Fira dels indians a Tossa de Mar


Aquest proper cap de setmana d’abril, del dissabte 14 al diumenge 15, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Poca cosa de fet: mercat, balls, tallers per infants, visites guiades, jornades de cuina tossenca d’inspiració antillana, botigues que surten al carrer… Però és que la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana, 14 y 15 de abril de 2018. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Anuncis

Tossa de Mar, revisitada


Un diumenge d’hivern vam tornar a arribar-nos a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara sense turistes, un racó a banda del món. I és un miratge molt proper a Barcelona. La Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble.

Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa?… doncs ens n’alegrem molt!.

També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres.

Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Carnaval tardà a Martorelles


A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, fan Carnestoltes fora de temporada. La desfilada de la disbauxa arribarà una setmana més tard que a la resta de poblacions i Martorelles celebrarà la Rua de Carnaval el proper dissabte 17 de febrer de 2018. Com és habitual, el municipi organitza la seva rua de la disbauxa una setmana més tard que la resta de poblacions del voltant per tal d’aglutinar una major participació de comparses i carrosses. El recorregut de la rua comença a les 18.00 hores de la tarda, i anirà des de la Plaça de l’Ajuntament passant pel carrer Anselm Clavé i Av. d’en Piera  on hi haurà l’espai de desfilada entre els carrers Montnegre i Església. La Rua continuarà fins a l’Envelat on es farà el judici i veredicte final a Carnestoltes abans del lliurament dels premis a la millor comparsa, millor carrossa i la millor disfressa de Martorelles. Tot això sobre les 19.30 hores. A la nit “Disco jove +18 anys” A les 12hores, a l’envelat. Que us han quedat més ganes de gresca?. Que voleu tornar a viure el Carnaval?… doncs ja ho sabeu cap a Martorelles!. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles i Mollet. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit, a l’esquerra, per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001, cap a Montmeló i Montornés, però només uns metres. Tot seguit a la dreta cap a Martorelles, molt ben indicat. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. Veniu a Martorelles a disfrutar d’una tarda de carnestoltes ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un Carnaval, con su rua, sus comparsas y sus carrozas el próximo sábado a las seis de la tarde. Carnaval fuera de tiempo pero divertido igual o más. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. Tarde completa y familiar.

El pessebre vivent a Prats del Rei


Pessebre-vivent-Prats-de-Rei

La vila d’Els Prats de Rei està situada a la part superior de la comarca de l’Anoia. És un poble petit, desconegut del gran públic, però amb un casc medieval digne de menció i visita. Els seus carrers estan plens de cases amb portals adovellats i finestrals gòtics. Places amb arcades li donen un aire antic i rústec. A les afores, l’esvelta torre dita de la Manresana, completa el conjunt. Si us hem despertat l’interès per conèixer Prats de Rei, podeu anar-hi amb motiu del seu Pessebre Vivent. Us agradarà. Té música pròpia, de Monsenyor Valentí Miserachs, músic del Vaticà, que va compondre l’oratori “Nadal, El Pessebre Vivent dels Prats de Rei” per a orquestra, cors i soprano solista, expressament per a aquesta obra. Els carrers i places de la vila es transformen en un gran escenari i veureu pollastres córrer pel galliner o un ruc a l’estable. Però també gallines, ànecs, ovelles amb els seus xais i molts altres, en un hàbitat natural. I un munt d’oficis, com ara cisteller, sabater, ceramista… oficis artesans que en l’actualitat pràcticament han desaparegut. Arribareu a Prats de Rei per l’autovia de Lleida, sortint passat Jorba (a la sortida 554) i fent 15 Km. ben indicats, camí de Calaf, per la C-1412, l’antiga carretera que va a Andorra. Per la C-25, des de Manresa, per l’Eix, agafeu la sortida de Calaf, i quedaran només 4 Km. per arribar a Prats. Si voleu passar uns dies a l’Alta Anoia, una comarca encantadora, serà bona idea. Podeu dinar al Restaurant Segarra, al Passeig Josep Maria Llobet, 22. Telèfon: 93 869 92 30, o al Prats Jardí, un hostal amb habitacions. Telèfon: 93 868 00 52. I podeu dormir en algun dels allotjaments rurals, com ara Cal Barrusca, o bé Can Bartomeu, dues masies. Dins el casc urbà teniu Can Vilella, una casa rural. En els pobles del voltant, com Sant Pere Llavinera, també hi ha bons llocs per menjar, com ara el restaurant la Pala. Bon pessebre vivent a Prats del Rei!.

