Més enllà de Penyíscola: València

València pot ser un destí fantàstic per moure’ns en família quan acabi el confinament. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació post corona virus. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’església de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella modernista. Mercat central de València.

Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interès. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar.

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

     

  

  

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Augustusburg

A 16 kms al sur de Köln, la ciutat alemana de Colònia, a la vall del vell riu Rhin, hi trobareu l’Augustusburg, al poble de Bruhl. Es tracta d’un ostentós palau barroc, fet construir per el princep Clement August de Baviera, i que sense cap excusa heu de visitar si passeu prop de Bonn, o de Colònia, en un viatge per Alemania. Mai no veureu una delicia rococó com aquesta. Una vila de descans dels princeps arquebisbes de la vila de Köln, amb uns salons maravellosos, i uns  bells jardins a la francesa, però també amb uns boscos a l’anglesa molt encantadors. Fàcilment accessible en cotxe, o bé amb el tramvia 18 des de Colònia o Bonn. Baixeu a Bruhl Mitte. També fàcil amb tren. L’estació está al costat del palau. A la ciutat de Brulh trobareu moltíssims bars, restaurants i hotels de tota mena, si us fessin falta. Entrada familiar: 14 € del 2013, per 2 adults i 2 nens. El castell tanca a les 16 hores. El parc a les 21 hores. L’accés al parc és lliure. I ja que sou aquí, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a Augustusburg o a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeuel maravellós palau d’Augustusburg, en un viatge per Alemania, i tampoc la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

No muy lejos de la villa de Colonia, en Alemania, se alza el sueño barroco de Clemente Augusto, arzobispo y principe de esta ciudad del valle del Rhin. Un palacio rococo con inmensos y bellísimos jardines a la francesa y un parque muy bonito. Los aposentos son una maravilla, valen la pena de ver en una excursión por esta zona de Alemania. Fácil llegar hasta el Augustusburg, que así se llama el castillo, con el tren, o el tranvia 18 des de Colonia. Son solo 16 kms. Y ya que estais por allí no dejeis de visitar la impresionante ciudad de Köln, (Colónia), con su imponente catedral gótica, la mejor de toda Alemania, y sus museos. Para dormir, el mejor familiar, el Novotel. Niños gratis, hay que aprovecharlo. Y para comer os recomendamos una pizzeria fantástica: Toscanini, en la calle Jacobstrasse, 28, cerca del Novotel. Vale la pena desplazarse hasta el palacio de Augustusburg si dais una vuelta por Alemania. Querais boquiabiertos.

Papallones a ca l’Arnús

A la ciutat de Badalona, ben a tocar de Barcelona, hi ha un gran parc metropolità, resultat de la unió de dues grans finques privades amb grans jardins: Can Solei i Ca l’Arnús. El parc de Ca l’Arnús i de Can Solei és un pulmó verd de Badalona i de l’àrea metropolitana nord. Un parc magnífic, per la seva grandària, pel del llac romàntic, per la zona de picnic, que és ideal per celebrar-hi festes d’aniversari, pels jardins, per la torre del rellotge i per l’espai de jocs infantils. Al parc podeu entrar-hi des de diversos punts. Pel centre de Badalona, per l’accés del carrer de la Seu d’Urgell, renovat, amb una rampa nova, i amb l’obertura d’una porta directa als jardins romàntics de Can Solei. O bé des del barri de Casagemes, per la porta principal, accés més directa als jocs. Finalment per Canyadó, pel costat de la nova escola d’infantil del Lola Anglada. Doncs ara que sabeu on és, us convidem a anar-hi, aquest proper diumenge, dia 17 de març de 2013, a les 10 hores, per la porta principal que abans hem anomenat, la que dona accés al parc des del carrer de Sant Bru, l’antiga carretera nacional i camí real. (Coordenades: N 41.455406, E 2.255306). I us convidem a arribar-vos-hi amb motiu de la jornada participativa oberta a tot el públic familiar, de totes les edats, que tindrà com a tema la construcció d’un jardí per a papallones. Ens explicaran com ha de ser un jardí per atraure les papallones. Participarem en la plantació d’un jardí per a papallones al mateix parc i, si l’activitat us entusiasma podreu fer-nos voluntaris per tenir cura d’aquest nou espai. L’activitat dura tot el matí fins les 13,30 hores. Cal reservar. Per a informació i reserves us heu d’adreçar 10 dies hàbils abans de l’inici de cada activitat al tel. 93 256 22 20 (de dilluns a divendres de 10 a 13 hores) o a l’adreça electrònica: activmuseuciencies@bcn.cat. Consulteu la web del Museu de ciències. I si us hem convençut de fer el taller de papallones de Ca l’Arnús, i veniu de lluny, i voleu passar el dia a la ciutat, us recomanem una visita al Museu de Badalona, per veure la magnífica ciutat romana que s’hi amaga a sota. O bé, si us agrada la història i l’art enfileu-vos fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, a les afores de la vila, anat cap a la muntanya. Podeu arribar a Badalona molt fàcilment en cotxe, per la C-31 o C-31, o la B-20. Està només a 10 kms. de Barcelona. O bé en tren, de la línia C1. O en bus, el B25 des de la plaça Urquinaona o en el metro, línia 2, la lila, fins a la darrera parada. Ara bé, us avisem que anar a peu de l’estació del tren o del metro a Ca l’Arnús i Can Solei és una excursió: uns 2 kms. Si us cal dinar-hi podeu fer un picnic al mateix parc. Si us bé de gust menjar de restaurant, a Badalona en teniu de molt interessants. No us perdeu les papallones a Ca l’Arnús!.

