Més enllà de València: Múrcia


Múrcia és un destí molt poc conegut, que està una mica més enllà de València. Ahir us proposavem de trencar el confinament, tan aviat com puguem, amb una escapada festiva a València. Avui us demanem d’anar més enllà. Deixeu València, on haureu dormit al Centre Comercial Bonaire, allotjats al Holiday Inn Express o a l’Ibyis Styles, tot dos prou acceptables, h on hem gaudit de la ciutat gràcies al bus 160. Deixem enrrere el palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art, la Catedral, la Basílica dels Desemparats… fantàstica, la llotja de la seda, el mercat rodó i el central, santa Caterina, i anem cap al sud!

Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, com ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increïbles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor.

Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, com la seva bonica catedral barroca, amb la façana, obra mestra bestial, i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artista genial.

Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Un cop vista Múrcia capital, anem a fer un volt per la regió, que dona per una setmana llarga de vacances. Teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari de la Santa Creu, molt interessant. Calasparra i el seu arròs no està gaire mes lluny. Podeu anar un dia a visitar els pobles de la conca alta del Segura, un dia de mal temps, sense massa calor. Feu una visita a Cehegín i Moratalla, poble molt divertit, amb les cases tipus gratacels.

Una altra visita imperdonable és Lorca, una vila medieval amb el seu gran castell musulmà, i tota ella plena d’art. Va quedar molt malmesa pel terratrèmol, però encara és superba! Des d’alla és fàcil baixar fins la costa d’Águilas amb les seves cales i platges. Ens encanta la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats.

Voleu saber quins son? Doncs deixeu Águilas i aneu cap a Sud, camí d’Almería, cap a Pulpí. Allà trobareu la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. I al costat la cala Carolina, just al costat! Pàrquing suficient i compartit. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

   

En acabar la banyada torneu a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, torneu a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente.

Però si encara fa mal temps podeu continuar per l’interior, que amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona.

Un altre dia podeu anar al nord, cap a Elx, amb la seva catedral i els seus palmerars, guapíssims. I acabar a Santa Pola i, potser, embarcar per l’illa de Tabarca. Aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant, ens té el cor robat des de fa molts anys. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, podeu tornar a Múrca per la carretera de vora el mar i veure les salines de Torrevella, on hi ha flamencs, per anar fins Guardamar. A la ciutat podeu sopar al restaurant Taberna, a La Parranda, o a La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Un altre dia dediqueu-lo a fer una visita a Cartagena. També podreu banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Podeu continuar la visita cap el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que és molt bonica.

Però encara son més xules, i situades en un altre paratge natural impressionant, les platges de Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià.

Un altre destí bonic és el Cabo de Palos, un lloc natural esplèndid, roques, mar, far i platges llargues. Hi ha també un petit port i un poblet. Podeu dinar allà, al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegeu pel port i banyeu-vos en la mar de ponent.

O en la mar de Llevant. Veient, a la dreta, al fons, el far del Cap de Palos i a l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Una porta d’Escòcia


Hi ha moltes maneres i moltes rutes per entrar a Escòcia per primera vegada, seguint qualsevol de les moltes carreteres i autopistes que hi menen. Des de Newcastle per la costa, per exemple, pujant cap a Aberdeen. O bé per l’altra banda, des de Carlisle cap a Glasgow. Avui nosaltres us explicarem una de les més boniques i més espectaculars. Es tracta d’un seguit de petites carreteres rurals, estretes i amb algunes voltes, però amb un gran encant i unes vistes bestials. Sortint de Carlisle aneu a cercar l’autopista A6, que entrant a Escòcia canvia el número per A74. Sortiu a Moffat, travesseu el poble i preneu la A708. Travessareu paisatges que recorden el Cap Nord, Noruega o Groenlandia. Paratges grandiosos. Pareu al costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Perdeu 10 minuts pujant un petit sender per veure aquesta petita meravella més d’aprop. Val la pena. Continueu després, ja de baixada, resseguint el Sant Mary’s Loch, un bonic llac glaciar. Via Selkirk agafeu la A707 i la A72, resseguint la bonica vall del riu Tweed. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, un dels petits poblets d’aquest recorregut amb encant. Un lloc fantàstic, molt cassolà. De Peebles només us queda prendre la A703 cap a Edimburgh. Si ens feu cas, i us agraden els grans paisatges, no us en penedireu!.