La villa de Els Prats de Rei está situada en la parte superior de la comarca del Anoia. Es un pueblo pequeño, desconocido del gran público, pero con un casco medieval digno de mención y visita. Sus calles están llenas de casas con portales y ventanales góticos. Plazas con arcadas le dan un aire antiguo y rústico. En las afueras, la esbelta torre de la Manresana, completa el conjunto. Si os hemos despertado el interés por conocer Prats de Rei, podeis ir con motivo de su Belén Viviente. Os gustará. Hace cuarenta años que lo hacen, récord y señal de compromiso y calidad. Y con música de Monseñor Valentín Misserachs, ¡directa del Vaticano!. Pueden llegar por la autovía de Lleida, saliendo pasado Jorba (a la salida 554) y haciendo 15 Km. más, bien indicado. Por la C-25, el Eje, tomen la salida de Calaf, quedando sólo 4 km. para llegar a Prats. Si desean pasar unos días en la Alta Anoia, una comarca encantadora, será buena idea. Pueden comer en el Restaurante Segarra, en el Paseo Josep Maria Llobet, 22. Teléfono: 93 869 92 30, o en Prats Jardín, un hostal con habitaciones. Teléfono: 93 868 00 52. Y pueden dormir en alguno de los alojamientos rurales, como Cal Barrusca, o bien Can Bartomeu, dos masías. Dentro del casco urbano tienen Can Vilella.

Pessebre vivent a les Torres de Fals


Al preciós poblet de les Torres de Fals s’hi fa cada any per Nadal un fastuós pessebre vivent. Tan important ha acabat essent, que ja l’anomenen el pessebre vivent del Bages. Podeu arribar a Fals si aneu cap a Manresa per l’eix del Llobregat, C-16, i allí enllaçeu amb l’eix transversal, en direcció a Lleida, C-25 fins trobar la sortida 123, que us assenyada La Fonollosa i Fals. Seguiu les indicacions cap a Fals i les Torres de Fals. Des de lluny entendreu el perquè d’aquest nom, quan veieu les altives torres del castell, i la església parroquial, dalt del seu escarpat turó, dominant les terres del voltant, tot i que amagades dins el bosc fins que no estigueu al seu dessota mateix. Doncs bé, en aquest marc idíl·lic, que mereix una visita familiar sense cap mena de dubte, és el decorat d’aquest pessebre vivent tan lluït que abans us esmentàvem, i que des de fa més de 40 anys que els veïns i les veïnes de Fals i Rajadell representen. Aquest any encara hi haurà representació els dies 1 de gener i diumenge 7 de gener, sempre a les 18,30 hores, però molts dies amb una segona representació a les 19,30 hores. Els preus són populars, entre 6 i 10 €, i les més petits de cinc anys entren de franc. Si us decidiu a passar el dia per la zona de Rajadell, La Fonollosa, Fals i Camps, una sàbia decisió, podreu visitar pobles pintorescos, castells encimbellats, com ara el de Boixadors, i ermites romàniques a dojo. No deixeu de admirar Sant Mamet de Bacardit, Santa Maria de Caselles, Santa Maria del Grau, Sant Vicenç de Fals o Santa Maria de Camps. Per dinar, o sopar per allà, teniu molts llocs, tots bons. Restaurant com el El Molí de Boixeda a Fals, o el Reguer, o bé Ca l’Isclet a Rajadell. També hi ha per allà Cal Calet, Tel: 93 8366130, a Cal Joan. Si voleu passar-hi uns dies per Nadal, o per quan sigui, proveu algunes de les seves cases rurals com ara Cal Teixidór, o bé  Cal Escloper.  La natura també és magnífica. Es tracta de la Serra de Castelltallat, recuperant-se dels paorosos incendins forestals dels darrers temps. En aquestes terres mimen el turisme rural amb infants, amb moltes activitats, durant tot l’any: passejades en carro i en ruc, observatori astronòmic, i moltes coses més!. Descobriu el Bages més desconegut i el pessebre més bonic!.

