Pessebre vivent de Martorelles


 

A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, hi fan un entranyable pessebre vivent. El fan a les afores del poble, costa d’arribar-hi, en un lloc anomenat “Els Pins d’en Rabasa”. Bon aparcament pels carrers de la urbanització. Serà el 22, 25, 26, 28 i 29 de desembre de 2019 i 1 de gener de 2020. a les 18:15 i 19:30 hores. Val, els adults 6€ i els infants 4€, però amb el carnet del Club Super3, l’entrada és gratuïta. Tot el què voleu saber ho teniu a la imatge del cartell que hem penjat i també a la web pessebre vivent Martorelles. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles, que també fa un lluït i bonic pessebre vivent, i de Santa Maria de Martorelles. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. El pessebre és molt clàssic, amb vestuari d’època, textos bíblics i la música clàssica. Caminareu un quilòmetre dins el bosc de pins d’en Rabasa. Hi ha bons efectes de llum i so. A la sortida podreu catar un bon pa torrat amb all i oli i vi. Podeu fer un doblet i anar a veure també el pessebre vivent de Sant Fost, al municipi veï, a poc més d’un parell de kms. Tarda complerta. Us agradarà, qualsevol dels dos pessebres, us agradarà, i tots dos encara més. Una sortida ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un entrañable belén viviente. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, que también hace un lucido y bonito pesebre viviente, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. El belén es muy clásico, con vestuario de época, textos bíblicos y la música clásica. Caminareis un kilómetro dentro del bosque de pinos de En Rabasa. Hay buenos efectos de luz y sonido. A la salida podrán catar un buen pan tostado con ajo y aceite y vino. Pueden hacer un doblete e ir a ver también el pesebre viviente de Sant Fost, en el municipio vecino, a poco más de un par de kms. Tarde completa. Os gustará, cualquiera de los dos pesebres, os gustará, y ambos aún más.

Carnaval tocatardà a Martorelles


A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, fan Carnestoltes fora de temporada. La desfilada de la disbauxa arribarà una setmana més tard que a la resta de poblacions i Martorelles celebrarà la Rua de Carnaval el proper dissabte 9 de febrer de 2019. Com és habitual, el municipi organitza la seva rua de la disbauxa una setmana més tard que la resta de poblacions del voltant per tal d’aglutinar una major participació de comparses i carrosses. El recorregut de la rua comença a les 18.00 hores de la tarda, i anirà des de la Plaça de l’Ajuntament passant pel carrer Anselm Clavé i Av. d’en Piera  on hi haurà l’espai de desfilada entre els carrers Montnegre i Església. La Rua continuarà fins a l’Envelat on es farà el judici i veredicte final a Carnestoltes abans del lliurament dels premis a la millor comparsa, millor carrossa i la millor disfressa de Martorelles. Tot això sobre les 19.30 hores. A la nit “Disco jove +18 anys” A les 12hores, a l’envelat. Que us han quedat més ganes de gresca?. Que voleu tornar a viure el Carnaval?… doncs ja ho sabeu cap a Martorelles!. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles i Mollet. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit, a l’esquerra, per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001, cap a Montmeló i Montornés, però només uns metres. Tot seguit a la dreta cap a Martorelles, molt ben indicat. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. Veniu a Martorelles a disfrutar d’una tarda de carnestoltes ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un Carnaval, con su rua, sus comparsas y sus carrozas el próximo sábado a las seis de la tarde. Carnaval fuera de tiempo pero divertido igual o más. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. Tarde completa y familiar.

Pessebre vivent de Martorelles


A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, hi fan un entranyable pessebre vivent. El fan a les afores del poble, costa d’arribar-hi, en un lloc anomenat “Els Pins d’en Rabasa”. Bon aparcament pels carrers de la urbanització. Per més informació, a banda de la web, podeu trucar als telèfons: 616 180 075; 606 143 676; o 606 179 189, o escriure a  info@pessebreviventmartorelles.com. Tot el què voleu saber ho teniu a la imatge del cartell que hem penjat i també a la web pessebre vivent Martorelles. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles, que també fa un lluït i bonic pessebre vivent, i de Santa Maria de Martorelles. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. El pessebre és molt clàssic, amb vestuari d’època, textos bíblics i la música clàssica. Caminareu un quilòmetre dins el bosc de pins d’en Rabasa. Hi ha bons efectes de llum i so. A la sortida podreu catar un bon pa torrat amb all i oli i vi. Podeu fer un doblet i anar a veure també el pessebre vivent de Sant Fost, al municipi veï, a poc més d’un parell de kms. Tarda complerta. Us agradarà, qualsevol dels dos pessebres, us agradarà, i tots dos encara més. Una sortida ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un entrañable belén viviente. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, que también hace un lucido y bonito pesebre viviente, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. El belén es muy clásico, con vestuario de época, textos bíblicos y la música clásica. Caminareis un kilómetro dentro del bosque de pinos de En Rabasa. Hay buenos efectos de luz y sonido. A la salida podrán catar un buen pan tostado con ajo y aceite y vino. Pueden hacer un doblete e ir a ver también el pesebre viviente de Sant Fost, en el municipio vecino, a poco más de un par de kms. Tarde completa. Os gustará, cualquiera de los dos pesebres, os gustará, y ambos aún más.

