Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra


Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Pallars Sobirà… recuperem el Pireneu!


Tan bon punt ens desconfinin potser podrem moure’ns per Catalunya. Serà l’hora de recuperar aquells viatges mítics dels avis al Pirineu Català, al Pallars i la Vall d’Aran. Pujar amb el cotxe per la Panadella cap a Vilagrassa i amunt, per Balaguer i Àger fins Esterri o Espot.

Precisament d’Espot vull parlar avui, d’aquest petit poblet encisador, centre d’excursions pel Pirineu des de fa decenis. Un lloc perfecte per gaudir de la natura i descansar. Per fer una bona descoberta del Pallars Sobirà. I si finalment us convencem d’anar a Espot, us recomanarem un bon hotel: l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. I per dinar o sopar el restaurant Juquim, molt bé, un restaurant d’ara i de sempre. També, per un petit àpat, o fer un bon vermut, a Espot mateix, tapes i creps, ho podeu fer cap al Bistró, pas mal du tout!.

El primer dia arribareu cansats del viatge. Però voldreu fer una passejada pel poble. Perfecte. I podeu aprofitar per arribar-vos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada.

Recomanem, el primer dia, una sortida fins Son, un poble guapíssim, amb la seva església romànica preciosa, i pujar fins el centre de natura ubicat a les Planes de Son, on es poden fer rutes, cursos i menjar o dormir. Aneu-hi per la carretera estreta i plena de corbes que baixa d’Espot a Son, penjada a mig aire de la muntanya. No apte per porucs o cardíacs! Si encara voleu anar més lluny, baixeu de Son al fons de la vall i remunteu el Port de la Bonaigua. Passareu València d’Àneu, amb el seu castell i el santuari de la verge de les Ares, tot un clàssic. Una carretera per gaudir-ne.

El dia següent potser serà l’hora d’aprofitar per treure el nas a la Vall d’Isil, visitar-la ben visitada i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

Remunteu la carretera, que arribaria a Montgarri i Pla de Beret si estigués tancada, i retorneu Vall avall, fins a Esterri d’Àneu. Cal recórrer lentament la vila, amb el seu bonic pont medieval, i fer una ullada el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

L’endemà, si fa bon dia, amb cotxe fins l’aparcament i a peu després, 1 hora molt llarga de pujada magnífica entre boscos i prats al costat del riu Escrita, podeu anar caminant fins l’estany de Sant Maurici. També hi porten uns jeeps tot terreny que fan el taxi i que arriben a tot arreu!. Diverses rutes, de diversos preus, us portaran a llacs, colls i refugis que requereixen llargues hores de marxa. Tot un privilegi veure paisatges de fàbula, sense cansar-se gaire!. Potser podreu veure un ramat de cèrvols!. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà us proposem de fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, i descobrint aquesta gran vall plena de paisatges idíl·lics.

   

Podeu fer també la Vall de Cardós, el mateix dia, o bé un altre. Arribeu-vos fins a Tavascan, un poble de muntanya ple de bons hotels i bons restaurants, que va ser un gran centre turístic i d’estiueig dels avis. Si pugeu més amunt, arribareu fins una estació d’esquí nórdic, i si sou caminadors, fins el llac de Certascan, preciós. Per dinar ho podeu fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé. Bon hotel també!

Un altre dia el podeu dedicar a visitar les esglésies romàniques de la Vall de Cardós, totes molt maques, tot i que sovint tancades!. A nosaltres ens agraden les de Ginestarre i la d’Esterri de Cardós. El paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

També els petits pobles del Pallars mereixen una visita. Com ara Baiasca amb les seves pintures romàniques, autèntiques i originals, o petits llogarrets sense història, com Berrós Jussà, un poble de pessebre.

De les moltes excursions que ofereixen els taxis d’Espot, n’hi ha una no gaire cara i ben bonica. És la que puja a l’estany de Ratera. Des d’allà baixeu a peu fins Sant Maurici per veure un bosc verge i la cascada de Ratera. Tot ben bonic, sovint nevat, mut i corprenedor.

 

I amb això s’hauran acabat les vacances a Espot!. Només restarà tornar a casa, potser parant a dinar a Àger, per veure’n la colegiata i menjar a Casa Xalets, o per fer una visita a l’observatori anomenat l’Ull del Montsec, fastuós. Tampoc estaria de més, tot pujant o baixant del Pallars, aturar-vos al monestir gòtic de les Avellanes, interessant.

No us perdeu, quan puguem sortir, les valls del Pirineu. Potser podrem anar-hi per Sant Joan. Serà una nit de Sant Joan diferent. Podeu anar a les Falles d’Alòs d’Isil, a les d’Espot mateix, o bé a les d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan és màgica al Pirineu!

Les valls d’Àneu, plenes de bons hotels, de bona teca. Pobles somniats, com Esterri, Sort, Espot… Ens agrada particularment, ja us ho hem dit, el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya.

Icamí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc. O l’Hotel Els Avets, ja camí de la Bonaigua, en migdel bosc. Al poblet d’Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona.

Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta.

Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira.

Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, a Esterri, a Espot, a Sort… veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el meravellós monestir de Sant Pere del Burgal, no gaire lluny d’Escaló. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Hoy os queremos proponer, si nos dejan salir por Cataluña, una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas del Pirineo, en Espot, en Esterri, en Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año nos dejan desconfinar por San Juan, y no tienen ningún compromiso, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roca Blanca, en Espot, y el restaurante Juquim.

Extrema, dura i molt bonica!


Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Més enllà de Múrcia: Almeria!


De nou us proposem una sortida per quan sortim del confitament en què estem ficats. Ja hem estat a la magnífica Peyíscola, a la bella València i a l’encantadora Múrcia. Imaginem que tenim més dies, una setmana potser, o dues, i seguim la costa del llevant espanyol fins arribar a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any, però perfecte per a un estiu o tardor.

Fins pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. I allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel, com nosaltres. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu.

La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases. És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalesa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina.

 

A Almeria, per dormir-hi, podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

 

Començarem el viatge on el vam deixar ahir, i abans d’ahir. Farem nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. O al seu veí, l’Ibis Styles. Son hotels baratets però interessant, amb bona relació qualitat preu. Per sopar, allà mateix, al Sorsi e Morsi, mlt bo, o bé  al restaurant la Tagliatella de Bonaire més car, ple de gent. L’endemà prosseguírem camí cap a Múrcia.

 

A Múrcia, pareu a dinar, i podeu aprofitar per entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco, o bé visitar la Catedral de Múrcia, que és una joia del barroc, amb una torre molt maca. Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

 

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!. Seguidament podeu continuar camí cap a Almeria on podeu allotjar-vos a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós, i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat. Per sopar aneu a un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

Però el millor d’Almeria son els entorns. La provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. Per això, quan tingueu ben vista la ciutat, els barris populars de sota l’alcassaba, la catedral i totes les altres coses, heu de fer la primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!. Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

 

A San José podeu dinar molt bé a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim. Força bona teca malgrat que és un lloc senzill. Al port hi ha bons restaurants de peix fresc, més cars.

L’endemà podeu continuar visitant la zona, i anar a Los Escullos, una costa amb increïbles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

El dia següent tocarà anar a Níjar, un bellíssim poble blanc interior, on podeu comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

I acabat de veure Nijar, aneu a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, precioses. Podeu dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

Un altre dia dediqueu-lo a les Salines del Cabo de Gata, al Cabo de Gata mateix i a San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, en aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i una mica car.

 

També podeu anar més al nord encara, i veure Mojacar i les seves platges idíl·liques. O els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells.

No oblideu el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra d’Almeria, que conecta amb la de Granada, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. Però sobretot, no us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana.

  

L’endemà, ja de tornada, no la feu tota d’un cop de cotxe! Pareu a Calpe, per exemple, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta.

Torneu a dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, o a l’Ibis Styles del costat, i torneu al Sorbi e Morsi, una pizzeria molt original al mateix Centre Comercial. I, encara, de tornada, tindreu temps de parar per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.


Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Més enllà de València: Múrcia


Múrcia és un destí molt poc conegut, que està una mica més enllà de València. Ahir us proposavem de trencar el confinament, tan aviat com puguem, amb una escapada festiva a València. Avui us demanem d’anar més enllà. Deixeu València, on haureu dormit al Centre Comercial Bonaire, allotjats al Holiday Inn Express o a l’Ibyis Styles, tot dos prou acceptables, h on hem gaudit de la ciutat gràcies al bus 160. Deixem enrrere el palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art, la Catedral, la Basílica dels Desemparats… fantàstica, la llotja de la seda, el mercat rodó i el central, santa Caterina, i anem cap al sud!

Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, com ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increïbles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor.

Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, com la seva bonica catedral barroca, amb la façana, obra mestra bestial, i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artista genial.

Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Un cop vista Múrcia capital, anem a fer un volt per la regió, que dona per una setmana llarga de vacances. Teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari de la Santa Creu, molt interessant. Calasparra i el seu arròs no està gaire mes lluny. Podeu anar un dia a visitar els pobles de la conca alta del Segura, un dia de mal temps, sense massa calor. Feu una visita a Cehegín i Moratalla, poble molt divertit, amb les cases tipus gratacels.

Una altra visita imperdonable és Lorca, una vila medieval amb el seu gran castell musulmà, i tota ella plena d’art. Va quedar molt malmesa pel terratrèmol, però encara és superba! Des d’alla és fàcil baixar fins la costa d’Águilas amb les seves cales i platges. Ens encanta la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats.

Voleu saber quins son? Doncs deixeu Águilas i aneu cap a Sud, camí d’Almería, cap a Pulpí. Allà trobareu la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. I al costat la cala Carolina, just al costat! Pàrquing suficient i compartit. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

   

En acabar la banyada torneu a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, torneu a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente.

Però si encara fa mal temps podeu continuar per l’interior, que amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona.

Un altre dia podeu anar al nord, cap a Elx, amb la seva catedral i els seus palmerars, guapíssims. I acabar a Santa Pola i, potser, embarcar per l’illa de Tabarca. Aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant, ens té el cor robat des de fa molts anys. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, podeu tornar a Múrca per la carretera de vora el mar i veure les salines de Torrevella, on hi ha flamencs, per anar fins Guardamar. A la ciutat podeu sopar al restaurant Taberna, a La Parranda, o a La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Un altre dia dediqueu-lo a fer una visita a Cartagena. També podreu banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Podeu continuar la visita cap el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que és molt bonica.

Però encara son més xules, i situades en un altre paratge natural impressionant, les platges de Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià.

Un altre destí bonic és el Cabo de Palos, un lloc natural esplèndid, roques, mar, far i platges llargues. Hi ha també un petit port i un poblet. Podeu dinar allà, al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegeu pel port i banyeu-vos en la mar de ponent.

O en la mar de Llevant. Veient, a la dreta, al fons, el far del Cap de Palos i a l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Més enllà de Penyíscola: València


València pot ser un destí fantàstic per moure’ns en família quan acabi el confinament. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació post corona virus. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’església de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella modernista. Mercat central de València.

Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interès. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar.

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

     

  

  

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Carcassonne, quan ens deixin sortir de casa!


Carcassonne és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona. Quan s’acabi el confinament potser hi podríeu anar, amb la canalla. És com viatjar a l’edat mitjana i la distància és, en canvi, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increïble vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, “La Cité”, perquè és una veritable, autèntica, meravellosa ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. I per dormir us trobareu molt còmodament instal·lats a l’Hotel Ibys Styles de Carcassonne. Un molt bon hotel, que també us recomanem. A tocar de la ciutat medieval, així, a la nit, la podreu veure il·luminada. preciosa. 

A més de Carcassonne podeu incloure una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix.

Per dormir, prop de la Cité, ja us hem recomanat l’Ibys Styles que no està gens malament, però n’hi ha més, de tota mena i gustos, per exemple Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, hi ha l’hotel i restaurant del Pont Vieux, molt bé i bon preu. Just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que també està molt bé. Vistes impagables a la cité.

Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcassone!.

   

  

Ressegiu el camí de la Cité cap a la vila nova de Carcassonne, passant pel carrer del Pont, tot pintoresc, fins la bastida del XVI.

En aquest carrer podreu menjar, molt bé, al restaurant Le 37, situat just al número 37 de la Rue Trivalle. Molt bona adreça. Recomanable.

De tornada a casa pareu a dinar a Girona, que estarà magnífica, com sempre. Visiteu el barri antic i dineu a Casa Marieta, un clàssic. Cuina cuidada, bona relació qualitat preu. Fabulós aquest restaurant de tota la vida.

 

  

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. ¡No se lo pierdan!.

Penyíscola, ara tancats, et somniem!


Quan no sabem què fer ni on anar, quan ens deixin sortir del confinament, potser agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. Potser només un cap de setmana. Però la mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, omple de serenor l’anima. I si és al pic de l’estiu, millor! La vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània, té unes platges fabuloses!

A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments i de restaurants. També teniu càmpings ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, molt recomanables, com l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

L’endemà, en llevar-vos, feu un tomb amb la llum del dia que neix. Veureu com Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

Pugeu al castell, visiteu les sales gòtiques on va desafiar el món el Papa LLuna! Albireu l’horitzó des de les muralles, des del far. Baixeu al port a veure arribar la pesca, a mitja tarda. Aneu fins la platja, banyeu-vos en les aigües cristal·lines, i, en acabar la banyada, aneu als restaurants de la vila closa, o prop de la mateixa platja, on dinareu bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà. Recomanable.

 

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Una volta pel Cap de Creus


Potser decidireu, quan passi el confinament, fer una volta per algun paisatge proper. Seria ideal anar al Cap de Creus. Poca cosa, potser sortir dissabte i tornar diumenge, o uns dies de vacances. El primer dia podríeu anar fins a Cadaqués. Magnífic. Potser haureu d’aparcar fora el poble, en alguna platja, potser a la platja del Ros. Sereu lluny però podeu anar caminant per la riba. Obtindreu vistes impagables de Cadaqués!

Cadaqués és la seva mar, de color plata i blau, les seves platges de roca, pedretes o picons i les seves cases blanques, gregues, tancant l’àmplia badia oberta a llevant. Gaudireu de la seva calma, de la pedra turmentada del Cap de Creus i, si no fa tramuntana, podreu banyar-vos a la vora del Mediterrani. Cadaqués és un poble boutique, potser no hi queda ningú de Cadaqués. Hi ha molta gent que hi té casa, que hi té un petit apartament. Molta gent que està de visita, només un dia, o un matí, o una tarda. Molta gent de vacances. I això es nota. És difícil arribar a Cadaqués i, tanmateix bonic.

La carretera des de Roses puja Cap de Creus, volta i volta, fins penjar-se damunt Port de la Selva, en un paisatge amable d’alzines sureres i oliveres. I en acabat baixa, volta i volta, ja la badia esplèndida, fent present a cada gir el poble blanc enfront del mar. Terrasses d’olivera i pedra, cabanes de pissarra. Com hem dit, aparcar és difícil. Hi ha un pàrquing de pagament només entrar a la vila. A l’estiu ple de gom a gom. Hi ha un aparcament lliure, gran, al cementiri, a tocar del càmping, al costat de l’ermita, camí de Port Lligat. També podeu provar a Caials, en els petits camins polsosos que van a les cales, o a la platja del Ros, prop d’es Cucurucuc. Ja us hem explicat que podeu tornar caminant vora el mar.

 

Per dinar hi ha molts llocs, i bons. Ens agrada anar a La Gritta, una pizzeria italiana amb dos locals, a la plaça principal, davant del mar, i en un caló de la Riba, a tocar de l’hotel Playa Sol. És barat i el menjar està prou bé per ser Cadaqués i el que donen.

Per dormir hi ha un munt de bons hotels, però el Playa Sol ens agrada. És car però les habitacions frontals tenen vistes, el desdejuni és bo i te pàrquing i piscina. I el mar a la porta!.Després de banyar-vos podeu visitar la vila closa, amb els seus carrers estrets i les cases blanques.

Fixeu-vos en les tapes de l’entrada d’aigua de les cases, veureu que tenen petits quadres mariners. Una cucada.

A la tarda podeu anar fins a Port Lligat, un entorn molt bonic, amb la casa de Dalí. El port, les barques, el mar quiet… un paradís. Port Lligat és una cala encisadora d’aigües quietes i barquetes de pesca.

Un altre dia podeu anar per la carretera que porta fins el cap, al far de Cap de Creus, paisatge esplèndid, en diuen mineral. Seguiu fins el final, fins el cap, fins el far del Cap de Creus, abans que prohibeixin el pas per la carretera estreta que s’endinsa en aquest paratge lunar, d’un altre món.

Per dormir us recomanaríem molts hotels a Cadaqués. Però ens decidim per l’Hotel Duran, molt bé. Molt recomanable. Si us esteu a Figueres podeu fer un volt per la ciutat: museu teatre Dalí, carrers comercials…

 

L’endemà us proposem una anada cap a Sant Pere de Rodes, meravellós monestir romànic penjat damunt Port de la Selva.

Per dinar baixeu a Port de la Selva, un bonic poble blanc mariner obert a la seva àmplia badia. Feu una estona per la vila i per la seva platja. Una bona banyada a la seva platja calma, serà fantàstica!

