Americanos de Lloret de Mar


Aneu fins a Lloret aquest cap de setmana i descobriu d’una manera divertida i lúdica qui eren els americanos. Son els lloretencs que van emigrar a Amèrica a fer fortuna i que, en alguns casos, van tenir sort i van tornar enriquits. En tornar a Lloret es van construir cases fabuloses i van col·laborar en reformes i restauracions, avui en dia encara es conserven i es poden visitar. Si en voleu conèixer una, reserveu la visita teatralitzada a la casa museu de Can Font. Aquesta és una de les moltes activitats que podreu fer a Lloret amb els nens i nenes. Hi ha un mercat indià on trobareu productes típics que els americanos van portar dels seus viatges. El Daiquiri va ser la beguda que Constantí Ribalaigua va perfeccionar, degusteu-ne un en la reproducció del mític bar Floridita. La música serà molt present a la fira amb estils cubans, salsa, Dj’s i tallers de diversos balls. Consulteu els horaris de les actuacions! Nosaltres us recomanem les havaneres i les cercaviles. Divendres, dissabte o diumenge, busqueu un forat per passar un matí o tarda envoltats d’un gran ambient a Lloret de Mar. No us la perdeu perque la Fira dels Americanos de Lloret és una festa que us proposa un viatge al passat, a l’època més gloriosa de Lloret. A més, la fira serà també una oportunitat d’or per visitar Lloret de Mar i descobrir aquesta vila marinera de la Costa Brava. Hi haurà tota mena d’activitats: concerts de música cubana, mercat indià, visites guiades pel nucli antic, com la del cementiri modernista, un dels pocs que hi ha a Catalunya. I també havaneres, tallers per infants i animació per a la mainada. Podríeu pensar que Lloret de Mar no és un destí familiar que us agradi perquè massa vegades s’ha associat al turisme de baix cost, per estudiats brètols o avis passats de voltes. Ben cert és que a Lloret de Mar s’ha edificat molt, i molt malament, s’ha destruït aquell petit poblet mariner que va veure el nèixer del segle XX. Però no heu d’oblidar que Lloret forma part de la Costa Brava. I la Costa Brava sempre és bonica, i sempre és una destinació clara per una família. A més, es tracta de la platja més propera a Barcelona de les d’aquest litoral. Així, malgrat acceptar que el poble fa temps que va quedar destrossat pel turisme, hem dir en favor seu que conserva encara elements, i llocs, que el fan una destinació interessant i agradable pera les famílies amb infants. De fet, la gent de Lloret s’esforça notablement per atreure aquest turisme familiar, i canviar el turisme de baix cost que pateix. S’ho val per les seves platges, de sorra gruixuda, grans, o bé per les cales i caletes, més recollides, menys massificades, més atraients, com ara Fenals o Santa Cristina. Us animem a descobrir aquesta bonica població. A nosaltres ens agrada molt passejar pel mercat indiano, tallers, veure l’animació als carrers, amb les demostracions d’oficis, i les actuacions. Son activitats pensades expressament pels nens i nenes, i les seves famílies. Arribar a Lloret és molt senzill. Està a 60 kms. de Barcelona per la C-31 o C-32, sortida Palafolls – Blanes, i continuar fins aquesta ciutat. A l’entrada de Blanes, ben indicat, queden 7 kms. per Lloret. Si voleu arribar-hi en tren, el més fàcil és baixar a l’estació de Blanes i agafar el bus de l’empresa Pujol. Aquest mateix bus també fa viatges des de Barcelona. Si voleu passar el cap de setmana a Lloret, cosa que és una gran idea, no us mancaran destins. Evidentment podeu anar a la platja. Fantàstica, d’aigües netes, cristal·lines. Si us va la marxa cultural podeu visitar el poblat iber del Puig de Castellet, que està situat a 2 kilometres del nucli urbà. La costa te paratges que conviden a l’excursió senzilla, seguint els camins de ronda, amb grandiosos miradors dalt de penya-segats. Disfrutareu d’indrets de gran bellesa natural, sense massa esforç. També és bonica la ruta de les ermites. Us aconsellem vivament la visita a Santa Cristina, amb una platja d’ensomni, la nostra preferida, i una església molt xula. Els jardins de Santa Clotilde són guapíssims. Amb impressionants vistes damunt la mar. Són un bé cultural d’interès nacional. Ja veieu que no us mancaran coses a fer a LLoret, a més de veure al fira i banyar-vos. Per menjar i per dormir ens veiem impossibilitats de donar-vos la llista complerta de restaurants, hostals, hotels i càmpings a LLoret. Són centenars. Ara bé, els Guitard Hotels, en els darrers temps, aposten fort pel turisme amb nens. Fan ofertes increïbles, amb preus ajustats i de qualitat. N’hi ha tres o quatre. Segur que trobareu el vostre. Pels romàntics de butxaca forta, teniu el Santa Marta, un hotel de luxe, molt exclusiu, situat a peu de cala, a Santa Cristina. Bona fira!.