Carnaval tardà a Martorelles


A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, fan Carnestoltes fora de temporada. La desfilada de la disbauxa arribarà una setmana més tard que a la resta de poblacions i Martorelles celebrarà la Rua de Carnaval el proper dissabte 17 de febrer de 2018. Com és habitual, el municipi organitza la seva rua de la disbauxa una setmana més tard que la resta de poblacions del voltant per tal d’aglutinar una major participació de comparses i carrosses. El recorregut de la rua comença a les 18.00 hores de la tarda, i anirà des de la Plaça de l’Ajuntament passant pel carrer Anselm Clavé i Av. d’en Piera  on hi haurà l’espai de desfilada entre els carrers Montnegre i Església. La Rua continuarà fins a l’Envelat on es farà el judici i veredicte final a Carnestoltes abans del lliurament dels premis a la millor comparsa, millor carrossa i la millor disfressa de Martorelles. Tot això sobre les 19.30 hores. A la nit “Disco jove +18 anys” A les 12hores, a l’envelat. Que us han quedat més ganes de gresca?. Que voleu tornar a viure el Carnaval?… doncs ja ho sabeu cap a Martorelles!. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles i Mollet. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit, a l’esquerra, per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001, cap a Montmeló i Montornés, però només uns metres. Tot seguit a la dreta cap a Martorelles, molt ben indicat. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. Veniu a Martorelles a disfrutar d’una tarda de carnestoltes ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un Carnaval, con su rua, sus comparsas y sus carrozas el próximo sábado a las seis de la tarde. Carnaval fuera de tiempo pero divertido igual o más. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. Tarde completa y familiar.

El Pessebre vivent de Martorelles


A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, hi fan un entranyable pessebre vivent. El fan a les afores del poble, costa d’arribar-hi, en un lloc anomenat “Els Pins d’en Rabasa”. Bon aparcament pels carrers de la urbanització. Per més informació, a banda de la web, podeu trucar als telèfons: 616 180 075; 606 143 676; o 606 179 189, o escriure a  info@pessebreviventmartorelles.com. Aquest any teniu representació els dies 23, 25, 26 i 30 de desembre. I també 1 i 7 de gener de 2018. Serà a les 18:15 h i a les 19:30 hores, cada dia. Està adaptat per a discapacitats. Tot el què voleu saber ho teniu també a la web pessebre vivent Martorelles. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles, que també fa un lluït i bonic pessebre vivent, i de Santa Maria de Martorelles. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. El pessebre és molt clàssic, amb vestuari d’època, textos bíblics i la música clàssica. Caminareu un quilòmetre dins el bosc de pins d’en Rabasa. Hi ha bons efectes de llum i so. A la sortida podreu catar un bon pa torrat amb all i oli i vi. Podeu fer un doblet i anar a veure també el pessebre vivent de Sant Fost, al municipi veï, a poc més d’un parell de kms. Tarda complerta. Us agradarà, qualsevol dels dos pessebres, us agradarà, i tots dos encara més. Una sortida ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un entrañable belén viviente. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, que también hace un lucido y bonito pesebre viviente, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. El belén es muy clásico, con vestuario de época, textos bíblicos y la música clásica. Caminareis un kilómetro dentro del bosque de pinos de En Rabasa. Hay buenos efectos de luz y sonido. A la salida podrán catar un buen pan tostado con ajo y aceite y vino. Pueden hacer un doblete e ir a ver también el pesebre viviente de Sant Fost, en el municipio vecino, a poco más de un par de kms. Tarde completa. Os gustará, cualquiera de los dos pesebres, os gustará, y ambos aún más.