Podeu dinar a Port de la Selva mateix, al restaurant Bellavista. A la tarda potser podeu anar a Platja de Garbet, a remullar-vos i ressolar a la sorra. Magnífic.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una salida a los pueblos del Cap de Creus, como Cadaqués, a sus playas, a su infraestructura hotelera de calidad , a sus monumentos , sus parajes , a los entornos , a la vida que tiene esta zona mediterránea . Un par de horas por la autopista AP-7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses y luego hasta Cadaqués. Hoy os proponemos esta salida porque hay que ver Cap de Creus, Cadaqués, Port de la Selva, Port Lligat, Sant Pere de Rodes… una propuesta divertida para toda la família. ¡Una idea magnífica! .

Una volta pel Delta de l’Ebre


Un cop ens deixin sortir de casa, i puguem fer una sortida en família, potser només ens deixaran fer viatges interns. Fora bo llavors redescobrir el país. Potser podríem anar un parell de dies al Delta de l’Ebre. I potser podríem fer centre a Sant Carles de la Ràpita, a l’Hotel Can Batiste. Seria tot un encert! Sant Carles té port i platges, està cèntric i és coquetó. L’hotel està una mica lluny del centre, però aprop de la platja, no té piscina però podeu sopar al mateix hotel, que disposa d’un restaurant de campanetes, i valdrà la pena!

L’endemà podeu anar a fer un volt pel Delta de l’Ebre, anant a l’Encanyissada, a veure flamencs. I, tot seguit, cap al centre d’interpretació de la casa de fusta, molt xulo.

No podeu marxar sense passejar pel Poble Nou del Delta, un bonic poblet de cases baixes amb bons restaurants i hotels, I heu de continuar fins el Trabucador, molt bonic, si el mar n’ha deixat alguna cosa. Per allà està, per menjar i descansar, en ple delta, l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant.

Del Trabucador us aconsellem anar cap a Deltebre, i fins el port fluvial per agafar la barca que baixa fins la gola de l’Ebre. Una excursió agradable.

Per dinar ho podeu fer allà mateix, a peu de l’embarcador, al restaurant Casa Nuri, que tot i ser molt gran, i molt típic, ofereix producte de qualitat. S’hi menja molt bé. La tarda la podeu passar a la platja de Riumar, solitària i molt bonica.

El dia següent podeu arribar-vos a la part nord del Delta, visitant la platja de la Marquesa, molt malmesa per les tempestes, i veure arrossars inundats o fora de temporada. En alguns camps veureu pasturar els ibis negres d’Egipte, i els flamencs, i moltes aus més. Seguidament podeu anar fins l’Ampolla, per Camarles. I si us agrada caminar fins la cala de l’Àliga. O per l’altre costat fins al far de la punta de la Banya.

Un altre dia podeu fer una mica d’interior, sortint cap a Tortosa per visitar aquesta bonica ciutat medieval i renaixentista. Comenceu per la catedral, gòtica, molt maca, amb el museu i un claustre xulo també.

Sortint feu una ullada al magnífic palau gòtic dels bisbes de Tortosa, i encamineu-vos tot seguit cap al Col·legi dels Sants Metges, una obra mestra del Renaixement a Tortosa, a Catalunya i a Espanya. Impressionant. Vam quedar bocabadats! Pel camí no deixeu d’admirar el portal barroc de la capella de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat.

Escaleu el turó, dominant el riu i la ciutat, per veure les vistes des de la Suda, el castell àrab, ara reconvertit en parador de turisme. Deleiteu-vos veien passar l’aigüa mansa de l’Ebre, ara poderòs, ara plàcid, travessant la vila.

Acabeu la una volta per la part baixa, la que toca el riu, amb el pont, el monument de Franco damunt l’Ebre, que te els dies comptats, i la façana barroca, inacabada de la catedral. Una experiència ben reeixida!

Si decidiu fer un cap de setmana, o unes petites vacances, també podeu dormir a Tortosa, i des d’allà, sortir a veure la natura que envolta Tortosa per tot arreu.  El delta de l’Ebre amb els seus espais, que ja us hem explicat, o bé els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan.

O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud: Alcanar, o Vinaròs i les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya.

Per dormir a la vila de Tortosa us proposem l’Hotel Corona. Ara bé, caldrà reservar perquè estarà tot ple, molt ple. Perquè hi haurà molta, molta gent. Per dinar proveu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus assequibles.

A Amposta hi ha bons hotels i també pot ser un bon centre per visitar la zona. Aneu a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià.

Una altra sortida que no podeu deixar de fer es anar fins l’Ametlla de Mar, un bonic poble mariner, on podreu banyar-nos en les aigües turqueses de la Cala S’Alguer, o de la Cala Xelin, o de la Cala de Santes Creus, o la de l’Olivaret, o la del Cristall. Desenes de cales precioses, desconegudes! Per menjar aneu al Sal Moreno, un bar de tapes que els diumenges fa un menú que no està gens malament. Si us agrada el càmping penseu en els que hi ha a l’Ametlla de Mar. Si us agrada estar a la vora del port teniu l‘Hotel del Port, al bell mig del port de l’Ametlla de mar, un altre bon lloc on fer centre.

De veritat que ens plau, molt i molt, convidar-vos a veure i gaudir del Delta de l’Ebre, de Tortosa, de l’Ametlla, i encara una mica més lluny, de Penyíscola, o de les coves de Benifallet. Un altre dia us ho expliquem! La vila de Tortosa us espera!.

Podemos afirmar, categóricamente, que la villa de Tortosa es una de las más bonitas e importantes ciudades de la antigua Corona de Aragón. Pensad que si vais, podréis disfrutar de palacios, iglesias, conventos y casas nobles. Llegaros hasta la gran ciudad del sur de Cataluña, tan desconocida, disfrutadla un fin de semana en que ya seamos libres de viajar a nuestro antojo. Será ideal para los niños, y podeis aprovechar para descubrir la ciudad. Tortosa está situada a sólo 160 kms de Barcelona por la autopista AP-7, que son un par de horas largas. En Tortosa no se puede dejar de ver su Catedral, una joya gótica, magnífica, con un retablo mayor impresionante. O el Call judío, o los Reales Colegios, la mejor obra renacentista de Cataluña. En el cerro, dominando el río y la ciudad, con magníficas vistas, está la Suda, el castillo árabe, ahora reconvertido en parador de turismo. Deleitarse viendo pasar el agua mansa del Ebro, ora poderoso, ahora plácido, atravesando la villa és toda una ocupación. Si deciden completar allí este fin de semana, o unas pequeñas vacaciones, salgan entonces a ver la naturaleza que rodea Tortosa por todas partes. El delta del Ebro con sus espacios, los puertos de Beceite, con el monte Caro, un parque natural único, las villas medievales de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. O bien vayan a disfrutar de las playas de arena de nuestro sur: Alcanar, o l’Ametlla y sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes de bicicletear, podeis hacerlo por una de las mejores vías verdes de España. Para dormir en el pueblo os proponemos el Hotel Corona. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar, un pueblo bastante alejado de las multitudes, que también tiene buenos hoteles. Tortosa merece una visita detallada.

Una volta més enllà de Flandes: Holanda!


Ahir us proposàvem una ruta cap a Flandes. Avui l’ampliem amb una volta per Holanda, i una mica d’Alemania. A veure si passa aviat el coronavirus i podem tornar a sortir, ni que sigui a la platja! Imaginem… que sortim de Barcelona en direcció Narbonne, on podem dinar al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguim cap a Clermont Ferrand, on podem dormir a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Podeu sopar allà mateix o anar al centre de la ciutat. També hi ha un Mercure a la plaça Jaude i un hotel familiar bonic, que es diu Lion, al mateix lloc. Als afores, a peu d’autopista, un Novotel, amb piscina! Si esteu allà podeu sopar al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé. No ens paguen comissió cap d’ells, però els Ibis Styles i els Novotel accepten dos nens i nenes a l’habitació del pares, amb desdejuni gratuït. Podeu dormir quatre per 80€. Gens malament, oi?. I son quatre estrelles! Visiteu aquí la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, la ciutat medieval i la moderna, gaudint de l’animació de la place Jaude.  No oblideu les esglésies romàniques auverneses de la ciutat.

L’endemà podeu seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar.  Podeufer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda arribareu a París. podeu hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Us espera la torre Eiffel. Podeu sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

Si no voleu seguir la via Orleans, per autopista, cap a París, potser us agrada més una via lenta, a través de Bourges, per visitar la seva imponent catedral gòtica, i seguir cap a París per Fontainebleau, o bé podeu desviar-vos una mica més i parar a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Allà teniu la Brasserie du Centre, i alguns altres restaurants encara millors.

IMG_2760IMG_2762

Igualment arribareu a París on, a més de l’Ibis Styles Republique, que ja he mencionat, podeu dormir, als afores, al Novotel Saclay, molt bé, per exemple, o en un dels Ibis Styles de la Porta d’Itàlia o la plça d’Itàlia. Un parell de nits seran suficients per fer una ullada a París. I, més enllà de la Tour Eiffel, teniu el museu del Louvre, sempre guai!.

