Carnaval tardà a Martorelles


A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, fan Carnestoltes fora de temporada. La desfilada de la disbauxa arribarà una setmana més tard que a la resta de poblacions i Martorelles celebrarà la Rua de Carnaval el proper dissabte 17 de febrer de 2018. Com és habitual, el municipi organitza la seva rua de la disbauxa una setmana més tard que la resta de poblacions del voltant per tal d’aglutinar una major participació de comparses i carrosses. El recorregut de la rua comença a les 18.00 hores de la tarda, i anirà des de la Plaça de l’Ajuntament passant pel carrer Anselm Clavé i Av. d’en Piera  on hi haurà l’espai de desfilada entre els carrers Montnegre i Església. La Rua continuarà fins a l’Envelat on es farà el judici i veredicte final a Carnestoltes abans del lliurament dels premis a la millor comparsa, millor carrossa i la millor disfressa de Martorelles. Tot això sobre les 19.30 hores. A la nit “Disco jove +18 anys” A les 12hores, a l’envelat. Que us han quedat més ganes de gresca?. Que voleu tornar a viure el Carnaval?… doncs ja ho sabeu cap a Martorelles!. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles i Mollet. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit, a l’esquerra, per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001, cap a Montmeló i Montornés, però només uns metres. Tot seguit a la dreta cap a Martorelles, molt ben indicat. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. Veniu a Martorelles a disfrutar d’una tarda de carnestoltes ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un Carnaval, con su rua, sus comparsas y sus carrozas el próximo sábado a las seis de la tarde. Carnaval fuera de tiempo pero divertido igual o más. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. Tarde completa y familiar.

Anuncis

El Pessebre vivent de Martorelles


A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, hi fan un entranyable pessebre vivent. El fan a les afores del poble, costa d’arribar-hi, en un lloc anomenat “Els Pins d’en Rabasa”. Bon aparcament pels carrers de la urbanització. Per més informació, a banda de la web, podeu trucar als telèfons: 616 180 075; 606 143 676; o 606 179 189, o escriure a  info@pessebreviventmartorelles.com. Aquest any teniu representació els dies 23, 25, 26 i 30 de desembre. I també 1 i 7 de gener de 2018. Serà a les 18:15 h i a les 19:30 hores, cada dia. Està adaptat per a discapacitats. Tot el què voleu saber ho teniu també a la web pessebre vivent Martorelles. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles, que també fa un lluït i bonic pessebre vivent, i de Santa Maria de Martorelles. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. El pessebre és molt clàssic, amb vestuari d’època, textos bíblics i la música clàssica. Caminareu un quilòmetre dins el bosc de pins d’en Rabasa. Hi ha bons efectes de llum i so. A la sortida podreu catar un bon pa torrat amb all i oli i vi. Podeu fer un doblet i anar a veure també el pessebre vivent de Sant Fost, al municipi veï, a poc més d’un parell de kms. Tarda complerta. Us agradarà, qualsevol dels dos pessebres, us agradarà, i tots dos encara més. Una sortida ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un entrañable belén viviente. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, que también hace un lucido y bonito pesebre viviente, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. El belén es muy clásico, con vestuario de época, textos bíblicos y la música clásica. Caminareis un kilómetro dentro del bosque de pinos de En Rabasa. Hay buenos efectos de luz y sonido. A la salida podrán catar un buen pan tostado con ajo y aceite y vino. Pueden hacer un doblete e ir a ver también el pesebre viviente de Sant Fost, en el municipio vecino, a poco más de un par de kms. Tarde completa. Os gustará, cualquiera de los dos pesebres, os gustará, y ambos aún más.

