lleure

Matinal a la Casa Nova de l’Obac

En la parte sur del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac encontraréis la Casanova de l’Obac. Allí podrán disfrutar de la naturaleza y realizar una gran variedad de rutas en ese fantástico entorno natural. La Casanova de l’Obac es una antigua masía, muy grande. Una verdadera mansión de tres plantas en un estilo vagamente italianizante. Se construyó para el cultivo de la viña al inicio del siglo XIX. Es un centro de interpretación del Parque Natural, abierto todos los sábados, domingos y festivos por la mañana. Pueden llegar por la carretera que va de Terrassa en Rellinars, la B-122. Justo en el km. 10. Si desean saber más pueden llamar en el horario de apertura al tel. 937 435 468. Si subís este fin de semana, el sábado, encontrareis la fiesta “Vive el Parque”. Justo el 25 de mayo. Les espera una matinal llena de talleres, juegos y cuentos. Si subís otro día abrá menos juerga y menos gente. Pero podran pasear por el macizo y visionar el magnífico audiovisual ‘La Megafada’. También se puede visitar la exposición ‘Sant Llorenç del Munt i l’Obac: un paisaje mediterráneo’. Buen aparcamiento. Hay una área de ocio y de recreo. Ya lo sabéis: ¡la Casanova de l’Obac os espera!

Nadal a Girona

Teniu moltes raons per anar a Girona aquest Nadal, molt bones raons. Perquè hi ha un munt d’actes preparats. Fires i mercats nadalencs, música, pista de gel i moltes activitats infantils. Com per exemple la fantàstica fira Lleuresport. Es tracta d’una fira de Nadal, un saló de la infància amb molt atractiu. Es fa al complex esportiu GEiEG Sant Narcís, i ofereix tot tipus d’activitats per a infants i joves els dies 27, 28, 29, 30 i 31 de desembre de 2018 i 2, 3 i 4 de gener de 2019. L’horari és de 10.30 a 14 hores i de 16.30 a 20 hores. Podeu consultar tota la informació al seu web. on també es poden trobar les activitats detallades. Arribeu-vos a Girona a viure la màgia del Nadal, i fer un volt pels carrers de la Força il·luminats per Nadal. Visitar el maravellós call jueu o admirar la catedral. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoina, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quarter general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu unes molt bones fires de Nadal a Girona!.

En Girona se celebra la navidad con ferias, luces y actividades por toda la ciudad. Y, además, ya cerca del dia de Navidad, la mítica entidad cultural y deportiva GEiEC, organiza el también ya mítico Lleuresport, una feria de Navidad, un salón de la infancia con mucho atractivo. Este festival tiene lugar en el complejo deportivo GEiEG Sant Narcís. Encontraréis actividades lúdicas, talleres y deportes, de los normales, y de aventura. También una ludoteca para los más pequeños. Esto dentro de los pabellones cubiertos. En el exterior habrá actividades deportivas más movidas, ya que estas son el origen de la entidad organizadora y estan en el origen de la propia feria. También se ha cuidado mucho el aspecto educativo. Acercaos a Girona, a gozar del Lleuresport. Podreis bailar, dibujar, jugar y pasaroslo muy bién. Esta salida tiene un doble interés familiar ya que, además del Lleuresport, se puede dar un paseo por la fantástica ciudad de Girona, donde siempre pasan cosas, hay ferias y actividades. Recorrer las calles de la arte medieval iluminadas para la Navidad. Visitar el maravilloso barrio judío o admirar la catedral. Si queréis quedaros a comer en Girona encontrareis muchos lugares, todos buenísimos. A nosotros nos gusta Ca la Marieta, fonda de toda la vida, donde mejor es que reserven. Buen menú también en el próximo restaurante Boira, en la misma plaza. Por si os fuera necesario dormir allí, pensad en el Hotel AC, o en el Hotel Carlemany, o dentro de barrio antiguo, el Hotel Históric.

El Nadal a Girona

Teniu moltes raons per anar a Girona aquest Nadal, molt bones raons. Perquè hi ha un munt d’actes preparats. Fires i mercats nadalencs, música, pista de gel i moltes activitats infantils. Com per exemple la fantàstica fira Lleuresport. Es tracta d’una fira de Nadal, un saló de la infància amb molt atractiu. Es fa al complex esportiu GEiEG Sant Narcís, i ofereix tot tipus d’activitats per a infants i joves els dies 23, 27, 28, 29 i 30 de desembre 2017 i 2, 3 i 4 de gener de 2018. L’horari és de 10.30 a 14 hores i de 16.30 a 20 hores. Podeu consultar tota la informació al seu web. on també es poden trobar les activitats detallades. Si es lliura a la recepció del GEiEG dos productes com ara oli, llet, llegums cuits o conserves de llet i de carn, pel banc d’aliments, s’ofereix un 2×1 per entrar al Lleuresport. Arriveu-vos a Girona a viure la màgia del Nadal, i fer un volt pels carrers de la Força il·luminats per Nadal. Visitar el maravellós call jueu o admirar la catedral. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu unes molt bones fires de Nadal a Girona!.

Barbacoes al Pallars: Claret

En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.