El precioso pueblecito de las Torres de Fals, uno de los que más nos recuerdan las villas pequeñitas de la Toscana en Cataluña, celebra un fastuoso pesebre viviente. Tan importante ha acabado siendo, que ya le llaman el pesebre viviente del Bages. Es fácil llegar a Fals si vais hacia Manresa por el eje del Llobregat, C-16, y allí enlazais con el eje transversal, en dirección a Lleida, C-25 hasta encontrar la salida 123, que va a Fonollosa y Fals. Desde lejos entenderéis el porqué de este nombre, cuando veáis las altivas torres del castillo, y la iglesia parroquial, arriba de su escarpado cerro, dominando las tierras de alrededor. Pues bien, en este marco idílico, que merece una visita familiar sin lugar a dudas, es el decorado de este belén viviente tan lucido que antes os mencionábamos, y que desde hace más de 40 años, los vecinos y las vecinas de Fals y Rajadell representan. Precios populares, entre 6 i 10 €, y los menores de cinco años entran gratis. Si os decidís a pasar el día por la zona de Rajadell, La Fonollosa, Fals y Camps, una sabia decisión, podreis visitar pueblos pintorescos, castillos encaramados, como el de Boixadors, y ermitas románicas por doquier. No dejeis de admirar Sant Mamet de Bacardit, Santa María de Casillas, Santa María del Grao, San Vicente de Fals o Santa María de Camps. Para comer, o cenar por allí, tienen muchos lugares, todos buenos. Restaurantes como el El Molino de Boixeda en Fals, o el Reguer, o bien Ca l’Isclet en Rajadell. También Cal Calet, Tel.: 93 8366130, o Cal Joan. Si deseais pasar unos días en Navidad, o para cuando sea, intentadlo en algunas de sus casas rurales como Cal Teixidor, o Cal Escloper. La naturaleza también es magnífica. Se trata de la Sierra de Castelltallat, recuperándose de los pavorosos incendios forestales de los últimos tiempos. En estas tierras miman el turismo rural con niños, con muchas actividades, durante todo el año: paseos en carro y en burro, observatorio astronómico, ¡y muchas cosas más!. ¡Descubrid el Bages más desconocido!.

El Pessebre vivent de Brunyola


Brunyola és un petit poblet de la comarca de la Selva, en les nostres estimades terres de Girona. Aquest proper cap de setmana, i fins al gener, s’hi fa un bonic pessebre vivent. Podreu gaudir de les escenes del Pessebre Vivent de Brunyola el dia 1 de gener del 2018. Totes les sessions comencen a les 19 hores. Es pot consultar el programa del Pessebre Vivent de Brunyola 2017 tot fent clic aquí al damunt. El millor de tot plegat és que els quadres estan ben muntats i les escenes es desenvolupen pels entorns del castell, en el casc antic. L’entrada és completament gratuïta.  Tot i que Brunyola és difícil de trobar, us recomanem d’arribar-vos-hi. Està a mig camí entre Anglès i Santa Coloma de Farners. Brunyola és zona de camp, de pagesos, amable i rient, a la plana que ja anuncia Girona, però aprop de les Guilleries. Arribareu a Brunyola si preneu la C-63 des de Santa Coloma de Farners, en direcció a Anglès, i just passar l’eix transversal, preneu tot seguit la desviació per la carretera local que porta al poble, a mà dreta. També està unida per carretera amb Sant Dalmai. Podeu dinar al poble, per exemple al restaurant El Castell, molt recomanable, casolà, petitó, al centre mateix de la vila. Can Segarra està a la carretera C-63, just a la desviació cap a Brunyola. Una mica més endavant, per la mateixa c-63, hi ha Can Horta del Puig, en una masia rústica. Encara més endavant hi ha el restaurant Can Valls, dins el casc urbà del petit poble de Sant Martí Sapresa. Per dinar, sopar i dormir teniu la casa rural de Cal Gabatxó, molt bonica, amb piscina, ideal pels infants. Brunyola, més enllà de la fira, és molt acollidor, petit i coquetó. Son quatre cases al voltant de l’església i un potent casalot que fou castell. Impressionant. És un entorn ideal per anar amb bici, i per passejar i còrrer amb els infants. Hi ha bellíssims boscos de pi, castanyer i alzina, en un terreny planament ondulat. També podeu visitar, al poble veí de Sant Dalmai, el desconegut volcà de La Crosa, el més gran de Catalunya i tercer d’Europa. Molt bonic, ja a les Guilleries, el Castell de Farners, recentment restaurat. O prendre les aigües a l’Spa del centre termal Magma també al mateix Santa Coloma de Farners. Per petits i grans assedegats d’emocions fortes, podeu muntar en kart al circuït de Sils, a tocar de la carretera NII. Girona ciutat, medieval i encantadora, no està lluny, així com tampoc ho està Osor, Sant Hilari i les Guilleries. Mireu si n’hi ha de coses per fer als voltants de Brunyola!.