En la ciudad de Badalona, ​​muy cerca de Barcelona, ​​hay un gran parque metropolitano, resultado de la unión de dos grandes fincas privadas con grandes jardines: Can Solei y Ca l’Arnús. El parque de Ca l’Arnús y de Can Solei es un pulmón verde de Badalona y del área metropolitana norte. Un parque magnífico, por su tamaño, por el lago romántico, por la zona de picnic, que es ideal para celebrar fiestas de cumpleaños, los jardines, por la torre del reloj y por el espacio de juegos infantiles. Al parque puede entrar desde varios puntos. Por el centro de Badalona, ​​por el acceso de la calle de la Seo de Urgel, renovado, con una rampa nueva, y con la apertura de una puerta directa a los jardines románticos de Can Solei. O bien desde el barrio de Casagemes, por la puerta principal, acceso más directo a los juegos. Finalmente por Canyadó, por el lado de la nueva escuela de infantil Lola Anglada. Pues ahora que sabéis dónde está, os invitamos a ir, este próximo domingo, día 17 de marzo de 2013, a las 10 horas, por la puerta principal, la que da acceso al parque desde la calle de San Bru, la antigua carretera nacional y camino real. (Coordenadas: N 41.455406, E 2.255306). Y os invitamos a llegar a ella con motivo de la jornada participativa abierta a todo el público familiar, de todas las edades, que tendrá como tema la construcción de un jardín para mariposas. Nos explicarán cómo debe ser un jardín para atraer a las mariposas. Participaremos en la plantación de un jardín para mariposas en el mismo parque y, si la actividad les entusiasma podréis hacernos voluntarios para cuidar de este nuevo espacio. La actividad dura toda la mañana hasta las 13,30 horas. Hay que reservar. Para información y reservas hay que dirigirse 10 días hábiles antes del inicio de cada actividad al tel. 93256 22 20 (de lunes a viernes de 10 a 13 horas) o en la dirección electrónica: activmuseuciencies@bcn.cat. Consulten la web del Museo de ciencias. Y si os hemos convencido de hacer el taller de mariposas de Ca l’Arnús, y venís de lejos, y deseais pasar el día en la ciudad, os recomendamos una visita al Museo de Badalona, ​​para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. O bien, si os gusta la historia y el arte subid hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de la villa, yendo hacia la montaña. Pueden llegar a Badalona muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Está sólo a 10 kms. de Barcelona. O bien en tren, de la línea C1. O en bus, el B25 desde la plaza Urquinaona o en el metro, línea 2, la lila, hasta la última parada. Ahora bien, os avisamos que ir a pie de la estación del tren o del metro en Ca l’Arnús y Can Solei es una excursión: unos 2 kms. Si necesitais comer allí se puede hacer un picnic, en el mismo parque. Si os apetece comer de restaurante, en Badalona tenéis muy interesantes. ¡No se pierdan las mariposas en Ca l’Arnús!.

Ravello

La insignificant vila de Ravello pot semblar un destí molt menor en una terra tan repleta de bellesses com és la Campània. I res més lluny de la realitat. Ara us explicarem la raó. Ravello pertany a la Costiera Amalfitana, aquesta línia de costa maravellosa que va des de Sorrento a Salerno, per una carretera endimoniada, estreta i plena de corbes bestials, però que travessa uns paisatges celestials, sempre amb vistes de pel·lícula, damunt del mar. Pertany doncs Ravello a la raça de petits pobles de colors vius que, penjats sobre el blau marí, constitueixen una destinació turística mundial de primer ordre. Com Positano o Amalfi. Però Ravello no toca el Mediterrà. El domina des de l’altura. Penjat com un niu d’àligues, disfruta de les millors vistes possibles sobre la Costiera. Si no sabeu ben bé de què us estem parlant, i què estem recomanant us direm que descrivim un destí ideal de vacances, o de pont llarg, en una terra mimada dels Déus, en un tros del Mediterrà, puríssim, essencial, com ho pot ser Menorca, la Provença, Sardenya o les Illes Gregues. Ravello, poblet ocupat pels artistes, ocupa una vall fresca i muntanyosa, al sud de Nàpols, que recorda les Alpujarras de Granada. La carretera que hi arriba es molt virada, fa pujada i costa de passar. A l’estiu no cal ni intentar-ho. Tota la zona està sobresaturada de turistes. Sovint tallen les carreteres al trànsit rodat, tanta és l’afluència. Us aconsellem una època menys compromessa: juny o setembre, o fins la tardor, la primavera o l’hivern. Un cop a dalt us trobareu en un balcó, com si fòssiu a Santorini o Cadaqués, que albira un mar blau profund, i una costa verda, retallada i pendent. Una vil·la blanca, repleta de cases d’estiueig de gent amb possibles, d’artistes i tallers de tota mena, de restaurants, bars i botigues. En la plaça major, molt simple però bella, ibicenca, trobareu una església normanda, blanquíssima, amb una portalada de bronze esculpida que treu literalment l’alè. Guarda un tresor inoblidable al seu interior: unes trones normandes de mosaïcs preciosos. I, a tocar, el famosíssim palau Rúfolo, un palau normand, del segle XI, amb un claustre fantàstic, (a la foto), i uns jardins impressionants, amb les millors vistes de la Costiera Amalfitana, les que trobareu a les oficines de turisme d’arreu del món. Entrada un xic cara. Finalment el palau Cimbrone, antiga mansió noble,punt de trobada d’intel·lectuals i artistes de mig món: Virginia Woolf, D.H. Lawrence,Wagner… avui convertida en un dels més luxosos hotels de tota Europa. Us proposem una visita a aquesta petita pàtria. A Amalfi, potència medieval, a Positano, celebrada per les èlits, als pobles blancs de menys anomenada. Aneu-hi en avió fins a Nàpols i llogueu un cotxe. Aneu-hi amb el vostre cotxe agafant la línia Grimaldi a Civitaveccia. Està a 250 kms. de Roma. A 60 de Nàpols. Visiteu, com de passada, Salerno, encantadora, sensual, on teniu un bon hotel Novotel per dormir tota la família. La increïble humanitat de Nàpols, bruta, brutal, excitant. La serenor de Capri, la illa imperial, o de Sorrento, a la costa. Les ciutats romanes de Pompeia i Herculano, testimonis muts del passat. El palau borbònic de Caserta, imponent i destartal·lat. La campània és un tresor i Ravello la seva maragda més preuada. Visiteu-la!.