Lleuresport de Girona

A Girona, aquest Nadal, teniu bones raons per anar-hi. Com per exemple la fantàstica fira Lleuresport. Es tracta d’una fira de Nadal, un saló de la infància amb molt atractiu. Es fa al complex esportiu GEiEG Sant Narcís, i ofereix tot tipus d’activitats per a infants i joves els dies 23, 27, 28, 29 i 30 de desembre i el 2, 3 i 4 de gener. Aquest any s’ha introduït l’espai Lleuresport Teen destinat a joves de 12 a 15 anys, que oferirà tallers de grafits, de música electrònica, de robòtica i un espai d’aventura aeri. Un concurs de selfies, en el qual es podrà guanyar una bicicleta, és també una de les novetats de l’edició d’enguany. També hi haurà una zona exterior, oberta només als matins de 10.30 a 14 hores, que comptarà amb la presència dels Bombers i Òmnium Cultural i que oferirà demostracions d’esports tradicionals catalans. Estarà obert de 10.30 a 14 hores i de 16.30 a 20 hores, a un preu entre els 4 € i els 6 €. També s’ofereix la possibilitat de comprar abonaments a un preu més econòmic i altres ofertes que es poden consultar a www.girona.cat/lleuresport, on també es poden trobar les activitats detallades. Si es lliura a la recepció del GEiEG dos productes com ara oli, llet, llegums cuits o conserves de llet i de carn, pel banc d’aliments, s’ofereix un 2×1 per entrar al Lleuresport. Arriveu-vos a Girona, al Lleuresport, i també a les pistes de gel, amb tobogans i pista de patinatge, que munten també aquests dies. Aquesta sortida, a més, us permetrà fer un volt per la fantàstica ciutat de Girona, recórrer els carrers de la Força il·luminats per Nadal. Visitar el maravellós call jueu o admirar la catedral. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu unes molt bones fires de Nadal a Girona!.

En Girona, la mítica entidad cultural y deportiva GEiEC, organiza el también ya mítico Lleuresport, una feria de Navidad, un salón de la infancia con mucho atractivo. Este festival tiene lugar en el complejo deportivo GEiEG Sant Narcís, en la calle Empúries, 47, en Girona. Encontraréis actividades lúdicas, talleres y deportes, de los normales, y de aventura. También una ludoteca para los más pequeños. Esto dentro de los pabellones cubiertos. En el exterior habrá actividades deportivas más movidas, ya que estas son el origen de la entidad organizadora y estan en el origen de la propia feria. También se ha cuidado mucho el aspecto educativo. Acercaos a Girona, a gozar del Lleuresport. Podreis bailar, dibujar, jugar y pasaroslo muy bién. Esta salida tiene un doble interés familiar ya que, además del Lleuresport, se puede dar un paseo por la fantástica ciudad de Girona, donde siempre pasan cosas, hay ferias y actividades. Recorrer las calles de la arte medieval iluminadas para la Navidad. Visitar el maravilloso barrio judío o admirar la catedral. Si queréis quedaros a comer en Girona encontrareis muchos lugares, todos buenísimos. A nosotros nos gusta Ca la Marieta, fonda de toda la vida, donde mejor es que reserven. Buen menú también en el próximo restaurante Boira, en la misma plaza. Por si os fuera necesario dormir allí, pensad en el Hotel AC, o en el Hotel Carlemany, o dentro de barrio antiguo, el Hotel Históric.

Itinerari de la Font de l’Amigó

A Badalona, molt a prop de Barcelona, i a tocar de l’Hospital General Germans Trias, més conegut popularment com la Residència de Can Ruti, hi ha l’inici d’un itinerari senzill i agradable per a famílies amb infants. Una petita ruta, de dues hores o menys, que us portarà per uns espais naturals inaudits, espectaculars en la seva senzillessa, divertits i molt variats. Deixem el cotxe a l’aparcament de la residència sanitària Germans Trias de Badalona, fàcilment accessible des de la C-32, ben senyalitzada, i caminem cap a la rotonda on paren tots els autobusos que pugen fins aquí dalt, que està situada en l’angle nord-oest del complex sanitari. Des d’allà un camí esglaonat, tancat amb una cadena, que forma part del sender de gran recorregut GR-92, ben senyalitzat amb ratlles blanques i vermelles, ens baixa ràpidament fins el llit del Torrent de l’Amigó. Sabreu que heu arribat perquè la llera està literalment sepultada per un bosc de canyes, altíssimes. Preneu a mà dreta, cap al nord, un corriol que ressegueix el torrent amunt i s’interna en el canyar. Creureu que sou a la selva birmana. El bosc es fa present amb grans roures. El camí es fa més ample, comença a pujar, però és ample, fàcil i agradable. El bosc es complica donant pas a una bonica vegetació de ribera, amb oms, àlbers, verns i algunes alzines entre pins i roures. Sembla una mica el Montseny. Estem a obaga, el sol no pica i l’ombra fa agradable el camí. En 20 minuts, si portem nens, arribarem a la font de l’Amigó, que raja tot l’any. Ell lloc és poc natural, hi ha hagut molta intervenció humana. Quant hagueu reposat podem continuar la ruta agafant el camí que s’enfila a mà dreta, cap a l’est i que ens fa sortir de la protecció dels arbres, a ple sol. Som a solell, ja no a obaga. Sortim del fons del torrent i seguim un corriol que guanya altura poc a poc. Les vistes augmenten. Can Ruti i tot Badalona als nostres peus. Anem caminant per una zona que ha sofert molts incendis forestals. Quatre pins de temps en temps, molta brolla, arbusts… Poc a poc anem donant la volta i comencem a baixar. Estem a les antigues vinyes d’en Nissos, amb restes evidents de la xarxa de rec i petites basses d’ensulfatar. Anem clarament al sud per un corriol, saltant com cabretes fins que arribem a un camí gran. Aquí s’alça davant nostre el turó d’en Seriol, a pocs metres. Pugem el camí costerut, però curt, fins al cim. No és gaire alt però les vistes son molt àmplies. Retornem al camí gran, que agafem de baixada cap a la dreta. Atenció a les relliscades. Ens porta de dret a la rotonda dels autobusos de la residència sanitària on hem començat l’excursió. A l’aparcament. Podeu arribar-hi i marxar en bus. El B-6 us porta al metro Pompeu Fabra, de Badalona, línia 2, la lila, i amb ell a tot Barcelona. Les altres línies també baixen al centre de Badalona, a Santa Coloma de Gramanet i, n’hi ha alguna, que va a Barcelona mateix. Una agradable excursió que podeu complementar amb un pícnic al berenador de Can Ruti, que no està lluny. Es tracta d’un espai habilitat per fer barbacoes i picnics, a la llera de la riera de Pomar, en una fondalada que, malgrat la seva proximitat a l’hospital i a la ciutat, no deixa de tenir un entorn natural agradable i acceptable, sense ser meravellós. De fet sembla mentida que hi hagi un paratge tan bonic just en una zona on s’aixeca un hospital i un tanatori. És una zona molt maltractada per la pressió humana que, darrerament s’ha intentat recuperar. Una zona de boscos esclarissats de pi, amb algun roure, i quatre arbres de ribera tocant la riera. Molta sorra, esplanades, i molt d’espai per còrrer. No gaire lluny de l’àrea de picnic, riera avall, a uns 500 mts. podeu trobar una font, anomenada la Font del Pop, que neix en una mina d’aigua i, si la sequera típica del Mediterrà ho permet, quasi sempre raja. La zona de picnic, petita, amb 12 barbacoes, de pagament, i un “merendero”, te servei de bar. Lloguen també les taules. Tot aquest espai, inclosa la font de l’Amigó, pertany al Parc Natural de la Serra de Marina. En resum, un lloc amable, amb espais amples, una mica de natura, un pèl maltractada, però a tocar de Barcelona, ben comunicat per transport públic, i amb bon aparcament. Un lloc ideal, a tocar de casa!.