A Brunyola, un pequeño pueblecito de la comarca de la Selva, en nuestras queridas tierras de Girona, se hace un bonito pesebre viviente durante estas navidades. Bonito, y gratuito. No se paga entrada. Brunyola es dificil de encontrar. Está a medio camino entre Inglés y Santa Coloma de Farners. Brunyola es zona de campo, amable, en la llanura que ya anuncia Girona, pero cerca de las Guilleries. Desde hace años se cultiva el avellano, y la avellana de la Selva tiene reconocida fama. Llegaréis a Brunyola si toma la C-63 desde Santa Coloma de Farners, en dirección a Anglés, y justo pasar el eje transversal, tome a continuación la desviación por la carretera local que lleva al pueblo, a mano derecha. También está unida por carretera con Sant Dalmai. Pueden comer en el pueblo, recordad, cocina de avellana. Por ejemplo en el restaurante El Castillo, muy recomendable, casero, pequeñito, en el centro mismo de la villa. Can Segarra está en la carretera C-63, justo en el desvío hacia Brunyola. Un poco más adelante, por la misma c-63, hay Can Huerta del Puig, en una masía rústica. Aún más adelante está el restaurante Can Valls, en el casco urbano del pequeño pueblo de Sant Martí Sapresa. Para comer, cenar y dormir tiene la casa rural de Cal gabacho, muy bonita, con piscina, ideal para los niños. Brunyola, más allá de la feria, es muy acogedor, pequeño y coqueto. Son cuatro casas alrededor de la iglesia y un potente caserón que fue castillo. Impresionante. Es un entorno ideal para ir en bici, y para pasear y correr con los niños. Hay bellísimos bosques de pino, castaño y encina, en un terreno llanamente ondulado. También puede visitar, en el pueblo vecino de Sant Dalmai, el desconocido volcán de La Crosa, el más grande de Cataluña y tercero de Europa. Muy bonito, ya en las Guilleries, el Castillo de Farners, recientemente restaurado. O tomar las aguas en el Spa del centro termal Magma también al mismo Santa Coloma de Farners. Para pequeños y grandes sedientos de emociones fuertes, puede montar en kart en el circuito de Sils, cerca de la carretera NII. Girona ciudad, medieval y encantadora, no está lejos, así como tampoco lo está Osor, Sant Hilari y las Guilleries. ¡Buén pesebre viviente en Brunyola!.

El Pessebre vivent de Martorelles


A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, hi fan un entranyable pessebre vivent. El fan a les afores del poble, costa d’arribar-hi, en un lloc anomenat “Els Pins d’en Rabasa”. Bon aparcament pels carrers de la urbanització. Per més informació, a banda de la web, podeu trucar als telèfons: 616 180 075; 606 143 676; o 606 179 189, o escriure a  info@pessebreviventmartorelles.com. Aquest any teniu representació els dies 23, 25, 26 i 30 de desembre. I també 1 i 7 de gener de 2018. Serà a les 18:15 h i a les 19:30 hores, cada dia. Està adaptat per a discapacitats. Tot el què voleu saber ho teniu també a la web pessebre vivent Martorelles. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles, que també fa un lluït i bonic pessebre vivent, i de Santa Maria de Martorelles. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. El pessebre és molt clàssic, amb vestuari d’època, textos bíblics i la música clàssica. Caminareu un quilòmetre dins el bosc de pins d’en Rabasa. Hi ha bons efectes de llum i so. A la sortida podreu catar un bon pa torrat amb all i oli i vi. Podeu fer un doblet i anar a veure també el pessebre vivent de Sant Fost, al municipi veï, a poc més d’un parell de kms. Tarda complerta. Us agradarà, qualsevol dels dos pessebres, us agradarà, i tots dos encara més. Una sortida ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un entrañable belén viviente. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, que también hace un lucido y bonito pesebre viviente, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. El belén es muy clásico, con vestuario de época, textos bíblicos y la música clásica. Caminareis un kilómetro dentro del bosque de pinos de En Rabasa. Hay buenos efectos de luz y sonido. A la salida podrán catar un buen pan tostado con ajo y aceite y vino. Pueden hacer un doblete e ir a ver también el pesebre viviente de Sant Fost, en el municipio vecino, a poco más de un par de kms. Tarde completa. Os gustará, cualquiera de los dos pesebres, os gustará, y ambos aún más.