Carnaval tardà a Martorelles


carnaval_2017

A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, fan Carnestoltes fora de temporada. La desfilada de la disbauxa arribarà una setmana més tard que a la resta de poblacions i Martorelles celebrarà la Rua de Carnaval el proper dissabte 4 de març de 2017. Com és habitual, el municipi organitza la seva rua de la disbauxa una setmana més tard que la resta de poblacions del voltant per tal d’aglutinar una major participació de comparses i carrosses. El recorregut de la rua comença a les 18.00 hores de la tarda, i anirà des de la Plaça de l’Ajuntament passant pel carrer Anselm Clavé i Av. d’en Piera  on hi haurà l’espai de desfilada entre els carrers Montnegre i Església. L’Ajuntament habilitarà cadires perquè ningú es perdi l’espectacle. La Rua continuarà fins a l’Envelat de Carrencà on es farà el judici i veredicte final a Carnestoltes abans del lliurament dels premis a la millor comparsa, millor carrossa i la millor disfressa de Martorelles. Atenció perquè el dissabte pinta mal temps, i per això… en cas de pluja… es suspendrà la rua i la desfilada i el lliurament de premis es faran a l’envelat. Que us han quedat més ganes de gresca?. Que voleu tornar a viure el Carnaval?… doncs ja ho sabeu cap a Martorelles!. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles i Mollet. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit, a l’esquerra, per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001, cap a Montmeló i Montornés, però només uns metres. Tot seguit a la dreta cap a Martorelles, molt ben indicat. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. Veniu a Martorelles a disfrutar d’una tarda de carnestoltes ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un Carnaval, con su rua, sus comparsas y sus carrozas el próximo sábado a las seis de la tarde. Carnaval fuera de tiempo pero divertido igual o más. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. Tarde completa y familiar.

Pessebre vivent a Martorelles


vivent_martorelles

A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, hi fan un entranyable pessebre vivent. El fan a les afores del poble, costa d’arribar-hi, en un lloc anomenat “Els Pins d’en Rabasa”. Bon aparcament pels carrers de la urbanització. Per més informació, a banda de la web, podeu trucar als telèfons: 616 180 075; 606 143 676; o 606 179 189, o escriure a  info@pessebreviventmartorelles.com. Aquest any teniu representació els dies 7 i 8 de gener de 2017. Serà a les 18:15 h i a les 19:30 hores, cada dia. Està adaptat per a discapacitats. Tot el què voleu saber ho teniu també a la pàgina web: www.pessebreviventmartorelles.com. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles, que també fa un lluït i bonic pessebre vivent, i de Santa Maria de Martorelles. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. El pessebre és molt clàssic, amb vestuari d’època, textos bíblics i la música clàssica. Caminareu un quilòmetre dins el bosc de pins d’en Rabasa. Hi ha bons efectes de llum i so. A la sortida podreu catar un bon pa torrat amb all i oli i vi. Podeu fer un doblet i anar a veure també el pessebre vivent de Sant Fost, al municipi veï, a poc més d’un parell de kms. Tarda complerta. Us agradarà, qualsevol dels dos pessebres, us agradarà, i tots dos encara més. Una sortida ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un entrañable belén viviente. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, que también hace un lucido y bonito pesebre viviente, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. El belén es muy clásico, con vestuario de época, textos bíblicos y la música clásica. Caminareis un kilómetro dentro del bosque de pinos de En Rabasa. Hay buenos efectos de luz y sonido. A la salida podrán catar un buen pan tostado con ajo y aceite y vino. Pueden hacer un doblete e ir a ver también el pesebre viviente de Sant Fost, en el municipio vecino, a poco más de un par de kms. Tarde completa. Os gustará, cualquiera de los dos pesebres, os gustará, y ambos aún más.

El Cap Fréhel


frehel

El cap de Fréhel és un dels grans espectacles naturals de Bretanya, de la seva costa nord en concret, del que turísticament s’anomena la Costa Maragda. Endinsat a l’oceà, majestuós, amb els seus penyasegats que semblen fets amb blocs de Lego vermell, no gaire alts, uns 70 metres, però molt bonics. El far és el punt d’arribada. Pàrquing suficient i ben ordenat, pagant, WC al mateix aparcament. El far es pot visitar fins la terrassa superior, els mesos d’estiu d’abril a novembre, pagant també uns euros, però no cal si no us fa gràcia. Les vistes son boniques arreu del promontori que es pot fer a peu, sense gaires limitacions i en poca estona, uns 20 minuts anar i tornar fins la mateixa punta. Vigileu perquè la zona està protegida, i és una reserva ornitològica. Des del mirador est podreu albirar al fons del paisatge marí de la costa la silueta del Fort la Latte, castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. El podeu visitar sortint del far, per una carretera a l’esquerra anant cap a Saint Malo i Dinard. Obre tot l’any, i malgrat no ho sembli és realment medieval. El lloc on està col·locat és al·lucinant, amb el seu fossat excavat a la roca, penjat damunt el mar. Les platges son l’altre al·licient de la zona. N’hi ha de precioses, sobretot al costat oest, anant cap a Saint Brieuc. Allà teniu un poblet de pescadors que ens agrada molt, amb una platja igual que la conxa de Donostia. Es tracta d’Erquy, un antic poblet de pescadors, ara molt més turístic però respectat. El Cap que el tanca, anomenat Cap d’Erquy, es molt bonic, semblant al de Fréhel però més salvatge. Entre Erquy i Fréhel passareu per l’estació balneària de Sables d’Or i Les Pins, amb platges de sorra que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació, una mica angoixant si hi ha massa trànsit. Si feu la Bretanya destineu un dia a recòrrer aquest trosset de la costa Maragda entre Saint Malo i Saint Brieuc, d’una bellesa natural impactant. Per dinar us podem proposar un petit restaurant a la carretera entre Fréhel i el castell La Latte. Es diu La Ribote i és una petita braseria bretona molt cuca. També és ben bretó el bistró que hi ha a la plaça de l’església del poblet de Plevenon, fan galetes i creps, recomanable. I pujant cap a Fréhel per la carretera D34, a Sables d’Or i Les Pins, hi ha Le Petit Bouchon, molt bé, i una mica més amunt vam veure’n un altre que també ens va agradar: Le Bistrot des Caps. No deixeu de visitar Fréhel si feu una ruta per la Bretanya!.