Se podría pensar que Lloret de Mar no es un buen destino familiar. Demasiadas veces se ha asociado al turismo de bajo coste, para gamberros o abuelos pasados de vueltas. Cierto es que en Lloret de Mar se ha edificado mucho, y muy mal, y se ha destruido aquel pequeño pueblo marinero que vio el nacer el siglo XX. Pero no hay que olvidar que Lloret forma parte de la Costa Brava. Y la Costa Brava siempre es bonita, siempre es un destino claro para una familia. Además, se trata de la playa más cercana a Barcelona de las de este litoral. Así, a pesar de aceptar que el pueblo hace tiempo que quedó destrozado por el turismo, decir en su favor que aún conserva elementos, y lugares, que lo hacen un destino interesante y agradable pera las familias con niños. De hecho, la gente de Lloret se esfuerza notablemente para atraer este turismo familiar, y cambiar el turismo de bajo coste que ahora sufre. Se lo merece por sus playas, de arena gruesa, muy grandes, o bien por las calas y calitas, más recogidas, menos masificadas, más atrayentes, como Fenals o Santa Cristina. Y si hoy os proponemos ir hasta Lloret este fin de semana de junio, es con motivo de la llamada feria de los americanos, los indianos que se hicieron ricos en América. La fiesta les quiere rendir homenaje y recordarlos. Habrá, como siempre, un mercado indiano, talleres, animación en las calles, demostraciones de oficios, actuaciones … en fin, un montón de cosas pensadas expresamente para los niños y niñas, y sus familias. Consulten la web municipal para obtener el programa. Llegar a Lloret es muy sencillo. Está a 60 kms. de Barcelona por la C-31 o C-32, salida Palafolls – Blanes. Hay que continuar hasta esta ciudad. A la entrada de Blanes, bien indicado, quedan 7 kms. para llegar a Lloret. Si deseais ir en tren lo más fácil es bajar en la estación de Blanes y coger el bus de la empresa Pujol. Este mismo bus también hace viajes desde Barcelona. Si deseais pasar el fin de semana en Lloret, una gran idea, no os faltarán cosas que hacer. Evidentmente ir a la playa. Fantástica, de aguas limpias, cristalinas. Pero si les gusta la marcha cultural, visiten el poblado íbero del Puig de Castellet, que está situado a 2 kilómetros del núcleo urbano. La costa tiene parajes que invitan a la excursión sencilla, siguiendo los caminos de ronda, con grandiosos miradores en los acantilados. Disfrutaréis de lugares de gran belleza natural, sin demasiado esfuerzo. También es bonita la ruta de las ermitas. Os aconsejamos vivamente la visita a Santa Cristina, con una playa de ensueño, nuestra preferida, y una iglesia muy chula. Los jardines de Santa Clotilde son guapísimos. Con impresionantes vistas sobre el mar. Son un bien cultural de interés nacional. Ya veis que no os faltarán cosas que hacer en Lloret, además de ver la feria y bañaros. Para comer y para dormir nos vemos imposibilitados de daros la lista completa de restaurantes, hostales, hoteles y campings en LLoret. Son cientos. Ahora bien, los Guitard Hoteles, en los últimos tiempos, apuestan fuerte por el turismo con niños. Hacen ofertas increíbles, con precios ajustados y de calidad. Hay tres o cuatro. Seguro que encontraréis el vuestro. Para los románticos de bolsillo fuerte, existe el Santa Marta, un hotel de lujo, muy exclusivo, situado a pie de cala, en Santa Cristina.

