Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra

Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Una porta d’Escòcia

Hi ha moltes maneres i moltes rutes per entrar a Escòcia per primera vegada, seguint qualsevol de les moltes carreteres i autopistes que hi menen. Des de Newcastle per la costa, per exemple, pujant cap a Aberdeen. O bé per l’altra banda, des de Carlisle cap a Glasgow. Avui nosaltres us explicarem una de les més boniques i més espectaculars. Es tracta d’un seguit de petites carreteres rurals, estretes i amb algunes voltes, però amb un gran encant i unes vistes bestials. Sortint de Carlisle aneu a cercar l’autopista A6, que entrant a Escòcia canvia el número per A74. Sortiu a Moffat, travesseu el poble i preneu la A708. Travessareu paisatges que recorden el Cap Nord, Noruega o Groenlandia. Paratges grandiosos. Pareu al costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Perdeu 10 minuts pujant un petit sender per veure aquesta petita meravella més d’aprop. Val la pena. Continueu després, ja de baixada, resseguint el Sant Mary’s Loch, un bonic llac glaciar. Via Selkirk agafeu la A707 i la A72, resseguint la bonica vall del riu Tweed. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, un dels petits poblets d’aquest recorregut amb encant. Un lloc fantàstic, molt cassolà. De Peebles només us queda prendre la A703 cap a Edimburgh. Si ens feu cas, i us agraden els grans paisatges, no us en penedireu!.

Hay muchas maneras y muchas rutas para entrar en Escocia por primera vez, siguiendo cualquiera de las muchas carreteras y autopistas que conducen. Desde Newcastle por la costa, por ejemplo, subiendo hacia Aberdeen. O bien por otro lado, desde Carlisle hacia Glasgow. Hoy nosotros os explicaremos una de las más bellas y más espectaculares. Se trata de una serie de pequeñas carreteras rurales, estrechas y con algunas vueltas, pero con un gran encanto y unas vistas bestiales. Saliendo de Carlisle ve a buscar la autopista A6, que entrando en Escocia cambia el número por A74. Salid a Moffat, atravesar el pueblo y tome la A708. Atravesaréis paisajes que recuerdan el Cabo Norte, Noruega o Groenlandia. Parajes grandiosos. Parad junto a la cascada que se llama Grey Madre s Tail. Toda esta área es un parque natural encantador y sorprendente. Perded 10 minutos subiendo un pequeño sendero para ver esta pequeña maravilla más de cerca. Vale la pena. Continúe después, ya de bajada, siguiendo el Sant Mary s Loch, un bonito lago glaciar. Vía Selkirk tome la A707 y la A72, siguiendo el bonito valle del río Tweed. Nosotros comimos en la pizzería Franco ‘s en el pueblo de Peebles, uno de los pequeños pueblos de este recorrido con encanto. Un lugar fantástico, muy casero. De Peebles sólo le queda tomar la A703 hacia Edimburgo. Si nos haga caso, y os gustan los grandes paisajes, no se arrepentirá !.

There are many ways and many routes to enter Scotland for the first time, following any of the many roads and freeways that run there. From Newcastle along the coast, for example, going up to Aberdeen. Or on the other hand, from Carlisle to Glasgow. Today we will tell you one of the most beautiful and most spectacular. It is a series of small rural roads, narrow and with some vaults, but with a great charm and some bestial views. Leaving Carlisle, you are going to look for the A6 motorway, which, entering Scotland, changes the number to A74. Go out to Moffat, cross the village and take the A708. You will cross landscapes that remember Cape North, Norway or Greenland. Great places Stop by the waterfall that is called Gray Mare’s Tail. All this area is a charming and surprising natural park. You lose 10 minutes walking up a small path to see this little wonder closer. Is it worth it. Continue later, already downhill, following the Saint Mary’s Loch, a beautiful glacial lake. Via Selkirk take the A707 and the A72, following the beautiful valley of the Tweed River. We ate at the Franco’s pizzeria in the village of Peebles, one of the small villages of this charming route. A great place, very homely. From Peebles you just have to take A703 towards Edimburgh. If you pay attention to us, and you like the great landscapes, do not regret it!

La fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Ring of Kerry

The Ring of Kerry és en realitat una volta d’uns 180 kms. a la península d’Iveragh, al comtat de Kerry, situat al sudoest d’Irlanda. Fer el Ring of Kerry és viure de primera mà la natura i la història irlandesa, en una terra quasi verge, resseguint estretes carreteres que donen vistes inoblidables al mar i a la muntanya, pujant i baixant turons i muntanyes, descobrint platges, illes, caps rocosos, cascades i boscos. Natura en tot el seu esplendor. Però també petits pobles i monuments amagats, pedres plenes del verdet dels segles. Per fer el Ring of Kerry necessitareu un cotxe, tot i que també podeu fer servir les línies de bus existents. Si sortim de la vila de Killarney, cap a l’oest per la N-72, podeu remuntar cap al Gap of Dunloe, bellíssim entorn de muntanyes i llacs amb boscos. Agafem ara la N70 per baixar a la bonica platja de Rossbeigh, al poble de Glenbeigh, a la foto. Una platja de 8 km. de llarg, de sorra fina. Continueu cap al poblet mariner de Portmagee, on trobareu un pont que lliga terra ferma amb l’illa de Valentia. Paisatges fabulosos. Seguim el cap amb meravelloses vistes i petits poblets per anar fins el Fort prehistòric de Staigue, a tocar de Castlecove, de planta circular. Baixem a Kenmare, una vila molt maca i agradable per pujar, seguint ara la carretera N71 entre Kenmare and Killarney, fins el coll on trobareu el punt de vista dit the Ladies View, amb vistes superbes sobre el parc natural nacional de Killarney, un parc natural esplèndit. Des d’alla son 15 kms. de baixada entre boscos, amb parada obligada a la cascada Torc. Arribant a la ciutat de Killarney no s’acaben els prodigis. Allà teniu la casa Muckross que es una mansió victoriana de camp, històrica visitable. Passat Killarney, a la vora del llac, s’aixeca el Castell de Ross, vora el llac. També podeu fer un volt per la ciutat antiga de Killarney, vuere la seva catedral i els carrers comercials i parcs. Evidentment ens hem deixat molts llocs i punts d’interés que només vam veure des del cotxe. Nosaltres vam fer l’anell en un sol dia!. L’anell de Kerry no pot faltar en un bon viatge a Irlanda!. Per dinar, a Kenmare, teniu el ristorante Bella Vita, molt recomanable. A Killarney per menjar teniu el Cronins, força bo. Tradicional. O un pub de sempre, amb habitacions, restaurant i bar: el Murphy’s. També hi ha bons hotels, com ara el Park Hotel, un establiment luxós i car, però que fa ofertes de vegades. Més asequible i molt maco també, l’Hotel Brehon. No deixeu de fer el ring of Kerry si aneu a Irlanda!.

The Ring of Kerry es una vuelta de 180 kms. alrededor de la península d’Iveragh, en el comtat de Kerry, en Irlanda. Dar la vuelta al Ring of Kerry significa entrar en la naturaleza y la historia irlandesa, en una tierra virgen, recorriendo estrechas carreteras con vistas a un mar y subiendo muntañas, descubriendo playas, cabos, cascadas y bosques. También pueblos preciosos. El Ring of Kerry se hace en coche, o en bus. Salid de Killarney, por la N-72, remontando Dunloe, en un bellísimo entorno de montaña con lagos. Por la N70 bajad a la playa de Rossbeigh, cerca de Glenbeigh, en la foto. Pasad a la isla de Valentia. Continuad hasta Staigue, cerca de Castlecove. Bajad luego a Kenmare, y seguid la carretera N71 entre Kenmare y Killarney, viendo los lagos desde Ladies View, en el parque natural nacional de Killarney, con parada obligada en la cascada Torc. En Killarney está la casa Muckross que es una mansión victoriana de campo, visitable. Más allá de Killarney, está el Castillo de Ross, en el lago. Para comer, en Kenmare, teneis el ristorante Bella Vita, recomendable. En Killarney el Cronins, muy bueno. Tradicional. Hay un pub con habitaciones, restaurante y bar: el Murphy’s, y buenos hoteles, como el Park Hotel, o el Hotel Brehon. ¡No dejen de recorrer el ring of Kerry si van a Irlanda!.