La insignificante villa de Ravello puede parecer un destino mucho menor en una tierra tan repleta de bellezas como la Campania. Y nada más lejos de la realidad. Ahora os explicaremos la razón. Ravello pertenece a la Costiera Amalfitana, esta línea de costa maravillosa que va desde Sorrento a Salerno, por una carretera endemoniada, estrecha y llena de curvas bestiales, pero que atraviesa unos paisajes celestiales, siempre con vistas de película, sobre el mar . Pertenece pues Ravello a la raza de pequeños pueblos de colores vivos que, colgados sobre el azul marino, constituyen un destino turístico mundial de primer orden. Como Positano o Amalfi. Pero Ravello no toca el Mediterráneo. Lo domina desde la altura. Como un nido de águilas, disfruta de las mejores vistas posibles sobre la Costiera. Si no saben muy bien de qué les estamos hablando, y que les estamos recomendando, os diremos que describimos un destino ideal de vacaciones, o de puente largo, en una tierra mimada de los Dioses, en un trozo del Mediterráneo, purísimo, esencial, como lo puede ser Menorca, la Provenza, Cerdeña o las Islas Griegas. Ravello, pueblo ocupado por los artistas, ocupa un valle fresco y montañoso, al sur de Nápoles, que recuerda las Alpujarras de Granada. La carretera que llega es muy virada, sube y cuesta de pasar. En verano no hace falta ni intentarlo. Toda la zona está sobresaturada de turistas. A menudo cortan las carreteras al tráfico rodado, tanta es la afluencia. Os aconsejamos una época menos comprometida: junio o septiembre, o hasta el otoño, la primavera o el invierno. Una vez arriba se encontrará en un balcón, como si estuvierais en Santorini o Cadaqués, que vislumbra un mar azul profundo, y una costa verde, recortada y en pendiente. Una villa blanca, repleta de casas de veraneo de gente con posibles, de artistas y talleres de todo tipo, de restaurantes, bares y tiendas. En la plaza mayor, muy simple pero hermosa, ibicenca, encontrarán una iglesia normanda, blanquísima, con una portada de bronce esculpida que quita, literalmente, el hipo. Guarda un tesoro inolvidable en su interior: unos púlpitos normandos con mosaicos preciosos. Y, a tocar, el famísimo palacio Rúfulo, un palacio normando, del siglo XI, con un claustro fantástico, (en la foto), y unos jardines impresionantes, con las mejores vistas de la Costiera Amalfitana, las que encontraréis en las oficinas de turismo de todo el mundo. Entrada un poco cara. Finalmente el palacio Cimbrone, antigua mansión noble, punto de encuentro de intelectuales y artistas de medio mundo: Virginia Woolf, DH Lawrence, Wagner … hoy convertida en uno de los más lujosos hoteles de toda Europa. Os proponemos una visita a esta pequeña patria. A Amalfi, potencia medieval, a Positano, celebrada por las élites, a los pueblos blancos de menos renombre. Id en avión hasta Nápoles y alquilad un coche. Id con vuestro coche cogiendo la línea Grimaldi hasta Civitaveccia. Está a 250 kms. de Roma. A 60 de Nápoles. Visitad, como de paso, Salerno, encantadora, sensual. La increíble humanidad de Nápoles, sucia, brutal, excitante. La serenidad de Capri, la isla imperial, o de Sorrento, en la costa. Las ciudades romanes de Pompeya y Herculano, testigos mudos del pasado. El palacio borbónico de Caserta, imponente y destartalado. La Campania es un tesoro y Ravello su esmeralda más preciada.

Caserta

La decadència ordenada te un nom: Caserta. Aquesta vila a les afores de Nàpols, a uns 40 kms. al nord, viu en el passat. Viu del que el passat li va deixar en herència. Una herència potser ja tronada, però que permet la vila i els seus habitants d’anar subsistint amb els turistes que per allà es deixen caure. I la gent va a Caserta a impressionar-se, a deixar-se impressionar, amb la sumptuositat barroca i classicista del més gran palau d’Europa, més gran que Versalles. Un palau immens, inabastable, amb habitacions i estàncies decorades amb el gust dubtós, amanerat i ampul·lós, de la monarquia borbònica de les Dues Sicíl·lies, que sabia que la seva història tenia un temps marcat i assignat. Però el més impressionant de Caserta no és el palau, sinó els jardins. El rei Carles feu desviar un torrent per provocar una cascada de 65 mts. d’alt i fer que un riu sencer travesses un jardí a la francesa, durant 4 kms. ben llargs. Un jardí anglès, que ara está obert, ara està tancat per reformes, completen l’escenari. Magnificència en estat lamentable de revista, però que us recomanem, perquè cal veure-la. Si no us voleu cansar preneu el bus que fa la volta als jardins fins la cascada. Podeu visitar jardins i/o palau, a voluntat. Excel·lent aparcament municipal subterrani, grandiós i desert com el propi palau, just al davant mateix. I al costat un bon lloc per dinar, amb un bon menú, caret però sense sorpreses de darrera hora: l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes. Per a les famílies recomanem dormir al Novotel de Caserta mateix. No us deixeu per veure, prop de Caserta, el poblet medieval de Caserta Veccia, un poblet molt petitó i bonic. La Itàlia del sur, maravellosa!.

La decadencia ordenada tiene un nombre: Caserta. Esta villa en las afueras de Nápoles, a unos 40 kms. al norte, vive en el pasado. Vive de lo que el pasado le dejó en herencia. Una herencia quizás ya amortizada, pero que permite la villa y sus habitantes ir subsistiendo con los turistas que por allí se dejan caer. Y la gente va a Caserta a impresionarse, a dejarse impresionar, con la suntuosidad barroca y clasicista del mayor palacio de Europa, más grande que Versalles. Un palacio inmenso, inalcanzable, con habitaciones y estancias decoradas con el gusto dudoso, amanerado y ampuloso, de la monarquía borbónica de las Dos Sicilias, familia que sabía que su historia tenía un tiempo marcado y asignado. Pero lo más impresionante de Caserta no es el palacio, sino los jardines. El rey Carlos hizo desviar un torrente para provocar una cascada de 65 mts. de alto y hacer que un río entero atravesase un jardín a la francesa, durante 4 kms. largos. Un jardín inglés, que ahora está abierto, ahora cerrado por reformas, completa el escenario. Magnificencia en un estado lamentable de revista, pero que os recomendamos, porque hay que verla. Si no quereis cansaros, podeis tomar el bus que da toda la vuelta a los jardines hasta la cascada. Podéis visitar los jardines y/o el palacio, a voluntad. Excelente aparcamiento municipal subterráneo, grandioso y desierto como el propio palacio, justo enfrente mismo. Y al lado, un buen lugar para comer, con un buen menú, carito pero sin sorpresas de última hora: el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas. Para las familias recomendamos dormir en el Novotel de Caserta mismo. No dejen de ver, cerca de Caserta, el pueblo medieval de Caserta Veccia, un pueblecito muy pequeñito y bonito.

Pinya de Rosa

A mig camí entre Blanes i Lloret, un xic més enllà de la bonica cala de Sant Francesc, i abans d’arribar a la maravellosa cala doble de Santa Cristina, trobareu la indicació que us portarà al jardí botànic “Pinya de Rosa”. Aquest espai és un jardí de plantes tropicals, principalment plantes grasses, i cactus. La col·lecció de plantes de Pinya de Rosa està formada per més de 7.000 espècies, provinents de tot el món. El jardí fou fundat per Ferran Riviere de Caralt, amo de la finca de 50 hectàrees on es troba. Aquest fou un gran aficionat a la botànica, especialment als cactus. Hi ha plantes que estan considerades entre les millors d’Europa i del món, sobretot les grasses de la família dels àgaves, aloes, les iuques o les opunties. Si voleu fer una ruta de jardins, us recomanem la visita als de Santa Clotilde, a tocar dels Pinya de Rosa, camí de Lloret, o als Mar i Murtra, camí de Blanes. Informeu-vos-en a la web de la vila marinera de Blanes.  També és molt bonic recòrrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bellíssims, cales amagades i penyasegats. Us recomanem també de visitar l’ermita de Santa Cristina, amb la seva cala doble, i l’esglèsia blanca. Un lloc fantàstic per banyar-vos. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. Teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom exclusiu, aneu al Santa Marta. A Blanes, per dinar, ens agrada molt Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Una sortida per un agradable matí, o tarda.