Anuncis

La Fira màgica del Solstici


En un poblet del Maresme anomenat Santa Susanna hi fa una fira màgica. I potser us preguntareu: on és aquest poble?. De fet no existeix. És màgic. Hi ha el municipi, hi ha la platja, tothom hi passa, però ningú no n’és conscient. Possiblement per aquestes poderoses raons del ser-hi, sense ser-hi, organitzen una fira de la màgia i familiar coincidint amb el solstici d’estiu. Una festa que ha anat prenent impuls, millorant, fins assolir el que avui és: una sobirana fira. Està organitzada en diversos espais temàtics, que tenen com a eix la Masia de can Ratés i els accessos. Serà aquest cap de setmana. Durant els dos dies s’organitzaran moltes xerrades, hi haurà tallers, hi haurà també un espai infantil, fires artesanes, de salut, naturals i un fins un apartat més esotèric, de bruixes i bruixots. Gaudireu d’actuacions de grups musicals com ara Blaumut, Obeses, Pop x Cis, Màgic Txema, La Loca Histeria, Cia Holoqué i també de moltes activitats infantils i familiars. Entrada barateta, a 7€, i servei de bar. El dissabte i el diumenge els actes son al llarg de tot el dia.  Val a dir que és més una mostra orientada a la gent gran, i no tant a la canalla. També convé que sapigueu que, si no esteu iniciats als temes de l’esoterisme i tal, possiblement al·lucinareu amb la temàtica de moltes parades i tallers. Tranquils!. És interessant. Santa Susanna està una mica més al nord de Calella i Pineda, però abans d’arribar a Malgrat i Blanes. El poble, un nucli de quatre cases, es troba a l’interior, més a tocar de la Serralada Litoral, dins una vall. La resta del terme municipal, que és molt ampli, està farcit d’hotels, bars i restaurants, sobretot la primera línia de platja. Per això no hauríeu de tenir problemes per trobar un lloc on dormir, o on dinar. Però si no us agrada exercir de “güiris” menjant en els restaurants de baix, us proposem Ca la Margarida, al nucli vell, prop de l’ajuntament: al carrer de la Verge de Montserrat, 15, tel: 937 67 12 20. Un lloc tradicional i casolà, com ha de ser. Reserveu, amb anelació!. Una altra raó per anar a treure el nas per aquesta fira tan diferent i especial és que, si no us fa el pes, podeu fer una banyada. Perquè Santa Susanna te una platja magnífica, llarga, de sorra gruixuda. Son tres quarts d’hora per la C-32 o la C-31. Està a uns 50 kms. al nord de Barcelona. Mireu-vos la oferta de la fira a la seva web. Si us agradaria pujar-hi, fer un taller o escoltar una xerrada, però no sabeu on deixar els nens, heu de saber que hi ha servei de guarderia. Bona màgia!

En un pueblecito del Maresme llamado Santa Susanna hay una feria mágica. Y quizás os preguntaréis: ¿dónde está este pueblo?. De hecho no existe. Es mágico. Está el municipio, está la playa, todo el mundo pasa, pero nadie es consciente de ello. Posiblemente por estas poderosas razones del estar, sin estar, organizan una feria de la magia. Una fiesta que ha ido tomando impulso, mejorando, hasta alcanzar lo que hoy es: una soberana feria. Está organizada en varios espacios temáticos, que tienen como eje la Masía de Can Ratés y los accesos. Entrada baratita y servicio de bar. El sábado y el domingo los actos son a lo largo de todo el día. Destacamos pasacalles, talleres, espacios de pintura, poéticos y de meditación, conferencias, danzas, cuentacuentos, batucada, una feria de puestos sobre temas esotéricos, naturales y mágicos, juegos, música, actuaciones, magos … Cabe decir que es más una muestra orientada a las personas mayores, y no tanto a los niños. También conviene que sepais que, si no estais iniciados en los temas del esoterismo y tal, posiblemente alucinareis con la temática de muchas paradas y talleres. ¡Tranquilos!. Es interesante. Santa Susanna está un poco más al norte de Calella y Pineda, pero antes de llegar a Malgrat y Blanes. El pueblo, un núcleo de cuatro casas, se encuentra en el interior, cerca de la Cordillera Litoral, en un valle. El resto del término municipal, que es muy amplio, está repleto de hoteles, bares y restaurantes, sobre todo la primera línea de playa. Porque otra razón para ir a sacar la nariz por esta feria tan diferente y especial es que, si no os gusta podeis daros un baño. Porque Santa Susanna tiene una playa magnífica, larga, de arena gruesa. Son tres cuartos de hora por la C-32 o la C-31. Está a unos 50 kms. al norte de Barcelona. Consultad la oferta de la feria en su web. Si quereis subir, hacer un taller o escuchar una charla, pero no sabéis donde dejar a los niños, debeis saber que hay servicio de guardería.

