Més enllà de Penyíscola: València

València pot ser un destí fantàstic per moure’ns en família quan acabi el confinament. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació post corona virus. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’església de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella modernista. Mercat central de València.

Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interès. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar.

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

     

  

  

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Bilbo, Bilbao, de nou

Bilbao, Bilbo en Euskera, és una bella ciutat, una destinió clara d’una sortida familiar, d’unes vacances. Si abans era el símbol d’una ciutat industrial i bruta, ara és la punta de llança de la modernitat més rabiosa. La transformació ha estat molt radical, i es deu a la iniciativa de construir el museu Guggenheim. Tot i que no us agradi l’art modern no podeu passar de visitar-lo, ni que sigui per fora. L’edifici, a tocar de la ria, canvia de color segons les hores del dia. Tot en els voltants del museu és innovador: el tramvia, els passejos. I sempre us quedarà, si el Guggenheim no us fa el pes, el casc vell de Bilbao, las siete calles, la ria, la basílica de Begoña, o el museu d’art, molt més tradicional, amb grans obres mestres. Recordeu que ha Barakaldo, a tocar de Bilbao, hi ha un Novotel. Nosaltres, però, hem dormit a l’Hotel Gran Bilbao, un molt bon hotel, no lluny dels set carrers. Aquest hotel també te bon restaurant, millor en el menjar que en l’aspecte. De tota manera a Bilbao es menja bé. Prop de l’hotel teniu el Arandia de Julen, a la plaça de l’Encarnació, un restaurant car però molt bo. I si no, al casc antic, el Petxo, bar de tapes i restaurant de menú, a la Belosticalle, 20, i a la plaça nova trobareu el Bar Charly, bon lloc de tapes, la Olla i el Gure Toki. També podeu fer una escapada al bonic poblet mariner de Pletzia, i anar a la seva platja, tot agafant el metro de la línia 1.

I quan us canseu de moure-us pel casc antic, la ria i las siete calles… sortiu a descobrir el País Basc. Gernika, els pobles pescadors Getxo, Ondàrroa, Lekeitio, Bermeo, o els parcs naturals, tot bonic, molt bonic. I un xic més lluny, Castro Urdiales, a Santander, la costa de Guipuzkoa…

Bilbao es una bonita ciudad, y si antes era el símbolo de ciudad industrial y sucia, es ahora la punta de lanza de la modernidad. La transformación, muy radical, se debe a la iniciativa de construir el museo Guggenheim, que aunque no os guste el arte moderno, no podéis dejar de visitar, ni que sea por fuera. Dadle una vuelta por el exterior, bastante alucinante. El edificio, al lado de la ría, varia de color según las horas del día. Todo en los alrededores del museo es innovador: el tranvía, los puentes y los paseos. Y siempre os quedará, si el Guggenheim no os gusta, el casco viejo de Bilbao, Begoña, o el museo de arte, mucho más tradicional, con grandes obras cumbre del barroco. Recordad que en Barakaldo, a tocar de Bilbao, hay un novotel. Nosotros hemos dormido en el Hotel Gran Bilbao, no lejos de las siete calles.

La Fira de Nadal de Mongat

Avui us volem parlar de la Fira de nadal de Montgat, al parc del tramvia, el matí de diumenge, dia 13 de desembre de 2015. Hi haurà moltes i moltes paradetes, i també molts tallers i activitats per a infants. I tot a tocar de Barcelona, al Maresme. De les 10 a les 17 hores. Trobareu una fira d’entitats, artesans,  productes alimetaris, uns bonics foodtrucks, una caravana de ruquets i una granja d’animals. Per tothom caldo calent i pa torrat. Pels més petits i petites el tió gegant, la llegenda de l’oncle Buscall, la ludoteca mòbil i un carrousel gegant. Podreu fer tallers infantil: de pintacares, fanalets, plasilina màgica i tons. Escoltareu la música nadalenca i gaudireu de la festa de l’aigua. També hi haurà espectacles de carrer, cantada de nadales i música. Montgat està molt a prop de casa nostra, a 10 kms. de Barcelona, fàcilment accessible per la C-31 i la C-32, a mig camí de Mataró. També podeu anar-hi en tren o en bus. Us espera una matinal o una tarda ben divertida. Si us cal dinar podeu anar a la platja, al barri mariner de Montsolis on, si fa bon dia, pensareu que ha tornat l’estiu. Podeu menjar molt bé a la Fonda Marina, per exemple,  o al senzill Can Fava, al carrer del Mar de Montsolís, Tel: 934 691 007,  o bé al restaurant El Mirall, que està al costat. Bona fira de Nadal al parc del Tramvia de Montgat!.

