot amagar aquesta comarca, i encara menys, les joies que us reserva una visita a Cretas. Un poble, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Correu, planifiqueu una sortida familiar a aquesta terra que desperta, natural, poderosa, i que us descobreix els seus amagatalls i racons. Queretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. Una portalada que us deixarà bocabadats, en el sentit literal del terme. I això no és tot, tan sols haureu començat. Els carrers i places son un laberint ple de cases fortes i petits palaus, amb ràfecs de fusta, portalades, pedra nua. Recorreu amb calma el carrer major, admirant a cada pas els petits detalls. No us perdeu la Casa Turull, un edifici que podría estar en qualsevol ciutat toscana, a Florència o Siena. Arribeu-vos fins la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Només una estrella però que val per tres. Taula cuidada, habitacions amb encant. Gaudiu de les línies pures, naif, dels portals amb capella al damunt. El de Sant Antoni, o el de Sant Roc, portes d’una muralla que encara es conserva. No deixeu de treure al nas a l’espai sobre els Ibers, un petit museu, un centre d’interpretació de la ruta ibera. Aneu fins els jaciments prehistòrics i ibers dells Castellans, dels Gascons, de la roca dels moros, amb les seves pintures neolítiques. Camineu en la calma de la tarda fins l’ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondeu pels camins que us mostren, com a teló de fons, l’altiva silueta dels ports de Tortosa. Queretes és un mirador privilegiat dels Ports de Beceit. I un cop assedegats, cansats de tanta maravella com hareu vist, agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vallderoures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristalins, admirables amb la seva aïgua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Disfruteu d’aquesta terra verge, intocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. De veritat que no tenim paraules per descriure tanta maravella. Fora de Queretes també podeu gaudir de bons hotes i restaurants, en viles que conserven un patrimoni històric bestial. A 12 kms. teniu Calaceit. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. Camí de Cretes trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Impossible ressenyar totes les cases rurals que hi ha en aquest espai maravellós ple de poblets de pessebre, perdudes entre boscos, rius i cingleres. Més bonic impossible!.

Cretas es una bellísima, desconocida y escondida población de la extraordinaria comarca del Matarraña, en tierras del Teruel más incógnito. Nunca diríais los tesoros que puede esconder esta comarca, y menos aún, las joyas que os reserva una visita a Cretas. Un pueblo, hoy pequeño, muy pequeño, aislado, perdido, que en los siglos XVI y XVII fue una localidad de mucha importancia, como lo fueron todas las del Matarraña. Un pueblo, hasta hoy muy deprimido, que revive con el turismo que empieza a animar a sus calles medievales, como lo hace toda la comarca. Rápido, planifiquen una salida familiar a esta tierra que despierta, natural, poderosa, y que descubre sus escondites y rincones. Cretas tiene una iglesia impresionante. Con una portada renacentista de lo mejor que hemos visto en España. Una portada que os dejará boquiabiertos, en el sentido más literal del término. Y eso no es todo. Calles y plazas son un laberinto lleno de pequeños palacios, con aleros de madera, portales de piedra desnuda. Recorred con calma la calle mayor, admirando a cada paso los pequeños detalles. No os perdáis la Casa Turull, un edificio que podría estar en cualquier ciudad toscana, en Florencia o en Siena. Debeis de ir hasta la plaza mayor, con el rollo de la justicia, donde descubrireis el hotel del pueblo, una cucada. Sólo con una estrella pero que vale por tres. Mesa cuidada y habitaciones con encanto. Disfrute de las líneas puras, naif, de los portales con su capilla encima. Como el de San Antonio, o el de San Roque, puertas de una muralla que aún se conserva. No dejen de ver el espacio sobre los Íberos, un pequeño museo, un centro de interpretación de la ruta íbera. Id hasta los yacimientos prehistóricos e iberos, como el de Castellanos, o el de Gascones, o hasta la roca de los moros, con sus pinturas neolíticas. Caminad en la calma de la tarde hasta la ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondad por los caminos que muestran, como telón de fondo, la altiva silueta de los puertos de Tortosa. Cretas es un mirador privilegiado de los Puertos de Beceite. Y una vez cansados ​​de tanta maravilla como habreis visto, coged el coche y recorred el resto del Matarraña: Arnes, con el ayuntamiento, Valderrobles, con el castillo y el río, la Fresneda, fantástico conjunto medieval. Báñense en las pozas del río Matarraña, del río Algars, del Tastavins, del Parrisal. Limpios, impolutos, cristalinos, admirables con su agua azul, verdosa, de vidrio, transparente. Admiren los barrancos, la gloria de la cascada llamada el Salto, en la Portellada. Disfruten de esta tierra virgen, intocada, antes de que el turismo de masas lo invada todo. De verdad que no tenemos palabras para describir tanta maravilla. Fuera de Cretas también puede disfrutar de buenos hoteles y restaurantes, en villas que conservan un patrimonio histórico bestial. A 12 kms. tienen Calaceite. Allí se recomienda el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. También bonito el Hotel Cresol. Camino de Cretas encontrarán la casa rural del Mas del Rei, en medio del campo. Finalmente los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí Las familias con niños deben de ir al Vilar Rural de Arnes, un hotel donde regresar. Más económico, en Vallderrobles, el hotel El Salt o la Fonda Querol, con una cocina de menú muy reputada. Para comer también puede ir a la Posada de La Plaza, un restaurante antiguo, con solera, familiar, en un palacio de Vallderobles, junto al río, donde Sebastián les propondrá platos de toda la vida, contundentes. O bien vayan al Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan, una apuesta segura. Imposible reseñar todas las casas rurales que hay en este espacio maravilloso lleno de pueblos de pesebre, perdidos entre bosques, ríos y barrancos.