El jefe de Fréhel es uno de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, de su costa norte en concreto, de lo que turísticamente se llama la Costa Esmeralda. Adentrado en el océano, majestuoso, con sus acantilados que parecen hechos con bloques de Lego rojo, no muy altos, unos 70 metros, pero muy bonitos. El faro es el punto de llegada. Parking suficiente y bien ordenado, pagando, WC en el mismo aparcamiento. El faro se puede visitar hasta la terraza superior, los meses de verano de abril a noviembre, pagando también unos euros, pero no hace falta si no os hace gracia. Las vistas son hermosas y todo el promontorio que se puede hacer a pie, sin muchas limitaciones, y en poco tiempo, unos 20 minutos ida y vuelta hasta la misma punta. Vigilad porque la zona está protegida, y es una reserva ornitológica. Desde el mirador se podrá divisar, en el fondo del paisaje marino de la costa, la silueta del Fuerte la Latte, castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Se puede visitar saliendo del faro, por una carretera a la izquierda yendo hacia Saint Malo y Dinard. Abre todo el año, y pese a que no lo parezca es realmente medieval. El lugar donde está colocado es alucinante, con su foso excavado en la roca, colgado encima al mar. Las playas son el otro aliciente de la zona. Las hay preciosas, sobre todo en el lado oeste, yendo hacia Saint Brieuc. Allí tienen un pueblo de pescadores que nos gusta mucho, con una playa al igual que la concha de Donostia. Se trata de Erquy, un antiguo pueblo de pescadores, ahora mucho más turístico pero respetado. El cabo que lo cierra, llamado Cabo de Erquy, es muy bonito, parecido al de Fréhel pero más salvaje. Entre Erquy y Fréhel pasaréis por la estación balnearia Arenas de Oro y Les Pins, con playas de arena que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación, un poco agobiante si hay demasiado tráfico. Si haceis la Bretaña y destináis un día a recorrer este pedacito de la costa Esmeralda entre Saint Malo y Saint Brieuc, descubrireis lugares de una belleza natural impactante. Para comer os podemos proponer un pequeño restaurante en la carretera entre Fréhel y el castillo La Latte. Se llama La Ribote y es un asador breton muy cuco. También es bien bretón el bistró que hay en la plaza de la iglesia del pueblo de Plévenon, donde hacen galletas y crepes, recomendable. Y subiendo hacia Fréhel por la carretera D34, en Arenas de Oro y Las Pinos, está Le Petit Bouchon, muy bien, y un poco más arriba vimos otro que también nos gustó. ¡No dejeis de visitar Fréhel haciendo una ruta por la Bretaña !.

Erquy


erquy

Erquy és un poblet de la Costa Maragda, a la Bretanya francesa, no lluny del mític cap Fréhel, a mig camí entre Saint Malo i Sant Brieuc. Te una platja bellíssima, de les més boniques d’aquella costa, una conxa perfecta, amb un port de pescadors molt bonic a la banda dreta, mirant al mar, recolzat a la falda del cap d’Erquy, potser menys conegut que el Fréhel però digne també d’una visita. L’altra extrem de la badia es perd en una successió molt pintoresca de rocam i illes que tanquen un horitzó fantàstic. No us perdeu, en el curs d’una visita a Bretanya, la vista d’aquest poble que el turisme ha respectat. Les villes que s’hi han fet, els hotels, els restaurants, no trenquen l’aire pacífic del lloc. La vila d’Erquy, una mica separada del mar, a l’esquerra de l’arenal que la marea obre i tanca, no interfereix. Bon aparcament al llarg de tot el passeig marítim. Bons restaurants. Nosaltres vam arribar un xic tard i vàrem entrar al primer que vam trobar. Era l’Stalla, una barreja de pizzeria i braseria una mica extranya. No us el recomanem, però tampoc mata. A prop, al port mateix, una mica més endavant, vam veure, més tard, La table de Jeanne, que francament pintava molt bé i que és un hotelet amb encant. Més enllà encara una marisqueria amb plats molt el·laborats, Le Vivier. Els preus no son barats, enlloc d’Erquy, i menys encara al restaurant L’Abri des Flots, especialitzat amb peix, molt clàssic i amb molt de glamour. Si esteu fent una ruta per la Bretanya francesa no deixeu de visitar Erquy. Prop teniu també llocs inoblidables com ara el imponent cap de Fréhel, un altre dels grans espectacles naturals de Bretanya, i una mica més lluny el potent Fort la Latte, un castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. A banda de la magnífica badia d’Erquy, hi ha altres platges molt boniques a la zona, com ara les Pins i les Sables d’Or, que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació. Bona estada a la Bretanya!.

