Matinal “Viu el parc” al Sant Mateu

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest proper diumenge, 28 d’abril de 2019, hi ha la matinal al parc, a Premià de Dalt, a l’ermita de Sant Mateu. De les 10.30 a 14 hores podreu gaudir del taller “Vestim el bosc de festa” amb activitats lúdiques que giren al voltant de les instal·lacions artístiques al bosc. A les 11 hores faran “La Volta al Món en uns Quants Contes” un espectacle infantil itinerant. I a les 12.30 hores l’espectacle de cloenda amb Moi Aznar. L’accés més recomanat per arribar a Sant Mateu és el que es troba anant des de Vilassar de Dalt en direcció Cabrils, agafant el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat que puja i, tot seguit, continuar per la pista de sorra que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu de Can Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a Sant Mateu si s’agafa el camí de l’esquerra que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada de la subestació elèctrica. Ja ho sabeu, teniu una cita amb la matinal al parc, a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt. Organitzadors: la gent de Viu el parc. Més informació al telèfon: 635 016 790 o escrivint a viuelparc@diba.cat. Totes les activitats estan pensades per a un públic familiar i son gratuïtes. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les meravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. Recordeu que l’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, que com ja hem dit abans, està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Potser si que hi haurà molts cotxes i molta gent, però les vistes son magnífiques i la natura esplèndida!. Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 28 de abril de 2019. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

Caminada Solidària a Badalona

Aquest proper diumenge 8 d’octubre de 2017 tindrà lloc una caminada popular organitzada per la Huella Solidaria. Es tracta de fer una volta de 10 kms., sortint de la Rambla de Mar de Badalona, i pujant cap a Montigalà, per la Serralada de Marina, i passant pel bonic monestir de Sant Jeroni de la Murtra per tornar a Badalona. Una caminada destinada a recollir fons que seran donats a la Creu Roja per comprar aliments per a infants en situació de risc. Un bonic recorregut per la zona més amable de la ciutat, un pulmó verd natural, un parc agradable per passejar. Perquè no es tracta d’una cursa, sinó d’una caminada a pas calmat on el més important serà participar. Veniu aquest diumenge a Badalona i acabeu de fer-hi el dia. Podeu fer una visita al Museu de Badalona, on els vostres infants podran veure la magnífica ciutat romana que s’amaga sota l’actual. A Badalona s’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt a tocar de la Rambla. Si veniu en cotxe, molt desaconsellable, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, i baixeu a la dreta cap al mar. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla.  Com ara el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca on fan alguns menús interessants. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire. Per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Veniu a Badalona a participar a la festa solidària.

Este domingo os invitamos a venir a Badalona con motivo de la tercera caminata que, para recoger fondos para una mejor alimentación infantil, organiza este 8 de Octubre de 2017, la asociación “La Huella Solidaria”. Una asociación de caminantes y excursionistas que creen que la palabra naturaleza tiene no sólo una dimensión física sinó también humana. El dinero que se recoja será para el proyecto de la Cruz Roja para la alimentación infantil: becas de comedores escolares, tarjetas prepago de soporte alimentario para las familias, kits de soporte, meriendas en espacios de educación, etc. La caminata solidaria recorrerá el bonito Parque de la Serralada de Marina, en una ruta de 10 kms., en una excursión pensada para todos los públicos y con una duración aproximada de 3 horas largas, a un ritmo pausado. Como el año pasado, el recorrido sale de Badalona hacia la cruz de Montigalá y sigue hacia el bello Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra antes de volver a Badalona. A Badalona se llega fácilmente con el metro de la línea 2, la lila, bajando a Pompeu Fabra, la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías.

Matinal “Viu el parc” al Sant Mateu

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals a la provincia. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest proper diumenge, 28 de maig de 2017, de 10.30 a 14 hores, teniu una cita amb la matinal al parc, a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt. Organitzadors: la gent de Viu el parc. Més informació al telèfon: 635 016 790 o escrivint a viuelparc@diba.cat. Totes les activitats estan pensades per a un públic familiar i son gratuïtes. I trobareu coses com ara els contes d’anar i tornar, a càrrec de narradors de l’associació ANIN i jocs de construcció i participació a càrrec de Gest Lúdic L’Obrador. Aquest diumenge, a més, s’escau la commemoració del Dia Europeu dels Parcs. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les maravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. Recordeu que l’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, com hem dit està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Hi haurà molts cotxes i molta gent. Vistes magnífiques!. Natura esplèndida!. Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 28 de mayo de 2017. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

L’Avellana de Riudoms

Al Camp de Tarragona, al Baix Camp, propera a Reus i a Tarragona, trobareu la bonica població de Riudoms, una vila gran. Allà, al pic de l’estiu, del 12 al 14 d’agost de 2016, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç, fa més de 400 anys que celebren una lluïda fira, la protagonista de la qual és l’avellana, cultiu totèmic de la zona. La cosa comença amb la inauguració del recinte firal, el ball de nit i més coses. Hi haurà moltes activitats per a famílies, com ara un passejades en pony, castellers, visites a la casa d’en Gaudí, genial arquitecte, cercaviles, una caminada a mar, música, concerts i ball. Evidentment, el més cridaner és la pròpia fira. Hi trobareu tota mena de productes del camp, maquinària, tractors, on els vostres infants podran pujar i vosaltres fer-los la foto, artesania i gastronomia. Aprofiteu la festa per passar un cap de setmana a la platja, a Cambrils o Salou, o a l’Hospitalet de l’Infant. La Costa Daurada és molt bonica, i Riudoms no es troba gaire lluny d’aquestes platges i cales delicioses. La zona està molt ben comunicada per l’autopista AP7, que heu de deixar en la sortida 34, per anar en direcció Reus-Alcañiz per la T-11, la carretera que uneix Reus i Tarragona.  Sortiu pel desviament Reus-Misericòrdia-Riudoms, ben indicat, i fareu cap al poble. A més de la fira, i de la vila mateixa, interessant, amb els seus carrers de traçat medieval, la zona permet diverses excursions molt agradables, poc conegudes, fora de les rutes turístiques habituals. Us recomanem una pujada al monestir medieval d’Escornalbou. No Poca gent s’arriba fins aquest antic castell, residència burgesa d’Eduard Toda. Per anar-hi us caldrà fer cap a Montbrió, i d’allà a Riudecanyes. Només us quedarà pujar fins el monestir d’Escornalbou per una agradable carretera asfaltada, A dalt hi ha bon parking.  Riudecanyes poble, amb el seu antic pantà, també és molt bonic. Bon olí. Recordeu que tots aquests pobles, com el mateix Riudoms, no estan lluny de les platges suaus i amables de Salou, Cambrils i l’Hospitalet. Porteu banyador!. Potser us farà falta si escolliu passar el cap de setmana al balneari de les Termes de Montbrió. És carot, però de vegades fan bones ofertes. Si tan car no us mola, podeu dormir a Tarragona, ciutat romana declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. Podeu aprofitar el cap de setmana per visitar a fons la ciutat. Hi ha bons hotels familiars, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. També podeu fer nit en un dels hotels del parc d’atraccions Port Aventura, estrella infantil d’aquelles terres. Creiem que pot ser una molt bona idea!. A La Pineda de Salou, no lluny de Riudoms, i de Port Aventura, hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. A Riudoms hi ha molts restaurants, de bona taula. A la Cuina de Ca la Borassa, fan plats preparats per emportat, bona idea per complementar un picnic. Si per fires està tot ple, fora de Riudoms, us recomanem entaular-vos a Montbrió del Camp, a Era Vaqueria per exemple, o a qualsevol altre localet dels molts que també hi ha. El camp de Tarragona, a l’estiu, en festes, un lloc molt interessant per a una sortida familiar!.