En Badalona, cerca de Barcelona, y muy próxima al Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), se encuentra la fuente y el torrente de el Amigó. Saliendo del parquing de Can Ruti en dirección oeste se alcanza fácilmente el lecho del torrente, marcado por un cañar. Se entra en el bosque y se sube hacia la fuente por un comino fácil, aunque cuesta arriba, ideal para famílias. La vuelta puede hacerse por el camino que sale a la derecha, hacia el sector de sol de la montaña, y que descibe una amplia vuelta para volver a Can Ruti por la colina de Seriol. Pueden acabar la excursión comiendo en el picnic de Can Ruti. Es este lugar un lugar habitual de recreo familiar en Badalona. Está situado en el margen mismo de la riera de Pomar, justo en su cabecera, en la hondonada. Parece mentira que haya un paraje tan bonito justo en una zona donde se levanta un hospital y un tanatorio. Se llega muy fácilmente hasta el Hospital Trias y Pujol (Can Ruti) por el acceso que sube por el barrio de Pomar, en la salida Badalona Norte de las autopistas C-31 o C-32. En ambos casos bien indicado. Amplio aparcamiento en el parking del propio hospital, bastante vacío los fines de semana, o en los viales de acceso. También pueden tomar los numerosos autobuses urbanos que, desde el centro de la ciudad, desde la estación de metro Pompeu Fabra, de la línea 2, la lila, suben hacia Can Ruti, como el B6 o el B27. Ideal para hacer una caminata familiar por una zona de bosques de ribera, con olmos y robles, espacios claros de pino, con algún roble suelto, y cuatro árboles de ribera tocando la riera. Taambién hay explanadas, y espacio para correr. La zona de picnic, pequeña, cuenta con 12 barbacoas, un “merendero” y servicio de bar. Alquilan mesas. Funciona los sábados y domingos de 10 a 14 horas. Hay pocos lugares de montaña tan bonitos en Badalona como la fuente de la Amigó, a media altura del Parque Natural de la Serra de Marina. En resumen, un lugar amable, con espacios amplios, un poco de naturaleza, un poco maltratada, pero cerca de Barcelona, bien comunicado por transporte público, y con buen aparcamiento.

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca, sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Una Matinal a la Casa Nova de l’Obac

Un lloc proper a Barcelona, on segurament no heu estat mai, i que es troba dins del maravellós, i poc conegut, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, és la Casa Nova de l’Obac. En aquesta àrea de lleure podreu gaudir de la natura i realitzar una gran varietat de rutes en aquell fantàstic l’entorn natural. La Casa Nova de l’Obac és un antic mas, molt gran. Una veritable mansió de tres plantes en un estil vagament italianitzant. Es bastí pel conreu de la vinya a l’inici del segle XIX. Avui dia, completament restaurat, és un centre d’interpretació del Parc Natural, obert tots els dissabtes, diumenges i festius al matí. Podeu arribar-hi en poc més de mitja hora per la carretera que va de Terrassa a Rellinars, la B-122. Just al km. 10. Si voleu saber-ne més podeu trucar en l’horari d’obertura al tel. 937 435 468. Si hi pujeu aquest diumenge, dia 8 de maig de 2016, trobareu la festa “Viu el Parc”. Mireu la web per saber que s’hi fa i com s’hi arriba exactament. La matinal dura de les 10.30 a les 14 hores. Hi trobareu un munt d’activitats, com ara diversos tallers de natura a càrrec d’Acer, es farà la mascota del parc amb Jumping Clay, trobareu un farcell de jocs tradicionals a càrrec de Fefe, i l’actuació de cloenda de Marcel Gros. Si us agrada podeu realitzar una ruta teatralitzada inclusiva de natura a càrrec de NatÜra. Pels més grans una trobada d’Instagramers dels parcs naturals i la recollida d’aliments, a càrrec de la Fundació Banc dels Aliments. De veritat que anar fins la Casa Nova de l’Obac no és difícil. Son 40 kms. per autopista C-58, la de Terrassa, gratuïta i 9.8 kms. per la carretera de Terrassa a Rellinars, la BV-122, sinuosa, però en bon estat. Bon aparcament, allà mateix i servei de bar. Si hi pujeu un altre dia hi haurà menys gresca i menys gent, és clar. Però no és una trobada de masses. També podreu voltar pel massís, o bé visionar el magnífic audiovisual ‘La Megafada’. També es pot visitar l’exposició “Sant Llorenç del Munt i l’Obac: un paisatge mediterrani’. Si us voleu quedar a dinar ho podeu fer al restaurant “La Pastora“, que ha muntat la gent de CIMA (Centre d’Interpretació del Medi Ambient). Esmorzars i dinars contundents, a base de plats catalans: amanides, mongetes amb botifarra, carns a la brasa, torrades, en un menú únic, però saborós. Però també podeu portar picnic, o tornar a dinar a casa, que no està gens lluny!.