Carnaval tardà a Martorelles


carnaval_2017

A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, fan Carnestoltes fora de temporada. La desfilada de la disbauxa arribarà una setmana més tard que a la resta de poblacions i Martorelles celebrarà la Rua de Carnaval el proper dissabte 4 de març de 2017. Com és habitual, el municipi organitza la seva rua de la disbauxa una setmana més tard que la resta de poblacions del voltant per tal d’aglutinar una major participació de comparses i carrosses. El recorregut de la rua comença a les 18.00 hores de la tarda, i anirà des de la Plaça de l’Ajuntament passant pel carrer Anselm Clavé i Av. d’en Piera  on hi haurà l’espai de desfilada entre els carrers Montnegre i Església. L’Ajuntament habilitarà cadires perquè ningú es perdi l’espectacle. La Rua continuarà fins a l’Envelat de Carrencà on es farà el judici i veredicte final a Carnestoltes abans del lliurament dels premis a la millor comparsa, millor carrossa i la millor disfressa de Martorelles. Atenció perquè el dissabte pinta mal temps, i per això… en cas de pluja… es suspendrà la rua i la desfilada i el lliurament de premis es faran a l’envelat. Que us han quedat més ganes de gresca?. Que voleu tornar a viure el Carnaval?… doncs ja ho sabeu cap a Martorelles!. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles i Mollet. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit, a l’esquerra, per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001, cap a Montmeló i Montornés, però només uns metres. Tot seguit a la dreta cap a Martorelles, molt ben indicat. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. Veniu a Martorelles a disfrutar d’una tarda de carnestoltes ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un Carnaval, con su rua, sus comparsas y sus carrozas el próximo sábado a las seis de la tarde. Carnaval fuera de tiempo pero divertido igual o más. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. Tarde completa y familiar.

Pessebre vivent a Martorelles


vivent_martorelles

A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, hi fan un entranyable pessebre vivent. El fan a les afores del poble, costa d’arribar-hi, en un lloc anomenat “Els Pins d’en Rabasa”. Bon aparcament pels carrers de la urbanització. Per més informació, a banda de la web, podeu trucar als telèfons: 616 180 075; 606 143 676; o 606 179 189, o escriure a  info@pessebreviventmartorelles.com. Aquest any teniu representació els dies 7 i 8 de gener de 2017. Serà a les 18:15 h i a les 19:30 hores, cada dia. Està adaptat per a discapacitats. Tot el què voleu saber ho teniu també a la pàgina web: www.pessebreviventmartorelles.com. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles, que també fa un lluït i bonic pessebre vivent, i de Santa Maria de Martorelles. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. El pessebre és molt clàssic, amb vestuari d’època, textos bíblics i la música clàssica. Caminareu un quilòmetre dins el bosc de pins d’en Rabasa. Hi ha bons efectes de llum i so. A la sortida podreu catar un bon pa torrat amb all i oli i vi. Podeu fer un doblet i anar a veure també el pessebre vivent de Sant Fost, al municipi veï, a poc més d’un parell de kms. Tarda complerta. Us agradarà, qualsevol dels dos pessebres, us agradarà, i tots dos encara més. Una sortida ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un entrañable belén viviente. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, que también hace un lucido y bonito pesebre viviente, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. El belén es muy clásico, con vestuario de época, textos bíblicos y la música clásica. Caminareis un kilómetro dentro del bosque de pinos de En Rabasa. Hay buenos efectos de luz y sonido. A la salida podrán catar un buen pan tostado con ajo y aceite y vino. Pueden hacer un doblete e ir a ver también el pesebre viviente de Sant Fost, en el municipio vecino, a poco más de un par de kms. Tarde completa. Os gustará, cualquiera de los dos pesebres, os gustará, y ambos aún más.