Llacs de Plitvice

A Croàcia, no gens lluny de la costa, plena de turistes, hi ha un lloc que serena i templa l’ànim. És una meravella natural inusitada, un espectacle de la natura, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i parc natural croata. Estem parlant dels llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on cal passar pràcticament tot el dia, on podeu fer senderisme, on anireu muntats en trens, en bus i en vaixells, recorrent el parc amunt, parc avall, fins que no pugueu més amb tanta bellesa. La infraestructura està ben muntada. Arribeu de la costa o des de Zagreb, trobareu una entrada, la 1 o la 2, ben indicades. Porten a un gran aparcament, numerats també 1 o 2, amb tots els serveis. Hi ha molt d’espai, però alguns dies poden estar molt plens i caldrà caminar. Als aparcaments hi ha tota mena de serveis, bars, botigues, WC i les taquilles del parc. L’entrada no és barata. Cal caminar de nou una estona fins arribar al lloc on es pren el bus, el trenet o el vaixell. Els llacs superiors son petits i bucòlics, amb fort desnivell, aigües turquesa i molta vegetació. Es bonic recórrer els senders i anar baixant cap a la porta 2, cap als llacs inferiors. Els inferiors son més grans, més calmats i acaben en cascades, no tan espectaculars com es diu,. A nosaltres ens agraden més els superiors, salvatges. Dins el parc hi ha restaurants, una pila, i bars. A cada terminal de bus, trenet o vaixell. Però paradoxalment manca l’aigua, tanta com n’hi ha, i les fonts. Haureu de comprar ampolles al bar!. Porteu barret si fa sol, i bon calçat. Malgrat que tot està ben condicionat, perfectament senyalitzat i els trens, busos i vaixells us porten on vulgueu dins el parc, les distàncies son grans, es camina molt i es puja i baixa constantment. Nosaltres no vam dinar al parc. Ho vam fer a Korenica, una localitat prop de la frontera de Bòsnia, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Vam arribar a mig dia i vam haver de veure el parc de Plitvice a la tarda. Però va donar temps a tot amb quatre hores. Era l’estiu!. Recordeu: Plitvice i els seus llacs no poden faltar en una visita a Croàcia, encara que hi hagi molta gent, i encara que tingueu la sensació de Disneyland i de turista tòpic, aquesta natura s’ha de viure.

      

En la bella Croàcia, no lejos de la costa de Dalmacia, o de Zagreb, estan los maravillosos lagos de Plitvice, un espectaculo de la naturaleza, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Este bello parque natural croata, el Plitvice Lakes National Park, es un lugar precioso, donde hacer senderismo, viajar en barco por el rio, o en tren por sus caminos. hay que recorrer el parque de cabo a rabo, y es fácil porque la infraestructura está bien montada. hay dos entradas, la 1 o la 2, bien indicadas. cada una con un gran aparcamiento y toda clase de servicios. Hay dias en que todo está lleno degente. Aparqueis donde aparqueis caminareis, porque aunque hay buses y barcos, todo está lejos. Hay bares, tiendas y WC en los parkings y en el parque, pero no hay fuentes. La entrada no es barata. Los lagos superiores son pequeños, bucólicos, con fuette desnivel, aiguas turquesa y mucha vegetación. Los inferiores son más grandes, calmados y con cascadas, aunque no tan espectaculares como se dice. Traed gorra para el sol y buen calzado. Todo está bien acondicionado, perfectamente señalizado y los trenecitos, buses y barcos llevan por todo el parque, pero las distancias son grandes, se camina mucho, sube y baja todo el rato. Nosotros no comimos dentro del parque sinó en Korenica, una localidad cercana a la frontera de Bosnia, en el restaurant Sapina, sencillo pero bien. Fuimos a Plitvice por la tarde. Cuatro horas son suficientes para ver todo lo que hay. Los lagos no pueden faltar en una visita a Croacia, a pesar de la gente, de que es un poco Disneyland y de mucho turista tópico.

Fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 2 d’abril de 2017, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Parc natural de Killarney

El parc natural nacional de Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua, la seva natura increíble, és una fita que mai no podeu deixar de visitar si planifiqueu unes vacances a la bellíssima Irlanda. Situada a l’extrem sudoest de l’illa, és molt fàcil de recorrer a peu o en cotxe. Si aneu amb cotxe trobareu diversos aparcaments en llocs estratègics prop dels llacs més importants, dels boscos més frondosos i dels saltants d’aigua més espectaculars. Només cal seguir la bonica carretera N71 entre el poble mariner de Kenmare i la vila medieval de Killarney, tots dos situats uns 100 kms. a l’oest de Cork, a uns 400 kms. de Dublin. Una carretera molt maca, que s’enfila entre turons verds que son veritables muntanyes i que proporciona vistes impagables del parc i dels llacs. Si aneu de Kenmare a Killarney primer pujareu fins un coll i baixareu cap al parc, visitant primer els llacs superiors. Si ho feu a la inversa, anireu pujant des de Killarney i el seu llac inferior, muntanya amunt fins el llac superior i el coll. Ens agrada més la primera opció. A l’arribar al centre de Killarney ciutat podreu encara visitar les oficines i el centre d’interpretació del parc, a la vora d’un llac i amb grans extensions de gespa on hi ha cèrvols en llibertat. Una mica més enllà, seguint el llac teniu la casa Muckross que es una mansió de camp històrica visitable. Passat Killarney, a la vora del llac, s’aixeca el Castell de Ross. Per dinar, a Kenmare, teniu el ristorante Bella Vita, molt recomanable. A Killarney per menjar teniu el Cronins, força bo. Tradicional. O un pub de sempre, amb habitacions, restaurant i bar: el Murphy’s. També hi ha bons hotels, com ara el Park Hotel, un establiment luxós i car, però que fa ofertes de vegades. Més asequible i molt maco també, l’Hotel Brehon. No deixeu de visitar el parc natural de Killarney si aneu a Irlanda!.

El parque natural nacional de Killarney, con sus bosques, lagos y cascadas, su naturaleza increíble, es una meta que nunca se puede dejar de visitar si se planifican unas vacaciones en la bellísima Irlanda. Situado en el extremo suroeste de la isla, es muy fácil de recorrer a pie o en coche. Si va en coche encontrará varios aparcamientos en lugares estratégicos cerca de los lagos más importantes, de los bosques más frondosos y los saltos de agua más espectaculares. Sólo hay que seguir la bonita carretera N71 entre el pueblo marinero de Kenmare y la villa medieval de Killarney, ambos situados unos 100 kms. en el oeste de Cork, a unos 400 kms. de Dublin. Una carretera muy bonita, que trepa entre colinas verdes que son verdaderas montañas y que proporciona vistas impagables del parque y de los lagos. Si vais de Kenmare en Killarney primer subiréis hasta un puerto de montaña y bajaréis hacia el parque, visitando primero los lagos superiores. Si lo haceis a la inversa, iréis subiendo desde Killarney y su lago inferior, montaña arriba hasta el lago superior. Nos gusta más la primera opción. Al llegar al centro de Killarney pueden visitar las oficinas y el centro de interpretación del parque, a orillas de un lago y con grandes extensiones de césped donde hay ciervos en libertad. Un poco más allá, siguiendo el lago tienen la casa Muckross que es una mansión de campo histórica visitable. Pasado Killarney, siempre a orillas del lago, se levanta el Castillo de Ross. Para comer, en Kenmare, tenéis el restaurante Bella Vita, muy recomendable. En Killarney para comer tienen el Cronins, bastante bueno. Tradicional. O un pub de siempre, con habitaciones, restaurante y bar: el Murphy s. También hay buenos hoteles, como el Park Hotel, un establecimiento lujoso y caro, pero que hace ofertas. Más asequible y muy bonito también, el Hotel Brehon. No dejeis de visitar el parque natural de Killarney si vais en Irlanda.