Los pueblos del Camp de Tarragona, del Alt y del Baix Camp, suelen celebrar varias ferias y fiestas mayores a lo largo de agosto, con motivo de uno u otro santo. En Riudoms, una villa grande cercana a Reus, no son la excepción. Su feria de San Lorenzo, que hace 400 años que se monta, atrae gente de toda la región. Os invitamos a vivir el ambiente rural, sano, de compañerismo, familiar y tradicional que podréis encontrar en estas tierras maravillosas y desconocidas del sur de Cataluña, auténticas y poderosas. La cosa empezará la tarde del viernes, con la inauguración y una caminata nocturna, fuerte, dura, larga, hasta la Mussara, para ver las lágrimas de San Lorenzo. El sábado y domingo habrá muchas actividades para familias, niños y niñas, chicos y chicas, como un rocódromo, paseo con pony, castellers, muestras de cocina con degustación, danzas, música y conciertos, gigantes, pasacalles, batucada, baile de noche, todo bien tradicional. Mención aparte merece la feria, con todo tipo de productos del campo, maquinaria, tractores, artesanía y gastronomía. Riudoms se encuentra muy bien comunicado por la autopista AP7, que deben dejar en la salida 34, para ir en dirección Reus-Alcañiz por la T-11, la carretera que une Reus y Tarragona. Salgan de esta por el desvío Reus-Misericordia-Riudoms, bien indicado, y llegareis al pueblo. Además de la feria, y de la villa misma, interesante, con sus calles de trazado medieval, la zona permite varias excursiones muy agradables, poco conocidas, fuera de las rutas turísticas habituales. Os recomendamos una subida al monasterio medieval de Escornalbou. Poca gente llega hasta este antiguo castillo, residencia burguesa de Eduard Toda. Para ir dirigiros a Montbrió, y de allí a Riudecanyes. Sólo os quedará subir hasta el monasterio de Escornalbou por una agradable carretera asfaltada, Arriba hay buen parking. Riudecanyes pueblo, con su antiguo pantano, también es muy bonito. Buen aceite. Todos estos pueblos no están lejos de las playas suaves y amables de Salou, Cambrils y L’Hospitalet. ¡Llevense bañador!. Quizás lo necesitareis aún más si elegis pasar el fin de semana en el balneario de las Termas de Montbrió. Es caro, pero a veces hacen buenas ofertas. En Riudoms hay muchos restaurantes, de buena mesa. En la Cocina de Ca la Borassa, hacen platos preparados para llevar, una buena idea para complementar un picnic. Si por las ferias está todo lleno, fuera de Riudoms, os recomendamos mirar en Montbrió del Camp, en Era Vaquería por ejemplo, o en cualquier otro local de los muchos que también hay en ese pueblo.

Fonts del bosc bonic de Martorelles

Els voltants de Barcelona estan plens de possibilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura amb els nostres fills i filles. Els parc de la Serralada de Marina i la Serra Litoral son espais molt familiar, amb paisatges senzills, camins amples i entorns amable, tot i que també ofereixen lleure i diversió a nois i noies més grans, més amants de fer la cabreta. Els entorns del bell poblet de Santa Maria de Martorelles, molt proper a Mollet i a Badalona, estan plens de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, molt agradables, i d’altres un xic més difícils, que us portaran a racons d’una bellesa encisadora, sobretot ara, a la primavera. Una bellesa però poc estrident, casolana, senzilla. Avui us volem proposar una ruta pel bosc bonic, per l’obaga de la serra. Sortirem de Santa Maria de Martorelles, poble que trobareu si aneu de Barcelona a Mollet del Vallès per l’autopista C-17, o bé per la carretera B-5001 que surt de Santa Coloma de Gramanet cap a Montornès. Sigui com sigui cal seguir en direcció Martorelles per la B-5006, passar de llarg el poble, i continuar aquesta ruta fins arribar al centre de Santa Maria de Martorelles, encara més rural, més petit i més ficat dins la serra. També podeu arribar-hi des de Badalona per la C-31 i agafar desprès dins aquesta ciutat la B-500, carretera que va a Mollet passant el Coll de la Conreria. Un cop arribats a Santa Maria de Martorelles, al centre, on hi ha una petita plaça, pugem amunt pel carrer de la Font del Ca fins trobar una cadena que ens impedeix el pas. Estem en una urbanització arran d’una riera, la Riera de Baix. Hi ha bon aparcament. Tot el camí fins aquí és carrer asfaltat. Comença un camí ample, en pujada suau, on un rètol del Parc de la Serralada Litoral ens dona la benvinguda. A la dreta i a l’esquerra hi ha les restes d’una antiga pedrera. El bosc és dens i agradable, ben conservat, ple d’alzines i roures, i molta vegetació. Arribem en poca estona a una clariana on hi ha la font Sunyera, (a la foto), amb uns grans plataners. Per infants petits ja hem arribat al destí. És prou bonic. Si voleu caminar més, deixeu la font Sunyera i, abandonant el camí ample pel que hem vingut, pugeu per un de més estret que surt a mà esquerra, rotulat amb un cartell de fusta clavat a un arbre “Font del Cà”. Ara el camí és més estret, però no és un corriol, i puja de valent, per arribar dalt la pedrera. Un xic més enllà, trobareu la dreta una font, enlairada a uns 20 metres a la dreta, més enllà hi ha una taula de pícnic en una clariana. El nom oficial de la font és Sant Domènec i el Ca. Aquí pot acabar una segona ruta. Però si sou excursionistes valents, ara que ja heu caminat una mitja hora, podeu continuar amunt. El camí es transforma en una torrentera erosionada, estreta, divertida, una mica perillosa de baixada. Hi ha molta vegetació per tot arreu. Escolliu els camins a la dreta per anar a la font de la Teula. En una hora sereu a la font de la Teula, que està una mica amagada, a la dreta del camí principal, a uns 10 metres, en una torrentera bestial, fàcilment accessible a peu pla però, amb una bucòlica paret rocosa per on regalima l’aigua entre heures poueres. Aquí pot acabar l’excursió. Però si insistiu en seguir endavant podeu pujar pel camí que anàveu fins arribar a una pista més gran. Si la seguiu a l’esquerra aniríeu cap el Coll de Font de Cera, camí de El Masnou. Massa lluny. Si aneu a la dreta anireu cap a la Conreria, cap a Badalona. Som a la carena que separa el Vallès del Maresme. Veiem la torre de guaita d’incendis que corona el turó d’en Galzeran. La vista abasta Santa Maria de Martorelles, des d’on hem sortit fa dues hores, tota la plana del Vallès i les serres que la tanquen i, arribant al turó, veiem el mar sota nostre, blau, amb Mongat, Badalona, Alella, el Masnou i Barcelona. Sou al Turó d’en Galzeran, el més alt d’aquesta part de la serra. Coronat per una torre de guaita contra incendis. Les vistes són insuperables: en primer terme la Conreria, Tiana, Montgat i Badalona, al darrera Barcelona. Al nord les serres de Collserola, el Garraf i l’Ordal. Més lluny Montserrat. Heu caminat moltes hores. Retrocediu i torneu a la font de la Teula. Podeu baixar pel mateix camí, o bé fer una marrada. Si agafeu el camí que baixa cap a la vostra dreta, de baixada, passareu prop del turó Ruf i acabareu arribant a Santa Maria de Martorelles pel Torrent d’en Gurri, passant per la Font de la Mercè. Seguiu endavant i passareu al costat de la casa de colònies de Can Girona. Des d’allà podeu tornar al poble pel camí del cementiri. Si escolliu aquesta ruta de baixada, més llarga, veureu la bassa de reg més gran de Catalunya, i la pròpia Font de la Mercè, que està en un lloc molt bonic. La font raja tot l’any, amb sequera o sense. Des de la font de la Mercè hi ha gent que puja fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé podeu, abans de baixar cap a la font de la Mercè, pujar cap al poblat ibèric del turó del Castell Ruf, talaia sobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O fins cercar la secreta font d’en Gurri, que nosaltres vam veure fa anys i ara ha desaparegut del mapa. Però això ja no és tan fàcil. Però sigui quina sigui la condició física de la família, una matinal amb infants pels boscos que rodegen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.