El Cap Fréhel


frehel

El cap de Fréhel és un dels grans espectacles naturals de Bretanya, de la seva costa nord en concret, del que turísticament s’anomena la Costa Maragda. Endinsat a l’oceà, majestuós, amb els seus penyasegats que semblen fets amb blocs de Lego vermell, no gaire alts, uns 70 metres, però molt bonics. El far és el punt d’arribada. Pàrquing suficient i ben ordenat, pagant, WC al mateix aparcament. El far es pot visitar fins la terrassa superior, els mesos d’estiu d’abril a novembre, pagant també uns euros, però no cal si no us fa gràcia. Les vistes son boniques arreu del promontori que es pot fer a peu, sense gaires limitacions i en poca estona, uns 20 minuts anar i tornar fins la mateixa punta. Vigileu perquè la zona està protegida, i és una reserva ornitològica. Des del mirador est podreu albirar al fons del paisatge marí de la costa la silueta del Fort la Latte, castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. El podeu visitar sortint del far, per una carretera a l’esquerra anant cap a Saint Malo i Dinard. Obre tot l’any, i malgrat no ho sembli és realment medieval. El lloc on està col·locat és al·lucinant, amb el seu fossat excavat a la roca, penjat damunt el mar. Les platges son l’altre al·licient de la zona. N’hi ha de precioses, sobretot al costat oest, anant cap a Saint Brieuc. Allà teniu un poblet de pescadors que ens agrada molt, amb una platja igual que la conxa de Donostia. Es tracta d’Erquy, un antic poblet de pescadors, ara molt més turístic però respectat. El Cap que el tanca, anomenat Cap d’Erquy, es molt bonic, semblant al de Fréhel però més salvatge. Entre Erquy i Fréhel passareu per l’estació balneària de Sables d’Or i Les Pins, amb platges de sorra que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació, una mica angoixant si hi ha massa trànsit. Si feu la Bretanya destineu un dia a recòrrer aquest trosset de la costa Maragda entre Saint Malo i Saint Brieuc, d’una bellesa natural impactant. Per dinar us podem proposar un petit restaurant a la carretera entre Fréhel i el castell La Latte. Es diu La Ribote i és una petita braseria bretona molt cuca. També és ben bretó el bistró que hi ha a la plaça de l’església del poblet de Plevenon, fan galetes i creps, recomanable. I pujant cap a Fréhel per la carretera D34, a Sables d’Or i Les Pins, hi ha Le Petit Bouchon, molt bé, i una mica més amunt vam veure’n un altre que també ens va agradar: Le Bistrot des Caps. No deixeu de visitar Fréhel si feu una ruta per la Bretanya!.

El jefe de Fréhel es uno de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, de su costa norte en concreto, de lo que turísticamente se llama la Costa Esmeralda. Adentrado en el océano, majestuoso, con sus acantilados que parecen hechos con bloques de Lego rojo, no muy altos, unos 70 metros, pero muy bonitos. El faro es el punto de llegada. Parking suficiente y bien ordenado, pagando, WC en el mismo aparcamiento. El faro se puede visitar hasta la terraza superior, los meses de verano de abril a noviembre, pagando también unos euros, pero no hace falta si no os hace gracia. Las vistas son hermosas y todo el promontorio que se puede hacer a pie, sin muchas limitaciones, y en poco tiempo, unos 20 minutos ida y vuelta hasta la misma punta. Vigilad porque la zona está protegida, y es una reserva ornitológica. Desde el mirador se podrá divisar, en el fondo del paisaje marino de la costa, la silueta del Fuerte la Latte, castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Se puede visitar saliendo del faro, por una carretera a la izquierda yendo hacia Saint Malo y Dinard. Abre todo el año, y pese a que no lo parezca es realmente medieval. El lugar donde está colocado es alucinante, con su foso excavado en la roca, colgado encima al mar. Las playas son el otro aliciente de la zona. Las hay preciosas, sobre todo en el lado oeste, yendo hacia Saint Brieuc. Allí tienen un pueblo de pescadores que nos gusta mucho, con una playa al igual que la concha de Donostia. Se trata de Erquy, un antiguo pueblo de pescadores, ahora mucho más turístico pero respetado. El cabo que lo cierra, llamado Cabo de Erquy, es muy bonito, parecido al de Fréhel pero más salvaje. Entre Erquy y Fréhel pasaréis por la estación balnearia Arenas de Oro y Les Pins, con playas de arena que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación, un poco agobiante si hay demasiado tráfico. Si haceis la Bretaña y destináis un día a recorrer este pedacito de la costa Esmeralda entre Saint Malo y Saint Brieuc, descubrireis lugares de una belleza natural impactante. Para comer os podemos proponer un pequeño restaurante en la carretera entre Fréhel y el castillo La Latte. Se llama La Ribote y es un asador breton muy cuco. También es bien bretón el bistró que hay en la plaza de la iglesia del pueblo de Plévenon, donde hacen galletas y crepes, recomendable. Y subiendo hacia Fréhel por la carretera D34, en Arenas de Oro y Las Pinos, está Le Petit Bouchon, muy bien, y un poco más arriba vimos otro que también nos gustó. ¡No dejeis de visitar Fréhel haciendo una ruta por la Bretaña !.