The Killarney’s National Nature Reserve is really wonderful with its forests, lakes and waterfalls, and its incredible nature. Don’t miss it if you plan some holidays in the beautiful Ireland. The park is located in the extreme southwest of the island and it is very easy to get around it on foot or by car. You can find several car parks in some strategic locations near the major lakes, in the lush forests and in the most spectacular waterfalls. To get the park you must simply follow the N71 road between the pretty seaside town of Kenmare and the medieval town of Killarney, both located approximately 100 kms. in West Cork, about 400 kms. from Dublin. A very nice road, which climbs between the green hills and mountains go from Kenmare to Killarney. Upon you reach the center of Killarney town you can still visit the office and interpretation center of the park. Muckross house is a historic country mansion that can be visited. Near the lake stands the Castle Ross. For lunch, in Kenmare, you have the Bella Vita Ristorante, highly recommended. In Killarney you can go to the Cronins restaurant. Pretty good. Traditional. Or always you can go to pub with rooms, restaurant and bar: Murphy’s. There are good hotels such the Park Hotel, a luxurious and expensive hotel. Very nice too is the Brehon Hotel. Be sure to visit the natural park of Killarney if you go to Ireland.

La réserve naturelle nationale de Killarney avec ses forêts, ses lacs et cascades, sa nature incroyable, est une étape importante qui ne sera jamais manquer si vous prévoyez des vacances dans la belle Irlande. Situé à l’extrême sud-ouest de l’île est très facile d’arriber et de se déplacer à pied ou en voiture. Vous trouverez plusieurs parkings dans des endroits stratégiques à proximité des grands lacs, des forêts luxuriantes et des cascades les plus spectaculaires. Il suffit de suivre la route N71 entre la jolie ville balnéaire de Kenmare et la ville médiévale de Killarney, tous deux situés à environ 100 kms. de Cork, a 400 kms. de Dublin. Une très belle route, qui grimpe entre les collines verdoyantes et les montagnes offre des jolies vues sur le parc et les lacs. En arrivant au centre de la ville de Killarney, vous pouvez toujours visiter le centre de bureaux et d’interprétation du parc, au bord d’un lac et avec des grandes pelouses où il y a des cerfs en liberté. Un peu plus il y a le manoir Muckross qui est une maison de campagne historique que vous pouvez visiter. Au bord du lac se dresse le château de Ross. Pour le déjeuner, Kenmare, vous offre le Bella Vita Ristorante, fortement recommandé. Dans Killarney vous pouvez aller Chez Cronins à manger, assez bon. Traditionnel. Il y a toujours un pub avec chambres, restaurant et bar: Murphy. Il y a aussi des bons hôtels tels que le Parc Hôtel, un luxueux et coûteux hotel. Plus abordable et très bien aussi, l’Hôtel Brehon. Assurez-vous de visiter le parc naturel de Killarney en Irlande si vous allez!.

El Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 10 d’abril de 2016, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Sierra de Cazorla

La Sierra de Cazorla és un espai únic, irrepetible, diferent, inclassificable. Està situat a la part alta d’Andalusia, a la província de Jaén, no lluny de les bellíssimes ciutats d’Úbeda i Baeza, que son un bon lloc on fer-hi estada. Ideal per unes vacances de Setmana Santa, quan no fa massa fred ni massa calor, i les processons ronden els pobles i viles propers. O bé a l’hivern, quan pot estar ben nevada, o a l’estiu si us atreviu amb la calor potent del sur d’Espanya, aquí matisada per l’alçada, més de 2000 metres. Des de Barcelona podeu anar-hi via València i Albacete, per agafar la carretera N-322, a vegades autovia A-32, passant per Alcaraz fins Villanueva del Arzobispo. Aquí deixeu la N-322 i us endinseu, seguint el riu Guadalquivir jovencell, cap a l’embassament del Tranco, ja en ple parc natural. Seguiu la carretera A-319, estreta i amb moltes corbes,cap a Coto-Rios y Arroyo Frio. Cada vegada més alts, cada vegada amb més vegetació, cada vegada paisatge més de muntanya. Arribareu a una desviació, en un indret molt ombrívol, on a la dreta aniríeu cap a Cazorla i la Iruela passant el puerto de las Palomas, i a la esquerra senyala el naixement del Guadalquivir i el parador nacional de Cazorla. Us recomanem que agafeu a l’esquerra i escolliu algun indret per anar. Per exemple el naixement del riu, sí, bona pista asfaltada, estreta i en pujada. O el parador idem. Però nosaltres preferim dos indrets més senzills i molt bonics. L’àrea de pícnic i lleure de Linarejos, i la zona de Vadillo Castril, on el riu Guadalquivir, acabat de nèixer, ha excavat una senyora gorja, i on rep el riu Linarejos caient en una esplèndida cascada. El camí des de Vadillo Castril a la cascada, per la gorja, no us el podeu perdre. Son 800 metres per un camí de cabres, però ben condicionat, amb els voltors i les àligues voltant, i un paisatge brutal. Hi ha un centre d’interpretació i una mica d’aparcament a la carretera, a Vadillo Castril mateix, que no és un poble, sinó un lloc a peu de carretera, amb un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, on us oferiran beguda o menjar casolà, interessant. Torneu a la carretera principal, remunteu el coll de las palomas, amb vistes fabuloses a tota la serra, parada obligada, i baixeu cap a La Iruela, poblet de muntanya amb carrers estrets i un castell escenogràfic. Cazorla, en canvi, és molt gran. Un gran poble blanc, massa gran pel nostre gust. La carretera segueix baixant fins la planura ondulada, plena de turons, curulla d’oliveres. La sortida més natural serà cap a Torreperogil, i Úbeda. Per dinar per aquests contorns us recomanem, a més del chiringuito de Vadillo Castril, uns restaurants a Cazorla: Don Chema i Casa Alfonso. A Úbeda teniu també molts bons llocs, com ara Al-Andalus, un bon restaurant, o bé el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, bons llocs de tapes i racions, que també ofereixen servei de restaurant més acurat. Per dormir recomanem l’Hotel Zenith El Postigo, al centre d’Úbeda, modern, amb piscina a l’aire lliure i prou decent. Habitacions familiars. Fabulós el Nueve Leyendas. Maco també l’Afan de Rivera. No deixeu de visitar la Serra de Cazorla si podeu anar per allà un pont llarg o unes vacances!.