La festa del Corpus a Badalona


El dijous 31 de maig de 2018, tot i que la popular dita diu: “d’aprop o de lluny, Corpus pel juny, s’esdevé la festivitat del Corpus. Al al Dalt la Vila de Badalona hi trobareu el tradicional “Ou com balla” a la Rectoria de Santa Maria, seguit del pregó a les 19:30 hores, que aquest any anirà a càrrec de Facu Martínez (responsable de la web Badalona Recuerdos). Tot seguit, la Parròquia de Santa Maria de Badalona acollirà un Concert de la Unió de Corals de la Gent Gran de Badalona i Sant Adrià. Però els actes més importants seran el diumenge 3 de juny durant tot el dia, començant amb la confecció de les tradicionals catifes que cada any podem veure pels carrers de Dalt la Vila. Enguany seran una desena de carrers del barri antic de Badalona els que lluiran les tradicionals catifes. A les 7 hores del matí és començaran a fer i, a les 13 hores del migdia, a la Rectoria mateix, hi haurà Rifa de Corpus. A la tarda, a les 18 hores, serà el torn de l’Ofici Solemne i, a continuació, del Seguici i la Processó, que posaran punt i final a la diada de #Corpus. Si esteu interessats en participar i fer una catifa només cal que us adreceu a l’Associació de Catifaires de Dalt la Vila de #Badalona. Arribeu-vos-hi amb els  vostres nens i nenes. Podreu fer, o veure, els deliciosos dibuixos fets amb serradures de colors. Es fan per ser trepitjades per allà on passarà el seguici. I, malgrat que no només a Badalona es celebra el Corpus, si que la festa és aquí molt participativa. Així, si no podeu anar a La Garriga, on fan boniques catifes florals i enramen els carrers, o a Sitges o a Sallent, on també fan catifes de flors. Apa doncs!, el cap de setmana cap a Badalona, i podeu aprofitar el dia i, si fa bona temperatura, banyar-vos els peus a la platja, o alguna cosa més. O bé visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, no lluny de la platja, ni del Dalt la Vila. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Ara bé, és una mica lluny de tot arreu, a l’altra punta de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir del Corpus!.

Aunque el Corpus siempre es un jueves, la vida moderna ha hecho que los actos públicos menos religiosos se trasladen al domingo. Así, el próximo domingo numerosas alfombras de flores, primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja esta solemnidad, adornarán plazas y calles. Son deliciosos espacios adornados con toda clase de pétalos, o más modernas, con serrín de colores. Se hacen para ser pisadas por donde pasará el cortejo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos los actos programados por el Corpus en los pueblos, villas y ciudades de nuestra tierra. Hay lugares donde la tradición es muy importante, como La Garriga, y hacen bonitas alfombras florales y enraman las calles. ¿Qué decir de las fastuosas alfombras Sitges?. En nuestro blog también hemos hablado de Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages. Pero hoy os queremos invitar a vivir el domingo de Corpus en Badalona. Una celebración sencilla pero que nos dejó boquiabiertos por su originalidad. A partir de las siete de la mañana, y durante toda la jornada, niños y niñas del barrio antiguo de Dalt la Vila de Badalona, confeccionan hermosas alfombras con serrín de colores, y otros materiales. No son muy extensas, pero sí muy bonitas y entrañables. No dudamos que os dejarán participar si venís. A media mañana las visitan las autoridades y, por la tarde, a las 18,30 horas, las deshace la procesión. Arte poco duradero, encantador. Y el jueves de Corpus podeis acercaros para ver la tradición del huevo que baila, y oir un bonito concierto coral en la iglesia de Santa Maria. Muy interesante, ¿verdad?. Pueden aprovechar el día y, si hace buena temperatura, bañarse los pies en la playa, o algo más. O bien visitar el Museo de Badalona, que es una pasada, con una ciudad romana bajo él. Llegar a Badalona es muy sencillo, con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, no lejos de la playa, ni del Dalt Vila. También se puede tomar el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centro y busquen aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y en la Plana. Para comer se puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho lugar para correr, y unas atracciones muy divertidas. Ahora bien, está un poco lejos de todas partes, en la otra punta de la ciudad. Si prefieren restaurantes, diremos que hay buenos lugares donde comer en la ciudad, y la mayoría están en el centro, por los alrededores de la calle del Mar, el eje comercial por antonomasia o por la Rambla. Tienen, junto a la plaza de la villa, el Café de las Antípodas, un bar con buenas propuestas, agradable y acogedor. Hay un par de pizzerías, La piccola Roma y La Gondola, buenos lugares ambos. En la calle del mar el bistrot del Horno Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas bien buenas: La Bota de Aragón. A quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o el Miranapoli es una muy buena pizzería familiar. Puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. En la Rambla tienen Il Vizio. Cocina italiana. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, en la calle de Arnús, tiene buena carne a la brasa. Tradicional el Nero, o un gallego de lujo: Pazo Ribeiro. Exótico: Tariq, un paquistaní muy interesante. No necesitarán quedarse a dormir, pero si vienen de muy lejos y están cansados pueden hacerlo en el Hotel Miramar, o en el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú. Hay un par de hostales de precio más módico y buena acogida: el Hostal Badaloní, limpio y moderno, o el Solimar, un clásico de toda la vida. ¡Vengan a Badalona a disfrutar del Corpus!.