IMG_2798

IMG_2806

Continueu nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

IMG_2820

Pareu a Laon, on veurem una altra catedral ben bonica. Dineu al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

IMG_2822

També podeu anar directes per l’autopista, sense parar en lloc, ot i que us assegurem que ciutats com Arras, mereixen una visita. Aneu per on aneu passareu la frontera belga, i anireu cap a Brussel·les. El Novotel proper a l’aeroport està molt bé. Brusel·les serà el centre de les excursions per Bèlgica. Ja ho deiem ahir.

IMG_2900

IMG_2908

Des de Brusel·les podeu anar a veure les fabuloses viles medievals de Bruges, Anvers, Malines, Lovaina i Gant, entre moltes d’altres. Estan molt a tocar l’una de l’altre. A una hora en cotxe màxim!

IMG_2870

IMG_2874

IMG_2916

IMG_2940

L’endemà deixàrem Brussel·les per anar encara més al nord, a Holanda. La primera ciutat holandesa on podeu parar és La Haya, Den Haag, on podeu dinar al restaurant Pastanini, molt bé, excel·lent, recomanable. Podeu anar a veure la platja de la ciutat: sovint asquerosa i plena de gent. El Maurithius, en canvi, és un museu molt maco.

IMG_2979

Més que banyar-vos us aconsellem gaudir de la bellesa de la ciutat de Delft i els seus meravellosos canals, una fita que mai falla.

IMG_2985

Finalment arribareu a Amsterdam, la capital del país, i podreu visitar el famós Rijksmuseum, ple de pintures meravelloses.

IMG_2994

I també recórrer els canals del centre, i el seu barri vermell, on les dones de companyia i la droga campen pels carrers… Dinàrem a Pastabar, un italià prou bo, hi tornaríem.

IMG_3028

I no deixeu Holanda sense fer unes visites a ciutats boniques com ara Utrecht, capital religiosa d’Holanda.

IMG_3037

IMG_3041

IMG_3053

O passejar pels dics vora Harlem, o per les ribes del gran riu Rhin, per la ciutat de Nimega, amb el seu ajuntament i la plaça del mercat, en un restaurant de la qual podeu dinar, a la terrassa del café de l’Hotel Atlanta.

IMG_3057

IMG_3073

També podeu viatjar cap al sud, cap a Maastricht, la ciutat que domina el riu Mosa, on podeu dormir a l’hotel Novotel. Per sopar aneu al centre de la vila, prop de l’estació de tren, al restaurant Cucina 50, menjars italians, molt bons, recomanable.

IMG_3077

IMG_3141

Des de Maastricht podeu fer ciutats molt maques, com ara Liege a Bèlgica, o fer una incursió en terres alemanyes per visitar la capital de Carlemany, la medieval Aquisgrà, Aachen, amb la capella i el palau palatins, i fins arribar-vos a Colònia! De tornada no us perdeu un poblet preciós, molt bonic i ben típic: Monschau, i dinar al restaurant Flosdorff, cuina alemanya molt ben cuidada. El poblet és molt bonic. No us perdeu la Rotten Haus, la casa roja.

IMG_3088

IMG_3092

IMG_3109

IMG_3121

L’endemà podeu baixar a Trèveris, la gran ciutat romana d’Alemanya, la Trier actual. Que bella la Porta Nigra, la catedral, el casc antic medieval, la basílica, les restes romanes. I que bé menjar a la pizzeria Pellolito, fantàstica, quin art culinari!.

IMG_3173

IMG_3156

IMG_3151

I d’allà, pujant pel riu Mosela, entre vinyes daurades de riesling, feu cap a la ciutat francesa de Metz, amb una catedral espectacular, altíssima, amb uns vitralls fabulosos.

IMG_3213

IMG_3215

A Metz hi ha l’Hotel Novotel Saint Georges, en ple centre, molt bé. I per sopar teniu la trattoria Toscana, clàssica, pizza de llenya, molt bé també. Tot i que en altres viatges nosaltres també hem dinat i sopat al costat, a la pizzeria La Storia, fantàstica de veritat. De Metz podeu anar a veure els memorial de Verdún, on en la primera guerra mundial tingué lloc la batalla més famosa de la història. I si sou agosarats també Strasbourg, a l’Alsàcia.

IMG_3221

Ja en ruta cap a casa baixeu cap al sud, anat a dinar a Bar le Duc, bonica població renaixentista a la col·legiata de la qual hi ha el famós sepulcre de l’esquelet.

IMG_3228

Visiteu se’ns falta l’Abadia de Fontenay, Císter bellíssim, patrimoni de la humanitat.

IMG_3241

IMG_3249

I ja més avall pareu a Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa. Dormiu a Beaune, al Novotel.

semur

IMG_2962

Potser de tornada podeu anar de París, si no hi heu anat a l’anada. O també a visitar Dijon. La ruta pot seguir per Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica. Podeu visitar també Lyon, sortint de l’autopista, o baixar cap a Avignon, molt maca també, o Nîmes, o Montpellier, on podeu dormir al Novotel de Montpellier, o al de Avignon o a Nîmes, que també n’hi ha. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

IMG_3279

Bélgica és La maravillosa. Bruselas puede ser el centro de un viatge por este hermoso país, a menudo injustamente olvidado, abrumado por la popularidad turística de paises más famosos. Y eso que hay por allí villas muy famosas, tales como Brugge, Amberes, Gante, Malinas o Lovaina, aparte de la capital misma , claro. Y no se lo merece, porque Bélgica es muy bonita. Todavía recordamos sus fastuosas plazas del mercado, con los ayuntamientos góticos, las casas burguesas del siglo XVII, la catedral con sus imponentes torres, altísimas. Pero lo que más gusta de las ciudades flamencas son sus canales, sus puertos fluviales. Y sus museos, hay una pila, no muy importantes, es cierto, pero chulos. Son ciudades muy antiguas, con imponentes barrios medievales, de casas góticas y renacentistas, pero también muy modernas, con muchas tiendas de lujo, y de diamantes. Y hoy os recomendamos ampliar la ruta para ver Holanda y una parte de la Alemania del Rhin, que son preciosas.

Una volta per Flandes!


 

IMG_2748

Aqest estiu, passat el coronavirus, podem fer de nou vacances en família. Us estem fent propostes en aquest sentit, propostes que inclouen l´’us del vostre cotxe, deixant enrere avions i restriccions d’equipatge, i estalviant en el fet de no haver de llogar res a fora. Aquest estiu podeu anar a França, cap a Bèlgica i, potser, Holanda. El primer dia aneu fins a Narbonne, perquè cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion. No oblideu les esglésies romàniques auverneses de la ciutat. Si voleu dormir a peu d’autopista, teniu un Novotel, amb piscina! Si esteu allà podeu sopar al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé.

IMG_2751

L’endemà seguirem cap al nord, via Orleans, per autopista, cap a París, o potser via Bourges, per visitar la seva imponent catedral gòtica, i seguir cap a París per Fontainebleau, o bé podeu desviar-vos una mica més i parar a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Allà teniu la Brasserie du Centre, i alguns altres restaurants encara millors.

IMG_2760IMG_2762

Finalment arribàrem a París on ens hostatjarem al Novotel Saclay, molt bé, per exemple, o en un dels Ibis Styles de la Porta d’Itàlia o la plça d’Itàlia. Un parell de nits seran suficients per fer una ullada a París. Oh el Louvre, sempre atrau!.

IMG_2798

IMG_2806

Continuàrem nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

IMG_2820

I continuàrem cap a Laon, on veurem una altra catedral ben bonica. Dineu al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

IMG_2822

IMG_2824

També podeu anar directes per l’autopista, sense parar en lloc, ot i que us assegurem que ciutats com Arras, mereixen una visita. Aneu per on aneu passareu la frontera belga, i anireu cap a Brussel·les. El Novotel proper a l’aeroport està molt bé. Brusel·les pot ser el centre de les excursions per Bèlgica. Primer heu de visitar Brussel·les, la capital i la ciutat on residirem. L’ajuntamet, la Grande Place… el nen que fa pipí… l’Atòmium…

IMG_2883

IMG_2885

IMG_2903

IMG_2900

IMG_2908

L’endemà podeu anar a veure les fabuloses viles medievals de Bruges i Gant. Estan molt a tocar l’una de l’altre. A una hora en cotxe totes dues. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Primer Brugge, on podeu dinar a la Trattoria Trium, al mateix centre. Us la recomanem.

IMG_2870

IMG_2830

I a la tarda podeu anar a Gant, o millor la feu en una jornada, i li dediqueu un dia complert. Gant és molt maca com Brugge… esplèndida també.

IMG_2874

El dia següent feu una escapada a Anvers, la ciutat de l’Escalda, on vam podeu dinar al restaurant La Ruche, una mena de bar de tapes, proper a un pàrking, proper al centre. Força bé.

IMG_2911IMG_2916

Dediqueu un altre dia a Malines, bellíssima ciutat medieval, seu de l’arquebisbat i capital religiosa de Flandes.