Hay muchas maneras y muchas rutas para entrar en Escocia por primera vez, siguiendo cualquiera de las muchas carreteras y autopistas que conducen. Desde Newcastle por la costa, por ejemplo, subiendo hacia Aberdeen. O bien por otro lado, desde Carlisle hacia Glasgow. Hoy nosotros os explicaremos una de las más bellas y más espectaculares. Se trata de una serie de pequeñas carreteras rurales, estrechas y con algunas vueltas, pero con un gran encanto y unas vistas bestiales. Saliendo de Carlisle ve a buscar la autopista A6, que entrando en Escocia cambia el número por A74. Salid a Moffat, atravesar el pueblo y tome la A708. Atravesaréis paisajes que recuerdan el Cabo Norte, Noruega o Groenlandia. Parajes grandiosos. Parad junto a la cascada que se llama Grey Madre s Tail. Toda esta área es un parque natural encantador y sorprendente. Perded 10 minutos subiendo un pequeño sendero para ver esta pequeña maravilla más de cerca. Vale la pena. Continúe después, ya de bajada, siguiendo el Sant Mary s Loch, un bonito lago glaciar. Vía Selkirk tome la A707 y la A72, siguiendo el bonito valle del río Tweed. Nosotros comimos en la pizzería Franco ‘s en el pueblo de Peebles, uno de los pequeños pueblos de este recorrido con encanto. Un lugar fantástico, muy casero. De Peebles sólo le queda tomar la A703 hacia Edimburgo. Si nos haga caso, y os gustan los grandes paisajes, no se arrepentirá !.

There are many ways and many routes to enter Scotland for the first time, following any of the many roads and freeways that run there. From Newcastle along the coast, for example, going up to Aberdeen. Or on the other hand, from Carlisle to Glasgow. Today we will tell you one of the most beautiful and most spectacular. It is a series of small rural roads, narrow and with some vaults, but with a great charm and some bestial views. Leaving Carlisle, you are going to look for the A6 motorway, which, entering Scotland, changes the number to A74. Go out to Moffat, cross the village and take the A708. You will cross landscapes that remember Cape North, Norway or Greenland. Great places Stop by the waterfall that is called Gray Mare’s Tail. All this area is a charming and surprising natural park. You lose 10 minutes walking up a small path to see this little wonder closer. Is it worth it. Continue later, already downhill, following the Saint Mary’s Loch, a beautiful glacial lake. Via Selkirk take the A707 and the A72, following the beautiful valley of the Tweed River. We ate at the Franco’s pizzeria in the village of Peebles, one of the small villages of this charming route. A great place, very homely. From Peebles you just have to take A703 towards Edimburgh. If you pay attention to us, and you like the great landscapes, do not regret it!

El Mur d’Adrià


El mur d’Adrià, és una magna obra dels romans per separar Anglaterra d’Escòcia, i defensar-se de les invasions de la gent del Nord. I és encara molt visible en tot el seu recorregut. Si agafeu la carretera que va de Newcastle a Carlisle, o viceversa, entre la costa del mar del Nord i l’oceà Atlàntic, resseguireu tot el seu traçat. Queden un munt de restes, ben senyalitzades. I, a menys que hi dediqueu unes vacances, és impossible veure-les totes. Avui us recomanarem un bon lloc per veure l’obra de Roma en aquestes terres, per nosaltres el millor lloc de tot el mur d’Adrià. Es tracta del campament romà de cavalleria de Chesters. Aquí trobareu les restes del que fou un gran campament romà de cavalleria. Amb termes, domus, muralles… Molt interessant. A l’entrada, ben senyalitzada, hi ha un aparcament molt suficient, una oficina de turisme, on us demanaran una aportació voluntària i un petit museu, una mica vetust i amuntegat, amb algunes peces interessants. Bar i serveis, WC… Chesters es presenta com una gran explanada a mig excavar, amb zones d’alt interès arqueològic: porta d’entrada, muralles, barracons dels soldats, quadres, unes termes precioses, casa del comandant, fòrum… no hi falta res!. A la zona és difícil dormir, i nosaltres no hi vam menjar tampoc. Tot això ho fam reservar per la nostra arribada a Carlisle, una ciutat propera, on vam dormir a l’Ibis de color vermell. Molt bé, molt recomanable. Podeu aprofitar i fer una volta per aquesta ciutat anglesa visitant el casc antic, amb el seu castell i la catedral. Per dinar i sopar us hem de dir que també ho vam fer a Carlisle, al restaurant italià anomenat Gianni’s Pizzeria. Molt bo i bé de preu. No deixeu de visitar algun punt del mur d’Adrià en el vostre camí cap a Escòcia o en unes vacances descobrint Anglaterra. No us en penedireu!