En la parte sur del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac encontraréis la Casanova de l’Obac. Allí podrán disfrutar de la naturaleza y realizar una gran variedad de rutas en ese fantástico entorno natural. La Casanova de l’Obac es una antigua masía, muy grande. Una verdadera mansión de tres plantas en un estilo vagamente italianizante. Se construyó para el cultivo de la viña al inicio del siglo XIX. Es un centro de interpretación del Parque Natural, abierto todos los sábados, domingos y festivos por la mañana. Pueden llegar por la carretera que va de Terrassa en Rellinars, la B-122. Justo en el km. 10. Si desean saber más pueden llamar en el horario de apertura al tel. 937 435 468. Si subís este fin de semana, el domingo, encontrareis la fiesta “Vive el Parque”. Justo el 8 de mayo. Les espera una matinal llena de talleres, juegos y cuentos. Si subís otro día abrá menos juerga y menos gente. Pero podran pasear por el macizo y visionar el magnífico audiovisual ‘La Megafada’. También se puede visitar la exposición ‘Sant Llorenç del Munt i l’Obac: un paisaje mediterráneo’. Buen aparcamiento. Hay una área de ocio y de recreo, con servicio de restaurante. Este se llama “La Pastora”. La gente de CIMA (Centro de Interpretación del Medio Ambiente) les atenderá gustosa. Ya lo sabéis: ¡la Casanova de l’Obac os espera!

Barbacoes a Gósol

Per pujar fins a Gósol, bellíssim poblet en mig del Cadí, al Pirineu més pregon, el millor és fer-ho des Barcelona per la C-16 fins a Berga. Continuar en direcció al túnel del Cadí. Abans d’arribar a Guardiola agafar la carretera B-400 en direcció Saldes i Gósol, just a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel que la C-16, en direcció al Túnel del Cadí, travessa una mica abans d’arribar a aquesta població. Tot just sortir del túnel ja podeu agafar la desviació que indica Saldes, a mà esquerra. La carretera s’enfila i entra a la vall del Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya, que presidirà tot l’itinerari. La carretera serpenteja deixant ara ja Saldes enfonsat i pujant a Gósol. Passeu un petit coll i ja sereu a la Vall de Gósol. El poble està als peus d’un turó que te un castell a dalt. En la primera rotonda, en la que veureu un bar, restaurant, i hostal, anomenat Francisco, no seguiu cap el poble, sinó cap on indica Molí de Gósol i Càmping, però atenció… en la primera bifurcació que trobeu deixeu estar el càmping i pugeu a mà dreta per damunt del camí del cementeri i el càmping. Trieu la pista estreta però asfaltada que surt a mà dreta, no la de l’esquerra. Donareu la volta al turó del castell per l’esquena, tot descrivint un cercle, per arribar a un encreuament de camins, on hi ha el dipòsit municipal de runa. El de la dreta torna al poble. El de l’esquerra segueix un torrent i va cap a l’àrea de lleure, i cap al Molí. No hi ha grans indicadors, sinó petits panells verds. Potser haureu de baixar del cotxe per llegir-los. Deixeu estar ara els indicadors del molí de Gósol i seguiu la pista fins la zona d’oci, que us quedarà a mà dreta. Ja us diem que no és gaire fàcil de trobar aquesta àrea de pícnic. En cas de dubte pregunteu al poble. Si seguiu la pista més amunt, arribareu a un paratge d’interès natural, on neix el riu d’aigua de Valls, a la foto el teniu. És la Torrentsenta. Les aigües son molt bones i fresques, la gent aprofita per pujar-hi a dinar a l’estiu i també recull aigua per portar a casa. Picasso mateix va visitar el lloc als anys 20 del segle passat. Si seguíssiu el camí forestal més enllà, us animem a fer-ho a peu des de la zona de pícnic, arribaríeu al Forat de Torrentsenta, un curiós estret entre muntanyes, i si seguíssiu més encara, faríeu cap a la borda del Tinent. Des de l’àrea de lleure son deu minuts. En el prat on hi ha el berenador teniu unes quantes taules i barbacoes, en dues esplanades diferents. No us quedeu a la primera que trobareu. A la segona hi ha més taules. També trobareu una glorieta d’informació turística que explica la visita de Picasso al lloc, entre altres coses, en diferents idiomes. Hi ha força espai per córrer i jugar i aparcament suficient. Al costat del pícnic hi passa el riu Torrentsenta. Tota la zona és idíl·lica per fer-hi passejades amb bones vistes del Pedraforca. També Gósol és un poble bonic de veure, i tot el Berguedà. Si voleu passar uns dies per Gósol teniu un càmping, que ja sabeu on és. També sabeu on és l’Hostal Francisco. Bon lloc per menjar i dormir. Molt acollidor també l’alberg del Molí de Gósol que imaginem ja sabeu on és també. Un restaurant de poble, amb habitacions senzilles: Cal Triuet. Hi ha boniques cases rurals, com ara Cal Puxica o bé Cal Esteve. Per dinar teniu bons restaurants com ara El Forn, o bé podeu acudir als bars del poble, que n’hi ha uns quants. Si hi esteu uns dies per aquesta zona podeu visitar Saldes, o remunteu fins el refugi Lluís Estasen i el Mirador del Gresolet, on veureu aquest santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. A Saldes també hi ha bons llocs per dinar o dormir, com ara el Cruse, o el càmping Susen. Més tradicional és l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona de Saldes, com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu des de Gósol tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Gósol, a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona. Bon pícnic i bona barbacoa a Gósol!.

En Gósol, un pequeño pueblo a los pies del Pedraforca, teneis una zona de pícnic, con barbacoas, en un entorno idílico del Pirineo más salvaje. Mesas, campo para correr y naturaleza. No se puede pedir más.