Erquy es un pueblo de la Costa Esmeralda, en la Bretaña francesa, no lejos del mítico cabo Fréhel, a medio camino entre Saint Malo y San Brieuc. Tiene una playa bellísima, de las más bonitas de aquella costa, una concha perfecta, con un puerto de pescadores muy bonito en la banda derecha, mirando al mar, apoyado en el regazo de la cabeza de Erquy, quizás menos conocido que el Fréhel pero digno también de una visita. La otra extremo de la bahía se pierde en una sucesión muy pintoresca de rocas e islas que cierran un horizonte fantástico. No se pierdan, en el curso de una visita a Bretaña, la vista de este pueblo que el turismo ha respetado. Las villas que se han hecho, los hoteles, los restaurantes, no rompen el aire pacífico del lugar. La villa de Erquy, algo separada del mar, a la izquierda del arenal que la marea abre y cierra, no interfiere. Buen aparcamiento a lo largo de todo el paseo marítimo. Buenos restaurantes. Nosotros llegamos un poco tarde y entramos al primero que encontramos. Era el Stalla, una mezcla de pizzería y asador un poco extraña. No os lo recomendamos, pero tampoco mata. Cerca, en el puerto mismo, un poco más adelante, vimos, más tarde, La table de Jeanne, que francamente pintaba muy bien y que es un hotelito con encanto. Más allá todavía una marisquería con platos muy elaborados, Le Vivier. Los precios no son baratos, en lugar de Erquy, y menos aún en el restaurante L’Abri desde Flots, especializado con pescado, muy clásico y con mucho glamour. Si está haciendo una ruta por la Bretaña francesa no deje de visitar Erquy. Cerca tiene también lugares inolvidables como el imponente cabeza de Fréhel, otro de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, y algo más lejos el potente Fort la Latte, un castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Aparte de la magnífica bahía de Erquy, hay otras playas muy bonitas en la zona, como las Pins y las Arenas de Oro, que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación. Buena estancia en Bretaña !.

Festival Mitjó de titelles a Riudebitlles


mitjo

Al poble de Sant Pere de Riudebitlles, un poblet aixerit de la vinícola comarca de l’Alt Penedés. Doncs bé, a Sant Pere, aquest cap de setmana hi fan el Mitjó, un festival i una mostra de Teatre de Titelles molt familiar, acollidora i popular. Potser serà un xic més irreverent l’espai de nit, anomenat la Mitja, pensat pel públic adult. Els espectacles tenen qualitat, i son divertits, i també nous, frescos. Podeu anar a Sant Pere per descobrir el Mitjó i l’àrea d’esbarjo del poble, amb el pícnic i barbacoes familiars que està situada a sota de l’anomenat Pont Nou, un dels monuments més estimats per la gent de de Sant Pere de Riudebitlles. Ara però toca que us recomanem aquest festival de titelles, que val la pena, i així ho fem. Sant Pere de Riudabitlles no és gaire lluny de Barcelona. Són 25 minuts per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida. Sortiu a Sant Sadurní d’Anoia, i agafeu la carretera B-2151, en direcció Lavit, poblet que passareu i, tot seguit, arribareu a Sant Pere de Riudabitlles. També és possible arribar-hi anant fins a Vilafranca del Penedés per l’AP7 i prenent allà la C-15 cap a Igualada. Desvieu-vos a la dreta en trobar les indicacions de la carretera BP-2151. Llavors trobareu l’àrea de picnic que us dèiem, i el pont nou, a mà dreta, abans d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere és una vila medieval consistent, amb edificis gòtics notables, un palau entre ells, i un casc antic evocador. Fora interessant fer un volt pel Penedés, visitant alguna cava, a Sant Sadurní, o anar a veure Vilafranca, amb el seu museu del vi. O potser us arribareu a Gelida, o a Mediona, on hi ha bonics castells. Per si de cas voleu dinar al poble us recomanem El Clos d’en Pep, un restaurant d’aire modern, cuina cuidada, però desenfadat. Tampoc no està gens malament, a la mateixa carretera, al número 142, la brasseria Magust, més d’estar per casa, però amb carn a la brasa feta allà mateix, davant vostre. Tel: 938.99.51.45 . Bon festival de titelles a Riudebitlles!.