A medio camino entre Blanes y Lloret, un poco más allá de la maravillosa cala de Sant Francesc, y antes de llegar a la maravillosa cala doble de Santa Cristina, encontrarán la indicación que les llevará al jardín botánico “Pinya de Rosa”. Este espacio es un jardín de plantas tropicales, principalmente plantas grasas, y cactus. La colección de plantas de Pinya de Rosa está formada por más de 7.000 especies, provenientes de todo el mundo. El jardín fue fundado por Ferran Riviere de Caralt, dueño de la finca de 50 hectáreas donde se encuentra. Este fue un gran aficionado a la botánica, especialmente a los cactus. Hay plantas que están consideradas entre las mejores de Europa y del mundo, sobre todo las grasas de la familia de los agaves, aloes, las yucas o las opuntias. Si quieren pueden hacer una ruta de jardines. Os recomendamos la visita a los de Santa Clotilde, junto a los Pinya de Rosa, camino de Lloret, o a los Mar i Murtra, camino de Blanes. Infórmense en la web de la villa marinera de Blanes. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, calas escondidas y acantilados. Os recomendamos también visitar la ermita de Santa Cristina, con su cala doble, y la iglesia blanca. Un lugar fantástico para bañarse. Para comer y para dormir visiten los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. Tenéis los Guitard Hoteles, que apuestan ahora por el turismo con niños. Si desean algo más exclusivo, vayan al Santa Marta. En Blanes, para comer, nos gusta mucho Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado.

Santa Clotilde

A mig camí entre Blanes i Lloret, no gaire lluny de la magnífica i paradisíaca cala doble de Santa Cristina, trobareu l’accés als maravellosos jardins de Santa Clotilde. Estan situats en un paratge d’una bellesa corprenedora, ocupant un penyasegat damunt del mar. Es tracta d’uns jardins noucentistes, ordenats, tranquils, amables, inspirats en els dels palaus francesos o italians del renaixement. Son obra de Nicolau Rubió i Tudurí deixeble català del brillant Forestier. Com a Montjuic, tenim terrasses, camins que s’encreuen, rampes, escales, i aigua, molta aigua. Estanys, fonts, cascades, i el mar, com a teló. Diverses escultures omplen el jardí. Avui dia l’espai és gestionat per l’oficina de turisme de Lloret i està obert tots els dies de la setmana, excepte dilluns, de les 10 a la posta del sol, (tanquen una hora abans). Els festius hi ha visites guiades. Per acabar d’arrodonir el dia, podeu fer una ruta de jardins, que incloguin els jardins de Pinya de Rosa, o els Mar i Murtra, tots fantàstics, i tots en la bellíssima vila marinera de Blanes. Una excursió ben florida, guapíssima, sobretot a la primavera, o ben decadent, a la tardor. També podeu recòrrer la costa, que aquí ja és ben brava, seguint els camins de ronda, que en aquesta zona estan molt ben conservats, de Sant Francesc, a Blanes fins LLoret. Trobareu indrets de gran bellesa, sense cansar-vos gaire. Us recomanem visitar l’ermita de Santa Cristina, amb la seva cala d’ensomni i una esglèsia blanca. Un lloc fantàstic per banyar-vos en família. Bon aparcament. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. Impossible dir quin, n’hi ha molts. Ara bé, a Lloret teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, un luxe total. A Blanes, per dinar Can Flores, al port. Un clàssic. Boníssim el peix.

A medio camino entre Blanes y Lloret, no muy lejos de la magnífica y paradisíaca cala doble de Santa Cristina, encontrarán el acceso a los maravillosos jardines de Santa Clotilde. Están situados en un paraje de una belleza cautivadora, ocupando un acantilado sobre el mar. Se trata de unos jardines novecentistas, ordenados, tranquilos, amables, inspirados en los de los palacios franceses o italianos del renacimiento. Son obra de Nicolau Rubió i Tudurí discípulo catalán del brillante Forestier. Como en Montjuic, tenemos terrazas, caminos que se cruzan, rampas, escaleras, y agua, mucha agua. Estanques, fuentes, cascadas, y el mar, como telón. Varias esculturas llenan el jardín. Hoy en día el espacio és gestionado por la oficina de turismo de Lloret y está abierto todos los días de la semana, excepto lunes, de las 10 a la puesta del sol, (cierran una hora antes). Los festivos hay visitas guiadas. Para acabar de redondear el día, pueden hacer una ruta de jardines, que incluyan los jardines de Pinya de Rosa, o los Mar i Murtra, todos fantásticos, y todos en la bellísima villa marinera de Blanes. Una excursión muy florida, guapísima, sobre todo en primavera, o bien decadente, en otoño. También pueden recorrer la costa, que aquí ya es bien brava, siguiendo los caminos de ronda, que en esta zona están muy bien conservados, desde San Francisco, en Blanes hasta Lloret. Encontrarán lugares de gran belleza, y sin cansaros mucho. Recomendamos visitar la ermita de Santa Cristina, con su cala de ensueño y una iglesia blanca. Un lugar fantástico para bañarse en familia. Buen aparcamiento. Para comer y para dormir hay que visitar los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. Imposible decir cuál, hay muchos. Ahora bien, en Lloret tenéis los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si deseais algo muy, muy exclusivo, id al Santa Marta, un lujo total. En Blanes, para comer recomendamos Can Flores, el puerto. Un clásico. Buenísimo el pescado.