Erquy


erquy

Erquy és un poblet de la Costa Maragda, a la Bretanya francesa, no lluny del mític cap Fréhel, a mig camí entre Saint Malo i Sant Brieuc. Te una platja bellíssima, de les més boniques d’aquella costa, una conxa perfecta, amb un port de pescadors molt bonic a la banda dreta, mirant al mar, recolzat a la falda del cap d’Erquy, potser menys conegut que el Fréhel però digne també d’una visita. L’altra extrem de la badia es perd en una successió molt pintoresca de rocam i illes que tanquen un horitzó fantàstic. No us perdeu, en el curs d’una visita a Bretanya, la vista d’aquest poble que el turisme ha respectat. Les villes que s’hi han fet, els hotels, els restaurants, no trenquen l’aire pacífic del lloc. La vila d’Erquy, una mica separada del mar, a l’esquerra de l’arenal que la marea obre i tanca, no interfereix. Bon aparcament al llarg de tot el passeig marítim. Bons restaurants. Nosaltres vam arribar un xic tard i vàrem entrar al primer que vam trobar. Era l’Stalla, una barreja de pizzeria i braseria una mica extranya. No us el recomanem, però tampoc mata. A prop, al port mateix, una mica més endavant, vam veure, més tard, La table de Jeanne, que francament pintava molt bé i que és un hotelet amb encant. Més enllà encara una marisqueria amb plats molt el·laborats, Le Vivier. Els preus no son barats, enlloc d’Erquy, i menys encara al restaurant L’Abri des Flots, especialitzat amb peix, molt clàssic i amb molt de glamour. Si esteu fent una ruta per la Bretanya francesa no deixeu de visitar Erquy. Prop teniu també llocs inoblidables com ara el imponent cap de Fréhel, un altre dels grans espectacles naturals de Bretanya, i una mica més lluny el potent Fort la Latte, un castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. A banda de la magnífica badia d’Erquy, hi ha altres platges molt boniques a la zona, com ara les Pins i les Sables d’Or, que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació. Bona estada a la Bretanya!.

Erquy es un pueblo de la Costa Esmeralda, en la Bretaña francesa, no lejos del mítico cabo Fréhel, a medio camino entre Saint Malo y San Brieuc. Tiene una playa bellísima, de las más bonitas de aquella costa, una concha perfecta, con un puerto de pescadores muy bonito en la banda derecha, mirando al mar, apoyado en el regazo de la cabeza de Erquy, quizás menos conocido que el Fréhel pero digno también de una visita. La otra extremo de la bahía se pierde en una sucesión muy pintoresca de rocas e islas que cierran un horizonte fantástico. No se pierdan, en el curso de una visita a Bretaña, la vista de este pueblo que el turismo ha respetado. Las villas que se han hecho, los hoteles, los restaurantes, no rompen el aire pacífico del lugar. La villa de Erquy, algo separada del mar, a la izquierda del arenal que la marea abre y cierra, no interfiere. Buen aparcamiento a lo largo de todo el paseo marítimo. Buenos restaurantes. Nosotros llegamos un poco tarde y entramos al primero que encontramos. Era el Stalla, una mezcla de pizzería y asador un poco extraña. No os lo recomendamos, pero tampoco mata. Cerca, en el puerto mismo, un poco más adelante, vimos, más tarde, La table de Jeanne, que francamente pintaba muy bien y que es un hotelito con encanto. Más allá todavía una marisquería con platos muy elaborados, Le Vivier. Los precios no son baratos, en lugar de Erquy, y menos aún en el restaurante L’Abri desde Flots, especializado con pescado, muy clásico y con mucho glamour. Si está haciendo una ruta por la Bretaña francesa no deje de visitar Erquy. Cerca tiene también lugares inolvidables como el imponente cabeza de Fréhel, otro de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, y algo más lejos el potente Fort la Latte, un castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Aparte de la magnífica bahía de Erquy, hay otras playas muy bonitas en la zona, como las Pins y las Arenas de Oro, que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación. Buena estancia en Bretaña !.