La Feria de navidad de Montgat, en el parque del tranvía, propone muchos talleres y actividades para niños, muy cerca de Barcelona, en el Maresme. Se celebra el domingo 13, por la mañana y por la tarde hasta las 5. Habrá también más de un centenar de paradas de artesanos, una muestra de entidades, hinchables, taller de juegos tradicionales, y un circuito de karts ecológicos. Está bien ¿verdad?. También habrá espectáculos, villancicos y música. Montgat, a pocos kilómetros de Barcelona, és accesible por la C-31 y la C-32, a medio camino de Mataró, o en bus, o en tren. Os espera una matinal muy divertida. Para comer pueden ir a la playa, al barrio marinero de Montsolis donde, si hace buen día, pensaréis que ha vuelto el verano. Pueden comer muy bien en la Fonda Marina, por ejemplo, o el sencillo Can Fava, en la calle del Mar de Montsolís, Tel: 934 691 007, o bien en el restaurante El Mirall, que está al lado.

La Carretera de les Aigües

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Vaixells de vela al port de Badalona

Al port de Badalona, aquest proper cap de setmana, el dissabte 30 de maig, i dins el actes del 10è aniversari del port, tindrà lloc la II trobada de velers tradicionals, que reunirà un seguit de velers emblemàtics i xulos. L’any passat van venir el “Far” de Barcelona, el Sant Ramon i el Quetx Ciutat de Badalona, evidentment, entre altres, i moltes embarcacions particulars de vela llatina. A les deu del matí es reuniran totes les embarcacions al mateix Port de Badalona i des de les 11,30 fins les 13,30 les podreu veure passejar pel mar badaloní del front marítim de la nostra ciutat. A la tarda, a partir de quarts de cinc, tothom podrà veure els velers per dins i fer un seguit de tallers per la canalla, o sentir les històries del contacontes mariner, el capità pirita Catxum, o gaudir de l’animació infantil del Tramvia blanc. A les vuit hi haurà el Cantaquetx i seguidament un rom cremat ben mariner. Podeu mirar també d’informar-vos a la web municipal oficial de Badalona. Animeu-vos a venir, que tot això està al costat de Barcelona. Deu minuts en tren de la línia C-1, tot i que l’estació queda a un parell de kms. del port, que fan de bon passejar vora el mar, amb l’alicient de visitar el bonic i famós pont del petroli. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat i baixar abans d’arribar al centre, per la zona del Gorg.  El metro de la línia 2, la lila, podeu baixar a la parada Gorg o anar fins el final. Si baixeu a Pompeu Fabra, altra vegada estareu ben al centre i us caldrà retornar cap al port. Si baixeu a Gorg teniu el port més a tocar, però la zona és una mica des-angelada, i una mica liat trobar el pont damunt de les vies del tren que us portarà al port. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Sur i aneu a l’aparcament del port, o sortiu per la sortida 25 de la ronda litoral, cap al Fòrum de Sant Adrià, l’estació de tren de Sant Adrià, i entrareu al port per la porta del darrera. Bon aparcament al mateix port, que podria estar ple, segons i com. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que a Badalona, al costat del port, hi ha una platja molt bonica. Porteu banyador!. No deixeu de visitar el nou Museu de Badalona, amb una ciutat romana sencera al soterrani. A Badalona hi ha molt bons llocs on dinar, al mateix port, com ara “el A toda Vela“, o al centre. Al centre hi ha els millors restaurants. Ens agrada el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor, prop de l’ajuntament i del carrer de mar, però lluny del port. A tocar una bona pizzeria: La Piccola Roma, un bon lloc. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Seguint carretera avall i endavant teniu La Mare del Tano, informal, hamburgueses. Al Carrer de Francesc Layret, 175, tel: 931 79 72 40. Més lluny encara, un restaurant més formal: La Sita, al carrer de Sant Bru, 48. Tel: 933 84 15 00. Tornant al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Més avall en el mateix carrer, Neruca, una petita joia, amanides, pizzes, bocates. Al Carrer del Tei, 7, tel: 933 84 12 06. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire, al La Bota de Aragón, i per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostals de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Bona festa al port!.

En el puerto de Badalona, ​​el próximo fin de semana, el sábado 30 de mayo, tendrá lugar la segunda muestra de veleros. Podreis ver los barcos de vela pasear por el mar badalonès toda la mañana, y por la tarde habrá animación, talleres y visita libre de los barcos en el propio puerto. Actividades pensadas sobre todo para los niños. Animaros, que todo esto está al lado de Barcelona. Diez minutos en tren de la línea C-1, con la ventaja de que la estación queda en el centro mismo, y aunque lejos del puerto el paseo hasta allí discurre por la playa y es bonito. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. También el metro de la línea 2, la lila, parada Gorg, cercana al puerto, o Pompeu Fabra, en el centro. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Sur y aparquen en el mismo puerto. Si os decidís a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita. ¡Lleven bañador!. No dejen de visitar el nuevo Museo de Badalona, ​​con una ciudad romana entera en el sótano. En Badalona hay muy buenos lugares donde comer, en el mismo puerto, o en el centro. Nos gusta Can Quim, y también Can Frai. Hay buenas pizzerías, restaurantes novedosos como el Caolila, y tapas de toda la vida como las de La bota de Aragón. Pasta gansa en La Tagliatella o Miranapoli. Cosas buenas en el segundo piso del horno Bertran, una panadería de toda la vida. Gourmande el Micaco s. Acogedor La Barleta. Buen menú en el Hotel Rafael. Novísimo el Aroma & Kaori, un restaurante japonés, arriba, y catalán, abajo, en la calle Francesc Layret, 100. ¡Buena fiesta en el puerto de Badalona!.

Parc del tramvia a Montgat

Al nord de la vila de Montgat, a la frontera amb Tiana, just damunt de l’autopista B-20, aprofitant que en aquest tram està soterrada, s’ha creat un nou parc, de fet una mena de passeig, que ha rebut el nom de Parc del Tramvia en honor de l’antic tram que unia l’estació de Montgat amb el centre de Tiana. És una zona de lleure bonica, però un tant dura, amb molt de ciment en el seu passeig central, però més amable pels costats. Ofereix una zona de jocs infantils, hi ha unes porteries de futbol, unes cistelles de bàsquet i una pista per als monopatins. Els amants del ping-pong disposen d’una taula. Trobareu també fonts, aparcament de bicis, un bar i lavabos. Podeu arribar-hi fàcilment en cotxe, per la mateixa B-20, sortint a la sortida Tiana. Tot just fora de l’autopista, cal girar a l’esquerra i pujar pel passeig de la Vilesa, o bé seguir recte per l’Avinguda de Sant Jordi en direcció a la Plaça del Maresme. En aquesta zona no és difícil trobar aparcament. Podeu agafar també el bus B29 des de Badalona, el B30 des de Santa Coloma de Gramenet o el B34  des de Montgat, així com també el B35. Si aneu en tren queda lluny, i haureu d’agafar una combinació amb el bús. Bona matinal al parc del tramvia!.

Al norte de la villa de Montgat, en la frontera con Tiana, justo encima de la autopista B-20, aprovechando que en este tramo está enterrada, se ha creado un nuevo parque, de hecho una especie de paseo, que ha recibido el nombre de Parque del Tranvía en honor del antiguo tramo que unía la estación de Montgat con el centro de Tiana. Es una zona de ocio bonita, pero un tanto dura, con mucho cemento en su paseo central, pero más amable por los lados. Ofrece una zona de juegos infantiles, hay unas porterías de fútbol, unas canastas de baloncesto y una pista para los monopatines. Los amantes del ping-pong disponen de una tabla. Encontraréis también fuentes, aparcamiento de bicis, un bar y aseos. Pueden llegar fácilmente en coche, por la misma B-20, saliendo en la salida Tiana. Apenas esten ya fuera de la autopista, hay que girar a la izquierda y subir por el paseo, o bien seguir recto por la Avenida de San Jorge, en dirección a la Plaza del Maresme. En esta zona no es difícil encontrar aparcamiento. Pueden tomar también el bus B29 desde Badalona, el B30 desde Santa Coloma de Gramenet o el B34 desde Montgat, así como también el B35. Si vais en tren queda lejos, y debereis tomar una combinación de tren y autobús. ¡Buena matinal en el parque del tranvía!.

Oceanari de Lisboa

Hi ha moltes raons per anar a Lisboa. I el seu oceanari només n’és una. Perquè la capital de Portugal és una ciutat bellíssima. Decididament una ciutat que cal visitar amb els vostres fills i filles, amb la dona o amb qui sigui. I us en donarem les raons. Primera perquè tan la vila, com el propi país, Portugal és un destí clar i evident de sortides familiars, amb monuments, platges i natura aneu on aneu. Segona perquè és fàcil accedir-hi, en tren, en avió, o en cotxe. 1200 kms. via Madrid. Tot autopista. Tercera perquè la gent és amable, la vida barata i, malgrat que son pobres, i es nota, son educats i acollidors. Quan hagueu voltat tot Lisboa, pujant en el tranvia 28, una relíquia del segle XIX fins el mirador de Santa Llúcia, quan hagueu vist la maravellosa catedral fortificada, romànica, la Sé, i passejat pels carrerons amb graons, flors i roba estesa del popular i encantador barri d’Alfama, podeu pensar en visitar l’oceanari, sobretot per donar un respir cultural a la canalla, i més si us agrada la natura. Un gran oceanari, dels millors d’Europa, a l’alçada de València o de Barcelona. Ben ordenat, ben organitzat, net i clar, molt interessant. Exposicions temporals molt sovint. Un gran tanc central i diversos espais temàtics de mars del món. Preu un xic car, sobretot pels estàndards portuguesos, però amb possibilitat d’un bitllet familiar molt més favorable. Un selfservice baratet, justet, per dinar, i alguns bars al mateix edifici. Aparcament fàcil als carrers del voltant sense necessitat de fer servir el pàrking oficial. Està situat al costat del riu Tajo, en una ubicació espectacular i pintoresca, en el cor del que fou la Expo del 98.  Allunyat del centre de la ciutat, però accessible cómodament en metro: estació Orient. Bon lloc per passejar, i per jugar els infants, grans parcs i avingudes al costat de l’aigua. I en acabar tornu a submergir-vos en la mítica i romàntica ciutat blanca. Pugeu al castell de sant Jordi, per les vistes, aneu amb l’elevador de la Glòria o el de la Glòria fins el barri del Chiado. Baixeu a la Baixa per la rua Garret, i acabeu la tarda a la plaça del comerç, admirant les façanes neoclàsiques que s’aboquen al Tejo. Aquesta part, del segle XVIII, és el cor de la ciutat. Aquí és on heu de buscar els millors bars i restaurants on provar el famós bacalao. Pels carrers rectes de la baixa, per la plaça de la Figuera, o pels carrer de les Portes de Sant Antoni. En aquest carrer us recomanarem un lloc diferent on menjar: La Casa do Alentejo, una casa regional, un local, un club social amb restaurant. Salons decadents, un pati mozàrab modernista, sales de lectura, de ball, ruinoses. Però tan evocador. Bon menjar, bé de preu, molt bé de preu. Si voleu quelcom menys regional i menys evocador, aneu al Gambrinus, molt més car, recomanat per tota mena de guies. No marxeu de Lisboa sense veure el monestir dels Jerònims, al barri de Betlem, on hi ha la torre famosa. A Lisboa podeu dormir molt bé, a molts llocs, des del camping Montsanto, el de la ciutat, o a qualsevol dels hotels de les grans cadenes. Nosaltres sempre ho fem a l’hotel Novotel, una mica a les afores, però ben comunicat per metro, a la Plaça d’Espanha. Ideal per moure’s amb el passi 24 hores, tirat de preu. Lisboa, i el seu oceanari, és un bon destí per anar-hi en qualsevol època de l’any, a l’estiu podeu anar a la platja, a Estoril, a l’hivern a veure el mercat de Nadal. Lisboa us espera!.

Todo el mundo sabe que Lisboa es una ciudad bellísima. Una ciudad que hay que visitar antes de abandonar este planeta. La capital de Portugal es una delicia. No tiene nada en concreto pero lo tiene todo. Monumentos no le faltan. Por eso hoy os daremos una nueva razón para ir hasta allí con los crios: su oceanario. Fruto de la Expo del 98, situado al lado del Tajo, és una visita imprescindible con niños en la ciudad blanca. De fácil acceso, con un selfservice barato y sencillo, buén aparcamiento y metro al lado. Al nivel de los acuarios de Valencia o Barcelona. Pero claro, no os proponemos ir hasta Lisboa por el oceanario. También por la catedral, la Sé, por el barrio de Alfama, lo más pintoresco de la ciudad, con sus calles empinadas y sus casas blancas, como árabes. O por su castillo, el de San Jorge, sin demasiados alicientes, pero que es un mirador fabuloso sobre Lisboa, como lo és también el popular barrio alto, el Chiado, donde llegareis con los famosos tranvías, los carros, (coged el 28), o bien con el elevador de la Gloria o el Santa Justa. Medios de transporte, todos ellos, románticos a más no poder. El estuario del Tajo, Tejo en portugués, es una maravilla. La ciudad se desliza por una serie de calles rectilíneas llenas de edificios oficiales, de mármol, que van a dar a la gran plaza que hace de balcón sobre el río: es la Baixa. Edificado todo en el siglo XVIII, es el corazón de la ciudad. Aquí es donde se deben buscar los mejores bares y restaurantes donde probar el bacalao. Subid hasta la plaça da Figueira, y entrad en la calle de las Portas de San Antonio. Lleno de restaurantes turísticos. Pasad del rollo e id a La Casa do Alentejo, una passada, o al más caro Gambrinus, muy bién. Id también al Monasterio de los Jerónimos, que no se puede dejar de ver. Cerca de él la torre de Belén. Tome el tren y vaya a Estoril, a la playa. También puede dar un paseo por Sintra, Queluz, Mafra, castillo de Pena y parque de Montserrat. Son palacios, monasterios y castillos al lado de la gran ciudad, con mucho encanto todos ellos, cada uno de su época y estilo. Lisboa le espera … ¿a qué espera?. Puede dormir en el camping Montsanto, en la ciudad, o en cualquiera de los hoteles de las grandes cadenas como por ejemplo en el Novotel, cerca de la plaza de España, una gran opción.

Un cop de mà

Si una festa solidària l’apadrina Josep Guardiola, estarem tots i totes d’acord en que val la pena mirar de què va. I aquest és el cas de la festa solidària “Un cop de mà” que tindrà lloc aquest proper diumenge, dia 18 de març, a partir de les 12 del migdia, al Parc d’atraccions del Tibidabo. Es tracta d’una jornada festiva que organitzen prestigioses ONG dedicades a socòrrer la infància arreu del nostre món: Save the Children, Fundació Comtal, Fundación Pequeño Deseo, Fundación Alda i Fundació Catalana Síndrome de Down. Val la pena, oi?. Es tracta de comprar uns guants solidaris, que costen només 6€ i gaudir de la festa, i de les atraccions del parc, amb les tarifes solidaries especials, que inclouen que els nens i nenes de fins a 12 anys tinguin entrada gratuïta al recinte, i que els més grans de 13 anys paguin només 12,50 €. Atenció: cal lliurar el tiquet de compra dels guants per poder gaudir del descompte!. A dalt del cim del Tibidabo, dominant Barcelona, a més de les atraccions de tota la vida, t’esperen tallers, actuacions i moltes sorpreses més. Arribar al Tibidabo és super fàcil. Davant de la residència de la Vall d’Hebró hi ha un aparcament connectat amb un bus llançadora (el T2B). Funciona a partir de les 11 hores i fins 30 min després del tancament del parc. Evidentment no cal anar al parquing en cotxe. Podeu arribar-hi amb el metro (L3 o L5, parada Vall d’Hebron). La tarifa de l’aparcament és baixa:  4€ al dia. El bus és gratis mostrant la polsera d’entrada al Tibidabo al conductor, polsera que podeu haver adquirit prèviament a les taquilles ubicades al mateix aparcament. Senzill, oi?. també hi ha bus, el  T2A des de Plaça Catalunya (parada a la cantonada de Pl. Catalunya amb Rbla. Catalunya, davant de Caja Madrid). Funciona a partir de les 10.15 hores. Us tornaran els calers del bus lliurant el bitllet a les taquilles del Parc en adquirir l’entrada. Finalment el nostre transport preferit, antic i obsolet: metro fins l’Av. Tibidabo, i agafar allà el melancòlic Tramvia Blau per connectar amb el funicular del Tibidabo. És el més llarg i el més car. Però us tornen també una part dels diners amb l’entrada. Sigui com sigui, anar al Tibidabo aquest cap de setmana pot ser una bona pensada, i ben solidària!.