Lloret Medieval

Lloret de Mar és una bonica vila marinera, de la Costa Brava més primerenca, la més propera a Barcelona. Malgrat que el poble fa temps que va quedar destrossat pel turisme, conserva encara elements, i llocs, que el fan una destinació interessant i agradable pera les famílies amb infants. De fet, la gent de Lloret s’esforça notablement per atreure aquest turisme familiar, i canviar el signe dels darrers anys, abocats a unes estades de jovent i visitants de baix cost. I la vila de Lloret mereix quelcom millor. Per les seves platges, de sorra gruixuda, grans, o bé per les cales i caletes, més recollides, menys massificades, més atraients, com ara Fenals o Santa Cristina. Lloret de Mar té diverses vies d’entrada. Per exemple l’autopista de la costa, la C-32, que connecta amb Barcelona molt fàcilment, en uns 45 minuts, si en sortiu a Palafolls – Blanes. Si voleu arribar-hi en tren el més fàcil és baixar a l’estació de Blanes i agafra el bus de l’empresa Pujol. Aquest mateix bus també fa viatges a Barcelona. Un cop sigueu a Lloret, heu de saber que a mitjans de novembre és la festa major petita, dedicada a Sant Romà. Amb motiu de tal celebració es fan nombrosos actes, entre els que destaca una bellíssima fira medieval. Trobareu, com és natural artesans i mestres d’oficis, mercat medieval, teatre amb comediants i personatges d’època, cercaviles, espectacles divertits, comèdies, conta llegendes, canta cançons i dansaires amb ses danses. Menció a banda cal fer dels abanderats de Tortosa, que no tenen res a envejar als italians, o l’aquelarre de bruixes. També hi haurà espai per demostracions de falconeria i aus de presa, trobadors o màgia. Es muntarà un campament medieval, amb els cavallers, les lluites i els torneigs. També pagesos amb les seves cabanes, i currues de burrets portaran els infants a passejar. No seran els únics animals, perquè podreu gaudir d’un parc amb animals de granja. També gaudireu de diferents tallers, com ara el de titelles.Si voleu passar el cap de setmana a Lloret no us mancaran visites a fer. Com els poblats íbers de Montbarbat, Puig de Castellet i Turó Rodó. El de Puig de Castellet, que està situat a 2 kilometres del nucli urbà, és visitable. La costa te paratges que conviden a l’excursió senzilla, seguint els camins de ronda, amb grandiosos miradors dalt de penya-segats. Disfrutareu d’indrets de gran bellesa natural, sense massa esforç. També és bonica la ruta de les ermites. Us aconsellem vivament la visita a Santa Cristina, amb una platja d’ensomni i una esglèsia molt xula. Els jardins de Santa Clotilde són guapíssims. Amb impressionants vistes damunt la mar. Són un bé cultural d’interès nacional. Ja veieu que no us mancaran coses a fer a LLoret, a més de veure al fira i, potser, banyar-vos. Per menjar i per dormir ens veiem impossibilitats de donar-vos la llista complerta de restaurants, hostals, hotels i càmpings a LLoret. Són centenars. Ara bé, els Guitard Hotels, en els darrers temps, aposten fort pel turisme amb nens. Pels romàntics de butxaca forta, proveu el Santa Marta, un luxe molt exclusiu.

Lloret de Mar es una bonita villa marinera, de la Costa Brava más cercana a Barcelona. Pese a que el pueblo hace tiempo que quedó destrozado por el turismo, conserva aún elementos, y lugares, que lo hacen un destino interesante y agradable pera las familias con niños. De hecho, la gente de Lloret se esfuerza notablemente para atraer este turismo familiar, y cambiar el signo de los últimos años, abocados a unas estancias de jóvenes y visitantes de bajo coste. Y la villa de Lloret merece algo mejor. Por sus playas, de arena gruesa, grandes, o bien por las calas y calitas, más recogidas, menos masificadas, más atrayentes, como Fenals o Santa Cristina. Lloret de Mar tiene varias vías de entrada. Por ejemplo la autopista de la costa, la C-32, que conecta con Barcelona muy fácilmente, en unos 45 minutos, si salís en Palafolls – Blanes. Si quieres llegar en tren lo más fácil es bajar en la estación de Blanes y coger el bus de la empresa Pujol. Este mismo bus también hace viajes a Barcelona. Una vez estén en Lloret, deben saber que cae a mediados de noviembre la fiesta mayor pequeña, dedicada a San Román. Con motivo de tal celebración se hacen numerosos actos, entre los que destaca una bellísima feria medieval. Encontrarán, como es natural, artesanos y maestros de oficios, mercado medieval, teatro con comediantes y personajes de época, pasacalles, espectáculos divertidos, comedias, cuenta leyendas, canta canciones y danzantes. Mención aparte hay que hacer de los abanderados de Tortosa, que no tienen nada que envidiar a los italianos, o el aquelarre de brujas. También habrá espacio para demostraciones de cetrería y aves de presa, trovadores o magia. Se montará un campamento medieval, con los caballeros, las luchas y los torneos. También campesinos con sus cabañas, y los burritos, que llevarán los niños a pasear. No serán los únicos animales, porque podrán disfrutar de un parque con animales de granja. También disfrutarán de diferentes talleres, como el de títeres. Si desean pasar el fin de semana en Lloret no les faltarán visitas para hacer. Como los poblados íberos de Montbarbat, Puig de Castellet y Turó Rodó. El de Puig de Castellet, que está situado a 2 kilómetros del casco urbano, se puede visitar. La costa tiene parajes que invitan a la excursión sencilla, siguiendo los caminos de ronda, con grandiosos miradores en lo alto de los acantilados. Disfrutaréis de lugares de gran belleza natural, sin demasiado esfuerzo. También es bonita la ruta de las ermitas. Os aconsejamos vivamente la visita a Santa Cristina, con una playa de ensueño y una iglesia muy chula. Los jardines de Santa Clotilde son guapísimos. Con impresionantes vistas sobre el mar. Son un bien cultural de interés nacional. Ya veis que no os faltarán cosas que hacer en LLoret, además de ver al feria y, quizás, bañarse. Para comer y para dormir nos vemos imposibilitados de darles la lista completa de restaurantes, hostales, hoteles y campings en LLoret. Son cientos. Ahora bien, los Guitard Hoteles, en los últimos tiempos, apuestan fuerte por el turismo con niños. Los románticos de bolsillo fuerte, que prueben el Santa Marta, un lujo muy exclusivo.