IMG_2940

I una altra jornada a la bellíssima Lovaina, amb el seu ajuntament preciós… el beginatge tranquil que ara és residència universitària. Dineu al restaurant Casa Mia, al carrer quiet que hi ha just al darrere de l’ajuntament.

IMG_2956

 

IMG_2962

De tornada podeu anar de París cap a Barcelona per una altra ruta, per Dijon, passant i parant a Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa, ens perdérem pels camps de la Borgonya i, finalment arribarem a Beaune, al Novotel, per dormir.

semur

L’endemà continuarem ruta cap al sud, parant a Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica. Podeu visitar també Lyon, sortint de l’autopista, o baixar cap a Avignon, molt maca també, o Nîmes, o Montpellier, on podeu dormir al Novotel de Montpellier, o al de Avignon o a Nîmes, que també n’hi ha. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

 

IMG_3279

Bélgica és La maravillosa. Bruselas puede ser el centro de un viatge por este hermoso país, a menudo injustamente olvidado, abrumado por la popularidad turística de paises más famosos. Y eso que hay por allí villas muy famosas, tales como Brugge, Amberes, Gante, Malinas o Lovaina, aparte de la capital misma , claro. Y no se lo merece, porque Bélgica es muy bonita. Todavía recordamos sus fastuosas plazas del mercado, con los ayuntamientos góticos, las casas burguesas del siglo XVII, la catedral con sus imponentes torres, altísimas. Pero lo que más gusta de las ciudades flamencas son sus canales, sus puertos fluviales. Y sus museos, hay una pila, no muy importantes, es cierto, pero chulos. Son ciudades muy antiguas, con imponentes barrios medievales, de casas góticas y renacentistas, pero también muy modernas, con muchas tiendas de lujo, y de diamantes.

Un estiu a Croàcia


Aquest estiu, quan el coronavirus ja sigui un record horrible, podeu fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. podeu sortir de Barcelona cap a Montpellier, parant a dinar al restaurant i pizzeria “La Bella Itàlia” a Narbonne. I fent nit a l’hotel Novotel de Montpellier, situat a peu d’autopista o continuar, si voleu, sense visitar Montpellier, fins arribar a Nîmes, que també té un Novotel xulo, al centre de la ciutat, al costat del seu amfiteatre romà, que és una passada. Nîmes també té un temple romà perfectament conservat. O potser podeu continuar fins Avignon, amb un altre Novotel molt modern, al costat de l’estació de tren, i un Ibis Styles, interessant, camí de l’aeroport. Sigui com sigui podeu seguir cap a Grenoble, ja als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Si feu nit a Grenoble, o hi pareu uns dies per explorar els Alps francesos, podeu sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà podeu anar cap a Milà, ja a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí. És aquesta una ruta molt més fresca i agradable que passar en ple estiu per la Costa Blava francesa, i per la Riviera Italiana, que sempre estan petades. I us estalvieu el coll d’ampolla del pont de Génova, el que va caure, i encara no està reconstruït. Podeu fer nit a Torino, una gran idea, perquè és una ciutat molt bonica, amb bons hotels, i un museu egipci fabulós, o bé continuar cap a Milano. Si decidiu Torino us direm que hi ha hotels convenients vora l’estació de tren i un Novotel a l’entrada per l’autopista. Si aneu a Milano i podeu allotjar-vos al centre de la ciutat o bé Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. A Milano podeu passar-hi un dia, com a mínim, per veure la fastuosa catedral, per exemple, i l’endemà marxar cap a Venècia. Pel camí no deixeu de visitar Bérgamo, amb un casc antic admirable, Verona, una ciutat romàntica, amb l’amfiteatre i el balcó de Giulieta, o Vicenza, plena de obres del Palladio, o Padova, amb molt d’art. Arribant a Venezia, a Mestre, hi ha un bon hotel Novotel. Per menjar aneu a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà no podeu deixar de veure Venècia. El pont de Rialto, el pont dels sospirs, la plaça de Sant Marc, la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar anau fins el Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano, i la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

En tornar de Venezia podeu sopar en restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, i primer la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travesseu Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera! No agafeu l’autopista. Pagareu molt per pocs kms. I necessiteu una vinyeta a Eslovènia. Aneu de Triestre, una ciutat resultona però no bonica, a Motovun per carretera comarcal. Mireu el mapa! Si aneu a Motovun, i en feu el centre de visites de la part d’Istria, estalviareu molts calers. En cas contrari podeu optar per un hotel a la costa. Us recomanem una casa rural fantástica que podeu llogar sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Podeu fer-vos el menjar o anar a un restaurant típic: La Kanoba Mondo, al centre del poble. A la nit millor sempre els restaurants a peu de muralla, en la terrassa dominant el riu Mirna. Per exemple el restaurant Pod Voltom, al mateix mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però us deixaran pujar amb cotxe si teniu allà l’allotjament. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i aneu a veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopeu a la fresca.

I que podeu fer des de Motovun. Doncs anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

També podeu anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. Per dinar teniu la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I també podeu visitar Porec, a una trentena de kms. de Motovun, per veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

Quan marxeu de Motovun, preneu el camí de Zadar. Podeu aturar-vos a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, per veure el castell Francopan i dinar al restaurant de l’hotel Francopan, que està molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam podeu allotjar-vos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Aneu a veure la famosa posta de sol de Zadar, i a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic, o al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana, i la basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

 

Des de Zadar es poden fer boniques excursions, com per exemple a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

Quan us canseu de Zadar sortiu-ne amb destinació Dubrovnik. L’aduana de Bòsnia us farà perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas encara us donarà temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, i dinar al port. Ho podeu fer al restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà podeu acabar de baixar per veure, passant la frontera amb Montenegro, la bella ciutat medieval de Kotor. Una passada! I entrar a Bòsnia per visitar Mostar. Fins i tot podeu fer una escapada fins Sarajevo. Però això, potser, seria un altre viatge. Però Kotor, que és preciosa, i Mostar, amb el seu pont otomà, son asequibles i molt xules. I no son lluny de Dubrovnik. I molt més barates!. Allà podeu dormir i menjar molt bé. De tornada preneu el vall del Neretva i torneu a la costa croata. Podeu anar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Allà podeu dinar a diversos llocs. Com ara la konoba Toni, barateta i bon servei. O a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bon menjar, no gaire car, bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

 

L’endemà tocarà una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

 

A Split podeu menjar prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei. Des de Split podeu anar a Trogir. Si voleu dormir per allà recomanem la Villa Tudor, habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca. Per menjar aneu al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En sortir de Trogir aneu cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on podeu passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Podeu dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després cap a Zàgreb.

Zagreb, la capital croata, és una ciutat interessant, no maca, però xula. Per dormir aneu a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

 

Des de Zagreb podeu fer moltes sortides per visitar la Croàcia interior, la més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

També a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà podeu dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

No us perdeu els castells de la regió fronterera amb Eslovènia, i el poble encantador de Somobor.

En acabat podeu anar cap a Eslovènia. Us recomanem l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. A Ljuljana aneu a dinar i sopar al restaurant Marley & Me, que no va estar pas gens malament.

Tocarà ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on us podeu banyar, i dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. Eslovenia te un munt de petits poblets encantadors, altes muntanyes, ciutats medievals, monestirs, castells i unes coves que son patrimoni de la humanitat. Quedeu-vos uns quants dies per descobrir-los.

Quan retorneu a Itàlia pareu a Brescia, no lluny de Vicenza i Verona. I si no ho heu fet abans, a Venezia, Padua o Vicenza, ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Bon dinar al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguiu cap als llacs alpins del nord d’Itàlia, Garda, per exemple, parant al bonic poblet de Sirmione. Continueu a  Bérgamo, i després cap a Milà. Podeu tornar a parar al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vau fer-ho a l’anada. O arribar-vos a Torino, i veure el museu egipci, que val la pena de veritat. I pujar a la Vall d’Aosta, per veure el Mont Blanc, passar el túnel i anar a Chamonix, per veure La Mer de Glace. I potser estar-vos voltant els Alps uns dies, pujant als trens de muntanya i als telecadires. O bé tornar cap a Grenoble, travessant de nou el Mont Cenís, magnífic pas alpí. I llavors parar a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. Sopeu a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

 

Si no us agrada la idea podeu dormir a Grenoble, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Recordeu el nostre restaurant preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable. l’endemà baixeu la vall del Rhone, visitant Valence, o Orange, amb el seu teatre romà, o Avignon, si no heu parat al pujar. Aneu de pet cap a casa, o amb parada a la Camarga, o visitant el Luberon, la Provença preciosa. O pareu a Nîmes, o a Montpellier, o a Narbonne. O a Figueres per dinar o sopar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

En arribar a casa recordareu la bella Croàcia, la costa dàlmata, la ciutat romana i medieval d’Split, la bellíssima vila de Trogir, les petites illes properes a la costa com Rab o Krk. Les esglésies, palaus, carrers i cases medievals. I les platges i cales!

