Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra

Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Fem un tomb per Suïssa?

Avui us proposem fer una sortida a Suïssa. És relativament a tocar, uns 800 kms. i no cansa arribar-hi. Podeu portar el vostre cotxe, ple del que vulgueu. De camí pareu a dinar a Narbonne, al Bella Napoli, una bona pizzeria al centre, o bé al Casino Cafeteria, de la rocade sud. Preus imbatibles per un self-service de patacada. La primera parada per dormir pot ser Montpellier, Nîmes o Avignon. Totes aquestes ciutats son boniques, ja les vam comentar ahir, i tenen bons hotels Novotel o Ibis Styles, on hem dormit molt bé i bé de preu. També podeu anar fins Grenoble. Si decidiu fer tota aquesta tirada, potser us hostatjareu al Novotel del centre de la ciutat, a costat de l’estació, no lluny del tramvia. Perfecte. Hi ha un altre Novotel a Voreppe, al mig del camp, molt bo també. L’endemà podeu pujar fins Annecy, la meravellosa ciutat del llac, als alps francesos, capital de la Saboia, guapíssima. Allà podeu dinar en una trattoria i pizzeria boníssima, acollidora, molt recomanable: Le Sapaudia.

A Annecy us hi podeu estar uns dies, i visitar Chambery, els Alps, Chamonix, i baixar al llac de le Bouget a Aix les Bains. Si voleu podeu seguir cap a Ginebra o cap Berna, capital federal de la Confederació Helvètica. Millor Berna, que està més centrada. El Novotel de Berna està molt bé. Als afores però excel·lent comunicació amb tramvia. Podeu anar a menjar al restaurant Da Bucolo, al centre de la ciutat, prop del gran rellotge astronòmic.

L’endemà podeu començar a visitar aquest magnífic país, amb paisatges i ciutats fantàstics. Aneu cap a la vall de Frutingen, fins l’estació d’esquí d’Adelboden. Seguiu la Vall de la Jungfrau, des de Wilderswil, on podeu dinar a la trattoria i pizzeria Luna Piccante, que us recomanem de cor, perquè s’hi menja molt bé. Pugeu fins Grindelwald, o fins la Jungfrau mateix, amb els bonics trens de muntanya.

El dia següent podeu anar fins la increïble i bellíssima ciutat medieval de Luzern, una passada. Amb el seu pont cobert de fusta, el llac, els carrers, les torres, esglésies… Dineu als baixos de l’ajuntament, en una gran cerveseria, anomenada, precisament, Rathaus Braueri. Especialitats alemanyes i bona cervesa!. De tornada feu la ruta dels llacs, esplèndida entre muntanyes.

 

El dia arribeu-vos a Zürich, una altra bonica ciutat, amb el seu llac, la catedral, casc antic, esglésies… Per dinar aneu al ristorante Santa Lucia, al centre, perfecte!.

De tornada pareu a la bonica i petita vila barroca de Solothurn per veure-hi la catedral, l’ajuntament i els carrers medievals d’aquesta ciutat murallada.

L’endemà poeu baixar cap al sud, cap a Friburg, que no és gaire maca. La Suïssa francesa no és tan espectacular com la alemanya. En canvi Gruyeres amb el seu castell, els carrers i les cases de pedra, és una cucada. Un poblet medieval molt bonic, petit, tot nevat. Dineu a La Poya, un hotel amb restaurant, pizzes, amanides, fondues i plats més complicats… Bé.

També podeu remuntar els Alps, plens de neu, pel coll del Jaunpass, per la zona de la Jungfrau, camí de Thun, una altra ciutat bonica, on podeu aturar-vos.

De Berna també podeu anar camí de Murten, una ciutat medieval i barroca, a la vora del llac del mateix nom. I més avall fins Ginebra, ciutat cosmopolita, vora el gran llac Leman, amb el seu jet d’eau, el rellotge de flors, el casc antic medieval. Per dinar recomanem el restaurant La Rotonda, una mica allunyat del centre, però prop del llac. Visiteu la catedral.

Suïssa ens agrada molt. Els seus paisatges, els bonics poblets rurals, les ciutats amb les seves muralles intactes, les places florides, amb la font, i l’església i, per damunt de tot, el castell. Admireu les vistes des dels trens de muntanya, gaudiu de les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis a la primavera i l’estiu. Si és tardor, una meravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. Suïssa és amable, poc coneguda, típica i tòpica. Cal fer una volta per Suïssa. Tota família hauria de fer una vegada a la vida una volta per Suíssa durant les vacances. Pert cert, diuen que Suissa és un país molt car, però no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en cotxe, tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles a peu! El cotxe està prohibit a molts llocs. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant uns euros de la vinyeta per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Ginebra, Fribourg, Gruyérés, Berna, Lucerna, amb paisatges increïbles!. Aneu a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blaus, d’aigües transparents, ciutats medievals…

 

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido ese pais, de haber pisado sus calles, admirado sus paisajes, y vivido sus ambientes, aun nos gusta más. Porque Suiza es precioso. Admirad las vistas desde las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño, una maravilla, si el invierno, ¡qué manto blanco! Si el verano, frescura y alegría de vivir. Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto. Suiza es amable, poco conocida, típica y tópica, a unos pasos de la frontera de Francia, a unos 700 kms . de Barcelona. En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida durante unas vacaciones, no dejen de programar todas las actividades possibles. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos, cerca de lagos y con césped asegurado, muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en muchos sitios. Con el Suiss Pass , o Suiss Card podrá ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los padres y madres. Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando una viñeta por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , en Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , Gruyères , Berna , Lucerna , Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau o los Alpes más poderosos. Lagos azules, de aguas transparentes, ciudades medievales… Llegarán a Suiza desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12.

 

La Fira avícola del Prat

Al Prat de Llobregat es celebra els dies 13, 14 i 15 de desembre, al recinte de la Granja de La Ricarda, una fira avícola de fama internacional. Serà aquest cap de setmana en aquest horari: el dia 13 de 18 a 21 hores i els dies 14 i 15 de 9 a 21 hores. La Fira Avícola de la Raça Prat i, dins seu, la Mostra Comercial i la Mostra d’Entitats, és una cita festiva i lúdica, on podreu conèixer que és el pollastre pota blava i la carxofa Prat, a més de molts productes Km 0 de màxima qualitat, i una  gastronomia excel·lent, amb tast de tapes i platets de Pota Blava, esmorzar de pagès o menú de Fira. Hi haurà també un ampli ventall d’activitats culturals i de lleure per gaudir amb família!. No us perdeu l’oportunitat d’arribar-vos fins aquesta simpàtica població de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una rica vida associativa i una marcada personalitat pròpia. Tot i ser una vila gran també és una vila amb un gran i ferm esperit de poble. Per això no és res estrany que organitzin aquesta fira avícola, orgullosos com n’estan del seu mundialment famós Pollastre Pota Blava. I és que els pota blava son pollastres de debó, de raça, antics, com els de abans. Pollastres ben alimentats, mimats, cuidats, seleccionats. Que fan un bon plat de Nadal.  El Prat els cria i us els ofereix. Arribeu-vos doncs al Prat, a la seva fira avícola, on els vostres infants podran veure què és un pollastre. Hi haurà un munt d’actes, que podeu conèixer visitant la web de l’ajuntament, on hi ha el programa de festes. Anar al Prat és fàcil. Són 10 kms. escassos. I ja que sou allà podeu aprofitar per anar a veure els espais del Delta, els fabulosos aiguamolls plens d’ocells. O bé a observar, al final de la pista de l’aeroport, com aterren els avions. Quedareu, vosaltres i els vostres fills i filles, ben bocabadats. Per menjar, el Prat està ple de bons llocs, molt recomanables. Ambient modern, desenfadat, carta variada, cuina de qualitat La Lluna en un cove. Jove i atrevit, bona carta de vins. També molt jove, i molt fresc, cuina mediterrània, decoració trencadora, ecològic, diferent, l’Ona Nuit. Molt interessant. Molt bo, també diferent, amb plats elaborats, i una fama in crescendo teniu el Rustic, portat pels mateixos que tenien el bar Dolmar. Un mite. Una marisqueria boníssima Capitan Garfio. Un clàssic de tota la vida, tradicional, Mar i Muntanya. Un d’aquells bars de tapes, cervesa, truita i embotits, que poc a poc amplien una carta fantàstica: La Castellana.  Un altre bar amb menús: Cal Ramon. Un lloc també interessant: Casa Alcaide. Per si mai necessiteu un hotel: El Sallés Ciutat del Prat. Anar a la Fira del pollastre al Prat de Llobregat, una estupenda idea per aquest cap de setmana!.