La Sierra de Cazorla es un espacio único, irrepetible, diferente, inclasificable. Está situado en la parte alta de Andalucía, en la provincia de Jaén, no lejos de las bellísimas ciudades de Úbeda y Baeza, que son un buen lugar donde hacer estancia. Ideal para unas vacaciones de Semana Santa, cuando no hace demasiado frío ni demasiado calor, y las procesiones rondan los pueblos y villas cercanas. O bien en invierno, cuando puede estar bien nevada, o en verano si os atrevéis con el calor potente del sur de España, aquí matizado por la altura, más de 2000 metros. Desde Barcelona pueden ir vía Valencia y Albacete, y coger la carretera N-322, a veces autovía A-32, pasando por Alcaraz hasta Villanueva del Arzobispo. Aquí dejen la N-322 y se adentran, siguiendo el río Guadalquivir jovencito, hacia el embalse del Tranco, ya en pleno parque natural. Sigan la carretera A-319, estrecha y con muchas curvas, hacia Coto-Rios y Arroyo Frío. Cada vez más altos, cada vez con más vegetación, cada vez paisaje más de montaña. Llegarán a una desviación, en un lugar muy sombrío, donde a la derecha iríais hacia Cazorla y La Iruela pasando el puerto de las Palomas, y a la izquierda os señalan el nacimiento del Guadalquivir y el parador nacional de Cazorla. Les recomendamos que tomen a la izquierda y elijan algún lugar para ir. Por ejemplo el nacimiento del río, sí, por buena pista asfaltada, estrecha y en subida. O el parador idem de ídem. Pero nosotros preferimos dos lugares más sencillos y muy bonitos. El área de picnic y ocio de Linarejos, y la zona de Vadillo Castril, donde el río Guadalquivir, recién nacido, ha excavado una señora garganta, y donde recibe el río Linarejos cayendo en una espléndida cascada. El camino desde Vadillo Castril a la cascada, por la garganta, no se lo pueden perder. Son 800 metros por un camino de cabras, pero bien acondicionado, con los buitres y las águilas alrededor, y un paisaje brutal. Hay un centro de interpretación y un poco de aparcamiento en la carretera, en Vadillo Castril mismo, que no es un pueblo, sino un lugar a pie de carretera, con un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, donde les ofrecerán bebida o comida casera, interesante. Vuelvan a la carretera principal, remontando el puerto de las palomas, con vistas fabulosas a toda la sierra, parada obligada, y bajen hacia La Iruela, pueblecito de montaña con calles estrechas y un castillo escenográfico. Cazorla, en cambio, es muy grande. Un gran pueblo blanco, demasiado grande para nuestro gusto. La carretera sigue bajando hasta la llanura ondulada, llena de colinas, rebosante de olivos. La salida más natural será hacia Torreperogil y Úbeda. Para comer por estos contornos se recomienda, además del chiringuito de Vadillo Castril, unos restaurantes en Cazorla: Don Chema y Casa Alfonso. En Úbeda tienen también muchos buenos lugares, como Al Andalus, un buen restaurante, o bien el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, buenos sitios de tapas y raciones, que también ofrecen servicio de restaurante más cuidado. Para dormir recomendamos el Hotel Zenit El Postigo, en el centro de Úbeda, moderno, con piscina al aire libre y bastante decente. Habitaciones familiares. Fabuloso el Nueve Leyendas. Bonito también el Afan de Rivera. ¡No deje de visitar la Sierra de Cazorla si usted puede ir por allí un puente largo o unas vacaciones !.

La Pineda i el Salt del Bisbe

Si us arribeu fins la bellíssima vila pirinenca de La Pobla de Lillet, i agafeu la carretera BV-402, camí de Gombrén i Campdevanol, en poc més de un parell de kms. trobareu una pista asfaltada a mà dreta que porta a Sant Jaume de Frontanya, un altre poble de Catalunya que no pot faltar en el vostre llibre de visites. La desviació està perfectament senyalitzada, i en el rètol ja hi apareix l’àrea de lleure “La Pineda”, que s’anuncia a un km. d’allà. Preneu la carretera i, un cop passat el gual pel damunt de la Riera d’Arija, que sempre porta aigua, però no sempre omple el gual, heu d’estar atents, a mà esquerra, a un camí pedregós, però practicable, que baixa al riu. Allà trobareu La Pineda. És una zona de pícnic, vora el riu, agradable, però amb aspecte d’un gran descampat, un bosc esclarissat, això sí, amb molta gespa i moltíssim espai per còrrer i voltar. Ah!. I si fan bons bolets quan n’és la temporada. Tot i això que diem, l’indret és bonic i agradable, i ningú no us dirà res. És totalment lliure. Hi ha bon aparcament pels cotxes, unes quantes taules de fusta escampades pel bosc, i unes barbacoes de pedra, una mica atrotinades, com també ho està la font, també de pedra. Així mateix hi ha una zona de lavabos, però sense que ningú se’n cuidi de res, que solen estar molt bruts. El riu Arija és un riuet divertit, ideal pels infants, amb un llit ple de pedres, matolls i basses, que farà les delicies de la vostra canalla. Si us ha agradat aquest lloc, encara us agradarà més fer una petita excursió fins el Salt del Bisbe, un racó maravellós, que està a uns 3 kms. de l’Àrea de Lleure de La Pineda. Per anar-hi cal continuar la pista asfaltada que porta cap a Sant Jaume de Frontanya, per on hem arribat a l’àrea, i en uns kms. trobarem una fletxa blava pintada a l’asfalt, que ens senyala cap a la dreta, i allà mateix, un marge on hi caben uns quants cotxes. Hi ha un caminet que fa baixada, que en uns 10 minuts us portarà al Salt, o la balma, o la Font del Bisbe. L’aigua del Torrent de Solls, afluent del riu Arija de l’àrea de picnic, cau des d’uns dueu metres d’alçada, a un gorg encisador. L’indret és màgic. Molt bonic. Ets pots donar una dutxa, o banyar-vos amb les criatures, rodejats de natura. Us proposem doncs una sortida familiar a la Vall de l’Alt Llobregat, que recorre aquest riu, tot just nascut. No podeu deixar de veure La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. Arribareu a La Pobla de Lillet pujant cap el túnel del Cadí fins Guardiola de Berguedà, ja passat Manresa i Berga, camí de França. Gireu en direcció a Castellar d’en Hug i La Pobla, ben indicat. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Per tornar de l’àrea us recomanem continuar la pista fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, també podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Volem fer una referència més a Sant Jaume de Frontanyà, el bonic poblet enlairat al mig de dues valls esplèndides del Pirineu on porta la pista que heu seguit per arribar a La Pineda, i al Salt del Bisbe. Doncs bé, us recomanem vivament la visita a aquest conjunt de cases de pedra dominat per la imponent silueta d’un dels temples més bonics del romànic català. Amb les seves tres naus nues, aquesta joia de pedra us captivarà. A més, podeu fer diverses rutes de natura al voltant del poble. S’hi arriba també des de Berga, per Vilada i Borredà, seguint una carretera asfaltada fins el poble. Juntament amb la possibilitat d’entrar-hi, o de sortir-ne, pel darrera, per la pista que ens porta fins La Pobla de Lillet, veureu que hi ha la possibilitat de fer una fantàstica ruta circular. Per dinar, a Sant Jaume, quedeu-vos a l’hostal que hi ha al poble, ho fan molt bé. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Lillet!.