El muro de Adriano, es una magna obra de los romanos para separar Inglaterra de Escocia, y defenderse de las invasiones de la gente del Norte. Y es aún muy visible en todo su recorrido. Si se toma la carretera que va de Newcastle a Carlisle, o viceversa, entre la costa del mar del Norte y el océano Atlántico, siguiendo todo su trazado. Quedan un montón de restos, bien señalizadas. Y, a menos que dedique unas vacaciones, es imposible verlas todas. Hoy os recomendaremos un buen lugar para ver la obra de Roma en estas tierras, para nosotros el mejor lugar de todo el muro de Adriano. Se trata del campamento romano de caballería de Chesters. Aquí encontrará los restos de lo que fue un gran campamento romano de caballería. Con términos, domus, murallas … Muy interesante. En la entrada, bien señalizada, hay un aparcamiento muy suficiente, una oficina de turismo, donde le pedirán una aportación voluntaria y un pequeño museo, un poco vetusto y amontonado, con algunas piezas interesantes. Bar y servicios, WC … Chesters se presenta como una gran explanada a medio excavar, con zonas de alto interés arqueológico: puerta de entrada, murallas, barracones de los soldados, cuadros, unas términos preciosas, casa del comandante, foro. .. no falta nada !. En la zona es difícil dormir, y nosotros no comimos tampoco. Todo esto lo hambre reservar por nuestra llegada a Carlisle, una ciudad cercana, donde dormimos en el Ibis de color rojo. Muy bien, muy recomendable. Puede aprovechar y dar una vuelta por esta ciudad inglesa visitando el casco antiguo, con su castillo y la catedral. Para comer y cenar os tenemos que decir que también lo hicimos en Carlisle, en el restaurante italiano llamado Gianni s Pizzeria. Muy bueno y bien de precio. No deje de visitar algún punto del muro de Adriano en su camino hacia Escocia o en unas vacaciones descubriendo Inglaterra. No se arrepentirán!

Adrià’s wall is a great work by the Romans to separate England from Scotland, and defend themselves from the invasions of the people of the North. And it is still very visible throughout its course. If you take the road from Newcastle to Carlisle, or vice versa, between the coast of the North Sea and the Atlantic Ocean, you will see all its route. There are plenty of remains, well signposted. And, unless you dedicate yourself to a vacation, it is impossible to see them all. Today we will recommend a good place to see the work of Rome in these lands, for us the best place in the whole Adrià wall. It is the Chesters cavalry Roman camp. Here you will find the remains of what was a great Roman cavalry camp. With terms, domus, walls … Very interesting. At the entrance, well signposted, there is a very good car park, a tourist office, where you will be asked for a voluntary contribution and a small museum, a little old and crowded, with some interesting pieces. Bar and services, WC … Chesters are presented as a large esplanade in the middle of the excavation, with areas of great archaeological interest: entrance door, walls, soldiers’ barracks, pictures, beautiful spas, the house of the commander, forum. .. nothing is missing !. In the area it is difficult to sleep, and we did not eat either. All this was hungry for our arrival in Carlisle, a nearby city, where we slept in the Ibis in red. Very good, highly recommended. You can take advantage of and take a walk around this English city visiting the old town, with its castle and the cathedral. For lunch and dinner, we must say that we also did it in Carlisle, in the Italian restaurant called Gianni’s Pizzeria. Very good and well priced. Do not forget to visit some part of the Adrián wall on your way to Scotland or on a holiday in England. Do not regret it!

Le mur d’Adrià est un grand travail des Romains pour séparer l’Angleterre de l’Ecosse et se défendre des invasions des peuples du Nord. Et il est encore très visible tout au long de son parcours. Si vous prenez la route de Newcastle à Carlisle, ou inversement, entre la côte de la mer du Nord et l’océan Atlantique, vous verrez tout son parcours. Il y a beaucoup de vestiges bien balisés. Et, à moins que vous ne vous consacriez à des vacances, il est impossible de toutes les voir. Aujourd’hui, nous vous recommanderons un bon endroit pour voir le travail de Rome sur ces terres, qui est pour nous le meilleur endroit de tout le mur d’Adrià. C’est le camp romain de cavalerie des Chesters. Ici vous trouverez les vestiges de ce qui était un grand camp de cavalerie romaine. Avec termes, domus, murs … Très intéressant. A l’entrée, bien balisée, il y a un très bon parking, un office de tourisme, où l’on vous demandera une contribution volontaire et un petit musée, un peu vieux et encombré, avec quelques pièces intéressantes. Bar et services, WC … Les coffres sont présentés comme une grande esplanade au milieu des fouilles, avec des zones d’un grand intérêt archéologique: porte d’entrée, murs, caserne de soldats, photos, magnifiques spas, la maison du commandant, forum. .. rien ne manque! Dans la région, il est difficile de dormir et nous n’avons pas mangé non plus. Tout cela nous tenait à notre arrivée à Carlisle, une ville voisine, où nous avons dormi dans l’Ibis en rouge. Très bien, hautement recommandé. Vous pourrez en profiter et vous promener dans cette ville anglaise en visitant la vieille ville, son château et sa cathédrale. Pour le déjeuner et le dîner, il faut dire que nous l’avons également fait à Carlisle, dans le restaurant italien appelé Gianni’s Pizzeria. Très bon et bon prix. N’oubliez pas de visiter une partie du mur Adrián lors de votre voyage en Écosse ou lors de vacances en Angleterre. Ne le regrettez pas!

Múrcia, revisitada


Múrcia és un destí molt poc conegut. Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, vom ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increibles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor, de les que anirem parlant en aquest bloc. Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, amb una regió al seu voltant amb tota mena de possibilitats de primer ordre. Només en citarem alguns. A Múrcia ciutat teniu la seva bonica catedral barroca, amb la façana bestial, (a la foto), i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artísta genial. Per cert, la setmana santa es viu a Múrcia, a Lorca, a Cartagena i a tota la província, amb un fervor especial. Els actes són dignes de veure’s. Si parlem de religió teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari. O bé Lorca, una vila medieval amb el seu castell musulmà, i tota ella plena d’art. O la militar Cartagena, port natural, amb un teatre romà guapíssim. O la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats. L’interior amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona, el vall de Cieza, o Calasparra amb el seu arròs. El paisatge mineral i lunar dels voltants de La Unión, zona minera poderosa, atrau als mineralogistes i als amants del turisme industrial. Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Parma, una altra volta


Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos.

L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.
El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Llemotges / Limoges


IMG_0533

Camí de París hi passareu moltes vegades per Limoges, en anar o al tornar per l’autopista A-20. Serà un lloc de parada habitual d’una ruta per França, camí d’on sigui, o camí de Normandia o Bretanya. Ara bé, us ho advertim, malgrat el molt que sona el seu nom, Limoges no és una ciutat bonica. És desgarbada. No saps on te el centre. Cap monument no impressiona. Ara bé, potser us haureu de parar a dinar o dormir, i llavors no deixareu de visitar la seva catedral gòtica de Saint-Étienne, o l’església de Saint-Michel-des-Lions. O fins i tot, perquè no, la fastuosa Gare des Bénédictins, estació de tren art nouveau de la ciutat. Altres monuments que feren famosa la vila a l’edat mitjana ja no hi son, com ara Saint-Martial, a la place de la République, de la que queda la cripta. I d’aquesta ciutat dels esmalts també en queden uns carrers, com ara la rue de la Boucherie, plena de cases amb entramats de fusta. Per dinar us recomanem El San Marco, un ristorante italià, pizzeria, on menjareu molt bé. A la rue de la Boucherie, plena de cases bellíssimes de fusta i fang, teniu En Bas d’la Rue, un restaurant taverna que ens va agradar molt. No falla mai. Bona cuina. I un xic més amunt, al mateix carrer Les Petits Ventres, un francès de tradició, selecte. I no lluny del carrer de la Bucherie, a la popular place de la Motte, hi ha Chez Alphonse, un bistrot típic, desenfadat i alegre. No us en calen més!. Nosaltres varem dormir als afores, al costat d’un bell parc amb un llac, al Novotel Le Lac, ideal per famílies amb infants, els nens no paguen ni el desdejubi!. Fantàstic. A Limoges també te molta fama l’Hotel Richelieu, que tothom ens va recomanar. Si heu de parar a Llemotges… ja ho sabeu!.