El Prat de Llobregat es una población vecina de Barcelona. Estamos muy acostumbrados a oír su nombre y nombrarla. Quizá por eso no prestamos demasiada atención a lo que puede ofrecernos. Y es lástima porque el Prat conserva muchas cosas que vale la pena ver y disfrutar. Por ejemplo la Feria del Pollo Pata Azul. Los pata azul son pollos de verdad. Antiguos, como los de antes. Bien alimentados, mimados, cuidados, seleccionados. Un pollo perfecto para un buen plato de Navidad. Ideal para aquellos que buscan la autenticidad. Y el Prat la ofrece. Pollos potentes y valientes criados en las masías de la orilla del Llobregat, en un espacio agrario insólito, desconocido del gran público, muy interesante para visitar con los niños. Y el domingo después de la Purísima, en diciembre, en El Prat montan una buena feria. Una feria donde sus niños podrán ver lo que era un pollo de los de la época de los abuelos. Además también hay otros alicientes: actuaciones, pasacalles con la maravillosa Philarmónica, expo de coches antiguos… Mirad en la web del ayuntamiento: allí se encuentra el programa de fiestas. Ir hasta El Prat son 10 kms. escasos. Aprovechad para ver los espacios del Delta, humedales llenos de aves. O para observar, al final de la pista, como aterrizan los aviones. Quedaréis, vosotros y vuestros hijos e hijas, boquiabiertos. Excelente idea para este fin de semana.

Aix les Bains, revisitat

Un destí meravellós per passar uns dies, unes petites vacances als Alps és Aix les Bains. Està situat a les vores d’un bonic llac: le lac du Bourget. Un llac amable, gran, navegable, amb platges per banyar-s’hi. Aix les Bains és una ciutat balneària, d’aquelles on el temps s’ha deturat al segle XIX. Una ciutat amb tots els serveis imaginables, un xic decadent. Aix les Bains està al bell mig de la Saboia. Una regió meravellosa, amb ciutats tan boniques com Chambery, la seva capital, o Annecy, una ciutat medieval amb un altre llac fantàstic. També els espais naturals dels voltants d’Aix són un luxe. El parc natural des Bauges us ofereix muntanyes i muntanyes al vostre abast, amb rutes per tots els nivells, edats i mitjans, a peu, en bici o en cotxe. Les vistes són esplèndides, sobretot damunt els llacs d’Annecy i Le Bourget. No podeu deixar passar el panoraama del Mont Revard, un mirador excepcional damunt els Alps. Els pobles una cucada, amb graanges que fan uns embotits i uns formatges de luxe. Els boscos excepcionals. Rius i rierols, prats, vaques, ovelles… l’alta muntanya. Si us tira més el turisme cultural, Annecy o l’abadia d’Hautecombe, (a la foto de sota), són bons destins. L’abadia conserva en el seu interior les sepultures dels Ducs i Reis de la casa de Saboia. Tota ella està molt reformada, i avui resulta una mica lletja, però l’entorn i l’anada en vaixell des de Aix les Bains, resulten molt interessants, sobretot pels infants. Nosaltres varem estar a l’hotel Ibis Styles dins el parc de Marlioz. Allunyat però interessant. Evidentment hi ha molts altres hotels a Aix, i campings. Només cal trobar el vostre. Per dinar i sopar us recomanem els carrers peatonals darrera l’ajuntament. Allà hi ha molts restaurants bons. Per citar us direm l’Arbre a palabres, on nosaltres hem sopat moltes vegades, molt bé.

Un destino ideal para unas minivacaciones en Europa es Aix les Bains. Se encuentra en las orillas de un gran lago: el lac de le Bourget. Un lago amable, grande, navegable. Aix les Bains es una bella ciudad balnearia, de aquellas donde el tiempo se detuvo en el siglo XIX. Una ciudad con todos los servicios imaginables, aunque un poco decadente. Aix les Bains está en el centro de la Saboya. Una región maravillosa, con ciudades tan bonitas como Chambery, su capital, o Annecy, una ciudad medieval con otro lago fantástico. También los espacios naturales de los alrededores de Aix son un lujo. El parque natural de Les Bauges ofrece montañas y mas montañas a su alcance, con rutas para todos los niveles, edades y medios, a pie, en bici o en coche. Las vistas son espléndidas, sobre todo sobre los lagos de Annecy y Le Bourget. Los pueblos una cucada. Los bosques excepcionales. Ríos y arroyos, prados, vacas, ovejas … la alta montaña. Si les tira más el turismo cultural, Annecy o la abadía de Hautecombe, (en la foto), son buenos destinos. La abadía conserva en su interior las sepulturas de los Duques y Reyes de la casa de Saboya. Toda ella está muy reformada, y hoy resulta algo kitch. Pero el entorno y la ida en barco desde Aix les Bains, resultan muy interesantes, sobre todo por los niños. Hay muchos otros hoteles en Aix, y campings. Sólo hay que encontrar el suyo. Para comer y cenar os recomendamos “L’Arbre a palabres”.

La Fira de Creixell

La bellíssima vila de Creixell, al bell mig de la maravellosa Costa Daurada de Tarragona, us ofereix una bona proposta per la família i els infants. Serà avui i demà, 10 i 11 d’agost de 2019. Hi trobareu parades d’alimentació, artesania, complements, entreteniment, inflables, passejada amb ponis…. Oberta de 18:30 a 24 hores pels carrers del nucli històric de la Vila. A més tindreu animació infantil i actuacions musicals, tot al parquing de Cal Cabaler. I el diumenge cercavila amb els Gegants de Creixell. A més el poble te una bona platja i un castell molt maco, carrers estrets i cases de pedra. Les platges de la zona son ideals per una banyada segura, familiar. Platges de sorra fina, on l’aigua arriba mansa, sense força. On pots caminar dins l’aigua sense perill. Aigües calmes, càlides. Arribareu a Creixell fàcilment per l’autopista AP-7, sortida Vendrell, per continuar per la N-340. Aprofiteu un cap de setmana en aquestes terres per gaudir de la platja i per visitar viles tan boniques com ara Altafulla, amb un casc antic renaixentista meravellós, i un gran castell, tot molt escenogràfic. O bé Torredembarra, amb un altre castell fantàstic. Per a dormir teniu un munt de càmpings, hostals i hotels. Els hotels de la zona són els típics de platja. Per restaurants us recomanem els del barri mariner de Torredembarra, com ara Can Cues, al carrer Tamarit, 14, Tel: 977 640 573‎, a tocar del mar, prop de l’espai natural dels Muntanyans, un altre indret que no podeu deixar de veure. La costa natural, tal i com era fa 20 segles. O bé al centre del poble Can Gla, al carrer Pere Badia, 33, Tel: 977 641 324‎. També a Altafulla hi ha bons llocs per menjar. A la vora de Creixell, a Berà, hi ha el famós arc romà, i si us agrada l’arqueologia, no deixeu de visitar l’esplèndida vila romana, la vila dels Munts. Amb això us volem proposar una sortida de cap de setmana per aquesta terra beneïda dels deus, a dos passes de la Tarraco Imperial, patrimoni de la humanitat. Només 60 km separen Creixell de Barcelona per la AP7. Animeu-vos. És tot molt bonic!.

