València, revisitada

Plaça i basílica dels Desamparats i porta dels apòstols de la catedral de València

Hem tornat de nou a València. Hem fet el curt camí des de Barcelona. És un destí fantàstic per moure’ns en família. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació molt fàcil. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Allà està l’església de Sant Nicolau, la Capella Sixtina Valenciana. Increibles pintures ocupen tota la nau. Girem a la dreta, cap al carrer Serranos fins arribar a les torres de muralla més maques d’Europa. Les passem, les admirem. Baixem al parc del Vell Túria. No hi ha riu però si bonics jardins. Reculem i entrem de nou a la ciutat antiga. A la dreta hi ha el barri del Carme, popular i llevantí. I el IVAM, el Museu d’art modern, molt maco. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Quart una mica més lluny. Tornem al carrer de Cavallers, veient les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar. Arribem de nou a la plaça de la Mare de Déu dels desamparats, al Miquelet. A la dreta, al final de la plaça, cerquem la torre amagada de l’església de Santa Catalina, torre barroca per una església gòtica preciosa. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat central de la ciutat, de nou modernista. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella de l’església dels Sants Joans i, al davant, la llotja de la seda, fantasia gòtica. La Llotja de la Seda és el millor espai del gòtic civil a Espanya, i d’Europa. Una poesia feta pedra.

Oceanogràfic de València

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir, al centre, us recomanem l’Hotel RH Sorolla Centro, una passada, i aparqueu al pàrquing Lys, al costat. Una aposta guanyadora. Per menjar al centre, qualsevol bar de tapes és prou bo. Però ens mola la Taberna de los Gómez. Fora del centre, a la ciutat de les Arts i les Ciències, teniu molts hotels. Ens agrada l’Oceànic, afiliat a Melià. Bon hotel. Per menjar, prop de l’Oceanogràfic,no us perdeu Al solito Posto, un italià on dinareu o sopareu de fàbula. Fora de la ciutat aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?.

Recomendamos tener en cuenta el hotel RH Sorolla Centro, en medio de la ciudad, y la Taberna de los Gómez para comer allí.

Més enllà de Penyíscola: València

València pot ser un destí fantàstic per moure’ns en família quan acabi el confinament. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació post corona virus. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’església de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella modernista. Mercat central de València.

Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interès. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar.

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

     

  

  

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Monacàlia a Navarcles

 

A la vila de Navarcles, una bella població del Bages, fan aquest proper cap de setmana una fira medieval dedicada als monjos i al seu món: la Fira Monacàlia 2019. És molt natural que així sigui, perquè la gent de Navarcles es troben a tocar del monestir de Sant Benet de Bages, un dels més impressionants cenobis romànics de Catalunya, que no podeu deixar de visitar. Arran de la seva restauració i transformació en Món Sant Benet, Navarcles va començar a rebre turisme i, agraïda, va decidir dedicar una fira temàtica a la vida de l’edat mitjana, des de l’òptica dels clergues. Una visió no sempre celestial. Els carrers del poble es transformen. Hi ha espais lúdics i temàtics, representacions teatrals, parades, cercaviles, música… en fí, tot el que podeu demanar-li a una fira medieval clàssica, però molt ben organitzat i muntat. Però encara hi ha més. S’organitzen actes expressament pensats per la canalla, com ara una tirolina des del campanar, o bé les atraccions de fira. També hi haurà parades de tota mena, combinades amb una mostra d’oficis. Es podrà fer una volta a la plaça amb els rucs. Pel que fa a tallers infantils destacarem el que proposa construir un gran vitrall o fer sabó i lleixiu tot enllestint la bugada, o bé el d’elaboració d’espelmes amb canya de riu. Interessant la construcció d’arnes amb canyís i d’arneres de pedra seca. L’església de Navarcles estarà oberta i il·luminada amb espelmes. Tot el dia gaudireu d’actuacions musicals. Es podrà pujar al campanar i contemplar el fantàstic paisatge que envolta Navarcles, per un euro. Món Sant Benet dedica una part molt important del seu espai a la cuina catalana i la seva renovació. Monacàlia no descuida gens aquest apartat. Teniu paradetes gastronòmiques per llepar-vos els dits i espais dedicats al plaer de la gula. Molt edificant. Si amb tot aquest menjar no en teniu prou heu de saber que a Navarcles sempre hem dinat molt bé. A Can Muntané, naturalment. Un restaurant d’hostal molt clàssic, al centre del poble. També menjareu molt bé a Can Patoi, també al centre. Bona Monacàlia!.