Jardins Artigas

A tocar de La Pobla de Lillet, a l’alta vall del Llobregat, molt a prop de les fonts que donen naixença a aquest riu, hi trobareu la maravella modernista dels Jardins Artigas. Aquest espai fou projectat per Antoni Gaudí l’any 1905. Es tracta d’un parc on el genial arquitecte armonitza a la perrfecció el ciment amb els elements de la natura. Als jardins Artigas passejareu a tocar del riu, per més tard creuar-lo damunt un pont increible. Veureu fonts, bancs, baranes i altres elements fets de rocalla, sortits de la fecunda imaginació de Gaudí. En aquest espai natural del Pirineu català la seva obra imaginativa combina amb l’aigua i la vegetació esponerosa. Trobareu aquest espai de conte de fades si preneu el camí que surt de la mateixa Pobla de Lillet cap a la fabrica de ciment del Clot del Moro, un altre lloc molt recomanable de visitar. Per arribar-hi des de Barcelona cal seguir la carretera C-16, fins a Guardiola de Berguedà, i agafar tot seguit, a mà dreta, la carretera B-402 fins La Pobla de Lillet. En arribar-hi podeu seguir la vía d’un tren petit que porta fins els jardins, i fins el Clot del Moro, i que és una altra atracció que no podeu deixar d’experimentar amb els vostres fills i filles. Per aquest camí fareu cap al mateix parking dels jardins, on un cop deixat el cotxe, cal fer a peu, uns 200 mts. Solen estar oberts els diumenges i festius de 10h a 17h, en horari d’hivern. A l’estiu de juliol a setembre tota la setmana en el mateix horari. Preus moderats pels grans i gratuïts pels nens i nenes. Ideal per passar un dia en aquesta maravellosa zona de muntanya, visitant els jardins, la fàbrica del Clot del Moro, potser prenent el trenet turístic, i pujant fins el santuari de Falgars, a dinar i passar la tarda. O fer una volta per les esglèsies romàniques d’aquesta terra, o pels poblets quasi alpins, com ara Castellar d’en Hug. O bé visitar les fonts del riu Llobregat, molt properes.Per dinar, i dormir, a més del citat santuari de Falgars, hem estat molt bé a l’Hostal Pericas, un lloc que la nostra mare apreciava molt.

Cerca de La Pobla de Lillet, en el valle alto del Llobregat, muy cerca de las fuentes que dan nacimiento a este río, encontrarán la maravilla modernista de los Jardines Artigas. Este espacio fue proyectado por Antoni Gaudí en 1905. Se trata de un parque donde el genial arquitecto armoniza a la perrfecció el cemento con los elementos de la naturaleza. En los jardines Artigas pasearéis junto al río, para más tarde cruzarlo sobre un puente increible. Vereis fuentes, bancos, barandillas y otros elementos hechos de rocalla, salidos de la fecunda imaginación de Gaudí. En este espacio natural del Pirineo catalán su obra imaginativa combina con el agua y la vegetación abundante. Encontraréis este espacio de cuento de hadas si tomáis el camino que sale de la misma Pobla de Lillet hacia la fábrica de cemento del Clot del Moro, otro lugar muy recomendable de visitar. Para llegar desde Barcelona hay que seguir la carretera C-16, hasta Guardiola de Berguedà, y tomar a continuación, a mano derecha, la carretera B-402 hasta La Pobla de Lillet. Al llegar pueden seguir la vía de un tren turístico que les llevará hasta los jardines, y hasta el Clot del Moro, y esta es otra atracción que no pueden dejar de experimentar con sus hijos e hijas. Por este camino llegaréis al mismo parking de los jardines, donde una vez dejado el coche, hay que hacer a pie, unos 200 mts. Suelen estar abiertos los domingos y festivos de 10h a 17h, en invierno. En el verano de julio a septiembre toda la semana, en el mismo horario. Precios moderados para los mayores y gratuitos para los niños y niñas. Ideal para pasar un día en esta maravillosa zona de montaña, visitando los jardines, la fábrica del Clot del Moro, quizás tomando el tren turístico, y subiendo hasta el santuario de Falgars, a comer y pasar la tarde. O darse una vuelta por las iglesias románicas de esta tierra, o por los pueblos casi alpinos, como Castellar d’en Hug. O bien visitar las fuentes del río Llobregat, muy cercanas. Para comer, y dormir, además del citado santuario de Falgars, hemos estado muy bien en el Hostal Pericas, un lugar que nuestra madre apreciaba mucho.

València

València no te l’acabes. València és molt a prop. València és per tot temps. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València. O un pont, o unes mini vacances. Perquè València te atractius a cabaços. Hem trigat molt a poder triar una foto. Trigarem encara més a explicar-vos que és per nosaltres València. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca, grandiloquent. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increible en pedra. (A la foto). Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’esglèsia de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la tentació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una horxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la maravella modernista. Mercat central de València. Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interés. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglèsies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, recién estrenada. I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, maravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia. I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Hostatgeu-vos a l’hotel Novotel. Ideal per famílies. O, a uns kms. del centre, a l’NH Jardines del Túria, amb uns apartaments molt ben pensats per 4 o més persones. De restaurants n’hi ha a pilons. Ens agrada La Sucursal de l’IVAM, però menjareu bé pràcticament a tot arreu. I per paelles, a la Malvarosa. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Xàtiva

Xàtiva, en plena horta de València, a pocs kms. de la capital per l’autovia que va cap a Albacete, és una encantadora ciutat renaixentista. Tot el casc urbà està plagat de monuments impresionants, o de petits vestigis, que ens expliquen un passat ric en poder i comerç. Potser el monument més impressionant, sense cap mena de dubte, és la seva imponent colegiata. Una esglèsia digna de Roma, d’un renaixement esplendoròs i superb, al que no estem gens acostumats. Les seves mides impressionen i només són comprensibles si pensem que fou edificada sota el mecenatge i l’impuls dels dos papes Borgia que senyorejaren la vila. Calixt III i Alexandre VI. Està tot dit. Un temple a mesura de l’ambició de dos homes cabdals de l’època. Però no hem volgut fer servir cap imatge de la colegiata. Hem preferit ensenyar-vos un palauet de l’entremat de bonics carrers del nucli medieval de Xàtiva. Amb una font, deliciosa, humil però preciosa, gòtica. Així és Xàtiva. Amb un altiu castell dalt d’un poderós cim que decora i tanca la vila. Un castell gran, molt gran, fort, molt fort, enlairat, molt amunt, on estigué pres Jaume d’Urgell, darrer i anacrònic cadell de la família comtal catalana. I, al mateix temps, acollidora en les seves places, en l’horta arran del riu, en la llum blana que cau, suau damunt els edificis delicats, com els que envolten la plaça de l’esglèsia. Arribeu-vos a Xàtiva si aneu camí de la Manxa, o si feu un volt per la Comunitat Valenciana i les seves terres. No us perdeu les seves festes. Falles com les de la capital, però amb moltíssima menys gent, autèntiques. Una setmana santa llevantina, diferent. I una festa de Corpus que us agradarà. Us amarareu de dolçor. Nosaltres no hem dormit mai a Xàtiva. Sempre ho hem fet a València capital. Al NH Jardines del Túria, que és un hotel d’apartaments, fantàstic i esplèndit per les famílies, tot i que una mica lluny del centre, o bé al Novotel de València, un xic antic ja, que necessita un repasset a les habitacions. A Xàtiva, però, hi ha un hotel de campanetes: El Mont-Sant. Pertany a diverses cadenes internacionals de prestigi, com ara Rusticae, o Relais du Silence. Per dinar, picar o pendre una copa, podeu anar a Els Borgia, un local nou, trencador, al costat mateix de la Colegiata. Ens va agradar, i sorprendre, molt.