Barbacoes de Sant Jordi de Cercs

Al cor de la magnífica comarca del Berguedà, damunt el poblet de Sant Jordi de Cercs, amb unes vistes fabuloses, s’alça l’ermita de Sant Jordi i un àrea de lleure amb taules i barbacoes. La trobareu si pugeu des de Barcelona cap a Manresa i Berga per la C-16, i passat Berga us trobareu el desviament fins Cercs. Entreu al poble vell i remunteu la carretera fins arribar al poble nou de Sant Jordi de Cercs. Seguiu una pista de muntanya que puja amunt cap a l’ermita, tot fent grans llacets, estreta però en bon estat, asfaltada fins arribar a l’església. Ja veureu, allà mateix, a l’altre costat de l’ermita, al final de la pista de muntanya, l’àrea de lleure i pícnic amb les barbacoes. Teniu aparcament a l’encreuament de camins davant el temple, no molt, però n’hi ha. També teniu molt d’espai per córrer i jugar, grans esplanades, molta vegetació i unes quantes taules de pedra, poques. També disposa d’un bloc de barbacoes per coure-hi uns bons calçots, unes botifarres en família o fer una carn a la brasa. Des de l’alçada teniu bones vistes sobre el pantà de la Baells que va engolir el poble antic, i moltes possibilitats de fer excursions i passejades de mitja muntanya. L’ermita de Sant Jordi, que havia estat parròquia de Cercs, és una església romànica del XII. Per Sant Jordi, el dia 23 d’abril, s’hi celebra un gran aplec. Si teniu temps i ganes podeu descobrir l’entorn, us recomanem el Museu de les Mines de Cercs, situat a Fígols i Sant Corneli. Està obert de dimarts a divendres de 10 a 14 h. Caps de setmana i festius de 10 a 15 h, a l’hivern i de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Caps de setmana i festius de 10 a 19 h, a l’estiu. També us podem recomanar que baixeu a peu de riu Llobregat per veure l’església romànica de Sant Quirze de Pedret, s’hi accedeix des de la carretera C-16 per la sortida Berga Centre, per seguir un camí des de la plaça Guernika de Berga. Està obert dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 hores i de 17 a 19 hores a l’estiu, i al matí només, d’11 a 14 hores a l’hivern. Mes informació: 608 74 88 89, o bé 93 402 21 71. És el monument més important de Cercs. Hi havia un dels conjunts de pintura mural pre-romànica i romànica més interessants de tot Catalunya. Ara hi ha còpia. Ben a prop teniu el pont, també romànic, en forma d’esquena d’ase, de quatre arcs. Si no dineu de pícnic, a Cercs teniu bons restaurants. Per exemple el Sant Jordi, al carrer de Cap de la Costa, de tota la vida. Tradicional. Tel: 938 24 83 96. O bé l’Estany Clar, un bon restaurant, cuina innovadora, a la mateixa carretera d’accés al poble. Per dormir i passar un cap de setmana, pont o vacances, us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. Tots a Berga. També un gran càmping, amb bungalous de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho molt bé sortint d’aquesta àrea de lleure. També podeu anar cap a Bagà, cap a Vilada, o Borredà, cap a Sant Jaume de Frontanyà o pujar al Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gósol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. No deixeu d’arribar-vos fins aquí!.

En el corazón de la magnífica comarca del Berguedà, en el pueblo de Sant Jordi de Cercs, está la ermita de Sant Jordi con un área de pícnic con barbacoas al lado. Des de Barcelona se va a Cercs por la C-16, y ya pasado Berga encontrais el desvio concreto a ese pueblo. Seguid la carretera hasta el pueblo nuevo de Sant Jordi de Cercs. Seguid a partir de allí una pista asfaltada hasta llegar a la iglesia. Al final de la pista está el pícnic y las barbacoas. Buen aparcamiento y espacio para correr y jugar, con grandes esplanadas, unas mesas de piedra y un bloque de barbacoes donde cocinar unos calçots o botifarras en família o una buena carne a la brasa.

Barbacoes al Parc Roqueta de Tona

El parc Roqueta de Tona son les restes de l’antic balneari Roqueta d’aquesta població. Res no en queda, només el pou de l’aigua termal, camuflat com una bonica glorieta. Hi trobareu taules de fusta de les típiques de pícnic, i unes de pedra molt grans. Protegint les taules hi ha arbres plantats de fa pocs anys, però que donen ombra a l’estiu. La pèrgola o glorieta, de planta hexagonal, conserva l’antiga escala de marbre, però n’han tret la cúpula que estava en mal estat i han posat una coberta de fusta. També disposeu d’uns WC en una caseta a tocar de la zona de pàrquing, una zona de jocs infantils, una pista de bàsquet, una font, i un bloc de barbacoes. Hi ha molt d’espai per jugar i còrrer i una riera a sota de la zona de lleure. Ho trobareu tot al nord de Tona, a la sortida del poble en direcció Vic, a l’avinguda del Balneari, dins el parc Roqueta, al costat del torrent Ferreria o de Sant Cugat, que envolta la zona. Sembla ser que la glorieta seria obra, com tot el balneari que hi havia aquí, de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Al costat, com a referència, hi ha una masia que es un restaurant anomenat també “la Ferreria“. També hi ha un cole, el Pive. Les barbacoes estan sota la zona de taules, prop de la riera. S’hi baixa per unes escales que estan al costat de la glorieta o per un camí que surt de la pista de bàsquet. Hi ha bon aparcament a l’entrada del parc. El millor per arribar des de Barcelona, uns 60 kms, per la C-17. Agafeu la sortida 52, Tona Nord i a la primera rotonda aneu cap a Tona. En entrar al poble agafeu el primer carrer a mà dreta i seguiu-lo fins l’entrada del parc. Ja ho sabeu, a Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona. Per més informació mireu-vos la web del municipi. I per fer més coses podeu visitar Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montseny, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX. Si us ve de gust un bon bany medicinal podeu fer-ho al seu balneari: el Codina, el darrer de Tona. Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu. Si voleu dormir, a la carretera C-17 hi ha el clàssic i tradicional hostal de les 4 carreteres, un lloc de parada obligat pels nostres pares i avis en una ruta cap al Pirineu, que conserva encara tota l’essència d’altres temps. Habitacions i menús de sempre. També ben tradicional, com a restaurant i lloc per dormir, l’Hostal Montserrat, de tota la vida, al centre del poble. A més d’aquests dos llocs, hi ha restaurants d’alta gama, com ara el Torre Simón, o bé, al costat del parc Roqueta, la Ferreria, molt bo també. Tots a fer una bona barbacoa a Tona!.