En Navarcles, bella población del Bages, montan una feria medieval dedicada a los monjes y su mundo: monácalia. Natural. Se encuentran junto al monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los más impresionantes cenobios románicos de Cataluña, que no pueden vds. dejar de visitar. A raíz de su restauración y transformación en Món Sant Benet, Navarcles comenzó a recibir turismo y, agradecida, decidió dedicar una feria temática a la vida en la Edad Media, desde la óptica de los clérigos. Una visión no siempre celestial. Las calles del pueblo se transforman. Hay espacios lúdicos y temáticos, representaciones teatrales, paradas, pasacalles, música … en fin, todo lo que pueden pedirle a una feria medieval clásica, pero muy bien organizado y montado. Pero aún hay más. Se organizan actos expresamente pensados para los niños, como una tirolina desde el campanario, o bien las atracciones de feria. Dado que Món Sant Benet dedica una parte muy importante en la cocina catalana y su renovación, monacalia no descuida para nada este apartado. Tiene paradas gastronómicas para chuparse los dedos y espacios dedicados al placer de la gula. Muy edificante. Si con toda esta comida no tenéis bastante debeis saber que en Navarcles siempre hemos comido muy bien. En Can Muntané, naturalmente. Un restaurante clásico, el centro del pueblo: la calle de Fortià Solà, 1-3. Reserva: 93 831 04 40 / 93 831 03 65.

La Monacàlia de Navarcles

A la vila de Navarcles, una bella població del Bages, fan aquest proper cap de setmana una fira medieval dedicada als monjos i al seu món: la Fira Monacàlia 2018. És molt natural que així sigui, perquè la gent de Navarcles es troben a tocar del monestir de Sant Benet de Bages, un dels més impressionants cenobis romànics de Catalunya, que no podeu deixar de visitar. Arran de la seva restauració i transformació en Món Sant Benet, Navarcles va començar a rebre turisme i, agraïda, va decidir dedicar una fira temàtica a la vida de l’edat mitjana, des de l’òptica dels clergues. Una visió no sempre celestial. Els carrers del poble es transformen. Hi ha espais lúdics i temàtics, representacions teatrals, parades, cercaviles, música… en fí, tot el que podeu demanar-li a una fira medieval clàssica, però molt ben organitzat i muntat. Però encara hi ha més. S’organitzen actes expressament pensats per la canalla, com ara una tirolina des del campanar, o bé les atraccions de fira. També hi haurà parades de tota mena, combinades amb una mostra d’oficis, i un espai especial dedicat a l’art de la seda. Es podrà fer una volta a la plaça amb els rucs. Pel que fa a tallers infantils destacarem el que proposa construir un gran vitrall o fer sabó i lleixiu tot enllestint la bugada, o bé el d’elaboració d’espelmes amb canya de riu. Interessant la construcció d’arnes amb canyís i d’arneres de pedra seca. L’església de Navarcles estarà oberta i il·luminada amb espelmes. Tot el dia gaudireu d’actuacions musicals. Es podrà pujar al campanar i contemplar el fantàstic paisatge que envolta Navarcles, per un euro. Món Sant Benet dedica una part molt important del seu espai a la cuina catalana i la seva renovació. Monacàlia no descuida gens aquest apartat. Teniu paradetes gastronòmiques per llepar-vos els dits i espais dedicats al plaer de la gula. Molt edificant. Si amb tot aquest menjar no en teniu prou heu de saber que a Navarcles sempre hem dinat molt bé. A Can Muntané, naturalment. Un restaurant d’hostal molt clàssic, al centre del poble. També menjareu molt bé a Can Patoi, també al centre. Bona Monacàlia!.

En Navarcles, bella población del Bages, montan una feria medieval dedicada a los monjes y su mundo: monácalia. Natural. Se encuentran junto al monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los más impresionantes cenobios románicos de Cataluña, que no pueden vds. dejar de visitar. A raíz de su restauración y transformación en Món Sant Benet, Navarcles comenzó a recibir turismo y, agradecida, decidió dedicar una feria temática a la vida en la Edad Media, desde la óptica de los clérigos. Una visión no siempre celestial. Las calles del pueblo se transforman. Hay espacios lúdicos y temáticos, representaciones teatrales, paradas, pasacalles, música … en fin, todo lo que pueden pedirle a una feria medieval clásica, pero muy bien organizado y montado. Pero aún hay más. Se organizan actos expresamente pensados para los niños, como una tirolina desde el campanario, o bien las atracciones de feria. Dado que Món Sant Benet dedica una parte muy importante en la cocina catalana y su renovación, monacalia no descuida para nada este apartado. Tiene paradas gastronómicas para chuparse los dedos y espacios dedicados al placer de la gula. Muy edificante. Si con toda esta comida no tenéis bastante debeis saber que en Navarcles siempre hemos comido muy bien. En Can Muntané, naturalmente. Un restaurante clásico, el centro del pueblo: la calle de Fortià Solà, 1-3. Reserva: 93 831 04 40 / 93 831 03 65.