Si una fiesta solidaria es apadrinada por Josep Guardiola, estaremos todos y todas de acuerdo en que vale la pena mirar de qué va. Y este es el caso de la fiesta solidaria “Un golpe de mano” que tendrá lugar este próximo domingo, día 18 de marzo, a partir de las 12 del mediodía, en el Parque de atracciones del Tibidabo. Se trata de una jornada festiva que organizan prestigiosas ONG dedicadas a socorrer la infancia en todo de nuestro mundo: Save the Children, Fundación Comtal, Fundación Pequeño Deseo, Fundación Alda y Fundación Catalana Síndrome de Down. Vale la pena, ¿verdad?. Se trata de comprar unos guantes solidarios, que cuestan sólo 6 € y disfrutar de la fiesta, y de las atracciones del parque, con las tarifas solidarias especiales, que incluyen que los niños y niñas de hasta 12 años tengan entrada gratuita al recinto, y que los mayores de 13 años paguen sólo 12,50 €. Atención: hay que entregar el ticket de compra de los guantes para poder disfrutar del descuento!. En la cima del Tibidabo, dominando Barcelona, además de las atracciones de toda la vida, os esperan talleres, actuaciones y muchas sorpresas más. Llegar al Tibidabo es super fácil. Delante de la residencia de la Vall d’Hebrón hay un aparcamiento conectado con un bus lanzadera (el T2B). Funciona a partir de las 11 horas y hasta 30 min después del cierre del parque. Evidentemente no hay que ir al parking en coche. Pueden llegar con el metro (L3 o L5, parada Vall d’Hebron). La tarifa del aparcamiento es baja: 4 € al día. El bus es gratis mostrando la pulsera de entrada al Tibidabo al conductor, pulsera que se puede haber adquirido previamente en las taquillas ubicadas en el mismo aparcamiento. Sencillo, ¿verdad?. También hay un bus, el T2A desde Plaza Catalunya (parada en la esquina de Pl.. Cataluña con Rbla. Catalunya, delante de Caja Madrid). Funciona a partir de las 10.15 horas. Le devolveran el dinero del bus entregando el billete en las taquillas del Parque al adquirir la entrada. Finalmente nuestro transporte preferido, antiguo y obsoleto: metro hasta la Av.. Tibidabo, y coger allí el melancólico Tramvia Blau para conectar con el funicular del Tibidabo. Es el más largo y el más caro. Pero os vuelven también una parte del dinero con la entrada. Sea como sea, ir al Tibidabo este fin de semana puede ser una buena idea, ¡y bien solidaria!.

Fira de Nadal a Mongat

Avui us volem parlar de la Fira de nadal de Montgat, al parc del tramvia, el matí de diumenge, dia 18 de desembre de 2011. Hi haurà moltes i moltes paradetes, i també molts tallers i activitats per a infants. I tot a tocar de Barcelona, al Maresme. Trobareu inflables, taller de jocs tradicionals, un circuit de karts ecològics. També hi haurà espectacles de carrer, cantada de nadales i música. Montgat està molt a prop de casa nostra, a 10 kms. de Barcelona, fàcilment accessible per la C-31 i la C-32, a mig camí de Mataró. També podeu anar-hi en tren o en bus. Us espera una matinal ben divertida. Si us cal dinar podeu anar a la platja, al barri mariner de Montsolis on, si fa bon dia, pensareu que ha tornat l’estiu. Podeu menjar molt bé a la Fonda Marina, per exemple,  o al senzill Can Fava, al carrer del Mar de Montsolís, Tel: 934 691 007,  o bé al restaurant El Mirall, que està al costat.

La Feria de navidad de Montgat, en el parque del tranvía, propone muchos talleres y actividades para niños, muy cerca de Barcelona, en el Maresme. Se celebra el domingo 18, por la mañana. Habrá también más de un centenar de paradas de artesanos, una muestra de entidades, hinchables, taller de juegos tradicionales, y un circuito de karts ecológicos. Está bien ¿verdad?. También habrá espectáculos, villancicos y música. Montgat, a pocos kilómetros de Barcelona, és accesible por la C-31 y la C-32, a medio camino de Mataró, o en bus, o en tren. Os espera una matinal muy divertida. Para comer pueden ir a la playa, al barrio marinero de Montsolis donde, si hace buen día, pensaréis que ha vuelto el verano. Pueden comer muy bien en la Fonda Marina, por ejemplo, o el sencillo Can Fava, en la calle del Mar de Montsolís, Tel: 934 691 007, o bien en el restaurante El Mirall, que está al lado.

