Fira del vi a Falset


La fira del vi del Priorat, que te lloc a Falset, precisament per ser la capital de la maravellosa comarca del Priorat, és una d’aquelles fires que dominen una vila, i fins diríem una zona de Catalunya. Tot el poble, tota la comarca s’hi aboquen. Carrers tallats, centenars de parades, exposicions, mostres diverses…. POtser si que la temàtica no és ben bé per la canalla, però com a sortida familiar te molts alicients. Perquè, a més, sempre és molt agradable arribar-se fins Falset i tornar a visitar la contrada. Recòrrer aquelles terres dures, salvatges i magnífiques del Priorat. Caminar els seus camins, banyar-se els peus en les seus rius, tocar les seves pedres, veure, de nou, les muntanyes, els camps de licorella plens d’antiquíssims ceps. O bé arribar-se fins la serra del Montsant, per veure la Cartoixa de Scala Dei. Per això us proposem que a primers de maig pugeu a Falset. Ara la comunicació és excel·lent. Autopista fins Reus, per la A-7, i bona carretera, ampla, recta, sense voltes, fins Falset. Tasteu els bons vins exposats, i els olis que els acompanyen. Recorreu la fira. Admireu els autos antics, les exposicions. A la cooperativa, i en certes parades, podreu adquirir bon vi i bon oli de la terra. I si us quedeu pel Priorat tot el cap de setmana, una idea excel·lent, a més de veure la Cartoixa de Scala Dei, us proposem una ruta pels petits pobles: Porrera, Gratallops, Torroja… O una excursió fins el Museu de les Mines de Bellmunt, molt properes, molt ben acondicionades, molt bona experiència educativa pels infants. Per dormir, i menjar com reis, no hi ha res millor que l’Hostal Sport. Un clàssic a la comarca. De veritat que és un hotel amb molt d’encant. I una cuina molt cuidada. Ara bé, serà ple. Segur. També està molt bé el restaurant El Cairat. Per tapes i entrepans, o algun plat senzill teniu El Café de Falset. Un café de poble, renovat. Si Falset està massa ple potser haureu d’anar més lluny. Camí de Bellmunt teniu el Mas Trucafort. Cuina tradicional. O bé l’encantador Populetus, a Poboleda. Un restaurant molt recomanable. Cuina de l’àvia. No oblideu també l’Abadia del Priorat, a Torroja. Fantàstica. O Can Llop a Gratallops.

La feria del vino del Priorat, que tiene lugar en Falset, precisamente por ser la capital de la maravillosa comarca del Priorat, es una de esas ferias que dominan una ciudad, y hasta diríamos una zona de Cataluña. Todo el pueblo, toda la comarca se vierten en ella. Calles cortadas, cientos de puestos, exposiciones, muestras diversas….  Puede que la temática no sea exactamente para los niños, pero como salida familiar tiene muchos alicientes. Porque, además, siempre es muy agradable llegar hasta Falset y volver a visitar la zona. Recorrer aquellas tierras duras, salvajes y magníficas del Priorat. Caminar sus caminos, bañarse los pies en sus ríos, tocar sus piedras, ver, de nuevo, las montañas, los campos de licorella llenos de antiquísimas cepas. O bien llegarse hasta la sierra del Montsant, para ver la Cartuja de Scala Dei. Por eso os proponemos que a primeros de mayo subais hasta Falset. Ahora la comunicación es buena, sobresaliente. Autopista hasta Reus, por la A-7, y buena carretera, ancha, recta, sin vueltas, hasta Falset. Degustar los buenos vinos expuestos, y los aceites que los acompañan. Una delícia. Recorrer la feria. Admirar los autos antiguos, las exposiciones. En la cooperativa, y en ciertas paradas, podrán adquirir buen vino y buen aceite de la tierra. Y si se quedan por el Priorat todo el fin de semana, una idea excelente, además de ver la Cartuja de Scala Dei, os proponemos una ruta por los pequeños pueblos: Porrera, Gratallops, Torroja … O una excursión hasta el Museo de las Minas de Bellmunt, muy cercanas, muy bien acondicionadas, una muy buena experiencia educativa para los niños. Para dormir, y comer como reyes, no hay nada mejor que el Hostal Sport. Un clásico en la comarca. De verdad que es un hotel con mucho encanto. Y una cocina muy cuidada. Ahora bien, estarán lleno. Seguro. También está muy bien el restaurante El Cairat. Para tapas y bocadillos, o algún plato sencillo tiene El Café de Falset. Un café de pueblo, renovado. Si Falset está demasiado lleno necesitarán ir más lejos. Camino de Bellmunt tiene el Mas Trucafort. Cocina tradicional. O bien el encantador Populetus, en Poboleda. Un restaurante muy recomendable. Cocina de la abuela. No olvide también la Abadía del Priorat, en Torroja. Fantástica. O Can Llop en Gratallops.

Fira titelles a Lleida


A Lleida els caps de setmana de finals d’abril i de primers de maig son sinònim de titelles. D’un magne festival de titelles que omple els teatres, espais, places i carrers de la ciutat. Són, precisament, allò que tots i totes cerquem. Espectacles infantils, molt familiars i per a un públic ampli, on hi caben des d’infants a  joves i adults. Lleida esdevé per uns dies la capital catalana de les titelles. Actuaran grups arribats d’arreu del país, d’altres comunitats d’Espanya i de països europeus com ara França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Itàlia o Portugal, i fins de companyíes que han travessat l’Atlàntic per actuar, provinents de Brasil i Perú. Els que es fan en locals tancats costen uns pocs euros. Els de l’aire lliure acostumen a ser gratuïts. A més, si les titelles no acaben d’omplir-vos les espectatives, sapigueu que també trobareu una Fira del Llibre de les Arts Escèniques, una altra Fira d’Artesans de Titelles i un moltes activitats paral·leles, com poden ser: exposicions, tallers infantils i altres. Lleida te bons espais per dinar i molts hotels, entre ells un de la cadena AC hotels i un altre d’hotels NH. Consulteu la web de turisme.