Festival Mitjó de titelles a Riudebitlles


mitjo

Al poble de Sant Pere de Riudebitlles, un poblet aixerit de la vinícola comarca de l’Alt Penedés. Doncs bé, a Sant Pere, aquest cap de setmana hi fan el Mitjó, un festival i una mostra de Teatre de Titelles molt familiar, acollidora i popular. Potser serà un xic més irreverent l’espai de nit, anomenat la Mitja, pensat pel públic adult. Els espectacles tenen qualitat, i son divertits, i també nous, frescos. Podeu anar a Sant Pere per descobrir el Mitjó i l’àrea d’esbarjo del poble, amb el pícnic i barbacoes familiars que està situada a sota de l’anomenat Pont Nou, un dels monuments més estimats per la gent de de Sant Pere de Riudebitlles. Ara però toca que us recomanem aquest festival de titelles, que val la pena, i així ho fem. Sant Pere de Riudabitlles no és gaire lluny de Barcelona. Són 25 minuts per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida. Sortiu a Sant Sadurní d’Anoia, i agafeu la carretera B-2151, en direcció Lavit, poblet que passareu i, tot seguit, arribareu a Sant Pere de Riudabitlles. També és possible arribar-hi anant fins a Vilafranca del Penedés per l’AP7 i prenent allà la C-15 cap a Igualada. Desvieu-vos a la dreta en trobar les indicacions de la carretera BP-2151. Llavors trobareu l’àrea de picnic que us dèiem, i el pont nou, a mà dreta, abans d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere és una vila medieval consistent, amb edificis gòtics notables, un palau entre ells, i un casc antic evocador. Fora interessant fer un volt pel Penedés, visitant alguna cava, a Sant Sadurní, o anar a veure Vilafranca, amb el seu museu del vi. O potser us arribareu a Gelida, o a Mediona, on hi ha bonics castells. Per si de cas voleu dinar al poble us recomanem El Clos d’en Pep, un restaurant d’aire modern, cuina cuidada, però desenfadat. Tampoc no està gens malament, a la mateixa carretera, al número 142, la brasseria Magust, més d’estar per casa, però amb carn a la brasa feta allà mateix, davant vostre. Tel: 938.99.51.45 . Bon festival de titelles a Riudebitlles!.

En Sant Pere de Riudebitlles, un bonito pueblo de la vinícola comarca del Alt Penedés, donde existe una buena área de picnic, con barbacoas, de la que os hablamos en otra entrada de este bloc. Ahora os recomendamos ir hasta este bello pueblo con motivo del festival Mitjó de títeres. Ideal para famílias con niños. Divertido y nuevo, muy fresco. Son 25 minutos por la autopista AP-7, en dirección Tarragona y Lleida. Salgan en Sant Sadurní d’Anoia, y tomen la carretera B-2151, en dirección Lavit, que pasaréis, y llegareis a San Pedro de Riudabitlles. También posible llegar yendo hasta Vilafranca del Penedés y tomando allí la C-15 hacia Igualada. Entonces San Pedro estarà girando a la derecha, y el picnic, a la derecha otra vez, antes d’entrar en la localidad. Si quereis visitar el pueblo os diremos que es una villa medieval consistente, con edificios góticos notables, un palacio entre ellos, y un casco antiguo evocador. No sabemos si habréis de comer por allí, si dareis una vuelta por el Penedés, visitando alguna cava, en Sant Sadurní, o iréis a ver Vilafranca. O quizás os llegaréis a Gelida, o a Mediona, donde hay hermosos castillos. Pero por ejemplo si quereis comer en el pueblo, y no habéis tenido suficiente con el psicolabis, os recomendamos El Clos de Pepe, un restaurante de aire moderno, cocina cuidada, pero desenfadado y amable. Tampoco está nada mal, en la misma carretera, pero en el número 142, la brasería Magust, casera, con una carne a la brasa hecha allí mismo, delante de vosotros. Tel: 938.99.51.45.