La bella Croàcia, su costa de Dalmacia, con bonitas playa, las ciudades griegas, romana y medievales de Dubrovnik, de Kotor, de Mostar, de Split, de Trogir, de Zadar, de Rovenij, de Pulla… merecen una visita un verano, cuando el coronavirus haya pasado de largo. Ciudades que son como una joias en su estuche de murallas, o patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Ciudades increibles, como Zagreb o Varzdin, con sus callejas, sus palacios, todo en piedra, preciosas. No la podeis olvidar, porque Croacia es un destino familiar seguro.

Toscana des de Roma, passant per l’Umbria


El que us havíem promés! Una proposta per fer la Toscana, tan bon punt passi de nosaltres la pandèmia del “goronyavirus”. Ja sabeu, a l’estiu podem agafar el Grimaldi que va a Civittaveccia, i fer una ruta pel nord d’Itàlia. Per la Umbria primer, i per la Toscana després. Somiem! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell, una nit d’estiu, sense restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i quan arribem a destí, haurem conduït pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle. Això vol dir que el vaixell ens surt gratuït! Som a Civittavecchia i anem a Roma, o no. Millor a la tornada? Vosaltres mateixos. A Roma teniu el Novotel La Rústica, als afores, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, un poblet molt maco. Civittaveccia te alguns hotels també i platges que no estan malament. Prop, a Tarquinia, hi ha restes etrusques, i a Viterbo, bons hotels. Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio. Una vila medieval, seu d’un palau dels papes. Parada obligada. Podeu dormir a Viterbo, i sopar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Els voltants de Viterbo son bonics. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. A Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

 

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic, te una fantástica i alucinant catedral. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. I te hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita.

Dins l’Umbria també pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. Una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época.

I, si teniu dies, podeu fer la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica.

Seguint la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Sortint de Perugia fem via cap a la Toscana. La primera vila a la que arribarem serà Cortona. Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un turó. Està al costat del llac Trasimeno. L’església de Santa Maria Nuova del Calcinaio és impressionant. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. El Sant Michele és un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. I continuem la ruta. Després de Cortona ja podem fer camí de Florència. per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Abans però podeu parar a la ciutat d’Arezzo, a tocar ja de Florencia, on hi ha un casc antic medieval maco, la ciutat no ho és, un duomo i uns frescos de Piero de la Francesa, super famosos i super guapos en un convent. Continuem a Florencia, on podeu dormir en un Novotel que hi ha als afores, i sopar al centre, al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Fem un volt per la ciutat, paradigma del Renaixemet, i veiem la catedral de Santa Maria dei Fiori, els palaus Medici-Ricardi, la Santa Croce amb la capella Pazzi, Santa Maria Novella, el convent de Sant Marc, amb frescos admirables de Fra Angélico, la capella Medícea, ponte Veccio, Palau Pitti… i els Uffici, és clar! I tantes i tantes coses bones!

 

Des de Florència cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors.

De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, San Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, amb les seves torres medievals i els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels agustins. O Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Pienza, Montalcino o Montepulciano. Recordeu que teniu un Novotel a Florència. I altres hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu.

També podeu fer centre d’excursions per la Toscana, enlloc de Florència, la ciutat medieval impressionant de Siena. És més tranquil·la que la capital toscana, hi ha bon hotels i restaurants, i està al mig de tot. Us recomanem que us hostatgeu a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Per sopar aneu al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

 

Visiteu-ne la catedral, el duomo, amb el seu terra de marbre tallat, fabulós, i la biblioteca Piccolominni, fantàstica, l’hospital della Escala, increïble, i els carrers estrets plens de palaus, esglésies i convents. Molta pau i tranquil·litat, excepte els dies del Palio!

El dia següent tocarà San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admireu els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Image00065

Image00068
Encara potser us queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

Image00069

El dia següent podeu marxar de Siena o de Florència, cap a la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Image00072

Image00073

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Image00077

Potser dinem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Image00080

Sortint de Montalcino podem tornar a Siena o Florència, o potser anem cap a Pienza, vila renaixentista. Si volem seguir una ruta lògica, la següent parada seria Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada, encantadora, situada dalt d’un turó, plena de carrers medievals fantàstics que ens portaran fins la piazza del Popolo. Guapíssima!.

Image00084

Image00085

Abans de deixar la Toscana, sigui des de Siena, o des de Florència, no deixeu de veure una tonteria, un petit poblet murallat, anomenat Monteriggioni, a tocar de Siena.

Image00116

Image00117

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Roma, yendo con el barco de Grimaldi que sale de Barcelona, o bien por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel.

Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país.

Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes.

Ahora ya estarán a medio camino de Roma, quizás de vuelta al barco. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones.

Pero si los teneis llegaros a Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos pero son fantàsticas.

O quizás prefirais ir de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya.

Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral.

Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

La Umbria des de Roma


sicily002

De nou una proposta per fer quan passi la pandèmia del “joronyavirus” dels c… A l’estiu podem agafar el vaixell de la línia Grimaldi que va a Civittaveccia, prop de Roma, per fer una ruta pel nord d’Itàlia. De moment per la Umbria, i demà més lluny. Somiar és gratis, per ara, i encara no ho han prohibit!. Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, (hauré de demanar comissió). És una nit d’estiu, com ja us hem dit. Sopem al mateix vaixell, al self-service. No és fantàstic però és còmode i barat. Portem el cotxe amb nosaltres, això vol dir que no tenim les restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i que quan arribem a destí, haurem conduït molts pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle allà, cosa que fa que el bitllet de vaixell ens surti gratuït, i més. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però s’aguanten. Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Si dieu que si, podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Si decidiu que no dormiu a Roma, ho podeu fer a Civittaveccia mateix, que te hotels i platges que no estan malament, a Tarquinia, ciutat amb restes etrusques molt propera al port o a Viterbo, que queda a uns 60 kms. al nord, per bona carretera, però que la fareu de nit!

Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio, uns 80 kms. al nord de Roma. Una vila medieval, poc explotada turísticament, malgrat que és la seu d’un palau dels papes. Tota ella plena de carrers medievals, esglésies, places i palaus. Cert que no s’han promocionat, ni s’han embellit, però això és perquè Viterbo no espera turistes, i per això no sembla esperar l’aprovació de ningú. Però aquesta manca de preparació fa el casc antic més autèntic. Hi ha un gran aparcament, impossible no trobar lloc, al centre de la vila, a dues passes de l’ajuntament, situat a la plaça principal. No us perdeu el barri de San Peregrino que diuen és el millor conservat de l’Europa medieval. Ni l’església de San Giovanni, o la de  san Pere, ni el Duomo ni el palau dels papes.