Los alrededores de Barcelona están llenos de posibilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza con nuestros hijos e hijas. Los parque de la Serralada de Marina y la Sierra Litoral son sitios muy familiares, con paisajes sencillos, caminos anchos y entornos amables, aunque también ofrecen ocio y diversión a chicos y chicas mayores, más amantes de hacer la cabrita. Los entornos del bello pueblo de Santa María de Martorelles, muy cercano a Mollet y Badalona, están llenos de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, muy agradables, y otras un poco más difíciles, que les llevarán a rincones de una belleza encantadora, sobre todo ahora, en primavera. Una belleza poco estridente, casera, sencilla. Hoy os queremos proponer una ruta por el bosque hermoso, por la umbría de la sierra. Saldremos de Santa María de Martorelles, pueblo que encontrarán si van de Barcelona en Mollet del Vallés por la autopista C-17, o bien por la carretera B-5001 que sale de Santa Coloma de Gramanet hacia Montornès. Sea como sea hay que seguir en dirección Martorelles por la B-5006, pasar de largo el pueblo, y continuar esta ruta hasta llegar al centro de Santa Maria de Martorelles, ás rural, más pequeño y más metido en la sierra. También pueden llegar desde Badalona por la C-31 y coger después en esta ciudad la B-500, carretera que va a Mollet pasando el Coll de la Conreria. Una vez llegados a Santa Maria de Martorelles, en el centro, donde hay una pequeña plaza, subimos arriba por la calle de la Fuente del Ca hasta encontrar una cadena que nos impide el paso. Estamos en una urbanización. Hay buen aparcamiento. Todo el camino hasta aquí es calle asfaltada. Comienza un camino ancho, en subida suave, donde un letrero del Parque de la Serralada Litoral nos da la bienvenida. A la derecha y a la izquierda están los restos de una antigua cantera. El bosque es denso y agradable, bien conservado, lleno de encinas y robles, y mucha vegetación. Llegamos en poco tiempo a un claro donde está la fuente Sunyera, (en la foto), con unos grandes plataneros. Para niños pequeños ya hemos llegado al destino. Es bastante bonito. Si desean caminar más, dejen la fuente Sunyera y, abandonando el camino ancho por lo que hemos venido, suban por uno más estrecho que sale a mano izquierda, rotulado con un cartel de madera clavado en un árbol “Fuente del Cà”. Ahora el camino es más estrecho, pero no es un sendero, y sube mucho, para llegar arriba de la cantera. Un poco más allá, encontrarán la derecha una fuente, elevada a unos 20 metros a la derecha, más allá hay una mesa de picnic en un claro. El nombre oficial de la fuente es Santo Domingo y el Ca. Aquí puede terminar una segunda ruta. Pero si sois excursionistas valientes, ahora que ya habeis caminado una media hora, pueden continuar arriba. El camino se transforma en una torrentera erosionada, estrecha, divertida, un poco peligrosa de bajada. Hay mucha vegetación por todas partes. Elijan los caminos a la derecha para ir a la fuente de la Teja, que está un poco escondida, a la derecha del camino principal, a unos 10 metros, en una torrentera, fácilmente accesible a pie, con una bucólica pared rocosa por donde fluye el agua entre hiedras. Aquí puede terminar la excursión. Pero si insisten en seguir adelante pueden subir por el camino que hasta llegar a una pista más grande. A la izquierda iríais hacia el Coll de Font de Cera, camino de El Masnou. Demasiado lejos. Si vais a la derecha iréis hacia la Conreria, hacia Badalona. Estamos en la cresta que separa el Vallés del Maresme. Vemos la torre de vigilancia de incendios que corona el cerro de Galzeran. La vista abarca Santa Maria de Martorelles, desde donde hemos salido hace dos horas, toda la llanura del Vallés y las sierras que la cierran y, llegando al cerro, vemos el mar azul, con Mongat, Badalona, Alella, el Masnou y Barcelona. Estais en el Cerro de Galzeran, el más alto de esta parte de la sierra. Coronado por una torre de vigilancia contra incendios. Las vistas son insuperables: en primer término la Conreria, Tiana, Montgat y Badalona, detrás Barcelona. En el norte las sierras de Collserola, el Garraf y el Ordal. Más lejos Montserrat. Debeis haber caminado muchas horas. Retroceded y volved a la fuente de la Teja. Pueden bajar por el mismo camino, o bien hacer un rodeo. Si toman el camino que baja hacia su derecha, de bajada, pasaréis cerca del cerro Ruf y acabaréis llegando a Santa Maria de Martorelles por el Torrent de Gurri, pasando por la Fuente de la Merced. Sigan adelante y pasareis al lado de la casa de colonias de Can Girona. Verán la balsa de riego más grande de Cataluña. La Fuente de la Merced está en un lugar muy bonito. Ahora el camino vuelve a ser llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin. Desde la fuente de la Merced hay gente que sube hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien pueden, antes de bajar hacia la fuente de la Merced, subir hacia el poblado ibérico de la colina del Castillo Ruf, atalaya sobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O incluso buscar la secreta fuente de Gurri, que nosotros vimos hace años y ahora ha desaparecido del mapa. Pero esto ya no es tan fácil. Pero cualquiera que sea la condición física de la familia, una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.

 

Sant Vicenç de Jonqueres

La zona de pícnic i barbacoes de Sant Vicenç de Jonqueres, també dit de la Creu Alta, està als afores de Sabadell, i dins del Parc Fluvial del riu Ripoll, una zona d’oci molt concorreguda d’aquesta ciutat. L’àrea d’esbarjo es troba prop del riu, sota el conjunt monumental de Sant Vicenç de Jonqueres, que està format per l’ermita, la rectoria i el cementiri. L’ermita és una barreja d’edificis romànics, gòtics, renaixentistes, barrocs i actuals. Hi podeu pujar des de l’àrea per una gran escalinata. Si hi aneu trobareu, en mig d’una gran esplanada,  unes taules de fusta, de tipus estàndard, com les que hi ha arreu, i unes 4 barbacoes individuals, de ferro, amb apagaguspires. El terreny, al costat del riu, és pla amb molt espai per córrer i jugar, però poca ombra. No hi ha bosc, tot i que si alguns arbres. Trobareu també papereres per llençar la brossa, un petit estanyol de pedra, lloc de naixença d’una font, anomenada també de Jonqueres, que continua en una conducció que travessa la zona de lleure per anar a morir al riu Ripoll, i el típic circuit de gimnàstica de tots els parcs metropolitans. També podeu fer una bonica passejada pel costat del riu, per un camí agradable, amb bancs i fonts d’aigua potable, ideal per fer bici. Hi ha molta gent sempre. És fàcil aparcar el cotxe perquè hi ha molt d’espai. Hi arribareu des de Barcelona si aneu fins Sabadell per la C-58 fins la sortida 12. Travesseu la ciutat per l’Eix Macià, cap al nord de Sabadell, seguint les indicacions cap a la B-124, carretera de Castellar del Vallès. Arribareu a la Plaça Espanya, una gran plaça circular amb edificacions noves. Seguiu la direcció que portàveu, per una avinguda nova també, l’Alcalde Moix. Arribareu ara a una rotonda el·líptica molt gran. Seguiu la carretera de Castellar, la B-124, fent 3/4 de volta a la rotonda, sempre cap al nord, sense desviar-vos. Passada la rotonda el·líptica enfilareu una avinguda que heu de deixar tot seguint agafant a mà dreta pel carrer Jonqueres, indicat Sant Vicenç de Jonqueres, segle XII, i seguir cap al riu. Veureu a baix, a mà dreta, l’espadanya de l’ermita, una fàbrica i, més endavant, la zona d’aparcament, i uns contenidors de brossa, tot a mà dreta. D’allà surten camins que van a l’església, i a un restaurant anomenat Can Jonqueres, com l’àrea i l’ermita. Si us agrada caminar podeu recórrer la vora del riu Ripoll i visitar altres àrees de lleure com la de la font del gitanos, o la Font dels Degotalls. També teniu una zona de jocs infantils. D’acord, no és la zona de lleure i barbacoes més bonica del món. Està situada en un descampat fora una gran ciutat, però no està del tot malament quan sigueu a la vora del riu.

Hoy os reseñamos una área de pícnic con barbacoas en Sabadell, cercana a Barcelona, en un parque fluvial al lado del rio Ripoll, con mesas, barbacoas, mucho espacio para correr, una fuente y mucho sitio para aparcar. Está cercano a una ermita, dispone de papeleras, fuentes de agua potable y hasta hay por allí un restaurante. No és demasiado bonita pero tampoco está mal del todo. Hay esplanadas para correr, caminos para pasear e ir en bici y es agradable a pesar de estar cerca de una gran aglomeración urbana como es Sabadell.