En Sant Pere de Riudebitlles, un bonito pueblo de la vinícola comarca del Alt Penedés, donde existe una buena área de picnic, con barbacoas, de la que os hablamos en otra entrada de este bloc. Ahora os recomendamos ir hasta este bello pueblo con motivo del festival Mitjó de títeres. Ideal para famílias con niños. Divertido y nuevo, muy fresco. Son 25 minutos por la autopista AP-7, en dirección Tarragona y Lleida. Salgan en Sant Sadurní d’Anoia, y tomen la carretera B-2151, en dirección Lavit, que pasaréis, y llegareis a San Pedro de Riudabitlles. También posible llegar yendo hasta Vilafranca del Penedés y tomando allí la C-15 hacia Igualada. Entonces San Pedro estarà girando a la derecha, y el picnic, a la derecha otra vez, antes d’entrar en la localidad. Si quereis visitar el pueblo os diremos que es una villa medieval consistente, con edificios góticos notables, un palacio entre ellos, y un casco antiguo evocador. No sabemos si habréis de comer por allí, si dareis una vuelta por el Penedés, visitando alguna cava, en Sant Sadurní, o iréis a ver Vilafranca. O quizás os llegaréis a Gelida, o a Mediona, donde hay hermosos castillos. Pero por ejemplo si quereis comer en el pueblo, y no habéis tenido suficiente con el psicolabis, os recomendamos El Clos de Pepe, un restaurante de aire moderno, cocina cuidada, pero desenfadado y amable. Tampoco está nada mal, en la misma carretera, pero en el número 142, la brasería Magust, casera, con una carne a la brasa hecha allí mismo, delante de vosotros. Tel: 938.99.51.45.

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols


fira_sant_feliu_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Barbacoes a la Vall d’en Bas


Pins

Al bonic, petit i coquetó poble de Sant Privat d’en Bas, a la Garrotxa més autèntica, trobareu una idíl·lica zona de pícnic amb barbacoes anomenada els pins. Es tracta d’una àrea molt familiar, amb taules, barbacoes i servei de bar, obert a l’estiu, amb bon accés per una carretera asfaltada. La natura és esplèndida, hi ha molta ombra, camp per córrer i bosc ombrívol. Podeu aparcar en el mateix pàrquing de Sant Privat. L’àrea de pícnic us quedarà a mig kilòmetre a peu, o bé intentar aparcar al mateix espai dels pins, que al poble també és conegut com el Pla d’en Xurri. Ho diem per si us cal preguntar. S’hi arriba fàcilment per l’autopista AP7, deixant-la per agafar la C-17 fins a Vic. Passat Vic, continuant per la mateixa C-17, trobareu la novíssima carretera C-37, que pels túnels del Coll de Bracons us portarà a una rotonda, ja a la Garrotxa. Agafeu en direcció Olot per la C-152, i en arribar al poble de Les Preses, al mig del poble, gireu a mà esquerra cap a la carretera GIP 5226 que porta cap al Mallol i Sant Privat. Passeu de llarg el poble, menys d’un km, i ja trobareu la desviació, ben senyalitzada que indica l’àrea recreativa. Trobareu allà 12 taules de pedra, en mig d’un fantàstic bosc de pins rojos. També un bar i serveis, que segons la temporada en què hi aneu, si fa fred, no estaran oberts. Si estiguessin oberts us cobrarien un euro per persona. Hi ha unes quantes barbacoes, ben condicionades i una font. És un lloc molt xulo per córrer i gaudir de la natura, fer una bona carn a la brasa i estar amb amics i família. Si arribeu fins el final de la pista, trobareu una zona per aparcar gran. Prop de la zona de pícnic i barbacoes hi passa el riu Gurn, una meravella, ple de gorges aptes pel bany. Si seguiu riu amunt arribareu a unes gorgues veritablement espectaculars, amb salts i cascades precioses. Sant Privat d’en Bas és un poble medieval molt bonic, amb una botiga d’embotits de primera. No marxeu del poble sense comprar-hi alguna cosa. La Vall d’en Bas tota ella és preciosa, amb pobles medievals com el Mallol mateix, al costat de Sant Privat. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Per dormir al mateix poble de el Mallol teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Per gaudir d’una barbacoa en la natura cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. I si no us agrada cuinar i preferiu que us facin el dinar, no deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca.

En la Vall d’en Bas, un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa, hay una zona de pícnic con barbacoas fabulosa, cerca de un rio, con servicio de bar, wáter, fuente, mesas y barbacoas. También mucho espacio para correr, bosque y un rio donde bañarse, bien limpio. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. Vayan hasta el pueblo de las Presas, ya cerca de Olot, y de allí a Sant Privat d’en Bas, donde está la zona de pícnic de els Pins, pasado el pueblo, al lado del rio, sin pérdida posible. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí en lugar de hacerlo en el pícnic.

La Festa Major de Sant Feliu de Guixols


festa_major_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Festa Major, una de les més emblemàtiques dels estius a la Costa Brava. Serà del 31 de juliol al 4 d’agost, per bé que hi ha activitats com la fira s’allarguen més dies. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa major a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta mayor. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta mayor en la Costa Brava!.

Mitjó, titelles a Riudebitlles


2015_Mitjo

Al poble de Sant Pere de Riudebitlles, un poblet aixerit de la vinícola comarca de l’Alt Penedés. Doncs bé, a Sant Pere, aquest cap de setmana hi fan el Mitjó, un festival i una mostra de Teatre de Titelles molt familiar, acollidora i popular. Potser serà un xic més irreverent l’espai de nit, anomenat la Mitja, pensat pel públic adult. Els espectacles tenen qualitat, i son divertits, i també nous, frescos. Podeu anar a Sant Pere per descobrir el Mitjó i l’àrea d’esbarjo del poble, amb el pícnic i barbacoes familiars que està situada a sota de l’anomenat Pont Nou, un dels monuments més estimats per la gent de de Sant Pere de Riudebitlles. Ara però toca que us recomanem aquest festival de titelles, que val la pena, i així ho fem. Sant Pere de Riudabitlles no és gaire lluny de Barcelona. Són 25 minuts per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida. Sortiu a Sant Sadurní d’Anoia, i agafeu la carretera B-2151, en direcció Lavit, poblet que passareu i, tot seguit, arribareu a Sant Pere de Riudabitlles. També és possible arribar-hi anant fins a Vilafranca del Penedés per l’AP7 i prenent allà la C-15 cap a Igualada. Desvieu-vos a la dreta en trobar les indicacions de la carretera BP-2151. Llavors trobareu l’àrea de picnic que us dèiem, i el pont nou, a mà dreta, abans d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere és una vila medieval consistent, amb edificis gòtics notables, un palau entre ells, i un casc antic evocador. Fora interessant fer un volt pel Penedés, visitant alguna cava, a Sant Sadurní, o anar a veure Vilafranca, amb el seu museu del vi. O potser us arribareu a Gelida, o a Mediona, on hi ha bonics castells. Per si de cas voleu dinar al poble us recomanem El Clos d’en Pep, un restaurant d’aire modern, cuina cuidada, però desenfadat. Tampoc no està gens malament, a la mateixa carretera, al número 142, la brasseria Magust, més d’estar per casa, però amb carn a la brasa feta allà mateix, davant vostre. Tel: 938.99.51.45 . Bon festival de titelles a Riudebitlles!.

En Sant Pere de Riudebitlles, un bonito pueblo de la vinícola comarca del Alt Penedés, donde existe una buena área de picnic, con barbacoas, de la que os hablamos en otra entrada de este bloc. Ahora os recomendamos ir hasta este bello pueblo con motivo del festival Mitjó de títeres. Ideal para famílias con niños. Divertido y nuevo, muy fresco. Son 25 minutos por la autopista AP-7, en dirección Tarragona y Lleida. Salgan en Sant Sadurní d’Anoia, y tomen la carretera B-2151, en dirección Lavit, que pasaréis, y llegareis a San Pedro de Riudabitlles. También posible llegar yendo hasta Vilafranca del Penedés y tomando allí la C-15 hacia Igualada. Entonces San Pedro estarà girando a la derecha, y el picnic, a la derecha otra vez, antes d’entrar en la localidad. Si quereis visitar el pueblo os diremos que es una villa medieval consistente, con edificios góticos notables, un palacio entre ellos, y un casco antiguo evocador. No sabemos si habréis de comer por allí, si dareis una vuelta por el Penedés, visitando alguna cava, en Sant Sadurní, o iréis a ver Vilafranca. O quizás os llegaréis a Gelida, o a Mediona, donde hay hermosos castillos. Pero por ejemplo si quereis comer en el pueblo, y no habéis tenido suficiente con el psicolabis, os recomendamos El Clos de Pepe, un restaurante de aire moderno, cocina cuidada, pero desenfadado y amable. Tampoco está nada mal, en la misma carretera, pero en el número 142, la brasería Magust, casera, con una carne a la brasa hecha allí mismo, delante de vosotros. Tel: 938.99.51.45.