En Lleida los fines de semana de finales de abril y primeros de mayo son sinónimo de títeres. De un magno festival de títeres que llena los teatros, espacios, plazas y calles de la ciudad. Son, precisamente, lo que todos y todas buscamos. Espectáculos infantiles, muy familiares y para un público amplio, donde caben desde niños a jóvenes y adultos. Lleida se convierte por unos días la capital catalana de los títeres. Actuarán grupos llegados de todo el país, de otras comunidades de España y de países europeos como Francia, Bélgica, Holanda, Alemania, Italia o Portugal, y hasta de compañias que han atravesado el Atlántico para actuar, provenientes de Brasil y Perú. Los que se hacen en locales cerrados cuestan unos pocos euros. Los del aire libre suelen ser gratuitos. Además, si los títeres no acaban de llenarles las expectativas, sepan que también encontrarán una Feria del Libro de las Artes Escénicas, otra Feria de Artesanos de Marionetas y muchas actividades paralelas, como pueden ser: exposiciones , talleres infantiles y otros. Lleida tiene buenos espacios para comer y muchos hoteles, entre ellos uno de la cadena AC hoteles y otro de hoteles NH. Consulten la web de turismo.

Fira de la Mediterrània


Mediterrània vol dir mar, sal, vaixells, blau, cultura, música… i tot això ho trobareu el primer cap de setmana de maig a Torroella de Montgrí i L’Estartit. Dues boniques, maravelloses i magnífiques poblacions de la Costa Brava. De la millor costa de Girona. De la costa que s’obre a les illes Medes i a la plana perfecta de l’Empordà etern. Si us arribeu a Torroella i L’Estartit trobareu moltíssimes raons per passar-vos-ho molt bé amb els vostres fills i filles. Fira de productes mediterranis i de les cultures convidades en cada ocasió. Fira d’artesans amb productes ecològics, contacontes, carrers i places decorats adhoc. Passacarrers i animació infantil. Gegants i capgrossos. Cantada de les corals. Rondalles i rondallaires. Audicions de música popular mediterrània. Exposicions. Bé, impossible detallar més. A la web de l’ajuntament ho trobareu tot. Però això sí, segur que us ho passareu molt bé. i decidíssiu dormir el cap de setmana a l’Empordà, sàvia decisió, penseu que a Torroella teniu bons llocs per menjar i dormir. Com la Fonda Mitjà, tradicional. En canvi l’hotel Molí del Mig, és més sofisticat, diferent. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Impossible citar-ne un. Trieu el vostre en la web. També hi ha moltíssims apartaments i places en càmpings, de tota mena. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc.

Mediterráneo significa mar, sal, barcos, azul, cultura, música … y todo esto lo encontrarán el primer fin de semana de mayo en Torroella de Montgrí y L’Estartit. Dos hermosas, maravillosas y magníficas poblaciones de la Costa Brava. De la mejor costa de Girona. De la costa que se abre a las islas Medes y la llanura perfecta del Empordà eterno. Al llegar a Torroella y L’Estartit encontrarán muchísimas razones para pasaros muy bien con sus hijos e hijas. Feria de productos mediterráneos y de las culturas invitadas en cada ocasión. Feria de artesanos con productos ecológicos, calles y plazas decorados adhoc. Pasacalles y animación infantil. Gigantes y cabezudos. Cantada de las corales. Cuentos y cuentistas. Audiciones de música popular mediterránea. Exposiciones. Bueno, imposible detallar más. En la web del ayuntamiento lo encontrarán todo. Pero eso sí, seguro que os lo pasaréis muy bien. Y si decidiérais dormir el fin de semana en el Empordà, sabia decisión, pensad que en Torroella hay muy buenos sitios para comer y dormir. Como la Fonda, tradicional. En cambio el hotel Molí del Mig, es más sofisticado, diferente. Para dormir Estartit hay decenas de hoteles. Imposible citar uno. Elijan en la web. También hay muchísimos apartamentos y plazas en campings, de todo tipo. Para comer puede ir a Can Falet, un buen restaurante.

Casanova de l’Obac


A la banda sud del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac trobareu la Casanova de l’Obac. Allà podreu gaudir d la natura i realitzar una gran varietat de rutes en aquell fantàstic l’entorn natural. La Casanova de l’Obac és un antic mas, molt gran. Una veritable mansió de tres plantes en un estil vagament italianitzant. Es bastí pel conreu de la vinya a l’inici del segle XIX. És un centre d’interpretació del Parc Natural, obert tots els dissabtes, diumenges i festius al matí. Podeu arribar-hi per la carretera que va de Terrassa a Rellinars, la B-122. Just al km. 10. Si voleu saberne més podeu trucar en l’horari d’obertura al tel. 937 435 468. Si hi pujeu a finals de març o principis de maig trobareu la festa “Viu el Parc”. Mireu la web per saber quin dia es fa. El 2010: el 2 de maig. Llavors passareu una matinal plena de tallers, jocs i contes.  Si hi pujeu un altre dia hi hauà menys gresca i menys gent. Pero podreu voltar pel massís i visionar el magnífic audiovisual  ‘La Megafada’. També es pot visitar l’exposició “Sant Llorenç del Munt i l’Obac: un paisatge mediterrani’. Bon aparcament. Àrea de lleure i d’esplai amb servei de restaurant, un bon lloc anomenat “La Pastora“. La gent de CIMA (Centre d’Interpretació del Medi Ambient) us atendrà gustosa. Ja ho sabeu: la Casanova de l’Obac us espera!

En la parte sur del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac encontraréis la Casanova de l’Obac. Allí podrán disfrutar de la naturaleza y realizar una gran variedad de rutas en ese fantástico entorno natural. La Casanova de l’Obac es una antigua masía, muy grande. Una verdadera mansión de tres plantas en un estilo vagamente italianizante. Se construyó para el cultivo de la viña al inicio del siglo XIX. Es un centro de interpretación del Parque Natural, abierto todos los sábados, domingos y festivos por la mañana. Pueden llegar por la carretera que va de Terrassa en Rellinars, la B-122. Justo en el km. 10. Si desean saber más pueden llamar en el horario de apertura al tel. 937 435 468. Si subís a finales de marzo o principios de mayo encontrareis la fiesta “Vive el Parque”. Vean la web para saber qué día se hace. En el 2010: el 2 de mayo. Luego, vayan. Les espera una matinal llena de talleres, juegos y cuentos. Si subís otro día abrá menos juerga y menos gente. Pero podran pasear por el macizo y visionar el magnífico audiovisual ‘La Megafada’. También se puede visitar la exposición ‘Sant Llorenç del Munt i l’Obac: un paisaje mediterráneo’. Buen aparcamiento. Hay una área de ocio y de recreo, con servicio de restaurante. Este se llama “La Pastora”. La gente de CIMA (Centro de Interpretación del Medio Ambiente) les atenderá gustosa. Ya lo sabéis: ¡la Casanova de l’Obac os espera!

Salomó, la festa i el seu ball


El poble de Salomó pertany a la comarca del Tarragonés. Està, doncs, a prop de Tarragona, però no tant. Està, de fet, terra endins, a la baixa vall del riu Gaià, en terres de secà, plenes de vinya i olivera. S’hi arriba per Altafulla, o Torredembarra, fent camí per La Riera de Gaià, agafant la desviació cap al mateix Salomó. No hi passareu per casualitat. Salomó és un poblet gran. Obert, lluminós, tarragoní. No te gaires reclams turístics. Però durant el mes de maig hi passa una cosa que el situa en el mapa. Es tracta d’un ball parlat. De balls parlats n’era plena la zona. N’hi havia a Bràfim, a Nulles, a Vilabella, al Catllar… Però només aquest agafà fama i volada. El Ball del Sant Crist de Salomó és un ball parlat que s’ha conservat.  Un espectacle que combina teatre i dansa. És un espectacle d’arrels medievals. Narra la llegenda de l’arribada al poble d’un Sant Crist  procedent de terres musulmanes que avui és el patró de la vila. Cada any durant tots els diumenges de maig, a les 12 en punt del migdia, es representa a l’església del poble aquest espectacle. Atenció: entrades numerades i escasses. Naturalment, el cap de setmana més proper al 3 de maig, (dia del crist), és la festa major. Una festa major rural, amb inflables per la canalla, desfilada, missa solemne, castells i ball de nit. Però, amb les representacions del ball parlat del Sant Crist, i l’aroma de les coses senzilles, amables, i reals, que cal conservar!. Ara anem a recomanar un bon lloc per dinar. A Salomó n’hi ha molts, i bons. Calçots de primera, com està manat en aquestes terres: Ca la Roser, al carrer del Sant Crist, 4. Tel: 977 62 90 24‎.  La Premsa, al passeig Joan Creus Cañellas, 3. Tel: 977 62 90 64‎. El Jardí de Salomó, un altre bon lloc. També bars com La Pista, al carrer Nou, 12, tel: 977 629 050, o bé el Celler fan bona teca a bon preu. Finalment el Mas Boronat és un hotelet rural que te servei de restaurant, habitacions i apartaments. Bona festa major, i bon ball del Sant Crist!.

El pueblo de Salomó pertenece a la comarca del Tarragonés. Está, pues, cerca de Tarragona, pero no tanto como podeis imaginar. Está, de hecho, tierra adentro, en el bajo valle del río Gaià, en tierras de secano, llenas de viña y olivo. Se llega por Altafulla, o Torredembarra, por La Riera de Gaià, tomando la desviación hacia el mismo Salomó. No pasaréis por allí de casualidad. Salomó es un pueblo grande. Abierto, luminoso, tarraconense. No tiene muchos reclamos turísticos. Pero durante el mes de mayo pasa algo que lo sitúa en el mapa. Se trata de un baile hablado. De bailes hablados estaba llena la zona. Había en Bràfim, en Nulles, en Vilabella, el Catllar … Pero sólo este cogió fama y vuelo. El Baile del Sant Crist de Salomó es un baile hablado que se ha conservado. Un espectáculo que combina teatro y danza. Es un espectáculo de raíces medievales. Narra la leyenda la llegada al pueblo de un Cristo procedente de tierras musulmanas que hoy es el patrón de la villa. Cada año durante todos los domingos de mayo, a las 12 en punto del mediodía, se representa en la iglesia del pueblo este espectáculo. Atención: entradas numeradas y escasas. Naturalmente, el fin de semana más próximo al 3 de mayo, (día del cristo), es la fiesta mayor. Una fiesta mayor rural, con hinchables para los niños, desfile, misa solemne, castillos y baile de noche. Pero, con las representaciones del baile hablado del Santo Cristo, y el aroma de las cosas sencillas, amables, y reales, ¡que hay que conservar!. Ahora vamos a recomendar un buen lugar para comer. A Salomón hay muchos, y buenos. Calçots de primera, como está mandado en estas tierras: Ca la Roser, en la calle del Santo Cristo, 4. Tel: 977 62 90 24. La Prensa, en el paseo Joan Creus Cañellas, 3. Tel: 977 62 90 64. El Jardín de Salomó, otro buen lugar. También bares como La Pista, Nou, 12, tel: 977629050, o bien el Celler hacen buena comida a buen precio. Finalmente el Mas Boronat es un hotelito rural que tiene servicio de restaurante, habitaciones y apartamentos. ¡Buena fiesta mayor, y buen baile del Santo Cristo!.

Puycelci


Puycelsi és un petit i bonic poblet de la França del Sud, la que està més a prop de la Mediterrània que de París. Una vila amable, coqueta, lluminosa. Els seus carrers medievals, enfilats dalt d’un puig, les seves cases amb entramat de fusta, les places, li han donat el ben merescut títol d’un dels més bonics pobles de França. I així és, bonic. La seva situació domina la fèrtil vall del riu Vère en el cor del Quercy, una comarca natural amb tants atractius que mai no deixarem de desitjar visitar-la un cop i un altre. Fa uns 1000 anys que monjos de l’abadia d’Aurillac posaren la primera pedra d’aquesta bastida fortificada. La seva història turbulenta ens ha deixat unes muralles ben conservades amb portals imponents com la porta de l’Irissou. Si amb les maravelles culturals no en teniu prou, us hem de dir que prop de la vila el paisatge natural és magnífic. Els boscos i camps vora el riu Grésigne són deliciosos. A la tardor la simfonia de colors dels seus grans castanyers, faigs i roures és, senzillament, impresionant. Per admirar-ho heu de saber que hi ha un munt de senders que des de Puycelsi us portaran a tots els racons del bosc de la Grésigne. Circuits de tota mena i per totes les edats. A peu o en bicicleta. No us comformeu amb veure només Puycelci. Us esperen, a pocs kms. una rastillera de poblets elegats i deliciosos: Castelnau, Bruniquel, Montclar, Puygaillard… A menys de 350 kms. de barcelona, a tocar de Tolosa de Llanguedoc. La França eterna, l’Ocitània amable us espera. Hostatgeu-vos en un dels més bonics hotels, amb restaurant gourmant, del poble, el El Vell Alberg. També hi ha moltes cases rurals, i un càmping… naturista.

Puycelsi es un pequeño y bonito pueblo de la Francia del Sur, la que está más cerca del Mediterráneo que de París. Una villa amable, coqueta, luminosa. Sus calles medievales, encaramadas sobre una colina, sus casas con entramado de madera, las plazas, le han dado el merecido título de uno de los más bellos pueblos de Francia. Y así es, muy bonito. Su situación domina el fértil valle del río Vère en el corazón del Quercy, una comarca natural con tantos atractivos que nunca dejaremos de desear visitarla una y otra. Hace unos 1000 años que monjes de la abadía de Aurillac pusieron la primera piedra de esta villa fortificada. Su historia turbulenta nos ha dejado unas murallas bien conservadas con portales imponentes. Si con las maravillas culturales no es suficiente, os tenemos que decir que el paisaje natural es magnífico. Los bosques y campos cerca del río Grésigne son deliciosos. En otoño la sinfonía de colores de sus grandes castaños, hayas y robles es, sencillamente, impresionante. Para admirarlo tenéis un montón de senderos que desde Puycelsi os llevarán a todos los rincones del bosque. Circuitos de todo tipo y para todas las edades. A pie o en bicicleta. No se conformen con ver sólo Puycelci. Os esperan, a pocos kms. pueblos deliciosos: Castelnau, Bruniquel, Montclar, Puygaillard … A menos de 350 kms. de Barcelona, junto a Tolosa de Languedoc. La Francia eterna, el Ocitània amable, les espera. Hay bonitos hoteles, con restaurantes gourmet, en la zona. En el pueblo, teneis El Viejo Albergue. También hay muchas casas rurales, y un camping … naturista.

Granera


No sabeu on para el poble de Granera?. No ens estranya gens. A Granera cal anar-hi, amb ganes d’arribar-hi. La gent no passa per Granera per pura casualitat. Podeu pujar-hi per Castellterçol, per la C-59 des de Barcelona, via Sant Feliu de Codines. I de Castellterçol, uns 8 kms. muntanya amunt fins Granera per una carretera local. O bé, entrar-hi pel darrera, per la porta de servei, per Terrassa, el coll d’Estenalles i fent camí cap a Talamanca i Navarcles, agafar a mà dreta la carretera de Sant Llorenç Savall, fins trobar el desviament cap a Granera. Un fart de voltes. També és possible, naturalment, una ruta circular. Entrar per un costat i sortir-ne per l’altre. Fa anys Granera era un paradís. Boscos i arbres fins on arribava la vista. Avui és un desert. Tot es va cremar l’any 2003 i no s’ha pas refet. Pero verdeja. I la mirada s’allunya fins Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montcau, el Montseny i el Pirineu. Perquè Granera està enlairada. I te molt bones vistes. Podeu fer un volt pel poble si passeu per Castellterçol camí de Moià. O abnar-hi expressament. Us prevenim. No hi ha res que justifiqui la visita a la vila. Un castell del segle XI, damunt de la seva imponent roca. Tancat i barrat, això sí. Només visible per fora. Però fa patxoca. Un poblet de carrers medievals pràcticament deshabitat. També és veritat. Una capelleta romànica, Santa Cecília a l’entrada del poble, amb el seu absis coquetó. Sí senyor. Paisatge a dojo, masies, cases de pagés, rieres saltarines i fins un petit pantà on podreu tirar pedretes i pescar, just uns kms. abans d’arribar a Granera. Tot plegat, ja ho veieu, res. Però si la curiositat us pica, sapigueu que nosaltres hi hem anat, i que està a només 45 kms. de Barcelona. I que sembla que estigui a 3.000!. Podeu esmorzar com uns senyors dels d’abans, amb forquilla i ganivet, o bé dinar bona brassa, a l’únic bar i restaurant del poble: L’Esclopet. Bon accés, bon aparcament, al mig de la vila. Al carrer del Castell, 16. Tef: 93 866 84 39.

¿No sabéis por dónde para el pueblo de Granera?. No nos extraña para nada. A Granera hay ir, con ganas de llegar. La gente no pasa por Granera por pura casualidad. Pueden subir al pueblo por Castellterçol, por la C-59 desde Barcelona, vía Sant Feliu de Codines. Y de Castellterçol, unos 8 kms. montaña arriba hasta Granera por una carretera local. O bien, entrar por detrás, por la puerta de servicio, por Terrassa, el coll de Estenalles, yendo hacia Talamanca y Navarcles. Coged a mano derecha la carretera de Sant Llorenç Savall, hasta encontrar el desvío hacia Granera . Un montón de curvas. También es posible, naturalmente, una ruta circular. Entrar por un lado y salir por el otro. Hace años Granera era un paraíso. Bosques y árboles hasta donde llegaba la vista. Hoy es un desierto. Todo se quemó en 2003 y no se ha rehecho. Pero verdea. Y la mirada se aleja hasta Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montcau, el Montseny y el Pirineo. Porque Granera está elevada. Y tiene muy buenas vistas. Pueden dar un paseo por el pueblo si pasáis por Castellterçol camino de Moià. O ir expresamente. Le prevenimos. No hay nada que justifique la visita a la villa. Un castillo del siglo XI, sobre su imponente roca. Cerrado a cal y canto, eso sí. Sólo visible por fuera. Pero hace muy buen papel como decorado. Un pueblo de calles medievales prácticamente deshabitado. También es verdad. Una capilla románica, Santa Cecilia a la entrada del pueblo, con su ábside coquetón. Sí señor. Paisaje a raudales, masías, casas de payés, arroyos saltarines y hasta un pequeño pantano donde podrán tirar piedras y pescar, justo unos kms. antes de llegar a Granera. Todo ello, ya lo veis, nada. Pero si la curiosidad les pica, sabed que nosotros hemos ido, y que está a sólo 45 kms. de Barcelona. ¡Y que parece estar a 3.000!. El desayuno como unos señores de los de antes, con tenedor y cuchillo, o bien comer buena brasa, en el único bar y restaurante del pueblo: El Esclopet. Buen acceso, buen aparcamiento, en medio de la villa. En la calle del Castillo, 16. Telf: 93 866 84 39.

Mare de Déu del Mont


El Santuari de la Mare de Déu del Mont és un d’aquells llocs que no podeu deixar de visitar. Recomanable al 100%. Visitareu, gaudireu i voldreu tornar-hi. I el recomanareu als amics. I tornareu a pujar-hi amb ells. I quedareu bocabadats. Ara, això si, cal pujar-hi un dia net i brillant. Un d’aquells dies en que semblen haver fet neteja pel cel, i l’aire és net, i la vista arriba a tot arreu. En una jornada nítida, des del Mont, veureu tot el Pirineu. Sí, tot el Pirineu. Del cap de Creus, amb Roses i el seu golf platejant a la llunyania, fins l’Aneto. En mig la carena sencera. Davant mateix, a tocar, el màgic Canigó. La muntanya sagrada tal i com la imaginàveu. Una passada. I el Puigmal, i el Pedraforca, i centenars de pics nevats. (A la foto). Perquè la immensa i bestial penya on està enlairat el santuari de la Mare de Déu del Mont, s’aixeca com un resort, brutalment, damunt el Pla de l’Estany i la Garrotxa. El llac de Banyoles, diminut, s’estén als vostres peus, com un bassal. La zona volcànica verdeja en una vista aèria, com la que tenen els ocells. Naturalment la carretera que mena a dalt de tot del Mont és una prova per a qualsevol automovilista. Estreta, plena de giravolts, en pujada costant. Fa falta molta destressa per pujar-la, i més per baixar-la. Arribeu al santuari des de Barcelona, per Girona i Figueres, per la AP-7, la C-31 o C-32. De Figueres agafeu la carretera que porta a Olot. Passat Navata, gireu a mà dreta cap a Cabanelles i seguiu les instruccions. Són 18 kms. que us semblaran el doble. També accessible des de Girona per Besalú. Aneu cap a Beuda, i de Beuda al Mont per camins rurals asfaltats. Pareu a les ruïnes del Monestir de Sous. Val la pena contemplar el poder d’aquest cenobi, ara derruït. A dalt del cim bon aparcament. El santuari gòtic amb una imatge preciosa, l’hostatgeria, de campanetes, un preciós hotelet rural amb bones habitacions. El restaurant fantàstic. Cuina d’alt nivell a bon preu. El museu de Mossén Cinto Verdaguer, amb la cambra on va escriure el seu “Canigó”. I vistes, molta molta vista, arreu. Dinareu com uns reis. Dormireu molt bé, i tornareu, ja ho crec que hi tornareu. No us en podreu pas estar.

El Santuario de la Mare de Déu del Mont es uno de esos lugares que no pueden dejar de visitar. Recomendable al 100%. Lo vereis, lo disfrutaréis y querreis volver. Y lo recomendareis a los amigos. Y volvereis a subir con ellos. Y quedaréis boquiabiertos. Ahora, eso si, hay que subir un día de cielo limpio y brillante. Uno de esos días en que parecen haber hecho limpieza y la vista llega a todas partes. En una jornada nítida, desde el Mont, verán todo el Pirineo. Sí, todo el Pirineo. Del cabo de Creus, con Rosas y su golfo plateando a lo lejos, hasta el Aneto. Y en medio la cordillera entera. Delante mismo, casi a tocar de sus dedos, el mágico Canigó. La montaña sagrada tal y como la imaginaban. Una pasada. Y el Puigmal, y el Pedraforca, y cientos de picos nevados. (En la foto). Porque la inmensa y bestial peña donde está elevado el santuario de la Mare de Déu del Mont, se levanta como un resorte, brutalmente, sobre el Pla de l’Estany y la Garrotxa. El lago de Banyoles, diminuto, se extiende a sus pies, como un charco. La zona volcánica verdea en una vista aérea, como la que tienen los pájaros. Naturalmente la carretera que conduce a lo más alto del Mont es una prueba para cualquier automovilista. Estrecha, llena de curvas, y en subida constante. Hace falta mucha destreza para subir, y más para bajarla. Lleguense hasta el santuario del Mont desde Barcelona, por Girona y Figueres, por la AP-7, la C-31 o C-32. De Figueres hay que coger la carretera que les lleva a Olot. Pasado Navata, giran a mano derecha hacia Cabanelles. Siga las indicaciones. Son 18 kms. que os parecerán el doble. También accesible desde Girona por Besalú. Vayan en ese caso hacia Beuda, y de Beuda al Mont por caminos rurales asfaltados. Parad en las ruinas del Monasterio de Sous. Vale la pena contemplar el poder de este cenobio, ahora derruido. En la cima buen aparcamiento. El santuario gótico con una imagen preciosa, la hospedería, de campanillas, un precioso hotelito rural con buenas habitaciones. El restaurante fantástico. Cocina de alto nivel a buen precio. El museo de Mossén Cinto Verdaguer, con la habitación donde escribió su “Canigó”. Y vistas, muchas,  muchas vistas. Comeréis como unos reyes. Dormireis muy bien, y volvereis pronto, ya lo creo. No os podréis escapar.

Festa del dia de la terra


Al parc de la Parc de la Ciutadella i al Passeig Lluís Companys de Barcelona te lloc cada darrer cap de setmana d’abril la  Fira per la Terra. Aquesta és una activitat organitzada per l’Associació Dia de la Terra – Catalunya. La Fira per la Terra és una fira alternativa, diferent, on trobareu un munt de paradetes d’entitats que volen cridar l’atenció sobre l’impacte de la nostra societat moderna sobre els sistemes naturals. Aquesta fira vol conscienciar adults i minyons en la necessitat de ser respectuosos amb el medi, cooperatius entre nosaltres i  solidaris amb tothom. Hi trobareu tota mena d’activitats relacionades amb l’artesania, productes naturals, comerç sostenible… També jocs, música, tallers i activitats per als més menuts de la família. Un mati, de dissabte o de diumenge, al parc de la ciutadella, o  una tarda educativa y diferent. Apostem per la Fira de la terra a Barcelona.

En el parque de la Parque de la Ciutadella y en el Paseo Lluís Companys de Barcelona tiene lugar cada último fin de semana de abril la Feria por la Tierra. Esta es una actividad organizada por la Asociación Día de la Tierra – Cataluña. La Feria por la Tierra es una feria alternativa, diferente, donde encontrarán un montón de puestos de entidades que quieren llamar la atención sobre el impacto de nuestra sociedad moderna sobre los sistemas naturales. Esta feria quiere concienciar adultos, muchachos y niños sobre la necesidad de ser respetuosos con el medio, cooperativos entre nosotros y solidarios con todos. Encontraréis todo tipo de actividades relacionadas con la artesanía, productos naturales, comercio sostenible … También juegos, música, talleres y actividades para los más pequeños de la familia. Un mañana, de sábado o de domingo, en el parque de la ciudadela, o una tarde educativa y diferente. Apostamos por la Feria de la tierra en Barcelona.

Festa a Sant Jordi d’Alfama


El castell de Sant Jordi d’Alfama és, avui dia, una torre insignificant, bastida al segle XVIII per vigilar la costa. Un record del que fou l’autèntic castell de Sant Jordi, situat no gaire lluny. La trobareu perduda entre els carrers d’una urbanització que porta el seu nom, uns kms. abans d’arribar a la bellíssima població marinera de l’Ametlla de Mar. Perduda potser sí, però en un paratge paradisiac, entre dues cales d’aigües de ensomni, límpides i maravelloses, de sorra fina, finíssima i daurada. El desaparegut castell de Sant jordi d’Alfama fou seu d’una ordre de cavalleria que venia a acollir els frares templers de Catalunya. Era una petita fortalessa, en un indret perilllós, despoblat, ple de pirates i bandolers. Si us hi arribeu un dels darrers diumenges d’abril, potser topareu amb una festa medieval senzilla però bonica. Es cel·lebra al peu mateix de l’actual castell. Hi ha un munt d’activitats per gaudir-ne durant tot el dia. Caminada popular, sardinada popular, concurs de paelles i pels nostres infants un grup d’animació i una gimcana. També una mostra de batucada al matí, i una xaranga havent dinat. Us remetem a la nostres entrades en aquest mateix bloc sobre l’Ametlla per convidar-vos a visitar aquesta fantàstica població, les seves increibles cales i platges, i a dormir en els hotels agradables del poble. Sense oblidar els bons restaurants de cuina mediterrània. Per anar fins el castell cal passar l’Hospitalet de l’Infant, i la central de vandellós, girant pocs kms. després de la nuclear cap a l’urbanització que porta el nom del castell: Alfama. Bon aparcament. Platges a la vostra disposició. Un bon dia amb la canalla.

El castillo de Sant Jordi d’Alfama es, hoy en día, una torre insignificante, construida en el siglo XVIII para vigilar la costa. Un recuerdo del que fue el auténtico castillo de San Jorge, situado no muy lejos. La encontrará perdida entre las calles de una urbanización que lleva su nombre, unos kms. antes de llegar a la bellísima población marinera de l’Ametlla de Mar. Perdida quizás sí, pero en un paraje paradisiaco, entre dos calas de aguas de ensueño, límpidas y maravillosas, de arena fina, finísima y dorada. El desaparecido castillo de Sant jordi de Alfama fue sede de una orden de caballería que venía a acoger a los frailes templarios de Cataluña. Era una pequeña fortaleza, en un lugar peligroso, despoblado, lleno de piratas y bandoleros. Por allí uno de los últimos domingos de abril, quizás toparéis con una fiesta medieval sencilla pero bonita. Se celebra al pie mismo del actual castillo. Hay un montón de actividades para disfrutar durante todo el día. Caminata popular, sardinada popular, concurso de paellas y para nuestros niños un grupo de animación y una gincana. También una muestra de batucada por la mañana, y una charanga después de comer. Os remitimos a la nuestras entradas en este mismo blog sobre la Ametlla para invitaros a visitar esta fantástica población, sus increíbles calas y playas, ya dormir en los hoteles agradables del pueblo. Sin olvidar los buenos restaurantes de cocina mediterránea. Para ir hasta el castillo hay que pasar L’Hospitalet de l’Infant, y la central de Vandellós, girando pocos kms. después de la nuclear hacia la urbanización que lleva el nombre del castillo: Alfama. Buen aparcamiento. Playas a su disposición. Un buen día con los niños.

Fira del sabó a Montgai


Extreta de la web de l'ajuntament

El poble de Montgai es troba situat a la comarca de la Noguera, vora el riu Sió, en l’ampla vall que aquest riu forma en les terres de la depressió central. Ja fa uns anys que aquesta simpàtica localitat celebra Net, una fira d’oficis que te en el sabó, la fabricació artesana de sabó natural, el seu motiu. En aquesta població les dones elaboren el sabó com es feia abans, reutilitzant l’oli de cuina i altres grasses casolanes i del camp. La fira comença a la tarda del dissabte, encara que el dia gran és el diumenge. De bon matí, a les 10, hi ha esmorzar popular de brasa. S’obre després la fira i durant tota la jornada podreu veure el procés d’el·laborar el sabó. També hi haurà un mercat de productes artesanals relacionats amb aquest producte. També tallers d’elaboració de sabó per als infants. També és divertida l’arribada del Morcaires amb el carro. Pels més menuts, però també pels grans, hi haurà un grup que farà bombolles artístiques de sabó. Si la fira no us sembla prou alicient, podeu visitar el poble. Hi ha les restes d’un antic castell, del segle XI, una església barroca, i un barri antic amb carrers porxats, i cases de portals adovellats. La comarca també te llocs de gran interés per justificar una visita combinada a la fira i els voltants. Si aneu fins Montgai per Tàrrega i Agramunt, podeu visitar aquesta darrera població, molt bonica. I també el proper castell de Montclar, preciós, a l’anada o a la tornada. Són un centenar de kms. per la A-2 direcció Lleida. Desviació a Tàrrega fins Agramunt, i d’allà a Montgai per la carretera de Balaguer. Atenció no confoneu Montgai amb Sant Llorenç de Montgai i el seu llac.

El pueblo de Montgai se encuentra situado en la comarca de la Noguera, junto al río Sió, en el ancho valle que este río forma en las tierras de la depresión central. Hace unos años que esta simpática localidad celebra Net, una feria de oficios que tiene en el jabón, la fabricación artesanal de jabón natural, su motivo. En esta población las mujeres elaboran el jabón como se hacía antes, reutilizando el aceite de cocina y otros grasas caseras y del campo. La feria empieza en la tarde del sábado, aunque el día grande es el domingo. Por la mañana, a las 10, hay almuerzo popular de brasa. Se abre luego la feria y durante toda la jornada podrá ver el proceso de elaborar el jabón. También habrá un mercado de productos artesanales relacionados con este producto. También talleres de elaboración de jabón para los niños. También es divertida la llegada de los Morcaires con el carro. Para los más pequeños, pero también por los mayores, habrá un grupo que hará burbujas artísticas de jabón. Si la feria no os parece suficiente aliciente, pueden visitar el pueblo. Están los restos de un antiguo castillo, del siglo XI, una iglesia barroca, y un barrio antiguo con calles porchadas, y casas de portales adintelados. La comarca también tiene lugares de gran interés para justificar una visita combinada a la feria y los alrededores. Si vais hasta Montgai por Tàrrega y Agramunt, podeis visitar esta última población, muy bonita. Y también el cercano castillo de Montclar, precioso, o en la ida o en la vuelta. Son un centenar de kms. por la A-2 dirección Lleida. Desvío en Tàrrega hasta Agramunt, y de allí a Montgai por la carretera de Balaguer. Atención no confundais Montgai con Sant Llorenç de Montgai y su lago.

Primavera a Can Deu de Sabadell


El darrer diumenge d’abril, o els que l’envolten, és sempre la data assenyalada per la Festa de la Primavera a Can Déu. Ja us n’hem parlat en aquest bloc, però insistim perquè val molt la pena anar-hi. Estarà activa de 10 a 15 hores, a la Masia que l’Espai de Natura de Caixa Sabadell te al bell mig del fantàstic bosc de Can Deu, a la foto. Hi podeu arribar des de Sabadell, al c/ de Prada, s/n. Però és més fàcil aparcar a l’altre extrem del bosc, a la carretera de Matadepera. La festa de la primavera és una senyora festa. Teniu tot el bosc i la pròpia masia de Can Deu plena d’activitats. Serà una diada molt especial pels vostres infants. Totes les activitats són gratuïtes i molt engrescadores. Hi ha exposicions, tallers, visites a la granja i a l’hort. També contacontes i grups de música. Si voleu podreu pujar en globus aerostàtic. (Cal anar-hi molt d’hora).  Hi haurà una munió de jocs elaborats amb materials reciclats, una
gimkana, passejareu en carro, i podreu veure per dins una autèntica masia catalana, on hi ha el Museu de la Vida al Camp. Fareu tallers de natura i plantareu a l’hort. Tancarà l’acte un concert amb un grup musical de primera fila, cada any diferent. Per arribar a la masia des de l’aparcament, travessant el bosc de Can Deu, podeu anar-hi a peu, o fer servir el trenet llençadora, per un preu mòdic. Per dinar podeu fer un pic-nic, al bosc màgic de Can Deu.

El último domingo de abril, o los que lo rodean, es siempre la fecha señalada para la Fiesta de la Primavera en Can Déu. Ya os hemos hablado de ella en este blog, pero insistimos, porque vale mucho la pena ir. Estará activa de 10 a 15 horas, en la Masía que el Espacio de Naturaleza de Caixa Sabadell tiene en medio del fantástico bosque de Can Deu, (en la foto). Se puede llegar desde Sabadell, en la c / de Prada, s / n. Pero es más fácil aparcar en el otro extremo del bosque, en la carretera de Matadepera. La fiesta de la primavera es una super fiesta. Tiene todo el bosque y la propia masía de Can Deu llena de actividades. Será un día muy especial para vuestros hijos e hijas. Todas las actividades son gratuitas y muy estimulantes. Hay exposiciones, talleres, visitas a la granja y el huerto. También cuentacuentos y grupos de música. Si lo desean pueden subir en globo aerostático. (Hay que ir muy temprano). Habrá una multitud de juegos elaborados con materiales reciclados, una gimkana, pasearéis en carro, y podrán ver por dentro una auténtica masía catalana, donde se encuentra el Museo de la Vida en el Campo. Haréis talleres de naturaleza y plantareis en el huerto. Cerrará el acto un concierto con un grupo musical de primera fila, cada año diferente. Para llegar a la masía desde el aparcamiento, atravesando el bosque de Can Deu, pueden ir a pie o utilizar el tren lanzadera, por un precio módico. Para comer pueden hacer un pic-nic, el bosque mágico de Can Deu.

Fira de l’aigua a Arbúcies


A Arbúcies, en ple Montseny, per la carretera que va de Hostalric a Sant Hilari Sacalm, parlar d’aigua és parlar del propi poble. Arbúcies viu de l’aigua, i per l’aigua. Per això ningú no ha d’estranyar que s’hi organitzi una fira sobre el líquid element, tan abundant a la vila. La fira de l’aigua inclou una part artesanal, una altra de demostració d’oficis artesans, exposicions diverses i visites guiades al Jardí Dendrològic del Roquer. També projeccions d’audiovisuals, itineraris pel poble i per la magnífica riera, espectacles infantil i moltes més activitats. Podeu veure el programa a la web del poble. A més, si decidiu visitar Arbúcies en primavera, tindreu la gran sort de poder gaudir de les Jornades Gastronòmiques de l’Horta i el Cargol, amb menus esplèndits a diversos restaurants de la vila. Arbúcies i la seva fira de l’aigua us esperen aquest diumenge. I els restaurants, cafes i bars del poble us ofereixen alta gastronomia. Gaudireu del paisatge maravellós del Montseny en primavera. Podreu visitar el Museu Etnològic del Montseny. Per dinar teniu, fora el poble, la Font de la Corbadora, en un indret molt bonic. També l’Hostal Nou, al centre de la població.  Molt més sofisticat, i més car, és Les Magnòlies. Més baratet és fer pic-nic a l’àrea de El Pol, o dinar una pizza al Niu, pizzeria amb pretensions, perquè pot tenir-les.

En Arbúcies, en pleno Montseny, por la carretera que va de Hostalric hasta Sant Hilari Sacalm, hablar de agua es hablar del propio pueblo. Arbúcies vive del agua, y por el agua. Por eso a nadie debe extrañar que se organice una feria sobre el líquido elemento, tan abundante en la villa. La feria del agua incluye una parte artesanal, otra de demostración de oficios artesanos, exposiciones diversas y visitas guiadas al Jardín dendrológico del Roquer. También proyecciones de audiovisuales, itinerarios por el pueblo y por la magnífica riera, espectáculos para niños y muchas más actividades. Podéis ver el programa en la web del pueblo. Además, si deciden a visitar Arbúcies en primavera, tendrán la gran suerte de poder disfrutar de las Jornadas Gastronómicas de la Huerta y el Caracol, con menús espléndidos en varios restaurantes de la villa. Arbúcies y su feria del agua les esperan este domingo. Y los restaurantes, cafés y bares del pueblo les ofrecen alta gastronomía. Disfrutarán del paisaje maravilloso del Montseny en primavera. Podrán visitar el Museo Etnológico del Montseny. Para comer tenéis, fuera del pueblo, la Font de la Corbadora, en un lugar muy bonito. También el Hostal Nou, en el centro de la población. Mucho más sofisticado y más caro, es las Magnolias. Más barato es hacer pic-nic en el área de El Pol, o comer una pizza en el Niu, pizzería con pretensiones, porque puede tenerlas.

Fira de Campaners a Os de Balaguer


A finals d’abril, a la petita i bonica població d’Os de Balaguer, ja fa força anys que celebren la trobada de campaners de Catalunya. Al mateix temps, pels costeruts carrers de la població, trobareu la fira de la Campana. No hi mancarà tampoc una demostració d’oficis antics. El cap de setmana sencer està dedicat a aquest aconteixement. Hi ha un bon esmorzar de germanor i, tot seguit, ja comencen a repicar les campanes de la vila. Cada campaner fa una variada mostra de tocs i dels seu particular virtuosisme. És bonic. I els més vells recordarem quan sentiem sonar a morts, o el toc d’àngelus. A migdia solemne missa cantada per una coral d’Os. Seguit d’un dinar popular a la pista poliesportiva. Un ball de festa posarà punt i final a una jornada ben peculiar i diferent. No us penseu que estareu sols. Aquesta fira de campaners te una merescuda fama i, cada any, aumenta el nombre de famílies que decideixen viure-la. No ens estranya. Val la pena. Arribareu a Os de Balaguer si aneu per l’autovia A-2 fins Tàrrega, i d’aquí a Balaguer. Cal pendre després la carretera C-12 que, atravessant el pont pel mig de Balaguer, us porta a Vielha. Uns kms. a la sortida de Balaguer trobareu, a mà esquerra, la desviació que porta a Os de Balaguer. Perfectament indicat. Podeu dinar a la fira, fer pic-nic o un entrapà al poble. Nosaltres preferim agafar el cotxe i anar fins el maravellós monestir de les Avellanes, uns kms. més amunt per la carretera C-12, en direcció a Àger i Tremp. Allà els germans maristes han muntat una hostatgeria de campanetes, més semblant a un hotelet rural de luxe, amb molt d’encant, que a un acolliment cenobític. Menjareu, i si us cal, dormireu de fàbula. L’entorn és ideal per la canalla. Camp de còrrer, boscos, cap perill. A més, podeu fer un tomb per l’abadia: claustre i un tros de l’església gòtica, que conserva els cossos dels comtes d’Urgell. També podeu aprofitar per fer una visita a la presa de Canelles, a la cova negra o fer kaiac pel pantà. Mireu-vos el web d’Osaventura. Serà un cap de setmana diferent.

A finales de abril, en la pequeña y bonita población de Os de Balaguer, hace ya bastantes años que celebran el encuentro de campaneros de Cataluña. Al mismo tiempo, por las empinadas calles de la población, encontrarán la feria de la Campana. No faltará tampoco una demostración de oficios antiguos. El fin de semana entero está dedicado a este acontecimiento. Hay un buen desayuno de hermandad y, a continuación, ya empiezan a repicar las campanas de la villa. Cada campanero ofrece una variada muestra de toques y de su particular virtuosismo. Es bonito. Y los más viejos recordaremos cuando oíamos las campanas tocar a muertos, o el toque del ángelus. A mediodía solemne misa cantada por un coro de Os. Seguido de una comida popular en la pista polideportiva. Un baile de fiesta pondrá punto y final a una jornada muy peculiar y diferente. No penséis que estareis sólos. Esta feria de campaneros tiene una merecida fama y, cada año, aumenta el número de familias que deciden vivirla. No nos extraña. Vale la pena. Llegarán hasta Os de Balaguer si van por la autovía A-2 hasta Tárrega y Balaguer. Hay que tomar después la carretera C-12 que, atravesando el puente sobre el Segre en el centro de Balaguer, les lleva a Vielha. Unos kms. a la salida de Balaguer encontrarán, a mano izquierda, la desviación que sube a Os de Balaguer. Perfectamente indicado. Pueden comer en la feria, hacer pic-nic o un bocadillo en el pueblo. Nosotros preferimos coger el coche e ir hasta el maravilloso monasterio de Les Avellanes, unos kms. más arriba por la carretera C-12, en dirección a Àger y Tremp. Allí los hermanos maristas han montado una hospedería de campanillas, más parecida a un hotel rural de lujo, con mucho encanto, que a un acogimiento cenobítico. Comeréis, y si es necesario, dormireis de fábula. El entorno es ideal para los niños. Campo donde correr, bosques, ningún peligro. Además, pueden dar una vuelta por la abadía: claustro y un trozo de la iglesia gótica, que conserva los cuerpos de los condes de Urgell. También pueden aprovechar para hacer una visita a la presa de Canelles, a la cueva negra o bién decidirse por hacer kayac en el pantano. Observad el web de Osaventura y escoged. Será un fin de semana diferente.

Fira de les herbes


A Peratallada sempre estem ben disposats a anar-hi.  No calen massa motius per pujar a l’Empordà, el nostre Empordà, i recòrrer de nou aquells maravellosos carrers medievals. Però sempre va bé arribar-s’hi amb motiu d’algun acte festiu, agradable, lúdic, interessant per la mainada. I aquest cap de setmana d’abril hi ha a Peratallada una fira molt bonica. La fira de les herbes. Petita, temàtica, senzilla. Paradetes d’herbes i productes artesans a la plaça del castell. Mostra de bonsais. Tallers de confitures. El recinte amurallat de la vila és escenari ben idoni per manifestacions d’aquesta mena. Els seus carrers estrets, les bellíssimes cases de pedra, la seva porxada… Si la fira de les herbes us motiva a passar un cap de setmana a l’Empordà, llavors no deixeu de visitar els pobles medievals veïons: Palau Sator, Vullpellac, Ullastret, Pals, Boada… No sabem si el dia de la fira aconseguireu reservar un lloc, però nosaltres sempre dinem, o sopem, al Restaurant Bonay, a Peratallada. Cuina ecològica, super cuidada. Molt recomanable. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Cuina com ha de ser. Per dormir a Peratallada aneu a l’Aatu, a la carretera. Nosaltres sempre anem al camping Mas Patoxas quan som per la zona. Molt familiar i adequat. Sembla bonic El Cau del Papibou, un hotel amb restaurant.

A Peratallada siempre estamos bien dispuestos a ir. No hacen falta demasiados motivos para subir hasta el Empordà, nuestro Empordà, y recorrer de nuevo aquellos maravillosas calles medievales. Pero siempre va bien llegar allí con motivo de algún acto festivo, agradable, lúdico, interesante para los niños. Y este fin de semana de abril hay en Peratallada una feria muy bonita. La feria de las hierbas. Pequeña, temática, sencilla. Puestos de hierbas y productos artesanos en la plaza del castillo. Muestra de bonsáis. Talleres de confituras. El recinto amurallado de la villa es escenario muy idóneo para manifestaciones de este tipo. Sus calles estrechas, las bellísimas casas de piedra, sus porches … Si la feria de las hierbas les motiva a pasar un fin de semana en el Empordà, entonces no dejen de visitar los pueblos medievales vecinos: Palau Sator, Vullpellac, Ullastret, Pals, Boada … No sabemos si el día de la feria conseguiréis reservar un lugar para comer, pero nosotros siempre comemos o cenamos, en el Restaurante Bonay, en Peratallada. Cocina ecológica, super cuidada. Muy recomendable. O bien en Can Nau, un clásico de toda la vida. Cocina como debe ser. Para dormir en Peratallada vaya al’Aatu, en la carretera. Nosotros siempre dormimos en el camping Mas Patoxas cuando estamos por la zona. Muy familiar y adecuado. Parece bonito El Cau del Papibou, un hotel con restaurante.