Lleguense hasta la bellísima villa pirenaica de La Pobla de Lillet, y tomen allí la carretera BV-402, camino de Gombrén y Campdevanol, en poco más de un par de kms. encontrarán una pista asfaltada a mano derecha que les lleva a Frontanya, otro pueblo de Cataluña que no puede faltar en su libro de visitas. La desviación está perfectamente señalizada, y en el rótulo ya aparece el t´tulo “área de recreo El Pinar”, que se anuncia a un km. de allí. Tomen la carretera y, una vez pasado el vado por encima de la Riera de Arija, que siempre lleva agua, pero no siempre llena el vado, deberan estar atentos, a mano izquierda, a un camino pedregoso, pero practicable, que baja al río. Allí encontrarán La Pineda. Es una zona de picnic, cerca del río, agradable, pero con aspecto de un gran descampado, un bosque ralo, eso sí, con mucho césped y muchísimo espacio para correr.Allí si hacen buenas setas cuando es la temporada. El lugar es bonito y agradable, y nadie les dirá nada. Es totalmente libre. Hay buen aparcamiento para los coches, varias mesas de madera esparcidas por el bosque, y unas barbacoas de piedra, un poco destartaladas, como también lo está la fuente, también de piedra. Asimismo hay una zona de aseos, pero sin que nadie se cuide de nada, que suelen estar muy sucios. El río Arija es un riachuelo divertido, ideal para los niños, con una cama lleno de piedras, matorrales y balsas, que hará las delicias de su niños. Si os ha gustado este lugar, aun puede que les guste más hacer una pequeña excursión hasta el Salto del Obispo, un rincón maravilloso, que está a unos 3 kms. del Área de Ocio de La Pineda. Para ir hay que seguir la pista asfaltada que lleva hacia Sant Jaume de Frontanyà, por donde hemos llegado al área, y en unos kms. encontraremos una flecha azul pintada en el asfalto, que nos señala hacia la derecha, y allí mismo, un margen donde caben varios coches. Hay un camino que hace bajada, que en unos 10 minutos les llevará al Salto, o la cueva, o la Fuente del Obispo. El agua del torrente de Solls, afluente del río Arija del área de picnic, cae desde unos metros de altura, en una poza encantadora. El lugar es mágico. Muy bonito. Os proponemos también una salida familiar en el Valle del Alto Llobregat, que recorre este río, apenas nacido. No pueden dejar de ver La Pobla de Lillet, un bonito pueblo de aires medievales, con un casco antiguo notable, y un puente encantador. Con muchas ermitas e iglesias románicas por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques, que puede jugar a encontrar: Rotgers, Rus … y hasta un monasterio: Santa Maria de Lillet. Llegará a La Pobla de Lillet subiendo hacia el túnel del Cadí hasta Guardiola de Berguedà, ya pasado Manresa y Berga, camino de Francia. Giren en dirección a Castellar d’en Hug, bien indicado. También en esta zona hay una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. Pueden subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Si desean tocar mucha nieve salgan en dirección Castellar de en Hugo, otro pueblo bien pintoresco. Antes, parad a las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar. Pueden acabar llegando al Plan de la Anyella, en La Molina. Nieve asegurada en invierno, en otoño los bosques son de colores. También deben saber que, bajando hacia Guardiola de Berguedà encontrarán la mina de petróleo de Riutort. La zona es motivo para pasar un buen fin de semana, corto o largo, un puente o incluso unas vacaciones. Para comer, fuera de la zona de picnic, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situada en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de Lillet. Para volver del área les recomendamos seguir la pista hasta Sant Jaume de Frontanyà, un pueblo encantador con una verdadera catedral románica. Allí pueden comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel: 938.23.90.02. Para dormir, en la zona, también pueden ir a Guardiola de Berguedà donde hay un hermoso hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Cercano está El Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tiene el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca, otro lugar con mucha nieve, y vistas espectaculares. En Borredà, un poco más abajo de Sant Jaume de Frontanyà, encontrarán algunas casas rurales bonitas, como el Querol Vell. Queremos hacer una referencia más en Sant Jaume de Frontanyà, el bonito pueblo despegado en medio de dos valles espléndidas del Pirineo donde lleva la pista que ha seguido para llegar a La Pineda, y el Salto del Obispo. Pues bien, se recomienda vivamente la visita a este conjunto de casas de piedra dominado por la imponente silueta de uno de los templos más bellos del románico catalán. Con sus tres naves desnudas, esta joya de piedra os cautivará. Además, puede realizar varias rutas de naturaleza alrededor del pueblo. Se llega también desde Berga, por Vilada y Borredà, siguiendo una carretera asfaltada hasta el pueblo. Junto con la posibilidad de entrar, o de salir de ella, por detrás, por la pista que nos lleva hasta La Pobla de Lillet, verán que existe la posibilidad de hacer una fantástica ruta circular. Para comer, en Santiago, quedaos en el hostal que hay en el pueblo, lo hacen muy bien. Buen Pirineo, buen picnic, buena barbacoa y paisaje de ensueño en Lillet.

Fira de Divendres Sant

Al bellíssim poble de Santa Maria de Besora hi fan el Divendres Sant una fira molt lluida. Aquesta vila està situada al pre-pirineu més bonic de Catalunya, a la vall del Bisaura, no lluny de l’encantador poblet de Vidrà, al redós de l’alta serra de Bellmunt, en un indret fantàstic, verge i maravellós. Tota la contrada és un seguit de muntanyes pregones, catifes de gespa verda i riuets que salten. Mireu-vos la pàgina de turisme de la Vall del Ges i del Bisaura i entendreu de què us estem parlant. És una contrada molt rural, coberta de boscos, on la ramaderia és el mitjà de subsistència. Tot molt idíl·lic. Entre aquestes muntanyes i aquests boscos, als peus del castell feudal dels Besora, en un escenari increible, el divendres sant es munten un seguit de paradetes de productes d’alimentació artesans, d’artesania, d’oficis antics i de muntanya i, segons l’any moltes activitats més, entre les que mai no falten els jocs pels infants. Ideal per passar un dia en família, en un racó fabulós de la nostra terra, que potser no coneixeu. Aquest mercat medieval de Santa Maria de Besora es celebra en uns prats a tocar del nucli urbà. Arribareu a Besora en una hora llarga. Està a uns 100 km de Barcelona, anant fins Granollers i, d’allà, per la C-17 en direcció Vic i Ripoll. Cal deixar aquesta autovia a la sortida anomenada de Sant  Quirze de Besora, no hi ha pèrdua. La carretera local s’enfila uns 7 kms fins el poble, i continua fins Vidrà, si voleu. El Castell de Besora s’aixeca, poderós i altaner, damunt el seu esperó de roca, a 1.092 m d´altitud, protegint els vilatans. Allà també trobareu la primitiva parròquia de Santa Maria. A més de la fira, del poble, i de l’encantadora vila de Vidrà, us podem proposar un seguit de raons i d’indrets que justifiquen un cap de setmana per aquelles contrades. Des de Besora, caminant podeu anar amb la família a veure les anomenades Baumes dels Ferrers, o la Serra dels Bufadors de Beví, o l’espectacular salt del Mir. Pugeu dalt del serrat on hi ha les ruïnes del castell i l’església romànica de Santa Maria. La vista sobre el Pirineu és impagable, i el sender per arribar-hi des de Santa Maria de Besora és de gran bellesa. Una hora a peu, una mica més amb canalla. Aneu a la bauma dels Ferrers, on vivia la gent a l’edat mitjana. Mitja hora caminant des de la casa dita també dels ferrers, on podeu arribar-hi en cotxe. Arribar als bufadors, a peu, amb canalla és massa complicat i fins perillós, però el lloc és estrany i bonic. En canvi, el Salt del Mir és força espectacular, sobretot si cau prou aigua. Té 35 metres d’alçada. La riera que forma és molt bonica. Per anar-hi cal agafar la carretera de Vidrà i, al cap de 1,6 km trobarem el trencall, a mà dreta, que porta a les cases de camp anomenades dels Pous, el Nogué, el Graell, el Molinot i el Mir. Seguirem la pista, en prou bon estat, fins el Mir, on hi ha un restaurant de pagés, obert els caps de setmana. Bona carn a la brasa. Allà podem deixar el cotxe. Del Mir un camí baixa al riu, on hi ha el salt. Mitja hora a peu. Per dinar a Santa Maria recomanem el Rebost de Besora, al Passeig del Pla de Teia, 46. Tel: 93.855.05.41. Fora de Santa Maria podeu anar a Montesquiu, on hi ha un parc natural fantàstic, amb un castell que es visita. En el mateix parc del castell de Montesquiu hi ha un bon restaurant. Tel: 93 852 90 22.  A Sant Quirze de Besora teniu la Conca del Ter, restaurant situat en un hotel de la cadena MG, on també podreu dormir. També hi ha Ca la Càndida, a la carretera de Berga, 6, tel. 93 852 90 83. A Vidrà, insistim en què veieu aquest encantador poblet, hi ha l’Hostal Serrasolsas, una fonda de les de tota la vida, amb habitacions. Per dormir, al poble, teniu cases rurals xules, com ara Can Cisquet, o bé  El Mas del Pla de Besora. A Vidrà hi ha un càmping molt ben condicionat. No deixeu de passar algun cap de setmana per aquestes terres tan maravelloses de la vall del Bisaura!.

En Santa Maria de Besora hacen el Viernes Santo una bonita feria medieval, de artesania y ecológica, en un entorno privilegiado en pleno Valle del Ges i del Bisaura, naturaleza virgen, paisajes increibles. Hay allí unos prados bajo el castillo y la iglesia, donde se desarrollaran un montón de actividades, entre las que no van a faltar juegos infantiles. Ideal para pasar un dia ren familia.