Xàtiva, en plena huerta de Valencia, a pocos kms. de la capital por la autovía que va hacia Albacete, es una encantadora ciudad renacentista. Todo el casco urbano está plagado de monumentos impresionantes, o de pequeños vestigios, que nos cuentan un pasado rico en poder y comercio. Quizás el monumento más impresionante, sin duda, es su imponente colegiata. Una iglesia digna de Roma, de un renacimiento esplendoroso y soberbio, al que no estamos nada acostumbrados. Sus medidas impresionan y sólo son comprensibles si pensamos que fue edificada bajo el mecenazgo y el impulso de los dos papas Borgia que señoreaban la villa. Calixto III y Alejandro VI. Está todo dicho. Un templo a medida de la ambición de dos hombres fundamentales de la época. Pero no hemos querido utilizar ninguna imagen de la colegiata. Hemos preferido enseñaros un palacete del entramado del precioso casco medieval de Xàtiva. Con una fuente, deliciosa, humilde, pero preciosa, gótica. Así es Xàtiva. Con un altivo castillo encima de un poderoso monte que decora y cierra la villa. Un castillo grande, muy grande, fuerte, muy fuerte, elevado, muy arriba, donde estuvo preso Jaume d’Urgell, último y anacrónico cachorro de la familia condal catalana. Y, al mismo tiempo, acogedora en sus plazas, en la huerta a tocar del río, en la luz blanda que cae, suave sobre los edificios delicados, como los que rodean la plaza de la iglesia. Acercaos a Xàtiva si vais camino de la Mancha, o estais haciendo una ruta por la Comunidad Valenciana y sus tierras. No os perdáis sus fiestas. Fallas como las de la capital, pero con muchísima menos gente, auténticas. Una semana santa levantina, diferente. Y una fiesta de Corpus que os gustará. Os llenareis de dulzura. Nosotros no hemos dormido nunca en Xàtiva. Siempre lo hemos hecho en Valencia capital. En el NH Jardines del Turia, que es un hotel de apartamentos, fantástico y espléndido para las familias, aunque un poco lejos del centro, o bien en el Novotel de Valencia, un poco antiguo ya, que necesita un repaso en las habitaciones. En Xàtiva, sin embargo, hay un hotel de campanillas: El Monte-Sant. Pertenece a varias cadenas internacionales de prestigio, como Rusticae, o Relais du Silence. Para comer, picar o tomar una copa, pueden ir a Los Borgia, un local nuevo, rompedor, al lado de la Colegiata. Nos gustó, y sorprendió, y mucho.

Aranjuez

Podria haver escollit una foto de la façana principal del Palau Reial d’Aranjuez, prop de Madrid. O bé una vista dels seus preciosos jardins francesos, tan bonics. Però m’he estimat més aquest encisador racó dels jardins anglesos, dels jardins vora el riu Tajo, que Albèniz va retratar tan maravellosament amb la seva música. El Real Sitio de Aranjuez, si aneu per Madrid, o per Toledo, mereix una visita ben detinguda, sense pressa, a ritme pausat, de cort. Com si res més en el món us importés, que no fos vagar pels seus salons, plens de mobles, quadres i joies d’època, o bé pels seus jardins, inmensos, exquisits. Visiteu tot Aranjuez. El gran palau i els petits palaus: la casita del labrador o del príncipe. Us quedareu bocabadats. Després feu una volta galant pels jardins, aturant-vos a cada font, a cada glorieta, a cada massís de flors. Si us queda temps arribeu-vos al poble d’Aranjuez, a tocar del Palau. Bastit en consonància, un exemple d’arquitectura urbana del XVIII, sense gaires afegitons. Per dormir, a Madrid, totes les facilitats. Hotels de totes les cadenes: NH hoteles, AC hoteles, Novotel o Holiday Inn Express. Per dinar a Aranjuez, un bon pic-nic als jardins, prop d’una font rumorosa. Més bucòlic impossible.

Podría haber elegido una foto de la fachada principal del Palacio Real de Aranjuez, cerca de Madrid. O bien una vista de sus preciosos jardines franceses, tan bonitos. Pero hemos preferido este encantador rincón de los jardines ingleses, los jardines junto al río Tajo, que Albéniz retrató tan maravillosamente con su música. El Real Sitio de Aranjuez, si vais por Madrid, o por Toledo, merece una visita bien detenida, sin prisa, a ritmo pausado, de corte real. Como si nada más en el mundo os importase, nada que no fuera vagar por sus salones, llenos de muebles, cuadros y joyas de época, o bien por sus jardines, inmensos, exquisitos. Aprovechad y visitad todo Aranjuez. El gran palacio y los pequeños palacios: la casita del labrador o del príncipe. Os quedaréis boquiabiertos. Daros una vuelta galante por los jardines, deteneros en cada fuente, en cada glorieta, en cada macizo de flores. Si os queda tiempo llegaros cabe el pueblo de Aranjuez, cerca del Palacio. Construido en consonancia, es un ejemplo de arquitectura urbana del siglo XVIII, sin demasiados añadidos. Para dormir, teneis en Madrid, todas las facilidades. Hoteles de todas las cadenas: NH hoteles, AC hoteles, Novotel o Holiday Inn Express. Para comer en Aranjuez, un buen pic-nic en los jardines, cerca de una fuente rumorosa. Más bucólico imposible.

Granada

“Dale limosna, mujer, que no hay pena en la vida más grande que ser ciego en Granada”. I és ben cert. La visió de l’Alhambra des del barri de l’Albaicín, quan el sol de la tarda torna més roges torres i muralles és de les que no s’obliden. D’una manera semblant també queden impreses per sempre a la retina les vistes que, de bon matí, des de l’Alhambra, s’obtenen de les cases blanques de l’Albaicín, a l’altra costat del riu Darro, amb les seves cases àrabs, blanques com la neu, i el patis, verds, plens de llimoners. No podeu morir sense haver vist, un cop, només un com el Generalife i els seus patis. Haver olorat les seves flors, haver sentit el murmuri etern de l’aigua de les fonts. Descansar a l’ombra de les buganvilies i llessamins. I, més tard, passejar pels carrers del zoco de Granada, trets d’un conte de les mil i una nits. Dies més tard podeu fer un volt pel barri cristià, veure la catedral o la cartoixa barroca, que us sorprendrà. I fins i tot pujar a Sierra Nevada, o donar un volt per les Alpujarras, on podreu tastar un boníssim pernil, a Orjiva i Trevelez. O baixar a Motril, per veure el mar. Nosaltres hem dormit al càmping Reina Isabel, a La Zubia, a la vega de Granada, fresquets, allà dalt. Amb bona comunicació amb la capital. Però a Granada hi ha molts bons hotels, i fins cases cova. Només heu de triar a la web. Aneu a Granada via València, Múrcia, Baza i Guadix. Tot autovia. Pareu-vos a aquesta darrera ciutat, que val la pena veure-la.