La bellísima villa de Creixell, en medio de la maravillosa Costa Dorada de Tarragona, ofrece una buena propuesta para la familia y los niños. Un fin de semana de feria, y playa. Hay juegos tradicionales, magos, autos, pasacalles, gigantes, artesanía y muchas más cosas. Y, además, Creixell es una villa con un castillo muy bonito, calles estrechas y casas de piedra, pero, además, Creixell tiene una playa, mejor dicho, unas playas fabulosas, ideales para un baño seguro, familiar. Playas de arena fina, donde el agua llega mansa, sin fuerza. Donde puedes caminar dentro del agua sin peligro. Aguas calmas, cálidas. Llegarán a Creixell fácilmente por la autopista AP-7, salida Vendrell, para continuar por la N-340. Aprovechen un fin de semana en estas tierras del sur para disfrutar de la playa y para visitar villas tan hermosas como Altafulla, con un casco antiguo renacentista maravilloso, y un gran castillo, todo muy escenográfico. O bien Torredembarra, con otro castillo fantástico. Para dormir tienen un montón de campings, hostales y hoteles. Los hoteles de la zona son los típicos de playa. Tiene el Morros, en Torredembarra, por ejemplo. Para restaurantes les recomendamos los del barrio marinero de Torredembarra, como Can Colas, en la calle Tamarit, 14, Tel: 977 640 573, cerca del espacio natural de los Muntanyans, otro lugar que no puede dejar de ver. La costa natural, tal y como era hace 20 siglos. O bien en el centro del pueblo Can Gla, en la calle Pere Badia, 33, Tel: 977641324. También en Altafulla hay buenos lugares para comer, como el Restaurante Acqua, O el Voramar, o Cal Vitali, junto al mar, en la calle Pons de Icard. Tel: 977 65 06 30. También tienen el restaurante El Pozo en la calle del León, 14, tel: 977 65 02 73, o el clásico Atril o el delicioso, y caro, Las Brujas de Burriac, restaurante del Hotel Gran Claustre, en la Vila Closa. Para dormir en Altafulla tienen varios hoteles cerca de la playa, con un hotel de aquellos de campanillas, (precio en consonancia) Dalt la Vila: se trata del maravilloso Gran Claustre, de encanto asegurado y precios fuertes. Los amantes de la acampada tiene por alla algún un buen camping, sobre todo en la desembocadura del río Gaià. Os volvemos a recordar que Creixell, Altafulla o Torredembarra tienen buena playa, por lo tanto llevar bañador. Y si hacer la ruta de los castillos tarraconenses les ha gustado no se pierdan los de Ferran o Tamarit. También cerca de Creixell, en Bará, está el famoso arco romano, y si os gusta la arqueología, no dejeis de visitar la espléndida villa romana, la villa de Els Munts. Con ello queremos proponer una salida de fin de semana por esta tierra bendita de los dioses, a dos pasos de la Tarraco Imperial, patrimonio de la humanidad. Sólo 60 km separan Creixell de Barcelona por la AP7. Animaros, ¡es todo muy bonito!.

Fira avícola al Prat

Al Prat de Llobregat es celebra els dies 14, 15 i 16 de desembre de 2018 la seva Fira Avícola de la Raça Prat i, dins seu, la Mostra Comercial i la Mostra d’Entitats. La Fira Avícola és una cita festiva i lúdica, on podreu conèixer que és el pollastre pota blava i la carxofa Prat. Com cada any al mes de desembre la Fira Avícola de la raça Prat proporciona a les famílies una experiència que combina la tradició de la pagesia i una divertida mostra comercial. Al recinte de la Fira es pot visitar, entre d’altres, el pavelló Avícola, Agrícola i Ramader; el pavelló de l’Espai Gastronòmic; l’estand municipal; el pavéllo de la Mostra d’Entitats; el pavelló de la Mostra Comercial i el sector de parades de la Fira Mercat o el Carrer del Comerç local. No us perdeu l’oportunitat d’arribar-vos fins aquesta simpàtica població de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una rica vida associativa i una marcada personalitat pròpia. Tot i ser una vila gran també és una vila amb un gran i ferm esperit de poble. Per això no és res estrany que organitzin aquesta fira avícola, orgullosos com n’estan del seu mundialment famós Pollastre Pota Blava. I és que els pota blava son pollastres de debó, de raça, antics, com els de abans. Pollastres ben alimentats, mimats, cuidats, seleccionats. Que fan un bon plat de Nadal.  El Prat els cria i us els ofereix. Arribeu-vos doncs al Prat, a la seva fira avícola, on els vostres infants podran veure què és un pollastre. Hi haurà un munt d’actes, que podeu conèixer visitant la web de l’ajuntament, on hi ha el programa de festes. Anar al Prat és fàcil. Són 10 kms. escassos. I ja que sou allà podeu aprofitar per anar a veure els espais del Delta, els fabulosos aiguamolls plens d’ocells. O bé a observar, al final de la pista de l’aeroport, com aterren els avions. Quedareu, vosaltres i els vostres fills i filles, ben bocabadats. Per menjar, el Prat està ple de bons llocs, molt recomanables. Ambient modern, desenfadat, carta variada, cuina de qualitat La Lluna en un cove. Jove i atrevit, bona carta de vins. També molt jove, i molt fresc, cuina mediterrània, decoració trencadora, ecològic, diferent, l’Ona Nuit. Molt interessant. Molt bo, també diferent, amb plats elaborats, i una fama in crescendo teniu el Rustic, portat pels mateixos que tenien el bar Dolmar. Un mite. Una marisqueria boníssima Capitan Garfio. Un clàssic de tota la vida, tradicional, Mar i Muntanya. Un d’aquells bars de tapes, cervesa, truita i embotits, que poc a poc amplien una carta fantàstica: La Castellana.  Un altre bar amb menús: Cal Ramon. Un lloc també interessant: Casa Alcaide. Per si mai necessiteu un hotel: El Sallés Ciutat del Prat. Anar a la Fira del pollastre al Prat de Llobregat, una estupenda idea per aquest cap de setmana!.