Volem comentar també que una de les coses més xules que podeu fer és cercar les fonts monumentals de la ciutat, n’hi ha un munt!. Podeu dormir a Viterbo, nosaltres no podem recomanar-vos hotel perquè no hi hem dormit mai, però sí que hi hem dinat. Just a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Molt recomanable, tot i que les seves especialitats son un xic peculiars. No deixeu de banda Viterbo si feu una ruta per Itàlia, anant o venint de Roma, sobretot si, com us aconsellem, heu arribat en vaixell a Civittaveccia. <si voleu quedar-vos uns dies més per la zona, cal dir que els voltants de Viterbo son molt bonics. Ja hem dit que a Tarquínia hi ha una necròpolis etrusca guapa. A Sutri una altra. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. Prop de Viterbo, a Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. Però el llac Bolsano i la cúpula de Santa Margherita de Montefiascone ens serviran per proposar-vos una parada en el camí. Com que aneu amb el vostre cotxe ho podeu fer quan vulgueu. Penseu que esteu fent una bonica ruta pel Lazio, seguint la SS Cassia, l’antiga via Càssia dels romans. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. La primera és una esplèndida catedral amb planta renaixentista de creu grega i cúpula impressionant. El segon és un vi fresc, afruitat i agradable que rep la curiosa denominació de “Est, est, est”. Conten que Joan Fugger, un poderós cardenal alemany, aficionat a la bona taula i al bon vi, que anava camí de Roma, es feia precedir per un criat que li anunciava les poblacions amb millor beguda pintant “Est” (És), a l’entrada de les mateixes. En provar el vi de Montefiascone, escrigué “Est, est, est” a les portes. Joan Fugger no arribà mai ala ciutat eterna. Es queda a viure a Montefiascone, on està enterrat. Altres esglésies, com Santa Maria de le Grazie o la San Flaviano, també mereixen una visita. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. S’alça allà, poderosa i altiva, dominant la plana, dominant l’entrada de la desconeguda Umbria, el corredor entre la Toscana i el Lazio, que és tant com dir dominant tota Itàlia. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic que forma una plana elevada, ha estat sempre la clau de les comunicacions entre Roma, Milà i Florència. La trobareu, sense necessitat de cercar gaire, a uns 100 kms. al nord de Roma, al peu de l’autopista. Al peu és un dir. De lluny ja veureu la massa fosca del seu pedestal de roca, increïblement tallat, com un mur natural. I la veureu a ella, allà dalt, entre el cel i la terra, segura del seu poder i de la seva seducció. Deixeu estar l’autopista Roma – Florència uns moments, unes hores, o uns dies, i remunteu cap a Orvieto. De la ciutat us podem recomanar moltes coses, però n’hi ha una que es recomana sola. La imponent, fantástica i alucinant catedral. Si Orvieto és orgullosa, la seva catedral és sobèrbia. Una façana, (a la foto), que mai més oblidareu. Una façana que cal visitar a sol ponent, quan els seus raigs la il·luminen com si fos de foc. Refulgeix el marbre blanc. Brillen com com brases els vermells, com estrelles els daurats, com el cel els blaus. Una façana que no podreu deixar de contemplar, i necessitareu molt de temps per veure tot el que conté. I la plaça, lagegantina plaça, l’ajuda a destacar. Dins, les esveltes naus estan completament cobertes de frescos del Beato Angelico i del Lucca Signorelli. Una passada. Però la catedral, essent molt, no ho és tot. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. De veritat que és impossible citar totes i cadascuna de les esglésies medievals i renaixentistes d’Orvieto. I encara ho és menys citar el munt de palaus medievals i renaixentistes que hi ha. Però intentarem que us en feu una idea. Hauríeu de fer una ullada a Sant Giovenale, amb més frescos, a Sant Giovanni, a Santa Andrea, Sant Francesco i Santo Domenico. No us podeu perdre el Palau del Comú, el del Popolo, l’anomenada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gent sabes l’art que la ciutat atesora, els turistes la colapsarien. I, per sort, encara no és el cas. Però de veritat us assegurem que és la ciutat de la Umbria amb més monuments, i amb més art per metre quadrat. I tot a tocar d’una autopista, a pocs kms. de Roma, per on passen milers i milers de viatgers ansiosos de veure art. És com tenir set i passar de llarg una cascada que es veu d’una hora lluny. No hem dormit mai a Orvieto, però passejant pels seus carrers hem vist hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi. Tots tres ben diferents en l’estil. I no son els únics. N’hi ha moltíssims més, de més categoria que aquests, i de menys.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi, Assissi i Perugia. La regió en que entrareu ara entre Florència, Perugia i Roma, travessant l’Umbria, te joies precioses amagades entre el verd fosc dels seus boscos. Una d’elles pot ser Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita. Aquesta ciutat medieval alça els seus palaus al mig de la Umbria http://www.comune.todi.pg.it  I no està sola. Al costat teniu ciutats mdievals de somni, com ara Montefalco, Spoleto o Assíssi. Mireu la web de turisme de la regió: http://www.umbriaonline.com   Així el camí de Roma fins Perugia us serà una ruta ben plaent. El que passa és que, quan la gent viatja a Itàlia tothom pensa en la Toscana i en Venècia, o en Roma o, fins i tot en Sicilia. Però poca gent visita el cor desconegut de la península: la Umbria. Mal fet. Aquesta regió, entre Florència i Roma, te ciutats esplèndides i racons plens d’art. La Umbria està plena de paisatges que us asserenarant el cor. Entre elles la capital, de la que parlarem abastament: http://turismo.comune.perugia.it/ Mireu-vos la web de turisme de la zona: http://www.umbriaturismo.it/

Dins l’Umbria, camí de Pereugia, pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. I no perquè hi hagi nascut, viscut, predicat i mort Sant Francesc o Santa Clara, que també, sinó perquè és una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época. I no és només la ciutat. Són també els voltans, com ara l’església renaixentista de Santa Maria degli Angeli, amb la seva cúpula. Per dormir sapigueu que hi ha un dels més bonics càmpings d’Itàlia, just a Santa Maria degli Angeli.

I seguirem la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica. Oblidada als confins entre la Toscana i la Umbria, aquesta cuca ciutat medieval dorm un son de segles. Els seus carrers i places encara estan força lliures de les petjades dels turistes. Per això és un goig indescriptible pujar fins la piazza del popolo per veure el palau dels consols i abastar, des de la seva alçaria, quasi tota la regió. Fixeu-vos en el detall que totes les cases i palaus tenen dues portes, una de gran i una de petita. Aquesta darrera només es fa servir per treure els fèretres, Així el mort, perdut i desorientat, no torna a casa, sinó que troba el camí del cel. I és que Gubbio es terra de màgia, telúrica, profunda. És el lloc on la geologia demostrà que un meteorit gegant picà amb la terra i extingí els dinosaures. Perquè serà?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Ara que faig aquesta entrada llarga sobre Italia, per distreure’m i distreure-us m’adono que, sovint, quan es viatja a Itàlia tothom pensa en la Toscana però poca gent visita la Umbria. En la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Podeu fer-ne el centre de tota la sortida d’estiu a la Umbria!. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un d’aquells turons amables d’aquesta terra beneida dels Deus. No és la Toscana turística de Florencia o Siena. És la Toscana fronterera amb la Umbria, amagada, plena de petits poblets encisadors. La trobareu si aneu camí Florencia des de Perugia o Assís. Ja està molt propera a l’autopista A1, l’espina dorsal de la península italiana, al sur d’Arezzo, abocada a la planura suau del llac Trasimeno, tan històric. Cortona és un lloc d’aquells que inciten a tornar-hi, a recórrer sense presses els seus carrers quiets, encara no destrossats pel turisme. Naturalment te el seu palau del poble, i el dels capitans, amb la seva torre. També te un duomo. Però no és això el més bonic del poble. Són els carrers enfilant-se muntanya amunt, plens d’escales. Els carrers petits i estrets, buits de gent. Però també els carrers comercials del centre, plens de botigues senzilles, de records i de menjar, de bars i de restaurants, de galeries d’art i d’hotels. És la llum, la lluminositat increïble d’aquest racó de la Toscana. Són les oliveres que s’enfilen cap a munt, com les cases. És la seva esglèsia de Santa Maria Nuova del Calcinaio, a uns kms. del nucli urbà, arribant-hi. Una impressionant, però recoleta i un xic destartalada obra mestra del primer renaixement. L’hem volgut fer servir de foto per aquest article, amb el seu interior nu, blanc, concís, perfecte. Aparqueu el cotxe a l’entrada de les muralles. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. Assaboriu l’aire toscà, pur, embriagador. Veieu caure la nit damunt la plana. Cortona te una posta de sol fantàstica. Per dinar i per dormir bé heu vingut al lloc perfecte.  Si disposeu de bon gust i força calers, el Sant Michele és el vostre destí. Un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. Però tranquils, n’hi ha molts més, i de molts preus. De restaurants n’hi ha tants que no sabríem dir-vos. Passegeu i mireu. Trobareu el vostre.

I aquí acabem per avui la ruta. Demà la farem més llarga, per si teniu més dies, per incloure-hi la veïna Toscana, preciosa. Però això suposarà més dies. Si no en teniu, no us preocupeu. La Umbria és prou xula! Torneu enrrere, refent la ruta, visitant coses que potser us han quedat al tinter. O retorneu a Roma per la costa per banyar-vos, via Montepulciano, Siena, Massa Marítima. Arribareu a Civittaveccia pel mar. O torneu per les Marques, via Gubbio, Ascoli Piceno i Urbino, baixant cap a Roma per l’Adriàtic. O senzillament agafeu prop de Cortona la A1 i, a la tarda sereu a Civittaveccia o a Roma, si no l’heu vist a l’anada!.

Demà, la Toscana!

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, si el coronavirus nos deja, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una vuelta con salida Civittaveccia, y con destino la Umbria. Mañana continuaremos más lejos. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la capital Roma. Una semana o más si quieren subir hasta Cortona. Visitaremos ciudades poco conocidas, que són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. La Umbria es una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla subiendo desde Roma, o desde Civitaveccia para visitar volviendo, Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes. Parad también en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No pueden hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana.

Empecemos con Viterbo, que es una magnífica ciudad medieval poco conocida y muy poco turística, con plazas, palacios e iglesias. Destaca el palacio papal, el Duomo o la iglesia de san Pedro. También el barrio de san Pelegrino, el mejor conservado de la Europa Medieval, segun dicen. En una visita a los alrededores de Roma no debeis perderos esta bonita y desconocida ciudad.