Trujillo, revisitat


Hem tornat, després d’uns quants anys, a Trujillo, una bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. Aquesta vegada va ser una visita llampec, perquè només vam poder parar mitja hora llarga a la gran plaça major. Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura, i d’Espanya. Extremadura tota, i Trujillo no pot faltar-hi, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Està molt ben comunicada amb Barcelona, Madrid, Badajoz, Mérida i Cáceres per autovia gratuita. Tota aquesta zona te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes, Monfragüe o la vall i paisatges del Tajo. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir, impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. Plasencia, Coria, amb les catedrals, o Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com el Francisco de Orellana, un altre conqueridor nascut a Trujillo. O bé la Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

Nous sommes revenus, après quelques années, à Trujillo, belle ville de la Renaissance, pleine de palais et d’églises, berceau de grands conquérants du nouveau monde, comme Francisco de Pizarro. Cette fois c’était une visite éclair, car nous ne pouvions nous arrêter qu’une demi-heure sur la grande place. Trujillo est l’un des monuments touristiques, monumentaux et historiques les plus importants de l’Estrémadure et de l’Espagne. Extremadura tout, et Trujillo ne peut pas le manquer, c’est une destination idéale pour des vacances à Pâques, ou en automne. Le retour pour Trujillo peut commencer avec sa superbe Plaza Mayor, qui est sans aucun doute un splendide complexe historique et monumental. (Sur la photo). Une place à deux niveaux, avec l’église au-dessus, et la statue de Francisco Pizarro, un grand conquérant, au milieu. Trujillo conserve dans son vieux quartier un grand nombre de demeures décorées, avec des boucliers qui occupent littéralement toute la façade, qui sautent par-dessus un balcon ou couvrent un coin entier. Il est nécessaire de suivre les rues médiévales et Renaissance pour atteindre la citadelle et couvrir l’Alcazaba arabe, à travers des rues aux noms suggestifs tels que Ballesteros ou la Cuesta de la Sangre. Une fois que vous avez vu le panorama, nous pouvons parcourir toute la ville, en dégustant des blasons, des palais, des maisons nobles, des couvents … et tous entourés de murs magnifiquement conservés. Les églises et les couvents méritent une mention de côté. Chaque coin de la ville en a un ou plusieurs. Des temples comme San Martín, Santiago … et tant d’autres. Ou des musées, tels que le fromage et le vin, le costume ou Pizarro. Aller à Trujillo lors d’une visite à l’Estrémadure. Il est très bien relié à Barcelone, Madrid, Badajoz, Mérida et Cáceres par l’autoroute libre. Toute cette zone a des scènes qui brillent votre coeur, de la beauté pure. Parfois naturel, comme la vallée de Jerte, les Hurdes, Monfragüe ou la vallée et les paysages du Tage. D’autres cultures, humaines, comme Guadalupe, avec son monastère, impressionnant, ou l’ancienne ville de Cáceres, un site du patrimoine mondial, l’une des plus belles villes médiévales d’Europe. Ou peut-être la merveille romaine de Mérida, avec le théâtre et le musée. Plasencia, Coria, avec les cathédrales, ou Alcántara et son pont. Vous voyez qu’une visite en Estrémadure devient indispensable. À Trujillo, comme dans toute la région, vous dormirez comme des princes et vous mangerez comme des rois. En place aussi belle que Francisco de Orellana, un autre conquérant né à Trujillo. Ou Posada Dos Orillas est un hôtel charmant et un bon restaurant. Tous ces hôtels ont aussi un restaurant, mais le restaurant le plus typique se trouve sur la place principale, dans des restaurants prestigieux tels que Pillete, Troya ou Pizarro. L’Estrémadure est un monde à découvrir, dépêchez-vous!

We have returned, after a few years, to Trujillo, a beautiful Renaissance city, full of palaces and churches, a cradle of great conquerors of the new world, such as Francisco de Pizarro. This time it was a lightning visit, because we could only stop half an hour long at the big square. Trujillo is one of the most important tourist, monumental and historic landmarks of Extremadura, and of Spain. Extremadura all, and Trujillo can not miss it, it is an ideal destination for a holiday in Easter, or in autumn. The return for Trujillo can begin with its superb Plaza Mayor, which without a doubt is a splendid historic and monumental complex. (In the picture). A square at two levels, with the church above, and the statue of Francisco Pizarro, a great conqueror, in the middle. Trujillo preserves in its old quarter a large number of emblazoned mansions, with shields that literally occupy the entire facade, which jump over a balcony, or cover an entire corner. It is necessary to follow medieval and Renaissance streets to reach the citadel and cover the Arab Alcazaba, through streets with suggestive names such as Ballesteros or the Cuesta de la Sangre. Once you have seen the panorama, we can travel the whole town, tasting blazons, palaces, noble houses, convents … and all surrounded by beautifully preserved walls. The churches and convents deserve a mention aside. Each corner of the town has one, or several. Temples like San Martín, Santiago … and so many others. Or museums, such as cheese and wine, the costume or Pizarro’s. Go to Trujillo during a visit to Extremadura. It is very well connected to Barcelona, ​​Madrid, Badajoz, Mérida and Cáceres by free motorway. All this area has scenes that shine your heart, of the pure beauty. Sometimes natural, like the valley of Jerte, the Hurdes, Monfragüe or the valley and landscapes of the Tagus. Other cultural, human, such as Guadalupe, with its monastery, impressive, or the ancient city of Cáceres, a world heritage site, one of the most beautiful medieval cities in Europe. Or maybe the Roman marvel of Merida, with the theater and the Museum. Plasencia, Coria, with the cathedrals, or Alcántara and its bridge. You see that a visit to Extremadura is becoming indispensable. In Trujillo, as in the whole region, you will sleep like princes and you will eat like kings. In place as beautiful as Francisco de Orellana, another conqueror born in Trujillo. Or Posada Dos Orillas is a charming hotel, and a good restaurant. All these hotels have a restaurant as well, but the most typical lunch place is in the main square, in prestigious restaurants, such as Pillete, Troya or Pizarro. Extremadura is a world to discover, hurry !.