El Prat de Llobregat es una población vecina de Barcelona. Estamos muy acostumbrados a oír su nombre y nombrarla. Quizá por eso no prestamos demasiada atención a lo que puede ofrecernos. Y es lástima porque el Prat conserva muchas cosas que vale la pena ver y disfrutar. Por ejemplo la Feria del Pollo Pata Azul. Los pata azul son pollos de verdad. Antiguos, como los de antes. Bien alimentados, mimados, cuidados, seleccionados. Un pollo perfecto para un buen plato de Navidad. Ideal para aquellos que buscan la autenticidad. Y el Prat la ofrece. Pollos potentes y valientes criados en las masías de la orilla del Llobregat, en un espacio agrario insólito, desconocido del gran público, muy interesante para visitar con los niños. Y el domingo después de la Purísima, en diciembre, en El Prat montan una buena feria. Una feria donde sus niños podrán ver lo que era un pollo de los de la época de los abuelos. Además también hay otros alicientes: actuaciones, pasacalles con la maravillosa Philarmónica, expo de coches antiguos… Mirad en la web del ayuntamiento: allí se encuentra el programa de fiestas. Ir hasta El Prat son 10 kms. escasos. Aprovechad para ver los espacios del Delta, humedales llenos de aves. O para observar, al final de la pista, como aterrizan los aviones. Quedaréis, vosotros y vuestros hijos e hijas, boquiabiertos. Excelente idea para este fin de semana.

Dodona

Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un jaciment clàssic molt poc visitat. Es tracta de Dodona, o Dodoni, un santuari i una ciutat sagrada, de la que avui dia només queden en peu llac unes quantes ruïnes i un esplèndit teatre. D’acord que no te la presència ni la majestuositat del teatre d’Epidaure, una meravella de la humanitat. Però tampoc paga el preu de les hordes de turistes diàries assaltant-lo. Dodoni està fora de les rutes turístiques, a poca distància, això sí, de l’autopista que va d’Igoumenitsa a Ioannina. Si mai feu una ruta prou llarga per Grècia, o arribeu en vaixell al port d’Igoumenitsa, per visitar el Meteors i els seus monestirs, per exemple, pareu uns minuts a Dodoni. Admireu el seu teatre una mica maltractat pel temps. Assaboriu el silenci i la tranquil·litat del lloc. Aparqueu sense problemes i visiteu-lo sense presses. Allà no podreu ni dormir ni menjar. Ho haureu de fer a Ionnina, a deu kms. de Dodoni, la capital de la regió. Podeu visitar així aquesta ciutat de regust oriental, el seu llac quasi bé alpí, tot i que una mica brut, això sí. La ciutat de Ioannina és una bella vila medieval, poc grega i molt turca, on trobareu tota mena de serveis, hotels i restaurants. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. A més de Dodona, podeu fer rutes de senderisme per les muntanyes properes, pràcticament inexplorades pels turistes i també és molt recomanable visitar la cova de Perama. Nosaltres, a Ioannina dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Bona parada a Dodona i Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

Dodona es un yacimiento arqueológico de primer orden al norte de Grecia, muy alejado de las rutas turísticas habituales. Está cerca del puerto de Igoumenitsa, cercano a la autopista que une esta localidad portuaria con Ioannina, de la que está aun más cerca. Dodona conserva poco de su esplendor clásico. Cuatro ruinas y un soberbio teatro, un poco maltratado por el tiempo. Y aunque no sea Epidauro, ni mucho menos, no deja de ser bello e interesante. Podeu visitarlo desde Ionnina, la ciutat más cercana. Es una bella capital del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama. No dejeis de ver el teatro griego antiguo de Dodoni si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia y vais hacia Atenas o los Meteoros, con sus monasterios de Meteora. Vale la pena parar.

La Fira de Creixell

La bellíssima vila de Creixell, al bell mig de la maravellosa Costa Daurada de Tarragona, us ofereix una bona proposta per la família i els infants. Serà els dies 11 i 12 d’agost de 2018, i és la 8ª FIRA DE CREIXELL 2018. Parades d’alimentació, artesania, complements, entreteniment, inflables, passejada amb ponis…. Oberta de 18:30 a 24 hores pels carrers del nucli històric de la Vila. A més tindreu animació infantil amb el Pallasso Xiscu i actuacions musicals, tot al parquing de Cal Cabaler. I el diumenge salsa i cercavila amb els Gegants de Creixell. A més el poble te una bona platja i un castell molt maco, carrers estrets i cases de pedra. Les platges de la zona son ideals per una banyada segura, familiar. Platges de sorra fina, on l’aigua arriba mansa, sense força. On pots caminar dins l’aigua sense perill. Aigües calmes, càlides. Arribareu a Creixell fàcilment per l’autopista AP-7, sortida Vendrell, per continuar per la N-340. Aprofiteu un cap de setmana en aquestes terres per gaudir de la platja i per visitar viles tan boniques com ara Altafulla, amb un casc antic renaixentista meravellós, i un gran castell, tot molt escenogràfic. O bé Torredembarra, amb un altre castell fantàstic. Per a dormir teniu un munt de càmpings, hostals i hotels. Els hotels de la zona són els típics de platja. Teniu el Morros, a Torredembarra, per exemple. Per restaurants us recomanem els del barri mariner de Torredembarra, com ara Can Cues, al carrer Tamarit, 14, Tel: 977 640 573‎, a tocar del mar, prop de l’espai natural dels Muntanyans, un altre indret que no podeu deixar de veure. La costa natural, tal i com era fa 20 segles. O bé al centre del poble Can Gla, al carrer Pere Badia, 33, Tel: 977 641 324‎. També a Altafulla hi ha bons llocs per menjar, com el Restaurant Acqua, lloc on es fan els sopars populars de la fira. O el Voramar, o Cal Vitali, a tocar del mar, al carrer Pons d’Icard. Tel: 977 65 06 30. També teniu el restaurant El Pozo al carrer del Lleó, 14, tel: 977 65 02 73 ‎, o el clàssic Faristol o el deliciós, i car, Les Bruixes de Burriac, restaurant de l’Hotel Gran Claustre, a la Vila Closa. Per ‎ dormir a Altafulla teniu diversos hotels a tocar de la platja, amb un hotel d’aquells de campanetes, (preu en consonància) al Dalt la Vila: es tracta del maravellós Gran Claustre, d’encant assegurat i preus forts. Els amants de l’acampada teniu per alla algun un bon càmping, sobretot a la desembocadura del riu Gaià. Us tornem a recordar que Creixell, Altafulla o Torredembarra tenen bona platja, per tant porteu banyador. I si fer la ruta dels castells tarragonins us ha agradat no us perdeu els de Ferran o Tamarit. També a la vora de Creixell, a Berà, hi ha el famós arc romà, i si us agrada l’arqueologia, no deixeu de visitar l’esplèndida vila romana, la vila dels Munts. Amb això us volem proposar una sortida de cap de setmana per aquesta terra beneïda dels deus, a dos passes de la Tarraco Imperial, patrimoni de la humanitat. Només 60 km separen Creixell de Barcelona per la AP7. Animeu-vos. És tot molt bonic!.