Monacàlia de Navarcles

A la vila de Navarcles, una bella població del Bages, fan aquest proper cap de setmana una fira medieval dedicada als monjos i al seu món: la Fira Monacàlia 2017. És molt natural que així sigui, perquè la gent de Navarcles es troben a tocar del monestir de Sant Benet de Bages, un dels més impressionants cenobis romànics de Catalunya, que no podeu deixar de visitar. Arran de la seva restauració i transformació en Món Sant Benet, Navarcles va començar a rebre turisme i, agraïda, va decidir dedicar una fira temàtica a la vida de l’edat mitjana, des de l’òptica dels clergues. Una visió no sempre celestial. Els carrers del poble es transformen. Hi ha espais lúdics i temàtics, representacions teatrals, parades, cercaviles, música… en fí, tot el que podeu demanar-li a una fira medieval clàssica, però molt ben organitzat i muntat. Però encara hi ha més. S’organitzen actes expressament pensats per la canalla, com ara una tirolina des del campanar, o bé les atraccions de fira. També hi haurà parades de tota mena, combinades amb una mostra d’oficis, i un espai especial dedicat a l’art de la seda. Es podrà fer una volta a la plaça amb els rucs. Pel que fa a tallers infantils destacarem el que proposa construir un gran vitrall o fer sabó i lleixiu tot enllestint la bugada, o bé el d’elaboració d’espelmes amb canya de riu. Interessant la construcció d’arnes amb canyís i d’arneres de pedra seca. L’església de Navarcles estarà oberta i il·luminada amb espelmes. Tot el dia gaudireu d’actuacions musicals. Es podrà pujar al campanar i contemplar el fantàstic paisatge que envolta Navarcles, per un euro. Món Sant Benet dedica una part molt important del seu espai a la cuina catalana i la seva renovació. Monacàlia no descuida gens aquest apartat. Teniu paradetes gastronòmiques per llepar-vos els dits i espais dedicats al plaer de la gula. Molt edificant. Si amb tot aquest menjar no en teniu prou heu de saber que a Navarcles sempre hem dinat molt bé. A Can Muntané, naturalment. Un restaurant d’hostal molt clàssic, al centre del poble. També menjareu molt bé a Can Patoi, també al centre. Bona Monacàlia!.

En Navarcles, bella población del Bages, montan una feria medieval dedicada a los monjes y su mundo: monácalia. Natural. Se encuentran junto al monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los más impresionantes cenobios románicos de Cataluña, que no pueden vds. dejar de visitar. A raíz de su restauración y transformación en Món Sant Benet, Navarcles comenzó a recibir turismo y, agradecida, decidió dedicar una feria temática a la vida en la Edad Media, desde la óptica de los clérigos. Una visión no siempre celestial. Las calles del pueblo se transforman. Hay espacios lúdicos y temáticos, representaciones teatrales, paradas, pasacalles, música … en fin, todo lo que pueden pedirle a una feria medieval clásica, pero muy bien organizado y montado. Pero aún hay más. Se organizan actos expresamente pensados para los niños, como una tirolina desde el campanario, o bien las atracciones de feria. Dado que Món Sant Benet dedica una parte muy importante en la cocina catalana y su renovación, monacalia no descuida para nada este apartado. Tiene paradas gastronómicas para chuparse los dedos y espacios dedicados al placer de la gula. Muy edificante. Si con toda esta comida no tenéis bastante debeis saber que en Navarcles siempre hemos comido muy bien. En Can Muntané, naturalmente. Un restaurante clásico, el centro del pueblo: la calle de Fortià Solà, 1-3. Reserva: 93 831 04 40 / 93 831 03 65.

La Fira Monacàlia a Navarcles

A la vila de Navarcles, una bella població del Bages, fan aquest proper cap de setmana una fira medieval dedicada als monjos i al seu món: la Fira Monacàlia 2016. És molt natural que així sigui, perquè la gent de Navarcles es troben a tocar del monestir de Sant Benet de Bages, un dels més impressionants cenobis romànics de Catalunya, que no podeu deixar de visitar. Arran de la seva restauració i transformació en Món Sant Benet, Navarcles va començar a rebre turisme i, agraïda, va decidir dedicar una fira temàtica a la vida de l’edat mitjana, des de l’òptica dels clergues. Una visió no sempre celestial. Els carrers del poble es transformen. Hi ha espais lúdics i temàtics, representacions teatrals, parades, cercaviles, música… en fí, tot el que podeu demanar-li a una fira medieval clàssica, però molt ben organitzat i muntat. Però encara hi ha més. S’organitzen actes expressament pensats per la canalla, com ara una tirolina des del campanar, o bé les atraccions de fira. També hi haurà parades de tota mena, combinades amb una mostra d’oficis, i un espai especial dedicat a l’art de la seda. Es podrà fer una volta a la plaça amb els rucs. Pel que fa a tallers infantils destacarem el que proposa construir un gran vitrall o fer sabó i lleixiu tot enllestint la bugada, o bé el d’elaboració d’espelmes amb canya de riu. Interessant la construcció d’arnes amb canyís i d’arneres de pedra seca. L’església de Navarcles estarà oberta i il·luminada amb espelmes. Tot el dia gaudireu d’actuacions musicals. Es podrà pujar al campanar i contemplar el fantàstic paisatge que envolta Navarcles, per un euro. Món Sant Benet dedica una part molt important del seu espai a la cuina catalana i la seva renovació. Monacàlia no descuida gens aquest apartat. Teniu paradetes gastronòmiques per llepar-vos els dits i espais dedicats al plaer de la gula. Molt edificant. Si amb tot aquest menjar no en teniu prou heu de saber que a Navarcles sempre hem dinat molt bé. A Can Muntané, naturalment. Un restaurant clàssic, al centre del poble: carrer de Fortià Solà, 1-3. Reserveu: 93 831 04 40 / 93 831 03 65. Bona Monacàlia!.