Camino de París pasaréis muchas veces por Limoges, al ir o al volver por la autopista A-20. Será un lugar de parada habitual de una ruta por Francia, camino de donde sea, o camino de Normandía o Bretaña. Ahora bien, se lo advertimos, a pesar de lo mucho que suena su nombre, Limoges no es una ciudad hermosa. Es desgarbada. No sabes donde tiene el centro. Ningún monumento no impresiona. Ahora bien, puede que se tenga que parar a comer o dormir, y entonces no dejarán de visitar su catedral gótica de Saint-Étienne, o la iglesia de Saint-Michel-des-Lions. O incluso, porqué no, la fastuosa Gare Bénédictins, estación de tren art nouveau de la ciudad. Otros monumentos que hicieron famosa la ciudad en la Edad Media ya no están, como Saint-Martial, en la place de la République, de la que queda la cripta. Y de esta ciudad de los esmaltes también quedan unas calles, como la rue de la Boucherie, llena de casas con entramados de madera. Para comer os recomendamos El San Marco, un ristorante italiano, pizzería, donde se come muy bien. En la rue de la Boucherie, llena de casas bellísimas de madera y barro, tienen En Bas de la Rue, un restaurante taberna que nos gustó mucho. No falla nunca. Buena cocina. Y un poco más arriba, en la misma calle Las Pequeños Vientres, un francés de tradición, selecto. Y no lejos de la calle de la Bûcherie, en la popular place de la Motte, está Chez Alphonse, un bistrot típico, desenfadado y alegre. ¡No os hacen falta más !. Nosotros dormimos en las afueras, junto a un hermoso parque con un lago, en el Novotel Le Lac, ideal para familias con niños, los niños no pagan!. Fantástico. En Limoges también tiene mucha fama el Hotel Richelieu, que todo el mundo nos recomendó. Si tienen que parar en Limoges … ¡ya lo sabéis !.

In despite how much his name sounds, Limoges isn’t a beautiful city. You can to visit the cathedral of Saint-Etienne, or the church of Saint-Michel-des-Lions. Or even, why not, the Gare Benedictins, an famous art nouveau railway station. Other monuments that made the city famous in the Middle Ages no longer exist, such as Saint-Martial, the place de la République. Only remains the crypt. But you can see beautiful streets, like the “rue de la Boucherie”, full of wood houses. For lunch we recommend San Marco, an Italian ristorante, pizzeria, where you eat very well. In the rue de la Boucherie, full of beautiful houses of wood and mud, you have to En Bas d’la Rue, a tavern restaurant we liked. Never fails. Good food. And a little further up the same street “Les Petits Ventres” a restaurant French tradition, select. And not far from the street Bûcherie in the popular Place de la Motte, there is Chez Alphonse, a typical bistro, relaxed and happy. You will not need more !. We sleep in a hotel next to a beautiful park with a lake: the Novotel Le Lac. It’s ideal for families with children. In Limoges also has much fame the Richelieu Hotel, everybody recommended it to us.

Limoges n’est pas une ville magnifique. Vous ne savez pas où le centre. Aucun monument n’impressionné pas. Cependant vous devrez visiter la cathédrale de Saint-Etienne, ou l’église de Saint-Michel-des-Lions. Ou encore, pourquoi pas, la gare somptueux des Bénédictins, art nouveau, la gare de la ville. D’autres monuments qui ont rendu la ville célèbre dans le Moyen Age ne existent plus, comme la grande abbaye de Saint-Martial. Dans la place de la République ne reste que la crypte. Mais il y a des rues jolies, comme la rue de la Boucherie, toute pleine de maisons à colombages. Pour le déjeuner, nous vous recommandons le San Marco, un ristorante italien, pizzeria, où on peut manger très bien. Dans la rue de la Boucherie, pleine de belles maisons de bois, vous pouvez aller au restaurant En Bas d’la Rue, une taverne que nous avons aimé. Jamais échoue. La nourriture est bonne. Et un peu plus loin dans la même rue il y a un autre bon restaurant: Les petits ventres, pure tradition française. Et non loin de la rue Bûcherie, dans la populaire Place de la Motte, il y a Chez Alphonse, un bistrot typique, détendu et heureux. Vous n’avez pas besoin de plus restaurants!. Nous avons dormi dans un beau hotel, just à côté d’un beau parc avec un lac: le Novotel Le Lac. C’est idéal pour les familles avec enfants, les enfants ne paient pas!. Fantastique. Limoges a aussi un autre grand hotel tres renommée: l’Hôtel Richelieu. Tout le monde nous l’à recommandé.