La bellísima villa de Creixell, en medio de la maravillosa Costa Dorada de Tarragona, ofrece una buena propuesta para la familia y los niños. Un fin de semana de feria, y playa. Hay juegos tradicionales, magos, autos, pasacalles, gigantes, artesanía y muchas más cosas. Y, además, Creixell es una villa con un castillo muy bonito, calles estrechas y casas de piedra, pero, además, Creixell tiene una playa, mejor dicho, unas playas fabulosas, ideales para un baño seguro, familiar. Playas de arena fina, donde el agua llega mansa, sin fuerza. Donde puedes caminar dentro del agua sin peligro. Aguas calmas, cálidas. Llegarán a Creixell fácilmente por la autopista AP-7, salida Vendrell, para continuar por la N-340. Aprovechen un fin de semana en estas tierras del sur para disfrutar de la playa y para visitar villas tan hermosas como Altafulla, con un casco antiguo renacentista maravilloso, y un gran castillo, todo muy escenográfico. O bien Torredembarra, con otro castillo fantástico. Para dormir tienen un montón de campings, hostales y hoteles. Los hoteles de la zona son los típicos de playa. Tiene el Morros, en Torredembarra, por ejemplo. Para restaurantes les recomendamos los del barrio marinero de Torredembarra, como Can Colas, en la calle Tamarit, 14, Tel: 977 640 573, cerca del espacio natural de los Muntanyans, otro lugar que no puede dejar de ver. La costa natural, tal y como era hace 20 siglos. O bien en el centro del pueblo Can Gla, en la calle Pere Badia, 33, Tel: 977641324. También en Altafulla hay buenos lugares para comer, como el Restaurante Acqua, O el Voramar, o Cal Vitali, junto al mar, en la calle Pons de Icard. Tel: 977 65 06 30. También tienen el restaurante El Pozo en la calle del León, 14, tel: 977 65 02 73, o el clásico Atril o el delicioso, y caro, Las Brujas de Burriac, restaurante del Hotel Gran Claustre, en la Vila Closa. Para dormir en Altafulla tienen varios hoteles cerca de la playa, con un hotel de aquellos de campanillas, (precio en consonancia) Dalt la Vila: se trata del maravilloso Gran Claustre, de encanto asegurado y precios fuertes. Los amantes de la acampada tiene por alla algún un buen camping, sobre todo en la desembocadura del río Gaià. Os volvemos a recordar que Creixell, Altafulla o Torredembarra tienen buena playa, por lo tanto llevar bañador. Y si hacer la ruta de los castillos tarraconenses les ha gustado no se pierdan los de Ferran o Tamarit. También cerca de Creixell, en Bará, está el famoso arco romano, y si os gusta la arqueología, no dejeis de visitar la espléndida villa romana, la villa de Els Munts. Con ello queremos proponer una salida de fin de semana por esta tierra bendita de los dioses, a dos pasos de la Tarraco Imperial, patrimonio de la humanidad. Sólo 60 km separan Creixell de Barcelona por la AP7. Animaros, ¡es todo muy bonito!.

Ioannina

Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un llac, un llac quasi alpí, una mica brut, això sí. I al voltant del llac una ciutat: Ioannina. És una bella vila medieval, poc grega i molt turca. Alí Patxà la dominà fins el segle XX, cosa que es nota en l’aire oriental del lloc. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. És la capital de l’Èpir, una regió remota i llunyana, apartada d’Atenes i de les illes, però molt propera al port d’Igoumenitsa, on arriben els vaixell d’Itàlia. Nosaltres la visitàrem des d’aquest port i no ens va decebre gens. A més de rutes de senderisme per les muntanyes també és molt recomanable visitar la cova de Perama, i el teatre grec antic de Dodoni, no tan espectacular com el d’Epidaure però molt autèntic. Nosaltres dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa.  No us perdeu la mesquita d’Aslan Patxà, no tothom arriba a veure-la, i és molt bonica. Bona parada a Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

  

Ioannina es una bella ciudad del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama y el teatro griego antiguo de Dodoni. Si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia no debeis perderos esta ciudad medieval, o si pensais continuar hacia los monasterios de Meteora.

Festa Major i focs de Blanes

Ens agrada Blanes. Molt. I no és un amor sobtat. El pare és de Blanes, i l’àvia també. Des de petits rondem la vila marinera, per les platges fantàstiques, per la Costa Brava tot just encetada. De Blanes ens agrada tot. Sa Palomera, una roca mítica que s’endinsa dins el blau mediterrà per partir l’inici de la Costa de Barcelona i la de Girona. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’església gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la meravellosa cala doble de Santa Cristina. També els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, la platja ideal, molts restaurants, i moltes propostes d’oci familiar. També és molt bonic recórrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bonics, on descobrireu petites cales amagades i penya-segats de vertigen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat. I si parlem de Santuaris i ermites, no dubteu a arribar-vos fins el Vilar, o delectar-vos amb la bellesa grega de l’ermita de Santa Cristina, la que dèiem que tenia als peus una increïble cala doble, i una bonica església blanca. Blanes te llocs fantàstics per gaudir i banyar-vos. Però si avui us parlem de Blanes és per convidar-vos a la seva festa major en honor de Santa Anna. I, més en concret al seu festival de focs artificials, famós al món sencer. Es tracta del millor castell de focs d’artifici que heu vist, i que mai veureu. Tal i com sona: el millor. Són quatre dies, aquest any, del 21 al 26 de juliol de 2018, sempre a finals del mes, i sempre a les 22,30 hores. Tones i tones de coets, palmeres, llums, colors… Indescriptible, no hi han paraules. Les millors pirotècnies del món en concurs internacional. Hi haurà gent, no ho podem negar. Molta gent. Però els focs els tiren des de la Roca Palomera, i des del mar. Es veuen bé des de la platja, des de qualsevol lloc, des de la muntanya de Sant Joan, perfectes!. Per això, malgrat la gentada us diem: aneu-hi abans. Aneu-hi amb tren des de Barcelona, per la línia C1, la de Mataró, un tren cada hora. Dormiu allà. Aparqueu lluny. Però gaudiu, una vegada a la vida d’aquesta experiència total de foc, llum, soroll i fum. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. A Lloret teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, precisament a Santa Cristina. A Blanes, per dinar o sopar, sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Al port també hi ha un bar de tapes de disseny, el Sa Lola, A l’altre costat del poble, a l’inici de la llarga platja de sorra de S’Abanell teniu el Sorrall, força bo, a sota uns apartaments, davant el mar. No lluny el Racó de Sa Palomera. Més cap al poble podeu anar a sopar a Sa Malica, una fonda renovada. Bona festa major i bons focs de Santa Anna!.

Nos gusta Blanes. Muy. Y no es un amor repentino. Nuestro padre es de Blanes, y la abuela también. Desde pequeños rondamos la villa marinera, las playas, la Costa Brava apenas iniciada. De Blanes nos gusta todo. Sa Palomera, una roca mítica que se adentra en el azul mediterráneo para partir el inicio de la Costa de Barcelona y la de Girona. La bahía, pequeña y coqueta a la que se abre el pueblo. El paseo marítimo. El pequeño y escueto barrio marinero, y el barrio alto, la villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera, medio en ruinas. Las playas del pueblo, anchas y de arena gruesa, de aguas limpísimas. Y las calas de la afueras, como San Francisco, familiar y cálida, o más allá, a medio camino entre Blanes y Lloret, la maravillosa cala doble de Santa Cristina. También los jardines botánicos. El Mar i Murtra, con las flores olorosas, construido sobre el peñón que vislumbra el pueblo, o el escondido jardín “Pinya de Rosa”, lleno de plantas grasas, y cactus. Mirad con detenimiento la web de Blanes, seguro que encontraréis lo que buscáis, para vosotros y los niños. Una ciudad acogedora, con una playa ideal, restaurantes, propuestas de ocio familiar. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, donde descubrirán pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo. Os recomendamos también visitar el castillo de San Juan, con la ermita de Santa Bárbara cercana, en la colina del lado. Y si hablamos de Santuarios y ermitas, no duden en acercarse hasta el santuario del Vilar, o deleitarse con la belleza griega de la ermita de Santa Cristina, la que decíamos que tenía asus pies una increíble cala doble, y una bellísima iglesia blanca. Blanes tiene lugares fantásticos para disfrutar y bañarse. Pero si hoy os hablamos de Blanes es para invitaros al mejor castillo de fuegos artificiales que habéis visto nunca, y que nunca vereis. Tal y como suena: el mejor. Son cinco días, este año del 21 al 26 de julio, siempre a finales del mes, y siempre a las 22,30 horas. Toneladas y toneladas de cohetes, palmeras, luces, colores … Indescriptible, no hay palabras. Las mejores pirotecnias del mundo en concurso internacional. Habrá gente, no lo podemos negar. Mucha gente. Pero los fuegos los tiran desde la Roca Palomera, y desde el mar. Se ven bien desde la playa, desde cualquier lugar, desde la montaña de San Juan, ¡perfectos!. Por eso, a pesar de la multitud les decimos: id. Id en tren desde Barcelona, ​​por la línea C1, la de Mataró, un tren cada hora. Duerman allí. Aparquen lejos. Pero disfrutenlos, una vez en la vida. Disfruten de esta experiencia total de fuego, luz, ruido y humo. Para comer y para dormir pueden escoger los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. En Lloret tienen los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si quieren algo muy, muy exclusivo, vaya al Santa Marta, precisamente en cala Santa Cristina. En Blanes, para comer o cenar, siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado.