Luzern / Lucerna

La bellíssima ciutat de Luzern, Lucerna en català, és una de les més boniques de Suïssa i, pel nostre gust, una de la viles més encantadores d’Europa.  Cert que Suissa és un país molt car, però cal fer un descompte del 20% en els preus, per la relació Euro – Franc, i llavors no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant 40 FS (32 €) per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar el cor de Suïssa: Lucerna, el seu casc antic fabulós, el llac i la seva regió. Lucerna és una guapada. Un llac blau, d’aigües transparents, una ciutat medieval enfilada en un dels seus costats, una de més nova a l’altra i un parell de ponts de fusta, amb pintures a les vigues, que us deixarà bocabadats. (A la foto). Aquest és el pont més llarg, una rèplica, perquè l’original es va cremar, però no ho notareu. Admireu les seves esglésies, com ara la dels Jesuites, que alça la seva façana barroca a peu de llac i de pont. Entreu als seus palaus. Però encara el millor de Lucerna és el seu camp i les seves muntanyes, com ara el llac dels quatre cantons, amb els seus encantadors poblets, o els cims impressionants del Pilatus o del Engelberg o el Riggi, tots accessibles en tren de muntanya o cable. Lucerna també és un bon centre per anar més lluny: Zurich, Einsiedeln amb la seva abadia, Zug o la regió d’Interlaken són a poc més d’una hora, com Berna, com Basilea. A Lucerna podeu menjar com reis. Cuina alemana, salsitxes i productes regionals, en una cerveseria medieval, als baixos de l’ajuntament. No us perdeu la seva cervesa. És la Rathaus Braueri, la cerveseria de l’ajuntament. Típica i agradable. Si us agrada més menjar pizza, o pasta, a tocar teniu La Fenice. Bon restaurant italià. D’hotels no n’hi manquen. A la ciutat nova trobareu el Continental, que està molt bé. Una mica més allunyat està el Cascada, molt modern i xulo, però car també, i encara més lluny, a l’altra riba del llac el Paix. Preus alts, com a tota Suissa.  Dins la ciutat antiga els preus es desorbiten, però per mirar l’Hotel des Balances encara no cobren. Nosaltres hem estat al Ibis Butget, a tocar de l’estació, baratet pels estàndars suissos, però molt senzillet, i al bonic càmping Lido de Luzern, a la vora del llac, a uns 2 kms. de la vila antiga. Bona estada a Lucerna, i a Suissa!.

Suiza es un destino maravilloso. Antes era muy caro, carísimo, no se podía ir. Con la llegada del euro, todo ha subido tanto, que ahora Suiza parece incluso asequible. El franco suizo no se ha movido de cotización y vale 100 pelas de las de antes. Por lo tanto 2 € son 3 FS. (Aprox). Por eso hay que hacer un descuento en los precios y aún sale mejor. Además Suiza es un paraíso para las familias con niños, como nosotros. La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares. Hay camping preciosos con bungalows muy bien equipados. El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren, autobús o barco. De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así. El coche está prohibido. Con el Suiss Pass, o Suiss Card puede ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los papas y mamas. Los niños viajan gratis. Con todas estas ventajas, hoy les proponemos visitar el corazón de Suiza: Lucerna, su lago y su región. Lucerna es bellísima. Un lago azul, una ciudad medieval encaramada en uno de sus laderas, y un puente de madera que os dejará boquiabiertos. (En la foto). Es una réplica porque el original se quemó, pero no lo notareis. Contemple sus puentes, sus iglesias y sus palacios. Pero lo mejor de Lucerna es su campo y sus montañas, como el lago de los cuatro cantones, con sus encantadores pueblos, o las cumbres impresionantes del Pilatus, del Engelberg o el Riggs, todos accesibles en tren de montaña o cable. Lucerna también es un buen centro para ir más lejos: Zúrich, Einsiedeln con su abadía, Zug o la región de Interlaken están a poco más de una hora. Nosotros hemos estado en el camping Lido de Lucerna y hemos comido en la cerveceria de la Rathaus Braueri, en los bajos del ayuntamiento.

Les Dous a Torrelles de Foix

Les Dous és un espai maravellós, tot i que petit, humil, sense pretensions, molt casolà, molt familiar i pintoresc. Està situat ben a prop de Barcelona, al Penedès, no lluny de Vilafranca, just abans d’arribar al bonic poble de Torrelles de Foix. En aquest lloc la riera de Pontons, salva uns metres de recorregut amb uns gorgs i uns salts d’aigua. Res de l’altre món. Però tot molt encisador. És un indret ideal per a fer-hi pic-nic, una barbacoa, una costellada o calçotada amb els amics o la família. També podeu banyar-vos a la cascada de la Dou, a la foto, o bé anar a les piscines de Torrelles, que són a tocar o, simplement parar-hi a fer una ullada. La riera de Pontons, d’aci en amunt, és un indret verd i feréstec que no dirieu mai que podieu trobar al Penedès. El manteniment i explotació del lloc va a càrrec de l’ajuntament de Torrelles. Si voleu fer servir aquestes instal·lacions només us cal trucar al telèfon 93 8971001, sempre els matins de dies laborables, i de dilluns a divendres. Dissabtes, diumenges i festius l’ajuntament està tancat. Llavors us cal trucar a un mòbil, amb paciència, perquè la zona de les Dous te molt poca cobertura, durant l’horari d’obertura del bar. El mòbil és el 674 202 136. Per assegurar que tingueu lloc cal fer la reserva!. L’espai disposa de bon aparcament, just sortir de la carretera i agafar la pista ampla de sorra, a mà esquerra. És l’aparcament de les piscines municipals. Hi ha diferents àrees a diferents nivells. L’aparcament te poca ombra. De l’aparcament a les Dous hi ha uns 200 metres caminant. Allà trobareu 6 barbacoes per a carbó o llenya, que podeu portar vosaltres o comprar-la al bar. Cal que porteu taula i cadires, o que les llogueu al bar. Hi ha molt d’espai amb bona ombra, però en diferents alçades i terrasses, unes al costat de la riera, altres al costat de la magnífica font de 35 brocs. En total permeten un aforament de 100 persones. Cada persona paga un euro, els nens de menys de 12 anys no, per fer servir el paratge. Es pot fer servir cada dia de 12.00 a 20.00 hores, però no es pot encendre la barbacoa més tard de les 18.00 hores. Els caps de setmana i festius l’horari s’amplia de 9.30 h a 20.00 hores. La barbacoa es reserva fins les 14 hores. Si necessiteu més informació ja ho sabeu, truqueu: 674.202.136. El petit bar serveix vi, cervesa, vermuts, refrescs i us farà cafès per a tots. Segons com també tenen menjars, i delicatessen variades.  Allà mateix podeu comprar llenya o carbó a 5€ el paquet, en preus del 2012. També us poden llogar, si no n’heu portat, taules petites i grans, cadires i graelles, tot a preus molt populars i assequibles. Hi ha molta aigua, molta ombra i molta fresca. També servei de lavabos que son just al darrera del bar. En acabar el dinar podeu fer un volt per la riera, posar-vos en remull a la mateixa, si baixa aigua, o a la piscina, que a l’estiu te l’aigua assegurada. També podeu anar tot passejant fins a la Plaça de les Moreres per visitar el casc antic de Torrelles. Si voleu completar la jornada podeu continuar des de les Dous seguint la riera de Pontons. Trobareu un paisatge verd i salvatge que no s’espera mai al Penedès. I si seguim en cotxe per la carretera direcció Pontons, i passeu d’allà, cap a Valldosera i més amunt, acabareu per fer una ruta molt interessant i verge fins a arribar a a Santes Creus, un dels grans monestirs de la ruta del Císter,  en una excursió que pot ser de cap de setmana. A Santes Creus, també hi ha una altra àrea de picnic amb fogons i taules, i també molt bons restaurants, com ara l’Hostal Grau, el Catalunya. Si no voleu conduir tant, o només disposeu d’un dia, en pocs quilòmetres, podeu aprofitar per visitar Santa Maria de Foix, una magnífica església romànica penjada d’un cingle des d’on es domina el Penedés sencer, o bé baixar a Sant Martí Sarroca, per on haureu passat al matí, amb el seu turó coronat pel castell medieval, i una altra església romanica de campanetes, visitable. Tot plegat una jornada senzilla, però complerta. Les Dous, no us ho podeu perdre!.