El Sant Mateu

El Sant Mateu és la muntanya més alta de la serralada litoral al Maresme. Domina l’espai entre Mongat i Mataró, alçant-se damunt l’horitzo. Es veu arreu. I és una muntanya molt familiar, plena de racons ben bonics, indrets d’accés fàcil, amb moltes propostes xules pels infants. Està dins del desconegut Parc de la Serralada Litoral. Un parc que malgrat estar situat a tocar de Barcelona, i ser molt accessible, poca gent sap on és i com s’hi va. De fet ocupa els municipis d’Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt al Maresme, i els municipis vallesans de Montornés del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès. La manera més fàcil d’accedir al massís del Sant Mateu és agafar l’autopista B-20 de Barcelona a Montgat i Mataró, o bé l’autopista C-31 de Barcelona a Badalona i Mataró. Per accedir al Sant Mateu podeu abandonar l’autopista a Alella, pujant cap al poble, passant-lo i seguint en direcció Granollers cap al coll de Font de Cera. Just a la sortida del poble, primera oportunitat d’entrada al parc del Sant Mateu. A mà dreta un rètol anuncia la masia de Can Magarola, un museu municipal, i l’hotel Porta d’Alella. Seguiu el carrer, passeu davant l’hotel. L’asfalt es transforma en una pista, bona, i amunt. Si aquesta entrada no la trobeu, continueu per la carretera pujant cap a Coll de Cera per la BV-5002. Uns 200 mts abans d’arribar a la collada,  preneu a mà dreta, una pista de sorra que surt just passat el restaurant Masia La Vinya. Tots dos camins conflueixen i arriben a dalt la carena, sota l’ermita del Sant Mateu, on podeu aparcar a la mateixa pista. Vistes espectaculars, aèries, durant la pujada. Pista bona, ample, sense problemes pel cotxe, més enllà de la pols i els xaragalls. En 300 mts de pujada per un camí que surt a mà esquerra, on heu aparcat el cotxe, a peu arribareu a l’esplanada on hi ha l’ermita, a la dreta, i la gran masia de Can Riera, a l’esquerra. A la masia lloguen ponies i cavalls, i tenen animals de granja i estruços. Des d’allà, tan si heu començat per visitar la masia, com si heu anat a l’ermita, podeu baixar fins la font del Sant Mateu, indret ombrívol i recollit. Des de qualsevol dels llocs hi ha boniques rutes pel bosc i esplanades grans per jugar i córrer. Si voleu anar al Sant Mateu per un altre lloc, podeu entrar-hi per darrera, per la zona de la font, i fer l’itinerari a la inversa. Llavors cal que continueu la C-32 fins la sortida Premià de Mar, abans del peatge. Sortiu i preneu en direcció Vilassar de Dalt. Un cop al poble dues opcions: pujar riera amunt cap a la carena, per pista de terra, o bé anar en direcció Cabrils, ben senyalitzat. Aquest és el nostre accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu, perquè és més planer i millor pel cotxe. Si ens seguiu la idea caldrà que deixeu enrere Vilassar de Dalt, anant cap a Cabrils per la carretera que uneix les dues poblacions per l’interior i, en arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, just en el canvi de rasant. Continueu amunt per un carrer asfaltat que es fa pista ampla i en bon estat, tot i la pols i xaragalls. Puja i puja, suaument, fins arribar a La Creu d’en Boquet, que és una gran cruïlla de camins, a la carena, on hi ha el centre d’informació del parc. Obert dissabtes i diumenges, de 9 a 14:30 h. Tel. 656 903 642. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra, que s’enfila poc a poc fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, en un punt on hi ha una estació elèctrica. Potser veureu molts cotxes, aparqueu on pugueu i agafeu el camí, que surt a la dreta, dins del bosc. En 700 mts, arribareu a la font del Sant Mateu, amb una petita bassa. Indret bonic. Si seguiu camí endavant, ja al cor del Sant Mateu, trobareu la masia de Can Riera, amb cavalls i ponis que lloguen als nens i nenes, conills, ocellets, estruços i una cabra. Vistes espectaculars del Maresme, Barcelona i Vallès. Montserrat i el Pirineu, el Montseny i Collserola. Seguiu el camí una mica més hi arribareu a l’ermita de Sant Mateu, a la foto. Des d’aquí es pot baixar a la pista que puja des d’Alella. De fet sempre hem pujat per Cabrils i baixat per Alella. Ruta circular amb vistes bestials. Per allà trobareu altres coses d’interès, com ara dolmens, com el de la roca d’en Toni, al costat del restaurant i l’hípca de Cal Senyor.  O restes ibèriques com la Cadira del Bisbe. De fet hi ha un munt d’excursions possibles, a peu, en bici, a cavall o en cotxe. Tot el Sant Mateu està creuat de camins i pistes en bon estat entre Orrius i Alella, entre Vilanova del Vallès i Teià o Alella, entre Alella i Orrius o bé Cabrils, entre Argentona i Cabrera i Vallromanes. Paisatges plens de pins i sauló, oberts al mar i a la llum. Racons plens de verd, amb alzines i roures i molta humitat, fonts, ermites… No us ho perdeu!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, podeis pasear, ir en bici y disfrutar de vistas esplendidas. Es el caso del bonito parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, un lugar cercano a Barcelona y lleno de encanto. De verdad que os gustará mucho.

Fira de l’Avellana a Riudoms

Al Camp de Tarragona, al Baix Camp, propera a Reus i a Tarragona, trobareu la bonica població de Riudoms, una vila gran. Allà, al pic de l’estiu, la segona setmana d’agost, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç, fa més de 400 anys que celebren una lluïda fira, la protagonista de la qual és l’avellana, cultiu totèmic de la zona. La cosa comença la tarda del divendres, amb la inauguració del recinte firal, ball de nit i una passejada, una bona excursió per veure com cauen a la terra les llàgrimes de Sant Llorenç, una pluja d’estels. El dissabte i diumenge hi haurà moltes activitats per a famílies, com ara un passejades en pony, castellers, visites a la casa d’en Gaudí, genial arquitecte, cercaviles, una caminada a mar, música, concerts i ball. Evidentment, el més cridaner és la pròpia fira. Hi trobareu tota mena de productes del camp, maquinària, tractors, on els vostres infants podran pujar i vosaltres fer-los la foto, artesania i gastronomia. Aprofiteu la festa per passar un cap de setmana a la platja, a Cambrils o Salou, o a l’Hospitalet de l’Infant. La Costa Daurada és molt bonica, i Riudoms no es troba gaire lluny d’aquestes platges i cales delicioses. La zona està molt ben comunicada per l’autopista AP7, que heu de deixar en la sortida 34, per anar en direcció Reus-Alcañiz per la T-11, la carretera que uneix Reus i Tarragona.  Sortiu pel desviament Reus-Misericòrdia-Riudoms, ben indicat, i fareu cap al poble. A més de la fira, i de la vila mateixa, interessant, amb els seus carrers de traçat medieval, la zona permet diverses excursions molt agradables, poc conegudes, fora de les rutes turístiques habituals. Us recomanem una pujada al monestir medieval d’Escornalbou. No Poca gent s’arriba fins aquest antic castell, residència burgesa d’Eduard Toda. Per anar-hi us caldrà fer cap a Montbrió, i d’allà a Riudecanyes. Només us quedarà pujar fins el monestir d’Escornalbou per una agradable carretera asfaltada, A dalt hi ha bon parking.  Riudecanyes poble, amb el seu antic pantà, també és molt bonic. Bon olí. Recordeu que tots aquests pobles, com el mateix Riudoms, no estan lluny de les platges suaus i amables de Salou, Cambrils i l’Hospitalet. Porteu banyador!. Potser us farà falta si escolliu passar el cap de setmana al balneari de les Termes de Montbrió. És carot, però de vegades fan bones ofertes. Si tan car no us mola, podeu dormir a Tarragona, ciutat romana declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. Podeu aprofitar el cap de setmana per visitar a fons la ciutat. Hi ha bons hotels familiars, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. També podeu fer nit en un dels hotels del parc d’atraccions Port Aventura, estrella infantil d’aquelles terres. Creiem que pot ser una molt bona idea!. A La Pineda de Salou, no lluny de Riudoms, i de Port Aventura, hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. A Riudoms hi ha molts restaurants, de bona taula. A la Cuina de Ca la Borassa, fan plats preparats per emportat, bona idea per complementar un picnic. Si per fires està tot ple, fora de Riudoms, us recomanem entaular-vos a Montbrió del Camp, a Era Vaqueria per exemple, o a qualsevol altre localet dels molts que també hi ha. El camp de Tarragona, a l’estiu, en festes, un lloc molt interessant per a una sortida familiar!.