Dingle península

La Dingle península és un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, que vàrem recòrrer un estiu en que vàrem anar a aquesta meravellosa illa verda. Ens vam dedicar a seguir la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Vistes fabuloses, bona carretera, però estreta amb ganes. Per veure bé la península de Dingle podeu sortir des de la mateixa ciutat de Dingle, la capital de la zona. Seguint la carretera cap a l’oest anem tota l’estona penjats per una carretera força estreta a mig aire sobre una mar blau marí, profunda. Pedres i gavines. Arribem a la punta del cap de Clogher i veiem entre les ones les Illes de Blasket. Si voleu saber més sobre aquestes illes visiteu el Blasket Centre al poblet de parla Gaeltacht Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les illes estaven habitades fins el 1953. Ara son refugi d’aus marines i un lloc perfecte per veure balenes. Encara podeu coneixer-les millor si agafeu el ferry que surt del mateix port de Dunquin. En menys de mitja hora, amb bona mar, sereu allà. Podreu caminar per la Great Blasket, amb les restes de cases i edificacions, amb les seves foques, les roques, les cales amagades. Baixem cap a l’altre costat, la cara nord de la zona. Hi ha pobles com Murreagh amb boniques badies sorrenques. Torneu a Dingle per alguna de les boniques carreteres interiors que creuen les landes. Podeu dinar allà. Per sortir d’aquesta zona teniu dues alternatives. Pels valents travessar pel Connor Pass. Pels més conservadors seguir el camí d’entrada. El Connor Pass és un petit pas de muntanya, amb una carretera on només hi cap un cotxe. Una missió impossible. Roca viva excavada amb dinamita. Vistes corprenedores. Si heu estat valents el premi és l’extrany oratori de Gallarus, a la imatge, molt primitiu, rupestre, fascinant. I tot seguit aneu cap a Castlegregory i la península de Ballycurrane, amb dunes de sorra, platges llargues i natura arreu. Dingle i la seva península us encantarà, i el Connor Pass si us atreviu!. A Dingle, nosaltres, dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. No vam anar al millor, situat al port de Dingle, al Mall. Es diu The Chart i és molt bo, però car.

La Dingle península está situada en Irlanda. Forma parte de la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta para cobardes. Ahora bién, ofrece a cambio una vistas fabulosas y es una buena carretera, estrecha a tramos. Podemos salir de la ciudad de Dingle, la capital de la zona. Yendo al oeste pasamos por una maravillosa carretera bordeando el mar. Piedras y gaviotas. Se llega hasta el cabo de Clogher i vemos las Islas de Blasket. Podeis visitar el Blasket Center en Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les islas estan desabitadas desde 1953. Hay un ferry que sale de Dunquin y en media hora os lleva a la Great Blasket Más adelante está Murreagh con bonitas playas. Volved a Dingle por la carretera interior. Después teneis dos alternativas. Ir por el Connor Pass o no. El Connor Pass es n puerto de muntaña, con una carretera donde solo cabe un vehículo. Una misión imposible. Roca viva excavada a dinamita. Vistas bestiales. El premio es el oratorio de Gallarus, ver en la imagen, primitivo, rupestre, fascinante. Y Castlegregory, con la península de Ballycurrane, y sus dunas de arena i naturaleza salvaje junto al mar. Nosotros, en Dingle, cominos en The Goat, un cafè lamentablemente cerrado. El mejor es The Chart, bueno, muy bueno, pero caro.

Font de la O, Aramunt, barbacoes.

Aramunt és un poble amagat darrera el pantà de Sant Antoni, a l’altra banda d’on passa la carretera que va de Tremp, cap a la Pobla de Segur, i a Sort, i a la Vall d’Àneu. La gent no va a Aramunt, ni el coneix, malgrat que la zona és bonica. I per allà podeu arribar fins la reserva natural de Boumort, on el cèrvols bramen i que no convé que esdevingui massa turística. Per això és un lloc una mica secret. En aquest petit poble del Pallars Jussà, no lluny de la Pobla de Segur, hi ha un seguit de coses interessants, que mereixen ser descobertes. Per exemple el poble vell, abandonat, que ens mira des de dalt d’un turó. O bé el llac, el pantà, prop del poble nou. O bé les les trinxeres i els búnquers de Sant Corneli, muntanya on hi va haver una de les batalles més sagnants de la guerra civil. Si l’Aramunt nou no té res a oferir, el poble vell era un bonic indret medieval, ara abandonat, amb cases de pedra que fan de muralla, amb portalades del segle XI i les restes d’una torre de vigilància. Encara queden ruïnes del castell d’Aramunt, dalt d’un turonet, i de l’antiga església parroquial romànica. En l’aspecte natura teniu quatre fonts, de les que avui descriurem la Font de la O, perquè hi ha una àrea de barbacoes que pot interessar les famílies que els agrada sortir a dinar carn a la brasa. S’hi arriba per una pista forestal, en bon estat que surt d’Aramunt mateix, pregunteu al poble. Hi ha taules de pedra i bona ombra, espai per jugar i còrrer, contenidors per reciclar, bon aparcament i el bosc envolta el lloc. Hi passa un rierol que forma boniques cascades, on els infants podran jugar amb l’aigua. Hi ha barbacoes amb graella incorporada, y també una font. Per anar fins aquesta àrea recreativa i de pícnic cal arribar al poble d’Aramunt i, només d’entrar-hi, girar a mà dreta per una pista asfaltada. Seguiu una estona endavant i, en el següent encreuament girem a la esquerra, en baixada, per una pista primer asfaltada i després no, però amb indicacions a la font de la O, Montesquiu, Orcau i Tremp. Podeu passar un cap de setmana per aquí, visitant altres llocs bonics dels voltants. El Pallars Jussà és una comarca desconeguda però amb racons molt macos. Per dinar a Aramunt teniu el restaurant Lo Blau, 973 680 141 o bé 696 370 241. O el restaurant nomenat Xiringuito a la mateixa carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hi ha cases rurals boniques com la residencia de pagès Can Pereforn o Casa Julià. Si voleu un hotel, per dormir bé a la zona, aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a Aramunt!