Las Dous es un espacio de barbacoas y picnic situado en Torrelles de Foix, en el Penedés, no lejos de Barcelona. És un espacio humilde, sin pretensiones, casero, pintoresco, y que está muy cerca de Barcelona. Allí la riera de Pontons, salva a unos metros de recorrido con unas pozas y unos saltos de agua. Nada del otro mundo pero todo muy bonito. Pues bién, en este espacio encantador se puede hacer un picnic o una barbacoa con los amigos o la família. Hay que reservar al teléfono 93 8971001, laborables, o a un móvil, el 674 202 136, los festivos. Hay una cascada, una fuente con 35 caños, un riachuelo, servicio de bar con venta de leña, vino, café o refrescos, WC y buén aparcamiento, junto al lado de las piscinas de Torrelles. No hay mesas ni sillas, pero las alquilan en le bar. Todo ordenado, com mucha sombra y espacio, aunque distribuido en terrazas. La riera de Pontons, de aquí para arriba, es un lugar verde y salvaje que no pensaban encontrar en el Penedès. Si se sigue la carretera se hace una ruta muy interesante, y muy virgen, hasta llegar a Santes Creus, uno de los grandes monasterios de la ruta del Císter, todo en pocos kms. También puede aprovechar para visitar Santa Maria de Foix o Sant Martí Sarroca, con su castillo medieval. Todo ello justifica una jornada sencilla, pero muy completa. Puede comer en Santes Creus, donde hay un área de picnic con fogones y mesas, y también muy buenos restaurantes, como el Hostal Grau, el Cataluña o Cal Mosso, o en Vilafranca. ¡Buena barbacoa en las Dous!

Estany de Ratera

L’estany de Ratera està situat al Parc natural de l’Aigüestortes i llac de Sant Maurici, no gaire lluny del bonic poble muntanyenc d’Espot. Des d’aquesta població s’agafen els taxis que per uns 15 €, (de l’any 2013) us pujaran fins el mateix estany. Natura vera i salvatge en un racó maravellós. Aigües braves d’alta muntanya. Cims reflectits en una làmina d’aigua verda, avets centenaris, isards, marmotes, silenci, pau. Aquesta és una ruta clàssica del turisme familiar català des dels inicis del segle XX, quan, als anys 2o, els primers excursionistes i esquiadors van començar a descobrir aquesta regió. No cal que us expliquem els magnífics espais, els racons encantadors que descobrireu si feu muntanya familiar per aquí. Avui, però, volem concentrar-nos en Ratera. La manera més fàcil de fer aquesta sortida familiar és agafar el jeep taxi a Espot i pujar motoritzat fins l’estany mateix. Us recomanem, però, que agafeu l’opció que permet baixar a peu de Ratera al llac de Sant Maurici. Es tracta d’una excursió, tot en baixada, de només 45 minuts. I no la fet per la pista per on haureu pujat amb el jeep. Millor baixeu pel camí senyalitzat que travessa el bosc. Així podreu disfrutar de la bellessa incomparable, la potència i la magneficiència del salt d’aigua de Ratera, la gran cascada del parc natural. Quedareu impressionats. I des del salt d’aigua, continueu fins el Mirador de Sant Maurici, on podreu contemplar tota la salvatge bellessa del llac de Sant Maurici, amb els Encantats en primer terme. Inexplicable. Llavors, un cop ben descansats en aquest indret bellíssim, torneu a agafar el taxi jeep per tornar a Espot. Des de Ratera, si sou caminadors, podeu fer una excursió familiar, d’una hora de pujada per bona pista, fins el llac d’Amitges, i el refugi. O bé rondar per Sant Maurici, donar-li la volta sencera, (una altra hora), aprofitant que no hi ha hora de tornada amb els jeeps, que van i venen cada hora, des del poble a Sant Maurici. Disfrutareu de la jornada familiar a la muntanya, com ho feren els primers pioners del Pirineu català. És fàcil dormir a Espot. Avui dia el poble està farcit d’hotels, hotelets i hostalets, botigues i restaurants, configurant-se com un important centre de serveis turístics de la comarca del Pallars. L’existència d’una estació d’esquí, molt familiar, de les més familiars de Catalunya, gestionada per la Generalitat, assegura els visitants d’hivern. Tampoc hi manca el turista d’estiu, que cerca en rius, llacs, boscos i prades, el descans bucòlic i fresc amb la família. La primavera i la tardor son ideals. Poca gent i una natura que reneix, és la primavera, fan dels paisatges una simfonia de verds. L’aigua brolla arreu. I les flors inunden els camps de dalla. O bé, a la tardor, quan les fulles adquireixen matissos de colors increibles i tot respira pau i calma. A Espot podeu anar-hi a caminar fins Ratera, Amitges o al llac de Sant Maurici, o a no fer res. També podeu pujar a Ratera des de l’aparcament habilitat a mig camí entre Espot i el llac de Sant maurici. Però aquesta si que és una excursió forta, forta. Son 5 kms. 1 hora llarga, fins Sant maurici, per un camí que us deixarà bocabadats, travessant boscos d’avets fenomenals, passant prats maravellosos, creuant rius, albirant cèrvols i cavalls salvatges. Fàcil per a tothom aquest primer tros. Ara bé, de Sant Maurici a Ratera, per la pista és una hora, i per la drecera 45 minuts, ja és una altra cosa. Cal saber caminar. Feu un cap de setmana, un pont llarg o unes vacances al Pallars, i descobriu les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, esglésies o capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets rurals, de postal, de pedra viva. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. Com ara el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú bo, barat, potent, cassolà, complert i saborós, amb un servei ben amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. En l’apartat hotels sense restaurant el líder indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats, o el Roya, son també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. També molts i bons càmpings. Tingueu tots una bona excursió fins l’estany maravellós de Ratera!.