Los pueblos del Camp de Tarragona, del Alt y del Baix Camp, suelen celebrar varias ferias y fiestas mayores a lo largo de agosto, con motivo de uno u otro santo. En Riudoms, una villa grande cercana a Reus, no son la excepción. Su feria de San Lorenzo, que hace 400 años que se monta, atrae gente de toda la región. Os invitamos a vivir el ambiente rural, sano, de compañerismo, familiar y tradicional que podréis encontrar en estas tierras maravillosas y desconocidas del sur de Cataluña, auténticas y poderosas. La cosa empezará la tarde del viernes, con la inauguración y una caminata nocturna, fuerte, dura, larga, hasta la Mussara, para ver las lágrimas de San Lorenzo. El sábado y domingo habrá muchas actividades para familias, niños y niñas, chicos y chicas, como un rocódromo, paseo con pony, castellers, muestras de cocina con degustación, danzas, música y conciertos, gigantes, pasacalles, batucada, baile de noche, todo bien tradicional. Mención aparte merece la feria, con todo tipo de productos del campo, maquinaria, tractores, artesanía y gastronomía. Riudoms se encuentra muy bien comunicado por la autopista AP7, que deben dejar en la salida 34, para ir en dirección Reus-Alcañiz por la T-11, la carretera que une Reus y Tarragona. Salgan de esta por el desvío Reus-Misericordia-Riudoms, bien indicado, y llegareis al pueblo. Además de la feria, y de la villa misma, interesante, con sus calles de trazado medieval, la zona permite varias excursiones muy agradables, poco conocidas, fuera de las rutas turísticas habituales. Os recomendamos una subida al monasterio medieval de Escornalbou. Poca gente llega hasta este antiguo castillo, residencia burguesa de Eduard Toda. Para ir dirigiros a Montbrió, y de allí a Riudecanyes. Sólo os quedará subir hasta el monasterio de Escornalbou por una agradable carretera asfaltada, Arriba hay buen parking. Riudecanyes pueblo, con su antiguo pantano, también es muy bonito. Buen aceite. Todos estos pueblos no están lejos de las playas suaves y amables de Salou, Cambrils y L’Hospitalet. ¡Llevense bañador!. Quizás lo necesitareis aún más si elegis pasar el fin de semana en el balneario de las Termas de Montbrió. Es caro, pero a veces hacen buenas ofertas. En Riudoms hay muchos restaurantes, de buena mesa. En la Cocina de Ca la Borassa, hacen platos preparados para llevar, una buena idea para complementar un picnic. Si por las ferias está todo lleno, fuera de Riudoms, os recomendamos mirar en Montbrió del Camp, en Era Vaquería por ejemplo, o en cualquier otro local de los muchos que también hay en ese pueblo.

La Carretera de les Aigües

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Els pelegrins del Portell

Al poble del Portell de Morella, encantador, en mig de la bellíssima comarca del Maestrat, tindrà lloc un any més, i ja en fa 501 des de que hi ha referència escrita, el immemorial ritual dels Pelegrins del Portell. Els pelegrins sortiran de la seva església al poble del Portell en peregrinació a l’ermita de Sant Pere del veï poble de Castellfort. Serà el dissabte, encara negra nit, aquest proper 30 de maig de 2015, a les 5 de la matinada. I seran dotze pelegrins, com sempre, vestits amb capa i barret negre, camisa blanca, bastó i rosari, els qui recorreran en silenci els 13 quilòmetres llargs que separen el seu poble de l’ermita del poble del costat. El pelegrins aniran acompanyats per les autoritats eclesiàstiques i civils, aquest any pel bisbe de Tortosa mateix, i en arribar a sant Pere es celebrarà una missa i es gaudirà d’un matí de festa, amb dinar popular. Una vegada ben tips retornaran a casa per la mateixa ruta. Ho faran, com ho han fet des de fa 5 segles per demanar aigua per a les seves collites. No us perdeu aquesta tradició centenària, de les més antigues d’Espanya. No us perdeu la festa i no us perdeu la comarca, i les viles medievals increibles de la zona, com ara Ares del Maestre, Mirambel, Cantavieja, La Iglesuela del Cid o la formidable Vila de Morella que és la capital del Maestrat. Podeu visitar-les totes i podeu dinar-hi i dormir-hi perquè hi ha bons restaurants i bons hotels. Ens agraden, a Morella, l’Hotel del Pastor, on també menjareu molt bé, o la Fonda Moreno, una aposta segura, amb molt bona cuina també. Pel que fa a restaurants i bars, l’oferta és amplíssima, al carrer Blasco de Alagón, el porticat, el principal de Morella, trobareu una bona pizzeria, anomenda Lola, i un bon restaurant, el Vinatea. Però nosaltres recomanem sense dubtar-ho Casa Roque. Menú i carta. Bona teca. Ambient fastuós a un preu molt arreglat. Per tota la comarca teniu allotjaments encantadors. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. A uns 30 kms. de Morella. A Cinctorres, no lluny del Portell o de Castellfort, hi ha una casa rural preciosa, El Faixero. No us ho creureu el bonic que és tot això. Veniu al peregrinatge, no hi falteu!.

Un año más tendrá lugar este próximo sábado, 30 de mayo de 2015, la tradicional peregrinación que se celebra desde hace 500 años y que tiene lugar entre Portell de Morella, un pueblo de la comarca del Maestrazgo y la ermita de Sant Pere de Castellfort, en su pueblo vecino. Los peregrinos realizan un trayecto de 13 kilómetros, acompañados de medio pueblo, celebran misa, comen y vuelven, todo en un ambiente de gran alegria, por parajes de gran belleza, y conscientes de estar repitiendo una tradición centenaria que hace ya 501 años que dura. Toda la información de esta tracional peregrinación en este blog. No os la perdais.

Festa “Viu el parc” al Sant Mateu

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals a la provincia. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest diumenge, dia 24 de maig de 2015, en que s’escau la commemoració del Dia Europeu dels Parcs, tindrà lloc a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt, durant tot el matí, de les 10.30 a les 14 hores, la festa del Parc de la Serralada Litoral. Hi haurà grans activitats per a famílies. Així els Guixot de 8 us ofereixen un conjunt d’escultures convertides en jocs que posaran a prova les habilitats i imaginació de grans i petits. Gaudireu de valent mirant d’esbrinar quina prova heu de superar, ja sigui encistellar un ou en un pot o fer passar una pilota per la gola d’un drac. També son xulos els tallers de natura d’ACER, que us aproparan al coneixement de la fauna i flora del parc, i us endureu diversos elements que vosaltres mateixos elaborareu. Durant el matí la música engrescadora de l’Os Pedrer us acompanyarà per arreu. I com a cloenda us convidaran i ensenyaran a ballar danses col·lectives i tradicionals. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les maravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. No falteu a la matinal “Viu el parc” dins del programa Viu el parc, i menys aquest any coincideix amb el Dia Europeu dels Parcs. Serà, com hem dit, a Sant Mateu, (mireu l’entrada en aquest mateix bloc) de 10.30 a 14 hores. Una festa matinal engrescadora i lúdica per a tota la família. Ben organitzada. De manera molt professional. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. L’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, com hem dit està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Hi haurà molts cotxes i molta gent. Vistes magnífiques!. Natura esplèndida!. Per més dades truqueu al Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet, al tel. 656 903 642.  Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 24 de mayo de 2015. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

Cavalls del vent

Si sou d’aquell tipus de família a qui els agrada l’esport i la natura, si no us fan por els reptes, si teniu fills i filles adolescents que xerren poc i voleu obrir un espai de diàleg, si us agobia la gran ciutat, si esteu a punt de rebentar, us convé fer una travessa de muntanya alguna d’aquestes vacances, o pont llarg. Caminar tota la família al vostre ritme, però per un lloc que suposi un repte, una fita a assolir. Si creieu que si, aleshores us proposem la travessa “Cavalls del Vent”, que ronda pels vuit refugis del desconegut i meravellós Parc Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descobrint un marc natural incomparable, en companyia dels teus. Pot ser un recorregut molt exigent però també totalment factible per fer amb adolescents i, fins i tot, amb nens i nenes. Només cal fer les etapes a un ritme agradable, familiar, combinar els trams a la vostra conveniència, fer-los en caps de setmana diferents si cal. Els vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró van idear un itinerari circular que els enllaça tot recorrent indrets de gran bellesa natural, rodejant el Cadí. Tota la travessa son 90 km. Podeu iniciar-la fàcilment al refugi Lluís Estasen, o bé al del Gresolet, que son accessibles per la carretera B-400, la que va al magnífic Pedraforca, en direcció al poblet muntanyenc de Saldes, i que s’agafa passat Berga, abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, pujant cap al túnel del Cadí. Per anar al del Gresolet cal agafar una pista, a la dreta, davant d’una gasolinera, i en 8 km. hi arribeu. Més fàcil és l’Estasen, al qual s’hi arriba per la mateixa carretera, però agafant a Saldes, la pista que puja en direcció al refugi. Aparqueu al mirador, de vertígen! i pugueu a peu al refugi. Molt accessible també el refugi del Rebost, us el recomanem molt especialment, que està situat al coll de Pal. Cal arribar fins Bagà, i d’allà agafar la bona carretera asfaltada, no pista, que hi porta. Senzill. Del Coll de Pal al Niu de l’Àliga hi ha només un parell d’horetes caminant, amb vistes a La Molina i la Cerdanya. També s’hi arriba per la carretera fins a l’estació d’esquí de La Molina i allà prendre el telecabina Alp 2500. Només 10 minuts a peu. Al refugi del Serrat de les Esposes s’hi va des de l’àrea mateixa del túnel del Cadí, passat el peatge, agafant en direcció Riu de Cerdanya, i des d’allà prendre la pista del coll de Pendís, apte per turismes, segons i com, durant 7 km. Gaudireu de la natura ho feu des d’on ho feu. Veureu, i potser trepitjareu, els cims de la Tosa del cadí, o les Penyes Altes de Moixeró, veureu els boscos i rius de Gisclareny, potser pujareu el Pedraforca, us recollireu a la obaga feréstega de Gresolet, veureu bullir l’aigua als Empedrats i a les valls del Bastareny i de Gréixer, plenes de cascades i lloc deliciosos pel bany a l’estiu. Gaudireu d’indrets fantàstics, com ara el santuari de Gresolet. Deixeu enrrera les cabòries i gaudiu de la natura en família!.