Aramunt es un pueblo escondido detrás del pantano de San Antonio, al otro lado de donde pasa la carretera que va de Tremp, hacia la Pobla de Segur, Sort, y el Valle de Àneu. La gente no va a Aramunt, ni lo conoce, a pesar de que la zona es bonita. Y por allí puede llegar hasta la reserva natural de Boumort, donde el ciervos braman y que no conviene que sea demasiado turística. Por eso es un lugar un poco secreto. En este pequeño pueblo del Pallars Jussà, no lejos de la Pobla de Segur, hay una serie de cosas interesantes, que merecen ser descubiertas. Por ejemplo el pueblo viejo, abandonado, que nos mira desde lo alto de una colina. O bien el lago, el pantano, cerca del pueblo nuevo. O bien las las trincheras y los bunkers de San Cornelio, montaña donde hubo una de las batallas más sangrientas de la guerra civil. Si el Aramunt nuevo no tiene nada que ofrecer, el pueblo viejo era un bonito lugar medieval, ahora abandonado, con casas de piedra que hacen de muralla, con portadas del siglo XI y los restos de una torre de vigilancia. Aún quedan ruinas del castillo de Aramunt, sobre una colina, y de la antigua iglesia parroquial románica. En el aspecto naturaleza tiene cuatro fuentes, de las que hoy describiremos la Fuente de la O, porque hay un área de barbacoas que puede interesar las familias a las que les gusta salir a comer carne a la brasa. Se llega por una pista forestal, en buen estado, que sale de Aramunt mismo, pregunten en el pueblo. Hay mesas de piedra y buena sombra, espacio para jugar y correr, contenedores para reciclar, buen aparcamiento y el bosque rodea el lugar. Pasa un arroyo que forma hermosas cascadas, donde los niños podrán jugar con el agua. Hay barbacoas con parrilla incorporada, y también hay una fuente. Para ir hasta esta área recreativa y de picnic hay que llegar al pueblo de Aramunt y, sólo entrar, girar a la derecha por una pista asfaltada. Sigan un rato adelante y, en el siguiente cruce giramos a la izquierda, en bajada, por una pista primero asfaltada y luego no, pero con indicaciones a la fuente de la O, Montesquiu, Orcau y Tremp. Pueden pasar un fin de semana por aquí, visitando otros lugares bonitos de los alrededores. El Pallars Jussà es una comarca desconocida pero con rincones muy bonitos. Para comer en Aramunt tienen el restaurante Lo Azul, 973680141 o bien 696 370 241. O el restaurante nombrado Chiringuito en la misma carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hay casas rurales bonitas como la residencia de campo Can Pereforn o Casa Julián. Si desean un hotel, para dormir bien en la zona, vayan sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. ¡Buen fin de semana y buena barbacoa en Aramunt!

L’endimoniada a Badalona

A Badalona, al final de les seves famoses festes de maig, fan una cursa nocturna per les muntanyes de Serralada de Marina. Serà aquest proper dissabte, 9 de juny de 2018. Ideal si sou uns apassionats del running i us agraden els nous reptes podeu venir a Badalona i participar en l’Endimoniada. És molt més que una simple cursa nocturna. Es tracta de fomentar el contacte amb la natura i el coneixement de l’entorn, corrent en bona companyia. Les inscripcions es fan en línia a la web: endimoniada.org. L’horari de la cursa és de 21.30 a 12  hores aproximadament. La distància del circuit son uns 18 km, amb un desnivell acumulat de 570 m positius. Es corre per superfície de terra i una mica per l’asfalt de la ciutat. Hi ha un temps màxim per completar l’itinerari, que son 2:30 hores. El CEB (Centre Excursionista de Badalona), entitat fundada l’any 1925, és l’organitzadora de l’acte. No és una cursa a mort, és més aviat un esdeveniment festiu i una activitat de competició responsable, sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Ideal per famílies amb nois i noies grans que vulguin compartir una nit d’esport a la muntanya, sense riscos. Arribar a Badalona és molt senzill: amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, a tocar del mar i de la Rambla. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Hi ha bons llocs on sopar aquella nit a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, com ara La piccola Roma. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir de l’endimoniada!.

Nos complace de nuevo invitaros a venir hasta Badalona, lo hemos hecho muchas veces y lo haremos aún muchas más. Y hoy os proponemos una carrera de montaña nocturna, muy chula. Os lo pasareis en grande, corriendo por la naturaleza a la luz de la luna. De 9 de la noche a las 12 horas. 18 kms. Salida desde la Rambla, al lado del mar, en pleno centro de la ciudad. Llegar a Badalona es muy sencillo: con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, cerca del mar y de la Rambla. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si venís en coche, siga la C-32 hasta la salida Badalona Centre y busque aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y la Plana. Si se deciden a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita. Y un Museo con una ciudad romana abajo, muy interesante de verdad. Y todo muy cerca de Barcelona. Para comer puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrá mucho lugar para correr, y unas atracciones para niños muy divertidas. Si prefiere ir de restaurante le recomendamos, cerca del centro, La Lagartija, alternativo, pequeño y coqueto. El Sotavento es el restaurante del Club Naútico, junto al mar. Buen menú. Moderno el CAOLILA, en la calle León, 79 Telf: 93.464.27.30. CA L’Arqué, buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. También CAN QUIM, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Buena cocina. La Barlet es un local pequeño, tipo bistrot. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. También italiano el MIRANAPOLI, en la calle de Ribes y Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Platos romanos en Nero, calle de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio TXISTU, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, de precios y calidad elevados. En Rafael Hoteles podrá dormir, y tiene un buen restaurante con menú diario. En el Hotel Miramar también noches de fábula, y cerca del mar. ¡Venid a Badalona a disfrutar de la endimoniada!.

Una ruta per la Cerdanya

A la Cerdanya disfrutareu del Pirineu més natural, amb pobles plens de belles cases de pedra i balcons de fusta, i la muntanya més familiar. Si decidiu passar un pont, unes vacances o un cap de setmana llarg a la Cerdanya podreu fer excel·lents excursions familiars. Us proposem una ruta que podeu escurçar o ampliar a gust. Podeu començar a Alp, baixant per la collada de Toses, o pel poble de Toses, agafant la pista que va de Planoles a La Molina. També arribareu a la Cerdanya pel túnel del Cadí, per la C-16, o per la carretera que porta de Calaf a Andorra. Si entreu pel túnel o pel port de la collada de Toses, podeu dinar al restaurant Ca l’Eudald, on fan un menú que ens agrada i bé de preu. Podeu seguir cap a Puigcerdà, veure la vila dalt del turó, i el llac romàntic. També fer una escapada a Llivia, poblet encantador, i visitar la farmàcia més antiga d’Europa. Si seguiu en territori francès, per la Catalunya Nord, podeu arribar-vos fins la fortalesa de Mont-Lluís, un poble fortificat d’en Vauban, molt xulo. Uns kms. més enllà, camí de Formigueres i de l’estació d’esquí de les Angles, trobareu a mà esquerra la pista en bones condicions que remunta l’alta vall on neix el riu Tet. Podeu arribar fins l’estany de les Bulloses, un lloc idílic. La carretera asfaltada travessa prats amb el riu que salta. Al final s’arriba a un impressionant circ de muntanyes, que encara era ple de neu, que es reflexen el el llac gelat, si és encara hivern, o en un llac d’alta muntanya ple de flors, a l’estiu. Incomparable. Per dormir a la zona podeu anar als Apartaments Guitart La Molina, que estan prou bé.