El lago de Ratera está situado en el parque natural de la Aigüestortes y lago de San Mauricio, no muy lejos del bonito pueblo de montaña de Espot. Desde esta población se cogen los taxis que por unos 15 €, (del año 2013) les subirán hasta el mismo estanque. Naturaleza vera y salvaje en un rincón maravilloso. Aguas bravas de alta montaña. Cumbres reflejadas en una lámina de agua verde, abetos centenarios, rebecos, marmotas, silencio, paz. Esta es una ruta clásica del turismo familiar catalán desde los inicios del siglo XX, cuando, en los años 2o, los primeros excursionistas y esquiadores empezaron a descubrir esta región. No hace falta que os expliquemos los magníficos espacios, los rincones encantadores que descubrirán si hacen montaña familiar por aquí. Hoy, sin embargo, hoy queremos concentrarnos en Ratera. La manera más fácil de hacer esta salida familiar es coger el jeep taxi en Espot y subir motorizados hasta el lago mismo. Les recomendamos, sin embargo, que tomen la opción que permite bajar a pie de Ratera hasta el lago de San Mauricio. Se trata de una excursión, todo en bajada, de sólo 45 minutos. Y no la deben de hacer por la pista donde habrán subido con el jeep. Mejor bajen por el camino señalizado que atraviesa el bosque. Así podrán disfrutar de la belleza incomparable, la potencia y la magnificiència del salto de Ratera, la gran cascada del parque natural. Quedaréis impresionados. Y desde el salto de agua, continúen hasta el Mirador de San Mauricio, donde podrán contemplar toda la salvaje belleza del lago de Sant Maurici, con los Encantats en primer término. Inexplicable. Entonces, una vez bien descansados ​​en este lugar bellísimo, vuelvan a tomar el taxi jeep para volver a Espot. Desde Ratera, si son andadores, pueden hacer una excursión familiar, de una hora de subida por buena pista, hasta el lago de Amitges, y el refugio. O bien rondar por San Mauricio, darle la vuelta entera, (otra hora), aprovechando que no hay hora de vuelta con los jeeps, que van y vienen cada cierto tiempo, desde el pueblo a San Mauricio. Disfrutaréis de la jornada familiar en la montaña, como lo hicieron los primeros pioneros del Pirineo catalán. Es fácil dormir en Espot. Hoy en día el pueblo está lleno de hoteles, hotelitos y hostales, tiendas y restaurantes, configurándose como un importante centro de servicios turísticos de la comarca del Pallars. La existencia de una estación de esquí, muy familiar, de las más familiares de Cataluña, gestionada por la Generalitat, asegura los visitantes de invierno. Tampoco faltan turistas de verano, que buscan en ríos, lagos, bosques y praderas, el descanso bucólico y fresco con la familia. La primavera y el otoño son ideales. Poca gente y una naturaleza que renace, es la primavera, hacen de los paisajes una sinfonía de verdes. El agua brota por todas partes. Y las flores inundan los campos de guadaña. O bien, en otoño, cuando las hojas adquieren matices de colores increíbles y todo respira paz y calma. En Espot se puede ir a caminar hasta Ratera, Amitges o el lago de San Mauricio, o no hacer nada. También pueden subir a Ratenera desde el aparcamiento habilitado a medio camino entre Espot y el lago de San Mauricio. Pero esta si que es una excursión fuerte, fuerte. Son 5 kms. 1 hora larga, hasta San Maurici, por un camino que os dejará boquiabiertos, atravesando bosques de abetos fenomenales, pasando prados maravillosos, cruzando ríos, divisando ciervos y caballos salvajes. Fácil para todos este primer trozo. Ahora bien, de San Mauricio a Ratera, por la pista es una hora, y por el atajo 45 minutos, ya es otra cosa. Hay que saber caminar. Ideal para un fin de semana, un puente largo o unas vacaciones. Vayan al Pallars, y descubran los valles de Àneu o de Isil. Monasterios, iglesias o capillas:  Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos rurales, de postal, de piedra viva. Para comer o cenar os recomendamos varios sitios, todos muy buenos. Como el restaurante Juquim, tel: 973 62 40 44, o bien 973624009, con un menú bueno, barato, potente, casero, completo y sabroso, con un servicio bien amable. O La Llupiá, nuevo, moderno, interesante. O la carta clásica del Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Como también tiiene un menú barato, y ofrece buenas habitaciones sencillas pero agradables, la Pensión Palmira. En el apartado hoteles sin restaurante el líder indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogen como en casa. El Hotel Encantats, o el Roya, son también una buena opción en una villa dedicada al turismo en cuerpo y alma, donde ningún establecimiento es malo. También muchos y buenos campings.  ¡Os deseamos una buena excursión hasta el lago maravilloso de Ratera!.

Baixada de llits

A Sant Feliu de Codines, el tercer cap de setmana de setembre, fan la seva festa major. És a dir, els dies 15 i 16 de setembre de 2012. Però abans, aquest diumenge, celebren la genuïna, única, inimitable i boja, baixada de Llits i Andròmines. Un aconteixement previ a la festa major que cada vegada és més conegut i seguit. Es tracta de fer baixar pels carrers i places de la població qualsevol mena de llit i/o andròmina casola, que pugui lliscar o rodar. N’hi trobareu de vingudes de tot Catalunya. Son valeroses estructures i armatostes de tot tipus de materials, que portades per la gravetat, baixen a gran velocitat pels carrers del poble. En un principi, només eren llits o somiers amb rodes i els participants anàven vestits amb pijama però, darrerament, han millorat molt i molt. Cada any la gent s’empesca noves maneres de decorar els seus trastos. No només es xula la baixada de les andròmines, sinó també l’ambient de festa que regna a la vila. Una festa que s’acaba amb una botifarrada popular i un concert. Per això us recomanem de pujar a Sant Feliu de Codines, al final del Vallès, un xic més amunt de Mollet. Aneu fins aquesta ciutat per l’autopista AP7, i allà preneu la carretera C-59, cap a Caldes de Montbui i Sant Feliu, que ja es troba situat a mitja muntanya, quan ja el Vallès deixa de ser una plana, a mig camí de Moià. El poble, però, està situat a només 40 kms. de Barcelona, i en una horeta hi sereu de sobres. Tampoc us perdeu, la semana següent, la Festa Major. Una celebració tradicional, amb balls amb orquestra, a l’envelat, com abans. I un correfoc, gegants, cercavila…  Aprofiteu la visita a Sant Feliu per veure el Museu de Can Xifreda, o per passejar pel Parc Usart, o fer la ruta modernista per dins Sant Feliu. Si voleu completar el dia, penseu que pot ser molt interessant per a la mainada anar fins el parc temàtic “Cim d’Àligues”, un centre únic a Catalunya on poder veure volar les aus rapinyaires. Curiòs també el monestir i la cascada de Sant Miquel del Fai. A Sant Feliu poble hi ha bona oferta de restauració. Teniu El Castanyer, al carrer de la Travessia, 2, Tel: 938 66 30 18 ‎, o Can Tastet, al carrer Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91 ‎. A les afores, en direcció Moià, teniu el restaurant del Cim d’Àligues, dins de les instal·lacions, o el restaurant del Club de Golf Can Bosch, al mig del bosc. Tel: 938 66 31 45‎ i 93 8663096. Una zona poc coneguda, on hi ha moltes coses a fer amb la família. Bona baixada d’andròmines a tothom!.

En Sant Feliu de Codines, el tercer fin de semana de septiembre, hacen su fiesta mayor. Es decir, los días 15 y 16 de septiembre de 2012. Pero antes, este domingo, celebran la genuina, única, inimitable y loca, bajada de Camas y Trastos. Un acontecimiento previo a la fiesta mayor que cada vez es más conocido y seguido. Se trata de hacer bajar por las calles y plazas de la población cualquier tipo de cama y/o trasto que pueda deslizarse o rodar. Son valerosas estructuras y armatostes de todo tipo de materiales, que llevadas por la gravedad, bajan a gran velocidad por las calles del pueblo. En un principio, sólo eran camas o somieres con ruedas y los participantes iban vestidos con pijama. Sin embargo, últimamente, han mejorado mucho el aspecto decorativo. Cada año la gente inventa nuevas maneras de decorar sus trastos. No sólo es bonita la bajada de los trastos, sino también el ambiente de fiesta que reina en la villa. Una fiesta que termina con una butifarrada popular y un concierto. Por eso os recomendamos subir a Sant Feliu de Codines, al final del Vallés, un poco más arriba de Mollet. Id hasta esta ciudad por la autopista AP7, y allí tomar la carretera C-59, hacia Caldes de Montbui y Sant Feliu, a medio camino de Moià. El pueblo, sin embargo, está situado a sólo 40 kms. de Barcelona, ​​y en una horita llegareis de sobra. Tampoco se pierdan, la semana siguiente, la Fiesta Mayor. Una celebración tradicional, con bailes con orquesta, en la carpa, como antes. Y un correfoc, gigantes, pasacalles … Aprovechen la visita a Sant Feliu para ver el Museo de Can Xifreda, o para pasear por el Parque Usart, o hacer la ruta modernista por dentro Sant Feliu. Si desean completar el día, piensen que puede ser muy interesante para los niños ir hasta el parque temático “Cumbre de Àligues”, un centro único en Cataluña donde poder ver volar las aves rapaces. Curioso también el monasterio y la cascada de Sant Miquel del Fai. En Sant Feliu pueblo hay buena oferta de restauración. Tenéis El Castanyer, tel: 938 66 30 18, o Can Tastet, en la calle Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91. En las afueras, en dirección Moià, tienen el restaurante del Cim de Aguilas, dentro de las instalaciones, o el restaurante del Club de Golf Can Bosch, en medio del bosque. Tel: 938 66 31 45 y 93 8663096. Una zona poco conocida, donde hay muchas cosas que hacer con la familia. ¡Buena bajada de trastos!.