“Dale limosna, mujer, que no hay pena en la vida más grande que ser ciego en Granada”. Y es cierto. La visión de la Alhambra desde el barrio del Albaicín, cuando el sol de la tarde vuelve más rojas torres y murallas es de las que no se olvidan. De una manera similar también quedan impresas para siempre en la retina las vistas que, de buena mañana, desde la Alhambra, se obtienen de las casas blancas del Albaicín, al otro lado del río Darro, con las sus casas árabes, blancas como la nieve, y patios, verdes, llenos de limoneros. No pueden morir sin haber visto, una vez, sólo uno como el Generalife y sus patios. Haber olido sus flores, haber sentido el murmullo eterno del agua de las fuentes. Descansar a la sombra de las buganvilias y jazmines. Y, más tarde, pasear por las calles del zoco de Granada, persiguiendo rastros de un cuento de las mil y una noches. Días más tarde pueden dar un paseo por el barrio cristiano, ver la catedral o la cartuja barroca, que os sorprenderá. E incluso subir a Sierra Nevada, o dar una vuelta por las Alpujarras, donde podrán degustar un buen jamón, ir a Órjiva y Trevélez. O bajar a Motril, para ver el mar. Nosotros hemos dormido en el camping Reina Isabel, en La Zubia, en la vega de Granada, fresquitos, allá arriba. Con buena comunicación con la capital. Pero en Granada hay muchos buenos hoteles, y hasta casas cueva. Sólo tenéis que escoger en la web. Vaya a Granada vía Valencia, Murcia, Baza y Guadix. Todo autovía. Parad en esta última ciudad, que vale la pena verla.

Santa Cristina

Lloret de Mar pot no semblar un lloc gaire adequat per anar a passar un bonic dia amb els vostres fills. I segur que en ple estiu no és un indret gaire recomanable. Però si bé el centre de Lloret ha estat completament desfigurat, hi ha llocs a l’entorn que mereixen la nostra atenció. Avui us proposem un dels paratges més bonic de la Costa Brava: l’ermita i la cala de Santa Cristina. Situada entre Blanes i Lloret, s’hi arriba per una desviació de la carretera que uneix aquest dos municipis, just abans d’arribar a Lloret. Està ben indicat. Si no és ple estiu, trobareu aparcament. A l’hivern és gratuït. A l’estiu cal pagar, i en plena canícula no cal que hi aneu. El primer que veureu és la bonica ermita de Santa Cristina: blanca, marinera, amb les reproduccions de vaixells penjat del sostre, i la bassa fresca i l’ombra dels pins. Darrera l’ermita, el mirador. Esplèndid, amb unes vistes al·lucinants damunt els rocams de Blanes i Lloret. I llavors descobrireu la cala, la maravellosa cala doble, neta, graciosa, polida. Us entraran unes ganes irresistibles de baixar-hi i fer una nedada. No us reprimiu pas. El 24 de juliol hi ha la romeria. És magnífica i molt lluida, però caldrà que hi arribeu a peu. No hi cap ni una agulla!. Si voleu aprofitar el dia i veure grans maravelles no us perdeu els Jardins de Santa Clotilde, a Lloret mateix i no lluny de Santa Cristina. Per dormir Lloret te mil hotels. A Santa Cristina mateix, arran de platja n’hi ha un. Es diu Santa Marta. No hi hem estat, només l’hem visitat i és car. Si el podeu pagar sembla ideal per una escapada. Per dinar nosaltres sempre anem a Blanes, a Can Flores, al mateix port. No heu menjat millor peix.

Lloret de Mar puede no parecer un lugar muy adecuado para ir a pasar un bonito día con sus hijos. Y seguro que en pleno verano no es un lugar muy recomendable. Pero si bien el centro de Lloret ha sido desfigurado, hay lugares en el entorno que merecen nuestra atención. Hoy os proponemos uno de los parajes más bonito de la Costa Brava: la ermita y la cala de Santa Cristina. Situada entre Blanes y Lloret, se llega por una desviación de la carretera que une estos dos municipios, justo antes de llegar a Lloret. Está bien indicado. Si no es pleno verano, encontrará aparcamiento. En invierno es gratuito. En verano hay que pagar, y en plena canícula no es necesario que vaya, estará lleno seguro. Lo primero que verá es la bonita ermita de Santa Cristina: blanca, marinera, con las reproducciones de barcos colgado del techo, y la balsa fresca y la sombra de los pinos. Detrás de la ermita, el mirador. Espléndido, con unas vistas alucinantes sobre las rocas de Blanes y Lloret. Y entonces descubrirá la cala, la maravillosa cala doble, limpia, graciosa, linda. Le entrarán unas ganas irresistibles de bajar y darse un chapuzón. No se prive de ello. El 24 de julio hay romería. Es magnífica pero habresis de llegar a pie. ¡No cabe ni un alfiler!. Si quieres aprovechar el día y ver grandes maravillas no te pierdas los Jardines de Santa Clotilde, en Lloret mismo y no lejos de Santa Cristina. Para dormir Lloret tiene mil hoteles. En Santa Cristina mismo, a pie de playa hay uno. Se llama Santa Marta. No hemos estado, sólo lo hemos visitado y es caro. Si puede pagarlo parece ideal para una escapada. Para comer nosotros siempre vamos a Blanes, en Can Flores, en el mismo puerto. No ha comido Vd. mejor pescado.

Jardins de la Universitat

Els Jardins de la Universitat de Barcelona, en ple centre de la ciutat, són un espai idílic, un lloc de pau i tranquilitat molt desconegut. Poquíssimes persones saben que al darrera de l’imponent edifici de plaça universitat hi ha un oasi espectacular, ple d’arbres monumentals, fonts i estanys. Perdeu uns minuts per visitar-los. De ben segur que hi tornareu més vegades.

Los Jardines de la Universidad de Barcelona, en pleno centro de la ciudad, son un espacio idílico, un lugar de paz y tranquilidad muy desconocido. Poquísimas personas saben que detras del imponente edificio de Plaza Universidad existe un oasis espectacular, lleno de árboles monumentales, fuentes y estanques. Perded unos minutos para visitarlos. De bien seguro que volveréis más veces.