El següent podeu visitar dos llocs molt bonics: el refugi del Cap de Rec, sobre Martinet, i el santuari de la Mare de Déu de Bastanist, al peu del Cadí. El primer lloc amb un bosc impressionant, un acollidor refugi restaurant, les pistes d’esquí d’Arànser i uns pobles molt bucòlics. El segon una ermita en un prat molt gran envoltada de bosc i muntanya. Fàcil arribada en cotxe. No son els únics llocs on anar. Meranges, poble medieval, d’on surt la pista als seus estanys, està molt bé. Per dinar o dormir per aquí podeu anar a l’Hotel dels Banys de Sant Vicenç, que és preciós, amb molt d’encant. Està a peu de carretera i té un bon restaurant. També és un balneari reputat, amb una piscina d’aigua sulfurosa calenta. Més endavant teniu la Seu d’Urgell, amb la magnífica catedral romànica, i el museu diocesà, preciòs. Feu una escapada a les restes del famós monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles, del que només queden els àbsis de l’església, prou evocadors, a tocar del riu Valira, camí d’Andorra, al costat esquerra de la carretera. I podeu acabar a Andorra si no hi ha molta cua!.

Més enllà, a l’Alt Urgell, podeu anar fins Castellbó, per veure aquest poblet encantador. Per dinar podeu anar fins Club de Golf d’Aravell, amb vistes esplèndides mentres menges. Bon menú per pocs calers. De tornada a l’hotel que hagueu escollit pareu un moment al bellíssim poblet d’Arsèguel, a l’Alt Urgell. Arsèguel és un encant de poblet, una vila màgica situada al cor del Cadí, al Pirineu. Tot l’any s’hi està bé a Arsèguel però, a més, a l’estiu, s’hi està fresc. Arsèguel es troba a pocs kms. de la Seu d’Urgell. Per dormir en aquesta altra zona de l’Alt Urgell us recomanem un hotelet rural amb restaurant: el Font del Genil. Molt familiar, a Prullans, teniu l’Hotel Muntanya. O hotels de tota la vida com el Bellavista de Bellver, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Bellver teniu una mena d’alberg familiar molt interessant: La Bruna. Bon cap de setmana al Pirineu!.

Es una buena idea subir un fin de semana largo a la Cerdaña. Allí disfrutaréis del Pirineo más natural, con pueblos llenos de hermosas casas de piedra y balcones de madera, y un paisaje natural sin parangón. Ideal para unas vacaciones o un puente con toda la familia. Además, si se deciden a pasar un fin de semana largo en la Cerdaña podrán hacer excelentes excursiones, visitar lugares de ensueño y pasear a gusto. Para dormir les recomendamos un hotelito rural con restaurante: el Font del Genil, o el bello Hotel de los baños de San Vicente, un antiguo balneario bien restaurado. O en Prullans, El Hotel Montaña, o en La Molina, los apartamentos Guitart. También hay casas rurales fantásticas i hostales de toda la vida, como el Bellavista de Bellver, donde también puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos cámpings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Bellver tienen una especie de albergue familiar muy interesante: La Bruna. ¡Divertiros en el pirineo con la familia!.

La fira avícola al Prat

Al Prat de Llobregat es celebra els dies 15, 16 i 17 de desembre de 2017 la seva Fira Avícola de la Raça Prat i, dins seu, la Mostra Comercial i la Mostra d’Entitats. La Fira Avícola és una cita festiva i lúdica, on podreu conèixer que és el pollastre pota blava i la carxofa Prat. Com cada any al mes de desembre la Fira Avícola de la raça Prat proporciona a les famílies una experiència que combina la tradició de la pagesia i una divertida mostra comercial. Al recinte de la Fira es pot visitar, entre d’altres, el pavelló Avícola, Agrícola i Ramader; el pavelló de l’Espai Gastronòmic; l’estand municipal; el pavéllo de la Mostra d’Entitats; el pavelló de la Mostra Comercial i el sector de parades de la Fira Mercat o el Carrer del Comerç local. No us perdeu l’oportunitat d’arribar-vos fins aquesta simpàtica població de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una rica vida associativa i una marcada personalitat pròpia. Tot i ser una vila gran també és una vila amb un gran i ferm esperit de poble. Per això no és res estrany que organitzin aquesta fira avícola, orgullosos com n’estan del seu mundialment famós Pollastre Pota Blava. I és que els pota blava son pollastres de debó, de raça, antics, com els de abans. Pollastres ben alimentats, mimats, cuidats, seleccionats. Que fan un bon plat de Nadal.  El Prat els cria i us els ofereix. Arribeu-vos doncs al Prat, a la seva fira avícola, on els vostres infants podran veure què és un pollastre. Hi haurà un munt d’actes, que podeu conèixer visitant la web de l’ajuntament, on hi ha el programa de festes. Anar al Prat és fàcil. Són 10 kms. escassos. I ja que sou allà podeu aprofitar per anar a veure els espais del Delta, els fabulosos aiguamolls plens d’ocells. O bé a observar, al final de la pista de l’aeroport, com aterren els avions. Quedareu, vosaltres i els vostres fills i filles, ben bocabadats. Per menjar, el Prat està ple de bons llocs, molt recomanables. Ambient modern, desenfadat, carta variada, cuina de qualitat La Lluna en un cove. Jove i atrevit, bona carta de vins. També molt jove, i molt fresc, cuina mediterrània, decoració trencadora, ecològic, diferent, l’Ona Nuit. Molt interessant. Molt bo, també diferent, amb plats elaborats, i una fama in crescendo teniu el Rustic, portat pels mateixos que tenien el bar Dolmar. Un mite. Una marisqueria boníssima Capitan Garfio. Un clàssic de tota la vida, tradicional, Mar i Muntanya. Un d’aquells bars de tapes, cervesa, truita i embotits, que poc a poc amplien una carta fantàstica: La Castellana.  Un altre bar amb menús: Cal Ramon. Un lloc també interessant: Casa Alcaide. Per si mai necessiteu un hotel: El Sallés Ciutat del Prat. Anar a la Fira del pollastre al Prat de Llobregat, una estupenda idea per aquest cap de setmana!.

El Prat de Llobregat es una población vecina de Barcelona. Estamos muy acostumbrados a oír su nombre y nombrarla. Quizá por eso no prestamos demasiada atención a lo que puede ofrecernos. Y es lástima porque el Prat conserva muchas cosas que vale la pena ver y disfrutar. Por ejemplo la Feria del Pollo Pata Azul. Los pata azul son pollos de verdad. Antiguos, como los de antes. Bien alimentados, mimados, cuidados, seleccionados. Un pollo perfecto para un buen plato de Navidad. Ideal para aquellos que buscan la autenticidad. Y el Prat la ofrece. Pollos potentes y valientes criados en las masías de la orilla del Llobregat, en un espacio agrario insólito, desconocido del gran público, muy interesante para visitar con los niños. Y el domingo después de la Purísima, en diciembre, en El Prat montan una buena feria. Una feria donde sus niños podrán ver lo que era un pollo de los de la época de los abuelos. Además también hay otros alicientes: actuaciones, pasacalles con la maravillosa Philarmónica, expo de coches antiguos… Mirad en la web del ayuntamiento: allí se encuentra el programa de fiestas. Ir hasta El Prat son 10 kms. escasos. Aprovechad para ver los espacios del Delta, humedales llenos de aves. O para observar, al final de la pista, como aterrizan los aviones. Quedaréis, vosotros y vuestros hijos e hijas, boquiabiertos. Excelente idea para este fin de semana.