Dublin


dublin

Dublín, la capital d’Irlanda, és una d’aquelles ciutats a mida humana. No és una gran capital europea, a l’estil de l’inabastable París, de d’immensa Londres o el fastuós i modern Berlín. És una capital petita, coqueta, sense més. No disposa de grans monuments aclaparadors, ni tan sols d’un gran riu. Però es fa alegre de recórrer, de visitar. És divertida, la gent es hospitalària i arreu hi ha un aire de cordialitat i desimboltura molt fresc. El centre està dominat per la massa impressionant del Trinity College, la universitat de la vila. Dins la biblioteca si guarda el famós llibre de Kells, joia del romànic irlandès, però sovint les cues el fan impracticable. També és famosa la seu de correus, a tocar del riu, escenari de la lluita contra els anglesos, lloc on trobareu l’antena gegant, el màstil de bandera sorprenent, cent metres de pal inoxidable que es veu de lluny. Hi ha dos museus que no podeu deixar de visitar, i un barri molt original on cercar lloc per menjar. Un és la petita National Gallery, amb quatre quadres triats, que es recorre amb una horeta, una cosa que s’agraeix, sobretot si aneu amb infants. L’altra és el National d’Arqueologia. Aquest és més feixuc, més dens, però molt interessant i diferent. Peces celtes, viquingues, medievals… creus, joies, espases… Molt recomanable. El barri és Temple Bar. Amb les seves cases de colors, els bars, els pubs underground. Allà menjareu molt bé, ja us direm on. Al Café Italiano. No hem menjat mai unes pizzes, uns cannelonni, una pasta com aquí. I els postres… quin tiramisú. No us deixeu enganyar per l’entrada estranya, una botiga hippie passada de voltes, aneu fins el fons i gaudiu de l’amabilitat del personal i de la cuina d’aquest lloc entranyable. Us tractaran com ho faria la “nonna” o la “mamma”. Al mateix carrer hi ha El Vicoletto, un altre italià, més tocat i posat, res de pizza, però molt bo. No cal cercar més. I pels nens el zoo. I pels grans la fàbrica de cervessa Guiness, edifici industrial magnífic. I seguiu cap al castell, a la foto, centre de la dominació anglesa, i veieu també la catedral de Sant Patrici, i feu cap els bonics jardins de Sant Stephen, amb les cases georgianes, meravelloses. Nosaltres hem dormit al el Crowne Plaza, de Northwood, als afores, bé de preu, i que admeten dos nens a l’habitació. Bon bar i bon restaurant. Cómode accés al centre en els rutilants busos e dos pisos que tan agraden la canalla. Penseu en Dublín per unes vacances, perquè tota Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu, de tardor, de primavera o hivern. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Amb un barri de bars, Temple Bar, inaudit, no ens cansarem de dir-ho. Amb museus a escala humana, gens cansats, però amb petites meravelles escollides. Amb una carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. I prop de Dublín no deixeu de visitar Monasterboice i Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. O el lloc prehistòric de Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat. Arribeu a Dublín volant, vols barats de Ryanair, una companyia irlandesa per cert, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode, a 200 kms. de la capital. Dublín us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Dublín, la capital de Irlanda, es una ciudad amable, a escala humana. No tiene grandes monumentos pero su famoso castillo, el Trinity College o su museo de arqueologia valen la pena de ser vistos. Para comer os recomendamos un barrio alegre y desenfadado, lleno de restaurantes a cual mejor: Temple Bar. Es el nombre del barrio, no de un bar. Allí comimos en el Caffe Italiano, comida fabulosa, acogida cálida. Para dormir lo hicimos en el Crowne Plaza de Northwooth, Muy bién. No os quedeis en Dublín. Programad unas vacaciones en Irlanda. Paisajes de ensueño, país muy hospitalario. Os lo recomendamos.

 

Verona, una altra volta


verona2

Verona és una molt bonica ciutat del nord d’Itàlia, a mig camí entre Milá i Venecia. Te de tot: un castell medieval, unes tombes medievals fantàstiques al mig d’un carrer, un amfiteatre romà colosal, un munt de palaus, un piló de places molt boniques, com ara la del mercat, anomenada “delle Erbe”, uns carrers molt romàntics i, sobretot, el balcó de Romeo i Julieta, allà on tots els enamorats han d’anar en pelegrinatge una vegada a la vida i deixar la seva signatura a la paret del portal d’accés al jardí de Julieta, on entre la multitud podreu veure el balconet gòtic de la dama. Verona mereix una aturada en la vostra ruta. Té bons hotels i bons restaurants. A Verona hi hem menjat de conya, bé de preu, i en llocs xulos. Per exemple ens agrada un munt Peperino, informal, alegre i suculent… pizzes, pasta i altres especialitats italianes. Molt més informal encara un buffet lliure, però de certa qualitat, gens arrossegat, on per un preu ridícul podreu menjar tota mena de coses, dignes, de cuina típica italiana. Es diu Al Cerchio dei Golosi i està al camí entre el pàrquing on aparcareu el cotxe, al centre de la ciutat, que serà l’aparcament de la Ciutadella o el de l’Arena, i l’amfiteatre romà d’aquest mateix nom. I passareu per davant: carrer Ponte Cittadella, 3. Sota unes voltes modernes. No gaire lluny del Peperino, de fet al davant per davant. Nastro Azzurro és una altra cosa. Un ristorante trattoria italià de tota la vida, gens informal. Bona cuina, no lluny dels altres dos, a l’Arena també. No us perdeu Verona si aneu de Venezia a Torino, a Milano o cap a Bologna o Firenze. No hi hem dormit a la ciutat, però ens agrada passar-hi unes hores, parar-hi, dinar-hi i contemplar-la. És fàcil sortir de l’autopista, arribar al centre, aparcar i gaudir de l’art, increïble que atresora. No us perdeu Verona!.