Sankt Florian

L’abadia de Sant Florià apareix de sobte, majestuosa, imponent, en una vessant riallera d’un seguit de turons al marge del riu Enns, poc abans que aquest vessi les seves aigües al Danubi, a pocs kms. de la ciutat de Linz, a Austria. Fou allà on, segons la tradició, fou ofegat el màrtir Florià, soldat romà i cristià, patró dels bombers. La primitiva construcció romànica fou substituïda, a finals del XVII, per un bast complexe arquitectònic barroc, dels millors de Centre-Europa. Convé visitar la seva església, amb frescos molt interessants, de línies harmòniques i el pati, amb l’escala renaixentista italianitzant. Però el més valuós és dins. Com ara la biblioteca, amb desenes d’incunables, en un marc del XVIII o l’anomenada sala dels marbres. Menció a banda mereix la truculenta cripta on estan enterrats els priors del convent, el compositor Anton Bruckner, que fou organista de la casa, i on podreu gaudir d’un conjunt de 6000 cranis i fèmurs ben apilats. Imaginem que us agradarà encara més, la magnífica col·lecció de taules medievals del pintor Altdorfer, amb peces molt bones, que es troben a les habitacions imperials. Sant Florià val una visita si us moveu per aquesta zona d’Austria propera a Linz, o si heu anat a veure, per exemple, el camp nazi de Mathausen. A la mateixa abadia hi ha un petit restaurant que no està gens malament i també allotjament. Els melòmans apreciareu els concerts que s’hi fan, molts d’ells en l’esplèndid òrgan que tocà el gran músic Bruckner, i amb la col·laboració de les veus encantadores del cor infantil de Sant Florià, dels millors i més antics de tot Europa. Podeu dormir també a l’Hotel All Seasons, un establiment bo, barat i familiar, a tocar de Linz, i ben comunicat en tramvia amb aquesta ciutat. Sankt Florian us agradarà!.

La abadía de San Florián aparece de repente, majestuosa, imponente, en una vertiente risueña de una serie de colinas en el margen del río Enns, poco antes de que este derrame sus aguas al Danubio, a pocos kms. de la ciudad de Linz, en Austria. Fue allí donde, según la tradición, fue ahogado el mártir Florián, soldado romano y cristiano, patrón de los bomberos. La primitiva construcción románica fue sustituida a finales del XVII, por un basto complejo arquitectónico barroco, de los mejores de Centro-Europa. Conviene visitar su iglesia, con frescos muy interesantes, de líneas armónicas y el patio, con la escala renacentista italianizante. Pero lo más valioso está dentro. Como la biblioteca, con decenas de incunables, en una sala del XVIII, llamada sala de los mármoles. Mención aparte merece la truculenta cripta donde están enterrados los priores del convento, el compositor Anton Bruckner, que fue organista de la casa, y donde podrá disfrutar de un conjunto de 6000 cráneos y fémures bien apilados. Imaginamos que le gustará aún más, la magnífica colección de tablas medievales del pintor Altdorfer, con piezas muy buenas, que se encuentran en las habitaciones imperiales. San Florián vale una visita si os movéis por esta zona de Austria cercana a Linz, o si se ha ido a ver, por ejemplo, el campo nazi de Mathausen. En la misma abadía hay un pequeño restaurante que no está nada mal y también alojamiento. Los melómanos apreciaréis los conciertos que se realizan, muchos de ellos en el espléndido órgano que tocó el gran músico Bruckner, y con la colaboración de las voces encantadoras del coro infantil de San Florián, de los mejores y más antiguos de toda Europa. Pueden dormir en el Hotel All Seasons, un establecimiento bueno, barato y familiar, junto a Linz, y bien comunicado en tranvía con esta ciudad.

Fira de Nadal a Montgat

Conforme s’acosten les dates nostrades del Nadal, són més i més els pobles de tota Catalunya que organitzen fires i mercats de productes típics de l’época. Quasi no hi ha cap vila al país que no ho faci. La segona setmana de desembre és el moment àlgit de les fires. Us en volem destacar unes quantes que no hem citat entre les que començaren la setmana passada. Per exemple la Fira de nadal de Montgat, al parc del tramvia, amb molts tallers i activitats per a infants, i a tocar de Barcelona, al Maresme. Es celebra el diumenge, tot el dia. Hi haurà més de un centenar de parades d’artesans, una mostra d’entitats, inflables, taller de jocs tradicionals, un circuit de karts, taller de maquillatge, de globoflèxia, i de joguines. Tot gratuït, però amb una guardiola solidària a disposició qui vulgui col·laborar. Pels adolescents, eterns oblidats, trobareu un taller de graffiti mural adreçat a joves de 12 en endavant, un altre de xapes, o un de creació d’instruments de percussió. Està bé oi?. També hi haurà espectacles, màgia al carrer, i música. Montgat, a un cop de cotxe de casa vostra, accessible per la C-31 i la C-32, a mig camí de Mataró, o en tren, us espera per una matinal ben divertida. Si us cal dinar podeu anar a la platja, al barri mariner de Montsolis on, si fa bon dia, pensareu que ha tornat l’estiu. Podeu menjar molt bé a la Fonda Marina, per exemple,  o al senzill Can Fava, al carrer del Mar de Montsolís, Tel: 934 691 007,  o bé al restaurant El Mirall, que està al costat.