Si sois de ese tipo de familia a quienes les gusta el deporte y la naturaleza, si no les dan miedo los retos, si tienen hijos adolescentes que charlan poco y quieren abrir un espacio de diálogo, o les agobia la gran ciudad, si está a punto de reventar, les conviene hacer una travesía de montaña alguna de estas vacaciones, o puente largo. Caminar toda la familia a su ritmo, pero hacia un lugar que suponga un reto, una meta a alcanzar. Si creen que sí, entonces les proponemos la travesía “Cavalls del Vent”, que ronda los ocho refugios del desconocido y maravilloso Parque Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descubriendo un marco natural incomparable, en compañía de los tuyos. Puede ser un recorrido muy exigente pero también totalmente factible para hacer con adolescentes y, incluso, con niños y niñas. Sólo hay que hacer las etapas a un ritmo agradable, familiar, combinar los tramos a su conveniencia, hacerlos en fines de semana diferentes si es necesario. Los ocho refugios del Parque Natural del Cadí-Moixeró idearon un itinerario circular que los enlaza recorriendo lugares de gran belleza natural, rodeando el Cadí. Toda la travesía son 90 km. Pueden iniciarla fácilmente en el refugio Lluís Estasen, o bien al del Gresolet, que son accesibles por la carretera B-400, la que va al magnífico Pedraforca, en dirección al pueblo montañoso de Saldes, y que se coge pasado Berga, antes de llegar a Guardiola de Berguedà, subiendo hacia el túnel del Cadí. Para ir al del Gresolet coges una pista, a la derecha, frente a una gasolinera, y en 8 km. estais allí. Más fácil es llegar hasta el refugio Estasen, al que se llega por la misma carretera, pero tomando en Saldes, la pista que sube en dirección al refugio. Aparquen el mirador,¡ de vértigo! y suban a pie al refugio. Muy accesible también el refugio situado en el puerto de Pal. Hay que llegar hasta Bagà, y allí tomar la buena carretera asfaltada, no pista, que lleva hasta él. Sencillo. Del Coll de Pal hasta el Nido del Águila hay sólo un par de horas caminando, con vistas a La Molina y la Cerdanya. También se llega por la carretera hasta la estación de esquí de La Molina y allí hay que tomar el telecabina Alp 2500. Sólo 10 minutos a pie. Al refugio del Serrat de las Esposes se va desde el área misma del túnel del Cadí, pasado el peaje, tomando en dirección Riu, y desde allí tomar la pista a Pendís, apto para turismos, según y cómo, durante 7 km. Disfrutarán de la naturaleza hagan lo hagan desde donde lo hagan. Veréis, y tal vez pisareis, las cumbres de la Tosa del cadí, o las Peñas Altas de Moixeró, verán los bosques y ríos de Gisclareny, y quizás subiréis el Pedraforca, os recogeréis en la umbría salvaje de Gresolet, vereis hervir el aguaen los Empedrats y en los valles del Bastareny y de Gréixer, llenos de cascadas y lugares deliciosos para el baño en verano. Disfrutarán de lugares fantásticos, como el santuario de Gresolet. ¡Dejareis atrás las preocupaciones y disfrutareis de la naturaleza en familia!.

Parc de Sant Salvador, ermita i castell de Farners

Els entorns de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca gironina de La Selva, son preciosos i estan plens de llocs que mereixen una visita familiar. Un d’ells és el meravellós parc de Sant Salvador, un gran pulmó verd quasi verge, que està situat tot al llarg de la frescal riera de Sta. Coloma, on sovint podreu fer un bany, i de la bonica riera dels Frares. Tot aquest parc està ple de fonts, com ara, la font de Sant Salvador i la Font Picant, i també farcit d’arbres i aigua, essent ideal per fer una estada amb els infants, que poden jugar i córrer per l’indret.

Però avui us volem parlar de l’ermita de la Mare de Déu de Farners, i del seu proper castell, dalt d’un turó. Un lloc fabulós, amb molt de bosc i terreny per saltar, amb paisatges de fàbula, aeris, i unes bones barbacoes per fer-hi una carn a la brasa o uns calçots. Ara bé, això si, la taula i les cadires us caldrà portar-les, perquè no n’hi ha. És paradoxal, increïble però així és, només barbacoes. Es pot pujar fàcilment amb el cotxe fins a l’ermita de Farners, que està situada al peu del castell, seguint una pista ample, en bon estat. Si veniu des de Barcelona podeu anar per l’autopista AP-7, camí de Girona, i sortir a Maçanet. Allà preneu l’antiga N-II fins l’encreuament de Sils. Passeu Sils i Riudarenes i arribeu a Santa Coloma. També possible agafar la C-17 i seguir fins a enllaçar amb la C-25 passat Vic. Llavors cal continuar per la C-25, l’anomenat Eix Transversal uns 45 km més, i prendre la sortida 225, la que porta a Santa Coloma de Farners i seguir per la C-63. Un cop a Santa Coloma de Farners, cal situar-se al començament del passeig del parc de Sant Salvador, al costat de la riera de Santa Coloma. Veureu el pont de Sant Salvador, que cal travessar. Just creuar la riera per sobre i es gira a la dreta. Cal creuar el bonic parc que us hem explicat al principi d’aquesta narració i prendre una pista asfaltada que al cap de poc temps serà de terra. S’arriba en uns 5 kms. a l’ermita de la Mare de Déu de Farners des de on es pot contemplar un ampli panorama, que serà encara més grandiós si pugeu fins el castell que està a uns 5 minuts a peu, per un camí, no apte per a vehicles, en forta pujada. Tota la ruta està indicada prou ben indicada i no té pèrdua: seguir el camí més ample, el millor, fins que, indicat també, cal deixar-la en un encreuament a mà dreta, al km. 3,5 aprox. Per les famílies que prefereixin deixar el cotxe al Parc de Sant Salvador, i fer el camí a peu o en bici, hi ha dreceres prou ben senyalitzades, que us estalviaran recorregut, però que son més empinades. A l’ermita, que es pot visitar per dins, i que és molt xula, hi ha uns lavabos, les barbacoes que us hem dit, molt espai, i molt de bosc. El castell normalment també es visita, està obert, i està molt ben restaurat. Les vistes son impressionants. Des del parc de Sant Salvador es pot fer una ruta per les ermites de Santa Coloma de Farners, (ruta de les 10 ermites), i des de Farners una ruta de gorgs que està ben descrita en un plafó. Si penseu en un àpat familiar, pícnic, costellada o dinar, Santa Coloma de Farners, amb el parc de Sant Salvador i l’Ermita de Farners pot ser un bon destí. Si voleu fer una ruta, o diverses rutes a peu, o en bici de muntanya, o banyar-vos en les rieres de la zona, també heu escollit bé. I si voleu passar un cap de setmana familiar, encara millor. La desconeguda comarca de la Selva us espera. Si us quedeu el cap de setmana podreu gaudir de esplèndid paisatge de les Guilleries, prenent les carreteres que van fins Sant Hilari i Osor. Una natura en estat pur. Visitareu indrets tan pregons i bonics com els edificis romànics del monestir de Sant Pere Cercada o Santa Victòria de Sauleda. O bé Sant Miquel de Cladells, Santa Margarida de Vallors, la Santa Creu d’Horta, amb la masia més poderosa de Catalunya, l’ermita de Santa Bàrbara o Sant Andreu de Castanyet. Per altra la Selva és coneguda com “La comarca de l’aigua”. Us proposem una estada d’aigua, a Santa Coloma mateix, resseguint fonts, rieres i rierols a la muntanya, o gaudint de les seves aigües termals, dels Balneari i el centre lúdic termal Magma, un descans merescut en aquest món de bojos. Per dormir a la vila teniu hotels molt bons i molt familiars, com ara el Mas Solà, gran i modern. Tot un senyor hotel. O el seductor Hotel Pinxo, que malgrat el seu nom està molt bé. Més de poble i casolà és Can Gurt o la fonda senzilla de tota la vida: Can Joan. També un hostal modern, bonic, amb bon restaurant: L’Argolla. Us recomanem alguns restaurants tot i que els hotelets mencionats tenen una cuina meravellosa deliciosa i interessant. Teniu, alegre, modern, desenfadat, al centre del poble, L’Agora. En canvi, fora del casc urbà podeu anar a la Masia Gallart. Carn a la brasa. Bona estada a Farners!.