Fira Via Augusta


fira_via_augusta

La Fira de la Via Augusta és el nom de la Fira Agroalimentaria que per primera vegada es celebrarà aquest any al petit poble de Santa Fe del Penedès. Ara, molts pobles, per promocionar-se i promocionar els productes locals, fan que empreses especialitzades els organitzin fires i mostres, mercats medievals i esdeveniments variats. És el cas que ens ocupa. Però pot donar tema per una sortida en família, una matinal, o tot un dia. Un dia o un cap de setmana que podeu omplir visitant Vilafranca, Castellet o l’Arboç per exemple, amb el parc del Foix, o el Penedès amb el castell de Sant Martí Sarroca, o bé fent una ruta de caves per la terra del cava. Santa Fe, un poble agrícola, dedicat a la vinya en cos i ànima, que està a escassos kms. de Vilafranca del Penedès, ha muntat aquesta fira de la Via Augusta en honor d’aquest antic camí romà, que passa pel poble. Per anar-hi des de Barcelona cal arribar-se fins a Vilafranca per l’autopista AP-7, la de Tarragona, i deixar-la per agafar la C-15 en direcció Igualada. A pocs kms. trobareu la desviació, a mà dreta, cap a La Granada i Santa Fe, per la carretera BV-2156. La Fira de la Via Augusta és un mercat de productes agroalimentaris artesanals, sobretot vins i caves, però també formatges, embotits, pa, xocolates, mel, carquinyolis, verdures, aviram, herbes, olis, licors, galetes, most, bolets, melmelades i altres. La Fira i totes les activitats es realitzaran a la zona dels Pins de Cal Ferret. Tot comença a les 9.30 hores amb un esmorzar popular de forquilla i ganivet, amb butiffarra amb mongetes. El preu del tiquet son 4€. Tot seguit s’inaugura la fira. A les 12.30 hores exhibició de gossos de pastor, a càrrec de Jordi Muxachs, propietari de la gossa Coloma. Durant tot el dia hi haurà moltes activitats infantils gratuïtes com ara caravana de burrets, corral de gallines… També durant tot el dia trobareu degustacions de productes dels cellers i caves de Santa Fe i una mostra d’antics oficis de la vinya i el vi. Per dinar us oferiran, per 6€, porc rostit i amanida en un àpat popular. Però si no teniu prou teca podeu dinar molt bé en els meravellosos restaurants de la propera Vilafranca o al restaurant El Sumoll distinguit, d’autor, i amb uns menús de preu molt ajustat per la qualitat que ofereixen, a la Granada. Ens agraden també llocs fabulosos de Vilafranca, com ara Cal Ton, exquisit local i menjar, o bé El Cigró D’Or, també inoblidable. Boníssim també el Miquel Soria, o el Racó de la Calma, cuina casolana. Una pizzeria de somni: Tresviso. I si un dia us voleu donar un luxe als sentits, dormiu i sopeu a l’Hotel Mas Tinell, el del cava del mateix nom. Caríssim amb bones raons per ser-ho.

La Feria de la Vía Augusta es el nombre de la Feria Agroalimentaria que por primera vez se celebrará este año en el pequeño pueblo de Santa Fe del Penedès. Santa Fe está a escasos kms. de Vilafranca del Penedès. Para ir desde Barcelona hay que llegar hasta Vilafranca por la autopista AP-7, la de Tarragona, y dejarla para coger la C-15 en dirección Igualada. A pocos kms. encontrarán la desviación a mano derecha, hacia La Granada y Santa Fe, por la carretera BV2156. La Feria de la Vía Augusta es un mercado de productos agroalimentarios artesanales, sobre todo vinos y cavas, pero también quesos, embutidos, pan, chocolates, miel, carquinyolis, verduras, aves, hierbas, aceites, licores, galletas, mosto, setas, mermeladas y otros. La Feria y todas las actividades se realizarán en la zona de los Pinos de Cal Ferret. Todo comienza a las 09:30 horas con un almuerzo popular de tenedor y cuchillo, con butiffarra con judías. El precio del ticket son 4 €. A continuación se inaugura la feria. A las 12.30 horas exhibición de perros de pastor, a cargo de Jordi MUXACH, propietario de la perra Coloma. Durante todo el día habrá muchas actividades infantiles gratuitas como caravana de burritos, corral de gallinas … También durante todo el día encontrará degustaciones de productos de las bodegas y cavas de Santa Fe y una muestra de antiguos oficios de la vid y el vino. Para comer os ofrecerán, por 6 €, cerdo asado y ensalada en una comida popular. Pero si no tiene suficiente teca puede comer muy bien en los maravillosos restaurantes de la próxima Vilafranca o en el restaurante El Sumoll distinguido, de autor, y con unos menús de precio muy ajustado para la calidad que ofrecen, en la Granada. Nos gustan también lugares fabulosos de Vilafranca, como Cal Ton, exquisito local y comida, o bien El Garbanzo De Oro, también inolvidable. Buenísimo también Miquel Soria, o el Rincón de la Calma, cocina casera. Una pizzería de sueño: Tresviso. Y si un día desean darse un lujo a los sentidos, dormíd y cenad en el Hotel Mas Tinell, el del cava del mismo nombre. Carísimo con buenas razones para serlo.