La cúpula de Santa Margherita de Montefiascone nos servirá para proponerles la siguiente parada. Como van con su coche, les pediremos que abandonen la autopista y que hagan una bonita ruta por el Lazio, siguiendo la SS Cassia, la antigua vía Cassia de los romanos. La primera villa interesante que encontrarán en su camino será Montefiascone. Hay dos buenas razones para detenerse. La iglesia de Santa Margherita y su vino blanco. La primera es una espléndida catedral con planta renacentista de cruz griega y cúpula impresionante. El segundo es un vino fresco, afrutado y agradable que recibe la curiosa denominación de “Est, est, est”. Cuentan que Juan Fugger, un poderoso cardenal alemán, aficionado a la buena mesa y el buen vino, que iba camino de Roma, se hacía preceder por un criado que le anunciaba las poblaciones con mejor bebida pintando “Est” (Es), a la entrada de las mismas. Al probar el vino de Montefiascone, escribió “Est, est, est” en las puertas. Juan Fugger no llegó nunca a la ciudad eterna. Se quedó a vivir en Montefiascone, donde está enterrado. Otras iglesias, como Santa María de le Grazie o San Flaviano, también merecen una visita. Después podrán continuar su ruta en Roma, si tienen ganas, visitando Viterbo y llegando a través de un valle poco conocido que la Vía Cassia recorre en su totalidad. También pueden volver a coger la autopista en Viterbo. La villa tiene hoteles moníssimos para hacer una parada. También restaurantes donde os servirán el famoso vino de la tierra. Está Il Borgo Antico, muy recomendable, o el del hotel Urbano V, clásico, o muchos otros trattorias y pizzerías que vosotros encontraréis en las calles de Montefiascone.

La siguiente etapa será Orvieto, una gran ciudad medieval que impresiona y enamora, a primera vista. Se levanta allí, poderosa y altiva, dominando la llanura, dominando la entrada de la desconocida Umbría, el corredor entre la Toscana y el Lazio, que es tanto como decir dominando toda Italia. Porque Orvieto, rodeada de murallas y elevada sobre un increíble pitón volcánico que forma una llanura elevada, ha sido siempre la clave de las comunicaciones entre Roma, Milán y Florencia. La encontraréis, sin necesidad de buscar mucho, a unos 100 kms. al norte de Roma, al pie de la autopista. Al pie es un decir. De lejos ya veréis la masa oscura de su pedestal de roca, increíblemente cortado, como un muro natural. Y la veréis a ella, allá arriba, entre el cielo y la tierra, segura de su poder y de su seducción. Dejad la autopista Roma – Florencia unos momentos, unas horas, y remontaros hacia Orvieto. De la ciudad os podemos recomendar muchas cosas, pero hay una que se recomienda sola. La imponente, fantástica y alucinante catedral. Si Orvieto es orgullosa, su catedral es soberbia. Una fachada, que nunca más olvidarán. Una fachada que hay que visitar a sol poniente, cuando sus rayos la iluminan como si fuera de fuego. Refulge el mármol blanco. Brillan como como brasas los rojos, como estrellas los dorados, como el cielo los azules. Una fachada que no podrán dejar de contemplar. Y necesitarán mucho tiempo para ver todo lo que contiene. Y la plaza, la gigantesca plaza, la ayuda a destacar. Dentro, las esbeltas naves están completamente cubiertas de frescos del Beato Angélico y del Luca Signorelli. Una pasada. Pero la catedral, siendo mucho, no lo es todo. Debe recòrrer con calma las calles de la villa medieval. De verdad que es imposible citar todas y cada una de las iglesias medievales y renacentistas de Orvieto. Y aún lo es menos citar el montón de palacios medievales y renacentistas que hay. Pero intentaremos que os hagáis una idea. Deberíais echar un vistazo a San Giovenale, con más frescos, a San Giovanni, a Santa Andrea, San Francesco y Santo Domenico. No os podéis perder el Palacio del Común, el del Popolo, la llamada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gente supiera el arte que la ciudad atesora, los turistas la colapsarian. Y, por suerte, todavía no es el caso. Pero de verdad os aseguramos que es la ciudad de la Umbría con más monumentos, y con más arte por metro cuadrado. Y todo junto a una autopista, a pocos kms. de Roma, por donde pasan miles y miles de viajeros ansiosos de ver arte. Es como tener sed y pasar de largo una catarata que se ve a la legua. No hemos dormido nunca en Orvieto, pero paseando por sus calles hemos visto hoteles con mucho encanto, modernos y acogedores, como el Albergo del Aquila Bianca, o el del Duomo, o el Hotel Filippeschi. Los tres muy diferentes en el estilo. Y no son los únicos. Hay muchísimos más, de más categoría que estos, y de menos.

Ahora entramos en la Umbria. La región entre Florencia y Roma posee joyas preciosas escondidas entre el verde oscuro de sus bosques. Una de ellas puede ser Todi. A un km. de la ciudad se levanta su más preciado bien: Nta. Sra de la Consolación, obra renacentista cumbre de Bramante. También Todi merece una detenida visita. Esta ciudad medieval alza sus palacios en medio de la Umbria  http://www.comune.todi.pg.it   Y no está sola. Al lado tenéis Perugia o Asís http://www.umbriaonline.com

Asís, también en la Umbria, en la parte central de Italia, a medio camino entre Florencia y Roma, es una ciudad que no podéis obviar en vuestra ruta. Y no porque haya nacido, vivido, predicado y muerto San Francisco o Santa Clara, que también, sino porque es una villa medieval preciosa, que tiene, desde un templo Romano hasta un par de basílicas con murales de valor incalculable, pasando por calles y palacios de toda época. Y no es sólo la ciudad. Son también los alrededores, como por ejemplo la iglesia renacentista de Santa Maria degli Angeli, con su cúpula. Para dormir sabed que allí hay uno de los más bonitos càmpings de Italia, justo en Santa Maria degli Angeli.

Desde Perugia o desde assissi, debeis visitar Gubbio. Olvidada en los confines entre la Toscana y la Umbria, esta bella ciudad medieval duerme un sueño de siglos. Sus calles y plazas todavía están libres de las huellas de los turistas. Por esto es un gozo indescriptible subir hasta la piazza del Popolo y ver el palacio de los cónsules y abarcar, desde esa atalaya,  casi toda la región. Fijaos en el detalle de que todas las casas y palacios tienen dos puertas, una de grande y una más pequeña. Esta última sólo se usa para sacar los féretros, Así el muerto, perdido y desorientado, no vuelve a casa, sino que encuentra el camino del cielo. Y es que Gubbio és tierra de magia, telúrica, profunda. Es el lugar dónde demostró que un meteorito gigante golpeó la tierra y extinguió a los dinosaures. ¿Porque será?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Al norte de Perugia, Cortona es una apacible, pequeña y deliciosa villa toscana, no muy lejana de Perugia, que está subida a media altura de uno de esos cerros amables de esta tierra bendecida de los dioses. No es la Toscana turística de Florencia o Siena. Es la Toscana escondida de los pequeños pueblos encantadores. La encontraréis si vais desde Perugia o Asís, camino de Florencia. Está próxima a la autopista A1, la espinahacia  dorsal de la península italiana, al sur de Arezzo, abocada a la llanura suave del lago Trasimeno, tan histórico. Cortona es un lugar de aquellos que incitan a volver, a recorrer sin prisas sus calles quietas, no destrozadas aún por el turismo. Naturalmente tiene su palacio del pueblo, y el de los capitanes, con su torre. También tiene un duomo. Pero no es eso lo más bonito del pueblo. Son las calles trepando montaña arriba, llenas de escaleras. Las calles pequeñas y estrechas, vacías de gente. Pero también las calles comerciales del centro, llenas de tiendas sencillas, de tiendas de recuerdos y de comida, de bares y de restaurantes, galerías de arte y de hoteles. Es la luz, la luminosidad increíble de este rincón de la Toscana. Son los olivos que trepan hacia arriba, como las casas. Es su iglesia de Santa María del Calcinaio, a unos kms. del núcleo urbano, llegando al pueblo. Una impresionante, pero recoleta y un poco destartalada obra maestra del primer Renacimiento. La hemos querido utilizar de portada para este artículo, con su interior desnudo, blanco, conciso, perfecto. Aparquen el coche en la entrada de las murallas. Hay que subir calle arriba hasta la plaza mayor. Tras ello, perderse por el dédalo de callejuelas medievales. Saboreen el aire toscano, puro, embriagador. Veran caer la noche sobre la llanura. Cortona tiene una puesta de sol fantástica. Para comer y para dormir bien han venido al lugar perfecto. Si disponen de buen gusto y bastante dinero, el Sant Michele es su destino. Un hotel con mucho encanto, en la ciudad amurallada, en una calle principal. Nos gustó mucho. Pero tranquilos, hay muchos más, y de muchos precios. De restaurantes hay tantos que no sabríamos decirles cual nos gustó más. Hay que pasear y ver. Encontraréis el vuestro. Si desean ir de allí a Florencia, ánimos, sólo está a una hora larga en coche. Pueden dormir en el Novotel de Florencia y hacer una escapada desde Cortona, que incluya una parada en Arezzo, en una excursión de un día. Pero mejor hablamos de eso mañana, cuando visitemos la Toscana más desconocida para ponerla a su alcance.