En Tona, por la C-17, no lejos de Vic, a 60 kms. de Barcelona, hay un espacio de pícnic con barbacoas cercano a la entrada norte de la población. Se trata del Parque Roqueta, lo único que queda de un antiguo balneario. Mesas, árboles de sombra, un par de barbacoas, lavabos y buen aparcamiento, además de espacio para correr y saltar, una pista de básquet y juegos infantiles. Un lugar bonito con un pequeño riachuelo cercano. Al lado de un restaurante interesante: La Ferreria. Ya lo sabeis, en Tona hay una zona de pícnic con barbacoas que os espera.

Barbacoes a Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi ha dues àrees de pícnic amb barbacoes. Una està al darrera de l’ermita de Sant Antoni. En aquesta hi ha un bloc de quatre barbacoes, taules i una font. N’hi ha una altra a l’espai de la Font Vella, que compta amb taules, font, bancs i un gran bloc de barbacoes molt ben pensat. Des d’aquesta darrera la vista damunt del poble és molt bonica. S’hi arriba per pistes forestals curtetes que surten del poble, ben indicades. Hi ha poca vegetació, però amb els anys els arbres creixeran. No hi ha gespa, però si espai per jugar i córrer. Just sota el pícnic hi ha la espai d’aparcament, i baixant per unes escales està la font i un abeurador per animals. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. En arribar a Vilanova de Prades hi ha una rotonda que heu d’agafar en direcció Prades. En aquesta mateixa rotonda de l’entrada s’alça l’ermita de Sant Antoni, amb accés des de la mateixa rotonda, (tres quarts de volta). Aparqueu davant l’ermita i la zona de pícnic està al darrera. Per anar a la Font Vella heu de girar la rontonda i agafar la carretera TV-7500 cap a Pardes, però, uns metres més endavant cal girar per agafar el camí de Cornudella del Montsant, a mà dreta pel carrer de les Pruneres, ben indicat. També indica la font Vella. Seguiu la pista cap a la font. Veureu l’àrea a mà esquerra a sobre vostre al cap de 100 metres. Si hi aneu a passar el dia no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar, si no voleu fer pícnic, aneu al restaurant Els Ceps, de cuina mediterrània, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Però si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic, heu d’anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua o a l’espai de lleure a la Font Vella. Si no sabeu on és pregunteu al poble. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famílies o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de meravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increïbles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona calçotada o parrillada a Vilanova de Prades!.

Dos zonas de pícnic con barbacoas os esperan en Vilanova de Prades, cerca del monasterio de Poblet y de la sierra y el pueblo de Prades. Se trata de la zona de la ermita de San Antonio, en la misma rotonda de entrada al pueblo, y de la Font Vella, un poco más arriba. Todas con mesas de piedra, bloques de barbacoas y servicios. No os perdais esta zona desconocida y muy bonita de Cataluña.

Sant Vicenç de Jonqueres

La zona de pícnic i barbacoes de Sant Vicenç de Jonqueres, també dit de la Creu Alta, està als afores de Sabadell, i dins del Parc Fluvial del riu Ripoll, una zona d’oci molt concorreguda d’aquesta ciutat. L’àrea d’esbarjo es troba prop del riu, sota el conjunt monumental de Sant Vicenç de Jonqueres, que està format per l’ermita, la rectoria i el cementiri. L’ermita és una barreja d’edificis romànics, gòtics, renaixentistes, barrocs i actuals. Hi podeu pujar des de l’àrea per una gran escalinata. Si hi aneu trobareu, en mig d’una gran esplanada, unes taules de fusta, de tipus estàndard, com les que hi ha arreu, i unes 4 barbacoes individuals, de ferro, amb apagaguspires. El terreny, al costat del riu, és pla amb molt espai per córrer i jugar, però poca ombra. No hi ha bosc, tot i que si alguns arbres. Trobareu també papereres per llençar la brossa, un petit estanyol de pedra, lloc de naixença d’una font, anomenada també de Jonqueres, que continua en una conducció que travessa la zona de lleure per anar a morir al riu Ripoll, i el típic circuit de gimnàstica de tots els parcs metropolitans. També podeu fer una bonica passejada pel costat del riu, per un camí agradable, amb bancs i fonts d’aigua potable, ideal per fer bici. Hi ha molta gent sempre. És fàcil aparcar el cotxe perquè hi ha molt d’espai. Hi arribareu des de Barcelona si aneu fins Sabadell per la C-58 fins la sortida 12. Travesseu la ciutat per l’Eix Macià, cap al nord de Sabadell, seguint les indicacions cap a la B-124, carretera de Castellar del Vallès. Arribareu a la Plaça Espanya, una gran plaça circular amb edificacions noves. Seguiu la direcció que portàveu, per una avinguda nova també, l’Alcalde Moix. Arribareu ara a una rotonda el·líptica molt gran. Seguiu la carretera de Castellar, la B-124, fent 3/4 de volta a la rotonda, sempre cap al nord, sense desviar-vos. Passada la rotonda el·líptica enfilareu una avinguda que heu de deixar tot seguint agafant a mà dreta pel carrer Jonqueres, indicat Sant Vicenç de Jonqueres, segle XII, i seguir cap al riu. Veureu a baix, a mà dreta, l’espadanya de l’ermita, una fàbrica i, més endavant, la zona d’aparcament, i uns contenidors de brossa, tot a mà dreta. D’allà surten camins que van a l’església, i a un restaurant anomenat Can Jonqueres, com l’àrea i l’ermita. Si us agrada caminar podeu recórrer la vora del riu Ripoll i visitar altres àrees de lleure com la de la font del gitanos, o la Font dels Degotalls. També teniu una zona de jocs infantils. D’acord, no és la zona de lleure i barbacoes més bonica del món. Està situada en un descampat fora una gran ciutat, però no està del tot malament quan sigueu a la vora del riu.