En Navarcles, bella población del Bages, montan una feria medieval dedicada a los monjes y su mundo: monácalia. Natural. Se encuentran junto al monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los más impresionantes cenobios románicos de Cataluña, que no pueden vds. dejar de visitar. A raíz de su restauración y transformación en Món Sant Benet, Navarcles comenzó a recibir turismo y, agradecida, decidió dedicar una feria temática a la vida en la Edad Media, desde la óptica de los clérigos. Una visión no siempre celestial. Las calles del pueblo se transforman. Hay espacios lúdicos y temáticos, representaciones teatrales, paradas, pasacalles, música … en fin, todo lo que pueden pedirle a una feria medieval clásica, pero muy bien organizado y montado. Pero aún hay más. Se organizan actos expresamente pensados para los niños, como una tirolina desde el campanario, o bien las atracciones de feria. Dado que Món Sant Benet dedica una parte muy importante en la cocina catalana y su renovación, monacalia no descuida para nada este apartado. Tiene paradas gastronómicas para chuparse los dedos y espacios dedicados al placer de la gula. Muy edificante. Si con toda esta comida no tenéis bastante debeis saber que en Navarcles siempre hemos comido muy bien. En Can Muntané, naturalmente. Un restaurante clásico, el centro del pueblo: la calle de Fortià Solà, 1-3. Reserva: 93 831 04 40 / 93 831 03 65.

Fira Monacàlia de Navarcles

A la vila de Navarcles, una bella població del Bages, fan aquest proper cap de setmana una fira medieval dedicada als monjos i al seu món: la Fira Monacàlia 2015. És molt natural que així sigui, perquè la gent de Navarcles es troben a tocar del monestir de Sant Benet de Bages, un dels més impressionants cenobis romànics de Catalunya, que no podeu deixar de visitar. Arran de la seva restauració i transformació en Món Sant Benet, Navarcles va començar a rebre turisme i, agraïda, va decidir dedicar una fira temàtica a la vida de l’edat mitjana, des de l’òptica dels clergues. Una visió no sempre celestial. Els carrers del poble es transformen. Hi ha espais lúdics i temàtics, representacions teatrals, parades, cercaviles, música… en fí, tot el que podeu demanar-li a una fira medieval clàssica, però molt ben organitzat i muntat. Però encara hi ha més. S’organitzen actes expressament pensats per la canalla, com ara una tirolina des del campanar, o bé les atraccions de fira. També hi haurà parades de tota mena, combinades amb una mostra d’oficis, i un espai especial dedicat a l’art de la seda. Es podrà fer una volta a la plaça amb els rucs. Pel que fa a tallers infantils destacarem el que proposa construir un gran vitrall o fer sabó i lleixiu tot enllestint la bugada, o bé el d’elaboració d’espelmes amb canya de riu. Interessant la construcció d’arnes amb canyís i d’arneres de pedra seca. L’església de Navarcles estarà oberta i il·luminada amb espelmes. Tot el dia gaudireu d’actuacions musicals. Es podrà pujar al campanar i contemplar el fantàstic paisatge que envolta Navarcles, per un euro. Món Sant Benet dedica una part molt important del seu espai a la cuina catalana i la seva renovació. Monacàlia no descuida gens aquest apartat. Teniu paradetes gastronòmiques per llepar-vos els dits i espais dedicats al plaer de la gula. Molt edificant. Si amb tot aquest menjar no en teniu prou heu de saber que a Navarcles sempre hem dinat molt bé. A Can Muntané, naturalment. Un restaurant clàssic, al centre del poble: carrer de Fortià Solà, 1-3. Reserveu: 93 831 04 40 / 93 831 03 65. Bona Monacàlia!.

En Navarcles, bella población del Bages, montan una feria medieval dedicada a los monjes y su mundo: monácalia. Natural. Se encuentran junto al monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los más impresionantes cenobios románicos de Cataluña, que no pueden vds. dejar de visitar. A raíz de su restauración y transformación en Món Sant Benet, Navarcles comenzó a recibir turismo y, agradecida, decidió dedicar una feria temática a la vida en la Edad Media, desde la óptica de los clérigos. Una visión no siempre celestial. Las calles del pueblo se transforman. Hay espacios lúdicos y temáticos, representaciones teatrales, paradas, pasacalles, música … en fin, todo lo que pueden pedirle a una feria medieval clásica, pero muy bien organizado y montado. Pero aún hay más. Se organizan actos expresamente pensados para los niños, como una tirolina desde el campanario, o bien las atracciones de feria. Dado que Món Sant Benet dedica una parte muy importante en la cocina catalana y su renovación, monacalia no descuida para nada este apartado. Tiene paradas gastronómicas para chuparse los dedos y espacios dedicados al placer de la gula. Muy edificante. Si con toda esta comida no tenéis bastante debeis saber que en Navarcles siempre hemos comido muy bien. En Can Muntané, naturalmente. Un restaurante clásico, el centro del pueblo: la calle de Fortià Solà, 1-3. Reserva: 93 831 04 40 / 93 831 03 65.

Monacàlia 2014

A la vila de Navarcles, una bella població del Bages, fan aquest proper cap de setmana una fira medieval dedicada als monjos i al seu món: Monacàlia. És molt natural que així sigui, perquè la gent de Navarcles es troben a tocar del monestir de Sant Benet de Bages, un dels més impressionants cenobis romànics de Catalunya, que no podeu deixar de visitar. Arran de la seva restauració i transformació en Món Sant Benet, Navarcles va començar a rebre turisme i, agraïda, va decidir dedicar una fira temàtica a la vida de l’edat mitjana, des de l’òptica dels clergues. Una visió no sempre celestial. Els carrers del poble es transformen. Hi ha espais lúdics i temàtics, representacions teatrals, parades, cercaviles, música… en fí, tot el que podeu demanar-li a una fira medieval clàssica, però molt ben organitzat i muntat. Però encara hi ha més. S’organitzen actes expressament pensats per la canalla, com ara una tirolina des del campanar, o bé les atraccions de fira. També hi haurà parades de tota mena, combinades amb una mostra d’oficis, i un espai especial dedicat a l’art de la seda. Es podrà fer una volta a la plaça amb els rucs. Pel que fa a tallers infantils destacarem el que proposa construir un gran vitrall o fer sabó i lleixiu tot enllestint la bugada, o bé el d’elaboració d’espelmes amb canya de riu. Interessant la construcció d’arnes amb canyís i d’arneres de pedra seca. L’església de Navarcles estarà oberta i il·luminada amb espelmes. Tot el dia gaudireu d’actuacions musicals. Es podrà pujar al campanar i contemplar el fantàstic paisatge que envolta Navarcles, per un euro. Món Sant Benet dedica una part molt important del seu espai a la cuina catalana i la seva renovació. Monacàlia no descuida gens aquest apartat. Teniu paradetes gastronòmiques per llepar-vos els dits i espais dedicats al plaer de la gula. Molt edificant. Si amb tot aquest menjar no en teniu prou heu de saber que a Navarcles sempre hem dinat molt bé. A Can Muntané, naturalment. Un restaurant clàssic, al centre del poble: carrer de Fortià Solà, 1-3. Reserveu: 93 831 04 40 / 93 831 03 65. Bona Monacàlia a tothom!.

En Navarcles, bella población del Bages, montan una feria medieval dedicada a los monjes y su mundo: monácalia. Natural. Se encuentran junto al monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los más impresionantes cenobios románicos de Cataluña, que no pueden vds. dejar de visitar. A raíz de su restauración y transformación en Món Sant Benet, Navarcles comenzó a recibir turismo y, agradecida, decidió dedicar una feria temática a la vida en la Edad Media, desde la óptica de los clérigos. Una visión no siempre celestial. Las calles del pueblo se transforman. Hay espacios lúdicos y temáticos, representaciones teatrales, paradas, pasacalles, música … en fin, todo lo que pueden pedirle a una feria medieval clásica, pero muy bien organizado y montado. Pero aún hay más. Se organizan actos expresamente pensados para los niños, como una tirolina desde el campanario, o bien las atracciones de feria. Dado que Món Sant Benet dedica una parte muy importante en la cocina catalana y su renovación, monacalia no descuida para nada este apartado. Tiene paradas gastronómicas para chuparse los dedos y espacios dedicados al placer de la gula. Muy edificante. Si con toda esta comida no tenéis bastante debeis saber que en Navarcles siempre hemos comido muy bien. En Can Muntané, naturalmente. Un restaurante clásico, el centro del pueblo: la calle de Fortià Solà, 1-3. Reserva: 93 831 04 40 / 93 831 03 65.

Monacàlia 2013 a Navarcles

A la vila de Navarcles, una bella població del Bages, fan aquest proper cap de setmana una fira medieval dedicada als monjos i al seu món: Monacàlia. És molt natural que així sigui, perquè la gent de Navarcles es troben a tocar del monestir de Sant Benet de Bages, un dels més impressionants cenobis romànics de Catalunya, que no podeu deixar de visitar. Arran de la seva restauració i transformació en Món Sant Benet, Navarcles va començar a rebre turisme i, agraïda, va decidir dedicar una fira temàtica a la vida de l’edat mitjana, des de l’òptica dels clergues. Una visió no sempre celestial. Els carrers del poble es transformen. Hi ha espais lúdics i temàtics, representacions teatrals, parades, cercaviles, música… en fí, tot el que podeu demanar-li a una fira medieval clàssica, però molt ben organitzat i muntat. Però encara hi ha més. S’organitzen actes expressament pensats per la canalla, com ara una tirolina des del campanar, o bé les atraccions de fira. També hi haurà parades de tota mena, combinades amb una mostra d’oficis, i un espai especial dedicat a l’art de la seda. Es podrà fer una volta a la plaça amb els rucs. Pel que fa a tallers infantils destacarem el que proposa construir un gran vitrall o fer sabó i lleixiu tot enllestint la bugada, o bé el d’elaboració d’espelmes amb canya de riu. Interessant la construcció d’arnes amb canyís i d’arneres de pedra seca. L’església de Navarcles estarà oberta i il·luminada amb espelmes. Tot el dia gaudireu d’actuacions musicals. Es podrà pujar al campanar i contemplar el fantàstic paisatge que envolta Navarcles, per un euro. Món Sant Benet dedica una part molt important del seu espai a la cuina catalana i la seva renovació. Monacàlia no descuida gens aquest apartat. Teniu paradetes gastronòmiques per llepar-vos els dits i espais dedicats al plaer de la gula. Molt edificant. Si amb tot aquest menjar no en teniu prou heu de saber que a Navarcles sempre hem dinat molt bé. A Can Muntané, naturalment. Un restaurant clàssic, al centre del poble: carrer de Fortià Solà, 1-3. Reserveu: 93 831 04 40 / 93 831 03 65. Bona Monacàlia!.

En Navarcles, bella población del Bages, montan una feria medieval dedicada a los monjes y su mundo: monácalia. Natural. Se encuentran junto al monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los más impresionantes cenobios románicos de Cataluña, que no pueden vds. dejar de visitar. A raíz de su restauración y transformación en Món Sant Benet, Navarcles comenzó a recibir turismo y, agradecida, decidió dedicar una feria temática a la vida en la Edad Media, desde la óptica de los clérigos. Una visión no siempre celestial. Las calles del pueblo se transforman. Hay espacios lúdicos y temáticos, representaciones teatrales, paradas, pasacalles, música … en fin, todo lo que pueden pedirle a una feria medieval clásica, pero muy bien organizado y montado. Pero aún hay más. Se organizan actos expresamente pensados para los niños, como una tirolina desde el campanario, o bien las atracciones de feria. Dado que Món Sant Benet dedica una parte muy importante en la cocina catalana y su renovación, monacalia no descuida para nada este apartado. Tiene paradas gastronómicas para chuparse los dedos y espacios dedicados al placer de la gula. Muy edificante. Si con toda esta comida no tenéis bastante debeis saber que en Navarcles siempre hemos comido muy bien. En Can Muntané, naturalmente. Un restaurante clásico, el centro del pueblo: la calle de Fortià Solà, 1-3. Reserva: 93 831 04 40 / 93 831 03 65.

Beijing

Beijing, o Pekín, la capital de Xina, és un destí llunyà, un viatge familiar llarg, el més llarg que mai hem fet, però no us descobrirem cap secret si us diem que és maravellós, exòtic, diferent, fantàstic, excitant i inoblidable. La Xina és un continent en ell mateix i, per això cal acotar. Un primer viatge a aquest gran país pot començar per la seva principal ciutat. Heu de saber que Beijing és un món dinàmic, en constant expansió. Barris sencers neixen cada any, i altres, antics i amb caràcter, són engolits per les excavadores i el progrés. De tota manera, a pesar de ser una megaurbs, veritablement gegant, és fàcil i asequible, amable. La millor de les ciutats asiàtiques possible. Ordenada, segura i previsible. El centre es pot fer a peu, tranquil·lament, si heu escollit un bon hotel, ben comunicat. Naturalment el primer que voldreu visitar és la Plaça de la Pau Celestial, al mig de la ciutat. Aquesta inmensa extensió de terreny encimentat i asfaltat, queda enmarcada per la muralla que tanca la ciutat prohibida, amb el retrat de Mao damunt la porta (a la foto).  A un costat el mausoleu del líder i, delimitant l’espai, diversos palaus governamentals i del partit. Visitar el mausoleu de Mao és gratuït. El Museu Nacional de la Xina i el Gran Saló del Poble, o parlament, no ho són. La visita a la ciutat prohibida és imprescindible, necessaria, imperdonable. Quedareu estorats davant aquest conjunt d’edificis i sales de pedra i fusta, ricament decorades. Tot un univers, inmens, inabastable, cansat. Edificada en el segle XV, aquest laberint de  patis, salons i jardins conté una impressionant colecció d’obres d’art: pinture i ceràmiques sobretot. Te web pròpia: http://www.dpm.org.cn. Sortireu pel darrera de la ciutat prohibida i us recomanem visitar, abans que no en quedi cap, els barris populars de casetes de fusta amb pati, rústics i acolorits, els hutongs. Un món que desapareix a marxes forçades. No molt lluny de la plaça de Tiananmen, teniu un edifici d’una bellessa exquisida, l’anomenat Temple del Cel, situat dins un gran parc. Des d’aquí l’emperador demanava als Déus bones collites. Una altra visita imprescindible és el Temple dels Lames Tibetà. Un monestir viu, amb monjos de veritat, estàtues, Budes, ofrenes, incens… aprofiteu per comprar-ne!. També són espectaculars, plantades al mig de la ciutat, les torres de la muralla, conegudes amb els noms de Torre de la Campana i Torre del Tambor. Anunciaven als pekinesos l’hora del dia. Des de dalt bona vista de Beijing. Encara podríem parlar de més llocs dins la ciutat, com els escenaris dels jocs olímpics, o els maravellosos parcs on la gent canta, toca, fa gimnàs o Tai-Xí. Però us volem parlar d’un parell d’excursions que s’han de fer des de Beijing. La primera al Palau Imperial d’Estiu, situat al llac Kunming, un delicat paisatge rural. Si porteu nens també és imprescindible l’anada al zoo, a veure els osos panda. I, naturalment, no pot faltar una escapada a la Muralla Xina, impressionant de veritat, tan gran com diuen, fastuosa. Per allotjar-vos us recomanem qualsevol dels grans hotels de les grans cadenes internacionals més conegudes. Nosaltres varem estar al Crowne Plaza Wangfujing, a dos passes de Tiananmen. Són establiments de 5 estrelles, amb tots els luxes possibles, imponents, d’una arquitectura ampulosa i efectista, un servei quasi colonial i uns preus asequibles. Es pot sopar i dinar al mateix hotel, el menú és baratet, molt baratet, si tenim en compte la categoria del buffet, sempre buffet lliure i la pianista que toca al mig del restaurant. O bé sortir a cercar on menjar. Creieu-nos i deixeu-vos recomanar pel personal del vostre hotel. Ah!. No oblideu d’assaborir el famós ànec a la laca, en un dels restaurants que marca la tradició. Ara quatre llocs comuns del turista. La cervessa local Singtao, és molt bona. Si sortiu del decorat preparat del centre anireu a parar a carrerons bruts on podreu degustar insectes caramelitzats en paradetes al mig de placetes folklòriques. No us podeu perdre una òpera xinesa. És una mica tostona quan ja fa una estona que va, però s’ha de poder explicar després a les amistats. Al mercat de la seda, i a qualsevol carrer comercial del centre, podreu trobar a preus d’escàndol, rellotges, roba, joies, aparells de tota mena i classe, de marques de primera línia i de rabiosa moda, falsificacions totes elles molt aparents, de pèsima qualitat, o no. A totes les cantonades us vendran tota mena de samarretes, gorres, sombrilles, joguines, prendres i artilugis, tirats de preu. Aneu amb compte o necessitareu un parell de maletes més per pujar a l’avió tot allò que comprareu!. Per moure’s per allà millor contractar un paquet turístic tancat o bé tirar dels taxis, barats i segurs. A banda de tot això, Beijing ens va encantar. Hi tornaríem a ulls clucs, avui mateix!.

Beijing, o Pekín, la capital de China, es un destino lejano, un viaje familiar largo, el más largo que nunca hemos hecho, pero no descubriremos ningún secreto si os decimos que es maravilloso, exótico, diferente, fantástico, excitante e inolvidable. China es un continente en sí mismo y, por eso hay que acotar. Un primer viaje a este gran país puede empezar por su principal ciudad. Debéis saber que Beijing es un mundo dinámico, en constante expansión. Barrios enteros nacen cada año, y otros, antiguos y con carácter, son engullidos por las excavadoras y el progreso. De todos modos, a pesar de ser una megaurbe, verdaderamente gigante, es fácil y asequible, amable. La mejor de las ciudades asiáticas posible. Ordenada, segura y previsible. El centro se puede hacer a pie, tranquilamente, si han elegido un buen hotel, bien comunicado. Naturalmente lo primero que visitar es la Plaza de la Paz Celestial, en medio de la ciudad. Esta inmensa extensión de terreno, queda enmarcada por la muralla que cierra la ciudad prohibida, con el retrato de Mao sobre la puerta (en la foto). A un lado el mausoleo del líder y, delimitando el espacio, varios palacios gubernamentales y del partido. Visitar el mausoleo de Mao es gratuito. El Museo Nacional de China y el Gran Salón del Pueblo, o Parlamento, no lo es. La visita a la ciudad prohibida es imprescindible, necesaria, imperdonable. Quedaréis alucinados ante este conjunto de edificios y salas de piedra y madera, ricamente decoradas. Todo un universo, inmenso, inabarcable, cansado. Edificado en el siglo XV, este laberinto de patios, salones y jardines contiene una impresionante colección de obras de arte: pintura y cerámicas sobre todo. Tiene web propia: http://www.dpm.org.cn. Saldréis por detrás de la ciudad prohibida y os recomendamos visitar, antes de que no quede ninguno, los barrios populares de casetas de madera con patio, rústicos y coloreados, los hutongs. Un mundo que desaparece a marchas forzadas. No muy lejos de la plaza de Tiananmen, tienen un edificio de una belleza exquisita, el llamado Templo del Cielo, situado dentro de un gran parque. Desde aquí el emperador pedía a Dios buenas cosechas. Otra visita imprescindible es el Templo de los Lamas Tibetano. Un monasterio vivo, con monjes de verdad, estatuas, Budas, ofrendas, incienso … ¡aprovechad para comprar!. También son espectaculares, plantadas en medio de la ciudad, las torres de la muralla, conocidas con los nombres de Torre de la Campana y Torre del Tambor. Anunciaban a los pekineses la hora del día. Desde lo alto buena vista de Beijing. Podríamos hablar durante horas de más escenarios  turísticos dentro de la ciudad, como los edificios de los juegos olímpicos, o los maravillosos parques donde la gente canta, toca, hace gimnasio o tai-chi. Pero os queremos comentar un par de excursiones a realizar desde Beijing. La primera en el Palacio Imperial de Verano, situado en el lago Kunming, en un delicado paisaje rural. Si vais con niños también es imprescindible la ida al zoo, a ver los osos panda. Y, naturalmente, no puede faltar una escapada a la Muralla China, impresionante de verdad, tan grande como dicen, fastuosa. Para alojarse les recomendamos cualquiera de los grandes hoteles de las grandes cadenas internacionales más conocidas. Nosotros estuvimos en el Crowne Plaza Wangfujing, a dos pasos de Tiananmen. Son establecimientos de 5 estrellas, con todos los lujos posibles, imponentes, de una arquitectura ampulosa y efectista, un servicio casi colonial y unos precios asequibles. Se puede cenar y comer en el mismo hotel, el menú es barato, muy barato, si tenemos en cuenta la categoría del buffet, siempre buffet libre y la pianista que toca en medio del restaurante. O bien salir a buscar donde comer. Déjense recomendar por el personal de su hotel. No olviden saborear el famoso pato a la laca, en uno de los restaurantes ad-hoc, como marca la tradición. Ahora cuatro consejos comunes para el turista. La cerveza local Singtao, es muy buena. Si se sale de decorado preparado en el centro se ven callejones sucios donde encontrareis paradas que sirven insectos caramelizados en puestos en medio de plazoletas folclóricas. No os podéis perder una ópera china. Es un poco tostón cuando ya hace un rato que la veis, pero hay que poderlo explicar después a los amigos. En el mercado de la seda, y en cualquier calle comercial del centro, podrán encontrar, a precios de escándalo, relojes, ropa, joyas, aparatos de todo tipo y clase, de marcas de primera línea y de rabiosa moda, falsificaciones todas ellas muy aparentes, de pésima calidad, o no. En todas las esquinas les venderán todo tipo de camisetas, gorras, sombrillas, juguetes y artilugios varios, tirados de precio. Tengan cuidado o necesitarán un par de maletas más para subir al avión todo lo que compraréis. Para moverse por allí mejor contratar un paquete turístico cerrado o bien tirar de los taxis, baratos y seguros. Aparte de todo esto, Beijing nos encantó. ¡Volveríamos sin dudarlo!.

València

València no te l’acabes. València és molt a prop. València és per tot temps. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València. O un pont, o unes mini vacances. Perquè València te atractius a cabaços. Hem trigat molt a poder triar una foto. Trigarem encara més a explicar-vos que és per nosaltres València. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca, grandiloquent. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increible en pedra. (A la foto). Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’esglèsia de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la tentació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una horxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la maravella modernista. Mercat central de València. Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interés. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglèsies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, recién estrenada. I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, maravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia. I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Hostatgeu-vos a l’hotel Novotel. Ideal per famílies. O, a uns kms. del centre, a l’NH Jardines del Túria, amb uns apartaments molt ben pensats per 4 o més persones. De restaurants n’hi ha a pilons. Ens agrada La Sucursal de l’IVAM, però menjareu bé pràcticament a tot arreu. I per paelles, a la Malvarosa. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.