Los entornos de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca gerundense de La Selva, son preciosos y están llenos de lugares que merecen una visita familiar. Uno de ellos es el maravilloso parque de San Salvador, un gran pulmón verde casi virgen, que está situado a lo largo de la fresco arroyo de Santa Coloma, donde a menudo se puede dar un baño. Todo este parque está lleno de fuentes, tales como, la fuente de San Salvador y la Fuente Picante, y también lleno de árboles y agua, siendo ideal para una estancia con los niños, que pueden jugar y correr por el lugar. Pero hoy os queremos hablar también de la ermita de la Virgen de Farners, y de su cercano castillo, en lo alto de una colina. Un lugar fabuloso, con mucho bosque y terreno para saltar, con paisajes de fábula, aéreos, y unas buenas barbacoas para hacer una carne a la brasa o unos calçots. Ahora bien, eso si, la mesa y las sillas necesitarán llevarlas, porque no hay. Es paradójico, increíble pero así es, sólo barbacoas. Se puede subir fácilmente con el coche hasta la ermita de Farners, que está situada al pie del castillo, siguiendo una pista ancha, en buen estado. Si vienen desde Barcelona pueden tomar la C-17 y seguir hasta enlazar con la C-25 pasado Vic. Entonces hay que continuar por la C-25, el llamado Eje Transversal unos 45 km más, y tomar la salida 225, la que lleva a Santa Coloma de Farners y seguir por la C-63. También possible por la AP-7, hasta Maçanet, y luego por la antigua N-II hasta el cruze de Sils. Pasamos Sils y Riudarenes, y llegamos a Santa Coloma de Farners. Una vez en Santa Coloma de Farners, hay que situarse al comienzo del paseo del parque de San Salvador, junto a la riera de Santa Coloma. Verán el puente de San Salvador, que hay que atravesar. Justo cruzar el arroyo por encima y se gira a la derecha. Hay que cruzar el bonito parque que os hemos explicado al principio de esta narración y tomar una pista asfaltada que al poco tiempo será de tierra. Se llega en unos 5 kms. en la ermita de la Virgen de Farners desde donde se puede contemplar un amplio panorama, que será aún más grandioso si subir hasta el castillo que está a unos 5 minutos a pie, por un camino, no apto para vehículos, en fuerte subida. Toda la ruta está indicada bastante bien indicada y no tiene pérdida: seguir el camino más ancho, lo mejor, hasta que, indicado también, hay que dejarla en un cruce a mano derecha, en el km. 3,5 aprox. Para las familias que prefieran dejar el coche en el Parque de San Salvador, y hacer el camino a pie o en bici, hay atajos bastante bien señalizadas, que le ahorrarán recorrido, pero que son más empinadas. En la ermita, que se puede visitar por dentro, y que es muy chula, hay unos lavabos, las barbacoas que os hemos dicho, mucho espacio, y mucho bosque. El castillo normalmente también se visita, está abierto, y está muy bien restaurado. Las vistas son impresionantes. Desde el parque de San Salvador se puede hacer una ruta por las ermitas de Santa Coloma de Farners, (ruta de las 10 ermitas), y desde Farners una ruta de pozas que está bien descrita en un panel. Si piensa en una comida familiar, picnic, barbacoa o comida, Santa Coloma de Farners, con el parque de San Salvador y la Ermita de Farners puede ser un buen destino. Si desea hacer una ruta, o varias rutas a pie o en bicicleta de montaña, o bañarse en los arroyos de la zona, también ha elegido bien. Y si desea pasar un fin de semana familiar, aún mejor. La desconocida comarca de la Selva os espera. Si os quedáis el fin de semana podrá disfrutar de espléndido paisaje de las Guilleries, tomando las carreteras que van hasta Sant Hilari y Osor. Una naturaleza en estado puro. Visitaréis lugares tan profundos y bellos como los edificios románicos del monasterio de San Pedro Cercada o Santa Victoria de Sauleda. O bien San Miguel de Cladells, Santa Margarita de Vallors, la Santa Cruz de Horta, con la masía más poderosa de Cataluña, la ermita de Santa Bárbara o San Andrés de Castanyet. Por otra la Selva es conocida como “La comarca del agua”. Os proponemos una estancia de agua, en Santa Coloma mismo, siguiendo fuentes, arroyos y riachuelos en la montaña, o disfrutando de sus aguas termales, los Balneario y el centro lúdico termal Magma, un descanso merecido en este mundo de locos. Para dormir en la villa tiene hoteles muy buenos y muy familiares, como el Mas Solà, grande y moderno. Todo un señor hotel. O el seductor Hotel Pinxo, que a pesar de su nombre está muy bien. Más de pueblo y casero es Can Gurt o la fonda sencilla de toda la vida: Can Joan. También un hostal moderno, bonito, con buen restaurante: La Argolla. Recomendamos algunos restaurantes aunque los hotelitos mencionados tienen una cocina maravillosa deliciosa e interesante. Tiene, alegre, moderno, desenfadado, en el centro del pueblo, El Agora. En cambio, fuera del casco urbano puede ir a la Masía Gallart. Carne a la brasa. ¡Buena estancia en Farners!.

La fira de l’Avellana de Riudoms

Al Camp de Tarragona, al Baix Camp, propera a Reus i a Tarragona, trobareu la bonica població de Riudoms, una vila gran. Allà, al pic de l’estiu, la segona setmana d’agost, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç, fa més de 400 anys que celebren una lluïda fira, la protagonista de la qual és l’avellana, cultiu totèmic de la zona. La cosa comença la tarda del divendres, amb la inauguració del recinte firal, ball de nit i una passejada, una bona excursió per veure com cauen a la terra les llàgrimes de Sant Llorenç, una pluja d’estels. El dissabte i diumenge hi haurà moltes activitats per a famílies, com ara un passejades en pony, castellers, visites a la casa d’en Gaudí, genial arquitecte, cercaviles, una caminada a mar, música, concerts i ball. Evidentment, el més cridaner és la pròpia fira. Hi trobareu tota mena de productes del camp, maquinària, tractors, on els vostres infants podran pujar i vosaltres fer-los la foto, artesania i gastronomia. Aprofiteu la festa per passar un cap de setmana a la platja, a Cambrils o Salou, o a l’Hospitalet de l’Infant. La Costa Daurada és molt bonica, i Riudoms no es troba gaire lluny d’aquestes platges i cales delicioses. La zona està molt ben comunicada per l’autopista AP7, que heu de deixar en la sortida 34, per anar en direcció Reus-Alcañiz per la T-11, la carretera que uneix Reus i Tarragona.  Sortiu pel desviament Reus-Misericòrdia-Riudoms, ben indicat, i fareu cap al poble. A més de la fira, i de la vila mateixa, interessant, amb els seus carrers de traçat medieval, la zona permet diverses excursions molt agradables, poc conegudes, fora de les rutes turístiques habituals. Us recomanem una pujada al monestir medieval d’Escornalbou. No Poca gent s’arriba fins aquest antic castell, residència burgesa d’Eduard Toda. Per anar-hi us caldrà fer cap a Montbrió, i d’allà a Riudecanyes. Només us quedarà pujar fins el monestir d’Escornalbou per una agradable carretera asfaltada, A dalt hi ha bon parking.  Riudecanyes poble, amb el seu antic pantà, també és molt bonic. Bon olí. Recordeu que tots aquests pobles, com el mateix Riudoms, no estan lluny de les platges suaus i amables de Salou, Cambrils i l’Hospitalet. Porteu banyador!. Potser us farà falta si escolliu passar el cap de setmana al balneari de les Termes de Montbrió. És carot, però de vegades fan bones ofertes. Si tan car no us mola, podeu dormir a Tarragona, ciutat romana declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. Podeu aprofitar el cap de setmana per visitar a fons la ciutat. Hi ha bons hotels familiars, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. També podeu fer nit en un dels hotels del parc d’atraccions Port Aventura, estrella infantil d’aquelles terres. Creiem que pot ser una molt bona idea!. A La Pineda de Salou, no lluny de Riudoms, i de Port Aventura, hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. A Riudoms hi ha molts restaurants, de bona taula. A la Cuina de Ca la Borassa, fan plats preparats per emportat, bona idea per complementar un picnic. Si per fires està tot ple, fora de Riudoms, us recomanem entaular-vos a Montbrió del Camp, a Era Vaqueria per exemple, o a qualsevol altre localet dels molts que també hi ha. El camp de Tarragona, a l’estiu, en festes, un lloc molt interessant per a una sortida familiar!.

Los pueblos del Camp de Tarragona, del Alt y del Baix Camp, suelen celebrar varias ferias y fiestas mayores a lo largo de agosto, con motivo de uno u otro santo. En Riudoms, una villa grande cercana a Reus, no son la excepción. Su feria de San Lorenzo, que hace 400 años que se monta, atrae gente de toda la región. Os invitamos a vivir el ambiente rural, sano, de compañerismo, familiar y tradicional que podréis encontrar en estas tierras maravillosas y desconocidas del sur de Cataluña, auténticas y poderosas. La cosa empezará la tarde del viernes, con la inauguración y una caminata nocturna, fuerte, dura, larga, hasta la Mussara, para ver las lágrimas de San Lorenzo. El sábado y domingo habrá muchas actividades para familias, niños y niñas, chicos y chicas, como un rocódromo, paseo con pony, castellers, muestras de cocina con degustación, danzas, música y conciertos, gigantes, pasacalles, batucada, baile de noche, todo bien tradicional. Mención aparte merece la feria, con todo tipo de productos del campo, maquinaria, tractores, artesanía y gastronomía. Riudoms se encuentra muy bien comunicado por la autopista AP7, que deben dejar en la salida 34, para ir en dirección Reus-Alcañiz por la T-11, la carretera que une Reus y Tarragona. Salgan de esta por el desvío Reus-Misericordia-Riudoms, bien indicado, y llegareis al pueblo. Además de la feria, y de la villa misma, interesante, con sus calles de trazado medieval, la zona permite varias excursiones muy agradables, poco conocidas, fuera de las rutas turísticas habituales. Os recomendamos una subida al monasterio medieval de Escornalbou. Poca gente llega hasta este antiguo castillo, residencia burguesa de Eduard Toda. Para ir dirigiros a Montbrió, y de allí a Riudecanyes. Sólo os quedará subir hasta el monasterio de Escornalbou por una agradable carretera asfaltada, Arriba hay buen parking. Riudecanyes pueblo, con su antiguo pantano, también es muy bonito. Buen aceite. Todos estos pueblos no están lejos de las playas suaves y amables de Salou, Cambrils y L’Hospitalet. ¡Llevense bañador!. Quizás lo necesitareis aún más si elegis pasar el fin de semana en el balneario de las Termas de Montbrió. Es caro, pero a veces hacen buenas ofertas. En Riudoms hay muchos restaurantes, de buena mesa. En la Cocina de Ca la Borassa, hacen platos preparados para llevar, una buena idea para complementar un picnic. Si por las ferias está todo lleno, fuera de Riudoms, os recomendamos mirar en Montbrió del Camp, en Era Vaquería por ejemplo, o en cualquier otro local de los muchos que también hay en ese pueblo.

La Font de l’Alzina i el Puig Castellar

Avui us proposem una ruta senzilla i familiar que, des del barri de Singuerlin i les Oliveres de Santa Coloma de Gramanet, ens portarà a un bonic lloc de picnic, un agradable indret situat dins el Parc de la Serralada de marina. A més d’arbres, taules i una font, tota la ruta constitueix un mirador fantàstic damunt Barcelona. Y, si es vol, es pot caminar fins a les restes del poblat iber del Puig Castellar un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. En cotxe podeu arribar-hi si aneu per la sortida de la B-20 de Santa Coloma de Gramenet. Un cop dins el casc urbà caldrà girar a mà esquerra, per agafar la carretera de La Roca i, des de Singerlin, desviar-se a mà dreta per pujar muntanya amunt, per carrers plens de pisos,  fins el final del barri de les Oliveres. Allà podeu deixar el vostre cotxe, o bé continuar per una pista de terra, un km. i mig, fins al restaurant de la Font de l’Alzina, o l’àrea de picnic del mateix nom. De tota manera, en estar dins un parc natural, aquestes instruccions poden no ser certes, poden haver tancat amb cadenes l’accés, o prohibit el pas de vehícles. Si aneu a peu, podeu agafar el metro fins l’estació de Singuerlín de la línea 9, color carbassa, o fins l’estació de Santa Coloma de la línea 1, la vermella. El millor, però, serà baixar al pont de Santa Coloma i, a l’avinguda Francesc Macià agafar l’autobús B30. Cal baixar a la parada més propera al parc de bombers. Allà surt el camí de terra que ja hem citat i que, en poc més de 15 minuts, fins i tot a pas lent, us porta fins la font de l’Alzina. En aquest indret bucòlic hi trobareu tota mena de serveis, com ara aparcament, un bar, i taules de pedra per fer picnic. No hi ha barbacoes, però. Res de carn a la brasa. Si voleu continuar l’excursió, a partir d’allà el camí està sempre tancat als vehicles. Passada la cadena, trobem, una mica més enllà, la font de l’Alzina, en un indret molt bonic, amb força vegetació. Des de la font podem continuar fins pujar tota la muntanya fins el cim, on hi ha el poblat ibèric de Puig Castellar i unes vistes fabuloses de tota la comarca del Besòs, i fins Montserrat, però això ja és una excursió més seriosa, sempre en pujada, i d’una mitjà hora de durada. Tampoc res de l’altre món, però si aneu amb canalla petita cal pensar-s’ho bé. Per menjar alguna cosa teniu al camí de la font de l’Alzina, a tocar de l’àrea de picnic, un restaurant, telèfon 93 392 93 53, que obre de 13 a 18 hores cada dia, i a la nit de 20 a 23 hores. Divendres, i caps de setmana fins la matinada. Dilluns tancat.  Podeu fer moltes activitats a Santa Coloma, a més de visitar la font de l’alzina i pujar a Turó del Pollo, (Puig Castellar). Per exemple caminar una mica més per la serralada de marina, o baixar del turó pel paratge natural del Torrent de les Bruixes, molt desconegut. O bé aprofitar que ja heu pujat molt amunt per baixar fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, que està camí de Badalona. O anar a veure la increiblement bella Torre Pallaresa, un palauet renaixentista maravellós, que està al mateix camí de Sant Jeroni. Teniu també el museu Torre Balldovina, al centre de Santa Coloma, no lluny del riu Besós, camí de Sant Adrià. Si voleu tancar el dia més aviat amb un passeig agradable, a peu o en bici, baixeu fins el riu. Les vores del Besós, condicionades amb gespa, són un lloc idoni per rematar la jornada, el matí amb els infants. Si voleu dinar bé a Santa Coloma, cerqueu restaurants darrera l’ajuntament, pels carrers estrets del que fou, fa molts anys, un petit nucli antic. Trobareu llocs com la pizzeria Pulcinella, al carrer Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. Bones pizzes. O bé el restaurant Lluerna, una aposta segura. També recomanem Can Armengol, un clàssic. O el petit local del Cinc, al carrero de la Plaça, 5. Tel: 934 66 64 73 . Italià interessant, La Tarantella, al carrer de Sant Jeroni, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, al carrer de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37.  Aquesta excursió l’heu de fer, perquè és ideal per fer un picnic sense foc. O per passar una matinal xula!.

Este itinerario sale des del barrio de Les Oliveres, en Santa Coloma de Gramanet, y sube por un camino amplio de tierra hasta un restaurante, y un área de picnic, sin barbacoas. A partir del restaurante el camino está cerrado por una cadena que impide el paso a los coches. Un poco más arriba llegamos a la Font de l’Alzina, un lugar frondoso, fresco y muy agradable para correr con la família. Si seguimos subiendo la montaña hacia arriba siempre guiados por las marcas, llegaremos a la llamada Placeta dels Llops, donde hay otra fuente. En la cima de la colina existe un bonito poblado ibérico, y un fantástico mirador con vistas inolvidables sobre Barcelona. Para comer, y pasar el dia con la família, os recomendamos las mesas del área de picnic de la Font

de l’Alzina. También teneis cerca de allí el restaurante del mismo nombre. Podeis pedir información y reservar al teléfono 93 392 93 53. Abren todos los dias, excepto los lunes,

de 13 a 18 horas y de 20 a 23 horas. Los Viernes, los Sábados y los Domingos, de 20 a 1 de la madrugada. No dejeis de dar este agradable paseo hasta la fuente de la encina, y si hay ganas, hasta el poblado ibérico que hay en la cumbre del Puig Castellar. Es una buena excursión familiar.