 

Concert Dexcor a Sant Jeroni de la Murtra


El diumenge 27 de maig, a les 6 de la tarda, tindà lloc a Sant Jeroni de la Murtra un concert de musica religiosa dels segles XIX i XX amb obres de Fauré, Mendelssohn, Cererols, Pau Casals i Jean Alain, a càrrec del DEXCOR, sota la direcció de Montserrat Pi, amb Helena Caballero, flauta i Anna Puigmartí, piano. Com aportació al concert, més un pica-pica que us oferiran, demanen la voluntat a partir de 9 €.  Atenció, l’aforament és limitat i no fan reserves. S’obriran les portes del monestir 30 minuts abans del concert. Noteu que l’assistència al Cicle de concerts és una manera de col·laborar amb Sant Jeroni de la Murtra. Tanmateix heu de saber que, per a la propera setmana, el DEXCOR ha programat el mateix concert a l’església parroquial de Santa Maria de Badalona. Ja us en donarem noves. El cor DEXCOR és una coral d’exalumnat del Conservatori Professional de Música de Badalona. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, és un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar la tarda. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este próximo domingo 27 de mayo de 2018, a las 18 horas, hay un extraordinario concierto de música coral de Dexcor, bajo la dirección de Montserrat Pi, en Sant Jeroni de la Murtra. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni.

La Festa de la Cirera a Cervelló


A només vint minuts de Barcelona, a Santa Coloma de Cervelló,  podeu trobar un petit municipi voltat per camps de cirerers carregats de fruita ara, al maig. Allà hi fan aquest cap de setmana una bonica festa de la Cirera, que amb el pas dels anys s’ha anat diversificant i, tot i mantenint la mostra de cireres com a eix vertebrador, ha anat afegint altres actes festius i tradicionals, com ara un concurs d’escopir pinyols, o el ball de la cirera, o un bonic el mercat pagès, a més d’exposicions i moltes coses més. Segons l’any programen també tallers, contacontes, botifarrada, rondalles, trobada de puntaires i de cotxes clàssics, ball dels gegants, passejades en poni, concurs d’apilar caixes de cireres, batucades i correfocs… A més, el poble ofereix atractius suficients per justificar tot un dia de sortida. Teniu el propi nucli antic de la població, i la maravella de la Colònia Güell, joia arquitectònica d’en Gaudí. Per campar amb els infants hi ha espais com els parcs de la Font del Murri o el parc dels Cirerers. També pot ser molt agradable i instructiva una ruta per les masies del terme, que pot anar per Can Roc, Can Via, Can Salgado, Can Julià de la Muntanya i Can Isbert. Podeu arribar a Santa Coloma en tren dels Ferrocarrils Catalans, línia del Baix Llobregat, o en cotxe. Agafeu la ronda litoral fins la sortida de Sant Boi de Llobregat, i d’allà continueu per la carretera BV-2002 en direcció Sant Vicenç dels Horts. També possible la ruta inversa, anant per l’autovia A2 fins la sortida Sant Vicenç dels Horts. També possible per la sortida Sant Feliu de Llobregat i continuar en direcció a Sant Vicenç dels Horts per agafar la carretera BV-2002 direcció Sant Boi de Llobregat. Per dinar a Santa Coloma podeu anar al restaurant Can Solé, bo i tradicional, que ens diuen que ara s’anomena el Racó de Can Valentí. I a la Colònia Güell hi ha el Capritx, al carrer de Reixach, 16. Tel: 936 30 76 52, o bé a la Masia Can Ribot, a l’Avinguda Comte Ramon Berenguer, 138, tel: 936 45 09 10. Vinga, a tastar bones cireres a Cervelló!.

En Santa Coloma de Cervelló, una villa a sólo veinte minutos de Barcelona, tienen un parque de los cerezos, una ruta de los cerezos y, como no podía ser de otra manera, una fiesta de la cereza. Es un pequeño municipio, que pese a estar rodeado de industrias y casas, aún conserva buena parte del entorno rural. Y este entorno hace que el pueblo esté rodeado de campos de cerezos, la especialidad del poco campesinado que queda. Si los quieres ver en flor hay que ir entre febrero y abril. Si disfrutais más de la contemplación de la roja fruta de este árbol mítico, en mayo y hasta en junio. Por eso es a finales de mayo cuando celebran esta fiesta. Además de los puestos y el mercado encontrarán muchos otros actos festivos, adecuados para las familias con niños y bien tradicionales unos, folclóricos, o simplemente un poco tontorrones como el concurso de escupir huesos. Son de cada año el baile de la cereza, el mercado campesino, donde podrán degustar y comprar cerezas, la muestra de la Cereza, el mercado de la Cereza, la feria de los artesanos, un encuentro de encajeras, la suculenta butifarrada popular, un montón de espectáculos infantiles y los paseos en pony. Santa Coloma de Cervelló ofrece atractivos suficientes para justificar todo un día de salida. Tienen allí el propio casco antiguo de la población, y la maravilla de la Colonia Güell, joya arquitectónica de Gaudí. Para campar con los niños hay espacios como los parques de la Fuente o el parque de los Cerezos. También puede ser muy agradable e instructiva una ruta por las masías del término, como Can Roc, Can Via, Can Salgado, Can Julià del Mont y Can Isbert. Pueden llegar a Santa Coloma en tren de los Ferrocarriles Catalanes, línea del Baix Llobregat, o en coche. Tomen la ronda litoral hasta la salida de Sant Boi de Llobregat, y de allí continuar por la carretera BV-2002 en dirección Sant Vicenç dels Horts. También posible la ruta inversa, yendo por la autovía A2 hasta la salida Sant Vicenç dels Horts. También posible por la salida Sant Feliu de Llobregat y continuar en dirección a Sant Vicenç dels Horts para coger la carretera BV-2002 dirección Sant Boi de Llobregat. Para comer en Santa Coloma se puede ir al restaurante El Caprixt, en la calle de Reixach, 16. Tel: 936 30 76 52, o bien en la Masía Can Ribot, en la Avenida Conde Ramón Berenguer, 138, tel: 936 45 09 10.

Salamanca, revisitada


Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. És per això que vam tornar a visitar-la aquesta Setmana Santa. Perquè a Salamanca hi ha moltes coses per veure. La ciutat te dues catedrals, la nova, gòtica i renaixentista, immensa, plena d’art, impactant. Però també una de romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb una torre gallonada i un senyor retaure, molt impressionant, magnífic.

També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, la més bonica d’Espanya, barroca, d’en Xurriguera. I què podem dir d’¡un casc antic del renaixement que es pot equiparar amb Florencia. Impressionant la “casa de la conchas”, o la magnífica “Clerecia”, monumental obra barroca, seu dels Jesuïtes a la península. La ciutat es plena de col·legis universitaris. La façana de la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León, és indescriptible. Una poesia en pedra. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent, que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts romans, medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, prop de la Catedral, o potser els Catalònia. Nosaltres vam dormir, aquesta vegada, una mica als afores. Ens vam allotjar a l’Hotel Tryp Hotel Montalvo, molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars fantàstiques. Molt recomanable!. Dinar o sopar no serà un gran problema. Hi ha bons restaurants. Nosaltres ho vam fer a base de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Prop de la Catedral teniu el Hoja 21, un local molt distinguit. També recomanem el restaurant Laurel, al carrer de San Pablo 49, no lluny del barri antic. Molt xulo, i l’Isidro, a l’altre costat de Salamanca, molt bé. Personalment ens agrada molt El Pecado, un local molt recomanable a tocar de la plaza Mayor, en ple centre. No us el perdeu!. Salamanca mereix una visita, és un destí suficient en ell mateix. Un pont, unes curtes vacances… I prop de Salamanca hi ha llocs molt macos de veure. Ciutats com ara Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zones naturals com la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita. O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva.

Pueden dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, NH o Catalònia. Nosotros dormimos en el Tryp Montalvo, en las afueras pero muy bien y muy cómodo. Habitaciones familiares. La comida o cena no será un gran problema. Hay buenos restaurantes. Nosotros lo hicimos a base de tapas en Y Pan, Y Vino. Muy bien. Cerca de la Catedral tienen el Hoja 21, un local muy distinguido. También recomendamos el restaurante Laurel, en la calle de San Pablo 49, no lejos del barrio antiguo. Muy chulo el Isidro, al otro lado de Salamanca, muy bien. Personalmente nos gusta mucho El Pecado, un local muy recomendable junto a la plaza Mayor, en pleno centro. No te lo pierdas. Salamanca merece una visita, es un destino suficiente en sí mismo. Un puente, unas cortas vacaciones … Y cerca de Salamanca hay lugares muy bonitos de ver. Ciudades como Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zonas naturales como la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca is one of those cities that you remember a lot of time once you’ve visited it, and you do not mind seeing it again. It is a magical city, where every corner oozes art. In Salamanca there are many things to see: the two cathedrals, the new, Gothic, immense, and the Romanesque, next to it, a cucada, a bonbon, a jeweler, with an impressive, magnificent altarpiece. You can also enjoy its main square, large, very large and beautiful, very beautiful. Or the impressive “house of shells”, or the Clerecía, monumental Baroque work, or the old University, where the classroom where Fray Luís de León taught is still preserved. But Salamanca is not that alone. Salamanca has an environment. A special atmosphere It will be for the thousands of students, young people who walk through the palaces that host the university classrooms. Or it will be because the medieval historical center is untouched. Or perhaps it will be the river, the slow and slow Tormes, that surrounds the city and offers unbeatable views of the whole from its medieval and baroque bridges. Impossible to know, but Salamanca captivates. You can sleep in hotels of prestigious chains that offer cheap rates on weekends, bridges and in summer, such as Abba, NH or Catalònia. We sleep in the Tryp Montalvo, in the outskirts but very well and very comfortable. Family rooms Lunch or dinner will not be a big problem. There are good restaurants. We did it with tapas in Y Pan, Y Vino. Very good. Near the Cathedral they have Sheet 21, a very distinguished place. We also recommend the restaurant Laurel, in the street of San Pablo 49, not far from the old quarter. Very cool Isidro, on the other side of Salamanca, very well. Personally we like El Pecado very much, a highly recommended place next to the Plaza Mayor, right in the center. Do not miss it. Salamanca is worth a visit, it is a sufficient destination in itself. A bridge, a short vacation … And near Salamanca there are very beautiful places to see. Cities such as Toro, or Zamora, or Tordesillas, or Valladolid. Natural areas such as the Peña de Francia, la Alberca or Sierra de Gredos.

Salamanque est l’une de ces villes dont vous vous rappelez beaucoup de temps une fois que vous l’avez visitée, et cela ne vous dérange pas de la revoir. C’est une ville magique, où chaque coin respire l’art. À Salamanque, il y a beaucoup de choses à voir: les deux cathédrales, la nouvelle, gothique, immense et romane, à côté, une cucada, un bonbon, un bijoutier, avec un impressionnant et magnifique retable. Vous pouvez également profiter de sa place principale, grande, très grande et belle, très belle. Ou l’impressionnante “maison des coquillages”, ou la Clerecía, oeuvre baroque monumentale, ou l’ancienne université, où la salle de classe où Fray Luís de León a enseigné est encore préservée. Mais Salamanque n’est pas la seule. Salamanque a un environnement. Une atmosphère particulière Ce sera pour les milliers d’étudiants, les jeunes qui se promènent dans les palais qui accueillent les salles de cours des universités. Ou ce sera parce que le centre historique médiéval est intact. Ou peut-être ce sera la rivière Tormes, lente et lente, qui entoure la ville et offre une vue imprenable sur l’ensemble depuis ses ponts médiévaux et baroques. Impossible de savoir, mais Salamanca captive. Vous pouvez dormir dans des hôtels de chaînes prestigieuses qui offrent des tarifs bas le week-end, les ponts et en été, comme Abba, NH ou Catalonia. Nous dormons dans le Tryp Montalvo, dans la périphérie mais très bien et très confortable. Chambres familiales Le déjeuner ou le dîner ne sera pas un gros problème. Il y a de bons restaurants. Nous l’avons fait avec des tapas à Y Pan, Y Vino. Très bien. Près de la cathédrale, ils ont la feuille 21, un endroit très distingué. Nous vous recommandons également le restaurant Laurel, dans la rue de San Pablo 49, non loin du vieux quartier. Très cool Isidro, de l’autre côté de Salamanque, très bien. Personnellement, nous aimons beaucoup El Pecado, un endroit hautement recommandé à côté de la Plaza Mayor, en plein centre. Ne le manquez pas Salamanque mérite une visite, c’est une destination suffisante en soi. Un pont, des vacances courtes … Et près de Salamanque il y a de très beaux endroits à voir. Des villes comme Toro ou Zamora, ou Tordesillas ou Valladolid. Les zones naturelles telles que la Peña de Francia, la Alberca ou la Sierra de Gredos.