Pallars Sobirà… recuperem el Pireneu!

Tan bon punt ens desconfinin potser podrem moure’ns per Catalunya. Serà l’hora de recuperar aquells viatges mítics dels avis al Pirineu Català, al Pallars i la Vall d’Aran. Pujar amb el cotxe per la Panadella cap a Vilagrassa i amunt, per Balaguer i Àger fins Esterri o Espot.

Precisament d’Espot vull parlar avui, d’aquest petit poblet encisador, centre d’excursions pel Pirineu des de fa decenis. Un lloc perfecte per gaudir de la natura i descansar. Per fer una bona descoberta del Pallars Sobirà. I si finalment us convencem d’anar a Espot, us recomanarem un bon hotel: l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. I per dinar o sopar el restaurant Juquim, molt bé, un restaurant d’ara i de sempre. També, per un petit àpat, o fer un bon vermut, a Espot mateix, tapes i creps, ho podeu fer cap al Bistró, pas mal du tout!.

El primer dia arribareu cansats del viatge. Però voldreu fer una passejada pel poble. Perfecte. I podeu aprofitar per arribar-vos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada.

Recomanem, el primer dia, una sortida fins Son, un poble guapíssim, amb la seva església romànica preciosa, i pujar fins el centre de natura ubicat a les Planes de Son, on es poden fer rutes, cursos i menjar o dormir. Aneu-hi per la carretera estreta i plena de corbes que baixa d’Espot a Son, penjada a mig aire de la muntanya. No apte per porucs o cardíacs! Si encara voleu anar més lluny, baixeu de Son al fons de la vall i remunteu el Port de la Bonaigua. Passareu València d’Àneu, amb el seu castell i el santuari de la verge de les Ares, tot un clàssic. Una carretera per gaudir-ne.

El dia següent potser serà l’hora d’aprofitar per treure el nas a la Vall d’Isil, visitar-la ben visitada i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

Remunteu la carretera, que arribaria a Montgarri i Pla de Beret si estigués tancada, i retorneu Vall avall, fins a Esterri d’Àneu. Cal recórrer lentament la vila, amb el seu bonic pont medieval, i fer una ullada el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

L’endemà, si fa bon dia, amb cotxe fins l’aparcament i a peu després, 1 hora molt llarga de pujada magnífica entre boscos i prats al costat del riu Escrita, podeu anar caminant fins l’estany de Sant Maurici. També hi porten uns jeeps tot terreny que fan el taxi i que arriben a tot arreu!. Diverses rutes, de diversos preus, us portaran a llacs, colls i refugis que requereixen llargues hores de marxa. Tot un privilegi veure paisatges de fàbula, sense cansar-se gaire!. Potser podreu veure un ramat de cèrvols!. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà us proposem de fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, i descobrint aquesta gran vall plena de paisatges idíl·lics.

   

Podeu fer també la Vall de Cardós, el mateix dia, o bé un altre. Arribeu-vos fins a Tavascan, un poble de muntanya ple de bons hotels i bons restaurants, que va ser un gran centre turístic i d’estiueig dels avis. Si pugeu més amunt, arribareu fins una estació d’esquí nórdic, i si sou caminadors, fins el llac de Certascan, preciós. Per dinar ho podeu fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé. Bon hotel també!

Un altre dia el podeu dedicar a visitar les esglésies romàniques de la Vall de Cardós, totes molt maques, tot i que sovint tancades!. A nosaltres ens agraden les de Ginestarre i la d’Esterri de Cardós. El paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

També els petits pobles del Pallars mereixen una visita. Com ara Baiasca amb les seves pintures romàniques, autèntiques i originals, o petits llogarrets sense història, com Berrós Jussà, un poble de pessebre.

De les moltes excursions que ofereixen els taxis d’Espot, n’hi ha una no gaire cara i ben bonica. És la que puja a l’estany de Ratera. Des d’allà baixeu a peu fins Sant Maurici per veure un bosc verge i la cascada de Ratera. Tot ben bonic, sovint nevat, mut i corprenedor.

 

I amb això s’hauran acabat les vacances a Espot!. Només restarà tornar a casa, potser parant a dinar a Àger, per veure’n la colegiata i menjar a Casa Xalets, o per fer una visita a l’observatori anomenat l’Ull del Montsec, fastuós. Tampoc estaria de més, tot pujant o baixant del Pallars, aturar-vos al monestir gòtic de les Avellanes, interessant.

No us perdeu, quan puguem sortir, les valls del Pirineu. Potser podrem anar-hi per Sant Joan. Serà una nit de Sant Joan diferent. Podeu anar a les Falles d’Alòs d’Isil, a les d’Espot mateix, o bé a les d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan és màgica al Pirineu!

Les valls d’Àneu, plenes de bons hotels, de bona teca. Pobles somniats, com Esterri, Sort, Espot… Ens agrada particularment, ja us ho hem dit, el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya.

Icamí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc. O l’Hotel Els Avets, ja camí de la Bonaigua, en migdel bosc. Al poblet d’Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona.

Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta.

Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira.

Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, a Esterri, a Espot, a Sort… veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el meravellós monestir de Sant Pere del Burgal, no gaire lluny d’Escaló. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Hoy os queremos proponer, si nos dejan salir por Cataluña, una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas del Pirineo, en Espot, en Esterri, en Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año nos dejan desconfinar por San Juan, y no tienen ningún compromiso, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roca Blanca, en Espot, y el restaurante Juquim.

Més enllà de Penyíscola: València

València pot ser un destí fantàstic per moure’ns en família quan acabi el confinament. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació post corona virus. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’església de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella modernista. Mercat central de València.

Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interès. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar.

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

     

  

  

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Penyíscola, ara tancats, et somniem!

Quan no sabem què fer ni on anar, quan ens deixin sortir del confinament, potser agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. Potser només un cap de setmana. Però la mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, omple de serenor l’anima. I si és al pic de l’estiu, millor! La vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània, té unes platges fabuloses!

A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments i de restaurants. També teniu càmpings ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, molt recomanables, com l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

L’endemà, en llevar-vos, feu un tomb amb la llum del dia que neix. Veureu com Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

Pugeu al castell, visiteu les sales gòtiques on va desafiar el món el Papa LLuna! Albireu l’horitzó des de les muralles, des del far. Baixeu al port a veure arribar la pesca, a mitja tarda. Aneu fins la platja, banyeu-vos en les aigües cristal·lines, i, en acabar la banyada, aneu als restaurants de la vila closa, o prop de la mateixa platja, on dinareu bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà. Recomanable.

 

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

L’illa de Tabarca, revisitada

També la costa espanyola té les seves illes mediterrànies, illes petites, com de butxaca, com Tabarca. Aquesta diminuta illa propera a Santa Pola, a Alacant, el port d’on surten cada hora les barques que us hi portaran, és un petit paradís fet a mida humana. Es diu Tabarca recordant una altra illa davant Tunis, d’on van haver de marxar uns colons genovesos que el rei Carles III va acomodar aquí. I allà està l’illa, just davant mateix de Santa Pola, a Alacant. I allà heu d’anar per agafar la barca que en una mitja hora llarga us hi portaran. Mireu la web de les que fan el trajecte. http://www.islatabarca.com.  Un cop a la illa, disposareu de dos kilòmetres escassos per a passejar. Podeu admirar el minúscul port, amb les barquetes dormides. Pujar fins la vila murada, un poble del segle XVII, excel·lentment conservat. Anar fins el far, travessant el camp, un espai bonsai molt mediterrà de poc més d’un km quadrat, amb un castell al mig i un far lluny. Tot plegat navegant en un mar de xumberes. I, naturalment la platja. Una cala mitjana, de sorra blanca i mar molt blava, preciosa, l’única de tota l’illa, sense pèrdua, a tocar del port. La vila closa te diversos restaurants, però són tots turístics, i de la categoria xiringuito de platja. Vam anar a casa Gloria que semblava una mica millor que els altres, i creiem que ho va ser. Per dormir hi ha cases rurals que es lloguen. Si voleu un hotel us aconsellem l’hotel Isla de Tabarca, reformat i de disseny, ens va agradar al passar. O l’hotel Isla Plana, l’altre nom de Tabarca, que semblava molt maco també. El Santacreu, i la Casa la Trancada son dos petits hostals amb aire de molt acollidors. Ah! procureu no anar-hi en ple agost… no hi cabrieu!.

                     

La costa española tiene sus pequeñas islas mediterr,aneas, islas como de bolsillo, que son un paraíso a escala humana. Esta en concreto se llama Tabarca y está delante mismo de Santa Pola, en Alicante, el puerto desde dónde salen las barcas que en una media hora larga hacen el trayecto. Mirad la web de las barcas: http://www.islatabarca.com. Y una vez allí, en la isla, que tiene solo dos kilómetros escasos, podreis explorar el puerto, la ciudad amurallada, un pueblo del siglo XVII excelentemente conservado. Y tambien pasear por el campo, que es como un bonsai mediterraneo de poco más de un km de largo, con un castillo y un faro, que estan allí, quietos, como navegando en un mar de chumberas. Y la playa. Arena blanca y mar azul. Una única playa, preciosa. Tabarca tiene diversos restaurantes, poco más que chiringuitos de la playa, muy turísticos. Nosotros comimos en Casa Gloria en la villa murada. Tambien podeis dormir allí, si quereis, en el hotel “La Isla Plana” o en el Isla de Tabarca, o en las diversas casas rurales que encontrareis en internet. ¡Ah! ¡procurad no ir en pleno agosto… no cabriais!.

Penyíscola, revisitada

Quan no sabem què fer agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. De vegades només és un cap de setmana, i hi arribem a l’hora de la posta. La mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, mentre es va fent fosc, omple de serenor l’anima. I si és hivern, o primavera, o tardor, encara millor. Però tan li fa que sigui al pic de l’estiu. Està plena de gent i continua tenint àngel, aquesta vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània.

Ara acostumem a anar a sopar, perquè s’hi menja molt bé, i bé de preu, a l’hotel Tio Pepe. I acostumem també a dormir en aquest mateix hotel. És senzill, barat, està net i cèntric. Té bones habitacions familiars no gaire cares. Ens agrada.

I l’endemà, amb la llum del dia omplint fins el darrer racó d’aquest poble encisador, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Els seus carrers blancs, el mar blau, el sol esbatanant, la llum encegadora.

Penyíscola mai ens defrauda. Si us agrada la història podeu visitar i admirar el seu castell, i les muralles, tot plegat és molt evocador. Si us va la platja heu de banyar-vos en aquell mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, que és una pura delícia. Aquesta és una sortida familiar molt clara. Malgrat la gentada, els hotels de cadena, les discos atronadores, els bars de copes i les botigues de records… Perquè el poble antic, clavat al mig del mar, dominat pel magnífic castell del Papa Lluna triomfa per damunt del vertigen consumista. Aneu al port quan arriben les barques de pesca amb el peix fresc, a mitja tarda. Si el Tio Pepe no us fa prou el pes, no us amoïneu. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Falles a Sant Joan d’Isil

Per Sant Joan, als catalans, ens agrada jugar amb el foc. Tota la Mediterrània juga amb el foc pels volts del solstici d’estiu. A Catalunya, cada poble, cada barri o carrer, treu els mobles vells a la plaça i munta una bona foguera. Més tard, treu també les cadires, la coca i el cava, i es disposa a passar una bona estona xerrant amb els parents i amics. Però hi ha indrets del nostre país, on aquesta tradició pren un caire ben especial. Sobretot a les valls del Pirineu. I avui us volem parlar d’una nit de Sant Joan diferent. Us volem parlar de les Falles d’Alòs d’Isil, a la Vall d’Isil, al Pallars Sobirà, a tocar d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan, recordant el ritual del solstici d’estiu, el petit poble d’Isil celebra la tradicional festa de les falles. Més o menys un mes abans de la nit de Sant Joan els joves del poble van cap al bosc de la muntanya d’Airoto. Allà trien els pins que s’han de tallar i deixen els troncs ben pelats. Els porten després fins un tuc rocós anomenat “Faro”. Un cop allà tallen les anomenades falles. La nit de Sant Joan el poble d’Isil s’enagalana. Tothom surt al capvespre i es reuneix a la plaça, on s’encén la falla gran. De la muntanya baixen llavors, serpentejant, els fallaires que ja han iniciat el descents. Arriben a l’ermita romànica  de Sant Joan, magnífica, que heu de visitar, al costat del riu, amb el cementiri al davant. Es fan set creus en honor dels morts i van cap a la plaça. Allà salten damunt del foc i se’n van a còrrer pels carrererons de la vila fins arribar a la plaça Major. Des d’allí donaran set voltes de ritual a l’església, i apilaran les falles al mig de la plaça. Podreu assistir a aquest màgic esdeveniment mentre veieu ballar el ball de bastons, i el ball pla, que uneix a les parelles de manera tel·lúrica per a sempre.  No podeu deixar de passar, al menys, una revetlla de Sant Joan a Isil. No podeu deixar de viure la gran foguera a la plaça de l’esglèsia, o veure la baixada de les falles, ni la rebuda que les noies del poble fan als xiquets. Heu de ballar les dances antigues al voltant del foc. Complir rituals que ens remunten  a la nit dels temps, ancestrals i únics, repetits cada any, en el cicle etern de la vida. Afegiu-vos a la festa. La recordareu per sempre. A les valls d’Àneu hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot… on ens agrada particularment el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya. I camí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc, l’Hotel Els Avets. A Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta. Ara ja fa calor… i és agradable acampar. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el maravellós Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca Sant Joan al Pallars!.

En toda Cataluña, la noche de Sant Joan, nos gusta jugar con el fuego. Aún diría más, en todo el Mediterráneo, jugamos con el fuego, sobre todo alrededor del solsticio de verano. Pero en Cataluña cada pueblo, cada barrio o calle, saca los muebles viejos en la plaza y monta una buena hoguera. Más tarde, saca también las sillas, la coca y el cava, y se dispone a pasar un buen rato haciendo cháchara con los parientes y amigos. Pero hay lugares de nuestro país, donde esta tradición toma un cariz muy especial. Sobre todo en los valles del Pirineo. Y hoy os queremos hablar de una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas de Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes de Isil, llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año no tienen ningún compromiso con la tía, o es una tía marchosa, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roya. Y muchos campings, como el Nou de la Guingueta. Ahora ya hace calor … y es agradable acampar. El mismo día de Sant Joan, ya de vuelta, pueden parar un momento en la Feria de Sort. Allí sus pequeños y pequeñas podrán ver cómo se esquilan las ovejas. Todo un espectáculo. Por supuesto, feria de productos artesanos. Si quiere dormir en el mismo Sort, puede alojarse en el hotel, o los apartamentos, Pessets. Lo mejor de la comarca, sin duda. En Sort también hay un buen camping, junto al río: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.

Alentejo, de nou

A Portugal, però no gaire lluny de Badajoz, hi ha una terra diferent, molt bonica. Un país dur, però ple de grans monuments, pobles medievals i àrabs, i espais naturals molt macos. La gent és propera i amable. És una terra pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Allà mai no us sentireu estranys. Visiteu els seus pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells. Si podeu evitar el sol viu i abrusador de l’estiu, i anar-hi ara, per Setmana Santa, quan l’encantadora primavera, omple els camps de flors, molt millor. Son pobles i viles recollides, netes, espectaculars, amb carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus. No us perdeu Elvas, a tocar de la frontera espanyola, amb les seves muralles, el castell. O Estremoz, una altra bella vila medieval, amb ciutadella i castell. O la petita Evoramonte, enfilada com el seu nom indica, dalt d’un turó, amb carrers estrets, muralles i cases encalades. Arribem ara, seguint la ruta, a Évora, la capital, plena, bellíssima, amb el temple romà, la catedral, els carrers moriscos. Les esglèsies, la capella dels ossos, tan tètrica. I continuem cap al sud, cap a Monsaraz, petit poblet penjat, una cucada, o Mourao, bonica ciutat també, ja ha tocar d’Espanya, d’Extremadura, amb un castell graciós. Una volta de 200 kms. Fàcil per unes petites vacances. I a uns 900 kms. de Barcelona. L’Alentejo pot oferir altres encants que no hem citat, com ara les cutats d’aire musulmà situades més al sud encara, com Beja i Serpa, molt boniques. O Vila Viçosa, no lluny d’Evora o Estremoz, amb el seu impactant palau barroc dels Ducs de Braganza, reis de Portugal. O Borba, la ciutat del marbre. L’Alentejo també té platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. I de camí, pareu a Cáceres. Quina ciutat medieval tan bonica!. O entrant per València d’Alcántara, feu nit a Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. Us afartareu de castells i muralles, de cases plenes de calç i colors. Per dormir feu centre a Évora, perquè és una passada. Visiteu el temple de Diana, la catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

The white and yellow streets of Évora, which over time also make gray, tell us when the town, now capital of Alentejo, was the largest Muslim city in Portugal. Visit the Alentejo, a beautiful land in Portugal. There are a lot of little towns with white houses and big castles attending you!.

Les rues blanches et jaunes d’Évora, nous apprennent que la ville, aujourd’hui capitale de l’Alentejo, était la plus grande ville musulmane du Portugal. Tout l’Alentejo est plein de belles villages avec maisons blanches et chateaux forts qui vous attendent.

Peníscola de nou

Peníscola és una fantàstica vila medieval que sembla surar damunt l’aigua blava del mar Mediterrani. Passejar pels seus carrers estrets, blancs, admirar el seu castell, i les muralles, és molt evocador. Banyar-ses en la seva platja de sorra fina, en un mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, és una pura delícia. Una sortida familiar molt clara. Per més venuda al turisme de masses que estigui la costa de Castelló, Peníscola serà sempre Peníscola. Malgrat els hotels, les discos, els bars i les botigues de records… Perquè el poble antic, al mig del mar, dominat pel castell del Papa Lluna conserva encara alguna cosa, fins i tot sota el vertigen consumista. Ens agrada el seu port on arriben les barques de pesca amb el peu fresc, a mitja tarda. Penyíscola sempre enganxa. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping, hostals, hotels i grans complexos. Hotels recomanables, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. O el Tio Pepe, un bon hotel, cèntric i bé de preu, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. O l’hotel Estrella de Mar, renovat, a primera línia de platja, on anàvem fa molts anys, quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, al carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos !.

 

Carnaval de Vinaròs

La vila de Vinaròs organitza un Carnaval de primera, i és un bon lloc per a passar-hi un pont o unes petites vacances. Teniu la seva platja, molt gran, càlida, d’aigües transparents i de sorra fina, ideal per als infants perquè no cobreix i és molt segura. Cap al nord s’extén una costa retallada, plena de petites cales d’arena blanca, aigües calmes i natura força verge, malgrat les urbanitzacions. Totes fàcilment accessibles des de l’antiga N-340, abans d’arribar a Alcanar. I cap al sud s’obre la llarga platja que acaba a Penyíscola passant per Benicarlo. El clima, molt benigne, convida a estar-se al carrer veient la desfilada. Son més de 300 dies de sol anuals!. Per això us volem convidar a pujar a Vinaròs aquest cap de setmana per viure el seu Carnaval, a quarts de set de la tarda, dissabte o diumenge, a la primera rua, o a la segona rua. A Vinaròs hi ha un parell de bons hotels, l’Aura, modern, i el Vinaròs Platja, més antic, més gran, tots dos amb tots els serveis, piscina, párking… i a preus imbatibles, inaudits. Dos molt bons hotels. I un seguit de restaurants fabulosos. La simpática pizzeria Italiana, amb plats de pasta, pizzes i especialitats italianes. Bona cuina a preus ridículs. I al costat del mar. Al cantó la Cuina d’Adela. Un restaurant diferent, original, que proposa una cuina novedosa. Recomanable. Al costat d’aquests dos, al mateix passeig marítim, El Barco ofereix menjars mariners, arrossos i peix de tota la vida. Un clàssic. Uns carrers més endins el Bar Nou és un fals local de tapes. Les seves tapes son construccions gastronòmiques elaborades per als paladars més exigents. Finalment passeig enllà, al final, teniu un argentí del que ens han parlat molt bé, però que no hem probat. Finalment dir-vos que Vinaròs pot ser un magnífic centre d’excursions. En un radi de 80 kms. teniu atractius tan potents com el Delta de l’Ebre, Tortosa, Morella, Els Ports de Beseit, el Maestrat, Penyíscola, Ulldecona. Llocs que fan de Vinaròs una base de sortides familiars molt potent. Bon carnestoltes a Vinaròs!.

Vinaroz es un pueblo grande con una playa magnífica y buenos hoteles y restaurantes. Y este fin de semana organizan un carnaval de primera, sábado y domingo tarde, dos ruas idénticas. Cercano a Peñíscola, a Tortosa, a Morella, al Delta del Ebro  y a otros destinos fabulosos, es una base inmejorable para excursiones en familia por estas zonas del sur de Cataluña y norte del Pais Valenciano.

Vinaròs

En principi aquest poble gran, el primer del País Valencià que trobem en sortir de Catalunya, no sembla tenir res que oferir al viatger. Errada greu. Si bé és cert que comparada amb veïnes amb més sort, com ara Penyíscola, la vila de Vinaròs sembla sortir perdent, us volem demostrar que és un bon lloc per a passar-hi un pont o unes petites vacances. Teniu la seva platja, molt gran, càlida, d’aigües transparents i de sorra fina, ideal per als infants perquè no cobreix i és molt segura. I no en te només una sinó unes quantes. Poca gent sap que cap al nord s’extén una costa retallada, plena de petites cales d’arena blanca, aigües calmes i natura força verge, malgrat les urbanitzacions. Totes fàcilment accessibles des de l’antiga N-340, abans d’arribar a Alcanar. I cap al sud s’obre la llarga platja que acaba a Penyíscola passant per Benicarlo. En segon terme cal valorar el clima, molt benigne, que fa possible la banyada des de l’abril al novembre, amb més de 300 dies de sol anuals. En tercer lloc l’allotjament i la gastronomia. A Vinaròs hi ha un parell de bons hotels, l’Aura, modern, i el Vinaròs Platja, més antic, més gran, tots dos amb tots els serveis, piscina, párking… i a preus imbatibles, inaudits. Dos molt bons hotels. I un seguit de restaurants fabulosos. La simpática pizzeria Italiana, amb plats de pasta, pizzes i especialitats italianes. Bona cuina a preus ridículs. I al costat del mar. Al cantó la Cuina d’Adela. Un restaurant diferent, original, que proposa una cuina novedosa. Recomanable. Al costat d’aquests dos, al mateix passeig marítim, El Barco ofereix menjars mariners, arrossos i peix de tota la vida. Un clàssic. Uns carrers més endins el Bar Nou és un fals local de tapes. Les seves tapes son construccions gastronòmiques elaborades per als paladars més exigents. Finalment passeig enllà, al final, teniu un argentí del que ens han parlat molt bé, però que no hem probat. Finalment dir-vos que Vinaròs pot ser un magnífic centre d’excursions. En un radi de 80 kms. teniu atractius tan potents com el Delta de l’Ebre, Tortosa, Morella, Els Ports de Beseit, el Maestrat, Penyíscola, Ulldecona. Llocs que fan de Vinaròs una base de sortides familiars molt potent.

Vinaroz es un pueblo grande con una playa magnífica y buenos hoteles y restaurantes. Cercano a Peñíscola, a Tortosa, a Morella, al Delta del Ebro  y a otros destinos fabulosos, es una base inmejorable para excursiones en familia por estas zonas del sur de Cataluña y norte del Pais Valenciano.

Esbaiola’t

Esbaiola’t és un festival de teatre al carrer, apte per a tots els públics, especialment per a l’infantil, que fa uns anys que organitzen a Esterri d’Àneu, aquest proper quart cap de setmana de juliol. Pretén donar a conèixer les Valls d’Àneu, mercès al teatre de qualitat. Hi trobareu un munt d’espectacles de circ, de carrer, contacontes, jocs, titelles, tallers i malabars ompliran els carrers d’Esterri durant tot el cap de setmana. A més d’espectacles de pagament, la reserva dels quals cal fer on-line!, n’hi ha molts de lliures, al carrer. I si no feu la reserva via internet podeu comprar entrades a l’oficina d’informació del festival, situada a la Plaça de la Closa, número 1. Quina bona idea passar el cap de setmana o unes vacances en aquestes valls fresques i gemades, a la muntanya, amb la família. Un cap de setmana o unes vacances fent una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. A Esterri i el voltants teniu un munt de bons hostals i hotels on dormir, que també tenen bons restaurants on menjar molt bé. Podeu anar a Els Puits, fantàstic. A l’Esterri Park, no malament, com tampoc ho està l’Hostal Vall d’Aneu. De més categoria, a l’entrada de la vila, hi ha el Trainera. A València d’Àneu, a tocar, teniu Lo Paller, molt bon hotel de muntanya, i el La Morera, gens malament. Tema càmping també ho teniu magnífic. Hi ha el Presalla, i a La Guingueta, al costat d’un llac bellíssim, el Nou Càmping. També el Vall d’Àneu. En el llac hi podreu fer tota mena d’esports d’aigua. Fora dels restaurants d’hotel us volem recomanar vivament una braseria, anomenada L’Esquella, on hem menjat molt bé, just davant un molt interessant Museu de la Vida Rural, que us recomanem també de visitar amb els vostres infants. Fora d’Esterri, a Escaló teniu el Castellarnau. També podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, el millor per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. L’Hotel Saurat, que havia estat un gran hotel, després d’uns anys tancat reobre amb instal·lacions una mica envellides però correctes. A Espot hi ha bons càmpings també. Un més tradicional, anomenat La Mola, i un de muntanya, el Vora Parc. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara el ja citat monestir de Sant Pere del Burgal, o els que hi ha a les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles romàniques, com ara les de Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Esterri d’Àneu es un pueblo grande, situado en el corazón del Pirineo, en medio del Pallars Sobirà, más arriba de Tremp, Sort y Llavorsí.  Allí hacen un festival de espectaculos de calle para niños muy interesante, precisamente estos dias del próximo fin de semana. Para comer y dormir en el mismo pueblo, tienen muchos hoteles, y buenos restaurantes. Recomendamos l’Esquella, al lado del Eco Museo, que merece una visita familiar. En escaló teneis el hotel Castellarnau, muy recomendable. Ineludible si desean pasar un fin de semana en estos valles, en la montaña, con la familia. Y aprovechad para hacer una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Aran por la Bonaigua. O bien se puede pasar el fin de semana haciendo un descubrimiento de la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o los vecinos valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. También se puede ir a parar a Espot, no muy lejos, donde tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Buenas habitaciones, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogeran como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como el ya citado monasterio de Sant Pere del Burgal, o los que hay en los Valles de Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

Falles a les Valls d’Isil i Àneu

Per Sant Joan, als catalans, ens agrada jugar amb el foc. Tota la Mediterrània juga amb el foc pels volts del solstici d’estiu. A Catalunya, cada poble, cada barri o carrer, treu els mobles vells a la plaça i munta una bona foguera. Més tard, treu també les cadires, la coca i el cava, i es disposa a passar una bona estona xerrant amb els parents i amics. Però hi ha indrets del nostre país, on aquesta tradició pren un caire ben especial. Sobretot a les valls del Pirineu. I avui us volem parlar d’una nit de Sant Joan diferent. Us volem parlar de les Falles d’Alòs d’Isil, a la Vall d’Isil, al Pallars Sobirà, a tocar d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan, recordant el ritual del solstici d’estiu, el petit poble d’Isil celebra la tradicional festa de les falles. Més o menys un mes abans de la nit de Sant Joan els joves del poble van cap al bosc de la muntanya d’Airoto. Allà trien els pins que s’han de tallar i deixen els troncs ben pelats. Els porten després fins un tuc rocós anomenat “Faro”. Un cop allà tallen les anomenades falles. La nit de Sant Joan el poble d’Isil s’enagalana. Tothom surt al capvespre i es reuneix a la plaça, on s’encén la falla gran. De la muntanya baixen llavors, serpentejant, els fallaires que ja han iniciat el descents. Arriben a l’ermita romànica  de Sant Joan, magnífica, que heu de visitar, al costat del riu, amb el cementiri al davant. Es fan set creus en honor dels morts i van cap a la plaça. Allà salten damunt del foc i se’n van a còrrer pels carrererons de la vila fins arribar a la plaça Major. Des d’allí donaran set voltes de ritual a l’església, i apilaran les falles al mig de la plaça. Podreu assistir a aquest màgic esdeveniment mentre veieu ballar el ball de bastons, i el ball pla, que uneix a les parelles de manera tel·lúrica per a sempre.  No podeu deixar de passar, al menys, una revetlla de Sant Joan a Isil. No podeu deixar de viure la gran foguera a la plaça de l’esglèsia, o veure la baixada de les falles, ni la rebuda que les noies del poble fan als xiquets. Heu de ballar les dances antigues al voltant del foc. Complir rituals que ens remunten  a la nit dels temps, ancestrals i únics, repetits cada any, en el cicle etern de la vida. Afegiu-vos a la festa. La recordareu per sempre. A les valls d’Àneu hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot… on ens agrada particularment el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya. I camí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc, l’Hotel Els Avets. A Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta. Ara ja fa calor… i és agradable acampar. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el maravellós Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca Sant Joan al Pallars!.

En toda Cataluña, la noche de Sant Joan, nos gusta jugar con el fuego. Aún diría más, en todo el Mediterráneo, jugamos con el fuego, sobre todo alrededor del solsticio de verano. Pero en Cataluña cada pueblo, cada barrio o calle, saca los muebles viejos en la plaza y monta una buena hoguera. Más tarde, saca también las sillas, la coca y el cava, y se dispone a pasar un buen rato haciendo cháchara con los parientes y amigos. Pero hay lugares de nuestro país, donde esta tradición toma un cariz muy especial. Sobre todo en los valles del Pirineo. Y hoy os queremos hablar de una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas de Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes de Isil, llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año no tienen ningún compromiso con la tía, o es una tía marchosa, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roya. Y muchos campings, como el Nou de la Guingueta. Ahora ya hace calor … y es agradable acampar. El mismo día de Sant Joan, ya de vuelta, pueden parar un momento en la Feria de Sort. Allí sus pequeños y pequeñas podrán ver cómo se esquilan las ovejas. Todo un espectáculo. Por supuesto, feria de productos artesanos. Si quiere dormir en el mismo Sort, puede alojarse en el hotel, o los apartamentos, Pessets. Lo mejor de la comarca, sin duda. En Sort también hay un buen camping, junto al río: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.

Falles a sant Joan d’Isil

Per Sant Joan, als catalans, ens agrada jugar amb el foc. Tota la Mediterrània juga amb el foc pels volts del solstici d’estiu. A Catalunya, cada poble, cada barri o carrer, treu els mobles vells a la plaça i munta una bona foguera. Més tard, treu també les cadires, la coca i el cava, i es disposa a passar una bona estona xerrant amb els parents i amics. Però hi ha indrets del nostre país, on aquesta tradició pren un caire ben especial. Sobretot a les valls del Pirineu. I avui us volem parlar d’una nit de Sant Joan diferent. Us volem parlar de les Falles d’Alòs d’Isil, a la Vall d’Isil, al Pallars Sobirà, a tocar d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan, recordant el ritual del solstici d’estiu, el petit poble d’Isil celebra la tradicional festa de les falles. Més o menys un mes abans de la nit de Sant Joan els joves del poble van cap al bosc de la muntanya d’Airoto. Allà trien els pins que s’han de tallar i deixen els troncs ben pelats. Els porten després fins un tuc rocós anomenat “Faro”. Un cop allà tallen les anomenades falles. La nit de Sant Joan el poble d’Isil s’enagalana. Tothom surt al capvespre i es reuneix a la plaça, on s’encén la falla gran. De la muntanya baixen llavors, serpentejant, els fallaires que ja han iniciat el descents. Arriben a l’ermita romànica  de Sant Joan, magnífica, que heu de visitar, al costat del riu, amb el cementiri al davant. Es fan set creus en honor dels morts i van cap a la plaça. Allà salten damunt del foc i se’n van a còrrer pels carrererons de la vila fins arribar a la plaça Major. Des d’allí donaran set voltes de ritual a l’església, i apilaran les falles al mig de la plaça. Podreu assistir a aquest màgic esdeveniment mentre veieu ballar el ball de bastons, i el ball pla, que uneix a les parelles de manera tel·lúrica per a sempre.  No podeu deixar de passar, al menys, una revetlla de Sant Joan a Isil. No podeu deixar de viure la gran foguera a la plaça de l’esglèsia, o veure la baixada de les falles, ni la rebuda que les noies del poble fan als xiquets. Heu de ballar les dances antigues al voltant del foc. Complir rituals que ens remunten  a la nit dels temps, ancestrals i únics, repetits cada any, en el cicle etern de la vida. Afegiu-vos a la festa. La recordareu per sempre. A les valls d’Àneu hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot… on ens agrada particularment el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya. I camí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc, l’Hotel Els Avets. A Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta. Ara ja fa calor… i és agradable acampar. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el maravellós Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca Sant Joan al Pallars!.

En toda Cataluña, la noche de Sant Joan, nos gusta jugar con el fuego. Aún diría más, en todo el Mediterráneo, jugamos con el fuego, sobre todo alrededor del solsticio de verano. Pero en Cataluña cada pueblo, cada barrio o calle, saca los muebles viejos en la plaza y monta una buena hoguera. Más tarde, saca también las sillas, la coca y el cava, y se dispone a pasar un buen rato haciendo cháchara con los parientes y amigos. Pero hay lugares de nuestro país, donde esta tradición toma un cariz muy especial. Sobre todo en los valles del Pirineo. Y hoy os queremos hablar de una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas de Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes de Isil, llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año no tienen ningún compromiso con la tía, o es una tía marchosa, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roya. Y muchos campings, como el Nou de la Guingueta. Ahora ya hace calor … y es agradable acampar. El mismo día de Sant Joan, ya de vuelta, pueden parar un momento en la Feria de Sort. Allí sus pequeños y pequeñas podrán ver cómo se esquilan las ovejas. Todo un espectáculo. Por supuesto, feria de productos artesanos. Si quiere dormir en el mismo Sort, puede alojarse en el hotel, o los apartamentos, Pessets. Lo mejor de la comarca, sin duda. En Sort también hay un buen camping, junto al río: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.

Esbaiola’t

Esbaiola’t és un festival de teatre al carrer, apte per a tots els públics, especialment per a l’infantil, que fa uns anys que organitzen la Cia de Comediants La Baldufa i l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, i que es realitza anualment en aquesta població el quart cap de setmana de juliol. Enguany es realitzarà la sisena edició d’aquest festival que pretén donar a conèixer les Valls d’Àneu, mercès al teatre de qualitat. Hi trobareu un munt d’espectacles de circ, de carrer, contacontes, jocs, titelles, tallers i malabars ompliran els carrers d’Esterri durant tot el cap de setmana. Si voleu anar-hi heu d’estar atents, perquè la venda d’entrades online finalitzarà el 20 de juliol. Aquest any cada espectacle de pagament, n’hi ha molts de lliures, al carrer, tindrà la seva pròpia entrada. Si no feu la reserva via internet podeu comprar entrades a l’oficina d’informació del festival, situada a la Plaça de la Closa, número 1, a partir del 24 de juliol de 2014, del dijous, dia 24 de juliol fins el diumenge, dia 27. Quina bona idea passar el cap de setmana o unes vacances en aquestes valls fresques i gemades, a la muntanya, amb la família. Un cap de setmana o unes vacances fent una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. A Esterri i el voltants teniu un munt de bons hostals i hotels on dormir, que també tenen bons restaurants on menjar molt bé. Podeu anar a Els Puits, fantàstic. A l’Esterri Park, no malament, com tampoc ho està l’Hostal Vall d’Aneu. De més categoria, a l’entrada de la vila, hi ha el Trainera. A València d’Àneu, a tocar, teniu Lo Paller, molt bon hotel de muntanya, i el La Morera, gens malament. Tema càmping també ho teniu magnífic. Hi ha el Presalla, i a La Guingueta, al costat d’un llac bellíssim, el Nou Càmping. També el Vall d’Àneu. En el llac hi podreu fer tota mena d’esports d’aigua. Fora dels restaurants d’hotel us volem recomanar vivament una braseria, anomenada L’Esquella, on hem menjat molt bé, just davant un molt interessant Museu de la Vida Rural, que us recomanem també de visitar amb els vostres infants. Fora d’Esterri, a Escaló teniu el Castellarnau. També podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, el millor per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. L’Hotel Saurat, que havia estat un gran hotel, després d’uns anys tancat reobre amb instal·lacions una mica envellides però correctes. A Espot hi ha bons càmpings també. Un més tradicional, anomenat La Mola, i un de muntanya, el Vora Parc. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara el ja citat monestir de Sant Pere del Burgal, o els que hi ha a les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles romàniques, com ara les de Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Esterri d’Àneu es un pueblo grande, situado en el corazón del Pirineo, en medio del Pallars Sobirà, más arriba de Tremp, Sort y Llavorsí.  Allí hacen un festival de espectaculos de calle para niños muy interesante, precisamente estos dias del próximo fin de semana. Para comer y dormir en el mismo pueblo, tienen muchos hoteles, y buenos restaurantes. Recomendamos l’Esquella, al lado del Eco Museo, que merece una visita familiar. En escaló teneis el hotel Castellarnau, muy recomendable. Ineludible si desean pasar un fin de semana en estos valles, en la montaña, con la familia. Y aprovechad para hacer una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Aran por la Bonaigua. O bien se puede pasar el fin de semana haciendo un descubrimiento de la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o los vecinos valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. También se puede ir a parar a Espot, no muy lejos, donde tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Buenas habitaciones, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogeran como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como el ya citado monasterio de Sant Pere del Burgal, o los que hay en los Valles de Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

Les falles d’Isil

Per Sant Joan, als catalans, ens agrada jugar amb el foc. Tota la Mediterrània juga amb el foc pels volts del solstici d’estiu. A Catalunya, cada poble, cada barri o carrer, treu els mobles vells a la plaça i munta una bona foguera. Més tard, treu també les cadires, la coca i el cava, i es disposa a passar una bona estona xerrant amb els parents i amics. Però hi ha indrets del nostre país, on aquesta tradició pren un caire ben especial. Sobretot a les valls del Pirineu. I avui us volem parlar d’una nit de Sant Joan diferent. Us volem parlar de les Falles d’Alòs d’Isil, a la Vall d’Isil, al Pallars Sobirà, a tocar d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan, recordant el ritual del solstici d’estiu, el petit poble d’Isil celebra la tradicional festa de les falles. Més o menys un mes abans de la nit de Sant Joan els joves del poble van cap al bosc de la muntanya d’Airoto. Allà trien els pins que s’han de tallar i deixen els troncs ben pelats. Els porten després fins un tuc rocós anomenat “Faro”. Un cop allà tallen les anomenades falles. La nit de Sant Joan el poble d’Isil s’enagalana. Tothom surt al capvespre i es reuneix a la plaça, on s’encén la falla gran. De la muntanya baixen llavors, serpentejant, els fallaires que ja han iniciat el descents. Arriben a l’ermita romànica  de Sant Joan, magnífica, que heu de visitar, al costat del riu, amb el cementiri al davant. Es fan set creus en honor dels morts i van cap a la plaça. Allà salten damunt del foc i se’n van a còrrer pels carrererons de la vila fins arribar a la plaça Major. Des d’allí donaran set voltes de ritual a l’església, i apilaran les falles al mig de la plaça. Podreu assistir a aquest màgic esdeveniment mentre veieu ballar el ball de bastons, i el ball pla, que uneix a les parelles de manera tel·lúrica per a sempre.  No podeu deixar de passar, al menys, una revetlla de Sant Joan a Isil. No podeu deixar de viure la gran foguera a la plaça de l’esglèsia, o veure la baixada de les falles, ni la rebuda que les noies del poble fan als xiquets. Heu de ballar les dances antigues al voltant del foc. Complir rituals que ens remunten  a la nit dels temps, ancestrals i únics, repetits cada any, en el cicle etern de la vida. Afegiu-vos a la festa. La recordareu per sempre. A les valls d’Àneu hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot… on ens agrada particularment el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya. I camí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc, l’Hotel Els Avets. A Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta. Ara ja fa calor… i és agradable acampar. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el maravellós Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca Sant Joan al Pallars!.

En toda Cataluña, la noche de Sant Joan, nos gusta jugar con el fuego. Aún diría más, en todo el Mediterráneo, jugamos con el fuego, sobre todo alrededor del solsticio de verano. Pero en Cataluña cada pueblo, cada barrio o calle, saca los muebles viejos en la plaza y monta una buena hoguera. Más tarde, saca también las sillas, la coca y el cava, y se dispone a pasar un buen rato haciendo cháchara con los parientes y amigos. Pero hay lugares de nuestro país, donde esta tradición toma un cariz muy especial. Sobre todo en los valles del Pirineo. Y hoy os queremos hablar de una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas de Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes de Isil, llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año no tienen ningún compromiso con la tía, o es una tía marchosa, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roya. Y muchos campings, como el Nou de la Guingueta. Ahora ya hace calor … y es agradable acampar. El mismo día de Sant Joan, ya de vuelta, pueden parar un momento en la Feria de Sort. Allí sus pequeños y pequeñas podrán ver cómo se esquilan las ovejas. Todo un espectáculo. Por supuesto, feria de productos artesanos. Si quiere dormir en el mismo Sort, puede alojarse en el hotel, o los apartamentos, Pessets. Lo mejor de la comarca, sin duda. En Sort también hay un buen camping, junto al río: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.