Verona es una bellisima ciudad del norte de Italia, a medio camino entre Milán y Venecia. Lo tiene todo: Un castillo medieval, un anfiteatro romano, palacios, plazas como esta “delle Erbe”, calles románticas y, sobre todo, el balcón de Romeo y Julieta, allá donde todos los enamorados han de ir en peregrinaje. Merece una parada en vuestra ruta. Tiene buenos hoteles y muy buenos restaurantes, es fácil llegar, aparcar, comer y pasear. No os perdais Verona.

Parma


parma

Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos. L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Festa Major de Cardedeu


cardedeu

Aquesta setmana teniu una cita familiar al poble de Cardedeu.  Perque del 13 al 17 d’agost celebra la seva festa major, amb activitats i propostes de tot tipus per a tots els públics, però sobretot adreçades als infants. A través de la pàgina web www.festamajorcardedeu.cat podreu triar i remenar, veure tota la programació, i escollir allò que més us agradi. A Cardedeu hi arribareu ràpidament i fàcil per l’autopista AP-7 fins a Granollers i, seguidament, la carretera C-251 fins el poble. Cardedeu és un bon lloc per quedar-s’hi a dinar o sopar, perquè hi ha bons llocs per menjar. Destaquen les pizzeries, i si us agraden esteu de sort, n’hi ha moltes i bones. Us recomanem la pizzeria Torre Rossa, a la Plaça Amadeu Borràs, 6, tel: 937327529. Boníssimes. Una trattoria, on també fan pizzes és el ristorante Il Capriccio Italiano, a l’avinguda del Rei En Jaume, 117, tel: 938455407. Menys coneguda la pizzeria Marc està al carrer de Sant Antoni, 15, tel: 938460332. Pizza i pasta. Familiar. Hi ha també altre tipus de restaurants, fantàstics. Com ara un japonés, però com de casa, el Keigo. Val la pena provar-lo. Al carrer de Mataró, 5. Tel: 938713337. Molt recomanable. La Masia de Can Llibre és un clàssic. Està al carrer Maternitat d’Elna, 15, tel: 938462608. Cassolà. carn a la brasa, cargols, calçots, costelles… El Royal també està molt bé. El trobareu a l’Avinguda Rei en Jaume, 30, tel: 938455372. ‎No creiem que us faci falta quedar-vos a dormir, sou a mitja hora llarga de Barcelona, però a Cardedeu l’únic hotel és el Xurin.

Esta semana toca fiesta mayor en Cardedeu. Actividades para toda la familia. No os la perdais. Mirad la web www.festamajorcardedeu.cat donde podreis escoger los actos más adecuados a vuestro gusto. Para ir a Cardedeu nosotros cogeríamos la autopista AP-7 hasta Granollers y, seguidamente, la carretera C-251 hacia el centro de esta población. Para comer teneis muchas pizzerias, si us gustan estais de suerte.

Calp/Calpe


calp

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .

Bolzen / Bolzano


En acabar la primera guerra mundial el Trentí i l’Alt Adige, dues províncies austríaques, varen ser annexionades a Itàlia. La geografia jugava a favor del país mediterrà. L’Adigio és un afluent del Po, i les seves aigües baixen descaradament cap al sud. També és aquesta la orientació, a solei, de les vessants assolellades d’aquesta zona dels Alps, que olora ja la calor del mar, la bonança meridional. Potser si, doncs, que era lògic que la frontera humana coincidís amb la natural, amb el pas imponent i al mateix temps fàcil i suau del Brenner. Però la geografia humana és més tosuda que la física, més mutable, variada i poc lògica. I la gent d’aquestes contrades és de parla alemanya, de costums nòrdiques, i de tarannà poc meridional, sobretot pels nostres estàndards. Per això resulta tan sorprenent i divertida una passejada per aquesta vila florida del peu de la cordillera alpina. Amb els seus carrers que recorden qualsevol ciutat germànica, amb els rètols bilingües, amb l’idioma aspre tothora als llavis. Perquè tot i que l’italià, cantarí i dolç, fàcilment comprensible a les nostres orelles l’entén i el coneix tothom, no l’usa ningú. A més d’aquesta curiositat  filològica, us hem de recomanar Bolzen per la seva encantadora bellesa, que suma l’exotisme del nord amb l’amabilitat del sud. Carrers amb arcades, esglésies boniques, places i paisatge. Però avui dia l’atracció familiar més important de Bolzen és l’home de Gel, l’Otzï. El neolític que va venir del vall tirolès d’Otzäl, a cercar no sabem què, i va morir, assassinat, no gaire lluny del coll de divisió de les aigües. El museu local se li ha dedicat totalment i completa. És natural. Atrau milers de turistes. El veureu allà, eternament congelat, rodejat asèpticament de les seves darreres i pobres pertinènces: una gorra de pell, vestits de fil, armes de pedra, amulets i medecines. Us recomanem molt la visita. Segur que als vostres infants els encantarà. I donareu vida a aquesta vila de muntanya agradable, pas obligat en una excursió de vacances entre Itàlia i Austria. Pareu-vos-hi camí de Florència, Roma, o camí de Viena o Venecia, anant o venint, pujant o baixant del pas més transitat d’Europa, del Brennero comunicador. Podeu dinar molt bé als carrers dels voltants de la plaça de Walter. Nosaltres ho varem fer al cafe Sportler, a la Silvergasse, tocant la piazza de il Grano, en un restaurant ràpid, jove, informal, de menú reduït i servei ràpid. Però n’hi ha molts altres, més tradicionals. Bolzano no pot faltar en una ruta familiar pels Alps italians, una excursió que travessi el Brennero, camí d’Austria, del Tirol, hi te parada obligada, per saludar el simpàtic Otzï, l’home de gel, arribat de la prehistòria, congelat, fa molts i molts anys.

Al finalizar la primera guerra mundial el Trentino y el Alto Adige, dos provincias austriacas, fueron anexionadas a Italia. La geografía jugaba a favor del país mediterráneo. El Adigio es un afluente del Po, y sus aguas bajan descaradamente hacia el sur. También es ésta la orientación, en solana, de las vertientes más soleadas de esta zona de los Alpes, que huele ya el calor del mar, la bonanza meridional. Quizás si, pues, que era lógico que la frontera humana coincidiera con la natural, con el paso imponente y al mismo tiempo fácil y suave del Brenner. Pero la geografía humana es más tozuda que la física, más mutable, variada y poco lógica. Y la gente de estas tierras es de habla alemana, de costumbres nórdicas, y de talante poco meridional, sobre todo para nuestros estándares. Por eso resulta tan sorprendente y divertida esta villa florida del pie de la cordillera alpina. Con sus calles que recuerdan cualquier ciudad germana, con los rótulos bilingües, con el idioma áspero siempre en los labios. Porque aunque el italiano, cantarino y dulce, fácilmente comprensible a nuestros oídos, lo entiende y lo conoce todo el mundo, no lo usa nadie. Además de esta curiosidad filológica, les debemos recomendar Bolzen por su encantadora belleza, que suma el exotismo del norte con la amabilidad del sur. Calles con arcos, iglesias bonitas, plazas y paisajes. Pero hoy en día la atracción familiar más importante de Bolzen es el hombre de Hielo, el Ötzi. El neolítico que vino del valle tirolés de Otzäl, a buscar no sabemos qué, y murió, asesinado, no muy lejos de aquí. El museo local se le ha dedicado totalmente y completamente. Es natural. Atrae a miles de turistas. Lo veréis allí, eternamente congelado, rodeado asépticamente de sus últimas y pobres pertenencias: un gorro de piel, trajes de hilo, armas de piedra, amuletos y medicinas. Os recomendamos mucho la visita. Seguro que a vuestros niños les encantará. Y daréis vida a esta villa de montaña agradable, paso obligado en una excursión de vacaciones entre Italia y Austria, o camino de Florencia, Roma, o camino de Viena o de Venecia, yendo o viniendo, subiendo o bajando el paso más transitado de Europa, del Brennero comunicador. Pueden comer muy bien en las calles de los alrededores de la plaza de Walter. Nosotros lo hicimos al café Sportler, la Silvergasse, tocando la piazza del Grano, en un restaurante rápido, joven, informal, de menú reducido y servicio rápido. Pero hay muchos otros, más tradicionales. Bolzano no puede faltar en una ruta familiar por los Alpes italianos, una excursión que atraviese el Brennero, camino de Austria, del Tirol, tiene aquí parada obligada, para saludar al simpático Ötzi, el hombre de hielo, llegado de la prehistoria, congelado, ya hace muchos años.