Hoy os reseñamos una área de pícnic con barbacoas en Sabadell, cercana a Barcelona, en un parque fluvial al lado del rio Ripoll, con mesas, barbacoas, mucho espacio para correr, una fuente y mucho sitio para aparcar. Está cercano a una ermita, dispone de papeleras, fuentes de agua potable y hasta hay por allí un restaurante. No és demasiado bonita pero tampoco está mal del todo. Hay esplanadas para correr, caminos para pasear e ir en bici y es agradable a pesar de estar cerca de una gran aglomeración urbana como es Sabadell.

Ermita de Sant Antoni de Ribes

L’ermita de Sant Antoni s’aixeca damunt la Vall de Ribes de Freser i constitueix un mirador excel·lent damunt tota la zona, i damunt els cims del Pirineu que l’envolten. A més també és una magnífica excursió familiar, fàcil de fer, a peu, en bici, o en cotxe, des del poble de Ribes, o bé, en baixada, des del petit poblet de Campelles. Prop de l’ermita hi ha una bonica zona de pícnic, amb barbacoes. Si hi aneu en cotxe cal agafar la carretera de Campelles, travessant la via del carrilet i del tren, just en entrar a Ribes de Freser venint de Barcelona, Vic i Ripoll. Una pista forestal que surt de la carretera que va de Ribes a Campelles, estreta però molt practicable, us hi portarà. La zona de lleure disposa de taules de pedra i de fusta, i de barbacoes per fer-hi una bona carn a la brasa, calçotada o botifarrada. Hi ha prou arbres amb bona ombra, espai per córrer i jugar, molt de bosc, i unes vistes espectaculars. També disposa de lloc on llençar les deixalles en uns contenidors grans i bon aparcament. Com ja hem dit, per arribar-hi cap anar de Barcelona a Ribes passant per l’AP-7 i pujant cap a Vic i Ripoll. A l’entrada mateix de Ribes, veureu, a mà esquerra el ferrocarril de RENFE i, tot seguit, també a mà esquerra, la pujada a l’estació i l’inici de la carretera de Campelles, que creua les vies del carrilet i del tren. És la carretera GI-4011. Passeu les vies i continueu amunt, com si anèssiu cap a Campelles, ben indicat. A uns 4 kms. trobareu a mà dreta, una pista que puja, en bon estat, i que va cap a l’ermita de Sant Antoni, indicada però amb rètols dels petits, cal estar atents!. No gaire més amunt, cosa de un quilòmetre, i mig, més o menys, ja veureu l’ermita, el pícnic i unes antenes de telecomunicacions. No deixeu de visitar aquesta bonica i bellíssima vall pirinenca de Ribes de Freser. Si hi passeu un cap de setmana podeu visitar el Santuari de Núria, agafant a Ribes mateix, el famosíssim tren cremallera. O fent una ruta, bonica de veritat, pels poblets pintorescos que envolten Ribes. Recòrrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines… cosa que calma l’esperit. Tot els voltant de Ribes de Freser ofereixen excursions, rutes i caminades ben familiars, assequibles i fàcils. Val molt la pena fer una bona visita a la Vall de Ribes. Ribes de Freser està molt ben comunicat amb Barcelona, amb autovia gratuïta fins prop de Ripoll, via Vic, per la C-17 i la N-152. Són un centenar de Kms, escassos. I si no voleu anar a fer una barbacoa, i voleu dinar i dormir trobareu molts bons hotels i restaurants. Us recomanem un lloc senzill. Una casa fonda de les d’abans, anomenada Can Prats. Està situada a la mateixa carretera N-152, al centre del poble de Ribes. Te un petit, molt petit, aparcament a l’entrada. L’Hotel Resguard dels Vents és un hotelàs “d’aquí t’espero”. Ben tradicional per dinar a Ribes, de tota la vida: Els Caçadors. No deixeu passar l’oportunitat de gaudir de la natura exhuberant de la Vall de Ribes en família, a l’ermita de Sant Antoni!.

Siempre nos encanta subir a la bellísima Ribes de Freser. Sobre todo ahora, en primavera, que ya empieza a hacer buen tiempo, el agua lo inunda todo, y todo es fresco. Se puede pasar allí un magnífico dia de pícnic o barbacoa familiar, o incluso un fin de semana, en la ermita de San Antonio, que se encuentra en las afueras del pueblo, en lo alto, con vistas esplendidas. Se coge la carretera de montaña que sube des de la estación de tren de Ribas hacia el pueblo de Campellas. A medio camino, a unos cuatro kms. se coge una pista estrecha pero buena hacia la ermita, donde hay un área de pícnic y barbacoas, con mesas y bancos, aparcamiento suficiente, bosque y terreno para comer. También pueden visitar el Santuario de Núria, tomando en Ribes mismo, el famosísimo tren cremallera. O haciendo una ruta, bonita de verdad, por los pueblos pintorescos que rodean Ribes. Recorrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines … calma el espíritu. Todos los alrededores de Ribes de Freser ofrecen excursiones, rutas y caminatas familiares, asequibles y fáciles. Vale la pena hacer una buena visita a la Vall de Ribes. Si el tema barbacoa no les convence, han de saber que los restaurantes de la Vall de Ribes ofrecen buena mesa. Ribes de Freser está muy bien comunicado con Barcelona, con una autovía gratuita hasta cerca de Ripoll, vía Vic, por la C-17 y la N-152. Son un centenar de Kms., escasos. Para comer y dormir hay muchos y buenos hoteles y restaurantes. Les recomendamos un lugar muy sencillo. Una casa fonda de las de antes, llamada Can Prats. Está situada en la misma carretera N-152, en el centro del pueblo de Ribes. Tiene un pequeño, muy pequeño, aparcamiento a la entrada. El Hotel Resguard dels Vents es un hotelazo de aquí te espero. Para comer en Ribes, de toda la vida: Los Cazadores, en el centro del pueblo. Bona carn a la brasa!.