Conforme se acercan las fechas de la Navidad, son más y más los pueblos de toda Cataluña que organizan ferias y mercados de productos típicos de la época. Casi no hay ningún pueblo en el país que no lo haga. La segunda semana de diciembre es el momento álgido de estas ferias. Os queremos destacar unas cuantas que no hemos citado entre las que empezaron la semana pasada. Por ejemplo la Feria de navidad de Montgat, en el parque del tranvía, con muchos talleres y actividades para niños, muy cerca de Barcelona, el Maresme. Se celebra el domingo, todo el día. Habrá más de un centenar de paradas de artesanos, una muestra de entidades, hinchables, taller de juegos tradicionales, un circuito de karts, taller de maquillaje, de globoflexia, y de juguetes. Todo gratuito, pero con una hucha solidaria a disposición quien quiera colaborar. Los adolescentes, eternos olvidados, encontraréis un taller de graffiti mural dirigido a jóvenes de 12 en adelante, otro de chapas, o uno de creación de instrumentos de percusión. Está bien ¿verdad?. También habrá espectáculos, magia en la calle, y música. Montgat, a pocos kilómetros de su casa, és accesible por la C-31 y la C-32, a medio camino de Mataró, o en tren. Os espera una matinal muy divertida. Para comer pueden ir a la playa, al barrio marinero de Montsolis donde, si hace buen día, pensaréis que ha vuelto el verano. Pueden comer muy bien en la Fonda Marina, por ejemplo, o el sencillo Can Fava, en la calle del Mar de Montsolís, Tel: 934 691 007, o bien en el restaurante El Mirall, que está al lado.

València

València no te l’acabes. València és molt a prop. València és per tot temps. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València. O un pont, o unes mini vacances. Perquè València te atractius a cabaços. Hem trigat molt a poder triar una foto. Trigarem encara més a explicar-vos que és per nosaltres València. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca, grandiloquent. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increible en pedra. (A la foto). Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’esglèsia de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la tentació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una horxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la maravella modernista. Mercat central de València. Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interés. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglèsies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, recién estrenada. I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, maravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia. I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Hostatgeu-vos a l’hotel Novotel. Ideal per famílies. O, a uns kms. del centre, a l’NH Jardines del Túria, amb uns apartaments molt ben pensats per 4 o més persones. De restaurants n’hi ha a pilons. Ens agrada La Sucursal de l’IVAM, però menjareu bé pràcticament a tot arreu. I per paelles, a la Malvarosa. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Soller

L’anada de Palma de Mallorca a Soller amb el tren de fusta http://www.trendesoller.com/  serà un aconteixement que tota la família recordarà com un dels més plaents de la seva vida de viatges. Arribats a Soller, després de travessar tota la plana de Mallorca a 40 kms hora, i les muntanyes del nord per un túnel de vertígen, podreu admirar les flors d’aquesta vall beneïda pels Déus. Llavors serà l’hora d’agafar el tramvia fins el Port de Soller, baixant encara més lentament, per un mar de tarongers, llimoners i vinyes, fins el mar blau que ens espera. La tornada cal fer-la igual, però a l’inversa. Un dia sense agafar el cotxe a Mallorca. Una experiència molt bonica. http://www.sollerturisme.com/

La ida de Palma de Mallorca a Soller con el tren de madera http://www.trendesoller.com/ será un acontecimiento que toda la familia recordará como uno de los más placenteros de su vida de viajes. Llegados a Soller, tras atravesar toda la llanura de Mallorca a 40 kms hora, y las montañas del norte por un túnel de vertígo, podréis admirar las flores de este valle bendito por los Dioses. Entonces será la hora de coger el tranvía hasta el Puerto de Soller, bajando todavía más lentamente, por un mar de naranjos, limoneros y viñas, hasta el mar azul que nos espera. El retorno hace falta hacerlo igual, pero a la inversa. Un día sin coger el coche en Mallorca. Una experiencia muy guapa. http://www.sollerturisme.com/