Les tres flors: pícnic i barbacoes

Les 3 Flors és una zona de pícnic i barbacoes, nova de trinca, en la que encara no hem estat, però de la que coneixem molt bé la zona i els voltants, que és la dels pobles de Sils, Vidreres i Caldes de Malavella, és a dir, casa nostra!. Les 3 flors està en mig d’una d’aquelles arbredes que fan tan de goig, amb plàtans alts i molta ombra, amb bon aparcament, però a peu de carretera, a tocar d’una gasolinera, en un paratge bonic si obvies tot això que hem dit fins ara. El cert és que està prop de l’estany de Sils, una zona natural que cada vegada pren més volada, i te tota mena de serveis: bar, lavabos o contenidors per llençar la brossa i fins i tot reciclar plàstic, vidre, paper i orgànica separadament. Permet l’entrada de gossos lligats, però no d’aparells de música atronadors i molestos. Te taules i les lloga, és el seu negoci, i per això no permeten que la gent porti taules plegables pròpies. Les taules i barbacoes es poden reservar, hi ha dos torns, i se us assignaran per ordre. Intenten tenir el lloc net i polit. No es permet tampoc l’ús de bicicletes dins del recinte, pel risc d’accidents. I on és aquesta zona de pícnic i barbacoes tan xula que us diem. Doncs a Sils al km 693 de la Nacional II, que just allà ja és una autovia, a la Selva, camí de Girona. Per arribar-hi des de Barcelona cal agafar l’autopista AP-7 fins a la sortida 9A-9B, a Maçanet, i anar en direcció Sant Feliu de Guíxols durant 500 metres. Un cop veieu la desviació per agafar la N-II aneu en direcció Girona. Passareu una gasolinera a mà esquerra, (també n’hi ha una a mà dreta), i veureu, entre tanques, el camí que comença just a l’entrada de la gasolinera, a l’altra costat de la carretera, i els arbres, plataners joves, de la zona de pícnic. El millor és que passeu de llarg i que feu un canvi de sentit a la primera rotonda elevada que trobareu, que és la de Sils i Santa Coloma de Farners. Mitja volta i torneu per on heu vingut, ara sí per la mà correcta, i feu atenció: cal entrar a l’accés a la gasolinera i girar a mà dreta pel camí de terra. Allà mateix hi ha l’entrada. Al seu web donen les coordenades GPS de l’entrada de Les 3 Flors: 41.789310, 2.756304. Un cop allà trobareu una gran arbreda i taules i bancs per a 100 persones, amb 8 barbacoes de carbó i 4 paellers de butà. També ofereixen servei de bar, i venen cafès, refrescs, gelats… i alguna cosa més. Disposa de lavabos i zona de jocs. També tenen un petit zoo per a la canalla amb gallines, tórtores, conillets… Està obert de març a novembre, tots els caps de setmana, festius i ponts de 11 a 20 hores. A l’estiu obert està obert cada dia. es pot reservar per telèfon o des de la seva pàgina web. Els preus son variats segons la mida d’una taula: de 15 € a 30 €. També cobren per barbacoa, incloent carbó i graelles, 15 € del 2016. Per motius de normativa el carbó portat de casa no es pot fer servir. Si hi ha molta gent fan dos torns de 12 a 14 hores o bé de 14 a 16 hores. Les 3 Flors tenen un bloc. Hi ha molt d’espai per còrrer i jugar, i varis camins per fer una caminada o anar amb bicicleta, no dins del pícnic, recordeu. No lluny hi ha l’estany de Sils. Ideal per una passejada, per observar les aus i gaudir de la natura.

Les tres flors és una zona de pícnic i barbacoas, privada, a la que aún no hemos podido ir, però que està en un lugar que si nos és muy conocido, entre Sils, Vidreres y Caldas de Malavella. Instalado en una arboleda de plátanos jovenes, típicos árboles de cultivo para corte en estas tierras, dispone de ocho barbacoas, mesas de todo tamaño y bancos, lavabos y servicio de bar. El aparcamiento y la entrada e libre, pero las mesas, las barbacoas y el carbón hay que comprarlo y pagarlo allí. Mirad en su página web para más información. Cercano al estanque de Sils, refugio de aves cuando hay suficiente agua, y a pueblos tan bonitos como Caldas de Malavella. Fácil de llegar por la autopista AP-7 saliendo en la salida 9, Maçanet, y seguir dirección Sant Feliu de Guíxols durante 500 m. Hay que coger a la derecha la N-II dirección Girona. Lo mejor es pasar de largo y girar en la primera rotonda elevada, la de Sils y Santa Coloma de Farners. Media vuelta y volved, ahora sí, por el lado correcto, hasta el acceso a una gasolinera. Allí está la entrada. Coordenadas GPS de Les 3 Flors: 41.789310, 2.756304.

	crisroigfer en Fira a la Vall d’en…
	Un tomb per la Nou d… en Santuari de Falgars
	Un tomb per la Nou d… en La Pineda i el Salt del B…
	De la Mare de la Fon… en Les Fonts del Cardener
	El Círcol, a la proc… en La processó del Silenci de…

@ Sortides familiars

Salidas en família

lleure

Matinal a la Casa Nova de l’Obac

Nadal a Girona

El Nadal a Girona

Barbacoes al Pallars: Claret

Lleuresport de Girona

Itinerari de la Font de l’Amigó

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols

Una Matinal a la Casa Nova de l’Obac

Barbacoes a Gósol

Barbacoes de Sant Jordi de Cercs

Barbacoes al Parc Roqueta de Tona

Barbacoes a Vilanova de Prades

Sant Vicenç de Jonqueres

Ermita de Sant Antoni de Ribes

Les tres flors: pícnic i barbacoes

Mai 2023
dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada: